Coves litorals, Geomorfologia i jaciments del quaternari de la Marina de Llucmajor zona 1: la franja costanera es Rac� des Llobets i Cala Esglesieta (1a part)
ENDINS, núm. 32. 2008. Mallorca
COVES LITORALS, GEOMORFOLOGIA I JACIMENTS DEL
QUATERNARI DE LA MARINA DE LLUCMAJOR ZONA 1:
LA FRANJA COSTANERA ENTRE ES RACÓ DES LLOBETS
I CALA ESGLESIETA (1a part)
per Antelm GINARD 1, 4, Damià VICENS 2, 4 ,8, Damià CRESPÍ 2, 5, Mateu VADELL 1, 4, 5,
Pere BOVER 1, 4, 5, 6, Pau BALAGUER 4, 7 i Francesc GRÀCIA 3, 4, 8
Resum

Presentam la topografia i descripció de 12 coves litorals de Llucmajor (Illa de
Mallorca). Es comenta la seva possible gènesi i les peculiaritats morfològiques més
destacades.

Es descriuen jaciments del Pleistocè superior marí, basant-nos en la bibliografia
existent, els fòssils presents a les col·leccions de la Societat d’Història Natural de les
Balears i en observacions personals. Els jaciments de la pedrera de cala en Bassí,
na Blanca, la cova Foradada i es cocó de Ca n’Esglesieta eren inèdits fins ara.
Resumen

Presentamos la topografía y descripción de 12 cavidades litorales de Llucmajor
(Isla de Mallorca). Se comenta su posible génesis y los rasgos morfológicos más
destacados.

Se describen yacimientos paleontológicos del Pleistoceno superior marino,
y para ello nos basamos en la bibliografía existente, en los fósiles presentes en
las colecciones de la Societat d’Història Natural de les Balears y en observaciones
personales. Los yacimientos de Cala en Bassí, Na Blanca, la Cova Foradada i es
Cocó de Ca n’Esglesieta eran inéditos hasta la fecha.
Abstract

We present the topographic survey and description of 12 littoral caves in the
municipality of Llucmajor (Mallorca). We also comment on their possible origins and
the more remarkable morphological features.

In addition we describe marine deposits from the Upper Pleistocene according
to published bibliography, the collections curated at the Natural History Society of the
Balearic Islands and personal observations. Some new deposits are presented here
(Cala en Bassí, Na Blanca, Cova Foradada and Cocó de Ca n’Esglesieta).
Introducció
Llucmajor és el terme més gran de Mallorca i pre-
ROSSELLÓ (1964), CUERDA i SACARÈS (1992) des-
senta un litoral constituït per platges, cales i penya-se-
criuen les costes de la marina de Llucmajor com a poc
gats instal·lats a la plataforma post-orogènica miocena.
estructurades, a excepció del sector occidental i de la
zona de cala Beltran i cala Pi.
A Mallorca hi ha tres zones litorals amb relleus tabu-
1
Grup Espeleològic EST. Palma.
lars post-orogènics, que estan separades per àrees de
2
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma.
conca reblides per dipòsits plioquaternaris. La marina de
3
Grup Nord de Mallorca. Pollença.
Llucmajor, que n’és una d’elles, té una longitud de 41,2
4
Societat d’Història Natural de les Balears. Margarida Xirgu 16
baixos. E-07011. Palma.
km (BALAGUER, 2007).
5
Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN). Ctra Palma-Port de
Segons GOMEZ-PUJOL et al. (2007b), les majors
Sóller, km 30,5. E-07100. Sóller.
cotes i verticalitat a la costa de Llucmajor es troben en
6
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, Ctra de Valldemossa km
7,5. E-07122. Palma.
el sector del cap Blanc-Escut del Barcelona, on hi ha
7
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, IMEDEA (CSIC-UIB),
penya-segats de més de 120 m. Ambdós costats del cap
Miquel Marquès 21. E-07190. Esporles.
Blanc les cotes van disminuint progressivament fins a
8
Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes
Balears. Carretera de Valldemossa km 7,5. E-07122. Palma. email:
passar a costes amb escaló o en nip, tant a Son Verí
naburguesa@gmail.com
com a s’Estelella.
81

Els dipòsits quaternaris d’aquesta zona han estat
Situació geogràfica
estudiats per diferents autors, sobretot per Joan Cuer-
da. Quant al Miocè de la marina de Llucmajor es poden
diferenciar dues unitats estratigràfiques. La inferior és
La zona d’estudi està situada al sud-est de l’illa de
la Unitat d’Esculls en la qual es poden observar clara-
Mallorca. L’àrea que tractam es troba a la franja cos-
ment diferents fàcies: fàcies de plataforma, fàcies de
tanera de la marina de Llucmajor, entre les badies de
talús escullós, fàcies de front escullós i fàcies de rere
Campos i Palma. El sector prospectat està situat d’est
l’escull coral·lí o lagoon (POMAR et al., 1983). Per so-
a oest, des d’es Racó des Llobets fins a cala Esglesieta
bre d’aquesta unitat, i discordant amb ella, hi trobam el
i constitueix més de 8 km de litoral i abraça sis posses-
complex de les Calcàries de Santanyí, també anomenat
sions: es Llobets, Son Bieló, Son Reinés, Son Fideu,
Complex Terminal (FORNÓS i POMAR, 1983). Aquest
Son Avall i s’Estelella.
complex consta de diverses unitats deposicionals: cal-
La toponímia d’aquesta zona, com s’ha dit abans,
càries oolítiques, estromatòlits, calcàries evaporítiques,
s’ha agafat de Cosme Aguiló (AGUILÓ, 1996). Concre-
esculls de serpúlids i calcàries d’aigües salobres (man-
tament, sobre el topònim de s’Estelella, cal dir que no
glars), que corresponen a sediments de plataforma i se-
hem fet servir la forma Estalella, molt més coneguda
qüències litorals. Les coves que presentam en el present
a Llucmajor, i hem fet servir la forma Estelella (AGUI-
treball es localitzen principalment en el complex de les
LÓ,1992).
Calcàries de Santanyí, encara que algunes s’excaven
parcialment en materials pleistocènics.
En aquest treball es cataloguen cavitats litorals des
d’es Racó des Llobets fins a cala Esglesieta, que foren
Marc físic i geomòrficde la zona
topografiades entre els estius de 2007 i de 2008, qüe-
stió ja comentada a GINARD et al. (2008). S’han situat
d’estudi
29 cavitats, 2 basses temporals i 2 torrents, dels quals
s’han topografiat 12 cavitats.
La toponímia del litoral de Llucmajor ha estat es-
El tram de costa comprés entre cala Esglesieta i es
tudiada detalladament per AGUILÓ (1996), per la qual
Racó d’es Llobets (Figura 1) té una longitud aproxima-
cosa molts del noms de les coves descrites en aquest
da de 8.600 m, dels quals 8.500 m pertanyen a l’illa de
treball, provenen de la toponímia recollida per aquest
Mallorca i uns 100 m pertanyen a l’Illot de s’Estanyol
autor.
de Migjorn. Es tracta d’un segment costaner localitzat
Dins la denominació genèrica de cova litoral tenen
dins del municipi de Llucmajor, a uns 400 m a l’est de la
cabuda les captures càrstico-marines i les coves mari-
urbanització de Vallgornera, i conforma la línia de costa
nes (o d’abrasió marina). A les primeres originalment
dels nuclis urbans de s’Estanyol i de la urbanització de
existeix una forma endocàrstica que és capturada pel
Son Bieló. La major part de la línia de costa no presenta
progrés de l’erosió litoral i el conseqüent retrocés de la
modificacions (79%, 6.760 m) i pràcticament la totalitat
línia de costa. Les coves marines, en el sentit estricte de
de les modificacions per part de l’home es concentren
la paraula, s’originen a partir de processos aliens als de
a la zona de s’Estanyol de Migjorn, al voltant del club
la carstificació i són cavitats excavades per l’acció erosi-
nàutic (21%, 1.840 m).
va lligada a la dinàmica litoral de les aigües marines. Les
Es pot observar una disminució constant en l’altura
cavitats de gènesi marina no són exclusives de les cos-
de la línia de costa del tram estudiat d’oest cap a est
tes amb litologia calcària i són presents a qualsevol tipus
(ROSSELLÓ, 1964; CUERDA i SACARÉS, 1992).
de litologia (GINÉS, 2000). Les coves d’abrasió marina
Aquesta disminució en l’altura està relacionada amb el
estan ben definides per GRÀCIA i VICENS (1998), GI-
basculament de la marina de Llucmajor o de Migjorn
NÉS (2000) i GRÀCIA et al. (2001), per la qual cosa ens
que presenta les majors altures de costa a la seva part
estalviam les característiques d’aquest tipus de cavitat.
central (cap Roig - cap Blanc) i van perdent altura a me-
SERVERA (2004) tracta les mesoformes litorals i la
sura que ens desplaçam cap als seus extrem. A la zona
geomorfologia litoral d’una forma molt aclaridora.
de cala Esglesieta les costes presenten altures compre-
Totes les coves litorals d’aquest treball tenen la
ses entre els 15 i els 20 metres, mentre que a la zona
seva gènesi lligada a l’abrasió marina, encara que tam-
d’es Racó des Llobets es troben costes baixes amb al-
bé és possible que hi hagi captures càrstico-marines, i
tures compreses entre l’1 i els 2 metres (Figura 1), des-
es troben instal·lades dins materials del Miocè i del Qua-
envolupant-se costes d’erosió en estrats o de tipus sapa
ternari.
(BUTZER, 1962; ROSSELLÓ, 1975). Aquesta pèrdua
La presència de jaciments del Pleistocè és una ca-
d’altura, de l’oest cap a l’est, indica el pas progressiu
racterística rellevant de la zona, per la qual cosa s’han
dels relleus tabulars post-orogènics del Miocè Superior
revisat tots els jaciments del Pleistocè superior amb fau-
de la marina de Llucmajor o de Migjorn cap a la conca
na marina coneguts fins ara i s’han descrit els jaciments
de Campos reblida per materials d’edats compreses en-
inèdits. Es fa una ressenya dels jaciments basant-nos
tre el Miocè Mitjà i el Plio-Quaternari a on la potència
en la descripció ja feta per autors anteriors i en observa-
dels sediments pot arribar a assolir de l’ordre dels 300
cions personals. També s’han consultat les col·leccions
metres (FUSTER, 1973).
de la Societat d’Història Natural de les Balears on hi ha-
La seqüència estratigràfica de la zona d’estudi no
via material procedent de la zona d’estudi.
és uniforme i varia d’acord amb la disminució progressi-
va de l’altura de la línia de costa. Com a tret general, en
els trams costaners amb major altura, les calcàries i cal-
82

Figura 1: Localització de la zona d’estudi compresa entre cala Esglesieta
Figure 1: Location of the study zone between Cala Esglesieta and
i es racó d’es Llobets (Llucmajor). La característica més
Es Racó d’es Llobets (Llucmajor). The most remarkable
notable és la pèrdua d’altura de l’oest cap a l’est i els canvis en
characteristic is the loss in height from West to Est and the
les litologies que contacten amb la mar relacionat amb aquest
changes in the lithologies contacting the sea, related to this
fenomen.
phenomenon.
carenites del Miocè Superior ocupen la major part de la
de l’onatge és molt paregut al que s’observa a la res-
columna estratigràfica (Foto 1). Per altra banda, la resta
ta del litoral sud i sud-est de Mallorca, predominant els
de materials de la seqüència, atribuïts als temps Qua-
onatges i els vents de direccions provinents del sud-oest
ternaris (CUERDA i SACARÈS, 1992), adquireixen ma-
i del sud-est (GÓMEZ-PUJOL et al., 2007c). Cal assen-
jor protagonisme a mesura que ens acostem a la zona
yalar que el tram comprès entre cala Esglesieta i punta
de la torre de s’Estelella i s’Estanyol. Malgrat aquestes
Plana rep de manera més directe els onatges del sud-
variacions geomòrfiques del front litoral es pot assumir,
oest que és precisament la direcció en la qual arriben els
de forma molt general, que la seqüència estratigràfica
majors valors d’altura significant d’onatge (CAÑELLAS
generalitzada respon a la presència de calcàries i calca-
et al., 2007).
renites corresponents a la Unitat Calcàries de Santanyí
(FORNÓS, 1983) i sobre aquestes i amb un contacte
erosiu i discordant es disposen els materials Quaterna-
ris. La condició de trobar-nos a una zona constituïda per
Basses temporals
materials post-orogènics, dipositats amb posterioritat
de l’Orogènia Alpina, implica que aquests es disposen
d’acord amb una estratificació horitzontal o subhorit-
Les basses temporals són depressions molt poc
zontal deguda, en alguns casos, a reajustaments tec-
profundes i de dimensions reduïdes, disposades sobre
tònics puntuals com el que es manifesta a la zona de
algun tipus de terreny impermeable, que no tenen cap
s’Estelella (SERVERA i RODRÍGUEZ-PEREA, 1997) a
aportació permanent d’aigua; s’omplen amb les pluges i
on s’han constatat moviments tectònics recents.
es buiden més o menys tard en funció de les precipita-
Quant a les implicacions de l’onatge i del clima ma-
cions que s’hagin produït durant l’hivern i la primavera,
rítim en el modelat de la línia de costa és important as-
del vent i de la temperatura (MUNTANER, 2006). A la
senyalar que el segment costaner objecte d’estudi està
zona estudiada n’hem localitzat dues: la primera, ano-
orientat al sud (Figura 1), amb la qual cosa pot rebre
menada es Bassal, es forma a la desembocadura des
directament l’onatge de direccions compreses entre Po-
torrent de Garonda. Aquesta bassa és l’origen del nom
nent (oest) i Xaloc (sud-est). El règim mitjà direccional
de s’Estanyol, que ha esdevingut un pur fòssil (AGUILÓ,
83

Foto 1: Cala Esglesieta. Calcàries i calcarenites del Miocè superior
Photo 1: Cala Eslesieta. Upper Miocene (Messinian) limestones and
(Messinià) complex de les calcàries de Santanyí i eolianites i
calcarenites Santanyí limestone complex and Pleistocene
paleosòls del Pleistocè (Foto M. Vadell).
aeolianites and paleosoils (Photo M. Vadell).
84

1996). En aquesta bassa hi podem trobar fauna molt ca-
una revista americana l’any 1962. De llavors ençà el tre-
racterística de les basses com ara l’invertebrat Triops
balls realitzats sobre la geomorfologia mallorquina són
cancriformis o el vertebrat Bufo viridis. La segona bassa
nombrosos i abracen diferents línies d’investigació. Una
és localitza molt a prop de la torre de s’Estelella (Foto
visió històrica, on surten els principals treballs referits a
2). A la marina de Llucmajor trobam la concentració més
la geomorfologia litoral, ve donada per GOMEZ-PUJOL
important de basses de les Balears.
i PONS (2007).
Nosaltres seguim una línia iniciada per GRÀCIA et
al. (1997), on s’intenta topografiar totes les cavitats lito-
rals d’una zona. Es clar que moltes d’aquestes cavitats,
Geomorfologia litoral
per no dir la majoria, no tenen una gènesi d’origen càrs-
tic i són originades per l’erosió marina, emperò algunes
d’elles que s’han originat en períodes interglacials i han
La geomorfologia litoral té com a objecte descriure
tingut temps per estar enfora de la mar en períodes gla-
les formes del relleu en aquest espai i explicar els pro-
cials quant la línia de costa estava més baixa, poden
cessos que les generen. El temps és un factor clau en
presentar fenòmens relacionats amb el carst (GINÉS,
la interpretació i explicació del relleu i de la seva evo-
2000).
lució. La posició i configuració d’un litoral és el resul-
Referent al mesomodelat dels penya-segats de les
tat de la combinació de tres factors independents: els
marines mallorquines es pot trobar un esquema de les
processos geològics esdevinguts en el passat i els ac-
morfologies més freqüents a GRÀCIA i VICENS (1998).
tuals, el nivell relatiu de la mar i la relació local entre
A GRÀCIA et al. (2001) surt un esquema un poc més
l’erosió i l’acumulació, i un tercer factor que resulta de
ampliat. A GINÉS (2000) es poden consultar diver-
diversos processos actius, subaeris i marins, engegats
sos exemples on es relaciona el modelat litoral amb
per agents de naturalesa mecànica, química i biològica
l’endocarst.
(SERVERA, 2004).
Recentment, GOMEZ-PUJOL et al. (2007a) ava-
Els primers treballs descriptius o temàtics de la cos-
luen la magnitud dels processos erosius que actuen
ta mallorquina daten de finals del XIX, emperò el primer
sobre el penya-segats carbonatats de la zona de cala
treball de síntesi n’és un de Karl W. Butzer, aparegut a
Esglesieta.
Foto 2 : Bassa temporal a prop de la torre de s’Estelella (Foto D.
Photo 2 : Temporary pool near Torre de s’Estelella (Photo D. Vicens).
Vicens).
85

Tot el que serien les microformes de meteorització
tot, algunes marines. Les argiles es dipositen per de-
del litoral calcari, ben definides per GOMEZ-PUJOL i
cantació als estanys mentre que els clastes negres són
FORNÓS (2001), presents per tota la zona d’estudi, es
restes vegetals carbonosos.
deixen per un proper treball.
A GOMEZ-PUJOL et al. (2007a) es pot trobar una ex-
plicació de l’estratigrafia de la zona de cala Esglesieta.
Situació geològica
QUATERNARI
Antecedents
Ens trobam a la plataforma post-orogènica de la
marina de Llucmajor. A la zona d’estudi hi ha materials
BUTZER i CUERDA (1960) descriuen dipòsits
del Miocè superior i del Quaternari (Foto 1). Comentam
quaternaris amb fauna marina a s’Estelella, un de
breument el Miocè, per donar pas al Quaternari que sí
l’interglaciar Mindel-Riss just per damunt del Miocè i
detallam, sobretot els dipòsits del Pleistocè superior amb
l’altre de l’Eutirrenià, amb la peculiaritat que es troben
fauna marina. Els dipòsits amb mol·luscs terrestres del
a una alçada poc freqüent a les Balears, a uns +10,5
Quaternari de la zona d’estudi són més aviat modests si
m snm. També estudien els dipòsits del Pleistocè entre
els comparam amb alguns de la zona septentrional de
s’Estanyol i la punta de son Bieló.
Mallorca (veure VICENS i PONS, 2007) o amb altres del
SOLÉ-SABARÍS (1962) presenta un tall estrati-
mateix litoral de Llucmajor (veure CUERDA, 1975).
gràfic de s’Estanyol, sense fer precisions dels fòssils
presents.
BUTZER i CUERDA (1962a) presenten el tall de la
MIOCÈ
punta de Son Bieló.
BUTZER i CUERDA (1962b) estudien els dipòsits
En la zona d’estudi els materials miocens es tro-
del Pleistocè amb fauna marina de s’Estelella situats a
ben just per sota dels nivells d’eolianites i paleosòls del
+4,5 m snm.
Pleistocè. Aquests afloren als penya-segats costaners,
ROSSELLÓ (1964) recull els coneixements que es
en tot el litoral d’aquesta àrea. En la zona del present
tenien fins a les hores del Quaternari de la zona.
treball, el Miocè està representat per les Calcàries de
CUERDA (1975) descriu els jaciments de la zona a
Santanyí (també anomenat Complex Terminal). Segons
la seva obra del Quaternari balear, posant un especial
FORNÓS i POMAR (1983) aquesta unitat estratigràfi-
esment en els jaciments de s’Estelella per la seva im-
ca consisteix essencialment en calcàries oolítiques,
portància.
associades a nivells estromatolítics, calcàries evaporí-
ROSE (1978) presenta un tall del racó de s’Arena i
tiques, esculls de serpúlids i calcàries d’aigües salobres
de s’Estelella.
(manglars); totes elles corresponen a sediments de pla-
CUERDA et al. (1983) estudien el jaciment de cala
taforma i a seqüències litorals. Aquests materials són
en Paiàs (denominat com a cala en Timó pels autors
atribuïts al Messinià. Corresponen, doncs, a materials
esmentats) i li donen una cronologia neotirreniana.
postorogènics, que només poden veure’s afectats per
CUERDA (1987) fa referència als jaciments de la
la tectònica distensiva. Estratigràficament es troben per
zona al parlar de determinades espècies.
sobre de la Unitat d’Esculls que formen la plataforma de
CUERDA i SACARÉS (1992) fan una recopilació
la marina de Llucmajor. La potència de les Calcàries de
dels jaciments del Quaternari marí de Llucmajor.
Santanyí no sobrepassa els 30 m.
SERVERA (1997) a la seva tesi sobre sistemes du-
Les coves que trobam en aquesta zona d’estudi es
nars litorals de les Balears, parla àmpliament del siste-
troben en aquests materials, encara que algunes també
ma dunar de s’Estelella.
s’emplacen parcialment en els materials del Pleistocè.
SERVERA i RODRIGUEZ-PEREA (1997) parlen de
FORNÓS i POMAR (1983) diferencien diver-
les dunes recents i quaternàries de s’Estelella.
ses unitats en aquest complex. La majoria de cavitats
VICENS i GRÀCIA (1998) en un article de caire ge-
s’encaixen en la Unitat Oolítica, format essencialment
neral, reprodueixen el dibuix de s’Estelella de CUERDA
per un grainstone oolític, que pot presentar estratifica-
(1975).
cions creuades. Segons aquests autors correspon a
MOREY (2008) fa una catalogació i valoració dels
ambients deposicionals de fàcies litorals, intermareals
jaciments més coneguts de la zona.
i submareals. Encara que en la nostra zona d’estudi
no aflorin clarament, més a prop de la urbanització de
Vallgonera, trobam un altre complex de nivells que for-
Metodologia
ma part de la unitat estratigràfica de les Calcàries de
Santanyí. Aquest és el Complex de Manglars, que aflora
En primer lloc hem revisat tots els articles que fan
per sota de la Unitat Oolítica, on els penya-segats són
referència als dipòsits quaternaris del sector estudiat.
més elevats. Es caracteritza per la alternança de nivells
S’ha prospectat la zona i es presenten talls estratigràfics
biocalcarenítics de miliòlids amb bioturbació vertical i ni
dels jaciments del Pleistocè superior més significatius
vells més fangosos, amb estratificació horitzontal. Tam-
(Figura 3). També s’ha revisat la col·lecció CUERDA,
bé poden trobar-se nivells d’argiles verdes amb clastes
en la què hi ha catalogats el mol·luscs marins (PONS et
negres. Aquests nivells contenen una fauna amb espè-
al., 2008), i la col·lecció VICENS (ambdues dipositades
cies d’aigües dolces, d’altres d’aigües salobres i, fins i
a la Societat d’Història Natural de les Balears), on hi ha-
86

Figura 2: Mapa de la zona amb la situació de les cavitats (basat en
Figure 2: Location map of the caves (based on AGUILÓ, 1996): 1)
AGUILÓ, 1996): 1) Cova des Ribell, 2) Cova des Mollet des
Cova des Ribell, 2) Cova des Mollet des Canons, 3) Cova
Canons, 3) Cova Pudenta, 4) Cova de Cala en Paiàs, 5) Cova
Pudenta, 4) Cova de Cala en Paiàs, 5) Cova de sa Torre, 6)
de sa Torre, 6) Cova des Metge Mames, 7) Cova des Coconar,
Cova des Metge Mames, 7) Cova des Coconar, 8) Cova de
8) Cova de Cala en Moix, 9) Cova de na Blanca, 10) Cova des
Cala en Moix, 9) Cova de na Blanca, 10) Cova des Coloms
Coloms I, 11) Balma de s’Escui, 12) Cova de s’Escui, 13) Cova
I, 11) Balma de s’Escui, 12) Cova de s’Escui, 13) Cova de
de sa Punta, 14) Cova Foradada, 15) Cova de s’Estelella I, 16)
sa Punta, 14) Cova Foradada, 15) Cova de s’Estelella I,
Cova de s’Estelella II, 17) Balma des Coloms, 18) Cova des
16) Cova de s’Estelella II, 17) Balma des Coloms, 18) Cova
Coloms II, 19) Balma des Cap, 20) Cova des Cap, 21) Cova de
des Coloms II, 19) Balma des Cap, 20) Cova des Cap, 21)
ses Bistis Mortes I, 22) Cova de ses Bistis Mortes II, 23) Cova
Cova de ses Bistis Mortes I, 22) Cova de ses Bistis Mortes II,
des Cap de sa Paret, 24) Cova de s’Esperó I, 25) Cova de
23) Cova des Cap de sa Paret, 24) Cova de s’Esperó I, 25)
s’Esperó II, 26) Cova de s’Esperó III, 27) Cova des debaixador
Cova de s’Esperó II, 26) Cova de s’Esperó III, 27) Cova des
de Ca n’Esglesieta, 28) Cova de s’Enterrossai, 29) Cova de sa
debaixador de Ca n’Esglesieta, 28) Cova de s’Enterrossai, 29)
Panada. Situació dels jaciments del Pleistocè superior marí: A)
Cova de sa Panada. Location of the Upper Pleistocene marine
Rentador de ses Egos, B) S’Estanyol, C) Niu de Metralladora,
paleontological: A) Rentador de ses Egos, B) S’Estanyol, C)
D) Pedrera de Cala en Bassí, E) Cala en Paiàs, F) Torre de
Niu de Metralladora, D) Pedrera de Cala en Bassí, E) Cala en
s’Estelella nivell +3m i +4,5m, G) Torre de s’Estelella nivell
Paiàs, F) Torre de s’Estelella level +3m and +4,5m, G) Torre
+10,5m, H) Punta de na Blanca, I) Cova Foradada, J) Cocó de
de s’Estelella level +10,5m, H) Punta de na Blanca, I) Cova
Ca n’Esglesieta.
Foradada, J) Cocó de Ca n’Esglesieta.
via material procedent dels jaciments d’aquesta zona.
darrer autor presenta un tall amb una estratigrafia molt
Per a la toponímia i situació dels jaciments (Figura
senzilla del jaciment i diu que hi ha un nivell fossilífer
2), s’ha utilitzat el mapa toponímic d’AGUILÓ (1996).
comprès entre 5 i 10 cm de potència, fins els +2 m snm,
La datació relativa dels dipòsits està basada en els
recobert per uns llims vermellosos amb una crosta.
estudis de CUERDA (1975, 1987) i en la proposta feta per
Aquests nivells pleistocens estan per sobre del Miocè
VICENS et al. (2001), referent a les faunes de mol·luscs
(Figura 3-B).
marins durant el Pleistocè superior de les Balears i en la
BUTZER i CUERDA (1960) citen fòssils dels dos
qual es poden distingir tres faunes: una fauna termòfila
jaciments, emperò a la col·lecció CUERDA només hi ha
amb fauna senegalesa en el subestadi isotòpic 5e, una
una localitat denominada com a s’Estanyol.
fauna termòfila empobrida en el subestadi isotòpic 5c i
BUTZER i CUERDA (1960) descriuen el jaciment
una fauna banal en el subestadi isotòpic 5a.
denominat per aquests autors com a punta de Son Bieló
(Figura 3-A). Per sobre de les calcàries del Miocè hi ha
uns 20 cm de llims rosats, per donar pas a uns 50 cm de
Descripció dels jaciments del Pleistocè superior marí
llims roig-groguencs cimentats i calcària marina d’uns 10
cm de potència. Per damunt hi ha uns 20 cm d’arenes
PUNTA DE SON BIELÓ-S’ESTANYOL
marines llimoses, no massa cimentades i amb còdols de
platja i concrecions. També s’observen dipòsits terres-
Entre la punta de Son Bieló i s’Estanyol, BUTZER i
tres no massa cimentats de llims roig-groguencs con-
CUERDA (1960) parlen de dos jaciment molt semblants
temporanis dels sediments marins que arriben als +2m
i distants uns 300 m. El més occidental diuen que és
snm. A la part superior, els uns i els altres presenten
el que va mencionar SOLÉ-SABARÍS (1962). Aquest
una crosta rosada. El nivell marí era bastant fossilífer.
87

Figura 3: Estratigrafia dels principals jaciments del Pleistocè superior
Figure 3: Stratigraphy of the main deposits of marine Upper Pleistocene
situats entre es racó des Llobets i cala Esglesieta. A) Rentador
located between Es Racó des Llobets and Cala Esglesieta.
de ses Egos (en el treball original punta de Son Bieló) segons
A) Rentador de ses Egos (in the original paper cited as Punta
BUTZER i CUERDA (1962a): a- Margo-calcàries del Miocè.
de Son Bieló) according to BUTZER & CUERDA (1962a):
b- Llims col·luvials. c- Llims col·luvials. d- Beach rock. e- Dipò-
a- Miocene limestones. b- Colluvial silts. c- Colluvial silts. d-
sit neotirrenià amb fòssils marins. f- Llims continentals. B)
Beach rock. e- Fossiliferous marine sand. f- Terrestrial silts. B)
S’Estanyol segons SOLÉ–SABARÍS (1962): a- Miocè. b- Nivell
S’Estanyol according SOLÉ–SABARÍS (1962): a- Miocene. b-
fossilífer del Pleistocè superior. c- Llims. d- Crosta. C) Es Niu
Upper Pleistocene fossiliferous level. c- Silts. d- Crust. C) Es
de Metralladora: a- Calcàries del Miocè. b- Dipòsit neotirrenià
Niu de Metralladora: a- Miocene calcarenite. b- Neotyrrhenian
amb fòssils marins. 2 c- Eolianita. E) Cala en Paiàs (en el
deposit with marine fossils. c- Aeolianite. E) Cala en Paiàs (in
treball original cala en Timó) segons CUERDA et al.(1983):
the original paper cited as Cala Entimó) according to CUERDA
a- Eolianita pleistocena. b- Llims pleistocens. c- Eolianita
et al.(1983): a- Pleistocene aeolianite. b- Pleistocene silts. c-
pleistocena. d- Dipòsit neotirrenià amb fòssils marins. F) Torre
Pleistocene aeolianite. d- Neotyrrhenian deposit with marine
de s’Estelella nivell +3m i + 4,5m segons CUERDA (1975): a-
fossils. F) Torre de s’Estelella level +3m and + 4,5m according
Miocè. b- Bretxa amb llims. c- Sediments marins del Eutirrenià
to CUERDA (1975): a- Miocene. b- Breccia with silts. c- Late
final. d- Blocs cimentats amb llims arenosos i fòssils marins. e-
Eutyrrhenian marine sediments. d- Cemented blocks with
Llims del Würm. G) Torre de s’Estelella, nivell +10,5m segons
sandy silts and marine fossils. e- Würmian silts. G) Torre de
BUTZER i CUERDA (1962a): a- Calcaries del Miocè. b- Sol
s’Estelella, level +10,5m according to BUTZER & CUERDA
de terra rossa originada in situ. c- Platja del Tirrenia I. d- Llims
(1962a): a- Miocene calcarenite. b- Terra rossa soil in situ. c-
i col·luvions. e- Eolianita. f- Llims i col·luvions. g- Eolianita.
Tyrrhenian I beach. d- Silt and colluvium. e- Aeolianite. f- Silt
h- Llims i col·luvis. i- Eolianita. j- Dipòsit del Tirrenià II amb
and colluvium. g- Aeolianite. h- Silt and colluvium. i- Aeolianite.
Strombus bubonius. k- Llims continentals. I) Cova Foradada:
j- Tyrrhenian II beach containing Strombus bubonius. k-
a- calcàries del Miocè. b- Dipòsit del Eutirrenià. c- Llims
Terrestrial silts. I) Cova Foradada: a- Miocene limestones. b-
continentals.
Eutyrrhenian deposit. c- Terrestrial silts.
88

Posteriorment BUTZER i CUERDA (1962a) presenten
SOLÉ-SABARÍS (1962) realitza el seu tall (Figura 3-B).
un tall del jaciment. Anys més tard, CUERDA i SACA-
Els dipòsits de platja pleistocena són de poca potència
RÈS (1992) simplement el citen fent pocs comentaris.
(entre 5 i 20 cm) i es troben situats entre +0,8 i + 2 m
Per la fauna present i per l’alçada del jaciment respecte
snm, per sobre del Miocè.
del nivell de la mar BUTZER i CUERDA (1960) el varen
L’estratigrafia dels dipòsits quaternaris d’aquesta
situar cronologicament al Tirrenià III (també denominat
zona és molt més senzilla aparentment que el proper
Neotirrenià).
jaciment de s’Amarador des Càrritx estudiat per MOREY
MOREY (2008) presenta un tall de BUTZER i
et al. (2006), què té un nivell Neotirrenià i un contingut
CUERDA (1961) que no és tal. En primer lloc aquest
faunístic molt similar als estudiats. La poca alçada que
autor s’equivoca d’any, ja que Butzer i Cuerda varen pu-
presenten els jaciments respecte al nivell marí, que
blicar un tall d’aquest indret l’any 1962, i en segon lloc hi
afavoreix l’acció erosiva de la mar, i les infrastructures
ha diferències significatives respecte el dibuix original.
associades a la primera línia com són un port esportiu
Referent al jaciment denominat s’Estanyol-sa Ràpi-
i el carrer que va cap a Sa Ràpita són factors que possi-
ta per MOREY (2008), a la taula 10 del seu treball, surt
blement dificulten l’observació d’altres tipus de dipòsits
denominat com sa Ràpita, per la qual cosa hem inten-
quaternaris litorals.
tat esbrinar a partir d’aquest binomi toponímic, de quin
Si observam la Taula 1 veurem que totes les es-
jaciment es tractava. En primer lloc, hem consultat els
pècies citades per BUTZER i CUERDA (1960) són pre-
tàxons citats per MOREY et al. (2006) a s’Amarador des
sents a la seva col·lecció, això sí algunes amb canvis en
Càrritx (situat vora el port esportiu de sa Ràpita) i els
el nivell específic o en la varietat. Bivonia semisurrecta i
hem comparat amb el tàxons citats per MOREY (2008)
Thericium rupestre presents a la col·lecció CUERDA no
i hem observat que les diferències són enormes, per la
havien estats citades. Hem d’afegir al llistat d’aquests
qual cosa no és aquest jaciment. També l’hem comparat
jaciments, procedents de la col·lecció VICENS, Chama
amb el altres jaciments de la zona i el resultat ha estat
gryphoides, Patella aspera, Thais haemastoma, Pusia
infructuós. Les espècies de fauna càlida que cita MO-
tricolor, Mitra ebenus, Gadinia garnoti i el mol·lusc te-
REY (2008) no han estat observades per cap altre autor
rrestre Tudorella ferruginea.
que hagi estudiat la zona entre s’Estanyol i sa Ràpita
És de destacar que no s’ha trobat a les col·leccions
(veure BUTZER i CUERDA (1960); SOLÉ-SABARÍS
(ni a la col·lecció CUERDA ni a la col·lecció VICENS)
(1962); BUTZER i CUERDA (1962a); i aquest treball),
ni amb les observacions personals d’aquest sector, cap
per la qual cosa creiem que és tracta d’un error.
espècie termòfila, ni tan sols fragments, a pesar de la
Si ens atenem a la toponímia d’AGUILÓ (1996) el
riquesa amb fòssils que presenten alguns llocs. Per la
jaciment descrit per BUTZER i CUERDA (1960, 1962a)
semblança litològica dels dipòsits, per els fòssils i per
es troba entre sa Ferradura i es Tests, circumdant es
l’alçada sobre el nivell actual de la mar, aquests dipò-
rentador de ses Egos. L’estratigrafia proposada per BU-
sits de platja compresos entre sa Ferradura i es mollet
TZER i CUERDA (1962a) no s’observa d’una forma cla-
Vei són presumiblement del OIS 5a, confirmant la cro-
ra (veure Figura 2-A). El que si es pot observar uns 70
nologia proposada inicialment per BUTZER i CUERDA
m a l’est des rentador de ses Egos és un dipòsit cons-
(1960) com del Tirrenià III. VICENS et al. (2001) a l’hora
tituït per arenes llimoses de color vermellós-groguenc
d’establir les diferents faunes de mol·luscs del Pleistocè
(7.5YR 6/8), còdols arrodonits de platja i fòssils marins,
superior de Mallorca, utilitzen aquest jaciment com a tí-
situats entre 0,8 i 1,8 m snm sobre una antiga platafor-
pic del Neotirrenià mallorquí.
ma d’abrasió marina sobre les calcàries del Miocè. A
la part alta de la plataforma, entre els 1,5 i 1,8 m snm,
es poden observar dos dipòsits marins de poca potèn-
RACÓ DE S’ARENA
cia (no superiors als 30 cm cadascun) constituïts per
conglomerats i que presenten una crosta de pocs mm
ROSE (1978) presenta tres talls d’aquesta zona que
a sostre de cada estrat. Si ens acostam a unes petites
no hem observat de forma clara en aquest indret.
coves d’abrasió marina (uns 50 m a l’est des rentador
En aquest indret hi ha eolianites amb un gran nom-
de ses Egos), en unes bretxes vermelloses (7.5YR 7/6)
bre de petjades de Myotragus balearicus, que segons
d’origen continental que presumiblement omplien un
SERVERA i RODRIGUEZ-PEREA (1998) és una carac-
crull, s’ha observat la presència d’Iberellus companyonii
terística de les dunes würmianes i diferenciadora de les
i de Trochoidea frater.
dunes del Riss d’aquesta zona (Fotos 3 i 4).
A la part oriental des rentador de ses Egos és on
MOREY (2008) cita un jaciment en es racó de
el jaciment ocupa una major extensió (entre 100 i 300
s’Estelella, emperò no el descriu.
m2 aproximadament). El nivell fossilífer es troba des de
Prop del Niu de Metralladora hi ha un dipòsit de mi-
+0,5 m fins els +2m snm. Els clastes presents no es tro-
des modestes del Pleistocè superior amb la següent se-
ben arrodonits i a uns +2 m es pot observar una crosta
qüència estratigràfica (Figura 3-C): a- Calcàries del Mio-
per sobre del nivell fossilífer de pocs mm d’espessor.
cè. b- Llims rosats (5YR 8/3) d’escassa potència (entre 5
La part occidental del rentador també té dipòsits fos-
i 10 cm) amb fauna marina situats a +0,3 m del nivell de
silífers, emperò l’extensió ja és molt més petita. Si ens
la mar. S’ha observat la presència de Thericium sp, Hi-
dirigim cap a l’oest hi ha una llarga plataforma d’abrasió
nia sp i Conus mediterraneus. Per la semblança amb els
marina, situada entre el nivell de la mar i +1,2 m, on hi
dipòsits propers de s’Estanyol i pel context estratigràfic
ha alguna taca de Quaternari.
creiem que es tracta d’un nivell neotirrenià. c- Eolianita
Adjacent al litoral de Son Bieló, just a l’est-sud-est,
würmiana de color rosat (7.5YR 8/3) que arriba a una
es troba el litoral de Son Reinés. És en aquest indret on
alçada de +2m.
89

Foto 3: Es racó de s’Arena. Les eolianites que hi ha en el pinar són de
Photo 3: Es Racó de s’Arena. The aeolianites located in the pinewood
cronologia würmiana (Foto D. Vicens).
have a Würmian chronology (Photo D. Vicens).
PEDRERA DE CALA EN BASSÍ

Spondylus gaederopus

Lima sp

A una pedrera de marès abandonada, situada

Ctena decussata
uns 100 m al SSO de cala en Paiàs, i a la part més occi-

Cardita calyculata
dental de cala en Bassí, es va observar una estratigrafia

Patella sp
inusual per la zona. Davall l’eolianita considerada per

Gibbula sp
CUERDA et al. (1983) com eutirreniana hi ha un nivell

Monodonta turbinata
de platja d’uns 20 cm amb fauna marina (Foto 5).

Littorina neritoides
L’estratigrafia es la següent:

Luria lurida
a- Eolianita basal de color rosat (7.5YR 8/4).

Columbella rustica
b- Llims vermells (7.5YR 7/4) cimentats d’uns 100 cm de

Cantharus viverratus
potència. No s’ha observat la presència de fòssils.
e- Llims de color rosat (5YR 7/4) amb mol·luscs marins
c- Eolianita de color groc (10YR 8/4) d’uns 2,5 m de po-
i terrestres ficats dins un crull subvertical a l’eolianita
tència. Aquesta eolianita on CUERDA et al. (1983) va-
c. Les espècies observades són les següents: Thais
ren fer el tall té 1 m de potència, al igual si ens dirigim
haemastoma i Iberellus companyonii.
uns 80 m a l’est de la pedrera.
Per descomptat que quadra a la perfecció si pro-
d- Arenes de platja cimentades de color groc (10YR 8/3)
posam que el nivell d és eutirrenià, ja que per sobre hi
amb clastes subarrodonits procedents del nivell b i llo-
ha l’eolianita considerada eutirreniana (nivell c) i prop
ses procedents del nivell c, amb fauna marina, d’una
d’aquest indret a cala en Paiàs hi ha un dipòsit neotirre-
potència d’uns 20 cm. S’han pogut determinar els se-
nià adossat als llims vermells i a l’eolianita c. Nosaltres
güents tàxons:
emperò creiem que aquesta proposta no és la correc-

Rhodophyceae indet.
te. En primer lloc no hem observat a cap altre indret

Echinoidea indet.
d’aquesta zona el nivell d que hi ha entre el nivell b i el

Brachyurus indet.
c. En segon lloc sembla que la part superior del nivell

Arca noae
b i la part inferior del nivell c han estat erosionats per

Barbatia barbata
l’acció de les aigües de la mar. Les lloses procedents del

Barbatia plicata
nivell c haurien caigut en el buit subhoritzontal originat

Striarca lactea
per l’erosió. Per acabar dir que aquest nivell s’encunya
90

i desapareix pocs metres terra endins. Per tot això i el
que havíem dit abans, creiem que aquest nivell és un
reompliment d’un crull durant el Pleistocè superior i que
per la fauna present tant podria ser de del OIS 5e com
del OIS 5c.

CALA EN PAIÀS
CUERDA et al. (1983) varen estudiar el jaciment i el
citen com a cala en Timó. El tall que presenten aquests
autors ens ha servit per comprovar on es troba aquest
dipòsit. Mirant la toponímia d’AGUILÓ (1996), aquest ja-
ciment es troba a cala en Paiàs.
MOREY (2008) presenta un tall i dóna l’autoria als
autors abans esmentats. La representació de MOREY
(2008) té notables diferències amb el tall original. En pri-
Foto 4: Es racó de s’Arena. Bioturbacions produïdes per les petjades
mer lloc no apareixen els llims vermells que hi ha entre
de Myotragus balearicus a les eolianites del Würm (Foto D.
Vicens).
dues eolianites i en segon lloc apareix un sistema dunar
holocè que és inexistent en aquest indret.
Photo 4: Es Racó de s’Arena. Bioturbations produced by Myotragus
Segons CUERDA et al. (1983), a la base hi ha una
balearicus footprints in the Würmian aeolianites (Photo D.
Vicens).
eolianita pleistocena que qüestionen si és o no del Riss.
Per damunt hi ha paleosòl constituït per uns llims areno-
sos de color vermell d’una potència no superior a 0,5m.
Tàxon
Col. Cuerda
Col. Vicens
Butzer i Cuerda 1960
Ctena decussata
X

X
Chama gryphoides

X
Cardita calyculata
X
X
X
Diodora gibberula
X
X
X
Patella aspera

X
Gibbula varia


X
Gibbula turbinoides
X
Gibbula divaricata
X

X
Monodonta sp

X
Monodonta articulata
X

X
Clanculus jussieui
X

X
Littorina neritoides
X
X
X
Alvania cimex
X

X
Rissoa variabilis
X
R variabilis var braevis


X
Rissoina bruguierei
X

X
Bivonia semisurrecta
X
Thericium sp

X
Thericium vulgatum


X
T vulgatum var puchella
X
Thericium rupestre
X
Trunculariopsisi trunculus


X
T trunculus var conglobata
X
Thais haemastoma

X
Ocinebrina edwadrsi
X
X
X
Columbella rustica
X
X
X
Cantharus d’orbignyi
X
X
X
Chauvetia minima
X

X
Amyclina corniculum
X

X
Amyclina corniculum var.
X

X
Hinia costulata
X
X
X
Pusia tricolor

X
Mitra ebenus

X
Gibberula miliaria
X

X
Conus mediterraneus
X
X
X
Gadinia garnoti

X
Tudorella ferruginea

X
Brachyurus

X
Taula 1: Fòssils a la col·lecció CUERDA i a la col·lecció VICENS
Table 1: Fossil specimens curated in the collection CUERDA and
procedents dels jaciments situats entre la punta de Son Bieló
collection VICENS coming from the deposits located between
i s’Estanyol i fòssils citats per BUTZER i CUERDA (1960)
Punta de Son Bieló and S’Estanyol and fossils from this place
d’aquest indret.
cited by BUTZER & CUERDA (1960).
91

Foto 5: Detall de la pedrera de cala en Bassí. Nivell inferior de la foto:
Photo 5: Detail of the Cala en Bassí quarry. Lower part of the photo:
llims vermells (capa b). Nivell superior: eolianita (capa c).
red silts (layer b). Upper part: aeolianite (layer c). Center part:
Nivell central: Crull entre els dos nivells anteriors, omplert per
fissure between the two former levels, filled by cemented
arenes cimentades de platja, clastes procedents de la capa
beach sand, clasts from layers b and c, and marine fossils
b i c, i fòssils marins del Pleistocè superior (capa d) (Foto D.
from Upper Pleistocene (layer d) (Photo D. Vicens).
Vicens).
Per sobre del llims, hi ha una eolianita de cronologia
dret. Segons els autors esmentats per sobre del complex
probablement eutirreniana i una potència d’1 m en el ja-
del Riss i a un màxim de +10,2 m snm s’observen uns
ciment estudiat (Figura 3-E).
30 cm d’arena fina i consolidada, amb llims vermells,
Superposat als nivells anteriors hi ha un dipòsit de
clastes angulosos i fòssils. La plana superfície topogràfi-
platja constituït per grans clastes poc rodats i arenes lli-
ca de les dunes rissianes no va permetre que es con-
moses de color rosat i fòssils marins (veure Taula 2). To-
servàs una clara ranura litoral. L’edat assignada és del
tes les espècies viuen actualment a les nostres aigües
Tirrenià II inicial.
i la única espècie que ofereix un cert valor estratigràfic
BUTZER i CUERDA (1962a) presenten un tall es-
és Monodonta lineata ja que actualment és rara a les
tratigràfic més acurat que la descripció inicial (Figura
nostres costes.
3-G). ROSE (1978) presenta un tall basant-se amb els
Hi ha una sèrie d’espècies citades per CUERDA et
autors anteriors.
al. (1983) que no són presents a la col·lecció CUERDA
STEARNS i THURBER (1965,1967) daten aquest
(Taula 2, com ara: Cladocora caespitosa, Paracentro-
nivell eutirrenià a partir de material que Cuerda va reco-
tus lividus, Barbatia barbata, Glycimeris violascescens,
llir. El mètode de cronologia absoluta utilitzat és el del Th
Lima lima, Loripes lacteus, Diodora gibberula, Mo-
230-U 234 i dóna una edat de 135 ±10 Ka.
nodonta articulata, Littorina neritoides, Alvania subcre-
CUERDA (1975) presenta un tall més simple que el
nulata, Turboella similis i Luria lurida.
realitzat anys abans. Per sobre de l’eolianita superior del
Pels tàxons presents a la col·lecció VICENS, hem
Riss hi ha petits dipòsits de bretxes vermelles (nivell e
d’afegir a la llista de cites d’aquest jaciment: Rodophy-
a CUERDA, 1975). Per damunt del nivell anterior hi ha
ceae indet. i Vermetidae indet.
llims arenosos de color roig-groguenc amb Chondrula
gymnesica (nivell f a CUERDA, 1975). Un poc més en-
TORRE DE S’ESTELELLA.
darrere, i sembla que per sobre del nivell anterior, hi ha
NIVELL EUTIRRENIÀ +10,5 M
els sediments marins eutirrenians amb abundants espè-
cies senegaleses. CUERDA i SACARÈS (1992), al igual
BUTZER i CUERDA (1960) són els primers en des-
que VICENS i GRÀCIA (1998), reprodueixen aquest tall
criure aquest nivell del Pleistocè superior en aquest in-
en treballs de caire general, sense afegir cap novetat.
92

MOREY (2008) presenta una taula (en concret la
capes: a- 100 cm de llims arenosos poc cimentats de co-
taula 10) on hi ha un llistat de la fauna trobada en el ja-
lor vermellós-groguenc que presenten freqüentment una
ciments més fossilífers de Mallorca. A la taula hi ha com
crosta a la part superior; b- 50 cm de llims arenosos con-
a jaciment, s’Estelella. A s’Estelella, aquest autor fa una
solidats que passen a la part superior a una arena de
relació dels tàxons presumiblement citats per CUERDA
platja alternant amb llims i conglomerats marins, arribant
(1975, 1987) i d’altres tàxons mai no citats, però no espe-
a +4,5 m snm (Figura 3-F). Els fòssils són nombrosos,
cifica quins fòssils s’han trobat ni al nivell de +10,5 m, ni
citant BUTZER i CUERDA (1962b) 15 tàxons, i posterior-
al nivell de + 4,5 m, ni al nivell de +3 m, per la qual cosa
ment CUERDA (1975) 29 tàxons. c- 50 cm d’arenes llimo-
no podem utilitzar les dades que aquest autor aporta.
ses amb clastes procedents de les dues capes anteriors.
Les següents espècies citades per CUERDA (1975)
Hi ha fauna marina i terrestre. Es va trobar Chondrula
tenen significació estratigràfica: Barbatia plicata, Bra-
gimnesica, al igual que la capa a (CUERDA, 1975).
chidontes senegalensis, Hyotissa mcgintyi, Strombus
Lithothamnium sp, Hyotissa mcgintyi, Irus irus, Fis-
bubonius, Cymatium costatum (Foto 6), Cantharus vi-
surella nubecula, Patella aspera, Gibbula varia, Mo-
verratus, Mitra fusca i Conus testudinarius, per la qual
nodonta turbinata, Clanculus jussieui, Littorina punctata,
cosa la cronologia presumible segons VICENS et al.
Thericium vulgatum, Thericium cf rupestre, Strombus bu-
(2001) seria dins el OIS 5e.
bonius, Muricopsis inermis, Amyclina corniculum var ra-
Deixam per un proper treball la revisió dels fòssils
ricosta i Conus mediterraneus, presents a la col. CUER-
d’aquest indret de la col·lecció CUERDA i de la col·lecció
DA i procedents del nivell de +4,5 m no s’havien citat a
VICENS així com també la revisió de l’estratigrafia
CUERDA (1975). També hi ha fòssils citats per CUERDA
d’aquest dipòsit eutirrenià.
(1975) del nivell de +4,5 m no trobats a la seva col·lecció
com són Cymatium costatum i Bursa scrobiculator.
TORRE DE S’ESTELELLA.
BUTZER i CUERDA (1962b) diuen que la fauna és
NIVELL EUTIRRENIÀ +4,5 M
molt similar al veïnat nivell de +10.5 m, emperò han trobat
diferències morfològiques en els Thais haemastoma pre-
BUTZER i CUERDA (1962b) descriuen el jaciment.
sent a cada nivell, per la qual cosa els dos nivells estan se-
Per damunt de les calcàries miocenes hi ha les següents
parats en el temps, si bé tot dos es troben dins l’Eutirrenià.
Tàxon
Col. Cuerda
Col. Vicens
Cuerda et al. 1983
Rhodophyceae

X
Cladocora caespitosa


X
Paracentrotus lividus


X
Arca noae
X
X
X
Barbatia barbata

X
X
Striarca lactea
X

X
Glycimeris sp

X
Glycimeris violascescens


X
Spondylus gaederopus
X

X
Lima lima


X
Loripes lacteus


X
Ctena decussata
X
X
X
Chama gryphoides
X

X
Pseudochama gryphina
X
X
X
Cardita calyculata
X

X
Diodora gibberula

X
X
Patella sp
X
X
P. caerulea
X

X
P. caerulea var. subplana


X
P. lusitanica
X

X
Monodonta sp

X
Monodonta articulata


X
Monodonta lineata
X

X
Clanculus jussieui
X

X
Littorina neritoides


X
Alvania subcrenulata


X
Turboella similis


X
Vermetidae

X
Thais haemastoma
X

X
Columbella rustica
X
X
X
Amyclina corniculum


X
Amyclina corniculum var.
X

X
Thericium vulgatum
X

X
Luria lurida


X
Conus mediterraneus
X
X
X
Gadinia garnoti
X

X
Taula 2: Fòssils a la col·lecció CUERDA i a la col·lecció VICENS
Table 2: Fossil specimens curated at the collection CUERDA and
procedents del jaciment de cala en Paiàs i fòssils citats per
collection VICENS coming from Cala en Paiàs and fossils from
CUERDA et al. (1983) d’aquest jaciment.
this deposit cited by CUERDA et al. (1983).
93

Les següents espècies citades per CUERDA (1975)
diterraneus var vayssieri trobat en aquest dipòsit se li
o presents a la seva col·lecció tenen significació estra-
assigna una edat eutirreniana.
tigràfica: Barbatia plicata, Hyotissa mcgintyi, Strombus
MOREY (2008) assigna una edat del OIS 5e en el
2
bubonius, Cymatium costatum, Bursa scrobiculator,
seu tall, emperò no diu en què es bassa per fer tal preci-
Cantharus viverratus i Conus testudinarius, per la qual
sió i a més diu que no ha localitzat aquest aflorament.
cosa la cronologia assignada segons VICENS et al.
A la col. CUERDA, del nivell de +3m hi ha Spyro-
(2001) estaria presumiblement en el OIS 5e.
glypus glomeratus, Thericium vulgatum i Conus medi-
MOREY (2008) donant l’autoria d’un tall a CUERDA
terraneus var vayssieri que no s’havien citat a CUERDA
(1975) no dibuixa els llims arenosos de color vermellós
(1975). Al contrari, Chamelea gallina citat a CUERDA
groguenc que hi ha entre les calcàries del Miocè i el di-
(1975) no s’ha trobat a la col·lecció. A CUERDA (1987)
pòsit amb fauna marina de l’Eutirrenià, els quals si apa-
es fan comentaris respecte a la varietat d’aquest C. me-
reixen a la figura de CUERDA (1975).
diterraneus, atorgant-li valor estratigràfic.
TORRE DE S’ESTELELLA.
PUNTA DE NA BLANCA
NIVELL PLEISTOCÈ SUPERIOR +3 M

Jaciment de mides modestes i situat per damunt del
CUERDA (1975) descriu aquest dipòsit quaternari
Miocè a +6 m snm. El dipòsit està constituït per blocs, entre
que es troba situat entre la mar i el dipòsit de +4,5 m. Es
els quals hi ha bretxes vermelloses (7.5YR 7/6) amb fòssils
tracta d’uns llims arenosos que cimenten una filera de
marins. S’han pogut determinar les següents espècies:
blocs que es troba paral·lela a la costa, a uns +3 m snm
(Figura 3-F). Només es va trobar com a espècie bioindi-

Arca noae
cadora Patella ferruginea, i no es varen trobar més es-

Barbatia barbata
pècies termòfiles, per la qual cosa se li va assignar una

Lima lima
cronologia de l’Eutirrenià final, essent més modern que

Patella aspera
el nivell de +10,5 m i el de +4,5m. CUERDA i SACARÈS

Columbella rustica
(1992) assignen una edat neotirreniana a aquest dipòsit.
També es fa una assignació al Neotirrenià quan es par-
Just a la vora d’aquest dipòsit hi ha zones amb llims
la de P. ferruginea d’aquest dipòsit a CUERDA (1987),
arenosos cimentats del mateix color que les bretxes
emperò quan es parla a la mateixa obra de Conus me-
anteriors. El color del dipòsit no és uniforme i hi ha zo-
Foto 6: Cymatium costatum procedent del nivell eutirrenià de +10,5 m
Photo 6: Cymatium costatum coming from the Eurtyrrhenian level of
de la torre de s’Estelella. Alçada: 75 mm (Col. Vicens. SHNB)
+10,5 m near the Torre de s’Estelella. Height: 75 mm (Col.
(Foto D. Vicens).
Vicens. SHNB) (Photo D. Vicens).
94

nes amb un color més blanquinós (7.5YR 8/2). Creiem
COCÓ DE CA N’ESGLESIETA
que aquests llims arenosos són coetanis al dipòsit amb
fauna marina. S’hi ha observat la presència d’Iberellus
En aquest indret hi ha una eolianita adossada al
companyonii i de Tudorella ferruginea.
penya-segat. Per sobre de l’eolianita, a uns +3 m snm,
A pesar de no haver trobat fauna càlida, per la sem-
s’ha observat una petita taca de dipòsit de platja, amb
blança al propers jaciments de la cova Foradada i de la
fòssils marins molt romputs, per la qual cosa no se n’ha
torre de s’Estelella (nivell +10,5 m), ens inclinam a si-
pogut determinar cap. La duna es troba bastant erosio-
tuar cronològicament aquest dipòsit al pis Eutirrenià del
nada i el més probable és que els distints nivells alts de
Pleistocè superior i presumiblement al OIS 5e.
la mar del darrer interglacial l’erosionassin. El més lògic
és que l’eolianita sigui cronològicament del Riss.
COVA FORADADA
També s’han observat bretxes de color vermellós
molt cimentades amb Iberellus companyonii i Tudorella
Aquest jaciment es troba per sobre de la cova Fo-
ferruginea, entre els blocs del Miocè.
radada entre +9 m i +10,5 m snm (núm. 92 a AGUI-
LÓ, 1996). Gairebé a prop del penya-segat es troben
taques de Quaternari consistents amb arenes de platja
i llims molt cimentats d’un color blanquinós (10YR 8/3)
Descripció de les cavitats
amb clastes angulosos i fòssils marins. Entre uns 10 i 20
m cap a l’interior el dipòsit és troba menys cimentat, té
color rosat (7.5YR 7/4) i està constituït per arenes i llims
COVA DES RIBELL
amb clastes angulosos i fòssils marins. De vegades hi
ha una crosta de pocs mil·límetres per sobre de color
Coordenades UTM: 493830 / 4357277
rogenc (7.5 YR 6/4). A la Figura 3-I es pot observar un
tall simplificat d’aquest jaciment. Els fòssils trobats en
És una cova baixa, d’una alçada de 1,60 m, no gaire
aquest dipòsit, la major part dels quals són fragments,
gran, en la què hi predominen els cocons. Agafa el nom
són els següents:
d’un d’aquests cocons en forma de ribell, d’uns 0,6 m de
diàmetre. Era un dels punts on calaven la solta (AGUI-

Balanus perforatus
LÓ, 1996). També és coneguda com cova Ribell o cova

Arca noae
de Son Bieló. Es troba en el litoral de Son Bieló, entre sa

Barbatia barbata
punta de Son Bieló i es mollet des Canons.

Barbatia plicata

Spondylus gaederopus

Lima lima
COVA PUDENTA

Chama gryphoides

Cardita senegalensis
Coordenades UTM: 492664 / 4356340

Dentalium vulgare

Patella sp
La cova es troba dins el litoral de s’Estelel a, a prop

Patella lusitanica
de sa punta Plana. És una cova petita, d’uns 22 metres

Spiroglyphus glomeratus
de l argària per un màxim de 10 metres d’amplària. El

Thericium vulgatum
sòtil s’alça a un poc menys d’un metre sobre l’aigua.

Strombus bubonius
La profunditat a tota la sala és d’uns 60 centímetres.

Cymatium costatum
L’entrada és protegida per una roca caiguda del pen-

Cymatium cutaceum
ya-segat, que deixa obert a l’esquerra un pas de prop

Bursa scrobiculator
de 4 metres, per on la mar diposita, de vegades, mol-

Trunculariopsis trunculus
ta posidònia, que amb la putrefacció desprèn una olor

Thais haemastoma
forta, causa indubtable del seu nom (AGUILÓ, 1996).

Columbella rustica
Així i tot de vegades es troba ben neta i amb l’aigua

Cantharus viverratus
transparent.

Chauvetia minima

Conus mediterraneus
COVA DE SA TORRE
Aquest dipòsit és molt semblant al jaciment euti-
rrenià de la torre de s’Estelella +10,5 m. A més, hi ha
Coordenades UTM: 491689 / 4356721
espècies bioindicadores com ara Barbatia plicata, Car-
dita senegalensis, Strombus bubonius, Cymatium cos-
Cova que es troba en les proximitats de sa torre de
tatum, Bursa scrobiculator i Cantharus viverratus, per la
s’Estelella (Foto 7). La torre de s’Estelella és una cons-
qual cosa sens dubte és del Eutirrenià i presumiblement
trucció defensiva de planta circular, d’uns 6,70 m de dià-
del OIS 5e.
metre per uns 9,20 m d’alçària. Té escarpa inferior i cam-
Cymatium cutaceum és una espècie poc citada
bra coberta de volta. Les mesures de l’entrada són 0,60
en el Quaternari de les Balears (CUERDA, 1987). En
m per 1,20 m i es troba a una distància aproximada de la
aquest jaciment només s’ha trobar un fragment del la-
mar d’uns 80 m (AGUILÓ, 1996). La torre formava part
bre, emperò ha estat suficient per a la determinació de
de l’antic cinyell de vigilància del litoral i fou edificada el
l’espècie.
1577 (FONT, 1978). Aquesta cova és coneguda també
95

com cova Foradada, nom que es pot confondre amb el
d’una altra cavitat del mateix litoral de s’Estelella.
Aquesta és una cova de dimensions no menysprea-
bles, ja que d’est a oest arriba a fer 37 m. En aquesta
cavitat hi podem diferenciar dos nivells, el superior ofe-
reix una entrada des de terra, que s’obri en el trespol
a prop de la torre de s’Estelella. Aquest forat té unes
dimensions de 4,5 x 4 m i una forma més o menys ova-
lada i dóna pas a la sala superior de la cova. La sala
superior té unes dimensions de 15 x 11 m i a la part est
té una rampa que ens conduirà fins a la part inferior de
la cavitat. Aquesta és la part més desenvolupada de la
cova, on hi ha la boca que s’obre cap a la mar. La boca
té una amplada de 37 m i una alçada màxima de 4,5
m. Es pot dir que és un típic exemple de cova d’abrasió
marina excavada en el penya-segat.
El forat de entrada superior d’aquesta cavitat tra-
vessa les eolianites i un nivell de paleosòl del Pleistocè
mitjà. La resta de la cavitat es troba emplaçada en les
Calcàries de Santanyí del Miocè superior. Corresponen
a la part alta d’aquest complex amb estratificacions en-
creuades visibles i algun nivell amb motlles abundants
de bivalves.
COVA DES METGE MAMES
Coordenades UTM: 491519 / 4356790
Cova que es troba en el litoral de s’Estelella, entre
sa punta des Coconar i sa torre de s’Estelella (Foto 8).
Els temporals de ponent hi baten molt fort. Potser era el
lloc habitual de pesca d’un popularíssim metge campa-
ner (AGUILÓ, 1996).
És una cova amb aigua, d’abrasió marina. S’hi ha
d’accedir des de la mar a través d’una de les tres en-
96

Foto 7: Cova de sa Torre (Foto D. Vicens).
Photo 7: Cova de sa Torre (Photo D. Vicens).
97

Foto 8: Cova des Metge Mames (centre-dreta) i cova des Coconar
Photo 8: Cova des Metge Mames (center- right) and Cova des Coconar
(esquerra) (Foto D. Vicens).
(left) (Photo D. Vicens).
98

trades que té. La cova està formada per dues sales co-
municades; la més gran és una sala amb aigua, de 21
x 10 m. aproximadament, a la qual es pot accedir o bé
per una boca de dimensions considerables (8 x 3 m) o
bé per una entrada pràcticament subaquàtica, atès que
la part aèria només és d’uns 40 cm. Aquesta sala més
gran, en direcció oest, comunica amb una altra sala més
petita, també amb aigua, de dimensions més discretes
(15 x 8 m), que té una zona molt baixa, d’uns 40 cm dels
quals només 20 cm són aeris. Aquesta zona tant baixa,
en direcció sud, dóna a una balma de dimensions 11 x 3
m aproximadament.
COVA DES COCONAR
Coordenades UTM: 491476 / 4356795
Cova que es troba en el litoral de s’Estelella, a prop
de la cova des Metge Mames (Foto 8). Atès que no sa-
bem que la cova tengués cap nom i tenint en compte que
està situada molt a prop de sa punta des Coconar, l’hem
anomenada cova des Coconar. És una cova d’abrasió
marina de dimensions discretes, aproximadament de 13
x 10 m. S’hi ha d’accedir des de la mar. Té un bufador
des del qual no es pot accedir a la cova.
A sa punta des Coconar, a més del nombre elevat
de cocons de sal que caracteritzen la zona, cal destacar-
hi una marmita de gegant, de 1,5 m de diàmetre i 1 m de
fondària, i que es troba a una alçada de 5,30 m snm.
COVA DE CALA EN MOIX
Coordenades UTM: 491290 / 4357059
Cavitat situada prop de la desembocadura del to-
rrent i a ponent de cala en Moix, per la qual cosa hem
aprofitat aquest topònim per anomenar-la. Es tracta
d’una cova originada per l’abrasió marina, instal·lada
dins materials del Miocè que té una planta de irregular
de 26 x 14 m. La amplia boca, que té una alçada d’uns
4,5 m snm com a màxim i una amplada de 26 m, està
oberta cap el sud. Entre +1 i +2,2 m snm hi ha un estrat
on s’observen laminacions encreuades. El paladar a la
zona més proximal a la boca presenta un gruix d’1 m.
També hi ha un forat d’uns 60 cm de diàmetre.
COVA DES COLOMS I
Coordenades UTM: 491036 / 4357155
Cova que es troba en el litoral de s’Estelella, a prop
de la punta de na Blanca. És nom molt més popular que
el d’una altra cova que s’anomena de la mateixa manera
i que no es troba gaire lluny (AGUILÓ, 1996). Ambdues
coves, conegudes amb el mateix nom, estan dins el lito-
ral de s’Estelella, i per diferenciar-les hem afegit al topò-
nim una xifra romana, I i II.
Cova d’abrasió marina, amb dues balmes, una al
costat de l’altra, que no es comuniquen i a les quals s’hi
ha d’accedir des de la mar (Foto 9). Els temporals hi
99

baten molt fort i només l’embat de mar ja és suficient
perquè sigui difícil entrar a la cova. Això fa que s’acumuli
molta posidònia a dins la cova fins al punt d’omplir tota
la zona terrestre.
BALMA DE S’ESCUI
Coordenades UTM: 490972 / 4357084
Balma de dimensions reduïdes, que només arriba
als 6 m de profunditat, mentre que la boca té una am-
plada de 5,5 m i una alçada de 4,7 m. Està totalment
excavada en les calcàries del Miocè Superior. Es troba
situada molt a prop de la cova de s’Escui.
L’hem anomenat balma de s’Escui perquè la cavitat
es troba situada davant un escull, conegut com s’escui
de sa Cova des Coloms (AGUILÓ, 1996).
COVA DE S’ESCUI
Coordenades UTM: 490961 / 4357078
Aquesta és una cova curiosa (Foto 10 i 11). Presen-
ta dues entrades que s’obrin cap a la mar, el trespol de
les quals és una plataforma litoral. La més oriental és la
més grossa, l’entrada té una alçada de 2 m i per sobre
de la plataforma litoral presenta alguns blocs despresos
de les parets de la cova. La més occidental és la més
baixa (només 0,5 m) i estreta, però per sota té una altra
entrada submarina. De les dues entrades s’accedeix a
Foto 9: Cova des Coloms I (Foto M. Vadell).
Photo 9: Cova des Coloms I (Photo M. Vadell).
100

Foto 10: Cova de s’Escui. Vista cap a l’exterior (Foto D. Crespí).
Photo 10: Cova de s’Escui. View towards the outside of the cave (Photo
D. Crespí).
Foto 11: Petita cambra inundada de la cova de s’Escui (Foto D.
Crespí).
Photo 11: Small drowned chamber, Cova de s’Escui (Photo D. Crespí).
una zona inundada per l’aigua de la mar on es pot ne-
dar agradablement. Aquest llac interior té una fondària
màxima de 5,7 m devora l’entrada submarina.
Tota aquesta cavitat es troba excavada en materials
calcaris del Miocè superior. Podem veure l’estratificació
encreuada típica de la Unitat Oolítica de les Calcàries
de Santanyí, mentre que també podem veure dos nivells
amb motlles de bivalves.
L’hem anomenat cova de s’escui perquè la cavitat
es troba situada davant un escull, conegut com s’escui
de sa Cova des Coloms (AGUILÓ, 1996).
COVES DE S’ESTELELLA
Coordenades UTM, cova I: 490797 / 4357141
Coordenades UTM, cova II: 490777 / 4357158
Coves de nom poc conegut (AGUILÓ, 1996), situa-
des en el litoral de s’Estelella, a prop de la punta de sa
Cova des Coloms.
Són dues coves d’abrasió marina, una al costat de
l’altra (Foto 12). Ambdues coves només tenen accés
des de la mar. Per poder-les diferenciar hem anomenat I
a la cova de llevant, i II a la de ponent. Ambdues cavitats
101

Foto 12: Cova de s’Estelella I i cova de s’Estelella II (Foto D. Vicens).
Photo 12: Cova de s’Estelella I and Cova de s’Estelella II (Photo D.
Vicens).
102

tenen les entrades protegides per una sèrie de roques
13). Aquesta zona subaquàtica forma un sifó, la longitud
caigudes del penya-segat. La de llevant és una balma
del qual pel costat est, és de 11 m i la seva amplària su-
amb aigua i una terrassa al voltant d’1 m. En direcció
pera els 14 m. La fondària general de la part submergida
oest hi ha una sala de dimensions discretes.
és de 2,1 m, encara que puntualment s’han mesurat els
La cova de ponent forma també una balma amb ai-
-2,4 m. El sostre del sifó es troba a -1 m. S’ha desenvo-
gua amb una terrassa de 8 m. En aquesta terrassa hi ha
lupat aprofitant per formar-se els plans d’estratificació,
un bufador que connecta amb la zona subaquàtica (Foto
fet que s’evidencia al sostre del sifó, totalment pla i ho-
ritzontal. El perfil del terra es va fent progressivament
ascendent. En alguns llocs del centre i l’oest, les grans
lloses caigudes del sostre dificulten el trànsit. El sifó
connecta amb una zona amb aire, que es fa terrestre a
l’extrem nord-est, escalant un desnivell. Podem definir la
cavitat com una típica cavitat d’abrasió marina de perfil
ascendent, amb una porció subaquàtica que emergeix a
la part interior en forma de cambra aèria.
BALMA DES COLOMS
Coordenades UTM: 490758 / 4357161
Balma d’abrasió marina de 14 m per 13 m. Té una
alçada de 5 m. És destacable el nombre de cocons de
Foto 13: Bufador que dóna accés a la zona subaquàtica; cova de
sal de l’interior de la balma. L’entrada està protegida per
s’Estelella II (Foto A. Ginard).
un gran bloc. S’hi ha d’accedir des de la mar.
Photo 13: Blowhole giving access to the subaqueous sector; Cova de
No tenim constància que aquesta balma tengués
s’Estelella II (Photo A. Ginard).
cap nom. El nom de balma des Coloms li hem posat
per l’elevat nombre de coloms que normalment hi ha a
la cavitat.
Agraïments
A Cosme Aguiló, per aclarir-nos alguns dubtes so-
bre neotopònims d’algunes cavitats d’aquest article.
A Julián Vadell, membre de les noves generacions
d’espeleòlegs, que ens ha acompanyat en algunes sor-
tides espeleològiques i ens ha ajudat en la topografia
d’algunes cavitats.
Bibliografia
AGUILÓ, C. (1996): La toponímia de la costa de Llucmajor. Ins-
titut d’Estudis Catalans. Treball de l’Oficina d’Onomàstica II:
1-184.
AGUILÓ, C. (1992): La toponímia a l’interior de s’Estelella, a
Miscel·lània d’homenatge a Sebastià Cardell i Tomàs, Lluc-
major, Edicions de Pinte en Ample: 187-197.
BALAGUER, P. (2007): Inventari quantitatiu de les costes rocoses
de Mallorca. In: PONS, G. X. i VICENS, D. (Edit.). Geomorfo-
logia Litoral i Quaternari. Homenatge a Joan Cuerda Barceló.
Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 14: 201-230.
BUTZER, K.W. (1962) Coastal geomorphology of Majorca. Annals
of Asoc. American Geographers, 52 (2): 191 - 212.
BUTZER, K. W. i CUERDA, J. (1960): Nota preliminar sobre la es-
tratigrafía y la paleontología del Cuaternario marino del Sur
y S.E. de la isla de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears,
6: 9-29.
BUTZER, K. W. i CUERDA, J. (1962a): Coastal stratigraphy of
Southern Mallorca and its implications for the Pleistocene
chronology of the Mediterranean Sea. Journal of Geol., 70,4:
398-416.
103

BUTZER, K. W. i CUERDA, J. (1962b): Nuevos yacimientos ma-
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. i
rinos cuaternarios de las Baleares. Notas y Comunicaciones
LANDRETH, R. (2001): Les coves de la zona ses Partions-
Inst. Geol. Min., 67: 25-70.
Portocolom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
CAÑELLAS, B. ORFILA; A.; MÉNDEZ, F.J.; MENÉNDEZ, M.; GÓ-
MOREY, B. (2008): El patrimoni paleontològic del Pleistocè supe-
MEZ-PUJOL, L. i TINTORÉ, J. (2007) Application of a POT
rior marí de Mallorca. Catalogació, caracterització, valoració.
model to estimate the extreme significant wave height levels
Propostes de gestió i conservació. Memòria d’Investigació.
around the Balearic Sea (Western Mediterranean). Journal of
Universitat de les Illes Balears. Dep. Ciències de la Terra.
Coastal Reseach, SI, 50 (Proceedings of the 9th International
Inèdit. 288 pp.
Coastal Symposium): 329-333. Gold Coast, Australia.
MOREY, B.; VICENS, D. i PONS, G. X. (2006): El Pleistocè su-
CUERDA, J. (1975): Los tiempos Cuaternarios en Baleares. Inst.
perior marí de la badia de Campos (Sa Ràpita-Es Trenc, Ma-
Est. Bal. Palma. 304 pp.
llorca, Mediterrània Occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears,
CUERDA, J. (1987): Moluscos marinos y salobres del Pleistoceno
49: 123-136.
balear. Caja de Baleares “Sa Nostra”. Palma. 420 pp.
MUNTANER, J. (2006): Les basses temporals. Quaderns de na-
CUERDA, J. i SACARÈS, J. (1992): El Quaternari al Migjorn de
tura, 17. Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes
Mallorca. Conselleria de Cultura Educació i Esports. Govern
Balears.
Balear. Palma. 130 pp.
POMAR, L.; ESTEBAN, M.; CALVET, F. i BARÓN, A. (1983): La
CUERDA, J.; SOLER, A. i ANTICH, S. (1983): Nuevos yacimientos
unidad arrecifal del Mioceno superior de Mallorca. A: POMAR,
del Pleistoceno marino de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Ba-
L.; OBRADOR, A., FORNÓS, J. i RODRIGUEZ-PEREA, A.
lears., 27: 117-125.
(Eds.) El Terciario de las Baleares (Mallorca – Menorca).
FONT, B. (1978). Historia de Llucmajor, volum III. Mallorca.
Guia de las excursiones del X Congreso Nacional de Sedi-
FORNÓS, J.J. (1983): Estudi sedimentològic del Miocè Terminal
mentologia. Institut d’Estudis Baleàrics-Universitat de Palma
de l’illa de Mallorca. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Bar-
de Mallorca, 139-175.
celona. Inèdit.
PONS, G.X.; VICENS, D.; RAMIS, D.; GRÀCIA, F.; LLOBERA, M.;
FORNÓS, J.J. i POMAR, L. (1983): Mioceno Superior de Mallor-
SOCIAS, M.; GRAU, A.M.; MORAGUES, Ll.; BALAGUER, P.
ca: Unidad Calizas de Santanyí (“Complejo Terminal). A: PO-
i TORRES A. (2008): La col·lecció paleontològica de Joan
MAR, L.; OBRADOR, A., FORNÓS, J. i RODRIGUEZ-PEREA,
Cuerda Barceló) (MNIB-SHNB). Mol·luscs marins quaternaris.
A. (Eds.) El Terciario de las Baleares (Mallorca – Menorca).
In: PONS, G. X. (edit.). V Jornades de Medi Ambient de les
Guia de las excursiones del X Congreso Nacional de Sedi-
Illes Balears. Ponències i Resums. Soc. Hist. Nat. Balears.
mentologia. Institut d’Estudis Baleàrics-Universitat de Palma
425-428.
de Mallorca, 177-206.
ROSE, J. (1978): Shoralines at s’Estanyol. In: ROSE (ed.) The Qua-
FUSTER, J. (1973): Estudio de las reservas hidráulicas totales de
ternary of Mallorca. Quaternary Research Association. Field
Baleares. Informe de síntesis general. Ministerio de Obras Pú-
meeting guide. 82-84.
blicas, Indústria y Agricultura. 2 Tomos.
ROSSELLÓ, V. M. (1964): Mallorca. El Sur y Sureste. Cámara de
GINARD, A.; CRESPÍ, D. i VICENS, D. (2008): Les coves litorals de
Comercio y Navegación. 553 pp. Palma.
Llucmajor (Mallorca): geomorfologia i Quaternari. In: PONS,
ROSSELLÓ, V. M. (1975): El litoral de Mallorca. Assaig de genètica
G. X. (edit.). V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears.
i classificació . Mayurqa, 14: 5 -19. Palma de Mallorca.
Ponències i Resums. Soc. Hist. Nat. Balears. 48.
SERVERA, J. (1997): Els sistemes dunars litorals de les illes Ba-
GINÉS, J. (2000): El karst litoral en el levante de Mallorca: una
lears. Tesi doctoral. Universitat de les Illes Balears. Dep.Cièn-
aproximación al conocimiento de su morfogénesis y cronolo-
cies de la Terra. Inèdit. 903 pp.
gia. Tesi doctoral. Inèdit. Universitat de les Illes Balears. 595
SERVERA, J. (2004): Geomorfologia del litoral de les Illes Balears.
pàgs.
Quaderns de la natura de les Balears. Edicions Documenta
GOMEZ-PUJOL, Ll. i FORNÓS, J. J. 2001. Les microformes de me-
Balear. 88 pp. Palma.
teorització del litoral calcari de Mallorca: aproximació a la seva
SERVERA, J i RODRIGUEZ-PEREA, A. (1997): Geomorfologia
sistematització. Endins, 24: 169-185.
costanera de s’Estalella. A l’entorn de Llucmajor: estudis i co-
GOMEZ-PUJOL, Ll. i PONS, G. X. La geomorfología litoral de
mentaris, 1: 9-30.
Mallorca cuarenta y cinco años después. A: FORNOS, J.J.,
SOLÉ SABARÍS, L. (1962): Le Quaternaire marin des Baleares et
GINÉS, J. y GOMEZ-PUJOL, L (eds,) Geomorfología Litoral:
ses rapports avec les côtes mediterranéenes de la Peninsule
Migjorn y Llevant de Mallorca. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears,
Iberique. Quaternaria, 6: 309-342.
15: 17-37.
STEARNS, CH. E. i THURBER, D. L. (1965): Th 230-U 234 dates
GOMEZ-PUJOL, Ll.; BALAGUER, P. i FORNÓS, J.J. (2007a): Fre-
of late Pleistocene marine fossils from the Mediterranean litto-
qüència, magnitud i escala en la morfodinàmica de les costes
rals. Quaternaria, 7: 29-42.
rocoses: observacions a s’Alavern (S de Mallorca, Mediterrà-
STEARNS, CH. E. i THURBER, D. L. (1967): Th 230-U 234 dates
nia occidental). In: PONS, G. X. i VICENS, D. (Edit.). Geomor-
of late Pleistocene marine fossils from the Mediterranean and
fologia Litoral i Quaternari. Homenatge a Joan Cuerda Barce-
Moroccan littorals. Prog. Oceanography, 4: 293-305.
ló. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 14: 181-199.
VICENS, D. i GRÀCIA, F. (1998): Aspectes paleontològics i estrati-
GOMEZ-PUJOL, Ll.; BALAGUER, P. i FORNÓS, J.J. (2007b): El
gràfics del Plistocè superior de Mallorca. In: FORNÓS J.J- ed.
litoral de Mallorca: síntesis geomórfica. A: FORNOS, J.J.,
Aspectes geològics de les Balears: 191-220. UIB. Palma.
GINÉS, J. y GOMEZ-PUJOL, L (eds,) Geomorfología Litoral:
VICENS, D. i PONS, G. X. (2007): Els mol·luscs terrestres del Pleis-
Migjorn y Llevant de Mallorca. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears,
tocè superior a jaciments costaners de la zona septentrional
15: 39-59.
de Mallorca (Artà, Alcúdia i Pollença). In: PONS, G. X. i VI-
GÓMEZ-PUJOL, Ll.; ORFILA, A.; CAÑELLAS, B.; ÁLVAREZ-ELLA-
CENS, D. (Edit.). Geomorfologia Litoral i Quaternari. Home-
CURIA, A.; MÉNDEZ, F.J., MEDINA, R. i TINTORÉ, J. (2007c)
natge a Joan Cuerda Barceló. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears,
Morphodynamic classification of sandy beaches in low energe-
14: 231-258.
tic environment. Marine Geology, 242: 235-246.
VICENS, D.; PONS, G. X.; BOVER, P. i GRÀCIA, F. (2001): Els
GRÀCIA, F i VICENS, D. (1998): Aspectes geomorfològics quater-
tàxons amb valor biogeogràfic i cronoestratigràfic: bioindica-
naris del litoral de Mallorca. In: FORNÓS J. J. (ED.). Aspec-
dors climàtics del Quaternari de les Illes Balears. In: PONS, G.
tes Geològics de les Balears. Universitat de les illes Balears:
X. i GUIJARRO J. A. (Eds.) El canvi climàtic: passat, present
307-329.
i futur. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 9: 121-146.
GRÀCIA, F; CLAMOR, B.; LANDRETH, R.; VICENS, D. i WATKIN-
SON, P. (2001): Evidències geomorfològiques del canvis del
nivell marí . In: PONS, G. X. i GUIJARRO. A. (Eds.). El canvi
climàtic: passat, present i futur. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears,
9: 91-119.
104