Cavitats litorals de g�nesi marina a les illes Balears
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 227-236
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
CAVITATS LITORALS DE GÈNESI MARINA A LES ILLES BALEARS
per Damià VICENS 1, 3, 5, Francesc GRÀCIA 2, 3, 5, Pau BALAGUER 3, 6
Antelm GINARD 1, 3, Damià CRESPÍ 1, 4 i Pere BOVER 1, 7
Abstract

Littoral caves can be found at the erosion coasts of the Balearic Islands. The genesis of most
of these caves are produced by the marine erosion and they are known as marine abrasion caves.
These caves generally have small dimensions (usually no longer than 50 m), display ascending pro­
files and can produce blowholes, tunnels and arches. Although they have initially nothing to do with
karst, several karstic or karst­related processes can act on these caves, and speleothems, karstic
fillings, dissolution phenomena, etc., can be observed inside them. Also cave fauna can be found.
Resum

A les costes d’erosió de les Illes Balears podem trobar­hi abundants coves litorals; moltes
d’aquestes tenen la seva gènesi lligada a l’erosió marina i s’anomenen coves d’abrasió marina.
Aquestes cavitats són per norma general de modestes dimensions (no passen normalment dels 50
m de longitud), tenen un perfil ascendent i durant la seva evolució poden donar lloc a bufadors, túnels
i arcs. Tot i no tenir res a veure inicialment amb el carst, durant la seva evolució hi poden participar
processos càrstics o derivats d’ells; així podem trobar espeleotemes, reompliments càrstics, fenò­
mens de dissolució, etc. També es pot trobar fauna cavernícola.

Resumen

En las costas de erosión de las Illes Balears podemos encontrar abundantes cuevas litorales;
la mayoría tienen su génesis ligada a la erosión marina y se denominan cuevas de abrasión marina.
Estas cavidades son por norma general de modestas dimensiones (no pasan normalmente de 50 m
de longitud), tienen un perfil ascendente y pueden dar lugar durante su evolución a agujeros soplado­
res, túneles y arcos. A pesar de no tener inicialmente nada que ver con el karst, durante su evolución
pueden participar procesos kársticos o derivados de ellos; así podemos encontrar espeleotemas,
rellenos kársticos, fenómenos de disolución, etc. También es posible encontrar fauna cavernícola.
Introducció
Les Illes Balears consten de cinc illes majors i nom­
erosiva lligada a la dinàmica litoral de les aigües mari­
brosos illots. Al llarg del seu litoral hi ha costes d’erosió
nes (GINÉS, 2000).
i de sedimentació (Figura 1). A les costes d’erosió és
A la recent classificació morfogenètica de les ca­
on es poden observar nombroses evidències de les os­
vitats de Mallorca (GINÉS i GINÉS, 2009), les coves
cil·lacions de la mar durant el període Quaternari. Algu­
d’abrasió marina no hi tenen cabuda, i és completament
nes d’aquestes evidències, les coves d’abrasió marina i
lògic ja que no tenen res a veure amb una gènesi càrs­
les morfologies conseqüència de la seva evolució, són
tica. Ara bé, a les coves d’abrasió marina, tot i que ini­
el tema d’aquest article.
cialment no tenen res a veure amb el carst, si que durant
Les captures càrstico­marines i les coves marines
la seva evolució hi poden participar processos càrstics o
(o d’abrasió marina) tenen cabuda dins la denominació
derivats d’ells, per la qual cosa el seu estudi és obligat
de cova litoral. A les primeres originalment existeix una
en una zona com les nostres illes on aquestes coves
forma endocàrstica que és capturada pel retrocés de la
d’abrasió marina són nombroses i poden aportar dades
línia de costa degut a l’erosió marina (MONTORIOL­
rellevants.
POUS, 1971). Les coves marines, en el sentit estricte
En nombroses ocasions difícilment es podrà esbri­
de la paraula, s’originen a partir de processos aliens als
nar si una cova litoral és una cova de gènesi càrstica
de la carstificació i són cavitats excavades per l’acció
o de gènesi erosiva marina. Un exemple clar el podem
1 Speleo Club Mallorca. Palma. Email: speleo.club.mallorca@gmail.
5 Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Balears.
com.
Carretera de Valldemossa km 7,5. E­07122 Palma de Mallorca.
2 Grup Nord de Mallorca. Pollença.
6 SOCIB – Sistema d’observació costaner de les Illes Balears. Parc
3 Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB). Margarida Xirgu,
Bit, Naorte, Bloc A. E­07121 Palma de Mallorca.
16, baixos. E­07011. Palma.
7 Departament de Biodiversitat i Conservació. Institut Mediterrani
4 Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN). Ctra. Palma­Port de
d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC­UIB). Carrer Miquel Marquès, 21.
Sóller, km 30,5. E­07100. Sóller.
07190 Esporles (Illes Balears). E­mail: perebover@imedea.uib­csic.es
227

trobar a la cova de ses Pedreres (Manacor), on GINÉS
de la mar, ja que s’han format per l’acció de les onades
(2000) creu que és una cova d’origen càrstic i VICENS
o ha estat el mateix nivell de la mar que ha participat en
et al., (2001) creuen que és una cova d’abrasió marina.
la formació de certes morfologies o les ha induït. Es po­
Un altre cas el podem trobar a GRÀCIA et al. (1998) on
den complementar i reforçar mútuament diferents tipus
es representa l’evolució de la cova submarina de cala
d’evidències. Algunes d’elles han pogut esser situades
sa Nau, la qual podria no ser una cova d’abrasió marina
cronològicament mitjançant mètodes de datació absolu­
tal com presentaven els autors abans esmentats i ser
ta, d’altres es poden arribar a enquadrar dins un perío­
una captura càrstico­marina. La presència d’una cavitat
de de temps determinat per datació relativa. Tanmateix
d’origen càrstic propera, com la cova d’en Bassol, les
en molts casos ni tan sols s’han generat durant un únic
diàclasis preexistents a la formació d’aquestes cavitats
nivell de la mar, sinó que s’han format al llarg de dife­
a la zona i la direcció d’algunes sales o galeries de la
rents períodes durant els quals s’han anant modificant
cova d’en Bassol, semblant a la cova submarina de cala
les morfologies primigènies. En moltes de les cavitats
sa Nau, obliguen a no excloure la possibilitat de que es
litorals és possible observar qualque tipus d’interferèn­
tracti d’una captura càrstico­marina.
cia entre el modelat càrstic i la morfogènesi costera.
Referent al mesomodelat dels penya­segats de les
marines mallorquines es pot trobar un esquema de les
morfologies més freqüents a GRÀCIA i VICENS (1998) i
a GRÀCIA et al. (2001a), ambdues inspirades en l’obra
Esbós geomòrfic de les costes
de CUERDA (1975). En línies generals, aquestes mor­
fologies es poden trobar a totes les costes d’erosió bale­
de les Illes Balears i problemes
ars, si bé són més fàcils d’observar als dipòsits miocens
d’escala
postorogènics.
A GINÉS (2000) es descriuen les interferències que
relacionen el modelat litoral amb l’endocarst. A SERVE­
Les dades referents a la línia de costa, com poden
RA (2004) hi ha un recull de les morfologies de costes
esser les corresponents a la longitud i tipus de costes,
rocoses i de les costes de sedimentació.
semblen qüestions simples de resoldre però normalment
Segons GRÀCIA et al. (2001a) algunes morfologies
ens trobem amb un aldarull de dades que pot complicar
constitueixen molt bones visualitzacions d’antics nivells
la seva interpretació. La línia de costa de les Illes Ba­
Figura 1: Tipus de costes a les Illes Balears.
Figure 1: Types of coast at the Balearic Islands.
228

lears no és aliena a aquest fet i també podem obser­
dels treballs de BALAGUER et al. (2006, 2008) sobre
var múltiples xifres referents a la longitud de la línia de
la classificació de la línia de costa d’acord amb la seva
costa, tipus de costa, extensió de les illes a diferents
sensibilitat ambiental. Els càlculs es varen realitzar mit­
publicacions oficials i de caire científic. Algunes de les
jançant programes de SIG sobre la cartografia digital a
principals raons per les quals existeix una gran disparitat
escala 1/5.000 del Mapa Topogràfic Balear (MTB) de
en les dades poden esser: 1) l’escala de la cartografia
l’any 1995. La classificació de la línia de costa de les
de la que s’han extret les dades, 2) la destresa amb la
Illes Balears d’acord amb la seva sensibilitat es basa
que s’han calculat les variables, 3) les eines emprades i
en l’estàndard proposat per la National Oceanic and At-
4) la resolució espacial amb la que han estat creades les
mospheric Administration (NOAA, 2002) de manera que
bases cartogràfiques.
a partir de la classificació, adaptada a la realitat de les
La primera raó, l’escala de la cartografia, és el factor
Illes Balears en un entorn de SIG, es pot extrapolar una
més determinant. Generalment les bases cartogràfiques
classificació geomòrfica del litoral de les Illes Balears.
confeccionades en una escala petita (factor d’escala
D’acord amb les dades disponibles, les Illes Balears
amb un denominador elevat) tenen una menor longitud
tenen una longitud de línia de costa d’uns 1.500 km, de
de costa que les bases cartogràfiques més detallades
la qual gairebé un 10% es troba modificada per l’acció
(escales grans, amb factor d’escala petit) que normal­
de l’home (construcció de infraestructures ­ports­, es­
ment presenten una major articulació de la línia de costa
tructures de defensa de la costa ­esculleres­, etc.), un
fruit del major detall de l’àmbit representat. La destresa
10% està formada per materials no consolidats, al vol­
amb la que es calculen les variables depèn de la mi­
tant d’un 23% són costes rocoses baixes (amb altures
llor o pitjor discriminació de la informació cartogràfica;
inferiors als 3 m.) i quasi un 60% de la costa està cons­
un bon i senzill exemple seria el fet de comptabilitzar
tituïda per penya­segats (o costes altes amb alçades
o no els illots, les infraestructures construïdes per l’ho­
superiors als 3 m) (Taula 1).
me sobre la línia de costa, etc. Pel que fa a les eines
L’arxipèlag de Cabrera és on hi ha una distribució
emprades, bàsicament influeix la naturalesa d’aquestes,
més uniforme de les costes altes; les altres illes tenen
és a dir, els resultats varien molt si s’han calculat sobre
una distribució més irregular (Figura 1).
una cartografia en format digital (Sistemes d’Informació
Les coves d’abrasió marina actuals es desenvolupen
Geogràfica, SIG) o bé sobre una en format analògic (pa­
a les costes rocoses altes (que constitueixen el 57,4%
per). La resolució espacial és un dels principals motius
de la línia de costa de les Illes Balears) i en algunes
pels quals hi ha diferències en quant a longituds de línia
ocasions costes rocoses baixes (el 22,9%). Si sumam
de costa. Des de fa uns anys ençà la cartografia actual
els dos percentatges anteriors, resulta que el 80,3% de
es realitza a partir de la restitució de la fotografia aèria;
les costes de les Illes Balears és susceptible per a la for­
la contínua millora de la precisió de la restitució, fruit
mació de coves d’abrasió marina actuals. Aquest valor
del desenvolupament tecnològic, dóna lloc a que una
es troba un poc inflat, ja que hi ha costes rocoses baixes
base cartogràfica d’una escala determinada tingui una
(inferiors a 1 m d’alçada) on és molt difícil que es formin
major articulació de la línia de costa (major longitud) que
coves d’abrasió; el valor vàlid es troba entre el 57,4% i
la mateixa base cartogràfica anterior realitzada amb la
el 80,3%.
mateixa escala.
Sempre hem de tenir en compte que aquestes da­
El paràgraf anterior assenyala algunes de les prin­
des són una aproximació, i que hi pot haver excepcions
cipals raons per les quals existeixen diferents xifres en
com ara que en una costa formada per una platja, pot
quant a les variables quantitatives corresponents a les
haver­hi a la part posterior un penya­segat amb coves
costes de les Illes Balears. Però independentment de
d’abrasió marina que es reactivin únicament durant els
la qualitat de les dades cartogràfiques les ambigüitats
temporals.
es poden resoldre especificant en tot moment la font de
Durant tot el Quaternari, on la mar ha sofert oscil­
la cartografia emprada, la seva escala i l’any a la que
lacions glacioeustàtiques, la línia de costa de les Illes ha
correspon. D’acord amb el que acabam d’exposar, les
anat variant no només quant a la longitud total de costa,
dades corresponents a la longitud de la línia de costa de
sinó també molt probablement pel que fa als percentat­
les Illes Balears exposades en aquest treball provenen
ges de tipus de costa.
Taula 1: Percentatges del diferents tipus de costes a les Illes Balears.
Table 1: Percentage of the different types of coast at the Balearic
Islands.
229

Coves d’abrasió marina i
Segons GRÀCIA i VICENS (1998) la mida de la ca­
morfologies relacionades
vitat sol disminuir progressivament a mesura que es pro­
funditza i habitualment presenta un perfil ascendent cap
a la part terminal (Figures 2 i 3). A molts d’indrets, però
Les coves d’abrasió marina es troben a tot tipus de
en especial les zones més castigades per l’acció de les
materials (GINÉS, 2000). Les actives actualment es ca­
ones, presenten la roca arrodonida i polida, juntament
racteritzen per tenir l’entrada situada al nivell de la mar,
amb altres morfologies d’abrasió associades (Figura 4).
en ocasions de grandària considerable en relació a les
Estan molt sovint relacionades amb plataformes o
dimensions de la resta de la gruta. En el cas de les for­
rases d’abrasió pleistocèniques, fenomen ja observat
mes actives, les aigües marines inunden la meitat inferi­
per CUERDA (1975).
or del perfil de la cavitat (GRÀCIA et al., 2001a).
Els processos erosius litorals actuen aprofitant els
punts dèbils de la roca (Figura 5), és a dir, fractures,
diàclasis, plans d’estratificació, i l’heterogeneïtat dels
materials dels penya­segats. Generalment són de mi­
des modestes, però n’hi pot haver de mides considera­
bles. Processos que les afecten, com enderrocaments
de blocs del sostre, reompliments litogenètics (formació
d’espeleotemes), presència de dunes fòssils a l’interior
de moltes de les cavernes i el fet que l’abrasió marina
aprofita les mateixes discontinuïtats de la roca, fan que
en alguns casos sigui difícil esbrinar si es tracta de ca­
vitats amb un origen purament d’erosió litoral, si és una
captura càrstico­marina o bé si és la sortida a la mar
d’importants cavitats freàtiques, de vegades separades
Figura 2: Cova des Vell Marí (Formentera). Cavitat d’abrasió marina
de la resta del sistema càrstic per enderrocaments clàs­
excavada dins materials del Pleistocè superior (Reproduït de
MONTORIOL­POUS i TERMES, 1963).
tics (GRÀCIA et al., 2001a).
Algunes d’aquestes grutes presenten històries ge­
Figure 2: Cova des Vell Marí (Formentera). Marine abrasion cave ex-
omorfològiques complicades, i s’hi alternen moments
cavated in Upper Pleistocene sediments (Obtained from
MONTORIOL-POUS i TERMES, 1963).
d’erosió litoral, períodes de sedimentació de materi­
Figura 3: Topografia de la cova des Lladres (Alcúdia, Mallorca). Cavitat
Figure 3: Survey of the Cova des Lladres (Alcúdia, Mallorca). Active
d’abrasió marina activa, de típic perfil ascendent.
marine abrasion cave, with a typical ascending profile.
230

als terrestres com dunes, llims, bretxes, etc., formació
d’espeleotemes i èpoques en què es troben sota l’ai­
gua (GRÀCIA i VICENS, 1998). Les zones atacades per
l’erosió de la mar no solen tenir espeleotemes, però sí
que poden estar presents als sòtils alts, o bé a les cam­
bres aèries internes, poc o gens afectades per l’acció de
les ones (GRÀCIA et al., 2001a).
Segons GRÀCIA et al. (2001a), les grutes submari­
nes són més abundants que les cavitats actives i que les
situades per damunt del present nivell del Mediterrani.
Aquestes s’han format en èpoques més fredes amb un
nivell marí més baix que l’actual.
La incidència dels col·lapses paleocàrstics en la gè­
nesi de coves d’abrasió marina és gran, especialment a
les roques calcàries del Miocè postorogènic del Llevant
Figura 4: Cova des Lladres (Alcúdia, Mallorca). Vista cap a l’interior
de l’illa de Mallorca (GINÉS, 2000). Aquestes formaci­
(Foto D. Vicens).
ons relictes són buits de dissolució, i per tant de paleo­
carstificació produïts a la Unitat d’Esculls, d’edat Torto­
Figure 4: Cova des Lladres (Alcúdia, Mallorca). View towards inside
the cave (Photo D. Vicens).
niana, els quals provoquen la deformació i bretxificació
del Complex Terminal suprajacent, d’edat Messiniana
(POMAR et al., 1983; FORNÓS i POMAR, 1983). Útil
d’aquests col·lapses té repercussions en la formació de
resulta el treball de ROBLEDO (2005), on s’aborda l’es­
coves d’abrasió marina, segons la major o menor cohe­
tudi dels paleocolapses càrstics de la costa meridional
sió, principalment en funció del grau de cementació, dels
i oriental de l’illa de Mallorca des d’aspectes geològics,
materials bretxats del Complex Terminal que formen el
geomorfològics, evolutius i paleogeogràfics. L’existència
col·lapse (GINÉS, 2000; GRÀCIA et al., 2001a).
Figura 5: La disposició dels materials pleistocens a la cova de ses Dues
Figure 5: The disposition of Pleistocene materials at the Cova de Ses
Entrades (Alcúdia, Mallorca), adossats a un paleopenya­segat
Dues Entrades (Alcúdia, Mallorca), attached to a paleocliff
constituït per calcàries del Miocè ha estat un factor decisiu per
constituted of Miocene limestones, has been a decisive factor
a la gènesi d’aquesta cova. La planta presenta una orientació
for the genesis of this cave. The plan displays a N-S orientati-
N­S, amb una morfologia irregular a la zona central, fruit de
on with an irregular morphology at the central zone as a result
l’abrasió marina sobre les bretxes poc consolidades que hi
of the marine abrasion on the not well consolidated breccias
ha per davall de l’eolianita pleistocena. L’abrasió marina ini­
present below the Pleistocene aeolianite. Initially, the marine
cialment va desmantellar part de l’eolianita i després ha anat
abrasion dismantled part of the aeolianite and, afterwards, it
erosionant les bretxes, per la part més accessible.
has been acting on the most accessible part of the breccias.
231

Els bufadors són el resultat de l’acció conjunta de
l’erosió mecànica de les onades i la compressió de
l’aire dins les cavitats d’abrasió marina. L’acció erosiva
es concentra a la part interna, juntament amb l’efecte
pneumàtic dels temporals, que ocasiona un augment de
la pressió de l’aire atrapat a l’interior de la cavitat i pro­
voca l’obertura de la volta cap a l’exterior.
D’aquesta manera s’obtenen dues boques: una de
marina, cronològicament anterior, generalment de mida
major, i un altra de superior, d’accés vertical i de dimen­
sions menors, que es presenta a la part superior dels
penya­segats (Figures 6 i 7). En ampliar­se la segona
entrada o bufador, queda únicament un pont de roca
que és el que resta del sòtil de la cavitat. Seria l’estadi
previ al total desmantellament de l’antiga cova d’abra­
sió. Posteriorment es forma un petit entrant que deter­
mina un retrocés de la línia de costa i una interiorització
de l’efecte erosiu de la mar cap a l’interior del penya­
segat, de manera que augmenta la superfície d’atac de
les ones.
El nom de la morfologia prové de l’aigua que surt del
bufador i es dispersa per l’aire els dies de temporal cada
cop que una ona romp dins la gruta. Alguns bufadors
estan situats per damunt de la mar actual, de forma que
estan prou alts perquè surti aigua, però si dins la cova
marina encara es comprimeix l’aire, aquest surt a pres­
sió pel forat superior (GRÀCIA et al., 2001a).
Els arcs són el resultat de l’erosió diferencial en fun­
ció de la disposició estructural dels materials i de la lito­
logia. De vegades es produeixen pel desmantellament
dels materials fluixos envoltats per roques més dures o
compactes, però no és una condició del tot necessària.
Normalment es poden formar a partir d’algunes fractu­
res i junts d’estratificació, que aprofita l’erosió en llocs
geogràfics especialment indicats. Estan localitzats als
llocs on l’acció de les ones és, o va ser, més intensa (Fi­
gures 8 i 9). El perllongament d’una cova d’abrasió mari­
Figura 6: Cova des Coconar (Llucmajor, Mallorca). Presenta la morfo­
na a una punta geogràfica o la connexió de dues coves
logia típica d’una cova d’abrasió marina que ha evolucionat a
bufador.
d’abrasió poden formar arcs, de vegades d’una longitud
considerable, que reben el nom de túnels (GRÀCIA et
Figure 6: Cova des Coconar (Llucmajor, Mallorca). It displays the ty-
al., 2001a).
pical morphology of a marine abrasion cave that formed a
blowhole.
Una qüestió molt important és que les Balears s’han
mantingut estables tectònicament durant el Pleistocè
superior, per la qual cosa moltes de les cavitats indiquen
nivells alts del Pleistocè superior i tal volta part del Pleis­
tocè mitjà. No és així a altres indrets de la Mediterrània;
a Gibraltar, segons RODRIGUEZ i CÁCEREZ (2005) hi
ha nivells de coves escalonades degudes al nivells alts
de la mar de temps pretèrits i la pujada tectònica de la
costa.
Moltes cavernes, tant d’abrasió com càrstiques, pre­
senten materials al·lòctons d’origen dunar que es varen
introduir per les boques i varen donar lloc a importants
rebliments (Figura 10). Aquesta colmatació pot esser
parcial o total, fins a impedir l’accés a la cavitat o pos­
sibles continuacions que resten incomunicades pels di­
pòsits eòlico­marins (GRÀCIA et al., 2001b). En alguns
casos encara tenen la forma cònica o en resten evidèn­
cies; serveixen d’exemple la cova des Secret des Moix
Figura 7: Cova d’abrasió marina a Binibèquer (Sant Lluís, Menorca), on
(GINÉS et al., 1975) i la cova des Sòtil (GINÉS, 2000,
part del sòtil s’ha esbucat (Foto D. Vicens).
GRÀCIA et al., 1998), situades a Manacor, i la cova del
Dimoni a Felanitx (GRÀCIA et al., 1997). També les en­
Figure 7: Marine abrasion cave in Binibèquer (Sant Lluís, Menorca), in
which part of the roof is collapsed (Photo D. Vicens).
trades es poden obstruir totalment o parcialment per ma­
232

Figura 8: Topografia de la cova des Comellar des Gatells (Felanitx,
Figure 8: Survey of the Cova des Comellar des Gatells (Felanitx,
Mallorca). Es tracta d’una cavitat d’abrasió marina amb sis en­
Mallorca). It is a marine abrasion cave with six entrances,
trades, de les quals només una és marina. Exceptuant l’entrada
but only one of them is marine. The cave is subaquatic ex-
situada al sud i la cambra d’aire tot el recorregut és subaquàtic.
cept the southern entrance and the air-chamber. The initial
La cavitat primigènia es troba totalment modificada després de
morphology of the cave has been completely modified by the
la sedimentació, fossilització i posterior erosió de les dunes fòs­
sedimentation, fossilisation and posterior erosion of the fossil
sils que cobreixen tot el pis. Diverses concrecións estalagmíti­
dunes that totally cover the floor. Diverse speleothems par-
ques recobreixen parcialment les eolianites (secció B).
tially covers the aeolianites (section B).
terials procedents del vessant de muntanya, tal és el cas
nentals. Com és lògic a la majoria de les coves d’abrasió
de la cova des Lladres a Alcúdia (VICENS i CRESPÍ,
marina hi ha arenes, còdols i blocs actuals.
2003). Posteriors accions de la mar durant els períodes
En algunes ocasions es poden observar senyals de
més càlids tornaren a erosionar aquests dipòsits i crea­
bioerosió, tal és el cas de les perforacions del bivalve
ren plataformes i marmites de gegant. Cal remarcar que
litòfag Lithophaga lithophaga (Figura 11). El fòssil del
aquests materials són per norma general erosionables
bivalve és difícil de localitzar, no així les seves perforaci­
més fàcilment que no la roca sobre la qual estan situats
ons (CUERDA, 1987; VICENS, 2010).
(GRÀCIA et al., 2001b). Molt sovint aquests dipòsits eò­
El vell marí (Monachus monachus) probablement
lics es troben recoberts per colades estalagmítiques.
va freqüentar les coves d’abrasió marina més grans i
La presència de jaciments marins al litoral ens pro­
que tenen platgetes al seu interior; com exemple tenim
porciona informació de les modificacions experimentades
la cova des Fonoll Marí a Alcúdia, on es varen trobar
pel nivell de la mar i dels canvis climàtics, no només per
restes òssies d’aquest animal extint a les nostres illes el
les altituds on es troben els jaciments, sinó també per
segle passat (VICENS et al., 2006; PONS et al., 2008).
les característiques de la fauna trobada (CUERDA, 1975,
Els quiròpters són presents a alguna cova d’abrasió ma­
1987). Dins les coves d’abrasió marina també es poden
rina, tot i que la majoria d’elles per les seves dimensions
trobar jaciments de platges fòssils preexistents, tot i no
i per trobar­se en part inundades no són un bon hàbitat
ser molt freqüent a les Illes Balears. Com a exemple te­
per aquests mamífers.
nim la cova des Lladres (Mallorca) on hi ha un dipòsit de
Les coves d’abrasió marina, poden sofrir una evo­
platja del Pleistocè superior que temporals recents han
lució molt ràpida i enderrocar­se en pocs decennis, tal
posat al descobert (inèdit). Un altre exemple el tenim a
és el cas de sa cova de s’Escar a Alcúdia, la sala de la
Son Mosson on una cova d’abrasió marina a eolianites
qual presentava una superfície d’uns 185 m2 i el gruix
del Riss va quedar omplerta per un dipòsit de platja del
de sòtil d’1 m a la part més prima. El sòtil afectat per
Pleistocè superior (CUERDA i OSMASTON, 1975).
l’enderrocament recent té una superfície en planta d’uns
També a algunes coves d’abrasió marina, dins bret­
80 m2 (VICENS et al., 2006). La litologia del materials i la
xes més modernes que la cova s’han trobat fòssils conti­
disposició d’aquests és un factor decisiu.
233

Estat del seu coneixement
De l’illa d’Eivissa no hem trobat informació sobre co­
a les Balears
ves d’abrasió marina.
De l’illa de Formentera hi ha el treball de
MONTORIOL­POUS i TERMES (1963) on alguna cavi­
Treballs que tractin sobre coves litorals de gè­
tat és d’abrasió marina.
nesi marina a les Illes Balears i aportin topografies i
Fent un resum, es pot dir que el coneixement de les
descripcions de les cavitats n’hi ha uns quants. A l’illa
coves de gènesi marina de Menorca es troba en un estat
de Menorca cal destacar el treball de TRIAS i GINÉS
molt incipient i es tenen poques dades al respecte. De
(1989) on hi ha unes quantes cavitats relacionades amb
Cabrera i Formentera és té alguna dada, i de Mallorca
la gènesi marina.
que és on hi ha més informació, si més no resta encara
A l’illa de Mallorca, cal destacar els treballs de GI­
molta de feina per fer. En aquest aspecte, l’illa d’Eivissa
NÉS (2000) que aporta informació de cavitats de tot el
és la menys coneguda i no es tenen dades.
llevant de Mallorca; el de GRÀCIA et al. (1997) que par­
Un altre punt important és que gairebé no es tenen
la de les cavitats litorals de Portocolom; el de GINARD
dades de coves d’abrasió marina submarines. La major
et al. (2008) que tracta del litoral de Llucmajor; el de
part de les dades es refereixen a coves que es troben al
VICENS i CRESPÍ (2003) i el de VICENS et al. (2006)
nivell actual de la mar.
d’Alcúdia; el de GRÀCIA et al. (2001b) de Pollença; i el
Referent a las zones més estudiades, aquelles on
de LLAMAS (2000) on es reprodueixen cavitats d’abra­
afloren materials del Miocè postorogènic o del Quater­
sió marina subaquàtiques a diversos punts del litoral. A
nari, coincideixen amb les zones on hi ha més cavitats
ENCINAS (1994) hi ha topografies de coves d’abrasió
i morfologies d’abrasió marina. Òbviament la disposició
marina del litoral de Pollença, emperò l’autor no dóna
horitzontal dels materials miocens ha afavorit aquestes
cap explicació referent a la seva gènesi.
morfologies.
De l’arxipèlag de Cabrera hi ha una recopilació de
La cronologia és difícil de precisar i probablement
les cavitats existents, i alguna de les quals té a veure
moltes d’aquestes cavitats hagin sofert l’erosió marina
amb l’abrasió marina (TRIAS,1993). A MONTORIOL­
en distintes ocasions. Evidentment que les que es tro­
POUS (1971) hi ha un exemple d’una captura càrstico­
ben a materials del Miocè i gairebé al nivell actual de la
marina on una cova d’abrasió marina ha contactat amb
mar, han sofert com a mínim, l’erosió durant els episodis
un sistema càrstic.
alts del darrer interglacial i l’Holocè.
Figura 9: Arcs d’abrasió marina a prop del Faralló d’en Fred (Felanitx,
Figure 9: Marine abrasion arches near the Faralló d’en Fred (Felanitx,
Mallorca) a – 20 m de profunditat (Foto A. Cirer).
Mallorca) at a depth of 20 m (Photo A. Cirer).
234

Figura 10: Evolució geomorfològica de la cova
Negra (cap de Catalunya, Mallorca).
Cavitat d’abrasió marina de 200 m de
longitud (la de major distància lineal
que tenim constància a les Illes Bale­
ars), segons GRÀCIA et al. (2001b):
1) Cova d’abrasió marina de petites
dimensions; 2) Cova d’abrasió de
gran llargària, aprofitant fractures de
la roca, formada tal vegada al llarg de
diverses fases d’erosió del Quater­
nari; 3) Regressió marina i formació
d’extenses platges, amb formacions
dunars terminals que s’introduïen dins
l’àmplia cavitat; 4) Rebliment quasi
total de la cova per les eolianites ple­
istocèniques; 5) Nova transgressió
marina i reactivació de I’erosió. La
major debilitat de les eolianites fa que
la cavitat s’obri seguint preferentment
aquests materials. 6) Segueix pujant
el nivell marí, adquirint la configuració
actual.
Figure 10: Geomorphological evolution of the
Cova Negra (Cap de Catalunya,
Pollença). It is a marine abrasion cave
with a length of 200 m (the longest
cave of this type known in Mallorca),
after GRÀCIA et al. (2001b): 1) Small
marine abrasion cave. 2) Very long
abrasion cave following rock fractu-
res and possibly formed in various
phases during the Quaternary. 3)
Marine regression and formation of
extensive beaches with terminal du-
nes that have penetrated into a lar-
ge cave. 4) Cave almost completely
filled with Pleistocene aeolianites. 5)
New marine transgression and re-ac-
tivation of the erosion. The cave has
been enlarged generally following
the soft material as the aeolianites. 6)
Sea-level keeps rising, and the cave
acquires its current topography.
Cronologia de les cavitats
La cronologia és difícil de precisar i probablement
moltes d’aquestes cavitats hagin sofert l’erosió marina
en distintes ocasions. Evidentment que les que es tro­
ben a materials del Miocè i gairebé al nivell actual de la
mar, han sofert com a mínim, l’erosió durant els episodis
alts del darrer interglacial i l’Holocè.
Tot i haver­hi algun comentari sobre la cronologia de
la gènesi de cavitats d’abrasió marina al litoral d’Alcúdia
(Mallorca) a VICENS i CRESPÍ (2003), VICENS et al.
(2004), i a VICENS et al. (2006), és a VICENS et al.
(2008) on es comenta més àmpliament la possible
edat de formació d’aquestes cavitats. Només a les que
s’instal·len a materials del Pleistocè superior o en ma­
terials del Riss es pot fer una valoració de cronologia
relativa acceptable. Si els materials són posteriors al
darrer interglacial, l’erosió marina i la cavitat són d’edat
holocena. En el cas de les cavitats situades a materials
Figure 11: Perforacions antigues del bivalve Lithophaga lithophaga, a
uns +2,5 m sobre el nivell actual de la mar a una cova d’abra­
del Miocè o als materials del Secundari, és més compli­
sió marina a s’Arc de Sant Martí (Llucmajor, Mallorca) (Foto
cat esbrinar dades cronològiques i la majoria d’autors no
D. Vicens).
fa cap comentari; a GINÉS (2000) es descriuen algunes
Figure 11: Fossil perforations made by the bivalve Lithophaga lithopha­
captures càrstico­marines que es remunten al manco al
ga, at +2,5 m above sea-level in a marine abrasion cave at
Pleistocè superior.
s’Arc de Sant Martí (Llucmajor, Mallorca) (Photo D. Vicens).
235

Agraïments
GRÀCIA, F. i VICENS, D. (1998): Aspectes geomorfològics quater­
naris del litoral de Mallorca. In: FORNÓS J. J. (Eds.). Aspec-
tes Geològics de les Balears. Universitat de les illes Balears:
307­329.
L’article s’ha enriquit i millorat gràcies a la lectura
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. i WATKINSON, P. (1998): La Cova d’en
crítica del manuscrit, i els suggeriments fets per part del
Passol i altres cavitats litorals situades entre Cala sa Nau i
nostre amic el Dr. Joaquín Ginés. Des d’aquestes breus
Cala Mitjana (Felanitx, Mallorca). Endins, 22: 5­18.
línies volem manifestar­li el més sincer agraïment.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; LANDRETH, R.; VICENS, D. i WATKIN­
SON, P. (2001a): Evidències geomorfològiques del canvis del
També volem donar les gràcies a Antoni CIrer per
nivell marí . In: PONS, G. X. i GUIJARRO. A. (Eds.). El canvi
l’excel·lent fotografia de la figura 9.
climàtic: passat, present i futur. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears,
9: 91­119.
GRÀCIA, F.; LANDRETH, R.; GUAL, M. i CLAMOR, B, (2001b): La
cova Negra (Pollença, Mallorca): presència de dunes fòssils
dins una cavitat submarina. Endins, 24: 137­142.
Bibliografia
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. i
LANDRETH, R. (1997): Les coves de la zona ses Partions­
Portocolom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5­36.
BALAGUER, P.; VIZOSO, G.; FERRER, M.I.; RUÍZ, M.; ORFILA,
MONTORIOL­POUS, J. (1971): Estudio de una captura kárstico­
P.; BASTERRETXEA, G.; JORDI, T.; FORNÓS, J.J.; SATOR­
marina en la isla de Cabrera (Baleares). Acta Geológica His-
RES, J.; ROIG­MUNAR, F.X. i TINTORÉ, J. (2006): Zonifica­
pánica, 4: 89­91.
ción del litoral Balear frente a un posible derrame o vertido de
MONTORIOL­POUS, J. i TERMES, F. (1963): Les grottes de l’île de
hidrocarburos. Establecimiento de un Índice de Sensibilidad
Formentera (Baleares) et leurs relations avec les oscillations
Ambiental (ISA) de la línea de costa. In: PÉREZ­ALBERTI, A.
de la Mediterranée. Compte Rendu IV Colloque International
i LÓPEZ­BEDOYA, J. (Eds.) Actas de la IX Reunión Nacional
Spéléologie. 180­194. Atenes.
de Geomorfología. Santiago de Compostela: 311 ­ 322.
POMAR, L.; ESTEBAN, M.; CALVET, F. i BARÓN, A. (1983): La
BALAGUER, P.; VIZOSO, G.; RUÍZ, M.; ORFILA, P.; FORNÓS, J.J.;
Unidad Arrecifal del Mioceno superior de Mallorca. In: POMAR,
SATORRES, J.; ROIG­MUNAR, F.X. i TINTORÉ, J. (2008):
L.; OBRADOR, A.; FORNÓS, J. J. i RODRIGUEZ­PEREA, A.
Zonificación del litoral balear frente a un posible derrame o
(Eds.): El terciario de las Baleares. Guía de las Excursiones
vertido de hidrocarburos. In: PONS, G. X. (Edit.). V Jornades
del X Congreso Nacional de Sedimentología. Menorca, 1983:
de Medi Ambient de les Illes Balears. Ponències i Resums.
139­175. Palma de Mallorca.
Soc. Hist. Nat. Balears. 362­364.
PONS, G.X.; CRESPÍ, D.; GINARD, A.; GRÀCIA, F. i VICENS, D.
CUERDA, J. (1975): Los tiempos Cuaternarios en Baleares. Inst.
(2008): Troballa d’ossos subfòssils de vell marí (Monachus
Est. Bal. Palma. 304 pp.
monachus) a una cova litoral d’Alcúdia (Mallorca). In: PONS,
CUERDA, J. (1987): Moluscos marinos y salobres del Pleistoceno
G. X. (Edit.). V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears.
balear. Caja de Baleares “Sa Nostra”. Palma. 420 pp.
Ponències i Resums. Soc. Hist. Nat. Balears. 55.
CUERDA, J. i OSMASTON H. A. (1978): Quaternary deposits in the
ROBLEDO, P. A. (2005): Los paleocolapsos kársticos en las pla-
central part of the Bay of Palma. In: ROSE, 1. (Edit.). The Qua-
taformas carbonatadas del Mioceno superior de Mallorca:
temary of Mallorca. Quaternary Research Association­Field
análisis geográfico, genético, geológico y evolutivo. Tesi doc­
Meeting Guide: 61­71.
toral. Departament de Ciències de la Terra. UIB.
ENCINAS, J.A. (1994): 501 grutas del término de Pollensa
RODRÍGUEZ, J. i CÁCEREZ, L.M. (2005): Niveles escalonados de
(Mallorca). Editorial Punt Gràfic. 609 pp. Pollença.
cuevas marinas cuaternarias en la costa oriental de Gibraltar.
FORNÓS, J.J. (1983): Estudi sedimentològic del Miocè Terminal
Geogaceta, 37: 147­150.
de l’illa de Mallorca. Tesi de Llicenciatura. Universitat de
SERVERA, J. (2004): Geomorfologia del litoral de les Illes Balears.
Barcelona. Inèdit.
Quaderns de la natura de les Balears. Edicions Documenta
FORNÓS, J.J. i POMAR, L. (1983): Mioceno Superior de Mallorca:
Balear. 88 pp. Palma.
Unidad Calizas de Santanyí (“Complejo Terminal). A: PO­
TRIAS, M. (1993): VIII. Catàleg espeleològic. In: ALCOVER, J.A.;
MAR, L.; OBRADOR, A., FORNÓS, J. i RODRIGUEZ­PEREA,
BALLESTEROS, E. & FORNÓS, J.J. (Eds.) Història Natural
A. (Eds.) El Terciario de las Baleares (Mallorca – Menorca).
de l’arxipèlag de Cabrera. C.S.I.C. ­ Editorial Moll. 131­152.
Guia de las excursiones del X Congreso Nacional de Sedi-
Palma de Mallorca.
mentologia. Institut d’Estudis Baleàrics­Universitat de Palma
TRIAS, M. i GINÉS, J. (1989): Algunes noves cavitats de l’illa de
de Mallorca, 177­206.
Menorca. Endins, 14­15: 5­16.
GINARD, A.; VICENS, D.; CRESPÍ, D.; VADELL, M.; BOVER, P.;
VICENS, D. 2010. El registre paleontològic dels dipòsits litorals
BALAGUER, P.; i GRÀCIA, F. (2008): Coves litorals, geomor­
quaternaris a la zona Nord-oriental de Mallorca (Badia de
fologia i jaciments del Quaternari de la Marina de Llucmajor.
Pollença i Badia d’Alcúdia). Memòria d’investigació, 337 pp.
Zona 1: la franja costanera entre es Racó des Llobets i cala
UIB. inèdit.
Esglesieta (1a part). Llucmajor, Illa de Mallorca. Endins, 32:
VICENS, D. i CRESPÍ, D. (2003): Les coves litorals situades a
81­104.
la franja costanera entre es Mal Pas i el cap Gros (Alcúdia,
GINÉS, A.; GINÉS, J. i PONS­MOYÀ, J. (1975): Nuevas aportacio­
Mallorca) (1a part). Endins, 25: 117­130.
nes al conocimiento morfológico y cronológico de las cavernas
VICENS, D.; CRESPÍ, D. i GINARD, A. (2004): Estudi de coves lito­
costeras mallorquinas. Speleon. Monografía I, V Symposium
rals d’Alcúdia (Mallorca). In: PONS, G. X. (Edit.). IV Jornades
de Espeleología, Cuaternario. Escola Catalana d’Espeleolo­
del Medi Ambient de les Balears. SHNB, 50­51.
gia. 49­56. Barcelona.
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; GINARD, A.; GRÀCIA, F. i PONS G.X.
GINÉS, J. (2000): El karst litoral en el levante de Mallorca: una
(2006): Les coves litorals situades a la franja costanera entre
aproximación al conocimiento de su morfogénesis y cronolo-
es Mal Pas i el cap Gros (Alcúdia, Mallorca) (2a part). Troballa
gia. Tesi doctoral. Inèdit. Universitat de les Illes Balears. 595
de restes de vell marí (Monachus monachus) a la cova des
pàgs.
Fonoll Marí. Endins, 30: 87­100.
GINÉS, J. i GINÉS, A. (2009): Proposta d’una nova classificació
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; GINARD, A.; GRÀCIA, F. i PONS, G. X.
morfogenètica de les cavitats càrstiques de l’illa de Mallorca.
(2008): Aportacions relacionades amb l’estudi de coves litorals
Endins, 33: 5­18.
d’Alcúdia (Mallorca). In: PONS, G. X. (Edit.). V Jornades de
GRÀCIA, F. (2010): Les cavitats subaquàtiques de les zones cos-
Medi Ambient de les Illes Balears. Ponències i Resums. Soc.
teneres del llevant i migjorn de Mallorca (Mediterrània occi-
Hist. Nat. Balears. 52­54.
dental). Els exemples de la cova de sa Gleda (Manacor) i
VICENS, D.; GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; LANDRETH, R.;
de la cova des Coll (Felanitx). Memòria d’Investigació. UIB.
CLAMOR, B. i DOT, M. A. (2001): La cova de ses Pedreres
254 pp.
(Manacor, Mallorca). Endins, 24: 107­111.
236