Els cenotes del Yucat�n: M�xic
ENDINS, n.O 19. 1993. Palma de Mallorca.
ELS CENOTES DEL YUCATÁN
(Mexic)
per Jordi LLORET* & Montserrat UBACH**
Resum
Generalitats sobre les formes carstiques tropicals denominades -Cenotes>>, en base a
les dades preses pels autors !'estiu del 1989 a Belize i Mexic, i durant anys anteriors en altres
arees carstiques tropicals d'Asia i Sudamerica. Després d'una introducció sobre El Yucatán
(breus notes geografiques i sobre aspectes humans del carst), s'ofereixen diferents aspectes
morfologics dels Cenotes i un esquema de llur genesi i evolució. Es presenten les topografies
i algunes observacions sobre 23 d'aquestes formes.
Zusammenfassung
Allgemeines über die tropischen, karstischen Formen, -Cenotes)> genannt. Die Basis sind
Daten, die von den Autoren im Sommer 1989 in Belize und Mexico und wahrend vergangener
Jahre in anderen tropischen karstischen Gebieten Asiens und Südamerikas aufgenommen
wurden: nach einer Einleitung über den Yukatan (kurze geographische Anmerkungen und
ménschliche Aspekte des Karsts) werden verschiedene morphologische Aspekte der .<Ceno-
tes)> und ein Schema ihrer Bildung und Entwicklung gezeigt. Es werden die Topographien und
einige Beobachtungen von 23 Beispielen dieser Form vorgestellt.
Introducció
A I'estiu del 1989 els autors realitzen un seguit
a diferents paisos d' Asia i Sudamerica, entre els que
d'activitats espeleologiques a la península del Yuca-
s'inclou I'illa de Cuba que té morfologies amb certes
tán. A Belize (ex-colonia anglesa, independent des del
similituds amb el Yucatán.
1981) visiten els complexes Caves Branch Cave Sys-
tem (4,5 km), Saint Herman's Cave (12 km) i Moun-
tain Cow Cave,
a la zona de Caves Branch; Río Frío
El Yucatán
Cave i altres tres cavitats prop dlAugustine, i el carst
de Chiquibul River a la selva de Vaca Plateau, on es
Rep aquest nom la península més sudoriental de
troba el sistema Chiquibul, amb un recorregut total de
Mexic, ocupada, també, pels paisos de Belize (costa
55 km. A Mexic, exploren les coves de Balankanche
Atlantica) i Guatemala (costa del Pacífic). És la terra
i Loltún, baixen a I'avenc Xtacumbil Xunaan al poble
on es va desenvolupar la civilització m,aia (500 a.c. -
de Bolonchén i topografien 23 cenotes (GR 3 o 4 se-
1540 d.c.). Els habitants actuals es divideixen entre
gons els casos).
criollos i autentics successors de I'etnia maia.
Aquest article pretén divulgar el Cenote com la
Geologicament, gran part de la península yucate-
forma carstica tropical típica del Yucatán, i introduir-la
ca, especialment el tros corresponent a Mexic, és cons-
dins del context de la gran xarxa hipogea yucateca.
tituida per calcaries del Mioce i Plioce, molt permea-
Les dades que oferim es fonamenten també en les
bles per fissuració. No hi ha muntanyes ni relleus trans-
nostres observacions fetes en d'altres carsts tropicals
cendents; de fet, les úniques elevacions que trenquen
la monotonia del paisatge són centenars de piramides
S.I.E. del Centre Excursionista Aliga.
maies, pendents d'excavació, recobertes de vegetació
" E.R.E. del Centre Excursionista de Catalunya
i regosól. Tot el bloc s'aixeca a una alcada escassa

nadius es remunten a principis de la decada dels sei-
xanta, s'han fet recorreguts subaquatics per galeries
freatiques horitzontals que desemboquen a cenotes
en evolució, la volta dels quals encara no s'ha enfon-
sat (exemple: Cueva de Juanelo Piedra, Quivican, Ha-
vana). També s'han realitzat connexions entre dife-
rents cenotes a través de galeries inferiors seques
penjades sobre I'actual nivell freatic (exemple: Cueva
de Paredones, San Antonio de los Baños, Havana;
arnb quatre accessos verticals intercomunicats per
llurs bases) (NÚNEZ, 1967).
sobre el nivell del mar Carib, inferior als 20 metres a
molts indrets.
Un altre aspecte característic del Yucatán mexica
(a diferencia de Guatemala i Belize), és I1abs&ncia
de
EIs cen0fes
circulació superficial que contrasta arnb la gran rique-
sa hidraulica d'una immensa xarxa subterrania que es
Cenote és .una castellanització de I'antic mot
desenvolupa interestratificadament. El seu potencial
maia TZ'ONOT (cavitat amb aigua). Tot i que s'han
es manifesta en nombrosos punts de tota la geografia
presentat diverses propostes per defi~nir aquest con-
peninsular mitjancant els cenotes, totalment o parcial
cepte (STRINGFIELD & LEGRAND, 1974, citats per
inundats i sovint amb continuacions subaquatiques ho-
LAZCANO et al., 1986; ROBLES RAMOS, citat per
ritzontals, i amb sorgencies submarines d'aigua dolca.
NÚÑEZ, 1967, GEZE & MANGIN, 1980, etc.), nosal-
Durant el Pleistoce, aquesta regió va estar sotme-
tres I'expressaríem com una cavitat carstica que, en la
sa a diversos moviments d'ascens i descens del nivel1
seva forma arquetípica, compleix aquestes premisses:
marí, que va arribar a posar-se entre 30 metres per
- Pou vertical de forma cilindrica. el.lipsoidal o tron-
damunt i més de 100 per sota de I'actual Iínia de cos-
coconica, amb fons format dins d'una capa freatica cor-
ta. Aquestes fluctuacions glaciars i interglaciars van
responent a un nivel1 de base actual o preactual, que
condicionar les corresponents variacions del nivel1 de
ha pogut haver variat de posició en el decurs del
base carstic i, conseqüentment, de la carstificació
temps per fluctuacions glacioeustatiques del nivel1 de
freatica profunda.
base del mar.
-
Orifici superior d'acces a la superficie obert per
enfonsament del sostre, posterior a I'excavacio freati-
L'home i el carst
ca del substrat.
Si bé, actualment, hi ha cenotes secs, la majoria
D~~~~ a la sequera superficial, els cenotes van
estan parcialment o total inundats, en contacte directe
ser decisius pels maies com a principal font dlaprovi-
arnb I'aqüífer freatic. Representen, en definitiva, clara-
sionament d'aigua potable, De la mateixa manera que
boies d'accés a extenses xarxes freatiques.
els pobles i ciutats s'han establert al llarg dels segles
A molts d'altres indrets del món es troben excava-
vora de. rius, tots els assentaments dels maies han
cions que responen a mecanismes morfogenetics i
nascut i han viscut, desaparegut o prosperat, al voltant
~ V O ~ U ~ ~ U S
gairebé identics, adhuc a regions carstiques
d'un o més cenotes.
no tropicals com, per exemple, alguns carsts mediter-
Cada nucli urba, cada conjunt arquitectonic en ru-
ranis del Plioce. Núñez-Jiménez e.n la seva classifica-
nes, té e/ seu cenote i, si bé, actualment, els pobles
ció genetica de les caves de Cuba (NÚÑEZ, 1967 i
grans disposen de xarxes artificials de proveiment
NÚÑEZ et al., 1968) assenyala similituds entre els Ce-
d'aigua, encara n'hi ha molts de petits que continuen
notes de Yucatan i les cavitats cubanes de la <<Llanura
depenent d'aquests pous naturals. En alguns casos
carstica Meridional), del model genetic <<Aston)).
s'han semi-urbanitzat per facilitar la seva davallada i
Totes dues regions presenten paral.lelismes en
s'han convertit en piscines públiques o parcs naturals.
les seves estratigrafia, estructura i paleogeografia.
L'antic costum de la civilització maia de fer servir
Comparteixen també formes circulars de rascler
aquestes aigües per oferir regals i sacrificis humans
("Sartenejas>>
a Yucatán i <<Casimbas,, a Cuba; noms
als seus Déus, també ha fet d'alguns cenotes ex-
popuiars ~iarament reiatius a la seva topografia de
celdents jaciments arqueologics subaquatics, com el
<<sartenes))
i <<cachimbas>>
respectivament).
famós de Chichén Itzá (HAMMOND, 1988).
En certs aspectes, es tracta d'una topografia molt
Espeleolegs mexicans i d'altres paises com USA
similar al que aquí ~0neixem
com Avencs d'Enfonsa-
o Franca, han iniciat fa anys exploracions subaquati-
m~ent (GARAY, 1991), amb la
de San Pedro
ques als cenotes, i han assolit o sondejat fondaries
(Oliete, Terol) i el seu gran llac terminal com exemple
properes als 100 metres (GUZMÁN PEREDO, 1985).
important i molt conegut.
A Cuba, on les primeres activitat
30

Foto 1:
Cenote Sagrado, Chichen Itza. Una de les formes de ce-
note més representatives. Cilindre de 60 metres de dia-
metre arnb 22 de fondaria i de 13 a 20 metres de profun-
ditat de I'aigua.
Autor: Jordi Lloret.
I
Morfologia ¡ tipologies
Conic. Pous de dimensions similars als anteriors,
pero que encara conserven gran part del sostre. No-
Podem classificar els cenotes segons un senzill
més presenten un petit forat a la superfície que per-
1
criteri topografic:
met accedir al pou. En algun cas tenen més d'uria
t
Cilindric o El.lipsoidal.~Els més espectaculars.
boca.
Pous on la volta s'ha enfonsat, amb dimensions molt
Dins d'aquests dos tipus s'hi troben alguns exem-
1
variables pero que, excepcions apart, oscil.len entre
ples en que la vertical del cenote esta intersectada per
els 10 i 60 metres de diametre a la boca i una mica
una galeria lateral fossil de tendencia horitzontal, pos-
més al fons, i fins a 40 metres de vertical boca - super-
sible testimoni d'antics nivells de circulació intermitjos,
ficie de I'aigua.
lligats a paleonivells de base superiors a I'actual.
Una varietat topografica són els que tenen forma
Inclinat. Realment no es tracta de cenotes en
d'embut degut a I'acumulació de materials sedimentaris
sentit estricte. Semblen més aviat petits engolidors
i
i clastics que no han estat arrossegats per les aigües.
que han aprofitat micro-plecs estratigrafics i que, en
Diferents morfologies de Cenotes:
Fases evolutives d'un Cenote:
1: Cenote tipus 2 (cbnic).
8: Cenote en formació: Fase la
(infiltració) i 2%
(excavació fretitica).
2: Cenote transició tipus 2 a 1 (mig sastre).
9: Cenote en formació: Fase 3a (eixamplament per erosió gravitacio-
3:
Cenote tipus 1 (cilíndric/elipsoidaI).
nal) i 4a (enfonsament i apertura boca). Quimiolitogenesi.
4: Cenote tipus 1 cense vertical boca-aigua.
10: Evolució del Cenote en Fase 5a.
5: Cenote tipus 3.
11: Evolució del Cenote en Fase 68.
6: Sorgencia submarina.
12: Aguada.
7: Cenote tipus 1 submarí.

Autor: Jordi Llo
d'aprofitament hidraulic, que és el que, en la practica,
més importa als nadius. Per a ells, aquesta és la dife-
piezometric, podem diferenciar dos tipus de cenotes:
Els que presenten separació vertical entre el nivel1
del volum freatic.
superficial (boca) i la superficie de I1aigua..Les depres-
sions totalment ocupades per I'aigua, 6s a dir: quan la
es traba per sobre el nivel1
Clarament re
topografica coincideix practicament amb el
nats arnb nivells de base actuals o similars, tot
sostre de la capa freatica (estany carstic).
geografics, associades amb nivells de base diferents i
fons de la mar. Són habituals a la costa oriental i mo
o, senzillament,
Observacions geomorfologique
(1 1) Típic conic arnb més d'una boca.
(1)
Classic cilíndric el.lipsoidal.
(12) Amb notables anfractuositats laterals, testirnoni
d'antics nivells freatics superiors.
(2)
Forma propera a I'embut: cilindre arnb diposits
heterometrics que formen pendents a la base.
(13) Cenote fossil, només actua filtrant I'aigua de la
(3)
Típic conic.
pluja (Fase genetica. 7).
(4)
Associat arnb galeria lateral fossil.
( 5 )
Estany cilíndric o el.lipsoidal practicament sense
Observacions sobre ytilització humana:
separació vertical entre les superfícies epigea i
de I'aigua.
(1 4) Antigament: religiosa (ofrenes i sacrificis humans).
(6)
Fals cenote. Engolidor inclinat que contacta
(1 5) Turística.
arnb la capa freatica.
(1 6) Piscina pública.
(7)
Gran llac litoral, arnb el fons molt per sota del
(1 7) Nautica.
fons marí.
(18) Lloc public d'esbarjo municipal i atractiu paisat-
(8)
Engolidor
gístic.
freatica.
(19) Actual pou d'aigua potable.
(9)
Aguada.
(20) Pou d'aigua en desús.
(10) Encara conserva una gran fracció de la volta.
(21) ~ r e a
d'esbarjo d'un bar.
I

JORDl LLORET - MONTSERRAT UBACH
--
EXEMPLES TOPOGRAFIATS:
la Iglesia (Cenotillo) (1). M: Aguadasde Santo Tomás (Cenotillo) (9).
A: Cenote Sagrado (Chichén ~tzá)
(1) (14). B: Cenote xtoloc (Chichén
N: Cenote de Uzil (Cenotillo) (3) (4) (16). O: Cenote ~ a c i
(valladolid)
Itzá) (2). C: Cenote Yaak-Ek (Kaua) (2). D: Cenote X-Keken (Dzitnup)
(2) ( l o )
(18). P: Cenote de (Dzitnup) (11) (19). 0 : cenote de
(YOcdzOnOt)
(l). R: Cenote XtOgil (Libre Unión) (2) (12) (18). S: Ceno-
(3) (4) (15) (16). E: Cenote Golondrinas (Xel-Ha) (5). F: Cenote Zara-
dak (Xel-Ha) (5). G: Cenote de la Cruz Parlante (Felipe Carrillo Puerto)
te de (Libre Unión) (3) (20). T: Cenote de (Piste) (3) (20). U: cenote
(6). H: Cenote Azul (Bakalar) (7) (17). 1: Cenote de (Tulum) (6). J: Ceno-
de (Xcatón) (3) (12) (20). V: Cenote de ( C U ~ C U ~ U I )
(1)
(20). X: cenote
. (PrOP de Valla
te de (Kaba) (8). K: Cenote X'Laka (Dzibilchaltun) (5). L: Cenote de

Continuació horitzontal
Evolució geomorfològica
i paleo-hidrogeològica

Pous amb galeries basals amb circulació d'aigua
(i per tant interconnexió hidrológica entre diferents ce-
NÚÑEZ (1967) i NÚÑEZ et al. (1968) estableixen
notes).
un model seqüencial en la gènesi i evolució mo rfològica
Pous amb galeries basats seques (cas de formes
de la cova tipus Aston, similar com hem dit al cenote
realment aïllades, penjades dalt del nivell piezomè-
mexicà, que presentem amb algunes modificacions:
tric).
1: Infiltració de l'aigua de la pluja per les diàclasis
En el primer cas, encara podem establir subdivi-
fins assolir el mantell freàtic.
sions de tipus Espeleològic, en funció de si el contacte
2: Excavació freàtica a la part superior de la capa
del pou amb la xarxa anegada hipogea es fa només
(a la inferior, l'aigua està saturada), i començament de
per fissures impenetrables o per conductes de dime-
la formació d'una cova amb llac sense sortida a la su-
nions accessibles als espeleo-capbussadors.
perf í cie.
3: Eixamplament tridimensional de la cavitat per:
descens del nivell freàtic, progressius despreniments
Les «aguadas»
dels estrats del sostre i acció meteoritzant de les ai-
gües que baixen des de la superfície per conductes
verticals cada cop més amples.
Els nadius donen el nom d'aguada a depressions
4: La pèrdua de massa subterrània accelera el
que també tenen el seu fons envait per l'aigua, però
progressiu enfonsament del sostre. S'arriba a l'inici de
aquesta, a diferència dels cenotes, resta estancada.
l'apertura a l'exterior (fase tipus cònic) i segueix l'am-
Pot ser infiltrada i absorbida cap a la capa freàtica,
pliació d'aquesta boca fins assolir formes cilíndriques
però no està en contacte directe amb ella i no es veu
d'equilibri; passa per morfologies intermitges tipus
generalment afectada per les seves fluctuacions oca-
embut per acumulació de fragments de la volta a la
sionals.
planta.
Alguns casos representen formes evolutives de
Aquesta evolució pot continuar de la següent forma:
cenotes:
5: L'acció demoledora freàtica no pot fer desapa-
Cenotes penjats sobre el nivell freàtic, amb el
rèixer els productes procedents de l'enfonsament de
fons obstruït totalment pels blocs resultants de la frag-
volta i parets. Es forma un con d'enderrocs que ten-
mentació i caiguda del sostre i amb potents estrats de
deix a créixer amb aports exteriors. La cavitat, en
sediments que permeten l'acumulació de part de l'ai-
planta, adopta una topografia d'illa rodejada per un
gua meteòrica.
Ilac o sols una mitja lluna d'aigua, cada cop més re-
Possibles formes exo-paleocàrstiques correspo-
nents a moments de superior alçada del nivell de base
L'aigua desapareix totalment pel descens del
i que no han evolucionat en fondària.
nivell freàtic i/o obstruccions, i queden unes caracte-
Altres aguadas no són més que dolines amb el
rístiques Anfractuositats horitzontals en els interes-
terra impermeabilitzat per sediments on s'acumula l'ai-
trats (Nichos de lago fósil, NÚÑEZ, 1967). El cenote
gua de la pluja, o també depressions amb el fons re-
s'han transformat en una cavitat residual, que pot
cobert pels antics maies amb lloses cimentades que
constituir un dels casos d'aguadas.
s'han anat recobrint de detritus després de segles
7: Cada cop més lluny de la capa freàtica, la ca-
d'abandó.
vitat es va reomplint de sediments, fins a reduir-se a
una depressió doliniforme. L'erosió superficial contri-
bueix a la disminució de la profunditat del forat, fins
Blue holes
que pot arribar a desaparèixer.
Durant la major part d'aquestes fases, és factible
Es tracta de cenotes en el fons marí i, per tant,
i freqüent la formació d'espeleotemes, especialment
enterament desenvolupats sota el nivell piezomètric
estalactites i colades parietals.
actual i del tot inundats. Es poden trobar prop o no de
Aquesta evolució, a partir del punt 4 o qualsevol
la costa i assolir grans desnivells (fins 125 m!). Un
dels posteriors, pot seguir camins molt diferents:
exemple cèlebre és la imponent vertical submarina ex-
5.A: En cenotes formats durant un episodi gla-
plorada per l'equip del Comandant Cousteau en un
cial, amb un nivell de base inferior a l'actual, el poste-
atoló, a 80 km mar endins de la costa de Belize.
rior ascens de les aigües inunda totalment o parcial la
Es tracta d'evidents testimonis d'anteriors nivells
cavitat o les seves restes.
de base a inferior alçada sobre l'actual.
Es poden reactivar els processos de dissolució
freàtica i d'eixamplament tridimensional gravitacional.
Les formes resultants dels processos precedents són
retocades: els sediments obstructors desapareixen, i
queden pous nets i pregons; abunden espeleotemes
34

1: Cova de Balankanche. 2: Cova de Loltun. 3: Avenc Xtacurnbil-Xu-
naan (Bolonchen). 4: Caves Branch Cave Systern i Saint Herman's
Cave (Caves Branch). 5: Rio Frio Caves (Augustine). 6 : Chiquibul
Cave Systern (Vaca Plateau).
sota I'aigua. Aquest és el cas de molts cenotes de Yu-
cies d'erosió esquitxades de turons residuals aillats
catán i Blues holes de I'area Golf de Mexic - Mar Carib.
(com els Mogotes de Cuba), travess.ats per galeries
I pel contrari, en cenotes formats durant un episo-
subterranies fossils i actives.
di interglacial o sota condicionants topografics que im-
Aixo no vol dir que aquesta possible seqüencia si-
pliquessin un nivell de base superior a I'actual, la pos-
gui sempre la responsable d'aquestes peculiars mor-
terior profundització de la capa freatica donaria lloc a:
fologies exocarstiques tropicals. Altres mecanismes di-
5.B: Fase de transició amb circulació fluvial en
ferents, sense fases intermitges del tipus cenote, po-
regim lliure als preterits conductes horitzontals frea-
den donar lloc a d'altres tipologies evolutives, que fi-
tics, eixamplant-los. Sincronicament, els pous deixa-
nalment degenerin en resultats similars.
rien a la vista, a la seva base, les anfractuositats pro-
De tota manera, el que hem dit és només una
pies de I'antiga dissolució freatica parietal.
simplificació del tema. L'historial evolutiu dels cenotes
6.B: Formació de grans galeries amb les macro-
yucateques i de les morfologies exo i endocarstiques
dimensions propies del carst tropical, amb rius hipo-
tropicals respon a esquemes molt més complexos. Al-
geus de gran cabal, notables despreniments clastics i
guns o molts dels fenomens poden haver sofert varis
concrecionaments massius. Un bon exemple és la
episodis alternatius d'aixecament i descens del nivell
cova de BALANKANCHÉ, molt a prop de Chichén Itzá.
marí i, per tant, diferents periodes de reactivació ini-
7.B: En aquesta possibilitat evolutiva, els primi-
ciats al mig de qualsevol fase del procés anterior, fins
tius cenotes contribueixen, junt amb la normal apertu-
i tot sota condicionants paleoclimatics desiguals. La
ra de noves boques per enfonsaments locals de la vol-
correcta interpretació d'aquest ampli ventall d'accions
ta, a donar la típica morfologia de claraboies de mol-
i interaccions morfogenetiques i paleogeografiques re-
tes coves tropicals.
quereix un estudi profund.
8.8: La incidencia de factors acceleradors del
procés, amb progressives coalescencies de diferents
caigudes de sostre, arriba cap a la morfologia exo-
Bibliografia
carstica, també classica del carst tropical, de grans
GARAY, P. (1991): -El riesgo de colapso karstico y su incidencia en
depressions (Valls tancades) aillades entre trams en-
la Comunidad Valencianal>. Lapiaz (Valencia), 20: 25-30.
cara subterranis.
GEZE, B. et MANGIN, A. (1980): <<Le
karst de Cubaa8. Revue de Géol.
9.B: En un estadi molt més avancat d'aquesta
Dynarn. et de Géogr. Physique (Paris, Franca), 22 (2): 157-166.
seqüencia, I'anastomosi entre depressions d'aquesta
GUZMAN PEREDO, M. (1985): =Paisajes e imágenes de México-.
Ed. C. de L. (Barcelona), 202 pp.
mena properes i nous enfonsaments a les coves, con-
HAMMOND, N. (1988): -La civilización maya>>.
Ed. Istmo & J.M.G.T.
dueix als també típics paisatges ruiniformes: superfí-
(Madrid), 366 pp.

LAZCANO, C.; SANCHEZ y PINTO, 1. (1986): ,.Estudio preliminar de
los cenotes y cavidades del área de Homum - Cuzama, Estado
de Yucatán, México>,. Comunic. 9e Congr. Internac. d'Espel.
(Barcelona), 1: 104-106.
LLORET, J. (1989): <cViatge espeleologic al Yucatán (Mexic) i Belize>..
Circ. C. E. Aliga (Barcelona), 301 : 7-8.
NÚÑEZ-JIMÉNEZ, A. (1967): e clasificación genética de las cuevas de
Cuba,,. Ed. Academia de Ciencias (La Havana, Cuba), 218 pp.
NÚÑEZ-JIMÉNEZ, A,; PANOS, V. y STELCL, 0. (1968): .Carsos de
Cuba-. Serie Espeleol. y Carsol. (La Habana. Cuba), 2: 1-47.