Cova des pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). Treballs topogr�fics a la sala que no t� nom i sales ve�nes
ENDINS, 36: 119 - 124
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2014
COVA DES PAS DE VALLGORNERA (Llucmajor, Mallorca).
TREBALLS TOPOGRÀFICS
A LA SALA QUE NO TÉ NOM I SALES VEÏNES
per José BERMEJO 1 , Rafael MINGUILLÓN 1, Tomeu MATEU 1,
Gaspar HERRÁEZ 1 i José Vicente PARDO 1
Resum
El treball que aquí presentam té com a objectiu fer justícia a una de les
sales més grans de les Balears, la Sala Que No Té Nom, la qual forma part de
la Cova des Pas de Vallgornera, situada al municipi de Llucmajor. Es presenta
la topografia detallada de la Sala Que No Té Nom, amb una superfície superior
als 12.000 m2. S’inclou així mateix a la topografia la Galeria dels Bussos i el
Llac Quadrat.
Resumen
El trabajo que aquí presentamos tiene como objetivo hacer justicia a una de
las salas más grandes de las Baleares, la Sala Que No Té Nom, que forma parte
de la Cova des Pas de Vallgornera, situada en el municipio de Llucmajor. Se
presenta la topografía detallada de la Sala Que No Té Nom, con una superficie
que excede los 12.000 m2. Se incluyen así mismo en la topografía la Galeria dels
Bussos y el Llac Quadrat..
Abstract
In the present paper we will deal with one of the largest chambers in the
Balearic Islands, the Sala Que No Té Nom (Unnamed Chamber), which is part of
Cova des Pas de Vallgornera, located in the Llucmajor municipality. The detailed
topographic survey of the Sala Que No Té Nom is now presented, with a surface
extension exceeding 12,000 m2. In the survey are also included the chambers
known as Galeria dels Bussos and Llac Quadrat.
Introducció
Un poc d’història de la Sala Que
No Té Nom.
Amb unes dimensions de 280 x 60 x 12
metres, la Sala Que No Té Nom és la sala
més gran, no subaquàtica, de les Illes Balears,
19-06-2004
amb una superfície superior als 12.000 m
Desprès de tres caps de setmana d’esforç
2, tan
sols seguida de prop per la Sala des Gegants
es va detectar un corrent d’aire al final de la Sala
de la cova de sa Campana (Escorca), amb
de na Bàrbara, gràcies al qual Guillem Mulet,
aproximadament 10.000 m². Es tracta de la
Toni Merino i Toni Mulet localitzaren la gran
típica sala d’esfondrament (collapse chamber),
sala objecte d’aquest article. Els espeleòlegs,
tipologia descrita en detall per GINÉS (2000).
embadalits per la seva espectacularitat, no
trobaren cap nom apropiat per anomenar-la,
1 Grup d´Activitats de Muntanya i Espeleo (GAME). Palma de
d’aquí la denominació de Sala Que No Té Nom.
Mallorca.
119

04-07-2004
topografia integrat per Toni Merino i Toni Mulet,
El mateix grup, aquesta vegada acompanyat
s’encarregaren d’aixecar un esquema topogràfic
per Ferran Martí, començà a posar les primeres
de la sala.
poligonals amb la idea de saber-ne la direcció
de la sala, ja que es creia que duia la mateixa
21-05-2011 fins 12-05-2012
direcció que el Llac de na Gemma. En explorar
El 21-05-2011 un equip format per Rafael
el lateral dret trobaren una galeria amb aigua —
Minguillón, José Bermejo, Gaspar Herráez,
surant hi havia una guia de les que empren els
Tomeu Mateu i Vicente Pardo entraren a la cova
espeleobussejadors—. Es tractava de l’actual
amb la intenció d’explorar les zones de treball, i
Galeria dels Bussos, a la qual hi arribaren
acordaren iniciar els treballs topogràfics el 04-
ignorant el que es trobarien al darrere.
06-11, data en què s’entrà el material topogràfic
necessari per poder fer l’aixecament topogràfic
10-07-2004
ben detallat, a més d’instal·lar les primeres
Carregats amb una alternadora desmuntada
poligonals. Les tasques finalitzaren després
i transportant les peces en bosses de plàstic, el
de 15 sessions, el 31-03-2012. El 12-05-
grup es dirigí novament a la Sala Que No Té
2012 comencen els treballs fotogràfics amb la
Nom, amb la intenció d’il•luminar-la tot el que
incorporació de n’Adolfo Sastre, Marcos Herrero
fos possible. Gràcies a un focus de 500 W es
i José Miguel Herreros. El 26-05-2012 amb la
pogueren veure les dimensions de la sala: molt
col•laboració de na Pilar García, es donen per
grossa i espaiosa. Aquell mateix dia, Toni Merino
acabats aquests treballs.
i Ferran Martí, trobaren una gran Sala coberta
d’aigua, amb un illot en el centre i amb un sòtil
pla i llis, sense cap formació i de parets rectes.
Descripció
Es tractava del que actualment és conegut com
a Llac Quadrat.
SALA QUE NO TÉ NOM


20-11-2004
D’ençà que la sala va ser descoberta el
Es començà a entrar material a la Sala Que
19 de juny de 2004, s’han publicat nombrosos
No Té Nom, per dur a terme la instal·lació del
treballs que en fan referència (MERINO et
que avui en dia es coneix com a Es Campament,
al. 2006; 2007) per la qual cosa en aquesta
utilitzat per primera vegada el 18 i 19 de desembre
descripció no podrem aportar grans novetats; el
de 2004.
que farem serà ampliar alguns apunts respecte a
les publicacions anteriors. Les dimensions totals
26 i 27-02-2005
de la sala són: 280 x 60 x 12 m. La mitjana de
Dos equips, un d’exploració format per
l’amplària és, més o menys, de 45 metres, per
Guillem Mulet i Ferran Martí, i un altre de
la qual cosa assoleix una superfície de 12.000
Figura 1: Sala Qué No Té Nom,
zona central mirant cap a la
sortida. (Foto J. Bermejo)
Figure 1: Sala Qué No Té Nom,
(Unnamed Chamber), central
area looking towards the exit.
(Photo J. Bermejo)
120

121

Figura 2: Sala Qué No Té Nom, zona Sala Amagada. (Foto
Figura 3: Sala Qué No Té Nom, llac de d’aigües salabroses.
J. Bermejo)
(Foto J. Bermejo)
Figure 2: Sala Qué No Té Nom (Unnamed Chamber), zone
Figure 3: Sala Qué No Té Nom (Unnamed Chamber), pool of
known as Sala Amagada (Hidden Chamber). (Pho-
brackish waters. (Photo J. Bermejo)
to J. Bermejo)
m², superant la Sala des Gegants de la cova
estreta franja d’aigua en part oculta per tot tipus
de sa Campana (Escorca) amb una extensió
de formacions, a la vegada que a l’esquerra els
aproximada de 10.000 m2. Aquestes dimensions
blocs caiguts del sostre estan coberts, en alguns
ens han dut a donar noms a alguns dels seus
casos, per bonics massissos estalagmítics. Aviat
indrets, convertint-los en subsales per així ésser
arribarem a una zona més plana, on a la nostra
identificats de forma fàcil. Per això, quan es
dreta es troba la Galeria dels Bussos, mentre que
faci referència a llocs com la Sala Amagada,
a l’esquerra hi ha una gran explanada (Fig. 1)
s’entendrà que és un sector diferenciat de la
escassa en formacions, que alberga l’anomenat
Sala Que No Té Nom.
Pou HP. Es tracta d’un petit pou que no arriba
La Sala Que No Té Nom comença just en
a la mitja dotzena de metres de profunditat i
el lloc anomenat es Forat d’es Baf, lloc on es
que desprès d’explorar-lo no va aportar-nos res
varen acabar els treballs topogràfics publicats
d’interès.
per MERINO (1993; 2000). Una vegada superat
Continuant el nostre camí, pujarem un poc
l’estret pas, s’ha de caminar poc més de tres
més endavant a Es Conulit, un estret llac que
metres per una galeria estreta i pujar fins la zona
val la pena visitar a les proximitats del qual es
que s’anomena de Sa Finestra, on hi ha una reixa
pot observar un conulit, espeleotema no massa
metàl•lica. Una vegada creuada, una escala ens
freqüent que li dóna nom. També, en algunes
ajuda a baixar fins l’aigua; es tracta d’una zona
zones de les parets, es poden contemplar
inundada. A l’altre extrem començarem a pujar
conjunts morfològics de flux ascendent (MERINO
per una rampa de colada fins arribar a una zona
& FORNÓS, 2010). Així, arribarem a un lloc
més ampla: estam a Ses Rampes, un lloc amb
extraordinàriament concrecionat i que pareix
gran inclinació que baixa en direcció NE-SE;
donar fi a la sala: es tracta de la Sala Amagada
al final de la sala, un passamans i una corda
(Fig. 2). Té una longitud d’uns quaranta metres
instal•lada ens ajudaran a baixar, un altre cop,
i està amagada darrere un gran tap de blocs,
fins arribar al nivell freàtic, per a continuació fer
fruit d’un gran col•lapse del sòtil de la galeria,
un petit ascens i entrar a sa Gatera des Plàstic.
actualment recoberts per gran quantitat de
Es tracta d’un pas estret i a la vegada en forma
diferents espeleotemes. Aquest esfondrament
de rampa en direcció NE-SE, en el que un plàstic
es correspon amb un enfonsament visible a
col•locat damunt la superfície ens ajudarà a
l’exterior. Cal destacar a la zona sud del tap la
superar-lo. Un poc més endavant, i desprès
duna fossilitzada que, possiblement, es va colar
de deixar a la nostra dreta un bonic racó amb
a l’interior de la cova per alguna escletxa del
espeleotemas epiaquàtics, pujarem a la zona
col•lapse. Una gran rampa amb direcció SE-
d’es Campament, on la Sala Que No Té Nom
NE recoberta per una capa de calcita, ocupa la
comença a mostrar-nos la seva grandesa.
totalitat d’aquesta sala bellament concrecionada
Una vegada assolit es Campament podrem
i a la vegada molt activa pel que fa als degoteigs.
continuar la visita pel costat sud de la Sala en
Restes d’un Myotragus han estat localitzats a
direcció SE. A la nostra dreta contemplarem una
les proximitats d’es Campament. És possible
122

que aquest animal accedís a la cova a través del
GALERIA DELS BUSSOS
col·lapse abans mencionat.
Una vegada acabada la visita a la Sala
Descoberta l’any 2001 per bussejadors del
Amagada, cal travessar-la en direcció NE,
GNM, deixaren per a més endavant la seva
per començar la tornada pel costat NO. El
exploració. La connexió entre la Platja des
primer que ens sorprendrà és el llac d’aigües
Fòssils i la Sala Que No Té Nom passant per
salabroses (Fig. 3) que s’estén al voltant de
la Galeria dels Bussos, va ser de gran utilitat
90 m de longitud, tot connectant primer amb
per introduir a la cova el material necessari de
el meandre que dóna accés al Llac Quadrat i
l’Expedició Tragus 2010.
posteriorment amb S’Embut, l’accés natural.
Amb unes dimensions de 60 x 24 m, la Galeria
Ens trobam en una zona bastant caòtica on
dels Bussos a més de la seva importància com a
s’acaramullen enormes blocs, tot destacant-ne
lloc de pas per al transport de materials des de
un situat a la zona més occidental del llac i que
l’exterior de la cova, és una zona que alberga
té unes dimensions de 18 x 8 m. Cal destacar
racons de gran bellesa, on abunden diferents
els diferents massissos estalagmítics que van
tipus de formacions, tant zenitals i parietals com
quedant a la nostra esquerra, fins a arribar a
pavimentàries. Entre les primeres destaca un bell
les proximitats d’es Campament, on s’acumulen
«bosc» d’estalactites fistuloses que assoleixen
precioses formacions, especialment una unes dimensions que poden aproximar-se als
columna coneguda popularment amb el nom de
tres metres. Igual que la seva veïna Sala Que
sa trompa de s’Elefant (Fig. 4).
No Té Nom, la Galeria dels Bussos és una sala
Podem seguir la visita pujant a la Sala
típica d’enfonsament on grans blocs, molts d’ells
des Fang: partint d’es Campament cal anar en
recoberts de calcita, descansen damunt aigües
direcció N. Mentre pujam, deixem a la Nostra
salabroses. A la zona més profunda de la galeria
dreta l’accés cap a la Galeria dels Espeleotemes),
es troba un petit llac, al qual hi anirem per una
aviat tindrem contacte amb el fang, company
petita rampa que ens situarà damunt un balcó
fidel que no ens abandonarà durant la visita
des d’on contemplar-lo. Desprès de més d’una
a aquesta zona de la sala. L’àrea central està
dotzena de metres d’aigua, el llac té continuïtat
adornada per espeleotemes variats, al final de la
per un estret meandre.
qual, i anant en la mateixa direcció, anirem fins la
Fòssils marins es troben incrustats pel sostre
Sala des Moonmilk, una zona baixa on el sostre
i parets de la sala, principalment mol•luscs
a alguns llocs quasi toca el terra i on el moonmilk
bivalves.
es posarà per tot el nostre cos.
Figura 4: Sala Qué No Té Nom,
prop d’es Campament es troba
la que tal vegada sigui la co-
lumna més maca de la cova,
sa Trompa de s’Elefant. (Foto
J. Bermejo)
Figure 4: Sala Qué No Té Nom
(Unnamed Chamber), close to
es Campament (The Camp) is
perhaps where you will come
across the most beautiful co-
lumn in the cave, sa Trompa
de s’Elefant (the Elephant’s
Trunk). (Photo J. Bermejo)
123

distanciòmetre làser, anar mesurant i dibuixant
la sala. Es varen instal•lar etiquetes numerades
a cada punt d’ancoratge de les poligonals, per
així poder corregir qualsevol possible errada.
L’escala utilitzada per a realitzar aquest treball
ha estat d’1/200.
L’equip emprat ha estat el següent:
escalímetre, clinòmetre, distanciòmetre (làser),
brúixola amb clinòmetre incorporat, cinta mètrica,
flexòmetre, a més del paper mil•limetrat en fulls
de format A3.
Figura 5: Llac Quadrat. (Foto J. Bermejo)
Agraïments
Figure 5: Llac Quadrat (Square Lake). (Photo J. Bermejo)
Volem donar les gràcies especialment a
LLAC QUADRAT
Guillem Mulet, president de la FBE, per totes
les facilitats rebudes, la qual cosa va permetre
A la zona NE de la Sala Que No Té Nom i no
dur a bon port aquest projecte. A Adolfo Sastre,
molt enfora d’es Campament, es troba el Llac
Marcos Herrero i José Miguel Herreros per la
Quadrat (Fig. 5). Per arribar-hi s’hi pot anar per
seva col•laboració, paciència i bon treball en les
dos llocs: el primer és molt visible, ja que es tracta
dues jornades fotogràfiques, a les que també
d’un petit llac en el qual sobresurten uns grans
aportaren la il•luminació necessària, sense
blocs de pedra, just devora l’entrada d’una petita
la qual el resultat hauria estat un altre. A Pilar
galeria en forma d’embut —S’Embut—. Una
García que també va participar a la darrera
vegada superat un tram carregat de formacions
jornada fotogràfica. A Cati Gelabert, la nostra
zenitals arribam al Llac Quadrat pròpiament dit.
traductora de català. A Deborah Ann Thompson,
El segon accés al llac es troba un poc més a l’est,
per la traducció a l’anglès i a Margalida Tur, per
i es realitza a partir d’un estret meandre inundat.
els seus consells.
Bibliografia
La morfologia del llac és la següent: es
tracta d’una galeria d’esfondrament, d’aigües
GINÉS, A. (2000): Patterns of collapse chambers in the endokarst
salabroses, de forma més o manco rectangular
of Mallorca (Balearic islands, Spain). Acta Carsologica, 29 (2):
(d’aquí el seu nom), amb una longitud aproximada,
139-148.
MERINO, A. (1993): La Cova des Pas de Vallgomera. Endins, 19:
des de l’inici de S’Embut, de 124 m, una amplària
17-23.
màxima de 25 m i una alçada de 7 m. Grans blocs
MERINO, A. (2000): Nuevas extensiones de la cova des Pas de
Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). Endins, 23: 7-21.
caiguts del sostre surten de l’aigua, principalment
MERINO, A. (2007): Algunos espeleotemas poco habituales hallados
a la zona central de la galeria; es tracta de la
en la cova des Pas de Vallgornera. Nuevas observaciones.
Endins, 31: 111-116.
zona anomenada Es Blocs, formant una illeta de
MERINO, A. & FORNÓS, J. (2010): Los conjuntos morfológicos de
dimensions considerables. Tant les parets com
flujo ascendente en la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
el sostre no tenen cap tipus d’espeleotemes,
Mallorca). Endins, 34: 87-102.
MERINO, A.; MULET, A. i G. MULET. (2006): La cova des Pas de
només cal ressaltar les escletxes que el recorren.
Vallgornera 23 kilómetros de desarrollo topografiado (Llucmajor,
La part final del Llac Quadrat és el lloc de pas a
Mallorca). Endins, 30: 29-48.
MERINO, A.; MULET, A.; G. MULET; CROIX, A. & GRÀCIA, F.
zones tan emblemàtiques com la Sala Blanca,
(2007): La cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca):
la Galeria del Quilòmetre o la Plaça de Toros;
40 kilómetros de desarrollo topografiado. Endins, 31: 101-110.

per accedir a tots ells primer haurem de passar
per Es Trencaclosques, una zona de sostre molt
baix.
Sistema topogràfic emprat
La tècnica topogràfica emprada ha consistit
en materialitzar i mesurar poligonals al llarg de les
zones a topografiar i des d’aquestes, mitjançant
124