El modelat c�rstic de sa Mitjania: Escorca, Mallorca
ENDINS, neo
16. 1990. Palma de Mallorca
EL MODELAT CARSTIC DE SA MlTJANlA
(Escorca, Mallorca)
per Joaquín GINÉS
Grup Espeleologic EST. Palma de Mallorca
Resumen
En esta nota son descritas las características principales del modelado kárstico del para-
je conocido como Sa Mitjania (Escorca, Mallorca), al tiempo que se incluye una cartografía
geomorfológica de detalle del área. En cuanto a las formas endokársticas, se presenta la des-
cripción y topografía del Avenc de sa Mitjania, que alcanza una profundidad total de 102 me-
tros y alberga un gran pozo de 88 metros de vertical.
Abstract
Outstanding characteristics of karst landforms in Sa Mitjania (Escorca, Mallorca) are des-
cribed in this paper; moreover, a geomorphological detailed cartography of the area is enclo-
sed.
With respect to subterranean cavities, a survey and description of Avenc de sa Mitjania
is presented. This pot-hole has a total depth of 102 meters, including a free-hanging great
pitch 88 meters deep.
Introducció
Apunts geografics sobre I'area
De tots és sabut que les extensions calcaries del
El paratge carstic de Sa Mitjania se situa a la ves-
municipi dlEscorca acullen les localitats més especta-
sant septentrional del Puig Major, dins el terme muni-
cular~
pel que fa al modelat carstic de la Serra de Tra-
cipal dlEscorca. Consisteix en un promontori rocós de
muntana de Mallorca (GINÉS & GINÉS, 1989).
planta més o menys triangular, la maxima altitud del
En concret, el lloc conegut com Sa Mitjania repre-
qual oscil.la als voltants dels 550 metres sobre el nivel1
senta un exemple paradigmatic del conjunt de morfo-
de la mar. Els seus Iímits vénen definits pel Torrent
logies exocarstiques i endocarstiques que caracteritzen
des Gorg des Diners a I'Est, el Torrent de s'Al.lot Mort
la muntanya mitja de la part septentrional de Mallorca.
a ponent i la Coma de Bini a la part meridional.
De fet, I'area que ens interessa presenta un esplendid
Quant a la seva geologia, aquesta area esta inte-
modelat exocarstic juntament amb la presencia de ca-
grada per calcaries del Lias inferior, afectades per una
vitats verticals, alguna de les quals té importancia a ni-
intensa fracturació conseqüencia dels episodis oroge-
vell insular.
nics que han configurat la Serra de Tramuntana ma-
Presentarem doncs en aquest treball una breu
llorquina. La cartografia geomorfologica que s'adjunta
descripció geografica d'aquest sector de la Serra de
recull fidelment les principals Iínies de fracturació ob-
Tramuntana, aprofitant I'ocasió per adjuntar una carto-
servables en fotografia aeria; s'hi han registrat també
grafia geomorfologica de detall realitzada recentment
els elements geomorfologics que apareixen relacionats
sobre l'esmentat sector muntanyós. De totes maneres,
a la llegenda del mapa.
el nucli principal de les planes següents el constituira
El promontori calcari de Sa Mitjania és I'escenari
la descripció i topografia de I'Avenc de sa Mitjania, la
d'un modelat exocarstic excepcional. Es pot constatar
profunditat del qual assoleix la xifra de -102 metres.
I'existencia de diverses dolines de dissolució (GINÉS

et al., 1989), d'entre les quals destaca la més oriental
formació que poden esser utilitzats en cada cas.
(50 x 80 metres de planta); és en aquesta dolina on
L'exemple que incloem es mostra com a una eina
s'obre I'Avenc de sa Mitjania del que després ens ocu-
de gran interes pel geomorfoleg, representant així ma-
parem.
teix un eficac suport per a qualsevol investigació rela-
La riquesa morfologica del lapiaz és un dels trets
cionada arnb les ciencies de la naturalesa.
més destacables d'aquesta localitat. Són abundants
les enormes piramides rocoses d'spitzkarren que,
combinades arnb profundes escletxes de kluftkarren,
fan gairebé intransitable la zona. Les formes menors
Avenc de sa Mitjania
de dissolució (rillenkarren, rinnenkarren, kamenitzas ...)
són nombrosíssimes i molt variades. L'escorrentia su-
Aquest avenc fou localitzat i explorat a finals de
perficial a I'area és nubla; aquest fet no és d'estranyar,
1971 pel Grup Espeleologic EST, gracies a les infor-
ja que les dobines en combinació amb un lapiaz de dia-
macions subministrades per I'amo de Bini Gran, du-
clasi molt desenvolupat (kluftkarren) drenen la totalitat
rant unes jornades de prospecció en aquella area pro-
de les precipitacions meteoriques cap a I'interior del
mogudes per I'entusiasta company i amic Bernat
massís.
Quintana. Fruit d'aqueixes activitats, ja Ilunyanes en el
Les cavitats subterranies explorades no són molt
temps, fou la realització d'una primera topogrhfia que
nombroses. A més del ja esmentat Avenc de sa Mitja-
dona un desnivel1 de -105 metres (GINÉS, 1972).
nia, es coneixen tan SOIS I'Avenc Petit de sa Mitjania
Recentment ens decidirem a comencar la investi-
(-7 metres) i I'Avenc Públic (-45 metres). Abunden
gació d'algunes finestres que s'obren a diferents Ilocs
els engolidors impenetrables en el fons de les dolines,
de I'avenc. Les continuacions trobades no aconse-
així com els petits avencs de lapiaz.
gueixen superar la profunditat maxima de la cavitat co-
neguda fins ara, que se situa actualment en els -102
LA CARTOGRAFIA GEOMORFOLOGICA
metres; de totes maneres la notable complexitat que
REALITZADA
les noves vies explorades donen a I'avenc, justifica
sobradament la publicació d'una nova topografia de
La dotació tecnica i humana de /'Empresa Munici-
I'Avenc de sa Mitjania.
pal d'lnformatica S.A. de Palma de Mallorca, ha fet
La cavitat es localitza a la vora meridional de la
possible I'elaboració d'una cartografia geomorfologica
principal dolina de Sa Mitjania. Les seves coordena-
detallada del paratge de Sa Mitjania (GINÉS i GINÉS,
des aproximades UTM són les següents: x 482070;
1990). El mapa que reprodui'm s'ha realitzat mitjan-
y 4408750; z 554.
cant tecniques fotogrametriques, utilitzant un restitui-
dor analític Matra T-1 la resolució del qual en I'amida-
ment de les coordenades instrumentals és de I'ordre
d'una micra. Per a la restitució hem disposat de parells
estereoscopics de fotogrames aeris, a escala 111 5000,
L'Avenc de sa Mitjania presenta de fet dues bo-
amablement facilitats per ESTOP (Palma de Mallorca).
ques contigües separades entre si per una massa es-
S'ha realitzat un producte cartografic a escala
talagmítica fortament afectada pels processos erosius
112000 que abraca una superfície de 40 hectarees,
epigeus. L'obertura major, la més occidental, és la que
arnb una equidistancia de les corbes de nivel1 de 2
permet el descens a la Via de la Molsa, al Pou Estret
metres. S'han diferenciat 17 nivells d'informació que
i a la Via Classica; la boca més petita (la sud-oriental)
inclouen elements planimetrics i altimetrics, juntament
ens dóna accés al Gran Pou així com a la Via de les
arnb aquells altres estrictament geomorfologics que ja
Finestres. Ens ocuparem ara arnb rnés detall de cada
han estat glossats breument a I'apartat anterior.
una de les vies esmentades.
Les tolerancies emprades en les orientacions re-
Si s'efectua el descens per la gran boca nord-oc-
lativa i absoluta dels models estereoscopics, assegu-
cidental, trobam un ampli pou de tendencia general
ren desviacions mhimes- inferiors als 2 metres, tot i
subvertical, amb les parets gairebé totalment cobertes
no disposar de suport topografic específic per a
de molses; és la Via de la Molsa. En aquest pou, a
aquests treballs; aquestes precisions, encara que són
la cota -33 m (punt B de la topografia), s'obre una es-
baixes en retació amb el que és habitual en el camp
querda lateral que permet assolir el Pou Estret que
de la cartografia, són rnés que suficients per a un
arriba a una fondaria de -60 metres.
mapa geomorfologic com el que ens ocupa.
Continuant el descens de la Via de la Molsa, i
El fet d'haver pogut generar un producte cartogra-
després de superar un gran relleix, arribam a un altre
fic digital, a més de proporcionar-nos unes precisions
gran repla a la cota -65 m (punt E) on s'ofereixen
acceptables, ofereix una enorme versatilitat en les la-
dues alternatives de descens. En direcció Est comuni-
b o r ~
d'explotació grafica de la cartografia generada, i
cam directament arnb el Gran Pou, a tan SOIS
23 me-
permet un tractament selectiu de la informació tant pel
tres del fons. Al contrari, si optam per continuar cap al
que fa a I'escala de representació com als nivells d'in-
sud-oest, entram de ple a la Via Classica, que és la

eomorfolbgica detallada del paratge carstlc de Sa Mltja-
blic; D: Torrent des Gorg des Dlners; E: Coma deBin~; F: Casa des
, Mallorca). Restitucid orlglnal a escala 112000, realitzada
Moro.
1: Fons de dollna amb cobertura ed&ca; 2: dollna oberta; 3: engoli-
A., Palma de Mallorca. Projecci6 UTM; el.lipso~de ~nternaclonal.
dors; 4: avenc; 5: fractures e~xamplades
per dissoluc~b;
6: corbes de
u~distAncia
de les corbes de nrvell: 2 metres.
nivell; 7 . corbes de depressi6; 8: cota altlmetr~ca;
9. paret de pedra
seca; 10: construcci6; 11: torrent; 12: arbres; 13: massa arbbria

mes fonda de I'avenc i coneguda des de les primeres
MORFOLOGIA I GENESI
exploracions de la cavitat.
La Via Classica té I'inici en forma de costa des-
L'Avenc de sa Mitjania constitueix un bell exem-
cendent prou forta, que acaba en un pouet de 4 metres
ple de cavitat de dissolució, íntimament lligada al dre-
pel qual es possible comunicar amb una saleta de sol
natge en profunditat de la gran dolina on s'obre.
argilós (punt P, a -77 m) i que es on arribarem tam-
Les morfologies de dissolució són la nota domi-
bé en ocupar-nos de la Via de les Finestres. Cal fer
nant en el conjunt de I'avenc, mentre que els proces-
un flanqueig pel costat esquerre per evitar I'esmentat
sos reconstructius són escassos, limitats tan sols a al-
pouet, assolint així el comeyament d'un nou pou. Un
gunes estalactites, estalagmites i revestiments parie-
altre flanqueig, tambe per I'esquerra, ens situa en un
tals tant a la Via de les Finestres com a la Via CIas-
nínxol per on es pot efectuar un descens bastant aeri
sica. En aquestes vies cal destacar que la complexitat
de 24 metres que ens portara a un nou repla on s'ini-
estructural de I'area condiciona la seva complicada to-
cia el ressalt final d'aquesta via; en aqueix punt s'as-
pografia; en aquest sector de I'avenc, nombrosos
solira la maxima fondaria de I'avenc (-102 m).
pous independents pero ampliament intercomunicats
Si ens decidim per la petita boca sud-oriental de
entre si aprofiten fractures de direccions NNW-SSE i
I'avenc per efectuar el descens, una travessia ins-
NE-SW.
taldada amb ancoratges artificials a la vora mes orien-
Per acabar deixarem constancia que, actualment,
tal de la boca, proporciona una baixada totalment ae-
tan sols es constata activitat hídrica rellevant a la Via
ria del Gran Pou. Aquest enorme buit te una vertical
de la Molsa i sobre tot al Pou Estret, que capten mes
absoluta de
directament les aportacions de la depressió carstica
88 metres i una amplaria notable, que el
fan summament espectacular ja que la llum natural
on es troba aquest avenc.
arriba fins al fons.
La petita boca a la que al-ludíem tambe ofereix
una altra alternativa de descens, molt menys aeria que
Bibliografia
I'anterior, pero que permet belles visions del buit del
GINES, A. (1972): -RelaciÓn de las cavidades mas profundas de lais-
Gran Pou; ens referim a la Via de les Finestres.
la de Mallorca>>.
Com. 2 . O Simp. Met. Esp. Topografia. VI d, 1-3.
Aquesta via s'assoleix mitjanqant un petit repla, ben
Barcelona.
visible i on es pot arribar facilment, a I'extrem Sud de
GINES, A.; FIOL, LI. A.; POL, A. & ROSSELLO, J.A. (1989): .<Morfo-
logia i vegetació d'un grup de dolines de la Serra de Tramunta-
I'obertura del Gran Pou (punt K). Des d'aquest como-
na (Mallorca)>>.
Endins, 14-15: 43-52. Palma de Mallorca.
de repla es baixa per una complexa successió de
GINES, J. & GINES, A. (1989): .<El karst en las islas Baleares,,. In El
pous i ressalts paral.lels al Gran Pou, amb el qual es
karst en España, J.J. Duran & J. López (Eds.). Sociedad Espa-
comuniquen a traves de grans finestres. A partir del
Aola de Geomorfologia, Monografia 4: 163-174. Madrid.
punt O de la topografia, aquesta via s'independitza
GINES, J. & GINES, A. (1990): -La fotogrametria analítica y las cien-
cias de la naturaleza. Cartografia 112.000 del paraje karstico de
molt mes del gran pou principal, i ens porta finalment
Sa Mitjania (Escorca).. I1 Jornades del Medi Ambient de les Ba-
mitjanqant una vertical de 26 metres a un ampli fons
lears. 197-1 98. Palma de Mallorca.
argilos, a la cota -77 m (punt P), lloc al qual ja ens
hem referit en parlar de la Via Classica.

</
via de les finestres
la molsa
POU
est ret
via
classica
gran pou
PLANTES
SECCIONS