Contribucions al coneixement espeleol�gic de la serra des Teix : Escorca, Mallorca
ENDINS, núm. 29. 2006. Mallorca
CONTRIBUCIONS AL CONEIXEMENT ESPELEOLÒGIC
DE LA SERRA DES TEIX (Escorca, Mallorca)
per Antoni MERINO 1
Resum
Presentam la descripció, topografia i alguns aspectes destacats de vuit cavitats
de la serra des Teix, al municipi d’Escorca. Aquestes formacions endocàrstiques
estan instal·lades preferentment en materials del Triàsic superior (Retià).
Resumen
Presentamos la descripción, topografía y algunos aspectos interesantes de
ocho cavidades de la Serra des Teix, en el término municipal de Escorca. Estas for-
maciones endokársticas están instaladas preferentemente en los materiales del Triá-
sico superior (Retiense).
Abstract
We present the description, survey and a few interesting aspects on eight cavi-
ties located in the mountains of the Serra des Teix, in the municipal district of Escor-
ca. These endokarstic formations are mainly found in Upper Triassic (Rhaetian)
material.
Introducció
En aquest treball es fa referència a les activitats
conegut avenc des Gel i una nova cavitat de la zona, el
espeleològiques dutes a terme des de començaments
forat dets Amics (-180 m), que en aquell moment repre-
de 1993 i fins a 1995, a la zona compresa entre el puig
sentà l’avenc més profund conegut a les Balears
de Massanella i la serra des Teix, en el municipi d’Es-
(TRIAS i GINÉS, 1990).
corca. Una part del present article ja va ésser publicada
A començaments de 1993 i després d’una reunió
a la revista Subterránea (MERINO, 1996), però, si més
entre diferents grups de l’illa es prengué la decisió de
no, consideram que és d’interès tornar-lo a publicar, de
dur a terme un estudi més intensiu del sector comprés
manera ampliada i millorada amb noves cavitats i
entre el puig de Massanella i la serra des Teix. El primer
dades. Van participar als treballs de camp espeleòlegs
objectiu que es va fixar va ésser revisar les possibles
de distints grups de l’illa com ara: Secció d’Espeleologia
continuacions a l’avenc des Gel. En aquesta cavitat
de Voltors, Secció d’Espeleologia d’ANEM, Grup Espe-
s’havien localitzat una sèrie de pous nous que establien
leològic d’Andratx i Grup Espeleològic EST. El sector de
la fondària als -147 m (TRIAS i GINÉS, 1990). Al mes
treball es troba situat en alçàries compreses entre els
d’abril d’aquell mateix any es realitza una nova pros-
850 i 1205 metres. Està limitat a l’Est pel massís calca-
pecció de la qual s’obté la localització de noves cavitats.
ri del puig de Massanella (1352 m) i puig de ses Basse-
tes (1215 m), cap a l’Oest la serra des Teix (1223 m) i
cap al Nord el coll des Prat.
Fent una mica d’història de les exploracions i recer-
Marc Geològic
ques a la zona, cal destacar els treballs realitzats pel
Grup Espeleològic EST (GINÉS et al., 1981 i GINÉS et
al
., 1982), on es reflecteixen els coneixements que es
La geologia de la zona es caracteritza per la pre-
tenien llavors de la zona en qüestió. Posteriorment,
sència de materials del Triàsic superior (Retià) i del Lias
l’any 1990 té lloc l’aparició d’un nou article damunt el
inferior (Hettangiense-Sinemuriense). Els primers estan
formats per dolomies tableades i bretxes dolomítiques,
mentre que els segons, són calcàries i bretxes calcari-
1
Grup Espeleològic de Llubí
dolomítiques. Tot el conjunt de materials capbussa cap
121

Figura 1: Situació de la zona del treball amb la localització de les cavi-
Figure 1: Map of the studied area with the location of the cavities.
tats. 1: Avenc de ses Tosses d’en Gallina. 2: Es Crui Estret. 3:
Cova des Contacte. 4: Avenc des Gel. 5: Avenc Molsós. 6:
Cova-avenc des Somnis. 7: Avenc Fred. 8: Avenc de l’Any
Nou.
al SE. L’àrea d’estudi està marcada per l’existència d’un
Descripció de les cavitats
encavalcament dels materials triàsics sobre les calcà-
ries dolomítiques de la base del Lias.
A excepció de la cova des Contacte desenvolupada
AVENC DE SES TOSSES D’EN GALLINA
en materials del Lias inferior, la resta de les cavitats
Coordenades UTM: X:486285; Y: 4406045; Z: 1020
descrites, es troben instal·lades dins els estrats del Trià-
sic superior. La presència d’aquestes cavitats i d’altres
La boca d’accés, de petites dimensions, presenta
ja conegudes, en aquests materials dolomítics no
una tendència NW-SE, en trobar-se instal·lada sobre
massa carstificables, poden estar relacionades amb
una fractura d’aquesta orientació. A través d’ella, ens
pèrdues importants de la xarxa hidrogràfica epígea, en
situam en un pou bastant estret de 17,7 m de profundi-
una zona afectada per importants processos de disten-
tat (punt D-D’). A les parets s’observen clarament els
sió mecànica (TRIAS i GINÉS, 1990).
estrats que la formen, amb un capbussament de 45º en
122

AVENC DE SES TOSSES
D’EN GALLINA
Escorca
TOPOGRAFIA
A. MERINO, M. SALOM
COL·LABORADORS
P. D’HERBE, J.M. RAMIREZ
EST-ANEM
9-III-94
123

direcció N 60º E. A la base d’aquest pou existeix un petit
de direcció WNW – ESE s’observa a la zona compresa
replà, el terra del qual, en èpoques de pluges, és reco-
entre la boca d’accés i la cota -23,7 m, i la segona, de
rregut per un petit aport hídric, que va des de la boca i
direcció ENE – WSW, des de la cota anterior fins als
es perd pel pas des Tobogan (punt E – E’), precipitant-
-68,3 m. En aquest darrer tram es pot observar l’exis-
se després per les parets del pou de sa Pluja. Tot el
tència d’una altra fractura (seccions I – I’ i J – J’) de
tram recorregut per l’aigua està recobert per colades
direcció NNE – SSW.
pavimentàries i parietals. Un pic superat el pas des
Tobogan (el qual va ésser desobstruït amb ciment
expansiu), es descendeixen 6 metres de forma bastant
ES CRUI ESTRET
fàcil gràcies a la posició dels estrats. En aquest nou
Coordenades UTM: X:486285; Y: 4406085; Z: 1045
replà a -23,7 m (punt F), recobert de colada i pedres, de
trànsit força delicat si hi ha espeleòlegs en el pou
Cavitat desenvolupada sobre un pla d’estratificació,
següent. Des d’aquest punt es descendeix al pou de sa
en la qual s’han desfermat els estrats, a causa de la
Pluja, mitjançant un forat que s’obri al costat S del replà.
posició subvertical. Aquest fet, unit a l’acció erosiva de
Al començament del pou es va davallant acompanyat
l’aigua, ha propiciat la formació d’aquest buit.
de l’aport hídric temporal abans esmentat, que recorre
tota la paret recoberta de colades. Quan acaben aques-
tes colades, el pou adquireix major mida, especialment
en sentit longitudinal i es pot veure clarament la direc-
ció de la fractura generadora. També s’observa al llarg
del descens d’aquest pou, i principalment d’ençà de la
meitat inferior, una acumulació de grans blocs encai-
xats, producte d’esbaldregades de les zones superiors
(punt H – H’). El material que constitueix les parets del
pou de sa Pluja es troba molt descompost, forçant a
emprar ancoratges naturals gairebé sempre.
A -61 m, a la part NE de la fractura (punt I – I’), hi
ha un replà al qual es pot accedir mitjançant un pèndol.
Està format per blocs de distinta mida que s’han anat
acumulant i encaixant en aquest punt. Si es procedeix a
la seva exploració ens adonam que va ascendint i guan-
yant altura, fins que la fractura es torna impracticable. El
fons de la cavitat (-68,3 m) està recobert per blocs i gra-
ves, amb petites acumulacions d’aigua al llarg de la
planta (punt j – j’): produïdes com a conseqüència dels
importants aports zenitals, com a l’aigua que regalima
de les parets. Els límits de la fractura en aquest punt es
perden per ambdós extrems, però la continuació és
impossible a causa de la considerable estretor. La cota
més baixa de la cavitat és un engolidor que drena l’ai-
gua que assoleix el fons del pou de sa Pluja.
ES CRUI ESTRET
MORFOLOGIES I GÈNESI
Escorca
Com és característic de les cavitats que es troben
TOPOGRAFIA
A. MERINO, M.A. GARAU
situades a les dolomies triàsiques d’aquesta zona, l’a-
venc de ses Tosses d’en Gallina, presenta un estadi poc
EST
26-IX-93
evolucionat, en el què predominen les formes de corro-
sió. És una cavitat d’infiltració hídrica situada a la zona
vadosa del carst. Des d’un punt de vista morfològic, es
pot dividir en dues zones. Una primera que aniria des
de la boca fins a la cota -34 m, a la qual s’aprecien cola-
COVA DES CONTACTE
des parietals i pavimentàries, dipositades per l’aigua
Coordenades UTM: X: 48632; Y: 4406195; Z: 1100
que procedeix de la boca i zones superiors i on la roca
es troba en bon estat. I una segona zona, que va des de
Aquesta petita cova està constituïda per dues sales
la cota -34 m fins al fons, on desapareixen les formes
de mida molt reduïda, separades entre sí per un curt
de reconstrucció abans esmentades i sorgeixen les típi-
passadís a través del qual també contacte amb l’exte-
ques de corrosió, acompanyades per una roca molt
rior.
descomposta i en mal estat, que millora lleugerament
La zona nord és de sostre més baix i té major pen-
de cap al fons de l’avenc.
dent que la resta de la cavitat. A la rampa d’entrada
En referència a la gènesi, la cavitat està instal·lada
s’observa la corrosió de la roca en forma d’estries i aca-
sobre dues fractures principals, la primera de les quals
naladures de lapiaz.
124

MORFOLOGIES I GÈNESI
COVA DES CONTACTE
Aquesta nova part de l’avenc es troba instal·lada
Escorca
sobre la mateixa fractura NNW-SSE que la resta de la
TOPOGRAFIA
cavitat. Pràcticament no existeixen formes de recons-
A. MERINO, M.A. GARAU
trucció, ni tampoc d’erosió mecànica, a diferència de la
part superior de l’avenc, ja que l’aigua no circula de la
EST
26-IX-93
forma en que ho fa al tram en què actua d’engolidor. Per
altra banda, sí s’observen restes de plantes i fang per
les parets i els pisos, el que indica que tot aquest nou
sector es troba lligat íntimament amb el torrent que cir-
cula per la superfície i que posseeix innumerables frac-
tures a través de les quals l’aigua arrossega tot tipus de
restes vegetals cap a l’interior de la cavitat.
És de destacar la gran quantitat d’infiltracions d’ai-
gua que cauen a la base dels pous. En aquests existei-
xen tres petits engolidors en el fang que drenen part de
l’aigua que arriba. Damunt de la superfície de sediment
s’observen unes interessants formacions còniques ano-
menades “conulits”, produïdes pel degoteig provinent
d’una alçària considerable. Les dimensions que presen-
ten són 15 centímetres de profunditat i uns 20 centíme-
tres de diàmetre, amb pedretes acumulades al fons.
En referència a les fractures, la cavitat està generada
AVENC DES GEL
a partir d’una principal, de direcció NNW-SSE, amb altres
Coordenades UTM: X: 486795; Y: 4406390; Z: 1070
de superposades de menor importància, de direcció WSW
- NNE. Tot aquest important conjunt de fractures ha gene-
Cavitat molt coneguda ara, va ésser descoberta i
rat per coalescència el gran pou, a la base del qual s’ha
explorada per primera vegada l’any 1972 pel Grup
tingut accés mitjançant el nou sector obert (via 1990).
Espeleològic Orígens (SOBERATS, 1974). Al llarg de
l’any 1981, el Grup Espeleològic EST retopografia la
cavitat, assolint els -100,5 m de fondària. Finalment
l’any 1990 els espeleòlegs britànics D. Elliot, M. Hasel-
den i S. Raven localitzen una nova continuació (via
1990) que determina que la cavitat assoleixi una pro-
funditat de -147 m (TRIAS i GINÉS, 1990).
L’any 1993 els grups ANEM i Voltors van desobs-
truïr, a -52 m, un pas que donà accés a una nova via
(via Estreta; punt a-a’). Una vegada superat l’estret coll
d’entrada, s’accedeix a un pou de -11 m bastant angost
al començament, les dimensions del qual es van incre-
mentant a mesura que es davalla. Després d’aquest
pou s’arriba al primer replà format per blocs i roca mare
(punt c-c’). A la vorera del replà es troba un segon pou
de -8 m que ens situa ja als -71 m de fondària. La base
d’aquest està formada per fang i en èpoques de pluges
està regada per petites aportacions d’aigua (punt d-d’).
El pis continua en direcció NNW a través d’un estret pas
(punt f-f’). En aquest punt va ésser a on va tenir lloc la
segona i més difícil desobstrucció degut a la duresa de
la roca i al poc espai existent per picar, per la qual cosa
l’avanç resultava extremadament complicat. Un pic
superat aquest pas s’arriba de nou a la continuació de
l’anterior pis, aquí i després d’efectuar una petita esca-
lada s’accedeix a un replà que possibilita dues opcions,
la primera és el descens d’un petit i estret pou de 4 m,
a on no existeix cap continuació. L’altra és mitjançant
una finestra de mides reduïdes la qual condueix, una
vegada desgrimpats 4 metres, a la base d’un gran pou
Foto 1: Avenc des Gel. Pas desobstruït que permet accedir a la via
(punt e – e’). Presenta el terra amb fang i acumulacions
Estreta. Foto Toni Merino.
d’aigua dels aports zenitals que cauen des de dalt del
Photo 1: Avenc des Gel pot-hole. The artificially widened passage
pou. Es completa aquest pis amb una petita sala amb
which permits access to the section called Via Estreta. Photo
gran quantitat d’aigua i fang.
Toni Merino.
125

Estudi climàtic de la cavitat
A la cavitat es localitzà l’any 1973 un bloc de gel
situat a 91 m de profunditat (punt F’). Com explicació a
l’aparició d’aquesta massa gelada es va postular la hipò-
tesi de la seva formació pels corrents d’aire associats a
les baixes temperatures i a la morfologia de la cavitat
(GINÉS et al., 1981). Al llarg d’una sèrie d’incursions a
l’avenc es prengueren notes de les temperatures i les
humitats tant exteriors, com a distints indrets de la cavi-
tat, per poder corroborar la suposada gènesi. Amb les
dades així obtingudes (frigories disponibles i factor cli-
màtic) es deduïa que no era massa probable la formació
de gel per aquest sistema, al llarg del mes d’octubre, al
Foto 2: Conulit de l’avenc des Gel. Foto Toni Merino.
menys en les condicions meteorològiques habituals a la
tardor. Es va procedir a parlar amb alguns dels desco-
Photo 2: Conulite in Avenc des Gel. Photo Toni Merino.
bridors de la massa gelada, els quals ens explicaren que
es tractava d’un bloc de gel de bona mida, format per
fortes precipitacions en forma de calabruix (més de dos-
grans semblants a la neu o al calabruix.
cents litres per metre quadrat). A partir d’aquest fet
Vist això, procedirem a situar damunt la superfície,
poguérem deduir què, probablement, la massa de gel
la vertical del pou on es trobà el bloc de gel, amb la idea
trobada, fos deguda a aquestes fortes precipitacions,
de localitzar una possible entrada, mitjançant la qual la
les quals juntament amb una baixa pressió atmosfèrica
neu o el calabruix es precipitaren fins al fons de la cavi-
registrada a la zona (producte d’una gota freda), provo-
tat. Després d’una minuciosa recerca, no es localitzà ni
cassin que la cavitat actuàs com un gran engolidor. Així
el més mínim forat que permetés el pas de la neu provi-
l’avenc absorbí una gran quantitat de calabruix arrosse-
nent de l’exterior de cap a les zones internes de l’avenc.
gat per l’aigua circulant, acumulant-se aquell en el fons
Consultat el calendari meteorològic d’aquell mes i
del pou on es trobà. Hi ha que ressaltar que la boca de
any, poguérem descobrir que uns dies abans de la tro-
la cavitat és de gran mida i que es troba situada enmig
balla del dipòsit de gel, es produïren en aquella zona
d’una torrentera.
VIA ESTRETA
(AVENC DES GEL)
Escorca
TOPOGRAFIA
A. MERINO, A. CROIX
EST-VOLTORS
3-VII-93
126

AVENC DES GEL
Escorca
TOPOGRAFIA
J. GINÉS
COL·LABORADORS
J. DAMIANS, J. PONS, J.F. RAMOS (1981)
L. BORRÀS, J. DAMIANS, A. GINÉS, C. PAYERAS, A. RODRÍGUEZ (1990)
EST
VIA ESTRETA
A. MERINO, A. CROIX
EST-VOLTORS
3-VII-93
127

Foto 3: Boca de la cova-avenc des Somnis. A la part mitja de la foto-
Photo 3: Entrance to Avenc des Somnis pot-hole. In the middle of the
grafia es pot observar la torrentera que finalitza a l’entrada de
photo, the torrent which ends at the entrance of Avenc des Gel.
l’avenc des Gel. Foto Toni Merino.
Photo Toni Merino.
AVENC MOLSÓS
Coordenades UTM: X: 486820; Y: 4406495; Z: 1100
AVENC MOLSÓS
Escorca
Avenc de poca fondària i planta reduïda. L’accés es
TOPOGRAFIA
realitza mitjançant una
A. MERINO
boca de forma allargada, darrera de la qual es des-
EST
30-IX-93
cendeix per un pou de 8,5 m. A la base del pou i des-
prés de superar un petit replà assolim la zona més pro-
funda de la cavitat, situada a -11 m. La planta de la cavi-
tat, també allargassada, està formada per la conjunció
dels dos pous que formen l’avenc. El primer pou és per
on es descendeix i el segon no té sortida a l’exterior,
però ascendeix en forma de xemeneia des de la base.
No s’observen morfologies de corrosió important,
però sí es poden apreciar formes de reconstrucció
parietals a la zona més profunda de la cavitat.
La gènesi d’aquest avenc està estretament lligada
a la geologia de la zona. La boca, de petites dimen-
sions, s’obri a favor d’un pla d’estratificació, ja que els
estrats es troben pràcticament verticals en aquest
indret. Tot l’avenc està desenvolupat sobre aquest pla
d’estratificació, encara que a la part NW de la cavitat
existeix una fractura que desdibuixa en part la planta.
COVA-AVENC DES SOMNIS
Coordenades UTM: X: 486850; Y: 4406504; Z: 1120
Cavitat situada a les proximitats de l’avenc des Gel.
Està constituïda per una cova, on existeixen dos pous
(pou des Miners i pou des Còdols). Per a l’accés als
128

Foto 4: Pas desobstruït abans d’arribar al pas Pla de la cova-avenc
Photo 4: Tight passage before reaching the Pas Pla in Avenc des Som-
des Somnis. Foto Toni Merino.
nis pot-hole. Photo Toni Merino.
mateixos fou necessari du a terme tota una sèrie de
desobstruccions, en concret, una per a l’accés al pou
des Miners i un total de tres més al pou des Còdols.
La Cova-avenc des Somnis, es pot dividir en tres
zones principals: en primer lloc la cova d’accés, de peti-
tes dimensions i amb gran part del sostre esfondrat; en
segon lloc el pou des Miners, petit pou de -28 m, situat
a la part N de la cavitat; i, finalment, la part de més des-
envolupament constituïda pel pou des Còdols i la zona
terminal de la cavitat.
La cova d’accés està formada per una sala d’entra-
da, amb part del sostre esfondrat (punt E), el que pro-
voca que el terra estigui cobert per blocs de mides mit-
janes als llocs a on s’ha produït aquest esfondrament i
la resta ocupat per argila. Cal destacar un petit caver-
nament (punt G) denominat sala de la Mort. En alguna
de les parets s’observen petits processos reconstruc-
tius, principalment colades parietals.
A la zona N de la cavitat es troba l’estreta entrada al
pou des Miners. Aquest pou de -28 m és de reduïdes
dimensions. Un pic superat el primer desnivell, assolim
un petit replà (-13,5 m; punt N) amb el sòl ocupat per
argila i pedres escampades. Al replà es troba una espè-
cie d’embut per on es localitza la continuació cap a la
part més fonda del pou, que segueix tenint les mateixes
característiques d’estretor i litologia que la zona abans
descrita. Al llarg de tot el pou s’observen pedres encai-
xades amb graves i argiles, la major part de les quals
Foto 5: Pou des Còdols a la cova-avenc des Somnis. Destaca la posi-
estan soltes, conseqüència d’arrossegaments per l’ai-
ció vertical dels estrats. Foto Toni Merino.
gua i caiguda de materials des de les parets més altes.
Photo 5: Pou des Còdols pit in the shaft known as Avenc des Somnis.
El pou des Miners finalitza en una escletxa que es fa
Outstanding is the vertical position of the strata. Photo Toni
totalment impracticable degut a la seva estretor (punt P).
Merino.
129

COVA-AVENC DES SOMNIS
Escorca
TOPOGRAFIA
A. MERINO, A. CROIX, M. SALOM
ANEM-VOLTORS
2-IV-95
130

Tornant de bell nou a la planta de la cova (punt A)
s’escalen quatre metres per arribar al rost d’accés al
AVENC FRED
pou des Còdols, la qual ens conduirà de cap a la zona
Escorca
més profunda de l’avenc. En aquest rost es dugueren a
TOPOGRAFIA
terme les dues desobstruccions més complicades, ja
A. MERINO, E. BELMONTE J.
que el pas era totalment impracticable al començament
MIR, P. CIFRE, J.M. RAMIREZ
d’aquesta via i a la seva part mitjana (punt H). Una
ANEM
18-III-95
vegada situats al rost, es va descendint de manera molt
encaixada en el tub que el forma, fins arribar al pas Pla,
pas molt estret que ha d’ésser superat amb precaució.
Darrera del pas ens situam sobre un petit balcó, a -20
m, des del qual es pot observar la part superior del pou
des Còdols: aquest es va descendint per la part E, fins
a situar-nos sobre un replà a -34 m (punt I). En aquest
pou és a on la cavitat adquireix unes proporcions
majors, observant-se a les parets els estrats que el for-
men, alguns d’ells en posició vertical. Una vegada asso-
lida la base del pou a -45 m (punt J), accedim mitjançant
un desnivell a una saleta al fons de la qual es troba la
continuació de la cavitat (punts K i L). Superat l’angost
pas, que va necessitar desobstrucció, s’accedeix a un
nou pou, al fons del qual es troba un engolidor que es
fa impracticable als pocs metres (punt N). Aquest darrer
pou està regat per degoteigs zenitals i l’aigua es perd
mitjançant un engolidor que representa el punt més baix
de l’avenc, a -68 m.
Gènesi
La gènesi de la cova-avenc des Somnis, està lliga-
da a la proximitat amb la cavitat esmentada, amb la qual
da directament amb els condicionaments geològics de
semblava tenir alguna relació.
la zona on es troba situada i més concretament amb la
L’avenc Fred consta d’un únic pou de 30 m de fon-
proximitat d’un front d’encavalcament. L’orientació de la
dària, amb un replà a -27 m (planta B-B’) format per
planta de la cova d’accés, NNE-SSW, és conseqüència
blocs, graves i argiles, i amb el fons constituït pels
del rumb dels estrats triàsics que formen el vessant on
mateixos materials (planta C-C’). En la part NE de la
se situa la cavitat, al temps que la subverticalitat dels
base del pou podem observar dos petits engolidors, per
mateixos proporcionà al seu moment un punt de debili-
on es drena l’aigua que accedeix a la cavitat en època
tat estructural i desenganxament, per on es començà a
de pluges.
generar la cavitat, i en concret la cova d’accés. El pou
La gènesi de la cavitat està lligada a una fractura
des Miners, segueix la mateixa pauta amb una orienta-
principal de direcció NNE-SSW i una altra menys impor-
ció NNE-SSW, conseqüència d’una fractura associada
tant orientada W-E, aquesta darrera observable princi-
a un pla d’estratificació. El pou des Còdols i el pou ter-
minal de la cavitat es troben instal·lats sobre fractures
d’orientació WNW-SSE, existint altres de menys entitat
al llarg dels mateixos.
En tota la cavitat no s’observen formes de recons-
trucció significatives, encara que a -45 m és possible
observar alguns reblits de calcita que amb posterioritat
han estat erosionats per l’aigua. Ens trobam de bell nou
davant una cavitat situada a la zona vadosa del carst. El
tret més destacat d’aquest avenc, és la gran inclinació que
presenten els estrats, especialment al pou des Còdols.
AVENC FRED
Coordenades UTM: X: 486835; Y: 4406565; Z: 1126
Cavitat ja coneguda i explorada, situada a pocs
Foto 6: Boca d’accés a l’avenc Fred. Foto Toni Merino.
metres de la cova-avenc des Somnis, de la qual existia
un croquis. La retopografia de la cavitat ha estat degu-
Photo 6: Avenc Fred. Photo Toni Merino.
131

palment a la boca d’accés (planta A-A’). L’avenc Fred
Per arribar a la boca de la cavitat es pren el camí
està format realment per dos pous que en un moment
que des de les proximitats de sa font des Noguer
de l’evolució de la cavitat, entraren en coalescència,
segueix paral·lel al canal del transvassament que con-
donant lloc a l’actual configuració.
dueix l’aigua des de l’embassament des Gorg Blau fins
al pla de Cúber. Uns quilòmetres més endavant deixam
a la nostra dreta el pont que condueix al camí que va a
AVENC DE L’ANY NOU
la font des Prat i de cap a Tossals. Aproximadament un
Coordenades UTM: X: 485610; Y: 4405750; Z: 910
quilòmetre més endavant es troba un nou pont de for-
migó que passa per damunt la canal: en aquest punt
La cavitat va ésser descoberta, explorada i topo-
deixam el tirany que hem seguit fins ara, passam el pont
grafiada per un grup d’espeleòlegs anglesos (Rob Lee,
i enllaçam amb un petit camí que transcorre entre
Pauline Hopkinson, Jenny Green i Geoff Barber) a finals
parets de pedra seca. Més endavant, i després de
de desembre de 1989 i començaments de gener de
guanyar altura, s’entra en un espaiós comellar d’alzi-
1990. La descripció està basada en les notes que els
nes. En aquest moment el camí un poc perdut es diri-
exploradors deixaren a la Federació Balear d’Espeleo-
geix cap a l’E, en direcció a unes parets rocoses que
logia, juntament amb la topografia que aquí es publica.
semblen tancar el pas, no obstant això, el camí s’obri
Foto 7: Aproximació hivernal a l’a-
venc de l’Any Nou. L’entrada
està situada a un centenar de
metres després de passar
l’alzina situada al centre de la
fotografia. Foto Toni Merino.
Photo 7: Winter approximation to
Avenc de l’Any Nou. The
entrance is situated some
hundred metres after passing
the holm oak in the centre of
the photograph. Photo Toni
Merino.

Foto 8: Entrada de l’avenc de l’Any
Nou. Foto Toni Merino.
Photo 8: Entrance to Avenc de l’Any
Nou pot-hole. Photo Toni
Merino.

132

AVENC DE L’ANY NOU
Escorca
TOPOGRAFIA
R. LEE, P. HOPKINSON,
J. GREEN, G. BARBER
1990
133

Morfologies i gènesi
La cavitat està excavada sobre una fractura de
direcció W-E. Dos fets destaquen d’aquest avenc, el
primer d’ells és l’existència de potents colades parietals,
acompanyades també d’algunes estalagmites i estalac-
tites. Algunes de les colades estan recobertes de lluents
cristalls de calcita. Al mateix temps, també són dignes
de menció les formes de corrosió que afecten a algunes
parets dels pous.
Com a segon punt important, ressenyar la presèn-
cia d’un nivell d’aigua suspès a -53 m. Segons relaten
els espeleòlegs anglesos, entre el dia del descobriment
i el dia següent, al llarg de la nit, es produïren precipita-
cions que feren aixecar el nivell de l’aigua del gorg en
uns 2 metres. Aquest fet provocà el vessament de l’ai-
gua a través de l’estret replà que condueix al darrer pou
de la cavitat, estant el fons d’aquest ocupat per més de
mig metre d’aigua. Segons relaten, l’aigua fugia per
punts impracticables, podent escoltar com la mateixa
seguia circulant, emperò fora de la vista.
El dia de la nostra primera visita, en el mes de juny
de 2001, trobam que el nivell de l’aigua estava uns 5 m
per sota del replà que actua de sobreeixidor, sense
poder calcular la fondària que tenia el gorg en aquella
situació. Sí es va poder observar que aquell tram del
Foto 9: Vista des de baix del segon pou de l’avenc de l’Any Nou. Foto
Toni Merino.
pou tenia les parets cobertes de colades parietals de
mides notables. La nostra segona visita es dugué a
Photo 9: View from below in the second pit of Avenc de l’Any Nou.
terme al llarg del mes de febrer de 2003 després d’unes
Photo Toni Merino.
fortes nevades. El nivell en aquella ocasió estava a l’al-
çada del sobreeixidor i de fet l’aigua passava cap al
pas, conduint-nos fins a la part superior de l’espadat
fons de la cavitat.
rocós. D’ençà d’aquest punt i sense camí anam ascen-
Sembla probable que l’aigua que alimenta aquest
dint en direcció N per un petit comellar cobert de càrritx.
dispositiu hídric, pogués provenir d’algun conducte
Al moment que aquest va voltant en direcció E cap a un
situat més cap a l’E de l’actual cavitat. Amb això el terç
estret coll denominat sa Trona, deixam el comellar, que-
inferior de l’avenc de l’Any Nou actuaria com a trop-
dant la boca de la cavitat a pocs metres en direcció W,
plein d’altra cavitat o sistema, que de moment es des-
en el límit d’un aflorament de roques calcàries.
coneix. Un fet que pot recolzar aquesta teoria és que no
La boca de la cavitat és de petites dimensions i es
s’observa circulació hídrica important en el terç mig de
troba enmig d’uns blocs de roca. Aquesta comunica
l’avenc. Així com tampoc formes de corrosió marcades
amb un primer pou amb les parets recobertes de formes
sobre les potents colades existents. Finalment, cal dei-
de lapiaz subterrani i amb el fons, a -11 m, cobert de
xar constància de que al darrer pou de la cavitat exis-
pedres i blocs. En direcció E i a uns 4 m d’alçària es
teixen unes notables formes de dissolució produïdes
troba la continuació de l’avenc. Es tracta d’una estreta
per la circulació de l’aigua, afectant fins i tot a colades
escletxa que ens porta a la capçalera d’un segon pou
que gairebé es troben desmantellades.
de 9 m de fondària. Aquest pou és de forma allargada,
presenta part de les parets recobertes de colades parie-
tals, al temps que la resta ho estan de formes de disso-
lució. La base, en pronunciat pendent, condueix uns 4
Ús del ciment expansiu per a
metres més a baix a un nou salt de 4 m. A partir d’aquí
la cavitat es torna més vertical i ampla, destacant l’exis-
desobstruccions
tència de potents colades parietals, de varis metres de
longitud, que decoren tot aquest sector intermedi de la
cavitat. Existeixen també algunes estalagmites i a -45 m
Per portar a terme part de les desobstrucions que
hi ha una colada pavimentària què, en fort pendent ens
han tingut lloc al llarg de les exploracions de l’avenc de
condueix fins a un gorg gairebé circular d’aigua freda i
ses Tosses d’en Gallina i la cova-avenc des Somnis
cristal·lina situat a -53 m. A la part W un estret replà,
s’ha fet ús del ciment expansiu anomenat comercial-
amb un pas que fou necessari desobstruir, ens situa a
ment CRAS, amb uns resultats satisfactoris.
la capçalera del quart pou. Un salt de 13 m acaba
A efectes d’obtenir la màxima potència expansiva
sobre una petita plataforma, augmentant aquí les
amb aquest producte, el fabricant aconsella mesclar el
dimensions del pou: 6 m més a baix s’assoleix el punt
CRAS amb un 26% d’aigua en pes, al temps que es
de màxima profunditat (-71 m).
recorre a perforacions de 25 mm de diàmetre. Aquestes
134

Foto 10: Avenc de l’Any Nou al febrer de 2003. Vista del gorg amb el
Photo 10: The Avenc de l’Any Nou pot-hole, in February 2003. View of
nivell de l’aigua a l’altura del sobreeixidor. L’espeleòleg del
the gour with the water at its overflow level. The caver at the
fons es troba situat al replà. Foto Toni Merino.
back is situated on the overflow ledge. Photo Toni Merino.
135

Foto 11: Avenc de l’Any Nou l’agost de 2002. Fotografia presa del fons
Photo 11: The Avenc de l’Any Nou pot-hole, in August 2002. Photograph
on estava en aquell moment el nivell de l’aigua, uns 5 m per
taken from the bottom, where the water level was at that
davall del replà. Foto Toni Merino.
moment, some 5 m below the overflow ledge. Photo Toni
Merino.

exigències són difícils d’acomplir per nosaltres, ja que
el trencament de la roca (més de 24 hores), interval que
en condicions normals, no podem portar a terme perfo-
s’incrementa en augmentar la proporció d’aigua que
racions d’un diàmetre tan gran amb els mitjans dels
conté la mescla.
quals disposam, ni als llocs on devem desobstruir. Per
aquests motius, les perforacions realitzades han estat
fetes amb un trepant HILTI model TE 10A, amb dues
bateries recarregables de 36 V i 1,2 AH, emprant dues
Agraïments
broques de 12 mm de diàmetre i longituds de 11 cm i
altra de 45 cm, especials per a roca. Per altra banda la
utilització de CRAS amb la proporció d’aigua que acon-
El present estudi va ésser subvencionat per la
sella el fabricant, suposa un producte massa espès per
Federación Española de Espeleología.
a poder esser introduït a les perforacions de 12 mm de
diàmetre, fins i tot essent aquestes verticals. Com a
conseqüència, hem augmentat el percentatge d’aigua
Bibliografia
fins a fer la mescla, segons la següent proporció: per
cada 100 g de CRAS 35 g d’aigua, amb el què s’acon-
BOLLETÍ METEOROLÒGIC DE BALEARS. Mes d’octubre de 1973.
segueix una massa molt més fluida i fàcil d’introduir.
GINÉS, J.; BORRÀS, L. & GINÉS, A. (1981): Estudi geo-espeleològic
del massís del Massanella (Escorca, Mallorca). 2– Les cavitats de
Aquest augment de fluïdesa representa per una banda
la Serra des Teix. Endins, 8: 3-12.
un increment del temps que necessita la mescla per
GINÉS, J.; BORRÀS, L. & GINÉS, A. (1982): Estudi geo-espeleològic
produir l’efecte expansiu, i per altra banda, es perd
del massís del Massanella (Escorca, Mallorca). 3– Les cavitats del
Puig de Massanella. Endins, 9: 3-13.
pressió expansiva. De totes formes l’efecte trencador és
MERINO, A. (1996): Nuevas aportaciones al conocimiento espeleológi-
satisfactori, especialment si s’estudia la roca abans de
co de la Serra del Teix. Escorca, Mallorca. Subterránea, 5: 27-31.
realitzar les perforacions, per aprofitar les possibles
SOBERATS, J. (1974): Nota sobre la presencia de hielo en una sima de
Mallorca. Endins, 1: 25-26.
fractures o plans d’estratificació amb la finalitat d’incre-
TRIAS, M. & GINÉS, J. (1990): Noves aportacions al coneixement espe-
mentar l’efecte trencador. El major inconvenient és el
leològic del massís del Massanella (Escorca, Mallorca). Endins,
temps que ha de menester l’expansiu per portar a terme
16: 5-10.
136