El carst de sa Malafetge : Calvi� i Palma, Mallorca
ENDINS, núm. 26. 2004. Mallorca
EL CARST DE SA MALAFETGE
Calvià i Palma -Mallorca-
per Miquel Alexandre DOT 1 i Cristian Raúl SÁNCHEZ
Resum
Els autors, després d’una llarga prospecció espeleològica, presenten 15 for-
macions endocàrstiques situades a la serra de Son Camps (serra de na Burguesa),
amb els seus respectius aixecaments topogràfics. Destaquen, pel seu recorregut,
l’avenc des Cérvol (210 m), i, per l’abundant i variat concrecionament, la cova de
sa Fantasia.
Abstract
After a long speleological exploration, the authors present 15 karstic caves
situated on the Serra de Son Camps (Serra de Na Burguesa), with their respective
surveys. Noteworthy are the Avenc des Cérvol, with a 210 meter survey length, and
the Cova de sa Fantasia, for the abundance and variety of its speleothems.
Riassunto
Gli autori, dopo una lunga prospezione speleologica, presentano 15 forme
endocarsiche, con i suoi rispettivi innalzamenti topografici, che si situano nella Serra
de Son Camps (Serra de na Burguesa). Risaltano, per il suo percorso, l’Avenc des
Cervol (210 m), e per l’abbondanza e varietà del concrezionamento, la Cova de sa
Fantasia.
Introducció
Situació geogràfica
Les noves incorporacions a l’equip d’exploració de
La serra de Son Camps és una unitat intermitja
na Burguesa l’any 2000 varen permetre estudiar varies
entre el puig d’en Bou (503 m) i el puig des Revells (386
zones de la serra a la vegada: puig Gros de Bendinat
m), delimitada pel coll des Vent (381 m) i es coll de Son
(CRESPÍ et al., 2001), coma des Mal Pas (BARCELÓ et
Camps (339 m), direcció SO-NE. Es divideix en tres
al., 2003) i serra de Son Camps.
subunitats: els Puntals de Valldurgent (pujol des Gat,
La gran densitat de cavitats que, a bon ritme, aflo-
amb 511 m, màxima alçada de Na Burguesa; i puig de
ra en aquest sector incrementa notablement l’inventari
sa Coma Gran, amb 482-472 m), el puig de sa Coma
de Calvià. El present treball s’ha concentrat en un petit
Fosca (417 m) i el puig Gros (336 m). La zona explora-
quadrant de deu àrees on, ara per ara, hem registrat
da en aquest treball talla, de SO a NE, pel puig de sa
onze noves cavitats per Calvià i dues per Palma.
Coma Gran i el coll de Son Camps. Aquesta zona es
D’altra banda, fins ara apareixien a l’inventari espe-
correspon amb el terrenys coneguts com sa Malafetge.
leològic de 1997 dos avencs des Coll de Son Camps,
un al terme de Palma i l’altre a Calvià. Es tracta d’una
única fractura amb dues boques que, en un temps,
estaven comunicades. Els processos clàstics varen
Situació geològica
dividir l’avenc i ara es presenta aparentment com a
dues cavitats independents: avenc des Cérvol i avenc
des Coll de Son Camps, topografiades per primer cop.
Els aspectes geològics de la serra de na Burguesa
han estat reiteradament comentats des que M.A.
Barceló inicià la sistemàtica catalogació i estudi de les
cavitats (BARCELO, 1992). Emperò volem fer algunes
puntualitzacions referents a la zona del present treball.
Tot i que Fallot (FALLOT, 1922) va definir l’arquitectura
1
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença.
de la serra de Tramuntana en base a tres sèries tectò-
105

niques sobreposades, recentment, amb Alvaro (ALVA-
dominis continuen abastant la major part de la serra.
RO, 1987 i ITGE, 1991), s’han subdividit aquestes
Però de l’extracció de llenya es va passar a l’extracció
sèries en unitats tectòniques amb característiques
de pedra. La proximitat de Na Burguesa amb el princi-
estratigràfiques i/o tectòniques pròpies.
pal nucli de població illenc va fer que la demanda cons-
La unitat tectònica d’Alaró és la més meridional,
tructora s’encebàs amb ella. Llavors l’home començà a
aflorant a la serra de na Burguesa i a mode de klippe a
destruir literalment la muntanya: pedreres del puig de
sobre la unitat d’Alfàbia. Na Burguesa està constituïda
sa Ginesta i d’Establiments als dos extrems SO i NE i
per un cavalcament de direcció NE-SO d’uns deu quilò-
tot un seguit d’amenaces al llarg de la serra: Na
metres de longitud.
Carnissera, Son Dalmau, Ses Vinyes, Aguila d’en
L’extrem NE està format per la serra de Son Camps
Macip, Gènova, etc.
i la serra d’en Marill, amdues separades per dues falles
Paral·lelament, al vessant sud, que a molts indrets
paral·leles de direcció NO-SE i que s’ajunten a l’extrem
(Bonanova, Sant Agustí, Cas Català i Costa d’en
SE.
Blanes) mor a la mar, començaren a enfilar-se les cases
A la carena de la serra de Son Camps els aflora-
per acabar cobrint d’asfalt i ciment bona part dels
ments són del Lias (Juràssic), on es troba la major part
pinars. L’extraordinari augment de valor d’aquests
de les cavitats, com a la resta de Na Burguesa. Al ves-
indrets i l’escàs respecte que es va tenir, no només a la
sant nord gairebé la totalitat són del Retià (Triàssic
Natura, sinó a la pròpia planificació urbanística, varen
Superior), on se situen la cova de sa Rota, la cova de
fer molt de mal. Llavors estatal, la Llei del Sòl de 1952
sa Bella Mirada, l’avenc des Safareig i la cova de sa
va esser un autèntic fracàs. La incipient preocupació de
Fantasia.
la Constitució Espanyola de 1978 pel Medi Ambient,
Al vessant sud el Retià comença 30 metres per
creixent a mesura que passen els anys, encara avui, a
davall de la carena, destacant la finestra tectònica de la
principis del S. XXI, no ha estat capaç de treure enda-
coma Fosca, greument amenaçada pel creixement
vant una legislació raonablement protectora.
urbanístic de Son Vida.
Les urbanitzacions de Son Vida (Palma) i Costa
Amb una visió global del carst de Na Burguesa,
d’en Blanes (Calvià) continuen escalant la muntanya.
podem constatar la freqüent presència de coves als
Els ajuntaments no han posat fre al sòl urbanitzable i
colls, on es produeix una major absorció de les precipi-
l’espai natural va desaparaguent ràpidament davant la
tacions, afavorint el creixement de les fractures allà
passivitat del poble.
existents, així com els processos clàstics, que permeten
A la dècada dels 90 (sobre tot l’any 92), creim fer-
la seva comunicació amb la superfície i conseqüent
mement que per interessos urbanístics, es varen suc-
accesibilitat. Bon exemple d’açò són, de E a O: cova
ceir nombrosos incendis forestals que acabaren de des-
dets Albons, a la Plana de Vilarrasa; covota del Puig
truir gran part de la flora i, conseqüentment, la fauna de
Gros, al coll des Puig Gros de Bendinat; cova des
Na Burguesa. Ara per ara, la major part de la Serra
Sitger, al coll de sa Coma Fosca; avenc des Cérvol, al
encara apareix nua, amb un paisatge arbustiu, com
coll de son Camps, etc.
d’alta muntanya, amb una garriga pobra i restes de
Altrament, podem senyalar que el carst de sa
pinar aïllats.
Malafetge es caracteritza per les fractures poc desenvo-
Moltes generacions actuals ja no podràn conèixer
lupades, on les bretxes juguen un paper important. Tret
la serra de Portopí, i les venidores han de dubtar al
d’aixó, els cabussaments són suaus, com a la resta de
menys d’aquesta possibilitat, perquè el futur d’aquest
Na Burguesa. Els col·lapses són molt freqüents i es
gran ecosistema és del tot incert.
poden observar gran quantitat de petites dolines i forats
Les reflexions que volem compartir amb els nostres
que han quedat fora del treball per manca d’importància.
lectors tracten de respondre, entre d’altres, una trans-
cendental qüestió: per què a hores d’ara seguim sense
un Parc Natural de la serra de na Burguesa?
L’actitud actual, que no ha canviat gens des que fa
Reflexions
vint anys es va treure el tema a col·lació, és la despre-
ocupació i desinterès dels representants del poble.
Segueixen primant els interessos econòmics sobre la
Hi hagué un temps, no fa gaire, en que l’home va
conservació del territori. No hi ha una consciència social
saber aprofitar la llavors serra de Portopí respectant la
sobre la gravetat del problema perquè, senzillament,
seva integritat. Durant segles romangué immaculada,
només un sector minoritari té un vertader interès per
perquè els aprofitaments forestals eren moderats. Per
aquest espai.
mor del clima i sòls de la nostre illa, d’aquests boscos,
Els darrers anys hem advertit com el canvi genera-
d’escassa qualitat pel que fa al comerç de la fusta,
cional ha duit aparellat un canvi de valors, una falta de
només s’emprava la llenya per a la producció del carbó.
comunicació i de relació de la gent amb la Natura. La
Però amb l’aparició dels nous combustibles, l’aprofita-
incursió de l’home en aquests espais sol esser princi-
ment forestal esdevení residual. I era poca la roca cal-
palment per duu a terme actes devastadors (desfores-
cària que s’extreia per fer calç. Com a la resta de la
tació, explotació urbanística i minera, vandalisme) o per
serra, a sa Malafetge encara hi resten nombrosos rotlos
convertir-los en escenari d’esports d’aventura, amb un
de sitja i forns de calç.
ànim estrictament esportiu o esnobista.
A principis del S. XX les antigues possessions ja
Els autors, volem deixar en l’aire aquesta reflexió,
havien estat objecte de divisions i segregacions (sobre-
com a dilema personal de cadascú. El nostre desig,
tot Bendinat i Son Vida), encara que avui els seus
paradoxalment, és poder publicar sense por, sense
106

temor de contribuir indirectament al deteriorament d’un
un mar blau que somia recuperar la llibertat de la costa;
espai que tant estimam. Perquè és absurd que a vega-
amb pinars que conviden a perdre-se entre la verdor i
des no poguem indicar la localització de certes cavitats
l’aroma del romaní i les flors; amb modests cims que
per tal de conservar-les (cova de ses Llàgrimes, Endins
ofereixen panoràmiques sobre tota l’illa, sense envejar
25; o cova de sa Fantasia, Endins 26); perquè, en certa
per rés als grans; amb coves plenes de mil i una mera-
manera, ens posam amb un compromís amb els pro-
velles naturals, de fantasia i de color, que només dema-
pietaris de les finques.
nen respecte perquè, a canvi d’un poc de llum, ens
Esperam d’aquí a poc tenir una llei autonòmica de
mostrin la seva immaculada bellesa; amb avencs que
protecció de cavitats que, al menys, tengui un efecte
arriben al cor de la muntanya i ens permeten conèixer
dissuasiu; i, tal vegada s’hagi conclòs l’estudi espeleo-
la seva part més íntima i protegida; i amb vestigis dels
lògic de Na Burguesa, seria interessant publicar una
antics pobladors, que inspiren una màgica companyia,
monografia que abasti tots els aspectes d’un dels
perquè sabem que només ells varen conèixer una illa
darrers pulmons que sobreviuen al SO de Mallorca.
on l’home i la Natura vivien junts en harmonia,
Al llarg d’aquests darrers deu anys s’ha posat de
on l’home tenia així la plena felicitat, sense rés més.
creixent manifest la riquesa espeleològica d’aquest
modest serrat. Avui comptam amb més de 150 cavitats,
de les quals un centenar ja han estat topografiades.
Sense entrar ara a valorar la considerable aportació
Zona explorada i accés
geològica, biològica, paleontològica i arqueològica que
duu l’estudi del subsòl, també hem tenir en compte tots
el éssers vius que hi habiten a la superfície i que, com
Com ja hem avançat, la zona explorada, d’unes
a tals, mereixen ser respectats. Era variada i abundant
deu àrees, abraça els malanomenats terrenys de sa
la flora i fauna d’aquesta serra, que tan a l’abast tenen
Malafetge. Amb l’excepció de la coveta des Coralls i sa
Palma, Calvià i Puigpunyent. No volem veure més
cova Verda, aferrada a la partió, totes les coves d’a-
cabres pastant als camps de golf, sinó correguent lliu-
quest treball s’obrin a la finca de Son Camps. Les cases
res pel càrritx i l’ombra dels pins.
estan situades a la coma de Son Morei i la possessió,
Tenim una serra assortida, amb una cara nord amb
dita abans Rafal de Calvià, apareix documentada el
penya-segats amagats que li donen un aspecte més
1608. Tenia cases, tafona, olivars i 25 quarterades de
salvatge; amb vessants suaus al sud, que baixen fins
sementers.
Foto 1: Vista parcial de la zona de treball, a la serra de Son Camps.
Photo 1: Partial view of the investigation zone on the Serra de Son
S’aprecia el bon estat de conservació de la vegetació. (Foto: A.
Camps. The well-conserved state of the vegetation. (Photo: A.
Merino).
Merino).
107

Figura 1. Mapa de la zona amb la situació de les cavitats. Map of the zone with cave locations. 1: Cova Verda. 2: Cova Verge. 3: Cova des Bosc.
4: Cova des Mal Pas. 5: Cova de sa Barraca. 6: Cova des Sitger. 7: Cova des Penya-Segat. 8: Avenc des Puig de sa Coma Fosca. 9: Cova
de sa Rota. 10: Cova de sa Bella Mirada. 11: Avenc des Safareig. 12: Avenc des Coll de Son Camps. 13: Avenc des Cérvol. Nota: aquest
mapa és una repoducció a mà, amb les adaptacions oportunes, del Mapa Topogràfic Balear 1:5.000 (698-3-4) del Govern Balear.
Als anys 60 la serra de Son Camps va sofrir un
Pujant per la pista que surt d’ací, arribarem a la par-
devastador incendi, afectant principalment a la carena,
tió Son Vida-Son Camps, que coincideix amb el límit
on no hi tornaren a crèixer els arbres, apareixent, enca-
municipal Palma-Calvià. Les localitzacions de les cavi-
ra avui, despullada. Tot i això, el vessant nord té un
tats es fan des d’aquest accés.
estat de conservació bastant satisfactori. El bosc no ha
patit gens i les neteges forestals són freqüents.
Els dos principals accessos al carst de sa Malafetge
es fan des de Son Vida i la carretera Establiments-
Descripció de les cavitats
Calvià (PMV-1016). En el segon cas s’ha de prendre una
pista, recentment ampliada, que surt a l’esquerra de la
carretera abans d’arribar al km. 9, poc després de pas-
COVA VERDA
sar les cases de Son Camps. Aquest camí puja per la
Inventari: Palma 4383165/463240-427.GNM.00 V-II
coma Bella, passant per la Rota de Son Camps.
L’accés per Son Vida comença al final del carrer
Seguint la pista forestal que avança paral·lela a la
Albercuitx. Ens trobam al punt més elevat de Na Burguesa
partió, deixam un safareig i un vèrtex geodèsic a mà
accessible en cotxe (400 m), amb una visió total de la badia
dreta. Després de travessar una barrera, baixam fins al
de Palma. Baixant la mirada, cap a la coma Fosca, veurem
coll de sa coma Fosca, des d’on el camí ascendeix
una recent extensió de la urbanització de Son Vida.
directament cap al puig de la Coma Gran, avantcim del
108

109

pujol des Gat. La pista arriba a topar amb la cova, fent
afavorits per la capa bretxosa on es desenvolupa. La
un petit revolt per salvar l’esfondrament (3 x 6 m). Es
proximitat del sostre amb l’exterior explica la gran quan-
pot baixar sense grans dificultats per l’extrem NE.
titat d’arrels que hi pengen. Els precipitats es manifes-
Al peu hi creix la vegetació. L’abundant llum que pene-
ten en forma de colades pavimentàries, algunes esta-
tra a la zona inferior dóna vida a les cianofícies, que han
lactites i una columna al centre.
entapissat les parets de verd. D’aquí s’aprecia una potent
En sortir, podem caminar uns 50 m en direcció N i
capa de bretxes que afavoreix la progressiva transformació
trobarem dues dolines més.
de la cavitat. En alguna part del sostre encara hi trobam
restes d’antigues formacions corresponents a la fractura
COVA DE SA BARRACA
original (NO-SE), com una colada pavimentària seccionada
Inventari: Calvià 4383315/463225-425.GNM.01 I
uns metres per davall de l’extrem SO de la boca.
Al sector NO trobam alguns blocs penjats a la capa
Aquesta, juntament amb la del Bosc i la del Mal
bretxosa que amenacen més processos clàstics. A la part
Pas, són les tres cavitats més males de trobar. En qual-
central s’ha acondicionat un petit replà terrós, retocat de
sevol cas, hem de partir del coll de sa Coma Fosca, en
paret seca, amb restes de carbó i ceràmica moderna.
direcció al pujol des Gat pel camí vell, a l’altra costat de
Al sector SO hi ha un nivell inferior molt transformat,
la partió. Després de fer uns marcats revolts, el camí
amb escasses formacions i arrels penjant del sostre. Es
s’adreça uns metres. Seguidament gira suament cap a
va intentar desobstruir un dels extrems sense èxit.
l’esquerra. D’aquí hem d’abandonar la pista i seguir uns
30 m en direcció 300o.
COVA VERGE
Sense gaire evidència, toparem amb les restes d’un
Inventari: Calvià 4383190/463235-426.GNM.05 II
ranxo format per un rotlo de sitja, al peu d’una gran
arbocera, i una barraca de carboner aferrada a l’esfon-
A una vintena de metres de la cova Verda, en direc-
drament de la cova.
ció nord, trobam una gran dolina de col·lapse (25 x 15
Podem accedir a l’interior per una rampa suau que
m). Aprofitant l’esfondrament, es va construir un forn de
ens obri una única cambra de pis terrós i sòtil molt
calç de 5’70 m de diàmetre.
fumat, residu de la fractura originària E-O.
A la paret interior del forn varem observar un arc cal-
Al límit SE, les parets apareixen cobertes de colada
cari que ens feia pensar en un possible testimoni de l’an-
parietal entapissada per les cianofícies. Al sostre podem
tiga cavitat que donà lloc a la dolina. Aquella, probable-
observar gran quantitat de estalactites seccionades. Les
ment una fractura de direcció E-O, no devia tenir una
acumulacions de pedres provenen de les nombroses
comunicació practicable –un laminador de 10 cm d’alça-
desobstruccions que es varen practicar al sector O.
da– amb la cova Verge, al menys per l’entrada actual. La
desobstrucció fou d’una primera capa de llim d’uns 10
COVA DES MAL PAS
cm, seguida d’una segona de 20 cm de calcària.
Inventari: Calvià 4383325/463167-415.GNM.00 I
La gruta, constituïda per una única sala de 10 x 9
m, es troba bastant afectada pels processos clàstics,
Per localitzar aquesta cavitat perduda enmig l’es-
110

pés bosc prendrem la referència anterior, però en
aquest cas no deixarem el camí al primer revolt, sinó al
segon. Ens endinsarem uns 80 m en direcció 300o, ja a
prop dels penya-segats.
L’entrada (0’3 x 0’6 m) es localitza davall un conjunt
de mates i arboceres bastant esponeroses. Malgrat les
seves petites dimensions, l’esfondrament arriba a esser
una trampa perfecte pels animals.
Si ens arrossegam una mica podrem salvar el Mal
Pas i accedir a una petita cambra molt concrecionada.
Aquí les filtracions hídriques són abundants i es mani-
festen en nombroses i variades concrecions, amb els
particulars precipitats de les formes reconstructives en
bretxes.
COVA DES BOSC
Inventari: Calvià 4383282/463135-420.GNM.00 I
Després dels dos revolts esmentats, el camí s’a-
dreça uns metres i torna a fer una suau ziga-zaga.
D’aquí prendrem a la mala uns 80 m en direcció 300o.
Fins a la pròxima neteja del bosc ens pot ajudar a loca-
sant per un curiós rotlet de pedres artificial ple de cara-
litzar l’entrada un pi caigut vora la cova.
gols. Així arrivarem penosament a la Gran Via, una
Accedim al que resta d’una fractura O-E, completa-
aparent galeria d’uns vint metres de llargària que coin-
ment obstruïda de pedres. Les formacions es concen-
cideix amb el límit d’una de les varies fractures que han
tren just entrant a mà dreta: una colada estalagmítica
originat la cova (aquesta, en concret, de direcció SO-
rematada amb petites columnes que connecten amb el
NE). Per aquí trobam diversos cranis de cabra i gran
sostre. Les cianofícies són presents a bona part de d’a-
quantitat d’arrels al sostre.
questa única cambra practicable, relegada a petit aixo-
Seguint la galeria en direcció SE ens acostarem a
pluc molt polsós i amb gran quantitat de concrecions
uns dels sectors més concrecionats, amb banderes,
zenitals trencades.
petites estalagmites, restes d’antics gurs i abundància
d’estatactites. Darrera uns blocs trobam una fractura N-
COVA DES SITGER
S, més clara i neta, que mor a la cota -13’5 m, la més
Inventari: Calvià 4383458/463400-395.GNM.01 III
baixa de la cavitat. Sorprenentment, aquí s’han acumu-
lat gran quantitat d’ossos, amb l’única explicació raona-
Pujant des del coll de la Coma Fosca pel camí vell
ble de què en un estadi anterior hi hagués una altra
trobarem tot d’una a la dreta el que queda d’un camí.
comunicació amb la superfície. De fet, superposant la
Uns metres després veurem a mà esquerra un rotlo de
topografia a l’exterior, s’observa una dolina de col·lapse
sitja molt envaït per la vegetació. Ens pot servir de refe-
coincident amb aquesta part de la cova.
rència un gran pi que hi creix arràn.
Tornant a la Gran Via, ens fixarem en una estreta
Ens trobam a un dels sectors del bosc a on, fins la
xemeneia que dóna accés a un nivell superior (pas des
meitat del segle passat, l’aprofitament forestal era més
Moscard). Es tracta d’una fractura paral·lela a la inferior.
actiu. Val la pena perdre-se una mica per aquí i recons-
La gran proximitat de la superfície ha folrat el sòtil d’arrels.
truir el passat. Si seguim el camí uns metres més topa-
Si pujam gaudirem de la part més concrecionada de la
rem amb un forn de calç.
cova, amb precipitats enfosquits per dipòsits al·lòctons. A
L’entrada a la cova apareix evidentment acondicio-
meitat de la rampa terrosa del límit O de la fractura hi ha
nada amb dos petits murets de pedra. Compareixem a
un accés directe a la sala d’entrada (pas den Cris).
una sala de pis anivellat i sòtil fumat. Observam la gran
quantitat d’estris que es barregen al terra: fragments de
COVA DES PENYA-SEGAT
ceràmiques i eines, cullerots de fusta, sabates... La
Inventari: Calvià 4383645/463282-373.GNM.00 III
cova des Sitger era una bona alternativa a la barraca.
Sembla haver-hi altres acondicionaments apart de
Des del coll de sa coma Fosca baixa una pista en
l’entrada, però en realitat són les pedres que varem
direcció N fins a la Rota de Son Camps. Després de tor-
anar retirant de les desobstruccions. Precisament un
çar a l’esquerra, el camí gira 180o. En aquest revolt veu-
vespre que decidirem anar-hi a sopar descobrirem el
rem un forn de calç. D’aquí ens resten uns 100 metres
pas de sa Pizza. El pas es troba entrant a mà dreta,
en direcció 310o per trobar la cova, al balcó més meri-
desplaçant un pedrot que l’amaga, que tornarem a
dional dels Puntals de Valldurgent, molt a prop dels
rodolar en acabar la visita. Després de menjar uns
espadats.
metres de pols l’accés s’eixampla una mica, però sem-
Per entendre la configuració actual de la cavitat ens
pre amb el sostre a prop i avançant de grapes.
situarem uns metres al SE de l’entrada més allargada i
Apareixen les primeres formacions. Per sota d’una cola-
baixa. Aquí es pot apreciar una dolina de col·lapse de
da podem baixar per un rost en dirreció NE, amb restes
poca fondària, amb franges que comuniquen amb la
de petits gurs. És preferible continuar cap al SE, pas-
cova practicable i altres zones inaccessibles.
111

112

L’entrada més còmoda es troba a l’extrem S, bai-
Abans de baixar podem observar des d’aquest
xant per una rampa suau que ens dóna accés a una
punt les restes de la fractura original (E-O). Ara la cola-
sala de 12 x 6 m. La primera meitat té una alçada de
da pavimentària que la recobria ha quedat penjada uns
poc més d’un metre, mentre que l’altra supera els dos
6 metres per damunt del pis actual.
metres. Això es deu a l’esfondrament abans esmentat.
La part central de l’avenc l’ocupa el gran con de
En un estadi anterior, aquesta sala devia tenir, al
blocs i pedres de l’esfondrament, recobert de materials
menys, el doble d’ample. El sector NO s’enfonsà i a la
al·lòctons. Més a baix sembla que es va acondicionar
meitat NE el sòtil davallà un metre. Al centre de la sala
el pis amb un marge, formant un replà a mode de rotlo
trobam restes d’una estalagmita o una colada pavimen-
de sitja. Trobam restes de carbó i fragments dispersos
tària. A partir d’aquí ens podem fer una idea de la sala
de ceràmica moderna.
original, amb les seves concrecions: colades, estalacti-
Al sector O dominen enormes blocs, fruit de pro-
tes i banderes.
cessos clàstics molt recents. La part més fonda (-10 m),
A l’oest, darrera un petit bloc, una estreta galeria de
al SO, es troba obstruïda de pedres. El perfil E està ofe-
sostre descendent s’estén uns 7 m. Es tracta del límit
gat pels sediments. Les escasses concreccions estan
SO de l’antiga sala, gratant el col·lapse.
molt deteriorades.
És possible que la primera entrada fou la de l’extrem
E, de 1,20 x 0,70 m. Una petita saleta de parets i sòtil bret-
COVA DE SA ROTA
xosos acabaria connectant amb la superfície. Aquesta
Inventari: Calvià 4383724/463766-343.GNM.00 V-III
saleta comunica amb la sala principal per un pas baix.
Les restes orgàniques, així com les botelles i peces
Baixant cap a la Rota de Son Camps, abans d’arri-
de ceràmica moderna que hi trobam, són una bona
bar al sementer, trobam l’entrada uns metres a l’esque-
prova de que aquesta cova és un refugi perfecte pels
rra del camí. Té l’aspecte d’embut -sembla que eixam-
animals i els caçadors.
plat (0’7 x 0’5 m)- i està enrevoltada per sis alzines
joves i un pi. El munt de pedres del propi esfondrament
AVENC DES PUIG DE SA COMA FOSCA
ens permet salvar un desnivell de dos metres.
Inventari: Calvià 4383460/463573-405.GNM.00 V
Apareixem a un replà de 6 x 9 m, amb concrecions
zenitals i algunes formacions estalagmítiques.
Uns 120 m abans d’arribar al coll de sa Coma
D’aquesta balconada, la cova es presenta com una
Fosca veurem una alzina alta darrera la partió. Dalt la
gran sala descendent de 20 x 13 m.
paret seca veurem fàcilment la impressionant depressió
L’avenc es desenvolupa a partir d’una diàclasi NE-
(10 x 5 m). La davallada es pot fer a l’extrem NO.
SO d’uns 50o de cabussament. La fractura ha adquirit
Podem emprar un arbre proper com a instal·lació natu-
un major volum en aquest sector per mor d’una potent
ral segura i un desviador al llavi per tal d’evitar frega-
capa bretxosa que ha afavorit els reajustaments gravi-
ments de la corda.
tacionals.
113

En una fase anterior la diàclasi originària es va arribar
a consolidar. A diversos punts apareixen les colades pavi-
mentàries i algunes estalagmites. Però llavors les zones
més pròximes a la superfície s’anirien enfonsant, arribant
a comunicar amb l’exterior i donant forma de coberta de
volta al sostre central. Els clasts de majors dimensions es
varen dispondre al sector de l’entrada, configurant l’altiplà
actual. Des de l’altiplà es poden veure al SO restes d’an-
tics nivells bastant concrecionats. Per davall apreciam una
capa de terra penjada probablement relacionada amb una
part de la fractura que s’acabaria reblint.
Molts dels espeleotemes actuals de la balconada
han estat arrabassats pels omnipresents visitants
insensibles. A la volta contiuen creixent les antigues
formacions que varen sobreviure als processos clàstics.
Per continuar el recorregut podem baixar pel rost
de la dreta. No es recomanable baixar directament per
la colada de l’esquerra perquè a moltes bandes no ha
arribat a consolidar-se. A baix del rost la fractura ha aca-
bat reblint-se de pedres i terra. L’esfondrament el
podem salvar per un pas estret que trobam davall l’e-
norme bloc del peu de l’altiplà, però és més còmode
continuar l’exploració saltant el bloc.
Podem seguir uns metres la direcció de la fractura
i entrar per una finestra de la dreta, travessant l’envà.
Aquí les dimensions s’arriben a correspondre amb la
diàclasi originària. La part accessible més fonda és a
prop, però el sostre arriba a esser tan baix que no ens
compensa (-14 m).
Tornant al bloc abans esmentat, baixam pel rost de
terra en direcció SE. El col·lapse de pedres també es
pot salvar, continuant després per un curt laminador
que ens porta a la sala de na Glòria. Es tracta d’una
Foto 2: Antic nivell penjat com a conseqüència de l’esfondrament del
saleta de 5 x 6 m amb les parets folrades de colada i el
sector de l’entrada, a la cova de sa Rota. (Foto: M. Bonnín).
sostre decorat amb estalactites fistuloses. A les parts
Photo 2: Old level now hanging following collapse of entrance section,
més baixes del perfil d’aquesta zona trobam l’incipient
the Cova de sa Rota. (Photo: M. Bonnín).
formació de gurs.
114

115

COVA DE SA BELLA MIRADA
Inventari: Calvià 4384010/463865-322.GNM.00 III
L’esfondrament ha dividit la cova. L’extrem SO és el
més interessant doncs, maltgrat les seves reduïdes
Encara que no sigui l’accés més còmode, ens pot
dimensions, les concrecions són presents per tot arreu.
servir de referència l’avenc des Safareig. D’aquí hem de
Podem destacar diversos gurs, la majoria semiocults
tirar uns 200 m en direcció 310o. La depressió es troba
pels sediments.
al límit E d’una clariana que s’obri al bosc del vessant
Passant a l’extrem oposat, menys agraït, podem
nord del puig Gros (336 m). És un magnífic mirador
llegir la fractura original, direcció NO-SE, totalment
sobre la Mola de sa Planici i el puig de Galatzó.
reblida de pedres.
116

AVENC DES SAFAREIG
ho demostra el recobriment de colades i les estalagmi-
Inventari: Calvià 4383980/463973-312.GNM.00 V
tes allà disperses, algunes d’elles trencades.
Allà mateix, una petita cúpula presenta una espècie
Baixant de la Rota de Son Camps, el camí deixa a
de marge recobert de concreció. El fet més curiós és
mà dreta un petit safareig. Just aquí hem de pujar uns
que sembla artificial, però no veim en aquest cas quina
metres el coster de l’esquerra per trobar la boca, afe-
podria esser la seva funció.
rrada a un pi.
La boca és allargada, de 3 x 0’5 m. Recomanam
COVA DE SA FANTASIA
davallar amb electron i shunt, emprant el tronc del pi
Inventari: Calvià Protegida.GNM.09 VI-III
com a instal·lació natural fiable.
La davallada és curta (7 m), però molt incòmode,
Tot i que les coves de na Burguesa ja es compten
degut a la gran quantitat de pedres i terra que es des-
per centenes, són poques les que poden competir amb
prenen amb el fregament de la instal·lació.
el concrecionament del carst de Llevant. Algunes d’elles
Ens trobam a l’única sala (14 x 10 m), de pis des-
es protegeixen per sí mateixes, com l’avenc de sa
cendent i seguint la direcció de la fractura (SO-NE). La
Moneda, l’avenc de s’Embut o l’avenc de l’Infern.
projecció de la boca coincideix amb la cota més eleva-
D’altres, com la cova de sa Fantasia, en un principi
da de la planta. El con de materials autòctons i al·lòc-
sense accés, han quedat exposades per l’acció de l’ho-
tons sembla que assoleix un volum considerable. Els
me.
blocs i pedres, fruit dels successius esfondraments,
Gran part de l’espai que ens ocupa està envaït per
estan recoberts per terra, fullaraca i branques de dife-
gran quantitat de concrecions extremadament vulnera-
rents espècies.
bles i la visita requereix tot tipus de contorsions per tal
La cavitat, degut a la seva topografia, adquireix el
d’evitar-ne el trencament. Es tracta d’una cavitat gaire-
paper de trampa; fet que explica la gran quantitat de
bé immaculada i amb uns precipitats molt generosos i
cadàvers presents al fons. Varen localitzar en superfí-
variats. No volem contribuir a la destrossa, involuntària
cie, al menys, cinc cans, quatre cabres i un moix. No
o no, dels espeleotemes, fet pel qual hem decidit ome-
podem ni imaginar el que amaguen les pedres. La ubi-
tre la localització. La FBE disposa de les coordenades.
cació de molts d’ells demostra que, en caure, seguien
L’entrada (0’33 x 0’35 m) ens situa a l’extrem N de
vius.
la fractura. Per la proximitat del sòl exterior, les filtra-
Les parets i la planta de la gruta estan recoberts de
cions, ràpides i abundants, col·lapsaren aquest sector.
cianofícies, ja que, amb el pas del dia, la llum arriba a
Els blocs varen rebre importants fluxes, desapareixent
irradiar per tot arreu. Al sòtil immediat a la boca es pot
sota el carbonat càlcic. Al sostre s’aprecien formes de
apreciar una gran arrel del pi, mentre que d’altres arri-
dissolució, però no sembla que siguin en règim freàtic.
ben fins al fons de l’avenc.
A prop de l’entrada es localitzen nombroses formacions
La litologia de la cavitat és de bretxes del Retià. Els
epifreàtiques.
processos litogènics afecten a les parets NE en forma
Ens trobam al Jardí de Pedra. Pengen les arrels
de colades parietals. També són presents formes de
calcificades, creant formes sinuoses i estranyes; les
reconstrucció tipus estalactites i banderes molt inci-
feneres aigües reposen al llit dels gurs i una pluja inces-
pients. Aquest sector rep un aport hídric important, com
sant brolla de les fistuloses, abeurant les flors petrifica-
Foto 3:
Formacions estalag-
mítiques i fistuloses
al Jardí de Pedra, a
la cova de sa
Fantasia. (Foto: M.
Bonnín).
Photo 3: Stalagmitic forma-
tions, Jardí de Pe-
dra, the Cova de sa
Fantasia. (Photo: M.
Bonnín).

117

118

des: nombroses estalagmites, tan apreciades per la
escassesa d’aquest carst.
Ens acostam a un envà de colada, prop d’una bal-
conada, després de passar sota una bandera molt ben
definida. Aquí ja guaita la diàclasi originària. Observam
algunes columnes afectades per la solifluxió. Amb cura
de no topar amb la fantasia, baixam per una rampa de
terra. Sembla que aquests dipòsits al·loctons prove-
nen de filtracions produïdes una mica més amunt
d’aquest sector de la fractura, sense descartar una
antiga entrada.
A baix, s’albira l’espectacle. Ens perdem al Racó
Palatí. Aquí les formacions han adquirit unes dimen-
sions extraordinàries. Les estalagmites, llargues i pri-
mes, arriben a superar els dos metres de longitud. El
desenvolupament de les fistuloses és poc comú a Na
Burguesa (de 1 a 2 m), degut a la gran activitat hídrica
d’aquesta cavitat. Podem baixar uns metres més, pas-
sant per una bella cortina, fins una composició màgica
de formes i colors.
Per continuar el recorregut és convenient tornar a
pujar el rost de terra i anar esbrinant la millor manera de
creuar el laberint de concrecions. La fractura, aquí ben
llegible (NO-SE), ens deixa una mitjana d’un metre per
aprofitar la tècnica d’oposició. El cabussament és d’uns
50o i no podem badar amb les relliscoses rampes de
colada. Si arribam al límit SE gaudirem d’un harmònic
conjunt d’esbeltes estalagmites, destacant, ja al punt
més baix de la cova (-16 m), els Pilars d’Hèrcules,
bessones d’uns dos metres d’alçada. Podem calcular
un recorregut projectat aproximat d’uns 92 m.
Foto 4: Espectacular concrecionament al Racó Palatí, a la cova de sa
Fantasia. (Foto: M. Bonnín).
AVENC DES COLL DE SON CAMPS
Inventari: Calvià 4383797/464162-340.GNM.00 V
Photo 4: Spectacular overgrowth, Racó Palatí, the Cova de sa
Fantasia. (Photo: M. Bonnín).
Per baixar al coll de Son Camps hem de travessar
la partió. El camí es troba tancat per una gran barrera,
però la paret és bona de botar.
Aquesta cavitat, juntament amb l’avenc des Cérvol,
forma part d’una mateixa fractura SO-NE. Sembla que
amdues varen esser inventariades pel Grup
Espeleològic Fosquers (GEF) amb el mateix nom,
sense tenir constància a la FBE de l’aixecament topo-
gràfic. Després de llargues desobstruccions als dos
avencs, ens separen uns 10 m del tot impracticables.
És preferible distingir la toponímia per tal d’evitar-ne
confusions.
L’avenc és ben visible al mateix coll. Aquesta evi-
dència, aparellada a la proximitat de les barriades de
Palma, han omplert aquesta bella cavitat de tot tipus
d’escombraries.
Podem instal·lar a un pi proper i col·locar un des-
viador al llavi de la boca (3 x 1 m). Ens queda un rappel
d’uns deu metres per comparèixer a una espaiosa sala
(10 x 10 m) presidida per una imponent estalagmi-
ta.Tota la cavitat es presenta recoberta de colades
parietals. Al centre, un gran con de blocs i pedres de
l’esfondrament es mescla amb materials al·loctons
(terra, troncs, branques, fullaraca, fems). Gairebé la
totalitat de la planta està recoberta i reblida de pedres,
Foto 5: Boca d’entrada de l’avenc des Coll de Son Camps. (Foto: A.
exceptuant un conjunt d’estalagmites. La part més
Merino).
fonda es localitza a la comunicació amb l’avenc des
Photo 5: Entrance mouth, the Avenc des Coll de Son Camps. (Photo: A.
Cérvol, a -15 m.
Merino).
119

Foto 6: Columna basculada amb banderes penjant del flanc extraplo-
Photo 6: Tilted column with drapery, the Avenc des Coll de Son Camps.
mat, a l’avenc des Coll de Son Camps. (Foto: A. Merino).
(Photo: A. Merino).
120

Els espeleotemes estan ben distribuïts, formant
partir del peu dels dipòsits en direcció N sense perdre
colades, banderes, estalactites, estalagmites i coral·loi-
altura. Al llarg d’aquest tram podem observar com la
des recobrint alguns dels anteriors. També podem
fractura es troba tancada de blocs i pedres que impe-
observar petites columnes en forma de copes apilades,
deixen continuar el descens. A l’altra banda el pis està
fenomen ja comentat a VICENS et al., 2000. En qual-
recobert de colada, esbrinant algunes formacions esta-
sevol cas, totes les mirades es dirigeixen cap a l’espec-
lagmítiques ja a prop de la superfície. És bastant evi-
tecular estalagmita basculada. Els processos clàstics
dent el trencament desraonable que han sofert les con-
varen transformar dràsticament aquest sector de la frac-
crecions zenitals.
tura. Una gran sala aniria agafant volum i la proximitat
de la superfície afavoriria una gran aportació hídrica just
al punt on se situa l’estalagmita. No hem de descartar
que el propi esfondrament de l’entrada tombàs l’espele-
otema. Sigui quin sigui el cas, aquest va topar amb el
propi sostre, detenguent la caiguda. Llavors, els preci-
pitats es manifesten a la part de major inclinació en
forma de cortines, mentres que al costat oposat se suc-
cedeixen esglaons de colada.
La penetració del llum afavoreix la vegetació d’inte-
rior, amb les omnipresents cianofícies. A la corona de
l’estalagmita s’apreciaren alguns exemplars de llengua
de cero (Phillytis sagittata).
AVENC DES CÉRVOL
Inventari: Calvià 4383845/464170-340.GNM.00 VI-III
El complex avenc des Cérvol-avenc des Coll de
Son Camps està constituït, en dades practicables, per
una fractura SO-NE d’uns 70 m de longitud i uns 30 m
de desenvolupament projectat, assolint -34 m a la cota
més baixa. El recorregut aproximat de l’avenc des
Cérvol és d’uns 210 m.
Del coll de Son Camps davalla una pista menys evi-
dent en direcció NE, paral·lela a la que puja al puig des
Revells. La seguirem uns 50 metres per fixar-nos a mà
dreta en un conjunt d’alzines joves que creixen enrevol-
tant la boca de la cavitat (2’3 x 1’5 m).
Podem aprofitar una de les alzines per instal·lar
una corda de 30 m que ens ajudarà a baixar per la rellis-
cosa rampa de colada. Al fons d’aquest primer tram la
fractura ha quedat obstruïda de sediments mesclats
amb algunes escombraries. Si reconduïm la corda per
Foto 7: Boca d’entrada de l’avenc des Cérvol. (Foto: M. Bonnín).
la rampa de la dreta ens serà més còmoda la pujada.
Per tenir una visió completa de la gruta recomanam
Photo 7: Entrance mouth, the Avenc des Cérvol. (Photo: M. Bonnín).
121

Després de passar sobre alguns blocs trobarem el
pas des Fosquers, que ens permet salvar amb cura
dos metres de desnivell. Compareixem a un sector bas-
tant concrecionat, amb precipitats molt purs: banderes
ben definides, colades pavimentàries i algunes forma-
cions botrioïdals.
Baixant en direcció SE trobam la part més decora-
da de l’avenc, amb gran nombre d’incipients fistuloses i
una gran barrera estalagmítica que, afectada per la soli-
fluxió, ha sofert un espectacular desplaçament.
Barrejats amb dipòsits terrosos, trobam gran quantitat
d’ossos.
Darrera la barrera podem baixar un fort desnivell.
Els reajustaments mecànics de la cavitat han davallat el
sòtil, deixant un tram baix que impedeix que redolin els
clasts més enllà. Així passam a una zona de la fractura
més neta, però sense concrecions. Desgrimpant per les
rampes de colada arribam al límit de la diàclasi, doncs
les escasses continuacions que surten d’aquí acaben
tancant-se per tot arreu.
D’aquesta manera, continuarem el perfil de la frac-
tura en direcció S fins a topar amb un dipòsit de clasts i
materials al·loctons des d’on s’aprecia l’entrada de la
cavitat. Superant el con podem seguir davallant fins a la
cota més baixa (-34 m), sense gaire interès, llevat de
les restes de cérvol que es varen localitzar just en
aquest punt.
Sembla esser que els cérvols (Cervus elaphus),
Foto 8: Zona de banderes, uns metres més a baix del pas des
popularment anomenats ceros o seros, ja eren pre-
Fosquers, a l’avenc des Cérvol. (Foto: A. Merino).
sents, segons alguns autors, a la fauna de l’època
Photo 8: Drapery zone, a few metres below the Pas dels Fosquers, the
talaiòtica. Després de la seva caça indiscriminada, per
Avenc des Cérvol. (Photo: A. Merino).
Foto 9: Envà estalagmític trencat i desplaçat pels efectes de la soliflu-
Photo 9: Broken and displaced stalagmitic wall caused by subsidence,
xió, a l’avenc des Cérvol. (Foto: A. Merino).
the Avenc des Cérvol. (Photo: A. Merino).
122

123

mor del mal que feien als sembrats, es varen extingir al
Ja al peu del petit esfondrament, la gruta s’ens pre-
segle XVIII.
senta com una galeria descendent amb restes d’espel-
Tornant al con, podem continuar el perfil sense per-
mes de l’agosarat veïnat. Podem apreciar diverses for-
dre altura, per pujar seguidament una potent capa de
mes de dissolució, degudes a la petita xarxa de con-
terra que probablement es correspongui amb una fase
ductes que aboquen els fluxes hídrics a la fractura prin-
anterior que es va reblir. De fet, a la capa es varen
cipal. Aquesta es manifesta més clarament a la segona
observar més restes òssies.
meitat de la galeria.
Passam a una zona que ha adquirit un major volum
Els precipitats, en forma de petites columnes i esta-
pels reajustaments volumètrics afavorits per algunes
lactites, semblen bastant carregats de filtracions orgàni-
capes bretxoses. El límit S està molt poc consolidat.
ques i terroses. A les parets observam coral·loides de
Si tornam a la rampa central podrem acostar-nos a
percolació que probablement han afavorit els del pis per
un conjunt de colades parietals bastant espectaculars.
degoteig. Tot i això, no hem de descartar la precipitació
Per accedir a la part superior hem de pujar fins a la
del carbonat càlcic de fluxes superficials sobre granuls
rampa d’entrada i tirar en direcció SE. Els reajusta-
terrossos i altres dipòsits, de manera que la pèrdua de
ments mecànics han afavorit un sector més estable i
CO2 seria major als granuls, accentuant el seu relleu i
amb precipitats abundants. La proximitat de la superfí-
creixent-hi amb preferència. També podem observar
cie i la generosa porositat del sostre poden arribar a
plaques de fullaraca concrecionada. Aquí les filtracions
recobrir tota la zona d’estalactites fistuloses. Ara per ara
són abundants i ràpides.
destacam belles colades parietals amb gran nombre de
La galeria es tanca a una espècie de laminador.
formacions botrioïdals i coral·loides.
En realitat, aquest és el cúmul de sediments que ha
Continuant en la mateixa direcció podem travessar
reblit la fractura i que ara apareix recobert de carbonat
una finestra oberta a una colada i entrar en una zona
càlcic. La cova actua com a petit engolidor, dipositant-
bastant caòtica. No molt enfora es troba l’avenc des
se aquí a baix gran quantitat d’agulles de pi, branques,
Coll de Son Camps.
ossos, etc.
COVETA DES CORALLS
Inventari: Palma 4383400/464525-272.GNM.00 I
Agraïments
Pujant pel carrer Albercuitx, després de passar el
num. 4, veurem a mà dreta un pinaret que sobreviu a la
urbanització. Uns 25 m més amunt de la casa ens
A Cristian Sánchez, company incombustible d’ex-
endinsarem uns 20 m dins el bosc per localitzar una
ploracions i amb qui vaig anar descobrint i redescobrint
entradeta devora d’un pi (0’7 x 0’4 m).
aquest carst.
A Francesc Gràcia Lladó, el meu mestre.
A Lluís Arague, Moisés Bonnín, Toni Merino, Rubén
Barros, Bernat Clamor, Peter Watkinson i Nuria
Navarro.
A Sonia Blanco, per la seva comprensió i perquè
sense ella no hagués pogut acabar de realitzar aquesta
il·lusió.
Bibliografia
ALVARO, M. (1987): La tectónica de cabalgamientos de la Sierra Norte
de Mallorca (Islas Baleares). Bol. Geol. Miner. 98/5: 34-41.
BARCELÓ, M.A.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL, M.; CRESPÍ, D. &
VICENS, D. (2003): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona
5: coma des Mal Pas. Calvià i Palma, Mallorca. Endins, 25: 87-
106.
CRESPÍ, D.; GRÀCIA, F.; VICENS, D.; DOT, M.A.; VADELL, M.; BAR-
CELÓ, M.A.; BOVER, P. & PLA, V. (2001): Les cavitats de la serra
de na Burguesa. Zona 4: puig Gros de Bendinat (2ª part). (Calvià,
Mallorca). Endins, 24: 75-97.
ENCINAS, J.A. (1997): Inventari espeleològic de les Balears – any
1997. Endins, 21: 103-128.
FALLOT, P. (1922): Étude géologique de la Sierra de Majorque. Lib.
Polyt. Ch. Beranguer ed. 420 pàgs. Paris.
ITGE (1991): Mapa geológico de España, E. 1:50.000. Hoja nº 698/723
(IV). Palma/Illa del Toro i Cap de Cala Figuera (Mallorca). Madrid.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; WATKINSON, P.; DOT, M.A. & LANDRETH,
R. (2003): La cova de ses Llàgrimes. Alcúdia, Mallorca. Endins,
25: 131-140.
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; PLA, V.; BARCELÓ, M.A.; GRÀCIA, F.;
GINARD, A. & BOVER, P. (2000): Les cavitats de la serra de na
Burguesa. Zona 4: puig Gros de Bendinat (1ª part). (Calvià,
Mallorca). Endins, 23: 23-40.
124