Els avencs i el can�oner popular de Mallorca : algunes aportacions in�dites
ENDINS, núm. 30. 2006. Mallorca
ELS AVENCS I EL CANÇONER POPULAR DE MALLORCA:
ALGUNES APORTACIONS INÈDITES
per Joaquín GINÉS 1, 2, Mateu FIOL 1 i Àngel GINÉS 1, 3
Resumen
A modo de breve aportación al folklore de Mallorca, se documentan dos rimas
populares referidas a sendas simas de la isla de Mallorca, incluyendo la descripción
y topografía de las cavidades aludidas así como otros comentarios que puedan
resultar de interés.
Abstract
In this short paper, two traditional poetries about natural shafts of Mallorca
island are documented, as a contribution to folkloric heritage of our country. For each
of the referred pot-holes, the description and survey are included together with some
interesting additional comments.
Introducció
Les cavitats naturals, coves i avencs, són accidents
emperò sempre sense particularitzar en un topònim
geogràfics molt arrelats dins la cultura popular de
concret.
Mallorca, tal i com ho demostren les nombroses llegen-
La present nota breu pretén únicament documentar
des, contarelles i tradicions que en fan referència,
dues gloses referides a sengles avencs concrets de
sobretot pel que fa a les coves de tendència horitzontal.
l’illa de Mallorca, que vam tenir ocasió de recollir al llarg
Un exemple magnífic d’aquesta imbricació de les coves
d’algunes campanyes espeleològiques que es remun-
en el folklore de l’illa n’és, sens dubte, l’aplec de ronda-
ten als anys 70 del passat segle. En ambdós casos s’in-
lles recollides per mossèn Antoni M. ALCOVER (1896-
clouen la descripció i la topografia de les cavitats al·ludi-
1931), les quals serien mereixedores d’un estudi deta-
des, així com alguns comentaris addicionals que puguin
llat que intentés sistematitzar la percepció del món sub-
resultar d’interès.
terrani per part dels mallorquins de l’època preturística
(tresors amagats, caus de bandolers, monstres, llegen-
des fantàstiques en general...).
L’Avenc de na Corna (Artà)
Dins un caire literari més culte, un altre exponent
remarcable ve representat per tradicions cristianes com
la de l’Era d’Escorca (LLOMPART, 1972; GRUP ESPE-
Aquesta cavitat s’obre en terrenys de sa Duaia de
LEOLÒGIC EST, 1986), que va donar lloc a una inspi-
Baix (Foto 1), al municipi d’Artà, prop del jaç del torrent
rada recreació poètica per part de mossèn Miquel
del Castellot (coordenades UTM-ED50: 535.000/
COSTA i LLOBERA (1903).
4.398.875/50). Consisteix en un únic pou que assoleix
El cançoner popular, per altra part, s’ha beneficiat
tan sols 15 metres de fondària (Figura 1) i que, malgrat
de nombrosos reculls, entre els quals destaca l’aplec
les seves modestes dimensions, conté un interessant
realitzat pel pare Rafel GINARD (1966-1975) on s’efec-
dipòsit paleontològic (PONS-MOYÀ & ROCA, 1974;
tua una ingent feina de recopilació de cançons i gloses,
MOURER-CHAUVIRÉ et al., 1980)
més o manco organitzades en diferents categories
Durant les prospeccions espeleològiques realitza-
(cançons amoroses, feines del camp, meteorologia...).
des l’any 1973 a les contrades de Capdepera i Artà, els
En aquesta obra les referències a accidents geogràfics
nostres amics i informadors Serafí Guiscafré i Pere
són més aviat escasses, havent-hi localitzat tan sols
Ginard “Sarasate” ens feren conèixer la següent glosa
unes poques gloses que fan al·lusió a cavitats verticals,
referida a aquest petit avenc:
‘n es sementer de na Corna
1
Grup Espeleològic EST. Palma de Mallorca.
hi ha un avenc molt principal,
2
Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes
Balears. Palma de Mallorca.
en caurer’hi un animal,
3
Laboratori d’Ecologia. Departament de Biologia. Universitat de les
si no el treuen, ja no hi torna.
Illes Balears. Palma de Mallorca.
83

Foto 1: Aspecte del paratge on
es localitza l’Avenc de
na Corna (Artà) i detall
de l’entrada d’aquesta
modesta cavitat.
Photo 1: Avenc de na Corna
(Artà): general aspect of
the surrounding lands-
cape and detailed view
of the entrance to this
small pot-hole.

Crida l’atenció el caràcter d’excepcionalitat que
en aquest tipus de composicions, també hi són presents
aquests versos atribueixen a la cavitat, donades les
els vulgarismes. Així, les supressions de sons
exigües dimensions de la mateixa. Aquest fet no és
–sobretot a començament de paraula– són freqüents
gens estrany si es té en compte que és l’únic avenc
en el parlar de Mallorca però, a més, la forma el·líptica
existent a la rodalia, fet que explicaria el qualificatiu de
’n es (per En es) ve exigida en aquest cas per la
“principal” que la glosa dóna a aquest fenomen natural.
mesura del vers. L’ús de caurer-hi en lloc de caure-hi
Malgrat això, és innegable el caràcter de lloc comú que
està també ben generalitzat a Mallorca, conseqüència
suposa el contingut de la segona meitat de la cançó,
d’afegir una r als infinitius acabats en re quan aquests
independentment que la cavitat sigui poc fonda, com
van seguits de pronoms febles. En ambdós casos, la
succeeix en aquest cas.
transcripció l’hem feta respectant aquests vulgarismes
En l’aspecte lingüístic és d’assenyalar l’ús de dia-
per evitar la pertorbació del ritme o de la mesura del
lectalismes, fenomen típic de les cançons populars. A
vers, d’acord amb els criteris utilitzats a l’aplec de
més d’emprar-s’hi l’article salat, pràctica generalitzada
GINARD (1966-1975).
Figura 1: Topografia de l’Avenc de
na Corna, petita cavitat
vertical situada a sa
Duaia de Baix (Artà).
Figure 1: Topographical survey of
Avenc de na Corna, a
small pot-hole situated
in Sa Duaia de Baix
(Artà).

84

Foto 2: Aspecte exterior de l’Avenc de Femenia (Escorca) format per
Photo 2: Spectacular entrance to Avenc de Femenia (Escorca) consis-
un únic gran pou de 120 metres de fondària. La glosa que fa
ting in a great natural pit 120 metres deep. The folkloric poetry
referència a aquest avenc queda justificada amb escreix per
on this pot-hole, documented in the present paper, is fully jus-
l’espectacularitat de l’indret.
tified by the impressive character of the site.
Avenc de Femenia (Escorca)
llides per GINARD (1966-1975) relatives a avencs en
general, i relacionades amb el perill que suposa la ver-
Es tracta d’un impressionant avenc que consisteix
ticalitat d’aquests accidents geogràfics.
en un gran pou de 120 metres de vertical (Figura 2),
Des del punt de vista lexicològic, mereix ésser des-
situat als costers superiors del vessant septentrional del
tacat l’ús del mot ribàs, agafat en el sentit de marge o
puig Caragoler de Femenia (coordenades UTM-ED50:
talús natural més o manco espadat, així com la utilitza-
490.935/4.413.585/840) al terme municipal d’Escorca.
ció del verb pegar per indicar l’acció d’anar a parar de
La boca de la cavitat és força espectacular (Foto 2), la
forma sobtada i imprevista en un determinat lloc.
qual cosa justifica el fet que sigui ben coneguda per la
També és curiós fixar-se que la segona meitat de la
gent de les rodalies.
glosa es troba construïda en plural de la tercera perso-
L’Avenc de Femenia va ésser explorat per primer
na –ja que al·ludeix a característiques generals de la
cop a les acaballes de l’any 1970 (GINÉS, 1972), grà-
cavitat–, mentre que els dos primers versos apareixen
cies a les informacions subministrades per qui alesho-
en segona persona i singular, en anar dirigits al subjec-
res era l’amo de Femenia Vell. En una de les visites a la
te a qui s’adreça la glosa. Finalment, remarcarem que
zona efectuades aquell any, el nostre informador ens va
les consideracions temporals sobre la durada de la cai-
donar a conèixer la glosa que transcrivim tot seguit:
guda dins l’avenc, que formen la segona meitat de la
cançó, palesen de manera ben gràfica la gran fondària
Mal trobassis un ribàs
de la cavitat.
com s’Avenc de Femenia,
Un any més tard (1971) d’haver recollit la glosa que
que si hi peguen es migdia,
acabem de comentar, vam tenir ocasió d’escoltar una
altra versió diferent que ens va ésser comunicada per
es vespre no són a baix.
l’amo, aleshores, de Bini Gran, també al municipi d’Es-
corca, durant les prospeccions espeleològiques que
Com es pot comprovar, aquesta glosa està plante-
conduïren a l’exploració de l’Avenc de sa Mitjania. El fet
jada en forma de maledicció o desig de malaurança, cir-
d’haver escoltat una nova versió en un altre indret de la
cumstància que també es dóna en altres cançons reco-
Serra de Tramuntana, que es troba més aviat lluny de
85

l’avenc en qüestió, posa de mani-
fest la seva relativa fama; en
aquest sentit, s’ha de tenir en
compte que el nostre primer infor-
mador era de Pollença, mentre
que el segon procedia de Forna-
lutx. La variant a la qual fem refe-
rència és la següent:
Mal trobassis un fondal
com s’Avenc de Femenia,
que si hi caus es migdia,
es vespre no ets a baix.

Les principals diferències
entre ambdues variants radiquen
en que, en aquesta versió, el
terme no gens usual ribàs es veu
substituït pel més planer fondal.
Per altra banda, el verb pegar és
reemplaçat per caure, en la matei-
xa línia d’utilització d’un llenguatge
més directe. Finalment, la segona
meitat de la glosa està estructura-
da en singular de la segona perso-
na, de manera concordant amb els
dos primers versos.
Epíleg
La pretensió d’aquesta breu
nota ha estat tan sols efectuar
unes aportacions inèdites al can-
çoner popular de Mallorca, referi-
des a dues cavitats verticals d’in-
drets de l’illa ben allunyats entre si.
Es tracta de dues gloses diferents
Figura 2: Topografia de l’espectacular avenc que s’obre als costers septentrionals del Puig Carago-
compostes ambdues per quatre
ler de Femenia (Escorca).
versos, octosíl·labs i amb rima
Figure 2: Topographical survey of the very impressive shaft located in the northern slopes of Puig
consonant en un dels casos
Caragoler de Femenia mountain (Escorca).
(Avenc de na Corna, Artà) i hepta-
síl·labs i amb rima assonant en l’al-
tre (Avenc de Femenia, Escorca).
En els dos casos que hem documentat, la singula-
Bibliografia
ritat que és responsable de l’existència d’aquestes can-
çons radica en la perillositat associada a la verticalitat
ALCOVER, A.M. (1896-1931): Aplec de rondalles mallorquines d’en
dels avencs. Pel que fa a l’Avenc de na Corna, encara
Jordi des Racó. Editorial Moll. 24 vols. Palma de Mallorca.
COSTA i LLOBERA, M. (1903): Tradicions i Fantasies. Imp. Cunill. 65-
que ens trobem davant un pou natural d’escassa fon-
70. Barcelona.
dària, representa un accident topogràfic singular en uns
GINARD, R. (1966-1975): Cançoner popular de Mallorca. Editorial Moll.
paratges que manquen d’altres cavitats d’aquestes
Col. Els treballs i els dies. 4 vols. Palma de Mallorca.
GINÉS, A. (1972): Relación de las cavidades más profundas de la isla de
característiques.
Mallorca. Com. 2º Simp. Met. Esp. Topografía. VI d: 1-3. Barcelona.
El cas de l’Avenc de Femenia és ben diferent, ja
LLOMPART, G. (1972): La tradición europea de l’Era d’Escorca de
que es tracta d’un impressionant fondal que justifica
Costa y Llobera. Revista Balear, 26-27: 33-37. Palma de Mallorca.
MOURER-CHAUVIRÉ, C.; ALCOVER, J.A.; MOYÀ-SOLÀ, S. & PONS-
totalment el contingut de la cançó. El fet que aquesta
MOYÀ, J. (1980): Une nouvelle forme insulaire d’effraie géante,
glosa estigui plantejada en forma de desig de malau-
Tyto balearica n. sp. (Aves, Strigiformes), du Plio-Pleistocene des
rança, coincideix amb alguns exemples recopilats al
Baléares. Geobios, 13 (5): 803-811. Lyon.
PONS-MOYÀ, J. & ROCA, L. (1974): Restos de grulla fósil en el Avenc
cançoner del pare GINARD (1966-1975)
de na Corna (Artà). Endins, 1: 17-20. Palma de Mallorca.
86