Estudi geo-espeleol�gic del mass�s del Massanella : Escorca, Mallorca. 2. Les cavitats de la serra des Teix
ENDINS, n.O 8. 1981. Ciutat de Mallorca.
ESTUDI GEO-ESPELEOL~GIC DEL MASS~S
DEL
MASSANELLA (Escorca, Mallorca)
2 . L E S CAVITATS DE LA SERRA DES TElX
per Joaquín GINÉS, Lina BORRAS i Angel GINÉS
del Grup Espeleologic EST. Ciutat de Mallorca
Resumen ;
Con esta nota los autores continuan el estudio geo-espeleológico del macizo del
Massanella (Escorca, Mallorca). En esta ocasión, son descritas las cavidades situadas
en la Serra des Teix y en la vaguada de Sa Font des Prat; de entre ellas destacan por
sus dimensiones el Avenc des Gorg Blau (-172 m.) y el Avenc des Gel (-100.5 m.).
En cuantd a su morfogénesis, se trata en su mayoría de cavidades de tendencia
vertical características de la zona vadosa, las cuales son el resultado de la absorción
y drenaje en profundidad de las precipitaciones meteóricas.
Abstract
In this paper the authors continue their geo-speleological study of the Massanella
massif (Escorca, Mallorca). The caverns herein described are located in the Serra des
Teix mountain chain and in the small valley of Sa Font des Prat; among these cavities
En un treball anterior, aparescut al número
ue presenta més petit nombre de cavitats cone-
udes; no obstant aixb, dins el1 es troben els
vencs més fondos del conjunt muntanyenc
Avenc des Gorg Blau, -172 m.; Avenc des Gel,
100,5 m.). Els desenvolupaments horitzontals de
les formes subterranies localitzades en la Serr
cavitats apareixen ubicades a la fot
mens subterranis del massis.
ees de la Serra des Teix

en tres distintes categories, analogues a las que
ret W espectaculars acanaladures verticals de
varem emprar referint-nos al sector del Puig den
dissolució.
Galileu:
Un cop al fons, s'accedeix lateralment a un
1.-
cavitats d'escas desnivell, propies de la zona
nou ressalt de 11 metres. La base d'aquest segon
epicarstica (Avenc des Moscards, Avenc de ses
pou constitueix el punt més fondo de I'avenc
Falgueres).
(-49 m.).
2.-
cavitats degudes a processos de distensió
La cavitat que ens ocupa és una forma de
mecanica (Cova de ses Cabres).
drenatge correspotpnt a una de les amples doli-
3.-
avencs de profunditat mitja, generats per dis-
nes que es desenvolupen a les cotes superiors de
G
solució actuant sobre irnportants fractures. Es
la Serra des Teix.
tracta de cavitats enquadrables dins la zona va-
dosa, les quals participen en el drenatge en pro-
12.-AVENC DES GORG BLAU
funditat de les precipitacions (Avenc de Sa Serra
des Teix, Avenc des Gorg Blau, Avenc des Gel).
Descripció
. ,
La boca d'aquesta cavitat s'obri lateralment a
11 .-AVENC
DE SA SERRA DES TElX
la base d'un petit &ipadat, permetent I'accés a un
La petita boca d'aquest avenc, oberta mitjan-
arnpli pou de 45 rh. de fondaria. El seu fons ofe-
cant desobstrucció, permet descendir un pou ini-
reix dues continuacions possibles; la més septen-
cial de 38 m. de desnivell; la seva secció és re-
trional (secció A d q l a topografia) consisteix en un
duida, augmentant les seves dimensions segons
estret pou subvertical de secció lenticular el qual,
progressam en profunditat. Aquest primer pou es
després de dividir-se en dues branques, es fa im-
troba instal4at sobre una fractura subvertical d'o-
practicable per la sev'a estretesa als -60 m.
rientació aproximada N-S, presentant la seva pa-
Situats de bell nou a la base del primer tram
1: cavitats del Puig den Galileu (veure ENDINS n.O 7).
2: cavitats de la Serra des Teix ídescrites en el Dre-

AVENC DE SA SERRA DES TElX
Topografía:
J. GINÉS
Colaboración:
M. MEDIAVIL L A
O
2
4m.
C
Plantas

- I VI IL
1 des ~ r a t i -
F o t ~
,. Fotografia aeria de la Serra des Teix.
11 al 16: situació de les cavitats (els números són
els rnateixos del text).
Cortesia de ESTOP.
vertical, cap al Sud, és precís descendir dos res-
el sobreeixidor d'un arnpli gour circular d'uns
salts de 4 i 3 m. que ens conduiran a I'estreta
3 m. de diarnetre; en el1 s'obrin dues petites conti-
boca d'una nova vertical de 11 m. de profunditat.
nuacions que no progressen en profunditat (sec-
Després d'ella, una successió de pous estructurats
ció J). Continuant el trajecte vertical del pou, el
sobre la rnateixa fractura que el precedent (WNW-
descens transcorreix sobre espectaculars colades
ESE) ens duen a la cota -98 m. (punt 6 de la
parietals fins situar-nos al seu fons, ja a la cota
topografia).
-160 m.
La litogenesi fins aquest moment havia pre-
Un cop alla, és possible davallar un últirn res-
sentat molt escassa rellevancia, cornencant ara a
salt, fortament concrecionat i de relativa estretesa,
desenvolupar-se colades pavirnentaries que reves-
que apareix inundat en la cota -172 m. Aquest lloc
teixen el trespol de la breu galeria descendent
és el punt més fondo de I'avenc.
que segueix als pous mencionats abans. Aquest
passatge descriu un lleu colzo, situant-nos en un
lloc on I'avenc pareix extingir-se en una estretor
La cavitat que ens ocupa posseeix una com-
impracticable (punt 7; -104 m.).
plexa historia rnorfogenica, la qual contrasta nota-
No obstant aixb, un pas lateral situat 3 m. per
blernent arnb la sirnplicitat que caracteritza la
sobre del punt on mos trobavern, perrnet assolir
resta de formes hipogees del massís. Dedicarem,
I'inici d'un bell pou de 60 m. de fondaria (punt 8).
doncs, unes Iínies a intentar esbossar els trets
L'esrnentat pou cornenca arnb tendencia subverti-
principals de la genesi d'aquest avenc.
cal i estreta secció lenticular, arnpliant-se les se-
Bona part del recorregut de la cavitat s'as-
ves mides i accentuant-se la seva verticalitat fins
senta sobre una irnportant fractura subvertical de
arribar a un gros repla (punt 9). Aquest repeu és
orientació NE-SW. Damunt I'esrnentada fractura


es desenvolupen trams de conductes de secció
vertical, els quals desarticulen la primitiva xarxa
elíptica, els quals són apreciqbles tant en les
de conductes.
continuacions situades a la base del pou d'ac-
-
les zones d'enllac entre els extrems dels
cés, com en el comenqament del pou de 60 m.
pous es presenten corn a sobreexcavacions de
(punt 8).
fragments aillats dels antics conductes. Aquestes
Com veurem, aquesta solució de continuitat
sobreexcavacions són visibles en els petits res-
adquireix un paper determinant en quant a la con-
salts que es succeeixen darrere el pou d'ingrés
formació espacial i evolució de I'avenc; no obs-
(punts 1 i 2), així com en la curta galeria consig-
tant aixo estan representats en el1 altres elements
nada amb el nombre 7 de la topografia.
estructurals que regeixen part del seu desenvolu-
En aquest darrer cas, la sobreexcavació de la
pament. Aixi, la successió de pous que s'estenen
galeria provoca el total abandonarnent hídric del
entre -54 i -90 m. es troben ubicats sobre una ma-
conducte superior (punt 8) en benefici del pas im-
teixa diaclasi de direcció WNW-ESE.
practicable de la cota -104 m. El nou recorregut
La morfogenesi de I'Avenc des Gorg Blau po-
seguit per les a'igues donaria lloc a I'excavacio
dríem esquematitzar-la de la següent manera (Fi-
d'un espectacular gorg (Figura 2, g; secció' K) en
gura 2):
correspondencia amb el nou punt d'aport aquós.
-
formació d'una xarxa de petits conductes
Ulteriors processos litogenics otorgarien a la ci-
elíptics a pressió, instal.lats damunt la fractura
tada olla el seu aspecte de c<gour>>.
subvertical abans citada. Restes d'aquests con-
En I'actualitat a I'avenc no s'observa activitat
ductes es poden reconeixer en diversos llocs de
hidrica de rellevancia, exceptuant el pou d'accés.
la cavitat, que ja hem esmentat (seccions A i C;
les parets del qual alberguen acusades formes de
punt 8).
dissolució. En altre sentit, I'acumulació d'aigua
-
desenvolupament de pous de tendencia
que constitueix la cota mes fonda de la cavitat no
pareix esser més que un ernbassament ocasional,
provocat tal vegada per impermeabilització litoge-
nica del fons de I'avenc. En el transcurs de les di-
verses exploracions realitzades en aquesta cavitat
al llarg dels darrers cinc anys, no s'han pogut
\\
fractura subvertical NE-SW
constatar variacions en el nivell de I'exigu llac ter-
minal; per altra banda la situació altimetrica del
restes d'antics conductes
susdit nivell d'inundació, més de 100 metres per
damunt de la Font des Prat, perrnet dubtar de la
possibilitat de que es tracti del limit superior de la
zona negada del karst.
A conseqüencia del que hern exposat, la ge-
nesi de I'Avenc des Gorg Blau s'ha de situar en
unes condicions geornorfologiques molt distintes
de les actuals; no en va, el conjunt morfologic
que presenta la cavitat contrasta tortament amb la
seva escassa activitat hídrica observable avui en
dia. Pensam doncs que I'avenc era I'aparell de
drenatge d'una antiga forma d'absorció (desrnan-
tellada en la actualitat) de probable alirnentació
nival. La seva genesi correspondria tal vegada als
períodes freds del Pleistoce
13.-AVENC DES MOSCARDS
Consta d'un únic pou de 8 rnetres de fondaria
que aprofita una fractura de tendencia NE-SW. La
seva extrernitat Nord presenta una possible conti-
nuació, impracticable per la seva estretesa.
Aquest petit avenc és un dels punts preferents
d'absorció de la reduida depressió en la que s'o-
Figura 2: Esquema morfog&nic del Avenc des Gorg Blau
bri; el seu fons apareix en ocasions ocupat per la
(veure explicacio en el text).
neu.

14.-COVA DE SES CABRES
La seva entrada es localitza a la base d'un pe-
AVENC DES MOSCARDS
tit penya-segat, donant accés a una sala de sol
Escorca
lleugerament ascendent. Cap al Nord la dita sala
comunica, mitjancant un ressalt de 2 metres, amb
Topogrofío:
J. PONS
26-5- 74
una altra cambra de planta més o manco triangu-
lar; en direcció SW s'arriba a una darrera sala, en
el sol de la qual s'obrin dos pous que es poden
davallar sense material. Un d'ells constitueix la
cota més profunda,de la cova (punt H, -13 m.).
En quant a la seva morfologia, aquesta cova
té una manca total de formes que denotin clara-
ment una genesi carstica; al contrari el seu reco-
rregut transcorreix entre masses rocoses de regu-
lars dimensions, desenvolupant-se la cavitat pro-
xima a la vessant de I'elevació calcaria op s'obri.
Per altra banda la planta de la cova denota un
acusat control estructural, perceptible amb clare-
dat en el seu sector NW.
En definitiva, segons el nostro pareixer, es
tracta d'un fenomen hipogeu atribuible a proces-
sos de distensió mecanica, analegs als que origi-
nen els crulls de desferrament (fentes de déco-
Ilement).
Secciones
Topogrofío.
J GINÉS
Colaboracrón
M MED

15.—AVENC DES GEL
Descripció i morfogènesi
Aquest interessant avenc es localitza dins el
llit d'una torrentó que s'inicia prop dels espadats
capdamunters del Puig de Massanella. La seva
gran boca dóna pas a una sèrie de pous, no
massa grossos, que ens duen a una saleta de sòl
argilós situada a -56 metres (punt D). En aquest
primer tram són abundantes les formes d'erosió,
les quals són conseqüència del funcionament de
la cavitat com engolidor del torrent on s'obri; així,
es poden observar petits gorgs situats a la base
dels ressalts que condueixen a la sala abans
al•ludida.
La continuació es troba cap al SSE, remun-
tant una lleu pendent argilosà. Darrere ella es me-
nester introduir-se davall uns blocs rocosos, que
arriben a obturar meridionalment la fractura que
ha regit fins ara el desenvolupament de l'avenc.
S'accedeix d'aquesta manera a una galeria estreta
fortament descendent, en la que no és necessari
l'ús de material. En la cota -64 m. la dita galeria
presenta una lleugera expansió, a la que segueix
un ressalt de 3 m.: allà comença un estret corre-
dor que ens conduirà al darrer pou de la cavitat,
d'un poc més de 20 m. de profunditat. Una ve-
Foto 2: Aspecte parcial del depòsit de gel trobat al Avenc des
gada en el seu fons, uns passatges entre blocs
Gel, el 12 d'Octubre de 1973.
L'esmentat depòsit és visible en la mitat esquerra de la
ens porten a una última saleta de trespol argilós,
fotografia, podent-se constatar la seva magnitud en
la qual representa el punt més fondo d'aquest
comparació amb l'espeleòleg.
avenc (-100,5 metres).
La forma subterrània que ens ocupa, consti-
xem sobre la climatologia de l'avenc.
tueix un engolidor el qual absorbeix la totalitat de
— En la temporada hivernal, la cavitat es veu
les aigües drenades pel torrent on s'ubica. En
recorreguda per una corrent d'aire que, penetrant
conseqüència abunden al llarg de la cavitat les
per la boca, circula cap al seu interior. Aquesta
morfologies d'erosió mecànica.
corrent adquireix particular violència en la estre-
Gairebé tot el recorregut de l'avenc es veu ri-
tesa que precedeix al pou terminal (punt F), com
gidament controlat per una fractura molt impor-
a resultat de la brusca disminució de la secció de
tant de direcció NNW-SSE; la citada fractura deli-
l'avenc. Per altra banda, en la base del pou (punts
mita bona part de la paret oriental de la seva
F' i G) no s'observa corrent d'aire apreciable.
planta, essent també clarament perceptible en les
— Amb l'intenció de constatar la possibilitat
seccions B, C, D i E de la topografia. En les proxi-
de formació de gel, s'installà durant l'hivern 1980-
mitats de I'Avenc des Gel, les calcàries del Trias
81 un termòmetre de màximes i mínimes en el
(on aquest es desenvolupa) es troben fortament
fons del darrer pou. Les temperatures registrades
redreçades fins quasi la vertical. Aquest fet ens
han estat: màxima 11° C; mínima 3° C. Aquestes
impedeix precisar la naturalesa de la discontinuï-
dades pareixen indicar que la temperatura hipo-
tat rocosa que regeix l'estructura del fenòmen
gea es troba molt influenciada pels valors tèrmics
hipogeu.
exteriors, degut a la notable corrent d'aire que re-
correix la cavitat.
Climatologia
— La situació del depòsit de gel (veure topo-
Dins l'avenc que estam tractant, es trobà en
grafia) permet descartar la seva penetració, en
data 12-10-73 un depòsit de gel situat en el fons
forma de neu, directament des de l'exterior. Basta
de l'últim pou de la cavitat (cota -91 m.); el men-
tenir en compte la seva localització 90 metres per
cionat depòsit tenia un volum d'alguns metres cú-
davall de la cota d'ingrés, així com la no existèn-
bics (Foto 2). Lo inusitat de la troballa, que per al-
cia de comunicació visible amb la superfície.
tra banda no ha tornat a repetir-se en els set anys
— A modo d'hipòtesi, la formació de gel po-
següents, ens anima a exposar lo poc que conei-
dria succeir de la següent manera. Corresponent
10

Avenc des GEL
Topografía:
J. GINES
Colaboración:
J. DAMIANS
J. PONS
J. F: RAMOS
EST-81

a una temperatura exterior bastant baixa, I'aire
Per acabar aquesta nota volern expresar el
que circula per I'avenc a tan SOIS
uns quants
nostro agraiment als cornpanys que, col4aborant
graus sobre zero és susceptible d'assolir la satu-
en les sortides al carnp, han fet possible el pre-
ració en vapor d'aigua, durant el seu recorregut.
sent treball. Citarem a: Jaurne Damians (Es Men-
La massa d'aire es veu obligada a travessar I'es-
da), Martiniano Mediavilla, Joan Pons i Josep F.
tretesa consignada amb el punt F en la topografia,
Ramos.
m
experimentant en arribar a I'ampli pou ter,rninal
una disminució de pressió que subsegüentrnent
donaria lloc a un descens terrnic. Com a conse-
qüencia del susdit descens terrnic, la rnassa d'aire
podria arribar a tenir una temperatura a basta-
ment baixa, per a que I'excés de vapor d'aigua es
condensi sota la forma de gel, el qual s'acumula-
ria en el fons del pou.
Bibliografia
Malgrat I'exposat, consideram que l'adequat
GINÉS, A. (1975): .<Relación actualizada de las cavidades mas
coneixement de la clirnatologia de I'Avenc des Gel
profundas de la Isla de Mallorca~~.
Endins. 2: 44-47. Ciutat
ha d'esser el resultat de rnetodiques observacions;
Mallorca.
proposit que aquestes Iínies no pretenen de cap
GINÉS, J.: BORRAS, L. i GINÉS, A. (1980): -Estudi geo-espele
Ibgic del massis del Massanella. l.-Les
cavitats del Puig
manera.
den Galileu~l.
Endins, 7: 3-16. Ciutat de Mallorca.
SOBERATS. J. (1974): -Nota sobre la presencia de hielo en una
16.-AVENC DE SES FALGUERES
sima de Mallorca>>.
Endins, 1,: 25-26. Ciutat de Mallorca.
TRIAS, M.; PAYERAS. C. i GINÉS, J. (1979): <.Inventar¡ espeleo-
Es tracta d'un estret pou de 17 metres de fon-
Ibgic de les Balears>,. Endins, 5-6: 89-108. Ciutat de Ma-
daria, estructurat sobre diaclasi de direcció NNW-
llorca.
SSE i mancat d'especial interes.
AVENC DE SES FALGUERES
Escorca
1 Topografía: J. GINÉS 11-8-74
1
1
2m.
Planta
-O