Caracter�stiques sediment�ries de la Cova d'en Bassol (Felanitx, Mallorca)
ENDINS, núm. 32. 2008. Mallorca
CARACTERÍSTIQUES SEDIMENTÀRIES DE LA COVA D’EN BASSOL
(Felanitx, Mallorca)
per Joan J. FORNÓS 1, Francesc GRÀCIA 1 i 2 i Bernat CLAMOR 2
Resum

Es descriuen les acumulacions sedimentàries i els processos involucrats a les
parts submergides de la cova d’en Bassol al terme municipal de Felanitx, a la costa
oriental de Mallorca. El gran esfondrament que forma la sala d’entrada (sala de la
Nau) divideix la mateixa en dos sectors principals, el sifó dels Crancs i el sifó dels
Somnis. La cova no posseeix entrades naturals, almenys actuals, tanmateix l’entrada
de sediment procedent de l’exterior, s’ha dirigit de forma primordial cap al sifó dels
Crancs. En aquest àmbit, s’han barrejat, d’acord a la seva disposició espacial, amb
els sediments pròpiament autogènics de la cavitat, com son l’acumulació de material
particulat procedent de la corrosió parcial de les parets i sostres afavorida per l’efecte
de la mescla d’aigües meteòriques i marines, i l’acumulació de làmines de calcita
flotant a les zones negades amb cambra d’aire actual o pretèrita.
Abstract

Processes and sedimentary accumulations in the submerged galleries of Cova
d’en Bassol (Felanitx) in the eastern coast of Mallorca are described. The cave is
dissected in two parts by means of a collapse chamber (Sifó dels Crancs and Sifó
dels Somnis) giving way to the entrance of sediments that go primordially to the
eastern galleries (Sifó dels Crancs). Those allochthonous sediments mix in different
proportions with the carbonate autochthonous sedimentation according to the
geomorpological characteristics of the cave and the distance to the external input.
The carbonate sediments consist of calcite rafts accumulations in places where
pools exists with air camera, and carbonate sand grains released from the cave walls
due the weathering effects of mixed waters that characterise this littoral hypogean
environment.
Introducció
La presència d’acumulacions de sediments a les
vista geològic, es localitzen a les calcarenites del Miocè
parts submergides de les cavitats de la costa oriental de
superior que afloren a la costa oriental de Mallorca, són
Mallorca és un fet conegut i que ha estat posat de ma-
diversos (GRÀCIA et al., 2003, 2005, 2006, 2007). En
nifest diverses vegades (GRÀCIA et al., 2003; GINÉS
el cas que ens ocupa podem separar a grans trets dos
et al., 2007; FORNÓS et al., in press, entre d’altres).
grans grups sedimentaris: materials llimosos vermells
En aquest context i, continuant amb l’objectiu que ens
de composició essencialment silícia interpretats en la
plantejarem de fer una anàlisis sistemàtica tant del ti-
major part dels casos com de procedència externa, i
pus de sediments com dels processos sedimentaris que
fangs arenosos de composició carbonatada de gènesi
tenen lloc en aquestes cavitats litorals localitzades dins
pròpiament interna del sistema, sigui per acumulació de
d’un context geoquímic molt complex com és la zona de
calcita flotant, sigui per disgregació granular produïda
mescla de les aigües meteòriques i marines, presentem
per la meteorització selectiva de les parets i sòtil de la
aquest article on en una clàssica cavitat d’esfondrament,
cavitat.
la cova d’en Bassol, s’individualitzen dues àrees depo-

sicionals que presenten característiques sedimentàries
força diferenciades.
Seguint el context general de les cavitats litorals si-
Breu descripció de la cavitat
tuades a la marina oriental, els tipus de rebliments sedi-
mentaris dins d’aquestes cavitats que, des d’un punt de

La cova d’en Bassol o d’en Passol està situada a
les proximitats de cala sa Nau i forma part de la marina
1
Dept. Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Balears. Email:
de Felanitx, constituïda per materials calcaris neògens
joan.fornos@uib.cat
postorogènics, que en aquesta zona representa una
2
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença. Email: xescgracia@
yahoo.es
franja de 4 km d’amplària. Està situada dins zona d’Àrea
151

Figura 1: Plànol, secció, toponímia i localització de mostres i sondatges ob-
Figure 1: Map, section, toponomy and sample and core location from
tinguts a la cova d’en Bassol. Modificat de GRÀCIA et al., 1998.
Cova d’en Bassol. Modified from GRÀCIA et al., 1998.
Natural d’Especial Interès “punta Negra - cala Mitjana”
sos esbucaments i l’abundant concreció, tornen a com-
(ANEI). La cavitat posseeix la figura de protecció de Lloc
plicar i separar diferents àmbits de la galeria. En una de
d’Importància Comunitària (LIC).
les saletes, a -25 m s’assoleix la màxima fondària de
La cova, amb dues entrades artificials, es va trobar
la cova, després d’haver recorregut 224 m de sifó. La
cercant-hi aigua. La feina d’exploració, les tasques de
distància que separa aquest indret de la propera cova
topografia i la documentació fotogràfica es van realitzar
de Cala Mitjana és només d’uns 40 m.
al llarg de 21 dies d’immersions dels anys 1997 i 1998
Tornant a la sala de la Nau, per accedir al sifó dels
per membres del Grup Nord de Mallorca (GRÀCIA et
Crancs s’ha de passar, seguint rost avall, per dos pas-
al., 1998). El recorregut total és de 2.176 m, dels quals
sos estrets i entre els blocs que formen falses cambres
1.579 m són subaquàtics. La diferència de la cota més
i per poc no tanquen el pas. El sifó consisteix en una
alta, al sostre de la sala de la Nau (+21,5 m), a la més
galeria principal de 108 m de longitud, i 48 m d’amplària i
baixa, a les galeries inundades del sifó dels Somnis
16,5 m de profunditat màxima. La darrera àrea sotaigua-
(-25 m), és de 46,5 m. La cavitat segueix una direcció
da (sifó Ocult) de 44 x 44 m i direcció gairebé N-S està
general NE-SW i es divideix en quatre sectors: la sala
subdividida per un envà de blocs.
de la Nau, terrestre, que separa les altres parts sub-
Les formes de corrosió es presenten especialment
aquàtiques, el sifó dels Somnis, el sifó dels Crancs i el
a la part final del sifó dels Crancs i en algunes zones del
sifó Ocult (Fig. 1).
sifó dels Somnis, on hi ha morfologies espongiformes
La sala de la Nau és el resultat del creixement as-
i concavitats poc marcades a parets i sostres. El que
cendent de la cova (Fig. 2), produït per l’esbucament del
més destaca és la notable proliferació d’espeleotemes
sostre. Les dimensions màximes són 112 m de llarg, 72
d’una gran varietat i bellesa (Fig. 2). Predominen els
m d’ample i 11 m d’alçària màxima. Després de recórrer
espeleotemes de degoteig (estalactites, estalagmites,
20 m per davall l’aigua, vorejant la sala, un pas estret
columnes i banderes) i els espeleotemes de flux (cola-
entre el sostre i els blocs caiguts del con d’enderrocs,
des pavimentàries i parietals), encara que també hi són
permet a 6 m de profunditat, avançar 25 m més per
presents els espeleotemes de traspuament (estalactites
una galeria oberta entre els plans d’estratificació, des
excèntriques) i en alguns sectors espeleotemes sub-
d’on un balcó surt a l’ampla galeria del sifó dels Som-
aquàtics (gours), a més dels espeleotemes freàtics. La
nis. A partir d’aquí la cova segueix cap al SW, amb una
sala terrestre d’aquesta cova (sala de la Nau) només
amplada mitjana d’uns 36 m. Una primera part s’estén
conserva els espeleotemes de gran mida, ja que els al-
en forma d’àmplia galeria fins que passa per una zona
tres es varen arrabassar salvatgement al segle XIX. Són
més estreta, segueix per una àrea densament ornada
abundants els paleonivells freàtics, deguts a antics ni-
d’estalactites i altres formacions. Més endavant, diver-
vells negatius dels llacs.
152

Figura 2: a) Vista general de la sala de la Nau amb el detall de l’entrada
Figure 2: a) General aspect of Sala de la Nau with a detailed view
artificial practicada a la cavitat; b) sifó dels Somnis, observis
of their artificial entry; b) Sifó dels Somnis, where a level of
una banda de creixement d’espeleotemes freàtics; c) sifó dels
phreatic speleothems can be observed; c) profusion of spe-
Somnis, amb profusió dels dipòsits estalagmítics i acumulació
leothem precipitates at Sifó dels Somnis, as well as block
de grans blocs procedents de l’esfondrament de part de la
accumulation due to the breakdown processes can be ob-
cavitat, i algunes estructures còniques vadoses.
served. Detail of a conical vadose structure.
153

Hidrologia
Les dades de temperatura, salinitat i fondària s’han
mesurat mitjançant la sonda oceanogràfica AANDERAA
portada per un bussejador. La cova d’en Bassol és un
exemple típic de cova de la zona de mescla d’aigües.
L’aïllament del medi fa que la columna d’aigua de la
cova sigui molt estable mecànicament, doncs ni l’onatge
ni els vents l’afecten: presenta una estratificació perma-
nent, amb una capa superficial de gruix variable d’aigua
dolça o lleugerament salobrosa que sura damunt una
massa d’aigua marina més densa, que ocupa les parts
fondes (Fig 3). El canvi d’aigua dolça a marina al llarg de
la columna d’aigua es produeix a una zona de transició
(mescla) denominada picnoclina. El gruix de la picno-
clina varia d’una cova a una altra, depenent d’un seguit
de factors. Entre els més rellevants cal esmentar la dis-
tància de la cova al mar i la pluviometria de la zona. A la
cova d’en Bassol, situada a poca distància terra endins,
l’aigua superficial és ja d’entrada salobrosa (salinitat al
voltant del 7 ‰), i ens trobem immediatament una zona
de mescla desenvolupada entre 1 i 7 m, on l’aigua puja
gradualment i ateny els 36‰ de salinitat. Per davall
d’aquesta cota la salinitat de l’aigua es manté estable,
augmentant molt lentament i de forma constant fins als
24 m de fondària, a on s’assoleixen els 38‰. Aquesta
capa d’aigua situada entre els 7 i els 24 m constitueix la
massa d’aigua principal i més estable de la cavitat.
La columna d’aigua de la cova d’en Bassol presen-
ta valors de 18,5°C en superfície, fins als 5 m, a on puja
als 20°C, que es manté a la cota 6,5 m per després da-
vallar ràpidament fins als 12 m en valors de 18,5°C. La
màxima temperatura (20°C) coincideix amb els valors
més alts de la picnoclina. L’aigua superficial dels llacs
és més freda que la fonda per mor de la pèrdua de calor
Figura 3: Perfil de salinitat (g/l) i de temperatura (°C) efectuat el mes
d’agost (28/09/2006) al sifó dels Somnis a la cova d’en Bassol.
que pateix cap a l’atmosfera de la sala d’Entrada de la
cavitat (sala de la Nau), en connexió amb l’exterior. Així
Figure 3: Salinity (g/l) and temperature (°C) profiles measured in august
i tot, a cavitats com la cova de sa Gleda, a sales aèries
28th, 2006 in the Sifó dels Somnis into the Cova d’en Bassol.
internes, sense comunicació directa amb l’exterior, tam-
bé es produeix una inversió tèrmica als primers metres,
coincidint els valors màxims de temperatura també amb
(BAS 03) va sortir estèril. A la vegada de forma manual
els màxims de salinitat de la primera picnoclina.
se va obtenir una mostra de sediment del sòl exterior de

la cavitat per a la posterior comparació. En el mostreig
dels microsondatges s’han recollit un total de 22 mos-
tres (Fig. 1) de les quals 15 corresponen als sondatges
L’acumulació sedimentària
realitzats al sifó dels Crancs, 6 als sondatges fets al sifó
dels Somnis, i una mostra més del sòl exterior obtinguda
prop de l’entrada sobre el sector del sifó dels Crancs.
Una part de les galeries i sales de la cova presenten
(Fig. 1).
una acumulació més o menys potent de sediments en
Les mostres obtingudes han servit per a descriure i
la seva major part de textura fina, de llims argilosos a
caracteritzar les diverses fàcies sedimentàries presents.
arenes llimoses molt fines. A la vegada presenten una
En general a simple vista són visibles diferències molt
característica diferencial en funció de la localització dins
marcades tant de color com de textura entre els dife-
la cova especialment en relació a l’esfondrament (Fig. 1)
rents sondatges, especialment en relació als diferents
de la cavitat que separa la cavitat en dos sectors força
sectors. La columna estratigràfica per a cada sondatge
diferenciats: el sifó dels Somnis i el sifó dels Crancs.
mostra lleugeres diferències. S’han estudiat per a cada
Dins del rebliment sedimentari de la cavitat submer-
localització la columna vertical de sediments fins a tro-
gida s’han realitzat, mitjançant l’espeleobusseig, 6 mi-
bar la roca mare del terra, blocs caiguts o bé colades es-
crosondatges (Fig. 1) mitjançant la penetració manual
talagmítiques que impedeixen perforar més avall. Per a
de tubs de PVC per tal d’obtenir la columna sedimen-
cada localització s’han determinat i analitzat els diversos
tària de la base de les sales i veure l’evolució temporal
subnivells segons la variabilitat observada.
de la sedimentació. Dels 6 sondatges dos corresponen
Per a cada mostra es van determinar el seu co-
al sifó dels Crancs i 4 al sifó dels Somnis, dels quals un
lor, en humit i sec, es va fer l’estudi granulomètric amb
154

5 cm
Figura 4: Sondatges obtinguts al sifó dels Somnis a la cova d’en Bassol.
Figure 4: Cores of sedimentary infilling in Sifó dels Somnis at Cova d’en
Vegeu-ne la localització a la Fig. 1.
Bassol. See location on Fig. 1.
l’anàlisi de la mida de gra mitjançant tècnica làser (Coul-
Sondatge BAS 01
ter LS©), i els paràmetres texturals corresponents. Les
anàlisis mineralògiques dels sediments van esser fetes
Es tracta del sondatge realitzat a la part més pro-
amb un aparell de difractometria de R.X Siemens D-
pera de l’esfondrament d’entrada (Fig. 1). Presenta una
5500 seguint la metodologia exposada per AOKI et al.
columna sedimentària de poc més de 9 cm de potèn-
(1974) i HARDY i TUCKER (1988). Finalment es va ob-
cia de color marró molt pàl·lid (10YR8/2) arenós que a
tenir el percentatge de matèria orgànica present en cada
la superfície esdevé un poc més llimós donant un color
mostra per calcinació a 550°C durant 2 hores.
vermell groguenc (5YR4/6). Aquest nivell superior de 2
cm de potència (Fig. 4) presenta un contingut en ma-
tèria orgànica proper al 5,5%. La textura del sediment
EL SIFÓ DELS SOMNIS
és arenosa amb més d’un 85 % (dominant les arenes
mitjanes a molt fines), un poc més d’un 11% de llims i
En el sector occidental de la cova d’en Bassol, el
fins a un 2,1% de la fracció argila. La mitjana de la mida
denominat sifó dels Somnis (Fig. 1), la potència de sedi-
de gra es d’arena mitja (512 µm) i la mediana (D ) dóna
50
ments observada en els tres sondatges productius (BAS
un valor de 366 µm. El grau de classificació és pobre. A
01, 02 i 04) ha resultat molt escadussera, en tots els
la seva composició mineralògica hi destaquen els car-
casos inferior als 10 cm (Fig. 4), però mostrant cada un
bonats amb més d’un 90% (calcita amb baix contingut
d’ells una gran variabilitat sedimentària.
de magnesi), que es tradueix pràcticament en el 100%
Nom
Localització
Tipus
Mostra (ex: BAS01-01)
BAS00
Sòl edàfic exterior
sòl
01
BAS01
Sala primera Sifó dels Somnis
sondeig
01(F i G), 02 (F i G), 03 (F i G)
BAS02
Zona dels Paleonivells (S. Somnis)
sondeig
01
BAS03
Laminador Superior Nou (S. Somnis)
sondeig
sense mostra
BAS04
Sifó dels Somnis
sondeig
01, 02
BAS05
Sifó dels Crancs (mar)
sondeig
01, 02, 03, 04, 05, 06, 07, 08
BAS06
Final Esfondrament (Sifó Crancs)
sondeig
01, 02, 03, 04, 05, 06, 07
Taula 1: Relació dels sondatges i de les mostres recollides amb la seva
Table 1: List of obtained cores and samples that show their location at
localització a la cova d’en Bassol (Felanitx). F: fracció fina; G:
Cova d’en Bassol (Felanitx). F: fine fraction; G: coarse frac-
fracció gruixuda.
tion.
155

Mostra
Profunditat
Argiles
Clorurs
Silícics
Carbonats
Sondatge
(cm)
Il·lita
Caolinita
Halita *
Quartz
Feldspats Dolomita Aragonita
Calcita
LMC/HMC (%)
BAS 00
01
superfície
7,48
3,80
-
78,47
10,25
0,00
0,00
0,00
BAS 01
01
0-2
i
i
-
6,25
0,00
1,51
0,00
92,24
01 F **
i
+++
10,06
2,55
87,39
29,377 LMC
01 G
i
i
+++
2,44
0,47
97,08
29,405 LMC
02
2-5
0,00
0,00
-
7,15
0,00
0,77
0,00
92,09
02 F
+
11,23
1,53
87,23
29,408 LMC
02 G
i
i
+
3,06
96,94
29,408 LMC
03
5-9
0,00
0,00
-
4,17
0,00
0,38
0,00
95,45
03 F
i
+
4,69
0,77
94,54
29,452 LMC
03 G
++
3,65
96,35
29,486 LMC
BAS 02
01
0-5
0,00
0,00
i
0,00
0,00
0,00
0,00
100,00
29,535 LMC
BAS 04
01
0-2,5
i
i
+++
2,48
0,00
2,11
0,00
95,42
29,423 LMC
02
2,5-5,5
0,00
0,00
+++
4,45
0,00
5,65
0,00
89,89
29,360 LMC
BAS 05
01
0-3,5
6,70
5,15
++
66,51
0,00
0,00
0,00
21,64
29,455 LMC (9,31)+29,790 HMC (12,32)
02
3,5-7
8,15
4,02
+++
38,57
5,87
3,15
4,60
35,63
29,368 LMC (18,34)+29,710 HMC (17,28)
03
7-8,5
4,75
1,97
++
26,77
0,00
3,17
5,14
58,20
29,427 LMC (21,50)+29,749 HMC (36,70)
04
8,5-12
3,98
2,49
++
12,32
3,33
4,85
4,41
68,61
29,387 LMC (24,91)+29,746 HMC (43,70)
05
12-14,5
6,47
0,00
++
15,67
1,62
4,01
4,74
67,48
29,447 LMC (24,59)+29,758 HMC (42,89)
06
14,5-18
0,00
0,00
++
14,27
2,47
0,00
4,02
79,24
29,422 LMC (29,78)+29,737 HMC (49,45)
07
18-21
4,32
0,00
++
10,43
2,20
2,46
5,94
74,66
29,391 LMC (26,62)+ 29,727 HMC (48,04)
08
21-24,5
0,00
0,00
+++
14,07
0,00
0,00
4,43
74,44
29,394 LMC (28,36)+ 29,710 HMC (48,08)
BAS 06
01
0-3,5
9,66
4,16
++
33,68
0,00
0,00
0,00
52,51
29,466 LMC (15,29)+ 29.738 HMC (37,22)
02
3,5-7
6,31
4,48
+
71,59
0,00
0,00
0,00
15,22
29.706 HMC
03
7-10
i
0,00
++
7,72
0,00
0,00
0,00
92,28
29,445 LMC
04
10-14
6,45
3,38
++
65,02
8,71
0,00
0,00
16,44
29,428 LMC (10,35)+ 29.778 HMC (6,09)
05
14-17
3,92
2,14
+
37,85
3,57
0,00
0,00
52,52
29,392 LMC (28,63)+ 29.689 HMC (23,89)
06
17-21
11,27
6,94
+
65,76
8,28
0,00
0,00
7,75
29.853 HMC
07
21-23,5
8,94
5,16
+
61,25
9,04
6,26
0,00
9,45
29,380 LMC
* Presècia d’Halita: (+++), molta; (++), bastant; (+), poca; (-), gens.
** F - fracció fina; G - fracció gruixuda
Taula 2: Valors percentuals semi-quantitatius de la composició mine-
Table 2: Mineralogical semi-quantitative percentage data of sediment
ralògica en les mostres estudiades (cova d’en Bassol, Felanitx).
composition at Cova d’en Bassol. Highlighted data indicates
En color s’ha realçat la fase predominant. En les mostres del
the predominant composition. Fine (F) and coarse (G) frac-
sondatge BAS01 s’ha separat la fracció fina (F) de la gruixuda
tions are shown separated on BAS01 core.
(G).
si no tenim en compte la fracció més fina, a la qual el
Les característiques mineralògiques i texturals, fan
quars hi arriba a representar poc més del 10% (Taula 2).
pensar que la major part del sediment que ha quedat en-
La presència de minerals de les argiles, il·lita i caolinita
registrat en aquest sondatge correspon a l’esmicolament
és testimonial. La dolomita que pot arribar a superar el
granular de les parets de la cavitat per efecte de la co-
2,5% en la fracció més fina, presenta una mitjana global
rrosió subaquàtica probablement induïda per les zones
de poc més del 1,5%.
d’haloclines. Un resum global de les característiques
La resta del sondeig, unitat inferior amb 7 cm de po-
tant de contingut en matèria orgànica com dels paràme-
tència, presenta un contingut en matèria orgànica entre
tres granulomètrics com de la mineralogia del sondatge
3,4% i 4,5%. Des del punt de vista de la textura corres-
es pot observar, respectivament, a les Taules 3, 4 i 5.
pon a arenes gruixades amb una valors mitjans segons
El conjunt mostra una disminució progressiva de la
els nivells de 628 a 698 µm. La mediana, també segons
mida de gra cap a sostre (seqüència granodecreixent).
els nivells oscil·la dins de les arenes mitjanes (entre 431
A destacar però la nul·la presència de feldspats en els
i 518 µm). El grau de classificació és bo. Mineralògica-
sediments cosa que indicaria que aquesta aportació des
ment es tracta d’arenes carbonatades formades per cal-
del sòl edàfic exterior és realment feble.
cita amb baix contingut en magnesi (Taula 2) amb valors
mitjans que oscil·len entre el 92 i el 95%. La dolomita
no arriba mai al 2% trobant-se només en la fracció més
Sondatge BAS 02
fina i el quars oscil·la entre un 4 i un 7%, poden arriba a
representar més del 11% dins de la fracció fina. El con-
Es tracta d’un sondatge realitzat a la part més inter-
tingut en minerals de les argiles és inapreciable.
na del sifó dels Somnis a la base d’una zona propera a la
La distorsió que ha provocat la realització i posterior
zona negada amb cambra d’aire (Fig. 1). Es tracta d’un
obertura del sondatge no permet veure el tipus de contacte
sondatge totalment uniforme de només 5 cm de potència
entre els dos nivells, que sembla però relativament net.
(Fig. 4) format per arenes blanquinoses. Des del punt
156

de vista textural està format al 100% per arenes gruixu-
na i la mediana és de 159 µm amb un grau de classifi-
des a molt gruixudes amb un grau de classificació molt
cació pobre. La composició mineralògica està formada
bo sense gens de matriu. Els grans presenten un hàbit
principalment (Taula 2) per carbonats amb més un 95%
planar i cristal·lí i estan formats en la seva totalitat per
de calcita amb baix contingut en magnesi i un poc més
calcita amb baix contingut en magnesi (Taula 2). Aques-
del 2% de dolomita. La composició silícica, molt minsa,
tes làmines, que presenten una cara plana i una altra on
no arriba al 2,5% en quars, i tan sols hi ha indicis de la
s’observa bé el creixement i desenvolupament cristal·lí,
presència de minerals de les argiles. Els nivells més are-
corresponen a calcita flotant (Fig. 5) formada en la inter-
nosos, de tonalitats més groguenques (10YR6/6) pre-
fície aire-aigua del llac intern que en l’actualitat s’observa
senten un contingut en matèria orgànica lleugerament
al fons del sifó dels Somnis.
més elevat (9,5%). Estan formats en un 67,4% per are-
nes, un 21,6% per llims i un 11% d’argiles. La mitjana de
la mida de gra és d’arena mitjana i el valor de la mediana
Sondatge BAS 04
és de 190 µm. També presenta un pobre grau de clas-
sificació. La mineralogia està formada per calcita amb
Aquest sondatge que presenta una potència de no-
baix contingut de magnesi amb quasi un 90%, dolomita
més 6 cm (Fig. 4) es localitza a la zona més propera a
amb poc més del 6,5% i la resta per quars.
l’esfondrament dins del sector del sifó dels Somnis (Fig.
Es tracta en conjunt de l’acumulació de restes
1). Presenta una alternança de nivells de centímetres de
granulars procedents de la meteorització de les parets
materials fins i altres de més arenosos, encara que poc
amb una molt feble mescla de materials fins procedents
diferenciats. Els nivells més fins tenen un color marró
de l’exterior. Els valors mitjans de les característiques
(7,5YR4/4), amb un contingut de matèria orgànica al vol-
del sondatge tant de contingut en matèria orgànica com
tant del 8%, i estan formats per arenes en un 69%, llims
dels paràmetres granulomètrics com de la mineralogia
en un 22,5% i la fracció argila representa, aproximada-
del sondatge es pot observar a les Taules 3, 4 i 5 res-
ment, el 8,5%. La mida mitjana de gra és d’arena mitja-
pectivament.
Figura 5: Fotografies al microscopi electrònic de rastreig (SEM) d’alguns
Figure 5: Scanning electron microscope (SEM) images of some calcite
detalls de les làmines de calcita flotant i dels seus hàbits
rafts details and its crystalline habits that compose the main
cristal·lins que composen l’acumulació sedimentària enregis-
sedimentary accumulation at the end of Sifó dels Somnis at
trada al sector més distal del sifó dels Somnis a la cova d’en
Cova d’en Bassol.
Bassol.
157

La sedimentació al sifó dels Somnis
través de les parts menys gruixades del sòtil (en algun
punt prop d’un metre) mesclant-se amb els dipòsits au-
La major part del sifó no presenta zones amb acu-
tòctons que mostren un clar gradient en percentatge des
mulació de sediments. Els dipòsits sedimentaris descrits
d’aquests punts fins a les parts més internes de la cavi-
en aquest sector de la cova d’en Bassol, corresponen a
tat. En el cas, però d’aquest sifó dels Somnis, l’aportació
la típica associació de fàcies carbonatades caracterís-
externa l’hem de considerar molt reduïda. El fet de que
tica de la zona de mescla en zones litorals, on per una
la cavitat no tingués una clara connexió directa amb
banda la presència de llacs salobres amb cambra d’aire
l’exterior pot haver determinat les seves característiques
permeten la precipitació epiaquàtica de calcita flotant
sedimentàries.
que acaba finalment acumulant-se al fons de les sales,
i per altra la presència d’haloclines afavoreix la corrosió
de les parets de la cavitat produint una meteorització
EL SIFÓ DELS CRANCS
selectiva que amolla grans de la roca calcarenítica mio-
cena que es van acumulant en el fons. L’estadi avançat
En el sector oriental de la cova d’en Bassol, al deno-
proper a l’abissament per esfondrament de la cavitat,
minat sifó dels Crancs (Fig. 1), la potència de sediments
afavoreix puntualment la infiltració de materials fins a
observada en els dos sondatges que s’hi ha realitzat ha
Nom
Localització % M.O.


mínim
màxim
mitjana
Desv. típica
BAS00
Sòl edàfic exterior


8.65
BAS01
Sala primera Sifó dels Somnis
3.41
5.45
4.46
1.02
BAS02
Zona dels Paleonivells (S. Somnis)
-
-
-
-
BAS03
Laminador superior nou (S. Somnis)
s.m.
s.m.
s.m.
s.m.
BAS04
Sifó dels Somnis
7.59
9.53
8.56
1.37
BAS05
Sifó dels Crancs (mar)
10.53
16.00
13.18
1.77
BAS06
Final Esfondrament (Sifó Crancs)
6.21
11.96
8.16
1.99
Taula 3: Valors estadístics descriptius per a la totalitat de cada sondatge
Table 3: Mean organic matter content (LOI) data of sediment cores at
del contingut en matèria orgànica (cova d’en Bassol, Felanitx).
Cova d’en Bassol, Felanitx.
Sondatge Arenes Llims Argiles Mediana Classificació

mitjana D. típ. mitjana D. típ.
mitjana D. típ. mitjana D. típ.
mitjana
D. típ.
BAS00
7.66
-
85.32
-
7.02
-
20.70
-
26.54
-
BAS01
88.2
1.88
10.29
1.36
1.51
0.56
439.1
76.16
485.57
54.62
BAS02
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
BAS03
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
BAS04
68.05
0.91
22.12
0.74
9.84
1.65
174.99
21.27
313.48
7.28
BAS05
11.39
4.12
75.10
5.23
13.51
4.11
18.21
5.25
43.07
18.58
BAS06
11.36
13.64
69.03
10.51
19.62
4.21
12.13
10.89
53.97
53.15
Taula 4: Paràmetres granulomètrics bàsics mitjans per a la totalitat de
Table 4: Mean textural basic parameters of sediment cores with more
cada sondatge dels sondatges amb més d’una mostra (excepte
than one sample (except BAS00-01) at Cova d’en Bassol, Fe-
BAS00-01).
lanitx.
Sondatge Argiles
Silicats

Carbonats

Il·lita
Caolinita
Quars
Feldspats
Calcita
Aragonita
Dolomita
BAS00
7.48
3.80
78.47
10.25
-
-
-
BAS01
-
-
5.86 (1.53)
-
93.26 (1.90)

0.89 (0.57)
BAS02
-
-
-
-
100.00
-
-
BAS03
s.m.
s.m.
s.m.
s.m.
s.m.
s.m.
s.m.
BAS04
-
-
3.47 (1.39)
-
92.66 (3.91)
-
3.88 (2.50)
BAS05
4.30 (2.99)
1.70(2.05) 24.83 (19.29) 1.93 (2.04) 59.99 (20.68) 4.16 (1.78)
2.20 (1.95)
BAS06
6.65 (3.82)
3.75 (2.22) 48.98 (23.31) 4.22 (4.35) 35.16 (31.68)
-
0.89 (2.37)
Taula 5: Valors mitjans dels principals components mineralògics de la
Table 5: Mean mineralogical composition of sediment cores from Cova
totalitat de les mostres corresponents a cada sondatge de la
d’en Bassol, Felanitx (between brackets standard deviation).
cova d’en Bassol, Felanitx (entre parèntesi les dades correspo-
nents a la desviació típica).
158

donat valors propers als 25 cm, tractant-se d’un recobri-
ment molt uniforme al llarg d’aquest sector de la cavitat
(Fig. 6), però mostrant una lleugera variabilitat sedimen-
tària en direcció SW-NE (entrada, per esfondrament
– mar).
Sondatge BAS 05
Aquest sondatge es troba localitzat (Fig.1) a la part
més interna del sifó dels Crancs, a la zona més propera
5 cm
a la mar. Es tracta d’un sondatge de 24,5 cm de potèn-
cia format per dos nivells clarament diferenciats amb un
nivell de transició que marca un contacte gradual (Fig.
6). El nivell superior, de 4 cm de potència, presenta una
coloració vermellosa (2,5YR4/8), tot mostrant una mar-
cada laminació submil·limètrica horitzontal donada per
una petita variació en la mida de gra i en la tonalitat del
color. El seu contingut en matèria orgànica supera un
poc el 10%. Des del punt de vista textural podem dir que
la fracció fina és la majoritària amb un 73% de llims i
un 17,9 % d’argiles. Les arenes tan sols representen un
9,1%. La mitjana de la mida de gra és de llims gruixuts
amb una mediana de 9,7 µm. La composició mineralò-
gica predominant és silícica (Taula 2) amb el quars com
a principal mineral amb poc més del 66,5% de mitjana, i
amb més del 13% de minerals de les argiles (il·lita, 6,7%
i caolinita 5,1%). La resta correspon a calcita (amb pro-
porcions similars de calcita magnesiana i calcita en baix
contingut en magnesi) amb poc més del 21,5%.
Figura 6: Sondatges obtinguts al sifó dels Crancs a la cova d’en Bassol.
El nivell de transició de 5,5 cm de potència presen-
Vegeu-ne la localització a la Fig. 1 i llegenda a la Fig. 4.
ta una coloració gradual de vermell groguenc a marró
Figure 6: Cores of sedimentary infilling in Sifó dels Crancs at Cova d’en
(5YR4/6 a 10YR4/3) amb un elevat contingut en matèria
Bassol. See location on Fig. 1 and legend on Fig. 4.
orgànica superior de mitjana al 15%. Predominen els
materials fins, amb un 79% de llims i un 13% d’argiles.
Les arenes estan al voltant del 8% de mitjana. La mitjana
de la mida de gra correspon a la fracció de llims gruixuts,
rament superiors de calcita magnesiana que calcita amb
essent la mediana de 16,9 µm. La composició mineral
baix contingut en magnesi), l’aragonita amb una mitjana
en aquests nivells de transició és clarament mixta silíci-
al voltant del 4,5% i amb proporcions molt variables de
co-carbonatada (Taula 2). Els carbonats oscil·len entre
dolomita que van des de 0 fina a quasi un 5%. El quars
el 35 i el 58% de la calcita (en proporcions similars de
oscil·la entre el 10,4 i el 15,7% i els feldspats oscil·len al
calcita magnesiana i amb baix contingut en magnesi),
voltant del 2,5%. El contingut en argiles (il·lita i caolinita)
més l’aragonita (aquest és l’únic sondatge en el qual hi
és molt escadusser amb mitjanes que rarament superen
és present) que és troba amb una mitjana a voltant el
el 2%, i que està dominat per la il·lita amb valors que
4,7% i la dolomita amb un 3,2%. Els components silícics
poden arribar al 6,5%.
estan dominats pel quars amb valors que oscil·len entre
La sedimentació reflectida en aquest sondatge ve
un 26,8% i un 38,6%, amb presència de feldspats per
marcada en la part basal per l’acumulació de restes
poden arribar fins a un 5,9% i les argiles que en total po-
granulars carbonatats procedents de la meteorització de
den superar de mitjana el 12%. Les argiles corresponen
les parets. També la presència de l’aragonita, implica,
a la il·lita amb valors que oscil·len entre el 4 i el 8% i la
probablement, un punt de contacte i obertura per la ban-
caolinita amb valors mitjans entre un 2 i un 4%.
da marina, fet que hauria permès l’entrada de sediment,
La base del sondatge està format per un nivell força
probablement d’origen eòlic en algun moment del seu
uniforme de 16 cm de potència de color predominant
desenvolupament. Al sostre, el sondatge incrementa de
groc vermellós (7,5YR6/6) que presenta uns continguts
forma gradual la proporció dels elements silícics proce-
en matèria orgànica al voltant del 12,5% de mitjana. La
dents de l’exterior fins a fer-se predominants. El registre
seva textura també es dominada pels fins amb les se-
del sondatge marca doncs la forta influència de les apor-
güents proporcions: llims entre un 11 i un 20%, argiles
tacions exteriors caracteritzant la mescla de materials
entre un 8 i un 21% i les arenes entre un 7 i un 19%.
fins procedents de l’exterior amb la pròpia sedimentació
La mitjana de la mida de gra correspon a la fracció dels
autogènica.
llims molt gruixuts i la mediana presenta una mitjana de
Un resum global de les característiques tant de con-
19,7 µm (llims gruixuts). La mineralogia (Taula 2) està
tingut en matèria orgànica com dels paràmetres granu-
clarament dominada pels carbonats, amb valors de la
lomètrics així com de la mineralogia del sondatge es pot
calcita que van de 67 a 79% (amb percentatges lleuge-
observar a les Taules 3, 4 i 5.
159

Sondatge BAS 06
i d’argiles superiors al 12%. La mitjana de la mida de gra
cau dins de la fracció de les arenes molt fines amb un
A la zona negada més propera a l’esfondrament que
valor de la mediana (D ) de 36 µm (llims molt gruixuts)
50
dóna lloc a l’entrada de la cavitat en el sifó dels Crancs
i amb un grau de classificació regular. La mineralogia
(Fig. 1) s’ha realitzat aquest sondatge que presenta una
d’aquests nivells està dominada pels carbonats (Taula
potència propera als 23,5 cm (Fig. 6). Es tracta d’una
2) amb més d’un 92% de calcita amb baix contingut de
acumulació sedimentària molt variable en la vertical
magnesi, els quars hi és present amb poc més del 7% i
i en la que alternen nivells mai superiors als 5 cm de
tan sols hi ha indicis de minerals de les argiles. A l’altre
potència més arenosos amb coloracions vermelles gro-
extrem de les fàcies trobaríem les fàcies fines vermello-
guenques (5YR5/8) amb nivells de composició més fina
ses que se caracteritzen per uns continguts en matèria
de tonalitats més vermelles obscures (2,5YR4/8), amb
orgànica inferiors entre un 6 i un 8% i per una textura
algunes gradacions amb nivells no sempre clarament
clarament dominada pels fins, amb uns valors mitjans de
marcats per contactes nets i que indiquen una clara pre-
la fracció dels llims entre 69 a 78% segons les mostres
dominança de les fàcies de mescla.
i uns percentatges de la fracció argila, els més elevats
En aquest sentit poden diferenciar com a mem-
de totes les fàcies presents, que oscil·la entre un mínim
bres extrems, per una banda la fàcies més arenosa que
de 20,3% i un màxim de 24,6%. La proporció d’arenes
vendria representada per la mostra BAS06-03, la qual
rarament supera el 8%. La mitjana de la mida de gra
presenta els continguts mitjans més baixos de matèria
està entre llims mitjans i llims gruixuts essent la media-
orgànica (6%). La seva textura, més arenosa, li dóna
na de 6,2 µm (llims fins). Els components mineralògics
el contingut superior al 41% de la fracció arena, amb
estan dominats pel quars (Taula 2) amb valors que van
uns percentatges de llims lleugerament majors del 46%
de 61,2 fins a 71,6%. Els feldspats poden arribar a re-
Figura 7: Resum de les característiques texturals de les principals fàcies
Figure 7: Grain-size overview of the main facies present at Cova d’en
presents a la cova d’en Bassol.
Bassol.
160

presentar poc més del 9% i les argiles de poc més del
intermèdia. En aquest cas, les mostres que podem con-
10% fins a un 18% amb quasi doble percentatge de la
siderar mesclades contenen valors mitjans de matèria
il·lita per sobre de la caolinita. Els percentatges de car-
orgànica superior al 10% i la seva textura està dominada
bonats van de un 9 a un 15%, amb presència també de
pels fins, amb valors de la fracció llims superiors al 73%
dolomita en alguna mostra (fins a un 6,2%).
i d’argiles que oscil·len entre un 15 i un 19%, les arenes
Entre aquests dos membres que podríem conside-
presenten valors entre el 7 i el 14%. La mitjana de la
rar extrems tenim les fàcies amb composició i textura
mida de gra cau dins de la fracció dels llims gruixuts
Figura 8: Resum de les característiques de la composició mineralògica
Figure 8: Mineralogical composition overview of the main facies present
de les principals fàcies presents a la cova d’en Bassol.
at Cova d’en Bassol.
161

amb uns valors de la mediana segons les mostres que
mells fangosos (principalment silicicoclàstics) que poden
oscil·la entre 10,6 i 12,8 µm. El grau de classificació és
considerar al·lòctons, i per un altre banda arenes i are-
dolent. Mineralògicament són fàcies silícico-carbonata-
nes fangoses carbonatades groguenques considerades
des, amb valors mitjans de calcita lleugerament supe-
autòctones. Mescles d’ambdós tipus són molt freqüents,
riors al 52% de mitjana (amb valors similars de contingut
trobant-se en diferents proporcions. A la vegada els pro-
en calcita amb baix i alt contingut de magnesi), i abun-
cessos mecànics d’esfondrament proporcionen de forma
dant quars que dóna valors entre el 33,6 i el 37,8%. Els
puntual la formació i acumulació de blocs i graves que
feldspats hi poden ser presents amb percentatges que
són recoberts per les fàcies més fines
poden superar el 3%, i les argiles que van de un 6 i un
Les característiques morfològiques de la cavitat jun-
15% amb lleuger predomini de la il·lita per sobre de la
tament amb els processos d’esfondrament condicionen
caolinita.
en primera persona tant el tipus com, molt especialment,
L’acumulació sedimentària d’aquest sondatge in-
la potència dels sediments acumulats i la seva distribu-
dica una forta influència dels processos sedimentaris
ció. Els processos hidrològics, geoquímics i mecànics
al·logènics, amb esporàdiques aportacions de materials
controlen finalment les característiques texturals i mine-
silícics fins procedents de l’escorrentia superficial i que
ralògiques dels sediments.
entren a la cavitat pels punts de major debilitat estructu-
Seguint la classificació de fàcies sedimentàries pro-
ral i que arribarien a les parts més distals de la cavitat on
posades per FORNÓS et al., (in press) per a les zones
decantaria superposant-se a la que podem considerar
de mescla en zones costaneres a part dels que podríem
sedimentació autogènica de la cavitat. En aquest cas
denominar dipòsits grollers (corresponents a fàcies
aquesta estaria dominada per la disgregació granular de
d’entrada i blocs de trencament) que no han estat ob-
les calcarenites de les parets per la meteorització dife-
jecte d’estudi, trobem per una banda (Fig. 7 i 8) els di-
rencial induïda per la presència de la zona de mescla
pòsits carbonatats amb dues fàcies força diferenciades:
(haloclines). El predomini d’un o altre procés marca la
a) acumulacions de calcita flotant lligades a la presència
variabilitat de fàcies observada al sondatge.
de llacs amb cambra d’aire i, b) arenes carbonatades
Les característiques tant de contingut en matèria or-
procedents de la corrosió físico-química de les parets de
gànica com dels paràmetres granulomètrics així com de
la cavitat relacionada amb la zona de mescla d’aigües
la mineralogia globals del sondatge es poden observar
meteòriques i marines; per altra banda, tindríem els di-
resumides a les Taules 3, 4 i 5.
pòsits de materials clàstics fins aportats per la infiltra-
ció des de la superfície desprès del rentat superficial i
arrossegament de part del sòl, que arribaria a les zones
negades i que s’acumularia per decantació d’acord al
La sedimentació al Sifó dels Crancs
seu gradient granulomètric a l’interior de les sales de la
cavitat formant la característica fàcies de llims orgànics
La sedimentació en aquest sector oriental de la
obscurs. Els materials més fins al·lòctons arribarien per
cova d’en Bassol és, especialment, el clar reflex de la
decantació fins a les parts més internes donant la típi-
conjunció dels processos de sedimentació autogènics i
ca fàcies de llims fangosos vermells. La interacció entre
al·logènics que poden afectar a les cavitats en zona de
els diferents processos dóna lloc a la formació de fàcies
mescla de les zones litorals.
mesclades en molt diverses proporcions entre les ante-
Per una banda la presència d’haloclines afavoreix la
riorment descrites.
corrosió de les parets de la cavitat produint, com ja hem
La diferència en la sedimentació entre el sifó dels
comentat amb anterioritat, una meteorització selectiva
Somnis i el sifó dels Crancs és força clara. La influència
que amolla grans de la roca calcarenítica miocena que
al·lòctona externa amb l’entrada de material silícic pro-
es van acumulant en el fons. L’obertura parcial per es-
vinent de l’erosió del sòl i posterior arrossegament per
fondrament de la cavitat, permet l’entrada de materials
l’escorrentia d’infiltració cap a l’interior de la cova d’en
fins aportats per l’escorrentia superficial dins la cavitat
Bassol, es fa evident que està clarament esbiaixada cap
mesclant-se amb els dipòsits autòctons que mostren en
al sifó dels Crancs, on hi predomina de forma clara la se-
aquest cas un clar i fort gradient en la composició mine-
dimentació fina i silícia amb un fort gradient negatiu cap
ralògica des de l’entrada fins a les parts més internes
a les parts més internes de la cavitat, on puntualment
de la cavitat. En el cas del sifó dels Crancs, l’aportació
i al llarg de la seva evolució geomorfològica hi ha ha-
externa l’hem de considerar força important.
gut l’entrada de material arenós, probablement d’origen

eòlic (i/o marí) en alguna obertura propera a la mar. En
aquest sifó la generalitat del les fàcies són clarament
dominades per les mescles silícico-carbonatades. Per
Discussió i conclusions
contra al sector del sifó dels Somnis, aquesta influèn-
cia de la sedimentació terrígena és molt feble i arriba a
ser pràcticament nul·la a les parts més occidentals del
El trespol de la cova d’en Bassol està recobert, local-
sifó, on a més la presència de llac amb cambra d’aire,
ment, per una sedimentació variable fangosa o arenosa
propicia la precipitació de làmines de calcita flotant a la
resultat dels processos sedimentaris implicats en la seva
seva superfície i dóna lloc a acumulacions més o menys
acumulació. A grans trets s’hi diferencien sediments ver-
importants al trespol.
162

Agraïments
El present treball és una contribució al projecte de
recerca finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación
- FEDER, CGL2006-11242-C03-01/BTE. Aquest treball
s’ha pogut dur a terme en estar finançat parcialment grà-
cies al projecte de la Fundació “SA NOSTRA”, Caixa de
Balears, dins la convocatòria d’ajuts per a projectes de
Conservació de la Biodiversitat 2006. Volem agrair al Sr.
Andreu Ramis, al Sr. Tomeu Tomàs i a la Sra. Eva Villa-
longa de la Fundació “SA NOSTRA”, Caixa de Balears
les seves atencions i bones disposicions.
A Ferran Hierro i Joan Cifre dels Serveis Científico-
Tècnics de la Universitat de les Illes Balears l’ajuda en
l’anàlisi de les mostres de sediment i a Montse Guart del
Departament d’Estratigrafia de la Universitat de Barce-
lona.
Al Sr. Antoni Hernàndez i la seva família, propietaris
del terreny on s’obre l’entrada de la cova d’en Bassol,
per les facilitats que ens han donat per accedir-hi. Al fo-
tògraf Pedro Gracia per documentar fotogràficament el
sifó des Somnis (zona subaquàtica). Als companys es-
peleòlegs que van col·laborar amb nosaltres per poder
dur a bon terme la topografia de la cavitat, especialment
a Peter Watkinson i Tòfol Monserrat.
Bibliografia
AOKI, S.; OINUMA, K. i SUDO, T. (1974): The distribution of
clay minerals in the recent sediments of the Japan Sea.
Deep-Sea Research, 21: 299-310.
FORNÓS, J.J.; GINÉS, J. i GRÀCIA, F. (submitted). Present-
day sedimentary facies into the coastal karst caves of Ma-
llorca Island (Western Mediterranean). Journal of Caves
and Karst Studies, submitted.
GINÉS, J.; FORNÓS, J.J.; TRIAS, M.; GINÉS, A. I SANTAN-
DREU, G. (2007): Els fenòmens endocàrstics de la zona
de Ca n’Olesa: la cova de s’Ònix i altres cavitats veïnes
(Manacor, Mallorca). Endins, 31: 5-30.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. i WATKINSON, P. (1998): La cova
d’en Passol i altres cavitats litorals situades entre cala sa
Nau i cala Mitjana (Felanitx, Mallorca). Endins, 22: 5-18.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME D. i FE-
BRER, M. (2006): El sistema Pirata-Pont-Piqueta (Mana-
cor, Mallorca): Geomorfologia, espeleogènesi, hidrologia,
sedimentologia i fauna. Endins, 29: 25-64.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; JAUME D.; FORNÓS, J.J.; URIZ,
M.J.; MARTIN, D.; GIL, J.; GRACIA, P.; FEBRER, M. i
PONS, G. (2005): La cova des Coll (Felanitx, Mallorca):
Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentolo-
gia, fauna i conservació. Endins, 27: 141-186.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; CLAMOR, B.; FEBRER, M. i GA-
MUNDÍ, P. (2007): La cova de sa Gleda I. Sector Clàssic,
Sector de Ponent i Sector Cinc-cents. (Manacor, Mallor-
ca): Geomorfologia, espeleogènesi, sedimentologia i hi-
drologia. Endins, 31: 43-96.
GRÀCIA, F.; JAUME D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER,
P.; CLAMOR, B.; GUAL, M.A. i VADELL, M. (2003): Les
coves de cala Anguila (Manacor, Mallorca). II: La Cova
Genovesa o Cova d’en Bessó. Espeleogènesi, geomor-
fologia, hidrologia, sedimentologia, fauna, paleontologia,
arqueologia i conservació. Endins, 25: 43-86.
HARDY, R. i TUCKER, M. (1988): X-ray powder diffraction of
sediments. In: Tucker, M. ed. Techniques in sedimentolo-
gy. Blackwel. Pàgs: 191-228.
163

164