El panorama espeleol�gic de Marratx� : Mallorca, Balear
ENDINS, núm. 27. 2005. Mallorca
EL PANORAMA ESPELEOLÒGIC DE MARRATXÍ
( Mallorca - Balears )
per Gabriel SANTANDREU 1
Resum
Amb el present treball pretenem oferir una visió de conjunt del panorama espe-
leològic del terme de Marratxí. D’aquesta manera presentam les descripcions i els
aixecaments topogràfics de 31 cavitats com una modesta aportació al coneixement
de l’àmbit espeleològic illenc. Així mateix, és la intenció donar valor a un patrimoni
mal conegut i pel general poc valorat. Les cavitats descrites no destaquen per les
dimensions, que passen més aviat per ser discretes, per ventura el seu interès se
centra en la majoria de les vegades en els seus contextos arqueològics, etnològics,
geològics i naturalístics.
Abstract
In this paper we offer a vision of the speleological panorama of the municipali-
ty of Marratxí. In this way we present the description and findings of 31 caves with a
modest contribution to the knowledge of the island’s speleology. Like this, our inten-
tion is to give value to a little known and generally undervalued heritage. The
described caves are not outstanding in their dimension, which are mostly discreet,
but many are interesting in their archeological, ethnological, geological and natura-
listic context.
“... dedicada a San Marcial [patró de Marratxí]...
en su fiesta que es a 30 de junio. Esta romeria viene
a ser un desahogo y algazara de la juventud; y cae
sin duda bajo la severa crítica del padre Feijoo, que
juzga a esas diversiones dignas de proscribirse.”

Mallorca: Descripción de 1817.
Nicolau Josep i Prats
Introducció
La pretensió d’aquest escrit és descriure i donar a
recents, on el coneixement de les cavitats s’ha vist com-
conèixer un conjunt de cavitats escampades al llarg del
plementat per pocs autors (MASCARÓ, 1960) o ja més
territori del terme de Marratxí, caracteritzades per un
recentment, per l’aportació de comunicacions de caràc-
dispers coneixement i en conseqüència poc conegudes
ter local que han fomentat aquest coneixement (FOR-
i valorades. Com veurem amb més detall, poc ha estat
NÉS, 1998a,1998b; ARAMBURU & SASTRE, 2002).
l’interès que han despertat les cavitats marratxineres
A l’apartat pròpiament espeleològic ens trobam
als investigadors, de fet els estudis més acurats sempre
amb una documentació més aviat escassa; només es
concentrats a cavitats molt concretes es remunten a les
pot mencionar l’existència de contades topografies
primeres dècades del segle passat on cal subratllar les
dipositades als arxius de la Federació Balear d’Espeleo-
prolífiques aportacions d’erudits nacionals i estrangers
logia, així com els escassos aixecaments planimètrics
que plasmaren les seves impressions en diversos
amb major o menor rigor espeleològic apareguts a
escrits d’eminent caire arqueològic: (FURIÓ, 1920;
publicacions de caire local.
NADAL s/d; HEMP, 1927,1933; BESTARD, 1933). D’a-
Igualment als inventaris espeleològics és molt
questes èpoques ja ens hem de remuntar a dates més
minsa la referència a aquestes cavitats (ENCINAS et
al
., 1974; TRIAS et al., 1979; ENCINAS, 1997).
Un cop d’ull mereix l’aspecte toponímic. Aquest
representa un problema que s’arrossega ja des dels pri-
1
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca, Palma
de Mallorca.
mers escrits i que s’ha anat agreujat per diversos cai-
93

res. Per un costat és molt palesa la pèrdua gradual de
dels municipis mallorquins i es caracteritza per uns
les fonts d’informació –sobretot de caire oral– que amb
nuclis de població dispersos que geogràficament es
la seva desaparició han propiciat que el llegat toponímic
localitzen a tres àrees diferents. La primera d’aquestes
es vagi esvaint fins a desaparèixer. Per altra banda, les
àrees correspon a la zona nord-occidental del terme, de
confusions introduïdes a diverses fonts escrites han
paisatge planer caracteritzat per cultius de secà i on es
col·laborat a fomentar tal desgavell. Aquest problema
troben escampats un bon nombre de nuclis residencials
toponímic ja ha estat tractat per altres autors (FORNÉS,
apareguts en la dècada dels 60 i molt densificats a
1998b) detectant confusions greus a diverses fonts
hores d’ara en un procés urbanitzador prou palès, que
documentals realment enrevessades. Crida l’atenció
contrasten amb grans possessions com les d’Es Caülls,
veure cavitats tan arrelades a la toponímia popular que
Son Sureda o Son Macià com a més representatives.
apareixen relacionades com “es camp de futbol” (CIM,
La segona àrea presenta un paisatge més divers, i ve
inèdit) o indrets tant dispars i tan ben definits geogràfi-
definida per zones aturonades i serrats com és el cas
cament com ara Son Cós, Can Torres, Can Parrisco o
de l’alineació muntanyosa que s’estén entre Pòrtol i
es Puig Blanc confusos entre ells. No és la intenció
Marratxinet. Es tracta d’una serralada orientada de
principal d’aquest escrit desembullar tal confusió. És
xaloc a mestral, definida per formes suaus que forma
per això que en aquest aspecte, i amb la precaució de
petits comellars i enclotades i on es troba la màxima
no afegir, ans mirar d’aclarir, s’ha respectat la toponímia
elevació del Terme a la cota 230, a la zona entre Can
existent més arrelada, en la mesura del possible con-
Parrisco i Can Torres. Aquesta àrea muntanyosa con-
trastada des de diverses fonts.
centra la major àrea forestal del terme: garriga i pinar on
En un altre ordre de coses, no podem obviar les
encara es troben clapes d’alzinar, això sí, molt degra-
especials característiques geològiques del rocam. Així
dat. Igualment hi trobam tres dels nuclis històrics del
veurem com gran part del Terme es troba constituït per
terme: Pòrtol, sa Cabaneta i el que podríem considerar
rebliments quaternaris que en línies generals presenten
l’embrió del municipi: Marratxinet, i les possessions de
una limitada susceptibilitat als processos de caverna-
Son Cós, Son Verí i Son Caulelles. La darrera de les
ment. De totes maneres trobarem cavitats associades a
tres àrees ocupa l’extrem sud-occidental del terme i
aquests materials com és el cas de sa Mina des Pujols
correspon ja al Pla de Palma. És igualment una zona de
o sa cova de Can Pere Antoni, ben excavades a dins
relleus plans i on es troben les cotes més baixes a la
aquests tipus de reblits. A més, bona part de les cavitats
zona des Torrent Gros amb 20 metres d’alçada. Abun-
es troben igualment excavades dins calcarenites de
den els terrenys de conreu que comparteixen secà i
diversa litologia i materials escullosos, on els mecanis-
reguiu. S’hi localitzen la resta de nuclis històrics: Es
mes de dissolució han jugat papers discrets o si més
Pont d’Inca i es Pla de na Tesa i les possessions de Son
no, difícilment destriables. Hem d’assenyalar emperò
Ametller, Son Alegre o Son Llebre que conviuen amb
alguns casos de cavitats, com s’avenc de Pòrtol, potent
una gran quantitat de noves urbanitzacions. Més dades
fenomen de dissolució on s’han barrejat intensos pro-
per aprofundir en el coneixement geogràfic, històric,
cessos clàstics. Altres gènesis de dissolució s’aprecien
etnològic i cultural del municipi es poden trobar a MAS-
en algun petit avenc i a fases inicials de gènesis d’algu-
SOT et al. (2002) i a BALLESTER & CIFRE (2003).
nes cavitats horitzontals. De totes maneres, els princi-
L’aspecte demogràfic no es pot descuidar per tal
pals factors d’espeleogènesi han estat vinculats a pro-
d’entendre la vertadera realitat del municipi, molt mar-
cessos mecànics lligats a mecanismes de regulació
cada per un constant i ininterromput creixement pobla-
dels penyals, els d’erosió o els tectònics en alguns
cional. Aquest augment d’habitants té el seu inici al
casos, on els factors estructurals han condicionat
segle XVII quan partint d’una base de població històri-
aquest desenvolupament. Això ha configurat una mor-
cament baixa i dispersa, minsament es va començar a
fologia molt similar de les cavitats que es plasma en
incrementar amb els processos d’establiment dels
coves horitzontals d’escassa fondària i amb recorreguts
nuclis principals, aleshores Pòrtol i sa Cabaneta.
prou discrets, bàsicament formades per sales de mides
El procés s’ha perllongat fins a dia d’avui amb pe-
molt variables. Un fet comú serà també la nul·la pre-
ríodes més constants enfront d’altres més accelerats.
sència de dipòsits calcaris, així com l’intens retoc i
Paral·lelament a aquesta expansió s’ha vist contun-
adaptacions antròpiques que han patit bona part d’a-
dentment com s’anaven dispersant els sistemes tradi-
questes cavitats, ja des d’èpoques prehistòriques fins
cionals basats en els espais rurals i els patrons econò-
les més properes als nostres dies, que en alguns casos
mics de possessió donant lloc al seu inherent abando-
n’han trastocat per complet la seva morfologia.
nament i derivant cap a altres models econòmics i
socials.
Pel que fa a les dades demogràfiques veiem com a
la dècada dels 60 del segle passat s’arribava per primer
Alguns aspectes del territori
cop als 5.000 habitants; valor que contrasta amb les
dades més recents, prou significatives. Un cop d’ull a
marratxiner
l’evolució de població ens mostra que l’any 70 el muni-
cipi comptava amb uns 7.000 habitants, a partir d’aquí i
seguint el fil d’aquest increment veiem com setze anys
Marratxí és un municipi del Raiguer de Mallorca,
més tard; el 1996 havia duplicat àmpliament aquesta
que fa partió amb els termes de Bunyola a tramuntana,
dada assolint els 16.180, mentre que, l’any 2004, el
Santa Maria a llevant i amb Palma per ponent i migjorn.
nombre de marratxiners és de 27.145, quantitat que
Té una extensió de 50.36 Km2 que el situen al lloc 22è
pràcticament quadruplica la de fa trenta anys. Aquesta
94

forta expansió es justifica en certa manera per la proxi-
mitat geogràfica al nucli urbà de Palma amb el qual en
manté una forta dependència. Igualment aquesta situa-
ció ha condicionat l’aparició d’un considerable nombre
de nous nuclis urbans i urbanitzacions més o manco
regulades, escampades per tot arreu del territori marrat-
xiner, circumstància que, tot plegat, ationa la vocació de
municipi poc cohesionat i dispers geogràficament i
demogràfica. D’aquesta manera veiem com en un prin-
cipi la distribució dels habitants es concentrava de
forma majoritària als cinc nuclis històrics, a hores d’ara
hi podem afegir fins a vint-i-sis noves urbanitzacions i
zones residencials caracteritzades per un model urba-
nístic prou desordenat i agressiu, que es plasma de
forma visual en un territori força fragmentat. Territori que
es caracteritza per l’obsessiva presència de propietats
privades, parcel·lacions, tancats amb filferro, vials i
carreteres que comparteixen espai amb un polígon
industrial, un cementiri privat, un aeròdrom, un gegantí
centre d’oci i una gran superfície comercial. La interpre-
tació d’aquestes dades, ha de servir per fer una reflexió
del que comporta una activitat tan residual com és l’ex-
ploració, prospecció i en general la nostra pràctica
espeleològica.
El sistema emprat per a la localització de les cavitats
ha estat un G.P.S. Garmin E.trex Summit, seguint el sis-
tema de coordenades UTM amb el Datum European
1950, igualment recolzat amb la cartografia 1:25.000 del
Foto 1: Clot de sa Terra o coves de Can Guidet, a la contrada de Can
IGN (fulla 698-II) i dels mapes topogràfics de la Conse-
Vic al NE de la vila de Pòrtol. Aspecte actual de les pedreres
lleria de Medi Ambient 1:5.000 (fulles 698-8-2, 698-8-3,
des d’on d’èpoques remotes s’extreu l’argila per elaborar la
terrissa. Encara s’aprecia la notable potència del dipòsit de
698-7-2 i 698-7-3).
sediment.
Photo 1: Clot de Sa Terra or Coves de Can Guidet, in the zone of Can
Vic NE from the village of Pòrtol. Actual aspect of pits where in
remote times they extracted clay to make earthenware. The

Breu descripció geològica
notable thickness of the sedimentary deposits can still be seen.
Geològicament la major part del municipi està cons-
melles –“Terra Rossa”– de l’Holocè que es concentren
tituïda per dipòsits quaternaris d’origen al·luvial, on es
al NE de Pòrtol, explotats des d’èpoques llunyanes
troben llims vermells, conglomerats i gresos calcaris. En
(Foto 1) i que són la base de l’arrelada tradició terrisse-
canvi la part oriental del terme està formada per mate-
ra del municipi ben viva i present encara als nostres
rials calcaris escullosos del Pliocè que n’ocupen les
dies.
cotes més elevades, és precisament en aquestes zones
Des del punt de vista hidrogràfic el terme forma part
afavorides per les pròpies característiques dels seus
de la vessant de Palma, i la circulació superficial d’ai-
elements litològics on s’obrin bona part de les cavitats.
gües es concentra als cursos principals del torrent
A la zona de Marratxinet, d’estructura molt més com-
Gros i el torrent de Coanegra. El primer és un jaç
plexa, es barregen els materials miocènics; conglome-
ample i definit, amb sectors de tàlveg marcat que neix a
rats, gresos i margues detrítiques amb dipòsits quater-
la vessant meridional de la serra d’Alfàbia de Bunyola i
naris (ITGE, 1991; MASSOT et al. 2002).
des Teix a Valldemossa i en recorre el terme al seu cos-
Pel general el territori marratxiner no ha patit ple-
ter occidental actuant de partió amb el de Palma. Altres
gaments, ja que els seus materials són d’època poste-
cursos menys importants de llit poc excavat drenen les
rior al moviment orogènic, en canvi si que es poden
proximitats de la Comuna de Bunyola, com és el cas del
destacar els moviments tectònics recents que han
torrentó de Son Sales. D’igual manera, els terrenys del
donat lloc a configuracions anticlinals com les zones
sud de Pòrtol i sa Cabaneta presenten una xarxa de
aturonades del NO del terme, la zona d’altiplà de Can
torrentons que drenen cap el prat de Sant Jordi. Cal
Parrisco i Can Torres o les pròpies elevacions on es
esmentar el barranc de Can Mir –ja dins Palma– que
troben els nuclis de sa Cabaneta i Pòrtol. Aquests
en canalitza bona part d’aquests cursos.
moviments tectònics encara ara es troben actius, n’és
El de Coanegra o torrent de ses Mates, deixa
un exemple els moviments sísmics que han afectat la
enrera els paratges de la serra de s’Estret de Freu i del
zona en èpoques històriques, destacant el registrat
comellar de Coanegra a Santa Maria i s’endinsa dins
l’any 1851 i que tingué l’epicentre a la zona de Sant
el terme a terres de Son Sureda i Es Caülls, solcant el
Marçal (SILVA et al. 2001; MASSOT et al. 2002). S’han
municipi de NE a SE amb un jaç a redols molt afectat
de destacar també els importants dipòsits d’argiles ver-
per actuacions humanes que n’han desfigurat i alterat el
95

Figura 1: Primera planimetría
de la cova de Son
Caulelles, publicada
per Vicenç Furió al
volum VI de l’Anuari
de l’Institut d’Estudis
Catalans (1915/1920).
És el primer aixeca-
ment topogràfic d’una
cavitat del Terme.
Figure 1: First planimetry of the
Cova de Son Cau-
lelles, published by
Vicenç Furió in volume
VI of the Annual of the
Institut d’Estudis Cata-
lans (1915/1920). It is
the first topographic
survey of a cave in the
municipality.

traçat. Pel general, les escorrenties són molt irregulars i
Tanmateix, unes poques referències si que omplen
sempre lligades a episodis de fortes precipitacions,
aquest buit que en podem trobar per altres fonts, gaire-
emperò històricament el terme ha patit els efectes d’al-
bé totes han quedat reflectides en textos i documents
gunes revingudes especialment virulentes que tot i que
vinculats a altres especialitats exclosa l’espeleològica
no han afectat directament el conjunt urbà, si que han
pròpiament. Així és que, bona part dels antecedents
fet malbé terrenys de cultiu i vies de comunicació.
ens arriben a través de publicacions i documents de
Tot i que com hem avançat bona part del terme per-
caire arqueològic, on les coves han esdevingut impor-
tany a la vessant de Palma; un reduït sector format pel
tants jaciments prehistòrics.
coster de llevant dels turons de Pòrtol i Marratxinet,
D’aquesta manera, les primeres referències escri-
desguassen les seves aigües a la conca d’Alcúdia amb
tes que fan menció a una cova del terme les trobam a
una sèrie de xaragalls poc definits, que es dirigeixen
l’article: “Coves artificials de Santa Eugènia (Mallorca) i
cap a terres de Santa Maria i poc després Santa Eugè-
sos voltants”, recollit al volum VI de l’anuari de l’Institut
nia des d’on prenen camí fins abocar al torrent de
d’Estudis Catalans (1915/1920), i publicat a Barcelona.
Muro.
N’és l’autor, el professor de l’escola de Belles Arts D.
Vicenç Furió, el qual comptà amb la important col·labo-
ració de l’arqueòleg del Servei d’Investigacions Arqueo-
lògiques del citat institut: D. Josep Colominas. En
Antecedents al coneixement
aquest article s’hi descriuen onze coves, essent una
d’elles la que l’autor anomena de Son Curelles (errònia
espeleològic del terme
transcripció de Son Caulelles). Al text es fa una des-
cripció amb detallades mesures, mentre que a l’apartat
gràfic, s’inclou un primer aixecament planimètric, a més
Les referències al coneixement espeleològic del
d’una fotografia de l’interior de la cova.
terme de Marratxí són més aviat modestes i de caràcter
El 1926 l’anglès W. J. Hemp, amb l’ajuda de Mr
limitat. Aquestes al·lusions es troben excloses als textos
O.G.S. Grawford, membre de la Societat Arqueològica
descriptius de caràcter general signats per autors com
de Londres, duu a terme l’estudi i revisió de les coves
Laurens, Cabrer, Alcantara Peña, Vullier o l’Arxiduc,
prehistòriques fins al moment conegudes a Mallorca.
que tant proliferaren als segles XVIII i XIX. Si més no,
En el seu treball “Some Rock-cut tombs and habitation
alguns d’aquests escrits se n’ocuparen de descriure el
caves in Mallorca” publicat a Oxford l’any 1927, i que
nostre terme (CAMPINS & COMPANY, 1996) amb més
anys més tard es reeditaria traduït al castellà
o manco fortuna, poca llum ens poden donar d’aspec-
(HEMP,1966), en recull un total de vint-i-quatre, però
tes geogràfics (és digne de ressenya el comentari del
centra l’interès en dues en concret, una d’elles és la
diplomàtic francès André Grasset que escrigué: “ ...no
cova de Son Caulelles. En fa una nova descripció, en
ofrecen nada que pueda despertar la curiosidad del via-
presenta el seu aixecament topogràfic, i a més fa una
jero.”. Fent al·lusió a diversos llocs entre els que trobam
curiosa puntualització a la situació geogràfica de la
Sant Marçal a Marratxí). D’igual manera l’onada de
cova quan diu: ”La verdadera posición de la cueva es a
publicacions de finals de segle XIX d’àmbit espeleològic
unos 275 m. al sur de la letra r del nombre Portol escri-
signades per Martel, Jolly o Maheu se n’ocuparen per
to sobre la lámina 214 del mapa Militar Español”. La
diversos motius d’un seguit de coves de bona part del
cova quedà des de llavors adscrita, com un dels hipo-
territori insular, però cap aspecte meresqué l’interès
geus funeraris més representatius de l’època del Bron-
d’aquests estudiosos cap a les nostres cavitats.
ze Pretalaiòtic Balear.
96

Paral·lelament, en una carta datada del novembre
de 1925 escrita per Furió al seu company Colominas,
es fa referència a una nova cova, anomenada de Son
Verí. Cavitat que a hores d’ara resta sense identificar
per mor de la falta de dades i una més que possible
confusió toponímica.
D’aquesta mateixa època (devers 1930) és el
manuscrit anomenat: “Estudio de los monumentos
arqueológicos de Lloret, Sencelles, Santa Eugénia,
Alaró, Santa María y Portol.”
Obra redactada pel semi-
narista Guillem Nadal Gelabert, on es pretén per prime-
ra vegada fer un recull a mode de catàleg dels jaci-
ments arqueològics del terme (el qual formava part d’un
ambiciós projecte de catalogació que pretenia abastar
tota l’Illa). Aquest treball inclou un seguit de coves de la
zona de Pòrtol, on s’hi localitzen jaciments arqueolò-
gics. Es tracta de: la cova des Boc, les coves de sa Vile-
ta, les coves de Can Torres, la cova de na Xeremina, o
la ja coneguda cova de Son Caulelles.
L’any 1933 l’erudit santamarier Andreu Bestard,
escriu una nota descriptiva anomenada “Cova artificial
d’enterrament de Son Caulelles
”. L’autor en presenta
una precisa descripció, alguns dibuixos i una nova pla-
nimetria de la cavitat. A més, ressenya que a l’indret
anomenat serra de sa Vileta, s’hi poden observar “tres
sèries de coves que segurament eren utilitzades com a
habitatges pels pobladors prehistòrics”. Cavitats que
podem identificar com a ses coves de sa Vileta i les de
Can Torres.
Dos anys més tard, M. Maura i Salas, publica a
Madrid el resultat de la troballa casual i posterior exca-
vació d’una cova sepulcral al terme de Santa Maria
Figura 2: Planimetria de la cova de Can Pinso a Sa Cabaneta publica-
(MAURA, 1935). A l’apartat de paral·lels l’autor fa refe-
da per Mascaró (1960). És l’únic document que ens queda
d’aquest hipogeu situat prop de Son Caulelles i que en l’ac-
rència a la cova de Son Caulelles.
tualitat es troba reblit d’enderrocs i del tot inaccesible.
Tres dècades més tard, l’any 1960, Mascaró Pasa-
rius publica al Butlletí de la Societat Arqueològica
Figure 2: Survey of the Cova de Can Pinso at Sa Cabaneta published
by Mascaró (1960). It is the only document that remain of this
Lul·liana,“Cuevas Prehistoricas de Mallorca”, completa
hypogeic burial situated near Son Caulelles and which is now
obra de síntesis sobre aquest tipus d’hipogeus funera-
blocked by collapsed rocks.
ris àmpliament documentada i il·lustrada amb multitud
de planimetries i fotografies. Pel que fa al terme de
Marratxí hi apareixen, la cova de Son Caulelles i la cova
Catalana d’Espeleologia celebrat a Barcelona, J. Ginés
de Can Pinso, aquesta darrera, actualment desapare-
i M. Trias, presenten la comunicació “Primera relación
guda. Així mateix, no podem deixar d’esmentar, l’apor-
del Inventario Espeleológico de Mallorca” on trobam per
tació que fa l’autor tan al seu “Mapa General de Mallor-
primera vegada una relació provisional sistemàtica de
ca“ (1958) com al “Corpus de Toponímia de Mallorca
les coves i avencs de l’Illa, agrupats per municipis i amb
(1962) on relaciona les següents cavitats: la cova des
unes claus de catalogació homogènies.
Boc, la cova de Son Caulelles, i la cova de sa Vileta.
Tot i que s’hi recolliren un total de 338 cavitats, en
Sense deixar de banda la literatura arqueològica en
aquesta primera relació, fou nul·la la presència de cavi-
podem trobar un extens conjunt de publicacions més
tats del terme.
recents on hi apareixen coves del terme, sense altre
El 1974 apareix al tom XIX del Butlletí de la Socie-
aportació rellevant, llevat de les ja esmentades. En
tat d’Història Natural l’article “Inventario Espeleológico
podem destacar les obres de VENY (1968) o FERNAN-
de Mallorca”, signat per J. A. Encinas, J. Ginés i M.
DEZ-MIRANDA (1978). Cal fer menció que en cap d’a-
Trias. En aquest s’hi reconeixen 545 cavitats que per-
quests treballs es té cura de l’apartat espeleològic.
tanyen a 35 municipis de l’Illa. De bell nou, el terme de
Ens traslladem a l’any 1971, quan J. A. Encinas,
Marratxí no hi fa cap aportació. Aquest inventari es basà
publica a Geo y Bio Karst 29, “Claves para el catálogo
en gran mesura en l’adaptació de J. A. Encinas (aplica-
Espeleológico de las Islas Baleares”, en aquest escrit,
da al primer intent de catalogació) damunt el sistema
es pretén posar les bases de cara a una recopilació en
emprat per J. M Pasarius a “Inventario de Monumentos
forma d’inventari on recollir les cavitats de les Illes.
Prehistóricos y protohistóricos de Mallorca”, recull on sí
Aquest treball és la conclusió inicial dels intents de cata-
trobam algunes cavitats del Terme.
logació iniciats als voltants de l’any 1966 per aquest
D’aquesta mateixa època, en trobam una minsa
mateix autor. A l’any següent, i en el transcurs del II
aportació als arxius topogràfics de la Federació Balear
Simposium de metodología espeleológica de l’Escola
d’Espeleologia. Es tracta de l’aixecament topogràfic de
97

Figura 3: Mapa de la zona d’estudi amb la localització de les cavitats. Map of the location with the caves in the study zone. 1: Cova de sa Caseta de
s’Hort d’es Caülls. 2: Sa Font. 3: Cova de Son Caulelles. 4: Cova de Cas Garriguer. 5: Cova des Puig Blanc. 6: Coveta des Puig Blanc. 7: Mina des
Pujols. 8: Cova des Pinaret. 9: Cova de sa Corona de Son Cós. 10: Balma de sa Corona de Son Cós. 11: Cova de Can Pere Antoni. 12: Cova de Can
Perot. 13: Cova de Can Parrisco. 14: Cova de na Geremina. 15: Cova des Boc. 16: Cova de sa Ruda. 17: Cova de sa Vileta. 18: Cova des Vellet. 19:
Coval de Son Cós. 20: Cova de sa Partió. 21: Cova de Can Torres II. 22: Cova de Can Torres. 23: Cova Gran de Can Torres. 24: Balma de Can Tor-
res. 25: Cova de Can Torres VI. 26: La Cova. 27: Cova de Can Xixilis II. 28: Cova de Can Xixilis III. 29: Cova de Can Xixilis IV. 30: Avenc de Pòrtol.
31: Avenc des Tancat.
l’avenc de Can Vic, a Pòrtol, signat per Pujol, Ferrer i
Arribats en aquest punt, ens trobam amb un dilatat
Damians, amb data de Maig de 1977. A més de la pla-
lapse de temps, on la bibliografia, així com les referèn-
nimetria s’inclouen unes poques dades a una fitxa
cies a les nostres cavitats són pràcticament nul·les. Tan
annexa.
sols en podem trobar, aïllades aportacions en forma de
El 1979 apareix a les planes de la publicació Endins
publicació esporàdica o al fons topogràfic de la Federa-
(num. 5-6,1979) la revisió de l’anterior inventari, redac-
ció. Entre les primeres, i a un monogràfic sobre el terme
tat per M. Trias, C. Payeras i J. Ginés. S’incrementa de
de Marratxí, editat per aquest mateix ajuntament l’any
forma notable la quantitat de cavitats mallorquines reco-
1993; podem trobar una proposta d’itinerari per les coves
llides, arribant a les 883. En aquesta ocasió hi aparei-
prehistòriques de la zona muntanyosa d’entre Pòrtol i
xen per primera vegada cavitats del terme, és tracta de
Marratxinet. De la mateixa manera, el 1994 veu la llum la
l’avenc de Can Vic, i l’avenc de Son Puig. Ambdues
primera edició de la “Guía Arqueológica de Mallorca” de
cavitats estan catalogades amb la clau V, que defineix
J. Aramburu, C. Garrido i V. Sastre, com ja ve sent habi-
la seva fondària no superior als 15 metres. Cal esmen-
tual als textos de caire arqueològic, es fa referència a
tar que aquesta darrera cavitat no es troba al terme de
algunes cavitats dels terme: la inexcusable cova de Son
Marratxí, circumstància que es veurà corregida a pro-
Caulelles, la cova des Boc, o les de Can Parrisco i ets
peres edicions, on ja es trobarà inclosa al terme de
Antigors. Pel que fa a l’apartat topogràfic, hi trobam l’ai-
Palma.
xecament topogràfic d’una de les coves de Son Pelat
98

(anomenada pels mateixos exploradors amb el desafor-
atractiu d’un panorama geogràfic força canviant i frag-
tunat nom de “La Covacha” i catalogada erròniament al
mentat és per si mateix una trava afegida a tal activitat;
nostre municipi). Cavitat d’una fondària remarcable,
tant és així com les tasques de prospecció es topen
situada emperò al terme de Palma; explorada i topogra-
massa sovint amb prou emperons. En massa ocasions
fiada el mes de desembre de 1995 per un equip d’espe-
el coneixement popular sobre les coves –topònims,
leòlegs de l’A E Voltors, encapçalat per M. López.
usos, localitzacions, etc.– s’ha esvaït i ha quedat irre-
Divuit anys més tard apareix publicat a les planes
meiablement dissolt; el procés de canvi del territori s’ha
del volum 21 de la revista Endins una nova edició de
accelerat per mor de processos urbanitzadors molt
l’Inventari Espeleològic de les Illes Balears (ENCINAS,
intensos; en general, la poca valoració del patrimoni
1997). En aquesta darrera actualització, les cavitats del
natural; els inherents condicionaments de les propietats
terme assoleixen més presència, arribant a les 16
privades sovint molt geloses, són factors a tenir en
cavernes catalogades. Catorze d’aquestes són aporta-
compte per tal d’entendre els motius que fomenten
ció del Grup Nord de Mallorca, recollides en la seva
aquesta desmotivació i en conseqüència el desconeixe-
pràctica totalitat, gràcies a les tasques de prospecció i
ment del patrimoni subterrani.
topografia, al llarg del terme, que tenen com a màxim
representant a J.A. Encinas.
És en aquest mateix any, quan en l’àmbit de les II
Jornades d’Estudis Locals de Marratxí, es presenta una
Descripció de les cavitats
interessant i completa comunicació anomenada: “Les
coves prehistòriques de Marratxí: una aportació a l’es-
tudi de l’àmbit funerari”. Els autors: J. Fornés, J. García,
COVA DE SA CASETA DE S’HORT DES CAÜLLS
C. Quintana i D. Ramis, tracten en profunditat aquest
Coordenades UTM: 476721 / 4386872 - 88
tema, fent un estudi i diverses consideracions dels seus
aspectes formals, morfològics, cronològics, i en definiti-
Localitzam aquesta cavitat a un extrem dels nous
va, es comenta àmpliament el panorama subterrani
establiments residencials de la urbanització d’Es
(sempre lligat al context arqueològic) a més, els autors
Caülls, ben aferrada a un dels talussos de l’autopista
fan menció de determinades coves sense interès pre-
d’Inca que en passa per sobre. Es troba a un paratge
històric igualment localitzades al nostre terme.
sense edificacions per on passa el rec obert i planer del
En aquest mateix volum apareix l’escrit: “El patri-
moni arqueològic del municipi de Marratxí i la història de
la seva investigació”. Signat pels mateixos autors, i on
es fa un exhaustiu repàs a les investigacions arqueolò-
giques dutes a terme al llarg del temps a terres marrat-
xineres. De bell nou, les coves tenen important presèn-
cia. En un altre ordre de coses, es fa una anàlisi de l’es-
tat actual del patrimoni arqueològic, fent palès per pri-
mera vegada el greu problema toponímic que pateixen
nombroses localitzacions i que afecta per igual al con-
junt subterrani. Problema que ben bé podria quedar en
segon pla, si tenim en compte la total desídia tant con-
servacionista com protectora que pateixen aquests
monuments.
Recentment, el 2002, l’ajuntament publicà la terce-
ra edició de les Jornades d’Estudis Locals. Hi podem
trobar una comunicació signada per J. Aramburu i V.
Sastre amb el títol: “Els jaciments arqueològics de
Marratxí” on es descriu de forma detallada aquest legat
patrimonial. De la mateixa manera, és fa un precís
repàs, complementat amb diverses fotografies, de bona
part de les coves del terme, que com veiem, una vega-
da més tan estretament vinculades es troben al pano-
rama arqueològic, no només local, sinó a tot arreu de la
nostra geografia.
En aquest mateix recull de les jornades, va veure la
llum un document que ja hem citat anteriorment: l’escrit
de A. Bestard damunt la cova de Son Caulelles, redac-
tat l’any 1933.
A manera de conclusió d’aquest recorregut pel
coneixement espeleològic local, podem dir que sembla
esser, que la recerca subterrània amb la seva inherent
tasca exploratòria i topogràfica a les terres del terme de
Marratxí no ha merescut darrerament l’interès del
col·lectiu espeleològic. Com ja hem esmentat, el poc
99

torrent de ses Mates, tram final del torrent de Coane-
FONT DE PÒRTOL, o FONT D’EN LLUPIÀ.
gra abans d’unir-se al Pont d’Inca amb el torrent Gros.
Coordenades UTM: 479943 / 4385386 - 159
És un coval d’ample boca orientat a xaloc que amida 15
m d’amplada per 2,5 m d’alçada i s’endinsa poc més de
Es localitza just a l’entrada del nucli urbà de Pòrtol
6 m. Està excavat en gresos de gran feblesa, molt des-
si hi entram des de sa Cabaneta, no molt lluny de la
fets i intensament fracturats. El trespol és planer reco-
cova de Son Caulelles i a escassos metres de la carre-
bert de sorra, blocs i acumulacions de fems i deixalles.
tera. Es troba al peu d’unes timbes envaïdes de bardis-
Aferrat a la boca del coval, hi ha un gran safareig;
sa. A l’interior del coval hi trobam diverses surgències i
es tracta del dipòsit a cel obert que emmagatzemava
una sèrie d’elements d’emmagatzemat i conducció d’ai-
l’aigua del desaparegut conjunt hidràulic de la sèquia de
gua que en conjunt la fan prou interessant. No de bades,
Son Sales i la font des Caülls. Aquest sistema, avui
sa Font –com es coneix pels voltants– encara es con-
mutilat per vials, carreteres i urbanitzacions, es pot
serva a la memòria de molts de portolans, ja que fins fa
remuntar al S X (TOMÀS & PASCUAL,1998) i amb les
unes dècades era la principal font pública de proveïment
seves aigües alimentava un molí hidràulic per a la molta
d’aigua als pobles de Pòrtol i sa Cabaneta. Aquest lloc
de cereal i regava els terrenys del citat hort. A més, l’ai-
comú d’utilització d’aigua el trobam referenciat l’any
gua era conduïda pel seu consum al llarg d’un extens
1511 amb el nom de la font d’en Llupià. Anys més tard a
sistema de canals cap als nuclis urbans des Pla de na
l’obra “Descripción médico-topográfica de la Villa de
Tesa i es Pont d’Inca. El safareig en qüestió és de
Marratxí” publicada el 1790, el seu autor; el doctor
planta quadrada d’uns 18 m de costat i es pot observar
marratxiner Joan Prats, també ens parlà de la font d’en
que vora el coval, a l’extrem nor-oest es troba a nivell
Llupià referint-se a la citada font (ORDINAS, 2000).
del sòl, mentre al coster oposat està bastit amb gran
El cert és que el coval ha sofert en diverses èpo-
peces de marès entre les quals destaquen unes grans
ques històriques intenses transformacions vinculades al
pedres cantoneres.
subministrament d’aigua. En l’actualitat, al seu interior
100

Foto 2: Font de Pòrtol, galeria excavada que porta a la surgència prin-
Photo 2: Font de Pòrtol, artificial gallery which leads to main surgence
cipal i que en els seus metres inicials transcorre amb els late-
and whose inicial metres run with its lateral stone-covered.
rals paredats. (Foto: G. Santandreu).
(Photo: G. Santandreu).
podem trobar varies canaletes, una mina artificial, algu-
nes piques, i sens dubte l’element més destacable; un
gran aljub. Tot plegat fa que la fisonomia de la cavitat
original sigui del tot irreconeixible.
L’accés ja apareix intensament retocat. Uns esca-
lons molt desfigurats pels enderrocs i amagats per la
brossa, condueixen a un vestíbul cobert amb una volta
de mig punt feta de peces de marès. Es troba amb un
estat d’enderroc imminent, de fet és el que queda d’un
sostre major avui en part esbaldregat, com així ho han
deixat palès les mosses on se sustentava l’arrancament
de la volta practicades a la roca natural. A aquesta pri-
mera sala hi trobam l’obertura a l’exterior del citat aljub,
una pica rodona i un pedrís. A l’extrem, una paret de
marès tanca tota la boca, deixant un portell que permet
l’accés a l’interior de la cova. En aquests metres inicials
de la cavitat podem trobar abundants individus de Mete-
llina merianae
(det. G.X. Pons), espècie d’aranya molt
freqüent a les entrades de coves.
Aquesta primera sala d’entrada es de sòtil baix i
amida uns 5 m de fons per uns altres 5 m d’amplada. El
coster occidental està sustentat per un mur de conten-
ció fins un extrem, on s’obri una galeria continuació d’a-
questa sala inicial de sòtil més baix encara i que s’en-
dinsa 6 m fins arribar a una reduïda saleta circular
Foto 3: Tram final de la galeria de la Font de Pòrtol. Es destria clara-
sense solució de continuïtat. Tot aquest darrer tram té el
ment el junt d’estratificació entre el sostre de calcarenites i les
trespol recobert de pedres i petits blocs i es troba ben
margues on s’excava la cavitat. (Foto: G. Santandreu).
eixut contrastant amb la resta de la cavitat. De la matei-
Photo 3: Final section of the gallery of the Font de Pòrtol. The bedding
xa sala d’entrada i en direcció NE comença una mina
plane between the calcarenite roof and the marl where the cave
artificial; aquesta, excavada dins d’un substrat margós
was dug can be clearly made out. (Photo: G. Santandreu).
101

molt saturat en contacte amb un sostre de calcarenites
La sala principal –interrompuda per l’aljub– es per-
(Foto 3) s’endinsa amb un traçat més o menys rectilini
llonga envoltant aquest, formant un reducte d’uns 4 m
uns 25 m fins a trobar la surgència natural més impor-
d’amplada per uns 10 m de llarg, on igualment hi podem
tant de la cavitat i principal aportació de l’aljub. Als seus
trobar fins a tres surgències més, poc definides i de
metres inicials la mina, de secció irregular i d’una alça-
menor cabdal, igualment canalitzades amb canaleta de
da mitja de 1,7 m per una amplada més o a manco cons-
teula cap a l’aljub. En aquest sector es pot apreciar cla-
tant de 1 m, es troba amb els laterals paredats (Foto 2),
rament el mecanisme d’excavació de la cavitat aprofi-
fins arribar a un punt, uns metres abans de l’ullal on els
tant un junt d’estratificació molt marcat de canvi de
murs de contenció desapareixen deixant la roca nua. En
materials, calcarenites i margues. Els concreciona-
aquest darrer sector, el trespol es troba sovint inundat.
ments calcaris són gairebé inexistents, tan sols alguna
Al coster de llevant de la sala, es localitza l’aljub. És
capa feble de colada recobreix indrets molt concrets de
de planta rectangular, encara que a la part més prope-
les parets del sòtil.
ra a l’exterior descriu un colze. Té una amplada màxima
de 4,2 m i una llargària de 8,5 m fins al colze que enfila
l’exterior que s’allarga 5 m més. La seva fondària és de
COVA DE SON CAULELLES
3,2 m i està bastit amb peces de marès de 25 cm. Té
Coordenades: 479715 / 4385314 - 165
cinc obertures a mode de finestra que el comuniquen
amb la cavitat. A l’interior presenta un vistós arc rebai-
Es localitza a l’entrada del poble de Pòrtol, a un
xat de marès bastit a ben segur per ajudar a sustentar
pinar molt a prop del col·legi públic Costa i Llobera, just
la volta de la cova. La resta del conjunt ho formen una
al darrera del camp de futbol i arran d’un caminoi. És
canaleta de teula i una pica.
sens dubte la cavitat del terme més coneguda i la que ha
102

concentrat el major interès; no de bades es tracta d’un
seccions– adossat a tot el contorn i dos nínxols oberts
important jaciment hipogeu d’època Pretalaiòtica,
a les parets, vora el portell d’entrada i a l’absis final.
àmpliament divulgat i amb prou paral·lelismes i singulari-
En un altre ordre de coses cal remarcar que darre-
tats al llarg de l’illa (VENY,1968). Les primeres referèn-
rament la cavitat no destaca tant pels seus valors
cies les trobam als escrits signats per FURIÓ i COLOMI-
arqueològics i patrimonials, si no pel constant procés
NAS (1920) qui la donaren a conèixer dins l’àmbit cientí-
de degradació que pateix, i pel futur incert pel que fa a
fic. Fou però l’arqueòleg anglès W. HEMP qui demostrà
la seva conservació, preservació i dignificació com a
més il·lusió en l’estudi de la cavitat, plasmant-ne les con-
jaciment. Fets que han quedat prou constatats a publi-
clusions a diverses publicacions (HEMP, 1927,1933).
cacions de caire local i a diversos escrits a premsa.
Moltes altres notes descriptives venen signades per
estudiosos que n’han deixat constància als textos
arqueològics: BESTARD (1933), MASCARÓ (1960) o
COVA DE CAS GARRIGUER, DE SON VERÍ o DE LA
VENY (1968), en són noms prou significatius. És preci-
VERÓNICA
sament a aquest darrer autor a qui ens de remetre per
Coordenades UTM: 477716 / 4386010 - 116
consultar els aspectes descriptius més acurats, i per con-
textualitzar la cova dins el panorama prehistòric Balear.
Es localitza a la urbanització de Sant Marçal al
Bàsicament, la cova està excavada dins roca are-
carrer Salvador Torres, a un solar envaït per la bardissa
nisca i està formada per una sola cambra, en forma de
i totalment envoltada de xalets i construccions familiars.
naveta (Fig. 1), i amb l’eix principal orientat a 88°. S’hi
La boca de la cavitat s’obri a un aflorament rocós a la
accedeix per un corredor escalonat descendent, lleu-
part alta d’un turonet, just quan aquest comença a
gerament descentrat de l’eix principal, que finalitza a un
caure suaument cap el SE. Té una boca d’uns 9 m
petit portell. Com hem avançat, l’interior té una interes-
d’amplada per 2 m d’alçada, encara que els enderrocs
sant planta i una secció no menys característica; de
impedeixen apreciar les dimensions reals. De fet són un
marcada forma ogival. Les dimensions són de 2 m
conjunt de grans blocs caiguts els que formen una paret
d’amplada gaire bé constants, una fondària de 7 m i una
natural que tanca bona part de la boca; en canvi, al bell
alçada que varia entre 1,55 i 1,8 m a la zona central.
mig hi trobam un portell acabat amb blocs de marès que
L’interior es caracteritza per una sèrie d’elements
en permet l’accés. Finalment al coster de ponent, una
comuns als hipogeus prehistòrics del Bronze Balear:
paret de pedra seca d’acabat groller delimita aquest
fosa central que configura un banc lateral –subdividit en
extrem formant un racó aïllat amb la resta de la cova.
Foto 4: Interior de la cova de Cas Garriguer, on s’observen tres de les
Photo 4: Interior of the Cova de Cas Garriguer, where three of the
quatre columnes de marès que sustenten el sostre de la cavi-
sandstone columns that support the roof can be seen. (Photo:
tat. (Foto: G. Santandreu).
G. Santandreu).
103

És una cova de planta lleugerament quadrada, que
amida 6,5 m de fondària per 8 m d’amplada. El sòtil té
una alçada al paladar de poc més de 2 m, que va min-
vant de forma rectilínia fins assolir el 50 cm d’alçada a
l’extrem més profund. El trespol és planer, amb un únic
accident destacable; una petita depressió a mode de
graó rocós, a prop de l’entrada. Està format per la roca
mare que es mostra pràcticament nua amb un minso
recobriment de sediment.
A la cavitat no trobam cap formació calcària digne
d’esment, en canvi sí que en podem destacar l’existèn-
cia de quatre columnes artificials de factura moderna
que es troben repartides al llarg de l’espai central de la
cambra. Les dues més altes amiden 1,7 i 1,4 m res-
pectivament i són de secció circular i quadrada amb
escaire, les altres ja més cap a l’interior, fan 80 cm d’al-
çada. Estan construïdes amb marès a ben segur per
ajudar a sustentar el sòtil de la cova. En un altre ordre
de coses cal esmentar que la cavitat fou objecte d’una
prospecció arqueològica per part del Consell, per tal de
definir el seu caràcter com a estació arqueològica i acla-
rir la possible amenaça davant el procés urbanitzador. A
l’inventari del CIM (inèdit), apareix catalogada com a
“cova artificial funerària del Talaiòtic final”. En tot cas
actualment la cavitat es troba en terrenys de propietat
municipal (ARAMBURU & SASTRE, 2002).
Foto 5: Corredor d’accés a la cova des Puig Blanc, s’aprecien els late-
rals reforçats amb mur de pedra i els fragments de gran lloses,
restes d’un possible sòtil. (Foto: G. Santandreu).
Photo 5: Acces passage to the Cova des Puig Blanc where the lateral
stone-wall reinforcements and rock fragments, rests of a pos-
sible roof, can be appreciated. (Photo: G. Santandreu).

104

COVA DES PUIG BLANC
Coordenades UTM: 479529 / 4386391 - 168
Es localitza al cim del puig Blanc, petita elevació
de 172 m que s’aixeca a l’indret conegut com ses Clo-
tes
– depressió compresa entre els turons de sa Caba-
neta
i les zones més muntanyoses de Can Torres i Can
Parrisco
– . És un cimal pla recobert d’espessa bardis-
sa i vorejat per un cingle d’altura variable amb cantells
molt desfets. La vessant sud, ve definida per un perfil
escalonat format per marges i paredons amb una colo-
ració de la terra d’un característic to blanquinós, com a
conseqüència de la seva naturalesa margo-argilosa. Tot
aquest sector està molt afectat per les tasques d’ex-
tracció d’argiles d’una pedrera propera anomenada sa
Cimentera
situada al coster Nord. El cim està atapeït
d’una espessa bardissa entre la qual és evident la pre-
sència de nombroses restes de construccions atribuï-
bles a època prehistòrica, hipòtesi reforçada per la
extensa taca ceràmica que s’aprecia pels voltants.
La cavitat és a l’extrem sud del turó, prop de restes
de murs i barraques esbaldregades i amagada a un
redol d’esponeroses mates i figueres de moro. Es trac-
ta d’una petita cavitat excavada dins marès molt fractu-
rat amb una marcada estratificació. Té un corredor d’ac-
cés (Foto 5) descendent orientat a llebeig. Aquest és de
roca natural amb alguns afegits de murs artificials i
amida 1,2 d’amplada encara que just abans d’accedir a
Foto 6: Boca d’accés a la mina des Pujol, excavada dins conglome-
la cova i coincidint amb la roca original s’estreny, dei-
rats. (Foto: G. Santandreu).
xant un pas amb evidències de retoc de 0,65 cm. Tot el
Photo 6: Acces mouth to the Mina des Pujol, excavated in conglomera-
corredor està col·lapsat de blocs i lloses planes que dei-
tes. (Photo: G. Santandreu).
xen intuir l’existència d’un sostre ara caigut.
La coveta és de planta irregular però en destaca un
reducte de 2 x 3 m al coster més allunyat de la boca
amb marcada forma circular. L’alçada del paladar és de
1,6 m i a la saleta esmentada davalla fins al 1,2 m.
Aquest indret és de trespol planer recobert de sorra
mentre que la resta de la cavitat està envaïda pels
enderrocs formant un pis irregular. Cal destacar al cos-
ter est l’existència d’un paredó d’una alçada aproxima-
da de 0,90 cm que sustenta un esbaldregat del sòtil per
on guaiten blocs, terra i arrels provinents de l’exterior.
COVETA DES PUIG BLANC
Coordenades UTM: 479519 / 4386425 - 165
És a la cara nord del puig Blanc, i s’obri a un can-
tell molt desfet i fracturat de gresos de marcada estrati-
ficació horitzontal. Tot plegat a ben segur condiciona l’e-
xistència de la cavitat. La boca de 4,5 x 1,5 m d’alçada
està orientada al nord, just al davant s’hi troben uns
gran blocs despresos del paladar i de les penyes supe-
riors. El seu minso desenvolupament amb prou feines
arriba als 4 m mentre que el trespol és planer i format
per l’esmicolament de les pròpies parets que la formen.
MINA DES PUJOLS
Coordenades UTM: 477100 / 4388810 - 110
Es troba a la vessant de ponent de es Pujols, peti-
ta àrea aturonada de 146 m d’alçada màxima que
sobresurt de les planícies de relleus suaus de Son
105

Sureda i sa Vinya des Caülls. Es localitza a una enclo-
tada als peus del dit turó just al límit de la bardissa i un
reducte d’ametllers vora els sementers. És tracta d’una
mina artificial de la que no hem podem precisar la seva
funció, excavada dins conglomerats amb paquets de
llims blancs. Aquests conglomerats d’origen al·luvial
estan relacionats amb un antic nivell del proper torrent
de Coanegra. D’igual manera els llims que apareixen
endurits tenen a veure amb les pròpies revingudes d’a-
quest curs d’aigua. El traçat és rectilini, d’una amplada
constant de poc més de 1 m llevat del tram central on
amida 1,7 m. Assoleix una llargària d’uns 9 m sense cap
desnivell. La boca no fa més que 1 m d’alçada i pre-
senta restes de parets i murs de tancament, en canvi a
l’interior l’alçada de la galeria arriba en algun punt als
2,5 m configurant una secció molt irregular.
COVA DES PINARET
Coordenades UTM: 479745 / 4388680 - 150
Se situa a prop del cim d’un turonet de 158 m d’al-
tura molt proper a la partió amb la vila de Santa Maria,
al coster sud i no molt enfora de les instal·lacions d’una
antiga explotació minera.
És una petita cavitat amb una ampla boca, on s’a-
precien restes de murs de tancament. Oberta cap a
cobert. L’amplada màxima de l’única estança és d’un 10
migjorn, amida uns 6 m d’amplada per 2 m d’alçada a la
m i una alçada mitjana de 2 m. Es troba envaïda per
part més alta de la volta. Està formada per una sola
blocs inestables que en dificulten el trànsit i formen un
estança d’una fondària d’uns 3 m, encara que a un dels
pis irregular. Els recobriments calcaris són pràcticament
extrems, una esquerda estreta i poc practicable s’en-
inexistents llevat d’alguna feble colada a les parets de la
dinsa uns 3 m més. L’amplada màxima és de 5,5 m, i
volta. La gruixa del paladar de roca és d’uns 3 m i es pre-
l’alçada de 1,8 m. El trespol està anivellat i format per
senta molt fracturat, origen dels enderrocs.
una espessa capa de gres esmicolat de les pròpies
parets de la cavitat, fent palesa la feblesa dels materials
rocosos on es forma la cova. És interessant destacar
BALMA DE SA CORONA DE SON CÓS
que al trespol, just al davant de la boca, es pot apreciar
Coordenades UTM: 479330 / 4387400 - 175
les restes d’un solc d’uns 3 m de llargària per uns 90 cm
d’ample. Es pot intuir que es tracta de les restes d’una
Covitxol situat al coster nord a les timbes que
cavitat una mica més gran, actualment desmantellada
envolten les cotes superiors de la Corona de Son Cós.
per alguna pedrera. D’igual manera l’aspecte de la cita-
La boca d’aquesta petita balma està pràcticament
da fosa, recorda en la seva morfologia als corredors
envaïda per la bardissa que l’oculta per complet. S’obri
existents a alguns hipogeus prehistòrics.
cap a ponent, i al coster nord està tancada per un pare-
dó de pedra seca d’uns 80 cm d’alçada. El trespol és
planer llevat de l’extrem sud, ocupat per blocs. L’alçada
COVA DE SA CORONA DE SON CÓS
màxima del paladar és de 2,4 m. La cavitat s’excava en
Coordenades UTM: 479380 / 4387445 - 180
calcarenites molt poroses amb abundància de fòssils de
moluscs. El seu estat de conservació i el fet que la
La Corona de Son Cós, és una petita serralada
majoria es trobin amb la closca dissolta, fa dificil la seva
orientada de nord a sud separada per la depressió de
catalogació.
sa Coma, de la resta de zona muntanyosa de Can
Parrisco
i sa Vileta. El cim del turó de 191 m, és pla-
ner, de contorn circular i envoltat de timbes rocoses
COVA DE CAN PERE ANTONI
d’escassa alçada, fet que justifica el topònim. Tota la
Coordenades UTM: 480336 / 4385352 - 176
zona presenta un dilatat context arqueològic que es
manifesta en forma de taca ceràmica i que compren des
Es localitza al nucli urbà de Pòrtol, a la part alta del
del s.I a.C. fins a època romana (ARAMBURU & SAS-
poble, molt a prop de la torre del conegut molí fariner de
TRE, 2002).
Can Pere Antoni, i concretament al bell mig del jardí de
És al coster nord d’aquestes penyes, on s’obri la
les cases. S’accedeix a la cavitat per un pas artificial
cavitat. Un gran esbaldregat, restes del paladar ensorrat,
modern adaptat; una escala de bloquets condueix per
en desfigura la boca, que amida uns 8 m per una alçada
un passatge a l’interior. Té una única sala de marcada
de 3 m. Hi podem accedir pel coster nord, per un pas
forma rodonenca al coster de ponent, mentre que al
entre blocs caiguts que configura una casta de corredor
coster de llevant trobam un mur artificial d’una dotzena
106

de metres construït de pedra seca –poc o gens treba-
2 m i els 80 cm. Al centre de l’estança s’aixeca una
llada– que ho delimita. A aquest indret s’obria en altre
columna rectangular de pedres i maresos, que té per
temps l’entrada natural de la cavitat: un esfondrament
objectiu reforçar el sòtil de la cova. La cavitat està
del sòtil, avui condemnat amb rebliment de terra i
excavada dins marès i sediments i en bona part ha
blocs, i consolidat amb la paret esmentada. Encara es
estat engrandida de forma artificial. Tenim constància
pot apreciar a l’extrem sud de la sala, d’igual manera
que la cavitat fou utilitzada per dos germans de Pòrtol
que també es pot intuir l’escassa potència del sostre de
a la dècada del anys 40/50 com a magatzem d’ous per
la cova i la proximitat a la superfície. Les dimensions
a l’exportació. Una disputa entre ambdós germans
de la sala són de 8 x 12 m, mentre que la fondària
posà fi a tal activitat, així com propicià que la boca
màxima és de 3,3 m. L’alçada de la volta varia entre els
natural de la cova fos condemnada.
107

COVA DE CAN PEROT
Coordenades UTM: 481150 / 4386392 - 156
Es localitza molt a prop del camí des Jardí, que
uneix les localitats de Pòrtol amb Santa Maria, al revolt
de Can Ponset dins una zona de garriga i devora una
barraca rehabilitada recentment.
Es tracta d’una cavitat que s’avé en molt d’aspec-
tes amb els hipogeus funeraris del Bronze Balear, així
hi podem observar diversos retocs a l’entrada, la volta i
parets interiors essent sens dubte l’element més con-
cloent; l’existència d’un nínxol artificial picat a la roca, a
uns dels costats. Per altra banda no la trobam docu-
mentada a cap de les obres de síntesi dins la literatura
arqueològica del Bronze. Ja sia als precursors reculls
de MASCARÓ (1960) o VENY (1968), o al més moderns
de FORNÉS et al. (1998a) o ARAMBURU & SASTRE
(2002). Per tant podem avançar que es tracta d’una
estació arqueològica fins aleshores inèdita.
La boca de la cavitat, un orifici rodonenc amb sig-
nes de retoc, es troba ocult per una gran mata i vora un
paret de pedra seca. L’accés es fa per un passatge des-
cendent sense cap indici de graons ni altre adaptació,
encara que per ventura es trobin ocults pel reblit de
terra i fullaraca que s’acumula en aquest indret. L’inte-
rior és una cambra allargada amb el trespol completa-
ment recobert de pedres d’uns 7,5 m de llargària màxi-
ma, amb una alçada inicial de 1,7 m, assolint els 2 m
d’altura conforme es va endinsant. A l’extrem, un graó
de 60 cm d’alçada i uns 2,5 m de fondària en marca la
fi. Es pot intuir que aquest escaló és el que en queda
d’un segon nínxol avui desaparegut.
El coster de ponent de la cova és el que es troba
més treballat; presenta una amplada de 2,5 m amb les
parets clarament retocades i la volta de mig punt igual-
108

Foto 7: Cova de Can Perot, hipogeu funerari d’època prehistòrica. En
Photo 7: Cova de Can Perot, hypogeic burial from a prehistorical period.
primer terme a l’esquerra s’aprecia el nínxol excavat al lateral,
On the left in the foreground a recess dug into the wall can be
i al fons l’orifici d’entrada i el retoc de la volta. (Foto: G. San-
seen, and in the background the entrance hole and the modi-
tandreu).
fied roof. (Photo: G. Santandreu).
ment retocada. A més, a uns 4 m de l’entrada, s’obri el
nínxol artificial millor conservat. Aquest nínxol està picat
a uns 60 cm del trespol, té una obertura de 1,6 m i s’en-
dinsa formant un replà de 1,7 m. L’alçada és de 1,2 m a
la boca i es va tancant amb una volta lleugerament
semicircular. La resta de la cova, especialment el coster
de migjorn i xaloc, contrasta amb aquesta part més
retocada, presentant un aspecte molt fragmentat i irre-
gular com a possible resultat de tasques de pedrera.
Igualment en tenim constància de que la cova fou utilit-
zada en altre temps com a sestador i soll per porcs.
COVA DE CAN PARRISCO
Coordenades UTM: 480309 / 4386431 - 209
A l’extrem nord-oriental del terme hi trobam una ali-
neació muntanyosa orientada de SE a NO, que s’estén
entre Pòrtol i Marratxinet. A aquesta zona es troben
les elevacions de major alçada del municipi i que tenen
a l’altiplà de la contrada de Can Parrisco el punt culmi-
nant amb una cota màxima de 230 m. És un cimal ras,
recobert de garriga i pinar i que a la vessant de migjorn
presenta un seguit de penyals d’alçada i aspecte irre-
gular. És precisament a aquesta franja de timbes on hi
trobam les quatre cavitats que a continuació descrivim.
Els penyals es presenten molt afectats pels efectes de
la fracturació del rocam i no exemptes d’intensos pro-
109

cessos de meteorització i erosió de caire diferencial,
COVA DE NA GEREMINA
fets aquests que han propiciat l’aparició de les cavitats.
Coordenades UTM: 480284 / 4386446 - 207
A diversos indrets d’aquestes penyes, es localitzen acu-
mulacions de fòssils de caràcter marí, en molt diferents
Es localitza a la mateixa franja rocosa, uns vint
graus de conservació. Entre els millors conservats, es
metres més endavant seguint el caminoi cap a ponent.
poden distinguir grans exemplars de Ostrea sp.
Ens trobam igualment amb una visera rocosa encara
La primera de les cavitats, la cova de Can Parrisco,
que de majors dimensions que l’anterior que presenta
la trobam a mà dreta a ran del camí que transcorre
una gran boca orientada a migjorn de 20 m d’obertura i
paral·lel al cimal i que parteix uns metres abans d’arri-
una alçada que oscil·la entre el 2,7 m a la part central i
bar a la finca del mateix nom. És un potent paladar de
els 70 cm als extrems. L’interior és de forma irregular
roca calcarenita molt porosa de marcada estratificació
destacant l’inici d’una galeria, a ben segur profunditza-
horitzontal que amaga una estança d’uns 9 m d’obertu-
da de forma artificial, que s’endinsa fins als 9 m, punt on
ra amb una alçada més o manco regular de 1,5 m i que
s’allarga uns metres més de forma natural encara que
s’endinsa poc més de 4,5 m. El trespol és planer, amb
de manera impracticable. L’alçada del sostre a la boca
abundant sorra i els recobriments litoquímics són inexis-
és de 2,7 m i va caient de forma escalonada fins a l’in-
tents.
dret esmentat on es fa impracticable amb uns 40 cm. El
110

pis és bastant regular format per sorra fruit de l’esmico-
tre. Aquests materials margosos més febles i imper-
lament de la pròpia roca, en canvi a prop de l’entrada,
meables han permès l’excavació i propiciat l’aparició de
aflora una clapa de calcarenita més compacta que ha
minúsculs regalims i ullals d’aigua que besunyen de les
resistit l’erosió formant un petit graó. Cal fer esment que
parets de la cavitat. En trobam una mostra a la paret de
la cavitat es troba excavada dins materials margosos en
l’extrem més profund, on igualment i aprofitant la humi-
contacte amb calcarenites, que de fet en formen el sos-
tat es localitza una vistosa colònia de falzies (Adiantum
capillus-veneris
).
COVA DES BOC
Coordenades UTM: 480098 / 4386526 - 201
Es localitza a uns 200 m de la cova de na Geremi-
na, en direcció a ponent. La cavitat es troba a uns 20 m
del camí i enlairada uns 9 m respecte aquest, al capda-
munt d’un fort rost de terra i oculta per uns grans blocs
caiguts. Aquest rost es producte de l’acumulació dels
sediments trets de la cova al llarg del temps i en el
transcurs d’intenses tasques d’adaptació, que com veu-
rem, en configuren l’aspecte interior. A l’exterior, al
marge dret de l’entrada hi trobam un redol que forma
una terrassa amb restes de marges i paredons, on s’ha
Foto 8: Interior de la cova de na Geremina. Restes d’un paredó esbal-
d’esmentar l’existència d’uns grans blocs que segellen
dregat. (Foto: G. Santandreu).
bretxes holocèniques clarament estratificades amb gran
Photo 8: Interior of the Cova de na Geremina. Remains of a fallen
contingut de restes sub-fòssils destacant la presència
stone-wall. (Photo: G. Santandreu).
de Iberellus companyonii.
111

Foto 9: Sala d’entrada de la cova des Boc. S’aprecia part de la cana-
Photo 9: Entrance chamber in the Cova des Boc. Part of the uncovered
leta descoberta i el parament de pedra que tanca la boca de la
channel and the stone-wall which closes the cave mouth can
cavitat. (Foto: G. Santandreu).
be appreciated. (Photo: G. Santandreu).
Com hem dit, la boca de la cavitat es troba oculta
per uns blocs enormes despresos de la pròpia timba i
que actuen de parament natural. De fet, tota la boca
està tancada per aquests blocs, llevat del pas d’entrada
on hi trobam un portell i una paret de pedra seca en bon
estat. L’interior és una espaiosa sala de pis pla i sòtil
baix, amb una alçada constant de 1,4 m sent la màxima
de 1,6 m. La secció és rectangular i bastant regular. En
aquest sector inicial, l’estança té una amplada propera
als 10 m i s’endinsa uns 10 m més fins al punt on des-
criu un colze que enfila una galeria ja no tan ample,
afectada per alguns ensorralls i amb el pis negat, d’uns
20 m de fondària. Aquesta galeria, de caràcter artificial,
amida uns 5 m a l’inici i s’estreny progressivament fins
arribar a un indret col·lapsat per un con d’enderrocs on
una escletxa impracticable es perllonga uns metres
més. A la vertical del cúmul de blocs, hi trobam un pou
artificial de devers 1 x 0,8 m d’amplada – actualment
condemnat – que comunica amb l’exterior. La fondària
a aquest punt respecte a la boca del pou és d’uns 7 m,
coincidint amb la màxima fondària de la cova. El més
destacable de la cavitat és l’existència de dues surgèn-
cies d’aigua actives bona part de l’any; la primera i més
definida es localitza a les parets del coster esquerre. Té
un ullal de devers 1 x 0,5 m d’obertura i s’endinsa uns 5
m formant una estreta galeria amb una direcció de 46°
(vid. secció C topografia). L’altre surgència sembla ser
la més cabalosa i es troba a l‘extrem de la cavitat, a l’es-
Foto 10:
Capa de còdols i grava adossada al sostre de la cova des
cletxa abans esmentada i molt desfigurada pels ende-
Boc. (Foto: G. Santandreu).
rrocs. Ambdues surgències apareixen al contacte entre
les calcarenites del Pliocè i un paquet de margues molt
Photo 10: Pebbles and gravel covering the roof of the Cova des Boc.
(Photo: G. Santandreu).
tectonitzades i saturades d’aigua. Aquest substrat mar-
112

gós forma un llit impermeable que afavoreix l’embassa-
ment de l’aigua i propicia l’aparició d’aquests petits
ullals. Igualment a alguns indrets de la part fonda de la
cavitat es pot apreciar l’existència d’una capa de con-
glomerat de graves i còdols adossada al sòtil, restes
d’un llit d’escorrentia (Foto 10).
Amb la intenció d’aprofitar la feble aportació d’a-
quests fontinyols, trobam a la cavitat alguns elements
constructius com és ara una petita pica rodona i una
canaleta. Aquesta és sense dubte el més destacable;
recorre pràcticament tota la cova des de l’inici, prop de
l’escletxa terminal per on discorre tapada amb maons
prims fins a la boca d’entrada on amida uns 30 cm
d’amplada i està delimitada per un solc folrat de pedra.
Les condicions d’humitat i el seu fàcil trànsit interior
va fer que la cavitat fou emprada en altre temps com a
soterrani per al cultiu de xampinyons. Actualment aban-
donada, serveix de refugi a uns pocs exemplars de Rhi-
nolophus hipossideros
, uns dels comptats quiròpters
que hem pogut observar a les cavitats estudiades.
COVA DE SA RUDA
Coordenades UTM: 479992 / 4386576 - 202
Seguirem el mateix camí de la cova des Boc fins al
punt on s’esvaeix i es torna un tirany confús que en
manté la direcció per dins la bardissa. La coveta es troba
a unes penyes d’escassa alçada enlairades damunt del
senderó, tot just quan la timba tomba cap el nord.
Es tracta d’un petit covitxol d’escassa entitat; un
paladar baix obert cap a llebeig que amida 6 m d’am-
plada a la boca i s’endinsa amb prou feines uns 3 m.
Està excavada dins calcarenites molt descompostes i
fracturades i té una forma força irregular afectada pels
enderrocs del tall de les penyes. L’alçada màxima és de
La primera d’elles, situada més al nord; és la cova
1,2 m a la zona més propera a l’exterior. L’abundant
de sa Vileta. Presenta la boca d’entrada paredada de
presència de Ruta chelepensis a les rodalies de la cova
peces de marès amb un portell d’accés. Les mides ori-
en justifica el topònim. Com fet curiós es pot assenyalar
ginals de la boca són de 3 m d’amplada per 2,3 d’alça-
la presència a sobre del paladar de la coveta, de la
da al punt central. L’interior està format per una sola
pedra d’un carretó de batre encastada a les penyes a
cambra de pis pla, d’una fondària d’uns 7 m per uns 5
manera de fita.
d’amplada màxima. L’alçada és manté de forma regular
al voltant dels 2 m, llevat del centre, on el sòtil s’enlaira
fins els 4 m seguint una esquerda. A uns 7 m més al
COVA DE SA VILETA
nord i a les mateixes penyes s’hi localitza una petita
Coordenades UTM: 479873 / 4387098 - 207
balma, restes d’una altre cavitat, avui desmantellada.
Igualment, a una trentena de metres més lluny, hi tro-
A les cotes superiors de les terres de l’extensa pos-
bam un gran aljub amb terrassa, presumiblement cons-
sessió de Son Cós, localitzem l’indret conegut com sa
truït, aprofitant un altra cavitat.
Vileta, zona de turons que destaca del fons de la vall de
Ses Clotes. Es tracta d’una segregació d’aquesta
mateixa finca, on destaquen els camps d’ametllers i
COVA DES VELLET o COVA DES FRARE
garrovers, en altre temps olivars, les atapeïdes clapes
Coordenades: 479855 / 4387072 - 204
de pinar i les cases principals; d’austera construcció i
bon exponent d’habitatge rural autosuficient. Just al
La trobam a uns 35 m cap al sud de la cova de sa
darrera de les cases, un comellar cau en suau pendent
Vileta, als peus de la mateixa feixa de roca. Igualment
cap els terrenys de conreu de Son Cós; és precisament
presenta la boca paredada amb un mur modern de
a la galta de llevant d’aquesta coma i als peus d’una
pedra lligada amb morter, que conserva el portell d’ac-
franja de penya-segats d’escassa alçada que delimiten
cés una mica esbaldregat. És d’interior espaiós, format
la part superior del turó, on es localitzen les dues cavi-
per una sola cambra gairebé rectangular amb unes
tats que a continuació descriurem. Ambdues cavitats
mides d’uns 11 m de fondària i una amplada constant
apareixen a la carta Arqueològica del Consell com a
propera als 5 m. L’alçada de la cambra és també cons-
necròpolis del Talaiòtic final (CIM, inèdit).
tant i amida 2,5 m i presenta una secció trapezoïdal,
113

114

Foto 11:
Interior de la cova des Vellet on s’observen els dos nínxols
Photo 11: Interior of the Cova des Vellet where the two recesses one
excavats a un lateral i al fons de la cambra. (Foto: G. San-
on the side and the other at the back can be observed.
tandreu).
(Photo: G. Santandreu).
amb el sòtil més o manco pla, condicionat per les prò-
pies discontinuïtats de la roca amb disperses taques de
sutge. Al igual que la veïna cova de sa Vileta, està
excavada dins calcarenites i mostra signes evidents
d’haver estat engrandida i retocada. El trespol està for-
mat per la mateixa roca, que es presenta nua i plane-
ra, sense cap desnivell destacable i amb alguna acu-
mulació de petits blocs. Un element que destaca, és
l’existència de dos nínxols excavats de forma artificial
a les parets de la cavitat; un al mur lateral i l’altre al
fons. El primer de marcada forma rectangular, es troba
a uns 4 m de l’entrada, a la paret dreta. S’obri a 1 m del
trespol, té una obertura de 1,5 m, i una fondària i una
alçada de 1 m. El segon dels nínxols es troba a l’ex-
trem més fons de la cavitat, és de forma rodonenca,
està enlairat 1 m del terra i té una obertura de 1,5 m
d’alçada per 2,3 d’amplada amb una fondària de 1 m.
Segons ARAMBURU & SASTRE (2002), la cavitat
s’adscriu a una tipologia de cova artificial d’època Pre-
talaiòtica.
COVAL DE SON CÓS
Coordenades UTM: 480128 / 4387045 - 212
Cavitat situada a unes timbes de la carena superior
del comellar de Can Xixilis al seu coster occidental
molt a prop d’un filferro que delimita un establiment
Foto 12:
Coval de Son Cós, amplia boca oberta a les penyes supe-
modern. Està formada per una única estança oberta a
riors del comellar. (Foto: G. Santandreu).
l’exterior per una gran boca orientada cap a gregal, les
Photo 12: Coval de Son Cós, wide mouth opening to the upper cliffs of
mesures són de 4,7 m d’amplada per una alçada de 3,2
the valley. (Photo: G. Santandreu).
115

Foto 13:
Botons d’os amb perforacions i fragment de volta de crani
Photo 13: Bone buttons with perforations and a fragment of a human
humà amb trepanacions. Materials arqueològics recuperats
cranium vault with trepanation holes. Archeological materials
al coval de Son Cós pel pare Joan Llabrés, exposats al
recovered from the Coval de Son Cós by Father Joan Lla-
Museu de la Porciúncula. (Foto: G. Santandreu).
brés, on display at the Museu de La Porciúncula. (Photo: G.
Santandreu).

m a la part més alta del paladar. El seu interior és una
Es poden observar petites acumulacions de fòssils,
cambra irregular d’una fondària màxima a l’eix principal
dificilment catalogables per mor del seu estat. En
propera als 4 m, i una alçada que varia entre els 3 m i
alguns indrets propers i coincidint amb les cotes més
els 2,4 m, donant lloc a un sòtil escalonat conseqüència
elevades de les penyes on es troba la cova, hi aparei-
de la pròpia natura de la roca, molt fragmentada. Els
xen restes de pedreres.
recobriments litoquímics són nuls i el trespol és pla, for-
A la col·lecció arqueològica del Museu de la Por-
mat per una espessa capa de sorra i sediment fruit de
ciúncula s’hi troba una minsa mostra dels materials
l’esmicolament de les pròpies parets de la cavitat.
arqueològics apareguts a aquesta cavitat, de manera
El coval està excavat dins roca calcarenítica molt
casual i recuperats pel desaparegut pare franciscà D.
disgregada i amb una marcada fracturació horitzontal.
Joan Llabrés. Diversos botons d’os amb perforacions
116

en forma de “V” atribuïbles a l’Edat del Bronze, en són
COVA DE SA PARTIÓ o COVA DE CAN TORRES I
la petita representació. Però sens dubte l’element més
Coordenades UTM: 479845 / 4386940 - 205
singular és un fragment de crani humà amb signes de
trepanació. És tracta d’un calvarium, o zona frontal de
Can Torres es localitza a la coma de Son Carrió,
la volta del crani d’un individu de poca edat. A les darre-
petita vall que queda arraconada entre els estreps NO
ries dels anys 60, el doctor J. Tejerina s’interessà per
dels turons de Can Parrisco i el puig Blanc al nord de
l’estudi d’aquestes restes que a ben segur són testimo-
sa Cabaneta. Les belles cases de la possessió, datades
ni d’unes etapes molt primitives i desconegudes de la
del s. XVIII, es troben al fons de la coma envoltades d’a-
pràctica mèdica. El mateix autor ho descriu de la
metllerar i terrenys de conreu. Al darrera de les cases
següent manera: “Se trata de un fragmento de cráneo,
s’aixeca un coster atapeït de pinar que presenta la part
de un calvarium o calvaria; de un hueso frontal en el
superior ocupada per uns penya-segats de perfil forta-
que se ven los rebordes orbitarios y el comienzo del
ment irregular i escarpat. És tracta d’un cingle orientat
nasal. Tiene tres trepanaciones perfectamente circula-
E-O, format per calcarenites i eolianites molt fractura-
res, troncocónicas, completas, situadas, la del centro,
des i de diversa consistència que es troba molt afectat
sobre ambas órbitas, a tres y dos centímetros respecti-
pels processos mecànics de modelat de vessant. En són
vamente. Alcanzan, los tres orificios, un diámetro apro-
una mostra els potents enderrocs, alguns molt recents,
ximado, de once milímetros”. (TEJERINA, 1981). Del
que trobam a peu de penya o els blocs erràtics escam-
seu estudi, el doctor en treu la conclusió de que l’os per-
pats pendent avall. Les cavitats descrites a continuació
tanyia a un individu de uns sis o set anys d’edat. La pri-
estan excavades dins aquestes calcarenites, i totes
mor de les parets del crani fa sospitar al doctor que
elles comparteixen trets morfològics molt semblants,
l’al·lot podia patir algun tipus de hidrocefàlia. A més, i
bàsicament estan formades per sales més o manco
amb referència a les trepanacions en sí, aquestes foren
grosses de tendència horitzontal sense concrecions cal-
fetes in vivo, sobrevivint a l’operació, com així ho
càries. Cal destacar les alteracions i els diversos usos
demostra la regeneració òssia observable a les plaques
que han patit al llarg del temps, ja des de les llunyanes
radiogràfiques.
èpoques prehistòriques (ARAMBURU & SATRE, 2002).
117

Però tot i aquest extens coneixement popular els seus
presa del primer recull documental signat per Nadal
topònims no han romés prou fixats, i no han perviscut
(inèdit). La relació s’ha vist actualitzada amb l’aportació
fins als nostres dies. D’aquesta manera veiem –talment
d’alguns topònims recollits bàsicament de fonts orals.
com a moltes altres cavitats– com aquests s’han perdut
La primera de les coves del conjunt de Can Torres;
i han estat substituïts per neotopònims més o manco
la cova de sa Partió, la trobam a l’extrem de ponent molt
legítims. En el cas d’aquest conjunt de cavitats farem
a prop de la partió de la finca. La cavitat no és més que
servir una denominació seguint l’ordre de localització de
un paladar rocós totalment badat cap a l’exterior i que
oest a est, adaptada de l’emprada pels autors abans
presenta una potència a la part més propera a l’exterior,
citats, –que no les enumeren de forma correlativa– i
de tan sols 40 cm de roca. La boca amida quasi 10 m
per una alçada de 2,5 m amb la part dreta paredada. És
l’única cova del conjunt que presenta la boca lliure d’en-
derrocs. Les dimensions de la cambra són de 5,5 m de
fondària amb una amplada màxima de 9 m. Com serà
una constant a aquestes coves, les concrecions calcà-
ries són pràcticament inexistents. Un caminoi parteix de
les proximitats de l’entrada unint el conjunt de cavitats.
COVA DE CAN TORRES II
Coordenades UTM: 479862 / 4386946 - 208
Es troba pràcticament aferrada a la cova de sa Par-
tió en direcció a llevant i separada d’aquesta per un
enderroc envaït de bardissa. Té una sola estança d’u-
nes mides regulars de 7,5 m d’amplada per 4,5 m de
fondària i és de trespol de sorra ben pla. El sòtil té una
alçada gairebé constant propera als 3 m. La boca amida
7,5 m i està pràcticament tapada per una paret bastida
de pedra amb algunes filades de blocs de grans dimen-
Foto 14:
Parament d’aspecte ciclopi de la cova de Can Torres II.
sions a la part inferior. A l’extrem oest té un portell que
(Foto: G. Santandreu).
permet un còmode accés a la cova. L’espai exterior
davanter ja apareix ocupat per blocs enormes fruit de
Photo 14: Wall face with cyclopian aspect in the Cova de Can Torres II.
(Photo: G. Santandreu).
l’enderroc del cantell.
118

COVA DE CAN TORRES o COVA DE CAN TORRES III
majors a les descrites fins ara, si no per les transforma-
Coordenades UTM: 479882 / 4386944 - 210
cions i adaptacions que mostra l’interior. Al igual que la
resta de cavitats d’aquest conjunt, un nombre conside-
La trobarem a uns cinquanta metres de l’anterior si
rable de blocs de gran mida ocupen l’espai davanter.
seguim el caminoi en direcció a llevant, des d’on és ben
És tracta d’una gran sala intensament retocada,
mala de veure, ocultada per una frondosa bardissa.
que amida 22 m d’ample per 12 m de fondària. Origi-
És aquesta la que presenta un aspecte més monu-
nalment presentava tres boques d’accés, que avui apa-
mental, no tant per les dimensions, sensiblement
reixen paredades llevat de la central, que tot i que es
Foto 15:
Cova de Can Torres (Can
Torres III). Vista del sector
de ponent on s’aprecia l’ha-
bitatge troglodític i una de
les columnes de roca mare.
(Foto: G. Santandreu).
Photo 15: Cova de Can Torres (Can
Torres III). View of the wes-
tern sector where the tro-
glodyte habitat and a bed
rock column can be appre-
ciated. (Photo: G. Santan-
dreu).

119

Foto 16:
Espaiosa sala a la cova Gran de Can Torres (Can Torres IV).
Photo 16: Spacious chamber in the Cova Gran de Can Torres (Can
Al fons es distingeix el passatge –probablement artificial–
Torres IV). In the background the passage, probably artificial,
que comunica amb una primera cambra formada per una
which communicates with the first chamber formed by ano-
altra cavitat. (Foto: G. Santandreu).
ther cave. (Photo: G. Santandreu).
majoritàriament planer llevat d’algunes acumulacions
de blocs i petits enderrocs. El sostre té una alçada
màxima de 4 m, es mostra molt tectonitzat i alguns
indrets s’aprecia una marcada estratificació horitzontal
igualment el paladar exterior es mostra molt fracturat.
Tres columnes de roca natural, dues a la façana i un
altre a l’interior amb signes evidents de retoc en distri-
bueixen l’espai. Però sense dubte l’element més desta-
cable és l’existència d’una paret de pedra de factura
moderna i d’acabat prou acurat, que en tanca el coster
de ponent. Conjuntament amb un altre mur, avui molt
esbaldregat, delimitava aquest sector formant una estan-
ça artificial, aïllada de la resta de la cova. Pel que fa a la
funció, cap element constructiu ens ajuda a definir cert
Foto 17:
Impressionat enderroc a la zona de Can Torres que col·lapasà
un ús ramader o per altra banda com a vivenda troglodí-
per complet una de les cavitats de la zona. Ocorregut a finals
tica. Igualment les fonts orals recalquen l’existència de
d’octubre del 2003, l’esbaldrec també afectà el coster oriental
de la cova Gran de Can Torres. (Foto: G. Santandreu).
dita construcció sense poder-ne definir el seu ús.
Photo 17: Impressive scree in the zone of Can Torres which completely
collapses one of the caves in the zone. Happened at the end
COVA GRAN DE CAN TORRES o COVA DE CAN
of October 2003, the fall also affects the eastern edge of the
cave Gran de Can Torrres. (Photo: G. Santandreu).

TORRES IV
Coordenades UTM: 479914 / 4386936 - 211
troba tancada d’un mur de pedres molt esbaldregat,
Trobarem aquesta cova seguint el tall de les pen-
presenta un portell d’entrada. Aquest portell dóna pas
yes en direcció a llevant. Abans d’arribar-hi podrem
a un rost que baixa a prop de 2 m. Al contrari que la
localitzar una petita cavitat formada per un paladar
resta de coves del conjunt, aquesta no es troba al nivell
rocós molt enderrocat, no descrita a aquesta relació. La
del trespol exterior, a ben segur format pels mateixos
boca de la cavitat està igualment amagada per l’espo-
blocs dissimulats de sediments. A l’interior, el trespol és
nerosa brossa.
120

És una cavitat de grans dimensions, probablement
és el resultat de la unió artificial de dues cavitats conti-
gües, igualment caracteritzada per l’existència de grans
murs a la boca i portell d’accés, a més es pot sumar la
presència a la façana d’una gran columna de roca natu-
ral (restes de l’envà que separava les dues cavitats). És
d’ample interior i a ben segur ha patit intenses modifi-
cacions al llarg del temps que es poden remuntar a èpo-
ques prehistòriques. S’hi accedeix a peu pla per un por-
tell a una paret de pedra seca que tanca l’obertura occi-
dental. De tot d’una trobam una primera sala que des
del portell s’endinsa 11 m i té una amplada de 5 m aca-
bada en planta rodona. Just a l’esquerra s’obri una
obertura (secció C C’ de la topografia) on apareix la
columna esmentada i que comunica amb una sala de
considerables dimensions (11 x 7 m i 4 m d’alçada) per
davall del nivell del trespol exterior (2 m). Aquesta
estança comunica igualment amb l’exterior per una gran
boca que apareix en la seva totalitat paredada sense
arribar al sostre, per uns gran blocs de pedra que
alguns autors identifiquen com un mur ciclopi de tanca-
ment (ARAMBURU & SASTRE, 2002). El trespol està
format per la roca natural i en alguns indrets presenta
un aspecte molt irregular i accidentat. Tot i que la cavi-
tat no presenta cap concrecionament calcari podem
Foto 18:
Balma de Can Torres (Can Torres V). Excavada en eoliani-
esmentar com a dada curiosa l’existència de restes d’a-
tes d’edat probablement pliocena. (Foto: G. Santandreu).
questes formacions escampades pel trespol a redols
Photo 18: Balma de Can Torres (Can Torres V). Excavated in eolianite
dispersos. L’inhabitual del fet radica en que es tracta
of probable Pliocene age. (Photo: G. Santandreu).
121

d’estalagmites amb clares morfologies epiaquàtiques,
del tot insòlites en aquest tipus de cavitats. A l’exterior,
un potent enderroc de data recent n’afecta tot el coster
oriental. A la cavitat s’hi han pogut observar dos exem-
plars d’òliba (Tito alba) i diversos exemplars de falgue-
res: dauradella (Asplenium ceterach) i polipodi (Polypo-
dium cambricum
)
BALMA DE CAN TORRES o COVA DE CAN TORRES V
Coordenades UTM: 479957 / 4386938 - 214
Es troba més cap a llevant de la cova de Can Torres
IV, emmascarada per la bardissa i uns grans enderrocs
que l’oculten per complet, tant és així que el punt més
accessible es limita als laterals de la boca on hi trobam
un pas a ran de penyes entre la paret natural i uns
grans blocs. Als penyals que separen aquestes dues
cavitats haurem apreciat la presència d’un esbaldregat
d’aspecte recent (finals d’octubre de l’any 2003) que va
col·lapsar per complet una altre cavitat i que es una
bona mostra dels processos mecànics de distensió, ben
actius, que pateix el perfil del penya-segat. La cavitat en
Foto 19:
Vista interior de la cova VI de Can Torres amb la paret seca
qüestió la podem identificar amb certs dubtes amb una
que tanca la boca i que denota antics usos ramaders de la
de les que descriu Aramburu i Sastre i que tenia unes
cavitat. (Foto: G. Santandreu).
mides de 12 m de façana per 8 m de profunditat.
Photo 19: Interior view of the cave VI in Can Torres with the drystone
És tracta d’una gran balma, ben badada cap a l’ex-
wall which closes the mouth and denotes ancient use of the
terior i orientada a llebeig amb una secció molt carac-
cave. (Photo: G. Santandreu).
terística de forma marcadament rodonenca. Igualment
és de planta semicircular i amida 10 m d’obertura i una
fondària de 4,5 m, encara que gairebé al centre pre-
COVA DE CAN TORRES VI
senta un petit nínxol que s’endinsa gairebé un metre
Coordenades UTM: 479976 / 4386927 - 215
més. L’altura és de 2,6 m al paladar i va caient descri-
vint un semicercle. Les parets de la volta presenten en
Es la darrera de les cavitats del conjunt de Can
alguns indrets taques de sutge i restes del que podrí-
Torres i es troba a l’extrem est del mateix muradal rocós
em considerar un referit de morter pràcticament des-
a escassos metres de la cova de Can Torres V. Té una
aparegut. L’extrem occidental està format per eoliani-
ampla boca d’accés que presenta un robust mur de
tes, probablement pliocèniques, intensament fractura-
pedra que la tanca, deixant una obertura a mode de por-
des i de marcada estratificació. Com hem esmentat, la
tell al costat dret. Està formada per una única sala d’una
boca està ocupada per un cúmul de gran blocs; es trac-
fondària de 11 m amb una amplada màxima de 7,5 m. El
ta de l’esfondrament de part de la volta del que degué
trespol està format per una espessa i compacta capa de
ser una cavitat major. Actualment en aquest indret s’hi
fems d’animals i en alguns indrets aflora la roca mare,
localitzen comunitats de falgueres com la dauradella
sobretot al coster occidental que ho fa mostrant un graó
(Asplenium ceterach) o redols frondosos d’esparregue-
rocós. L’alçada del sostre és constant de 2,5 m. Es troba
res de moix (Asparagus albus ).
excavada en gres marcadament estratificat.
122

LA COVA o COVA DE CAN XIXILIS I
Coordenades UTM: 480278 / 4387126 - 186
El comellar de Can Xixilis es troba a la zona cen-
tral dels altiplans de Can Parrisco, a la vessant de
ponent del puig d’en Torrella, i no molt enfora del
Camí des Jardí den Ferrer que uneix les localitats de
Pòrtol i Santa Maria. És una depressió orientada cap
al nord-oest de suaus vessants atapeïdes de pinar, amb
horts i camps de conreu a les zones més baixes. Amb-
dós vessants que el delimiten presenten franges roco-
ses més o manco definides a les cotes superiors, for-
mades per materials calcaris escullosos del Miocè
superior. És en aquestes penyes on situam un total de
quatre cavitats de diversa morfologia i desenvolupa-
ment. ARAMBURU & SATRE (2002) a la seva descrip-
ció dels jaciments prehistòrics del Terme – classificades
com a necròpolis Pretalaiòtica i Talaiòtica– , les anome-
nen genèricament: les coves de Can Xixilis i els hi
assignen sistemàticament la numeració del I al IV, presa
de FORNÉS et al. (1998a). És aquesta la nomenclatu-
ra que es conservarà en la present descripció. Així i tot
cal fer esment dins l’aspecte toponímic, que a alguns
documents de l’Arxiu Municipal de Marratxí; sobretot als
estims, valoracions i llistats de propietaris, trobam
al·lusions a La Cova (ADM, 1689, 1693) i als seus pro-
pietaris. D’igual manera trobam referenciat el topònim
“coma de La Cova” a un document a l’Arxiu del Regne
datat de 1671, és aquesta una clara referència al come-
llar on veritablement es troba la cavitat en qüestió, avui
conegut com a comellar de Can Xixilis.
La Cova és la més gran de les quatre cavitatsm, la
més septentrional de totes i la podem localitzar vora les
runes d’una casa de dues plantes i un aiguavés, ados-
sada a les penyes. D’aquesta construcció només en
123

Foto 22:
Interior de la cova de Can Xixilis II. (Foto: G. Santandreu).
Photo 22: Interior of the Cova de Can Xixilis II. (Photo: G. Santandreu).
timentat i adaptat en diverses cambres, el trespol rústi-
cament enrajolat i les parets terrecades i referides amb
guix. L’accés es fa per un portell a la façana talment un
habitatge i de seguida ens trobam amb una austera
estança amb diversos espais a mode d’habitacions. En
conjunt, l’eix longitudinal de la cova amida uns 17 m per
uns 9 de fondària. La primera de les cambres la trobam
Foto 20:
Interior de La Cova (Cova de Can Xixilis I), habilitada com a
a mà dreta, i l’altre just enfront; ambdues només con-
habitatge troglodític. (Foto: G. Santandreu).
serven algunes filades dels envans, avui enderrocats
com a conseqüència d’actes vandàlics. També es poden
Photo 20: Interior of La Cova (Cova de Can Xixilis I), occupied as a tro-
glodyte habitat. (Photo: G. Santandreu).
apreciar restes de prestatges, armariets de paret i un
rebost molt malmès. Aquesta part és de secció molt des-
igual, així, a l’extrem de la cambra té una alçada de 2,5
m, mentre que al centre s’enlaira fins als 4,7 m mostrant
restes de referit arrebossats igualment amb guix. En
aquest mateix sector una escala amb cinc graons con-
dueix a una cambra enlairada de planta lleugerament
circular, i que conserva el sòl terrós i les parets fora ado-
bar. Amida 6 x 4 m i una alçada de 3 m. A l’extrem occi-
dental la cova canvia d’aspecte i és on millor es poden
reconèixer restes de la cavitat original. Un envà de
marès avui caigut separa una nova estança, menys
retocada i clarament adaptada per guardar-hi animals.
Aquesta, igualment comunica per un portell amb una
sala de majors dimensions de planta rodonenca amb
poques evidències de retoc i per ventura on millor es pot
apreciar l’estat original de la cavitat. Té unes dimensions
Foto 21:
Bloc de corall suspés al sostre de La Cova (Cova de Can
de 6 x 6 m i una alçada màxima de 2,5 m. La paret més
Xixilis I). És al coster NO, el menys retocat de la cavitat, on
interior té una menjadora adossada, mentre que a un
s’aprecien millor els materials escullosos on es troba exca-
dels extrems; un orifici connecta l’estança amb l’exterior.
vada. (Foto: G. Santandreu).
En alguns llocs del sòtil s’observen blocs de corall sus-
Photo 21: Block of coral suspended from the roof in La Cova (Cova de
pesos (Foto 21) que recorden la natura dels materials on
Can Xixilis I). It is on the NE edge, the less modified in the
es troba excavada la cavitat, d’origen escullós.
cave, where the reef materials where they are found can be
better appreciated. (Photo: G. Santandreu).

COVA DE CAN XIXILIS II
queda la façana i el mur posterior mentre que els late-
Coordenades UTM: 480287 / 4387121 - 188
rals es troben molt enderrocats. La cavitat es troba just
al darrera, amb l’entrada transformada talment el frontis
És la més pròxima a la Cova, de la qual dista
d’una casa, i presenta una porta i dos finestrons.
només uns 10 m. És a uns 8 m del camí i té l’entrada
Poc en podrem apreciar de la cavitat original, de fet,
molt propera a un dels murs de les construccions
ha estat molt retocada fins al punt que ens trobam amb
modernes. L’interior està format per una sola sala de
una veritable vivenda troglodítica, amb l’interior compar-
planta prou irregular que amida 7,5 m de fondària per
124

125

3,5 d’ample a la part central i 2,5 al reducte terminal,
COVA DE CAN XIXILIS III
espai que queda una mica aïllat de la resta per una
Coordenades UTM: 480320 / 4387091 - 190
paret artificial de pedra seca. L’alçada en aquest redol
és de 2,2 m i amb un perfil molt fragmentat i irregular es
Es troba uns 45 m allunyada de la cova de Can
manté fins al paladar proper a la sortida on hi situam un
Xixixlis II seguint en direcció a xaloc. És a 13 m del camí
enderroc recent del propi sostre. Al coster dret proper a
i uns pocs metres enlairada respecte a aquest, des d’on
l’entrada, la cavitat presenta un petit espai d’aspecte
no és molt difícil distingir la boca entre les mates que
rodonenc d’una alçada més reduïda (1 m) que comuni-
embardissen l’indret. Presenta una topografia molt senzi-
ca amb l’exterior per un orifici d’uns 50 cm. La cavitat
lla: una sola estança de pis pla, orientada S-E, de 5,5 m
està excavada en calcarenites molt fragmentades i a
de fons amb una amplada que varia entre els 2 m a la
ben segur ha estat engrandida artificialment; una mos-
boca i els 3,2 a la part final, on acaba tancant amb una
tra d’altres retocs en són els paredons de pedra seca, i
forma el·líptica. Té una alçada màxima propera als 2,5 m
un banc adossat a una de les parets.
i en destaca una característica secció transversal molt
semblant a una volta ogival, no exempta de signes de
retoc. A l’entrada la roca està molt fragmentada, contras-
tant amb l’interior que llevat d’algunes fractures, és de
millor consistència. Igualment la boca presenta una paret
de pedra d’escassa alçada que tanca l’extrem esquerre.
COVA DE CAN XIXILIS IV o COVA DE SA SOLL
Coordenades UTM: 480344 / 4387073 - 191
És la més petita de les coves d’aquest conjunt. Es
troba a uns 13 m de la cova de Can Xixixlis III, a l’ex-
trem de xaloc de la franja rocosa i no molt enfora d’unes
Foto 23:
Davallant a l’avenc de Pòrtol, s’aprecia la part superior del
gran con d’enderrocs a la vertical del pou d’entrada. (Foto:
G. Santandreu).
Photo 23: Descending the Avenc de Pòrtol, the upper part a large rocks
collapse below the entrance pot can be appreciated. (Photo:
G. Santandreu).

126

cases en runes. S’accedeix per un portell amb la llinda
emprada com abocador de fems, circumstància que li
plana clarament retocada de 1,6 d’alt per 1,2 m d’am-
donà una certa popularitat. Han contribuït a fomentar
ple, que es troba al final d’un curt corredor a cel obert
aquest coneixement popular variades contarelles que
picat a la roca. L’única cambra fa 4,5 x 4 m i una alça-
tenen com a escenari l’avenc. Però en el terreny del
da màxima a la volta de 2,2 m. Al fons un mur modern
coneixement espeleològic les primeres referències les
de pedra en bon estat, forma un angle tancant aquest
trobam en un aixecament topogràfic dipositat als arxius
indret. Al trespol encara s’hi conserva un ribell encastat,
de la nostra Federació. És tracta de la planimetria en
restes d’usos ramaders de la cavitat.
planta i la secció –més aviat un croquis– signat pels
espeleòlegs T. Pujol, V. Ferrer i J. Damians membres
del desaparegut Speleo Club Mallorca, que porta la
AVENC DE PÒRTOL o AVENC DE CAN VIC
data de dia 15 de Maig de 1977. En un altre ordre de
Coordenades UTM: 481710 / 4386365 - 135
coses, es té constància que la cavitat s’ha emprat per
realitzar pràctiques bàsiques de descens per grups
Es troba a la sortida de Pòrtol, deixant enrera l’an-
d’espeleòlegs aïllats.
tigament coneguda com a contrada de Can Vic, i a
L’avenc presenta la boca modificada i protegida per
devers 1 quilòmetre de la citada vila en direcció a Santa
un coll de pou de pedra de factura moderna. La boca prò-
Maria. Està dins uns terrenys amb pinar no massa lluny
piament, un orifici de devers 1,5 m d’amplada, s’obri a
de la carretera que uneix aquests dos municipis.
una clapa de roca nua a nivell del trespol. Aquesta boca
Es localitza a la part superior d’una gran coma ober-
dóna pas a un pou ben vertical, on es fa palesa la potèn-
ta que cau suaument cap al pla de Santa Maria, delimi-
cia de roca en aquest indret; poc més de 2 m, i unes mar-
tada per les estribacions de la serralada del puig de Son
cades empremtes de dissolució. El passatge vertical
Seguí i les elevacions meridionals del puig den Torrella.
condueix al sostre d’una espaiosa sala on aterra des-
No molt enfora, cap el SO es troba una gran dolina
prés d’uns 6 m de recorregut total des de la superfície.
reblerta íntegrament d’argiles roges (SILVA et al. 2001)
La sala en qüestió, de planta circular, té unes apre-
que en alguns indrets arriba a una potència superior als
ciables dimensions essent les seves mesures màximes
20 m. L’indret, explotat des d’antic per a l’extracció de
de 27 m per 22 m d’ample. El sostre al coster nord s’al-
l’argila era conegut com les coves de Can Guidet.
ça prop dels 10 m. Els processos de dissolució són ben
Es tracta d’una caverna extensament coneguda per
evidents a molts d’indrets de l’estança on diverses mor-
le gent del poble, no tant pel seu propi al·licient subte-
fologies de corrosió han quedat representades. Igual-
rrani, si no pel fet que ja fa unes dècades, la cavitat fou
ment també es destacable l’intens aparell clàstic mani-
Foto 24: Gran sala de l’avenc de Pòrtol. (Foto: G. Santandreu).
Photo 24: Large chamber in the Avenc de Pòrtol. (Photo: G. Santandreu).
127

festat per gran quantitat de blocs i lloses que gairebé
AVENC DES TANCAT
ocupen tot el trespol de l’avenc. En alguns indrets for-
Coordenades: 480466 / 4383891 – 142
men un pis prou irregular i es troben fortament cimen-
tats per colades pavimentaries. El centre de la sala es
Es localitza al sud de Pòrtol, a l’indret conegut com
troba ocupat per un enorme con d’enderrocs, una apre-
ses Quarterades, una zona de partions i garriga que
ciable acumulació de fems i roques, que arranca a la
llinda amb el terme de Palma a la contrada de Son
vertical de la boca i es pot intuir una potència propera
Pelat a la muntanya de Son Palou. La cavitat es loca-
als 6 m. Aquest con emmascara les dimensions i la fon-
litza a una zona on hi podem trobar una interessant con-
dària real de l’avenc que és de 14 m. Les concrecions
centració d’avencs. Són dignes de menció les anome-
calcàries més destacables són, a més de les colades
nades coves de Son Pelat, nom que fa referència a
pavimentaries ja esmentades, les incipients i nombro-
una sèrie d’avencs amplament coneguts, no exemptes
ses estalagmites que pengen del sostre i una única
de context arqueològic, escenari de correries subterrà-
estalactita de considerable diàmetre i alçada.
nies (i algun esglai) pels joves aventurers i on el conei-
En un altre ordre de coses, cal esmentar que no
xement popular hi ha escenificat des d’antic episodis de
passa desapercebuda la presència a la cavitat de frag-
fugitius i bandejats.
ments de terrissa prehistòrica. Aquests es troben
A més se sap de l’existència d’altres avencs; uns
escampats de forma anàrquica per diversos indrets de
situats a propietats privades, altres de boca obstruïda, 2
la cavitat, sobretot emmascarats entre els nombrosos
d’elles no molt enfora del que ens ocupa, i d’altres
blocs que en formen el trespol. És aquest un fet prou
col·lapsats de forma voluntària en el transcurs de tas-
important que mereix una especial atenció. A hores
ques de construcció de xalets o anivellament de
d’ara, i a la vista de l’escassa documentació, les
terrenys. Per ventura mereix menció especial un dels
al·lusions que lliguen la cavitat a contextos arqueològics
avencs explorats –ja dins el terme de Palma– i pot ser,
són molt ambigües i en cap dels casos se’n precisa una
dels més anomenats del redol. Es tracta d’un avenc de
adscripció a cap cronologia concreta; de fet algun autor
caire tectònic amb un considerable recorregut que
n’apunta un possible context arqueològic a la zona de la
assoleix una fondària de 75 m (LÓPEZ, inèdit). La seva
cavitat (BESTARD, 1933), mentre que altres fins i tot
petita boca es troba dins una zona de garriga allunyada
desvinculen la cavitat de qualsevol interès prehistòric
un centenar de metres de l’avenc des Tancat.
(FORNÉS et al. 1998a). Un estudi acurat d’aquestes
En canvi l’avenc que ara ens ocupa contrasta pel
restes suposaria un avanç en el limitat coneixement del
seu discret recorregut, vinculat igualment a fenòmens
patrimoni arqueològic local.
tectònics. Està format per un primer pouet d’una fondà-
128

ria màxima de 3,5 m, molt reblit de blocs al·lòctons. La
dades. Tampoc puc deixar d’esmentar el recolzament i
boca, situada arran del sòl, amida poc més de 2 m
sincera amistat de Mònica Pereira, Damià Ramis i
encara que es troba mig tapada per unes grans lloses
Manel Gil.
de pedra que només en deixen un pas de devers un
Igualment vull fer palès un profund agraïment a tot
metre d’amplada. Entre el col·lapse de blocs i al coster
un seguit de persones que conformen un llistat d’infor-
sud, s’obri un passatge estret –sovint obstruït– de rost
mants, propietaris i gents del poble que han aportat
descendent d’uns 2 m que comunica amb una cambre-
informacions, comentaris i bones disposicions per acce-
ta. Aquí hi trobam alguns espeleotemes: colades parie-
dir a les coves. Vull encapçalar aquest llistat per en
tals i estalagmites, a més també s’hi manifesten algu-
Vicenç Sastre, Biel Massot i Pep Mates; fervents conei-
nes morfologies de corrosió que han contribuït a la seva
xedors i profunds amants d’aquestes terres. Igual d’en-
formació. En definitiva la fondària màxima no sobrepas-
tusiastes i benvingudes han estat les col·laboracions
sa els 5 m. A les proximitats de la boca de l’avenc es
d’en Joan Deià i Francisco Tomàs de Son Cós, Antònia
pot destacar una interesant presència de fòssils. Es
Canyelles i Joan Llorenç de Can Pere Antoni, Joan
tracte de valves que apareixen en superficie, sense
Serra “vellet”, Bernat Amengual de “sa Penya”, Miquel
col·loració, amb restes de capes arenoses adherides i
Juan Sureda “Marratxiner”, Jaume Serra “Pinero”,
pel general destaquen pel seu bon estat de conserva-
Manel Manzano, Maria Amengual de Cas Canonge, Llo-
ció. Entre les espècies observades trobam Glycymeris
renç Ferriol, Toni Canonge i Antoni Palou de Can Flor.
cf fichtelli i Arca noae (det. D. Vicenç).
La meva especial gratitud per en Francesc Gràcia i
Miquel Trias als qui he de reconèixer tants de comenta-
ris i sobretot molts de consells.
A Mateu Oliver i Damià Crespí els hi he d’agrair els
Agraïments
comentaris i precisions de caire geològic que han apor-
tat al present treball. Igual de precises i valuoses han
estat les aportacions de Damià Vicenç i G.X. Pons.
En primer lloc vull agrair la gran ajuda dels bons
A José Antonio Encinas li vull agrair un pic més les
companys: Pere Bover, Santiago Amengual i Bernat
facilitats per la consulta del seu arxiu topogràfic així
Gaviño, en les tasques de topografia i recollida de
com la cortesia per deixar-me manllevar la planimetria
de l’avenc de Pòrtol.
A Mª Antònia Rosselló de Cas Metge Rei de Santa
Maria i al personal de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament
de Marratxí
A Fr. Bartomeu Sans del Museu de la Porciúncula
que donà totes les facilitats per retratar els materials
arqueològics del coval de Son Cós.
Bibliografia
ARAMBURU-ZABALA, J. & SASTRE, V. (2002): “Els jaciments arqueo-
lògics de Marratxí”. A III Jornades d’estudis locals a Marratxí: 289-
302. Ajuntament de Marratxí.
BALLESTER, M. A. & CIFRE, M. A. (2003): Viure a Marratxí. CD. Àrea
de Medi Ambient. Ajuntament de Marratxí.
BESTARD, J.M. (1933): “Cova artificial d’enterrament de Son Caule-
lles”. A III Jornades d’estudis locals a Marratxí 2002: 304-307.
Ajuntament de Marratxí
CAMPINS, B. & COMPANY, A. (1996): “Marratxí en els llibres de viat-
gers i d’erudits dels segles XVIIII i XIX”. A I Jornades d’estudis
locals a Marratxí
1995: 221-239. Ajuntament de Marratxí.
CUERDA , J. & SACARÈS J. (1992): El Quaternari al Migjorn de Mallor-
ca. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Govern Balear.
ENCINAS, J.A.; GINÉS, J. & TRIAS, M. (1974): “Inventario Espeleológi-
co de Mallorca” Bol. Soc. His. Bal. T. XI: 29-49. Palma de Mallorca.
ENCINAS, J.A. (1997): “Inventari espeleològic de les Illes Balears – Any
1997–“. Endins, 21: 103-128.
FORNÉS, J.; GARCÍA, J.; QUITANA, C.& RAMIS, D. (1998a): “Les
coves prehistòriques de Marratxí: Una aportació a l’estudi de l’àm-
bit funerari”. A II Jornades d’estudis locals a Marratxí. 1997: 93-
105. Ajuntament de Marratxí.
FORNÉS, J.; GARCÍA, J.; QUITANA, C. & RAMIS, D. (1998b): “El patri-
moni arqueològic de Marratxí i la història de la seva investigació”.
A II Jornades d’estudis locals a Marratxí. 1997: 135-144. Ajunta-
ment de Marratxí.
FONT, B. (1972): “Mallorca Prehistórica”. Tomo I de la “Historia de
Mallorca” de J. Mascaró Pasarius. 5 tomos: p381 i ss.
FORNÓS, J. & GELABERT, B. (1995): “Litologia i tectònica del carst de
Mallorca”. Endins, 20 / Monografies de la Societat d’Història natu-
ral de les Balears
, 3: 27-43.
129

FORNÓS,J.; GINÉS, A.; GINÉS, J. & RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1995):
NADAL, G. (s/d): Estudio de los monumentos arqueológicos de los térmi-
“El Paleocarst de Mallorca”. Endins, 20 / Monografies de la Socie-
nos de Lloret, Costitx, Sancellas, Sta. Eugenia, Alaró, Santa María y
tat d’Història natural de les Balears, 3: 113-123.
Portol. Manuscrit del Seminari Conciliar. Sig. 49/362. Palma.
FURIÓ,V. (1920): “Coves artificials de Santa Eugènia (Mallorca) i sos
PONS, G.X. (2004): “Biogeografia, ecologia i taxonomia de les aranyes
voltants”. A Anuari de l’institut d’estudis catalans. Vol. VI: 548-555.
(Arachnida, araneae) cavernícoles de les Illes Balears”. Endins,
Barcelona.
26: 83-104.
GINÉS, J. (1995): “L’endocarst de mallorca: Els mecanismes espeloge-
RODRÍGUEZ-PEREA, A. & GELABERT, B. (1998): “Geologia de Mallor-
nètics”.Endins, 20: Monografies de la Societat d’Història natural de
ca”. A Aspectes geològics de les Balears. J. FORNÓS (ed.) Uni-
les Balears, 3: 71-85.
versitat Illes Balears: 11-38. Palma.
HEMP, W.J. (1927): “Rock-cut tombs and habitation caves in Mallorca”.
SANTANDREU, G. & AMENGUAL, S. (2002): “ Coves i avencs de Santa
A Archaeologia, 76:121-160. Oxford.
Maria del Camí. Inventari de cavitats”. A III Jornades d’estudis
HEMP, W.J. (1933): “Rock-cut tombs in Mallorca and near Arles i Pro-
locals a Santa Maria del Camí: 117-136. Ajuntament de Santa
vence”. A Antiquaries journal, 13: 33-47. London.
Maria del Camí
HEMP, W. J. (1964): Cuevas artificiales funerarias de Mallorca y de
SASTRE, V. & VALERO, G. (2002): “Mapa patrimonial i cultural de
Arles (Provence). Colección Talaiot de monografias Mallorquinas
Marratxí”. A III Jornades d’estudis locals a Marratxí: 133-140. Ajun-
nº4. Palma de Mallorca.
tament de Marratxí.
HEMP, W. J. (1966): Cuevas artificiales y de habitación de Mallorca.
SILVA, P.G.; GONZÁLEZ, F.M.; GOY, J.L.; ZAZO, C. & CARRASCO,P.:
Colección Talaiot de monografias Mallorquinas, nº1. Palma de
(2001): “Paleo and historical seismicity in Mallorca (Baleares,
Mallorca. Reimpressió.
Spain): a preliminary approach.” –Paleosismicidad y sismicidad
ITGE (1991): Mapa geológico de España, 1:50.000. 698/723 (IV).
histórica en Mallorca (Baleares, España): una aproximació preli-
Madrid.
minar.– Acta Geologica Hispanica, V.36 , nº3-4: 245-266.
LLITERAS, L. & ROSELLÓ-BORDOY, G. (1959): “Los manuscritos de
TEJERINA, J.M. (1969): “La trepanación prehistórica en Mallorca“
prehistoria del seminario conciliar de San Pedro, de Mallorca”.
Asclepio. Archivo Iberoamericano de Historia de la Medicina y
Bolletí de la Societat Arqueològica Llul·liana, 31: 555-571.
Antropología. Vol. XX. Madrid.
MASSOT, G.; GRIMALT, M. & SASTRE, V. (2002): Marratxí. Guia dels
TEJERINA, J.M. (1981): Historia de la medicina en Mallorca. Desde sus
pobles de Mallorca. Hora Nova S.A. Mallorca.
orígenes hasta el siglo XVI. Caja de ahorros de Baleares. “Sa Nos-
MASCARÓ PASARIUS, J. (1960): “Cuevas prehistóricas de Mallorca”.
tra”.
A Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 31: 645-656.
TOMÀS, F. & PASCUAL, A. (1998): “ La sèquia de Son Sales: Roma-
MASCARÓ PASARIUS, J. (1962): Corpus de toponimia de Mallorca.
nolles d’un antic sistema hidràulic a Marratxí “. A II Jornades d’es-
Gràfiques Miramar.
tudis locals a Marratxí. 1997: 65-73. Ajuntament de Marratxí.
MASCARO PASARIUS, J (1974): “Un calvarium prehistórico trepanado
TRIAS, M.; PAYERAS, C. & GINÉS, J. (1979): “Inventari espeleològic
de un niño “. Baleares 2 febrer de 1974.
de les Balears”. Endins, 5-6: 89-108.
MAURA, M. (1935): “Cueva sepulcral de El Cabas (Santa Maria, Mallor-
VENY, C. (1968): Las cuevas sepulcrales del Bronce antiguo de Mallor-
ca)”. A Anuario de Prehistoria Madrileña, volumenes IV-V-VI, años
ca. Bibliotheca Praehistorica Hispana. Vol IX. Madrid.
1933 -34-35: 123-130.
VICENS, D. & GRÀCIA, F. (1998): “Aspectes paleontològics i estratigràfics
MOLADA, B. & RAMIS, G. (1993): Així és Marratxí. Ajuntament de
del pleistocè superior de Mallorca”. A Aspectes geològics de les
Marratxí.
Balears. J. Fornós (ed.) Universitat Illes Balears: 192-220. Palma.
130