Bibliografia actualitzada sobre espeleologia f�sica i carst de les Illes Balears
ENDINS, núm. 26. 2004. Mallorca
BIBLIOGRAFIA ACTUALITZADA SOBRE ESPELEOLOGIA FÍSICA
I CARST DE LES ILLES BALEARS
per Joaquín GINÉS 1, 2 i Àngel GINÉS 1, 3
Abstract
An updated bibliographic compilation on physical speleology and karst in the
Balearic islands is now presented, which gathers to this date a total of 533 referen-
ces on these matters. Besides the included bibliographic list –that in fact builds up
the nucleous of this paper– some data on the temporal and geographical distribu-
tion of the references are supplied; furthermore, a contents classification of the cited
references is performed according to several specific subthemes referred in the text.
Resumen
Se presenta una recopilación bibliográfica actualizada sobre la espeleología físi-
ca y el karst en las islas Baleares, la cual incluye un total de 533 referencias sobre
estas materias. Además del listado bibliográfico –que de hecho constituye el núcleo
de este trabajo– se aportan algunos datos sobre la distribución temporal y geográ-
fica de las referencias incluidas, procediendo asimismo a efectuar una clasificación
del contenido de las citas según una serie de subtemas específicos, que se explici-
tan en el texto.
Introducció
A les planes d’ENDINS sempre s’ha considerat d’in-
ha estat realitzada amb uns plantejaments semblants als
terès la publicació de treballs de documentació, dels
de la publicació inicial (GINÉS et al., 1977), malgrat que
quals –entre molts d’altres– en són un bon exponent
–com veurem tot seguit– s’han introduït algunes innova-
els llistats bibliogràfics que han anat apareixent sobre
cions per tal de fer-la més útil i manejadissa.
les diferents disciplines relacionades amb les coves de
les Balears: nº 2 (1975) bioespeleologia, nº 3 (1976)
paleontologia i arqueologia, nº 4 (1977) espeleologia
física i nº 7 (1980) bioespeleologia.
Metodologia i consideracions
Concretament, en el cas de l’espeleologia física i el
carst fa ja 27 anys que es publicà una recopilació biblio-
generals
gràfica, que aleshores recollia 145 cites (GINÉS et al.,
1977). De llavors ençà, les publicacions sobre aquestes
La recopilació bibliogràfica que presentam dóna
matèries han crescut d’una manera força espectacular,
cabuda a tots els treballs publicats sobre les Balears en
tal i com queda reflectit en el present treball. Encara que
relació amb el modelat càrstic en general i l’espe-
bona part de la producció bibliogràfica ha estat publica-
leologia física, considerada aquesta darrera en un sen-
da a ENDINS, i pot ser asequible amb facilitat amb l’ajut
tit el més extensiu possible. Dins aquest context, han
de l’excel·lent treball de documentació de PLA & VICENS
estat incorporades al present llistat bibliogràfic publica-
(2000), una part encara més important ha aparegut en
cions molt diverses, referides a les coves i el carst de
molt diverses publicacions tant locals com forànies. Per
les nostres illes, que abracen un ampli ventall de temà-
aquests motius hem considerat del tot convenient efec-
tiques: des de treballs merament descriptius de cavitats
tuar una posada al dia d’aquestes qüestions, procedint a
fins a notes sobre els seus aspectes morfogenètics i
elaborar una actualització de la bibliografia sobre el carst
espeleocronològics, així com estudis sobre exocarst,
de les Balears, la qual inclou ara una quantitat superior a
climatologia subterrània, o obres de caràcter general
les 500 referències. Aquesta nova aportació documental
que inclouen dades d’índole variada sobre les matèries
esmentades.
El criteri general aplicat ha consistit en reunir totes
1
Grup Espeleològic EST. Palma de Mallorca.
aquelles referències sobre el carst i les coves de les
2
Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes
Balears que normalment no apareixerien en repertoris
Balears. Palma de Mallorca.
bibliogràfics sobre disciplines molt més específiques,
3
Laboratori d’Ecologia. Departament de Biologia. Universitat de les
Illes Balears. Palma de Mallorca.
com són la bioespeleologia, la paleontologia dels reom-
125

pliments de cavitats o les investigacions de caire
arqueològic; no obstant això, s’han inclós referències
procedents d’aquestes disciplines, sempre que conten-
guin determinades informacions d’interès com poden
ser les topografies o descripcions acurades de cavitats.
Malgrat el criteri general enunciat més a dalt, és precís
deixar constància que la recopilació efectuada no pre-
tén tenir caràcter d’exhaustivitat, sobretot pel que fa a
les cites d’algunes disciplines que freguen més aviat de
forma tangencial l’objecte del present treball. Ens refe-
rim concretament a temàtiques com la hidrogeologia, la
bioerosió dels litorals calcaris, els estudis arqueològics
i paleontològics, o els escrits de viatgers del segle XIX;
en els casos ressenyats s’ha donat cabuda a les obres
i treballs més significatius i a les publicacions el contin-
gut de les quals és més proper als conceptes clau d’a-
Figura 2: Classificació geogràfica de les referències bibliogràfiques
questa recopilació: carst i espeleologia física. En cap
incloses en aquest treball, efectuada a nivell de les diferents
illes de l’arxipèlag.
moment han estat recollits articles de diaris o premsa
periòdica d’informació general.
Figure 2: Geographical classification of the bibliographic references,
corresponding to the different islands of the Balearic archipe-
lago.

Un aspecte interessant a comentar radica en la
desigual distribució geogràfica del contingut dels tre-
balls incorporats al present llistat. Com es pot compro-
var a la Figura 2, l’illa de Mallorca és –amb molt d’a-
vantatge– el territori que ha focalitzat l’atenció dels
investigadors, suposant les cites referides a aquesta illa
més d’un 75 % del total; aquesta distribució s’explica
tant per la major importància del carst de Mallorca, com
pel menor pes espeleològic i l’escassa producció biblio-
gràfica generada a les altres illes. En segon lloc apareix
Menorca (amb un escàs 6 %) i a continuació la resta de
les illes menors, sempre amb percentatges inferiors al 3
Figura 1: Distribució al llarg del temps de les publicacions sobre espe-
%. Cal esmentar que un nombre apreciable de les publi-
leologia física i carst de les Illes Balears. Veure comentaris en
cacions incloses (al voltant del 9 %) estan dedicades al
el text.
conjunt de l’arxipèlag balear, tractant-se generalment
Figure 1: Temporal distribution of the bibliography on physical speleo-
d’obres de caràcter general o divulgatiu.
logy and karst in the Balearic islands. See comments in the
Passant ara a aspectes més concrets de com apa-
text.
reix elaborat el present llistat, convé deixar constància
Es relacionen un total de 533 cites compreses en un
lapse temporal que s’estén des de 1807 fins a l’any 2004
(la recopilació ha estat tancada a data 30 de Juny d’en-
guany). Per tal d’il·lustrar aquest vessant cronològic, en
la Figura 1 es representa l’evolució temporal de la pro-
ducció bibliogràfica sobre les coves i el carst de les
Balears. L’observació d’aquesta gràfica permet distingir
amb claredat diversos màxims ben individualitzats: el pri-
mer correspon a les darreries del segle XIX amb les
nombroses referències d’E. A. Martel, conseqüència de
les exploracions a les Coves del Drac; el segon pic
observable se situa a mitjans de la dècada dels anys 20
del segle passat, englobant un conjunt heterogeni de
publicacions; un tercer màxim reflecteix les abundants
recerques realitzades pel Grup d’Exploracions
Subterrànies (G.E.S.) del Club Muntanyenc Barcelonès,
durant els anys 50 i 60 del segle XX, com a resultat de
Figura 3: Classificació dels treballs sobre carst i espeleologia física de
diverses campanyes desenvolupades a les illes.
les Balears segons els seus continguts, feta d’acord amb els
Finalment destaca l’eclosió bibliogràfica relacionada amb
subtemes específics distingits en el text.
el naixement de l’espeleologia mallorquina, fet que es
Figure 3: Contents classification of bibliographic references on karst
materialitza a partir de la dècada dels 70 i es perllonga
and physical speleology of the Balearic islands, following the
de manera continuada fins avui en dia.
specific subthemes referred in the text.
126

que les referències apareixen disposades, òbviament,
És necessari deixar constància que, en molts de
per ordre alfabètic dels seus autors i, com a segon cri-
casos, una mateixa referència pot haver estat assigna-
teri, per ordre cronològic. En el cas dels autors prolífics,
da a més d’una categoria en funció del seu contingut.
el criteri adoptat presenta les referències firmades per
Malgrat això, cal tenir present que els estudis sobre
un determinat autor tot sol les primeres, seguides pels
morfogènesi de l’endocarst inclouen implícitament la
treballs efectuats en col·laboració amb un segon autor i,
descripció de les cavitats, com a pas ineludible per a la
finalment, les entrades en les quals consten tres o més
ulterior interpretació de les formes observades; en
autors; en cadascun dels tres supòsits, el criteri d’orde-
aquest cas concret, les referències assignades a l’es-
nació cronològica està present en un segon terme.
mentada categoria no han estat considerades també
Sempre que ha estat possible, s’indica el lloc de publi-
com a treballs de caire descriptiu.
cació dels llibres o revistes, perquè pensam que contri-
En relació amb la classificació temàtica emprada,
bueix a ubicar i localitzar millor segons quines publica-
resulta interessant l’observació de la Figura 3 en la qual
cions poc conegudes.
es recull la distribució de les referències entre els dife-
Al final de cada referència s’indiquen (entre claudà-
rents subtemes específics distingits. Amb tota lògica,
tors) una o més claus alfabètiques de dos caràcters,
els més nombrosos són els treballs que tenen per
que pretenen informar del tipus de contingut dels tre-
objecte l’estudi morfogenètic de les cavitats subterrà-
balls enumerats. Aquesta estratègia ha estat emprada
nies (174 cites), o la descripció i topografia de les matei-
tenint en compte l’ampli ventall de temàtiques que
xes (111 cites); en un destacat segon terme apareix el
poden ser englobades dins dels conceptes generals
grup de referències que tracta d’espeleocronologia i
enunciats en el títol d’aquesta recopilació; així, el lector
Quaternari (90 referències), seguit pels estudis dedicats
podrà tenir un coneixement ràpid del contingut especí-
a les formes exocàrstiques. La distribució entre la resta
fic de cadascuna de les referències incloses. Les cate-
de temàtiques es troba bastant equilibrada, excepció
gories que s’han distingit són les següents:
feta d’alguns aspectes que han rebut bastant poca
atenció, com són els estudis del paleocarst o, molt en
Hs =
Escrits i relats d’exploracions, l’interès dels quals
especial, les investigacions sobre clima subterrani que
rau en el seu valor històric amb total indepen-
compten exclussivament amb tan sols 4 cites.
dència de la seva estricta temàtica geoespeleo-
Pel que fa a l’àmbit territorial abraçat en cadascuna
lògica o el seu rigor descriptiu. Es tracta normal-
de les cites, no s’ha considerat necessari incloure cap
ment de referències anteriors al segle XX.
tipus de clau geogràfica (per exemple, a nivell d’illa)
Og = En aquest grup hem situat les cites sobre el carst
donat que, en la majoria dels casos, el títol de cada
o les cavitats de les Balears que apareixen inclo-
referència sol ésser prou explícit en aquest sentit.
ses en obres de caràcter més aviat general,
dedicades a aspectes geogràfics, geològics,
geomorfològics...
Ex =
Es tracta de referèncias relatives a l’estudi de l’e-
Llistat bibliogràfic
xocarst en general, i del lapiaz molt en particular.
Dc =
S’inclouen dins aquest grup els textos que pro-
cedeixen a la mera descripció de coves i avencs,
AELLEN, V. & STRINATI, P. (1978): Guía de las grutas de Europa.
Ediciones Omega. 368 pàgs. Barcelona. [Og]
així com ressenyes d’exploracions –o articles
AINLEY, S. (1988): Sounding the dive prospects on Majorca coast.
d’índole diversa– sempre que contenguin topo-
Descent. 80: 34-35. Gloucester, U.K. [Dc]
grafies de cavitats subterrànies.
ALCOVER, J.A. (1986): Bibliografia naturalística de les Balears i
Mc = Treballs que se centren en aspectes morfològics
Pitiüses. Llistat dels treballs publicats de 1974 a 1983. Institut
o espeleogenètics dels fenòmens endocàrstics.
d’Estudis Baleàrics. Aportacions bibliogràfiques, 1. 119 pàgs.
Sp =
S’agrupen sota aquest epígraf les referències
Palma de Mallorca. [Do]
que s’ocupen dels dipòsits químics de les cavi-
ALCOVER, J.A.; FONT, A. & TRIAS, M. (1997): Primera troballa
de fauna vertebrada plistocènica a Cabrera. Endins, 21: 79-
tats subterrànies: els espeleotemes. S’han inclòs
82. Palma de Mallorca. [Dc]
dins aquesta categoria tant les cites de caire
ALCOVER, J.A.; MOYÀ-SOLÀ, S. & PONS-MOYÀ, J. (1981): Les
morfològic com els estudis mineralògics o cris-
quimeres del passat. Els vertebrats fòssils del Plio-Quaternari
tal·logràfics.
de les Balears i Pitiüses. Editorial Moll. Monografies
Cg = Referències que tracten d’aspectes espeleocro-
Científiques, 1. 261 pàgs. Palma de Mallorca. [Cg]
nològics relacionats amb l’estudi dels reompli-
ALCOVER, J.A.; RAMIS, D.; COLL, J. & TRIAS, M. (2001): Bases
ments de les cavitats, així com informacions
per al coneixement del contacte entre els primers colonitza-
dors humans i la naturalesa de les Balears. Endins, 24: 5-57.
geocronològiques sobre el Quaternari basades
Palma de Mallorca. [Dc]
en evidències de tipus càrstic.
ALOMAR, G. & REYNÉS, A. (eds.) (1994): Barranc de Biniaraix.
Pk =
Estudis sobre el paleocarst de les Balears.
Guia d’interpretació del medi. Consell Insular de Mallorca,
Hd = Se citen treballs o informes tècnics relatius a la
FODESMA. 121 pàgs. Palma de Mallorca. [Og]
hidrogeologia de les roques carbonatades de les
ALONSO, F. (1989): Publicaciones sobre modelado kárstico en
nostres illes.
España. In: DURÁN, J.J. & LÓPEZ, J. (eds.) El karst en
Cl =
S’indiquen els articles que s’ocupen de qualse-
España. Sociedad Española de Geomorfología. Monografía
nº 4: 29-44. Madrid. [Do]
vol aspecte de la climatologia subterrània.
ANDREWS, J.N.; GINÉS, A.; PONS-MOYÀ, J.; SMART, P.L. &
Do = Al·ludeix a treballs diversos de documentació
TRIAS, M. (1989): Noves dades sobre el jaciment paleonto-
com, per exemple, llistats bibliogràfics, repertoris
lògic de la Cova de na Barxa (Capdepera, Mallorca). Endins,
o catàlegs de cavitats...
14-15: 17-25. Palma de Mallorca. [Mc Cg]
127

ANTILLÓN, I. de (1807): Elementos de la geografía astronómica,
BARÓN, A.; GONZÁLEZ, C. & RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1995):
natural y política de España y Portugal. Imprenta Real. 2
Hidrologia càrstica de Mallorca / Karst hydrology of Mallorca.
vols. Madrid. [Hs]
In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de
ANTILLÓN, I. de (1811): Descripción de las Cuevas de Artá. 3
Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon.
pàgs. Inèdit. [Hs]
Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 45-57. Palma de Mallorca.
APARICIO, A. & JAUME, G. (1969): Nota de las investigaciones
[Hd]
que se están efectuando sobre los cambios de nivel del
BARRERES, M. & FERRERES, J. (1977): Cova de Casademunt.
Mediterráneo. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 15: 160. Palma
Alaró (Mallorca). Exploracions, 1: 28-31. Barcelona. [Dc]
de Mallorca. [Mc]
BARRERES, M.; FERRERES, J. & CARDONA, F. (1975-1976): La
ARNAU, P.; BOVER, P.; SEGUÍ, B. & ALCOVER, J.A. (2000)
cueva de sa Campana y el karst de Castellots. Speleon, 22:
Sobre alguns jaciments de Myotragus balearicus Bate 1909
43-74. Barcelona. [Mc]
(Artiodactyla, Caprinae) de tafonomia infreqüent. Endins, 23:
BARTOLI, G. (1891): Majorque et Montserrat. Ann. Club Alpin
89-100. Palma de Mallorca. [Dc]
Franç., 18ème année. 281-311. París. [Hs]
ASTIER, L. (1972): Contribuyendo al estudio del karst del valle de
BATLLE, A. (1973): Notes sobre litogènesi de la Cova de Can
Sant Vicenç de Pollença (Mallorca). Hidrología general. Geo
Bordils. III Simposium Espeleología. Escola Catalana
y Bio Karst, 31: 22-26. Barcelona. [Hd]
d’Espeleologia - Agrupació Científico Excursionista de
ASTIER, L. & VILA, E. (1967): Serra Nord 65. Campaña espeleo-
Mataró. 314-320. Mataró, Barcelona. [Sp]
lógica en Mallorca. Geo y Bio Karst, 10: 18-20. Barcelona.
BAYÓ, A.; CASTIELLA, J.; CUSTODIO, E.; NIÑEROLA, S. &
[Dc]
VIRGÓS, L. (1986): Ensayo sobre las diversas tipologías de
AUROUX, L. (1976): Concrecciones pisolíticas de cavidades
acuíferos en rocas carbonatadas de España. Identificación,
mallorquinas. IV Cong. Nacional Espeleol., 2: 398-405.
técnicas de estudio y formas de captación y explotación.
Marbella, Màlaga. [Sp]
Jornadas sobre el karst en Euskadi, 2: 255-340. Sant
AUROUX, L. (1985): Concreciones pisolíticas en cavidades de
Sebastià, Guipúscoa. [Hd]
Mallorca. Endins, 10-11: 27-31. Palma de Mallorca. [Sp]
BELLÉS, X. (1974): Bioespeleología y paleogeografía. Nuevas
AYALA, F.J.; RODRÍGUEZ, J.M.; PRIETO, C.; DURÁN, J.J.; DEL
consideraciones sobre el poblamiento de la isla de Mallorca
VAL, J. & RUBIO, J. (1986): Memoria del Mapa del Karst de
por la fauna cavernícola terrestre. IV Simposium
España. Instituto Geológico y Minero de España. 68 pàgs +
Bioespeleología. Escola Catalana d’Espeleologia - Grup
1 mapa. Madrid. [Og]
Espeleològic Pedraforca. 43-48. Barcelona. [Cg]
BALAGUER, P. (2001-2002): El coneixement científic de les cos-
BELLÉS, X. (1994): Las cuevas del archipiélago de Cabrera y su
tes rocoses de Mallorca (Illes Balears). Boll. Geogr. Apl., 3-4:
patrimonio biospeleológico. Subterránea, 2: 38-42.
75-92. Palma de Mallorca. [Do]
Barcelona. [Dc]
BALLESTER, A. (1991): La Serra de Tramuntana. Didàctica per a
BELLÉS, X. & DAMIANS, J. (1989): Aglenus brunneus (Gyllenhal)
l’estudi de la comarca. Consell Insular de Mallorca. 181 pàgs.
(Coleoptera) al medi cavernícola de Mallorca (Cova de
Palma de Mallorca. [Og]
s’Algar, Artà). Endins, 14-15: 65-67. Palma de Mallorca.
BÄR, W.F. (1989): Atlas Internacional del Karst. Hoja 5: Lluc /
[Dc]
Sierra Norte (Mallorca). Endins, 14-15: 27-42. Palma de
BENYSEK, L. (1988): Italy, Spain ‘87 [Cova dets Estudiants].
Mallorca. [Ex]
Speleoforum, 88: 51-52. Brno, República Txeca. [Dc]
BÄR, W.F. (1994): Internationaler Karstatlas. Blatt 5: Lluc / Sierra
BIDWELL, Ch.T. (1876): The Balearic islands. Sampson Low,
Norte (Mallorca). Kartographische Nachrichten, 44 (2): 54-
Marston, Searle & Rivington. 341 pàgs. Londres. [Hs]
61. Bonn, Alemanya. [Ex]
BÖGLI, A. (1976): Die wichtigsten Karrenformen der Kalkalpen. In:
BÄR, W.F.; FUCHS, F. & NAGEL, G. (1986): Lluc / Sierra Norte
GAMS, I. (ed.) Karst processes and relevant landforms.
(Mallorca) - Karst einer mediterranen Insel mit alpidischer
International Speleological Union, Symposium on karst denu-
Struktur (UIS International Atlas of Karst Phenomena, sheet
dation. 141-149. Ljubljana, Eslovènia. [Ex]
5). Zeitschrift für Geomorphologie N.F., Suppl. Bd., 59: 27-48
BORDOY, M. & GINÉS, A. (1990): Observaciones morfométricas
+ 1 mapa. Berlín. [Ex]
sobre la profundidad de estrías de lapiaz (Rillenkarren) en
BÁRÁNY-KEVEI, I. (1986): Karsztmorfológiai Megfigyelések
Mallorca. Endins, 16: 21-25. Palma de Mallorca. [Ex]
Mallorcán. Karszt és Barlang, 2: 133-138. Budapest.
BOVER, J.M. (1836): Noticias histórico-topográficas de la isla de
[Ex]
Mallorca. Librería de D. Felipe Guasp. 243 pàgs. Palma de
BARCELÓ, M.A. (1992): Cavidades de la Serra de na Burguesa.
Mallorca. [Hs]
Zona 1: s’Hostalet (Calvià, Mallorca). Endins, 17-18: 25-36.
BOVER, J.M. (1839): Gruta de Son Lluís. Imprenta Nacional de D.
Palma de Mallorca. [Mc]
Juan Guasp. 4 pàgs. Palma de Mallorca. [Hs]
BARCELÓ, M.A.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL, M.;
BRISON, D.N. (2002): Dans les grottes perchées de Formentera
CRESPÍ, D. & VICENS, D. (2003): Les cavitats de la Serra
(Baléares). Grottes et Gouffres, 158: 7-17. París. [Mc]
de na Burguesa. Zona 5: Coma des Mal Pas (Calvià i
BUEN, O. de (1905): Excursiones por Mallorca. Indicaciones
Palma, Mallorca). Endins, 25: 87-106. Palma de Mallorca.
generales. Imprenta de Pedro Toll. 39 pàgs. València.
[Mc]
[Hs]
BARCELÓ, M.A.; GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; PLA, V.;
BUTZER, K.W. (1964): Pleistocene cold-climate phenomena of
GINARD, A. & CASAS, J.A. (1998): Les cavitats de la Serra
the island of Mallorca. Zeitschrift für Geomorphologie, 8 (1):
de na Burguesa. Zona 3: Coll des Pastors (Calvià, Mallorca).
7-31. Berlín. [Cg]
Endins, 22: 19-35. Palma de Mallorca. [Mc]
CABRER, A. (1840): Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de la
BARÓN, A.; BAYÓ, A. & FAYAS, J.A. (1979): La relación modelo
Ermita en el distrito de la villa de Artá de la isla de Mallorca.
geológico - modelo hidrogeológico. Ejemplo: el acuífero mio-
Imprenta de Pedro José Gelabert. 87 pàgs. Palma de
ceno de la isla de Menorca.. Act. II Simposio Nacional
Mallorca (reimprès el 1931). [Hs]
Hidrogeología, 4. 19 pàgs. Pamplona. [Hd]
CALVO, M.; GUERRERO, V.M. & SALVÀ, B. (2001): La Cova des
BARÓN, A.; BAYÓ, A. & FAYAS, J.A. (1984): Valor acuífero del
Moro (Manacor, Mallorca). Campanyes d’excavacions
Mioceno de Menorca. La relación modelo geológico - mode-
arqueològiques 1995-1998. Consell de Mallorca. Col·lecció
lo hidrogeológico. Pub. de Geologia. U.A.B., 20. Barcelona.
Quaderns de Patrimoni Cultural, 4: 7-52. Palma de Mallorca.
[Hd]
[Dc]
BARÓN, A.; FAYAS, J.A. & GONZÁLEZ, C. (1984): Estudio hidro-
CANYELLES, J. (1988): Exploració de la Cova d’en Curt
geológico de un manantial kárstico intermitente: las Ufanas
(Menorca). Penyal, 9: 25-26. Palma de Mallorca. [Dc]
de Gabellí (Mallorca). Posibilidades de regulación. I
CANYELLES, J. (1989): La Cova des Pas de Vallgornera. Penyal,
Congreso Español Geología, 4: 41-51. Madrid. [Hd]
11: 28-30. Palma de Mallorca. [Dc]
128

CANYELLES, M.; MESQUIDA, M.M. & VICH, R. (1997): Per la
Vall de Coanegra. Guia didàctica. Ajuntament de Santa Maria
del Camí. 59 pàgs. Santa Maria del Camí, Mallorca. [Og]
CAÑABATE, J.A. & PONS, R. (1990): El jaciment pre-talaiòtic de
la Cova de la Ceràmica II. Endins, 16: 53-57. Palma de
Mallorca. [Dc]
CAÑIGUERAL, J. (1949): Las cuevas de Campanet (Mallorca).
Ibérica, 156: 2-7. Barcelona. [Dc]
CAPÓ-VALLS DE PADRINAS, J. (1930): Las cuevas del Drac.
157 pàgs. Palma de Mallorca. [Hs]
CARDONA, F. & FERRERES, J. (1977): Dos cavidades de la ver-
tiente meridional del Puig Massanella (Mallorca).
Exploracions, 1: 39-47. Barcelona. [Mc]
CARDONA, F. & FERRERES, J. (1979): Estudio espeleológico del
Puig Galatzó. Mallorca. Exploracions, 3: 29-39. Barcelona.
[Mc]
CHOPPY, J. (1996): Les cannelures et rigoles sont des indicateurs
climatiques (karst profond et karst superficiel). In: FORNÓS,
J.J. & GINÉS, A. (eds.) Karren Landforms. Universitat de les
Illes Balears. 137-148. Palma de Mallorca. [Ex]
CHRISTMAS, H. (1851): The shores and islands of the
Mediterranean. Richard Bentley, 1. 324 pàgs. Londres. [Hs]
CIFRE, P. & BELMONTE, E. (1998): Les cavitats de la Serra des
Pinotells (Calvià - Estellencs, Mallorca). Endins, 22: 37-42.
Palma de Mallorca. [Dc]
CLARKE, O. (1990-1991): Welsh cave diving expeditions to Porto
Christo area, Mallorca. The Red Dragon-Y Ddraig Goch, 17:
99-102. U.K. [Dc]
CLARKE, O. (1991): Diving in Drach. Descent, 101: 32-33.
Gloucester, U.K. [Dc]
CLARKE, O. (1991-1992): Report of the Cwmbran Caving Club
diving expedition to Son Josep. Mallorca in October 1990.
The Red Dragon-Y Ddraig Goch, 18: 28-30. U.K. [Dc]
La descripció que feu mossén Antoni CABRER de les Coves d’Artà
CLARKE, O. (1991-1992): Diary of cave diving expedition to
(Capdepera), l’any 1840, és una de les publicacions més antigues
Drach: 1991. Cwmbran Caving Club Journal. 13-17. U.K.
sobre les coves de Mallorca, en la qual ja es fan paleses certes inquie-
[Dc]
tuds naturalístiques. La present imatge correspon a la reedició de l’es-
COLLIGNON, M. (1982): Une première des spéléos namurois a
mentada obra efectuada a Palma el 1931.
Majorque (Espagne). Au Royaume d’Hades. Groupe Spéléo
The description of Coves d’Artà (Capdepera), written by Antoni
Namur-Ciney, 2: 15-26. Bouge, Bèlgica. [Dc]
CABRER in 1840, is one of the most ancient publications on Mallorcan
COLOM, G. (1950): Más allá de la Prehistoria. Una geología ele-
caves, in which some naturalistic comments are yet present. The inclu-
mental de las Baleares. C.S.I.C., Col. Cauce. 285 pàgs.
ded image corresponds to a re-edition of this booklet, printed in Palma
Madrid. [Og]
in 1931.
COLOM, G. (1973): Historia geológica de Mallorca. In: MAS-
CARÓ-PASARIUS, J. (ed.) Historia de Mallorca. Gráficas
Miramar. Vol. 1: 1-96. Palma de Mallorca. [Og]
CRABTREE, K.; CUERDA, J.; OSMASTON, A.H. & ROSE, J.
COLOM, G. (1975): Geología de Mallorca. Diputación Provincial
(1978): The Quaternary of Mallorca. Quaternary Research
de Baleares. Instituto de Estudios Baleáricos. 2 vols. 520
Association. Field meeting guide. 114 pàgs. Bedfordshire,
pàgs. Palma de Mallorca. [Og]
U.K. [Og]
COLOM, G. (1982): Geomorfología de Mallorca. El relieve y la
CRESPÍ, D.; GRÀCIA, F.; VICENS, D.; DOT, M.A.; VADELL, M.;
forma de sus montañas. Gráficas Miramar. 165 pàgs. Palma
BARCELÓ, M.A.; BOVER, P. & PLA, V. (2001): Les cavitats
de Mallorca. [Og]
de la Serra de na Burguesa. Zona 4: Puig Gros de Bendinat
COLOM, G.; CUERDA, J. & MUNTANER, A. (1957): Les forma-
(2a part) (Calvià, Mallorca). Endins, 24: 75-97. Palma de
tions quaternaires de Majorque. In: SOLÉ-SABARÍS, L.;
Mallorca. [Mc]
HERNÁNDEZ-PACHECO, F.; JORDÀ, F. & PERICOT, L.
CROWTHER, J. (1996): Roughness (mm-scale) of limestone sur-
(eds.) Livret Guide de l’Excursion L. Levant et Majorque. V
faces: examples from coastal and sub-aerial karren features
Congrès International INQUA. 27-52. Madrid. [Cg]
in Mallorca. In: FORNÓS, J.J. & GINÉS, A. (eds.) Karren
COMAS DE CANDEL, J. (1961): La espeleología en España. In:
Landforms. Universitat de les Illes Balears. 149-159. Palma
LUBKE, A. Los misterios del mundo subterráneo. Editorial
de Mallorca. [Ex]
Labor. 312-344. Barcelona. [Dc]
CROWTHER, J. (1997): Surface roughness and the evolution of
COMITÉ NACIONAL DE ESPELEOLOGÍA (1979): Avance al
karren forms at Lluc, Serra de Tramuntana, Mallorca.
catálogo de grandes cavidades de España. Vicepresidencia
Zeitschrift für Geomorphologie N.F., 41 (3): 393-407. Berlín.
de Divulgación, C.N.E. Vol. 1. 242 pàgs. Madrid. [Dc]
[Ex]
COMPTE-PORTA, R. (1954): Las cuevas y simas de Mallorca.
CROWTHER, J. (1998): New methodologies for investigating
Urania, Bol. Soc. Astr. España y América y de la U.N.A.C.A.,
rillenkarren cross-sections: a case study at Lluc, Mallorca.
238: 164-181. Tarragona. [Mc]
Earth Surface Processes and Landforms, 23: 333-344.
CONRADO, M. (1865): Descripción de la caverna de Son Pou en
Londres. [Ex]
la isla de Mallorca. Imprenta y Litografía Militar del Atlas a
CUBELLS, E. & MENÉNDEZ, F. (1980): Estudi del Barranc de
cargo de F. Feliu. 8 pàgs + 1 gravat. Madrid. [Hs]
Binigaus (Menorca). Polje, 1: 39-42. Barcelona. [Dc]
CORRIGAN, J. (1998): Cave diving Mallorca style [Font des
CUERDA, J. (1975): Los tiempos cuaternarios en Baleares.
Verger]. Caves & Caving, 79: 24-25. Londres. [Dc]
Diputación Provincial de Baleares. Instituto de Estudios
CORTADA, J. (1845): Viaje a la isla de Mallorca en el estío de
Baleáricos. 304 pàgs. Palma de Mallorca. [Og]
1845. Imprenta de A. Brusi. 286 pàgs. Barcelona. [Hs]
129

CUERDA, J. (1976): Nota preliminar sobre el Quaternari de
ENCINAS, J.A. & REDONDO, M.L. (1972): Notas sobre bibliogra-
Cabrera (Balears). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 40 (Sec. Geol.
fía espeleológica de Baleares. Speleon, 19: 133-139.
1): 45-58. Barcelona. [Cg]
Barcelona. [Do]
CUEVAS, J.L. (1982): Avenc des Bosc. Espeleòleg, 33: 145.
ENCINAS, J.A.; GINÉS, J. & TRIAS, M. (1974): Inventario espe-
Barcelona. [Dc]
leológico de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 19: 29-49.
DAMIANS, J. (1977): Troballa arqueològica a Sencelles. Endins,
Palma de Mallorca. [Do]
4: 53-56. Palma de Mallorca. [Dc]
ENCINAS, J.A.; LLOBERA, M. & LLOBERA, P.J. (1973): El karst
DARDER, B. (1926): La tectónique de la région orientale de l’île
de Coves Blanques. III Simposium Espeleología. Escola
de Majorque. Bull. Soc. Géol. Franc., 4ª série, 25: 245-278.
Catalana d’Espeleologia - Agrupació Científico Excursionista
París. [Mc]
de Mataró. 119-135. Mataró, Barcelona. [Mc]
DARDER, B. (1930): Algunos fenómenos cársticos en la isla de
ENCINAS, J.A.; LLOBERA, M. & LLOBERA, P.J. (1974):
Mallorca. Ibérica, 33 (818): 154-156. Barcelona. [Ex Mc]
Introducción a una clasificación espeleogenética de las cue-
DARDER, B. (1932): Investigación de aguas subterráneas para
vas y simas de Mallorca (Baleares). Endins, 1: 3-10. Palma
usos agrícolas. Salvat Editores. 511 pàgs. Barcelona.
de Mallorca. [Mc]
[Og]
E.R.E. del C.E.C. (1964): Eivissa II. Campaña espeleológica en la
DARDER, B. (1946): Història de la coneixença geològica de l’illa
isla de Ibiza. Geo y Bio Karst, 0: 18-19. Barcelona. [Dc]
de Mallorca. Editorial Moll. 185 pàgs. Palma de Mallorca.
ESCOLÀ, O. (1970): Resultats de la campanya 1970 a Mallorca.
[Do]
Espeleòleg, 13: 624-634. Barcelona. [Mc]
DELGADO, X.; MORENO, F. & FERRERES, J. (1978): Avenc de
ESCUDERO, M. (1974): Exploración y topografía de las cavida-
sa Miranda, Escorca, Mallorca. Exploracions, 2: 65-67.
des situadas en el Cabo Pinar (Alcudia). Endins, 1: 27-28.
Barcelona. [Dc]
Palma de Mallorca. [Dc]
DURÁN, J.J. (1989): Geocronología de los depósitos asociados al
ESPI, J. (1986): Avenc de Maristela. Esporles, Mallorca. Nuestra
karst en España. In: DURÁN, J.J. & LÓPEZ, J. (eds.) El karst
Espeleo, 16: 19-22. València. [Dc]
en España. Sociedad Española de Geomorfología,
ESPINAR, M. & BOSCH, J.R. (1989): Una nova via a l’Avenc de
Monografía nº 4: 243-256. Madrid. [Cg]
Fra Rafel. Penyal, 11: 31-34. Palma de Mallorca. [Dc]
DURÁN, J.J.; LÓPEZ, J. & DEL VAL, J. (1989): Perspectiva gene-
ESTELRICH, P. (1905): Las Cuevas del Pirata de Manacor
ral del karst en España. In: DURÁN, J.J. & LÓPEZ, J. (eds.)
(Mallorca). Guía y descripción de sus principales maravillas.
El karst en España. Sociedad Española de Geomorfología,
Est. Tip. Francisco Soler Prats. 32 pàgs. Palma de Mallorca.
Monografía nº 4: 13-28. Madrid. [Og]
[Hs]
EGOZCUE, J.J. (1971): Estudio del cono de materiales alóctonos
EVERETT, P. & SERGEANT, H. (1974): Majorca 74 [Avenc del
de la Cova de sa Font. Speleon, 18: 49-53. Barcelona.
Pla de les Basses]. U.L.S.A. Review, 13: 7-12. Leeds, U.K.
[Mc Cg]
[Dc]
EGOZCUE, J.J. (1971): Notas sobre algunos mecanismos glipto-
FARR, M. (1997-1998): Dragon cave diving expedition to Mallorca
litogénicos de la Cova de sa Font. Speleon, 18: 55-59.
- 1996. The Red Dragon-Y Ddraig Goch, 24: 89-97. U.K.
Barcelona. [Sp]
[Dc]
ENCINAS, J.A. (1970): Las cuevas de incineración en Pollensa. I
FAURA Y SANS, M. (1919): L’Avenc de Son Pou (Mallorca).
Cong. Nacional Espeleol. 137-142. Barcelona. [Dc]
Espeleologia i Agricultura. 226. Barcelona. [Dc]
ENCINAS, J.A. (1972): Contribuyendo al estudio del karst del valle
FAURA Y SANS, M. (1926): Las cuevas de Mallorca. Pub. Inst.
de Sant Vicenç de Pollença (Mallorca). Espeleogénesis y espe-
Geol. Minero España, XIV Cong. Geol. Intern., Gráficas
leografía. Geo y Bio Karst, 31: 15-22. Barcelona. [Mc]
Reunidas. 78 pàgs. Madrid. [Mc]
ENCINAS, J.A. (1972): Topografía espeleológica por el sistema de
FERNÁNDEZ, A. & NAVARRO, A. (1989): Recursos hídricos del
coordenadas. II Simp. Metod. Espel. Topografía. Escuela
karst en España. In: DURÁN, J.J. & LÓPEZ, J. (eds.) El karst
Catalana de Espeleología - S.I.E. del C.E.A. Com. III c. 11
en España. Sociedad Española de Geomorfología,
pàgs. Barcelona. [Dc]
Monografía nº 4: 335-345. Madrid. [Hd]
ENCINAS, J.A. (1973): Perforaciones de anélidos en los sedi-
FERNÁNDEZ, E.; HERRERO, N.; LARIO, J.; ORTIZ, I.; PEIRO, R.
mentos de la Cueva de Cornavaques (Pollensa, Baleares).
& ROSSI, C. (1995): Introducción a la geología kárstica.
Speleon, 20: 81-86. Barcelona. [Mc]
Federación Española de Espeleología. 202 pàgs. Barcelona.
ENCINAS, J.A. (1974): Note on the exploration of the Avenc de la
[Og Mc Sp]
Punta, Majorca. Trans. British Cave Research Assoc., 1 (2):
FERNÁNDEZ, M.E. & HERRÁEZ, I. (1989): Problemática
127-130. U.K. [Dc]
medioambiental ligada al karst en España. In: DURÁN, J.J.
ENCINAS, J.A. (1974): Carta espeleológica de Pollensa. III Cong.
& LÓPEZ, J. (eds.) El karst en España. Sociedad Española
Nacional Espeleol. Vol. 1. 9 pàgs. Madrid. [Do]
de Geomorfología, Monografía nº 4: 403-413. Madrid.
ENCINAS, J.A. (1981): Pollença. Semblança d’un poble. Editat
[Og]
per l’autor. 200 pàgs. Pollença, Mallorca. [Og]
FERRER, I. & RODRÍGUEZ-GOMILA, R. (1998): Geografia
ENCINAS, J.A. (1983): Aportacions cronològiques als gravats
Física. Aigües i Geomorfologia. Conselleria d’Educació,
rupestres de Mallorca. La Cova de Son Sant Martí, d’Alcúdia.
Cultura i Esports. Ciències Socials a les Illes Balears /
Speleon, 26-27: 181-193. Barcelona. [Dc]
Bibliografia bàsica, 4. 184 pàgs. Palma de Mallorca. [Do]
ENCINAS, J.A. (1994): 501 grutas del término de Pollensa
FERRER, P. & COSTA, J.M. (1945): Las cuevas de Mallorca.
(Mallorca). Editat per l’autor. 609 pàgs. + 1 mapa. Pollença,
Ediciones Costa. 71 pàgs. Palma de Mallorca. [Og]
Mallorca. [Dc Do]
FERRER, V. (2004): Grandes cuevas y simas del Mediterráneo.
ENCINAS, J.A. (1994): Últimas exploraciones. Balears. [Cova de
De Gibraltar a Catalunya Nord. Editat per l’autor. 344 pàgs.
Can Sion]. Subterránea, 2: 5-6. Barcelona. [Dc]
Barcelona. [Dc]
ENCINAS, J.A. (1995): Es Crull de ses Termes. Subterránea, 4:
FERRERES, J. & BARRERES, M. (1973): Cova de sa Campana.
27-29. Barcelona. [Dc]
Cavernas, 18: 36-58. Badalona, Barcelona. [Mc]
ENCINAS, J.A. (1996): Las cavidades con mayor recorrido de las
FIOL, L. (1995): Flora de les entrades de les cavitats de Mallorca
islas Baleares. Subterránea, 6: 31-34. Barcelona. [Do]
/ Flora at the cavity entrances in Mallorca. In: GINÉS, A. &
ENCINAS, J.A. (1997): Inventari espeleològic de les Illes Balears
GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca / Karst and
-Any 1997-. Endins, 21: 103-128. Palma de Mallorca.
caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears,
[Do]
3: 145-153. Palma de Mallorca. [Cl]
ENCINAS, J.A. & ALCOVER, J.A. (1997): El jaciment fossilífer de
FIOL, L.; FORNÓS, J.J. & GINÉS, A. (1992): El Rillenkarren: un
la Cova Estreta (Pollença). Endins, 21: 83-92. Palma de
tipus particular de biocarst? Primeres dades. Endins, 17-18:
Mallorca. [Mc]
43-49. Palma de Mallorca. [Ex]
130

FIOL, L.; FORNÓS, J.J. & GINÉS, A. (1996): Effects of biokarstic
processes on the development of solutional rillenkarren in
limestone rocks. Earth Surface Processes and Landforms,
21: 447-452. Londres. [Ex]
FIOL, L.; FORNÓS, J.J. & GINÉS, A. (1996): The role of biokars-
tic processes on the development of solutional rillenkarren:
an experience on Jurassic carbonate rocks of Mallorca. In:
FORNÓS, J.J. & GINÉS, A. (eds.) Karren Landforms.
Universitat de les Illes Balears. 63-64. Palma de Mallorca.
[Ex]
FLORIT, J.L. (1984): Cova o avenc de Son Pons: cinc anys en la
nostra història. Socarrell, 2: 25-27. Maó. [Dc]
FLORIT, J.L. (2000): Una teoria per a la Cova de sa Duna. Ull de
sol, 118: 21-23. Alaior, Menorca. [Dc]
FORNÓS, J.J. (1991): La Unitat Calcàries de Santanyí (Miocè
superior) a la zona de Cala Murta (Marina de Llevant,
Mallorca). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 34: 33-40. Palma de
Mallorca. [Pk]
FORNÓS, J.J. (1999): Karst collapse phenomena in the Upper
Miocene of Mallorca (Balearic islands, Western
Mediterranean). Acta Geologica Hungarica, 42 (2): 237-250.
Budapest. [Pk]
FORNÓS, J.J. (2003): 8. El karst y la evolución del litoral del
Migjorn de Menorca. In: ROSSELLÓ, V.M.; FORNÓS, J.J. &
GÓMEZ-PUJOL, L. (eds.) Introducción a la Geografía Física
de Menorca. Guía de Campo de las XVIII Jornadas de
Geografía Física
. Asociación de Geógrafos Españoles -
Universitat de València - Mon. Soc. Hist Nat. Balears, 10:
101-110. Palma de Mallorca. [Ex Mc]
FORNÓS, J.J. & GELABERT, B. (1995): Litologia i tectònica del
carst de Mallorca / Lithology and tectonics of the Majorcan
karst. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de
Mallorca / Karst and caves in Mallorca
. Endins, 20 / Mon. Soc.
Hist. Nat. Balears, 3: 27-43. Palma de Mallorca. [Og]
FORNÓS, J.J. & GÓMEZ-PUJOL, L. (2002): Estudio integrado del
Portada de la primera reedició, impresa a Mallorca, del treball
d’Edouard Alfred MARTEL sobre les Coves del Drac (Manacor).
lapiaz costero de Mallorca dentro del Proyecto ESPED:
Aquesta publicació data de l’any 1898, tan sols dos anys després de
Metodología y resultados preliminares / Estudi integrat del
l’aparició de l’original en francès.
rascler litoral de Mallorca dins del Projecte ESPED: metodo-
logia i resultats preliminars. Boletín SEDECK, 3: 106-115.
Cover corresponding to the first Mallorcan re-edition of the report
Madrid. [Ex]
by Edouard Alfred MARTEL about his explorations in Coves del Drac
FORNÓS, J.J.; FUMANAL, M.P.; PONS, G.X.; BARÓN, A.;
(Manacor). This booklet was printed in 1898, only two years later of the
FORNÉS, A.; PARDO, J.E.; RODRÍGUEZ-PEREA, A.; ROS-
original publication in French.
SELLÓ, V.M.; SEGURA, F. & SERVERA, J. (1998): Rebliment
holocènic a la vall incisa del barranc d’Algendar (Cala
Galdana, sud de Menorca, Mediterrània Occidental). Boll. Soc.
FORNÓS, J.J.; RODRÍGUEZ-PEREA, A. & ARBONA, J. (1987):
Hist. Nat. Balears, 41: 173-189. Palma de Mallorca. [Ex]
Brechas y paleokarst en los depósitos jurásicos de la Serra
FORNÓS, J.J.; GELABERT, B.; GINÉS, A.; GINÉS, J.; TUCCIMEI,
de Tramuntana de Mallorca. Acta Geológica Hispánica, 21-
P. & VESICA, P.L. (2002): Phreatic overgrowths on speleo-
22 (2): 459-468. Barcelona. [Pk]
thems: a useful tool in structural geology in littoral karstic
FOURMARIER, P. (1926): Quelques observations sur l’ornamen-
landscapes. The example of eastern Mallorca (Balearic
tation naturelle de deux grottes de l’île de Majorque. Ann.
islands). Geodinamica Acta, 15: 113-125. [Sp Cg]
Soc. Géol. de Belgique, 49: 320-322. Liège, Bèlgica.
FORNÓS, J.J.; GINÉS, A. & GINÉS, J. (1989): Paleokarst collap-
[Sp]
se features in the uppermost Miocene of Mallorca island
FOURMARIER, P. (1932): Quelques observations sur l’ornamen-
(Spain). Proc. 10th Int. Congress Speleol., 1: 46-48.
tation naturelle de deux grottes de l’île de Majorque. Géol.
Budapest. [Pk]
Médit. Occid., 2/5 (36-43). 2 pàgs. Barcelona. [Sp]
FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.; GINÉS, J. & POMAR, L. (1988):
GARAY, P. & MORELL, I. (1989): Tasas de disolución en regiones
Paleokarst collapse breccias in the uppermost Miocene of
kársticas españolas. In: DURÁN, J.J. & LÓPEZ, J. (eds.) El
Mallorca island (Spain). 9th I.A.S. Regional Meeting of
karst en España. Sociedad Española de Geomorfología,
Sedimentology. 76-77. Leuven, Bèlgica. [Pk]
Monografía nº 4: 257-264. Madrid. [Ex Hd]
FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.; GINÉS, J. & POMAR, L. (1990):
GARCIA, J.; DELGADO, X. & FERRERES, J. (1986): Recull de
Paleokarst collapse breccias in the uppermost Miocene of
cavitats de l’illa de Mallorca. Exploracions, 10: 47-57.
Mallorca island (Spain). II Jornades del Medi Ambient de les
Barcelona. [Dc]
Balears. Universitat de les Illes Balears - Soc. Hist. Nat.
GARCÍA DE CASTRO, M. (1980): Muntanyes mallorquines. Breu
Balears. 46-47. Palma de Mallorca. [Pk]
notícia d’una excursió per la Serra d’Alfàbia. Esclat, 19: 4-7.
FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.; GINÉS, J. & RODRÍGUEZ-PEREA, A.
Sant Celoni, Barcelona. [Dc]
(1995): El paleocarst a Mallorca / Paleokarst in Mallorca. In:
GARCÍA-SENZ, J.M. (1985): Estudio geomorfológico del karst del
GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca
Migjorn menorquín. Tesi de Llicenciatura. Departament de
/ Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist.
Geodinàmica Externa i Hidrogeologia. Universitat Autònoma
Nat. Balears, 3: 113-123. Palma de Mallorca. [Pk]
de Barcelona. 51 pàgs. Inèdit. [Ex Mc]
FORNÓS, J.J.; PRETUS, J.L. & TRIAS, M. (1989): La Cova de sa
GARCIAS-FONT, L. (1904): Una excursió d’Artà a les coves
Gleda (Manacor, Mallorca), aspectes geològics i biològics.
(Mallorca). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. 116-119. Barcelona.
Endins, 14-15: 53-59. Palma de Mallorca.
[Mc]
[Hs]
131

GASCOINE, W. (1992): Water chemistry in Cuevas del Drach,
GINÉS, A. (1996): The geoecological significance of two types of
Majorca. Cave Science, 19 (2): 51-54. [Hd]
dissolution flutes wider than rillenkarren observed in Mallorca
GASCOINE, W. (1996): The waters of Cova dets Estudiants.
(Spain). In: FORNÓS, J.J. & GINÉS, A. (eds.) Karren
Caves and Caving, 71: 25. Bridgewater, U.K. [Hd]
Landforms. Universitat de les Illes Balears. 193. Palma de
GASCOYNE, M. (1984): Twenty years of Uranium-series dating of
Mallorca.
[Ex]
cave calcites: a review of results, problems and new direc-
GINÉS, A. (1998): Dades morfomètriques sobre les estries de
tions. Studies in Speleology, 5: 15-30. Newbury, U.K.
lapiaz dels Alps calcaris suïssos i la seva comparació amb
[Cg]
les estries de la Serra de Tramuntana. Endins, 22: 109-118.
GAY, S. & CHAMPSAUR, B. (1885): Album de las Cuevas de Artá
Palma de Mallorca. [Ex]
y Manacor. Luis Fábregas; Librería Española. 50 pàgs + 25
GINÉS, A. (1998): L’exocarst de la serra de Tramuntana de
gravats. Palma de Mallorca. Barcelona. [Hs]
Mallorca. In: FORNÓS, J.J. (ed.) Aspectes geològics de les
GELABERT, B. (2002): Las Fonts Ufanes (Mallorca): funciona-
Balears. Universitat de les Illes Balears. 361-389. Palma de
miento hidráulico de una surgencia kárstica / Les fonts
Mallorca. [Ex]
Ufanes (Mallorca): funcionament hidràulic d’una surgència
GINÉS, A. (1999): Edouard-Alfred Martel et la spéléologie à
càrstica. Boletín SEDECK, 3: 46-55. Madrid. [Hd]
Majorque. L’Année Martel 1997. L’homme qui voyageait pour
GINÉS, A. (1971): Cavidades de la isla Dragonera. Speleon, 18:
les gouffres. 291-300. França. [Hs Mc]
37-42. Barcelona. [Dc]
GINÉS, A. (1999): Agriculture, grazing and land use changes at
GINÉS, A. (1972): Relación de las cavidades más profundas de la
the Serra de Tramuntana karstic mountains. Intern. Journal
isla de Mallorca. II Simp. Metod. Espel. Topografía. Escuela
Speleol., 28 B (1/4): 5-14. Bologna, Itàlia. [Ex]
Catalana de Espeleología - S.I.E. del C.E.A. Com. VI d. 3
GINÉS, A. (1999): Morfología kárstica y vegetación en la Serra de
pàgs. Barcelona. [Dc Do]
Tramuntana. Una aproximación ecológica. Tesi Doctoral.
GINÉS, A. (1973): Sobre el posible hallazgo de formaciones de
Departament de Biologia Ambiental, Universitat de les Illes
edad Milazziense en ses Coves Petites (Canyamel). III
Balears. 581 pàgs + 70 làms. Inèdit. [Ex]
Simposium Espeleología. Escola Catalana d’Espeleologia -
GINÉS, A. (2000): Morfologia càrstica i vegetació a la Serra de
Agrupació Científico Excursionista de Mataró. 87-91. Mataró,
Tramuntana. Una aproximació ecològica a la dinàmica de l’e-
Barcelona. [Mc Sp Cg]
xocarst. Endins, 23: 101-110. Palma de Mallorca. [Ex]
GINÉS, A. (1975): Relación actualizada de las cavidades más pro-
GINÉS, A. (2000): Patterns of collapse chambers in the endokarst
fundas de la isla de Mallorca. Endins, 2: 44-47. Palma de
of Mallorca (Balearic islands, Spain). Acta Carsologica, 29 (2,
Mallorca. [Dc Do]
9): 139-148. Ljubljana, Eslovènia. [Mc]
GINÉS, A. (1982): Bioespeleología del karst mallorquín, datos
GINÉS, A. (2001): Les coves de la costa oriental de Mallorca i els
ecológicos preliminares. Tesi de Llicenciatura. Departamento
canvis de nivell de la mar durant els darrers 150.000 anys.
de Ecología, Universidad de Palma de Mallorca. 219 pàgs.
Una experiència d’investigació potenciada des del MBCN.
Inèdit. [Dc]
Aubaïna, 3 (1): 17-22. Sóller, Mallorca. [Sp Cg]
GINÉS, A. (1990): Utilización de las morfologías de lapiaz como
GINÉS, A. & BORRÀS, L. (1990): El carst a Mallorca. Materials
geoindicadores ecológicos en la Serra de Tramuntana
didàctics. Centre de Professors. 50 pàgs + 114 diapositives.
(Mallorca). Endins, 16: 27-39. Palma de Mallorca. [Ex]
Palma de Mallorca. [Og]
GINÉS, A. (1991): Karren development and deforestation proces-
GINÉS, A. & FIOL, L. (1981): Estratigrafía del yacimiento de la
ses. Proc. Intern. Conf. Environmental Changes in Karst
Cova des Fum (Sant Llorenç, Mallorca). Endins, 8: 25-42.
Areas. I.G.U.-U.I.S. Quaderni del Dipartimento di Geografia,
Palma de Mallorca. [Mc Cg]
Università di Padova. 13: 407. Padova, Itàlia. [Ex]
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1970): Avenc des Cocons. Contribución al
GINÉS, A. (1991): El carst del Migjorn de Mallorca y su paralelis-
estudio de las cavidades del Coll den Pastor (Fornalutx). Boll.
mo con el carst yucateco. Resúmenes del I Congreso
Soc. Hist. Nat. Balears, 16: 7-18. Palma de Mallorca.
Nacional de Espeleología. 19. Mérida, Mèxic. [Mc]
[Mc]
GINÉS, A. (1993): El conocimiento espeleo-topográfico de las
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1971): Exploraciones en Ibiza. Cavernas,
cavidades baleares (1862-1992). Endins, 19: 55-70. Palma
16: 19-26. Badalona, Barcelona. [Dc]
de Mallorca. [Do]
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1972): Consideraciones sobre los meca-
GINÉS, A. (1993): Apuntes históricos sobre las Coves d’Artà
nismos de fosilización de la Cova de sa Bassa Blanca y su
(Capdepera, Mallorca). Boletín del Museo Andaluz de la
paralelismo con las formaciones marinas del Cuaternario. II
Espeleología, 7: 21-27. Granada. [Hs Mc Do]
Cong. Nacional Espeleol. Com. 13. 16 pàgs. Oviedo.
GINÉS, A. (1993): IX. Morfologies exocàrstiques. In: ALCOVER,
[Mc Sp Cg]
J.A.; BALLESTEROS, E. & FORNÓS, J.J. (eds.) Història
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1972): Algunas observaciones sobre los
Natural de l’arxipèlag de Cabrera. C.S.I.C. - Editorial Moll.
fenómenos kársticos de Sa Coma de Mortitx (Mallorca). Geo
153-160. Palma de Mallorca. [Ex]
y Bio Karst, 32: 22-24. Barcelona. [Ex Mc]
GINÉS, A. (1995): Els espeleotemes de les coves de Mallorca /
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1972): Les cavitats de sa Fita del Ram.
The speleothems of Majorcan caves. In: GINÉS, A. & GINÉS,
Espeleòleg, 16: 769-779. Barcelona. [Mc]
J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca / Karst and caves in
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1974): Consideraciones sobre los meca-
Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 87-97.
nismos de fosilización de la Cova de sa Bassa Blanca y su
Palma de Mallorca. [Sp]
paralelismo con formaciones marinas del Cuaternario. Boll.
GINÉS, A. (1995): Deforestation and karren development in
Soc. Hist. Nat. Balears, 19: 11-28. Palma de Mallorca.
Mallorca, Spain. In: BÁRÁNY-KEVEI, I. (ed.) Environmental
[Mc Sp Cg]
effects on karst terrains. Special issue of Acta Geographica
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1975): Los medios lacustres hipogeos
Szegediensis. Homage to László Jakucs. 25-32. Szeged,
representados en el karst mallorquín, y sus respectivas ten-
Hongria. [Ex]
dencias morfogénicas. Endins, 2: 9-12. Palma de Mallorca.
GINÉS, A. (1996): An environmental approach to the typology of
[Mc]
karren landform assemblages in a Mediterranean mid-mountain
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1977): Discusión bibliográfica comparati-
karst: the Serra de Tramuntana, Mallorca, Spain. In: FORNÓS,
va entre las entalladuras de corrosión y otras morfologías de
J.J. & GINÉS, A. (eds.) Karren Landforms. Universitat de les
aspecto semejante. Endins, 4: 13-20. Palma de Mallorca.
Illes Balears. 163-176. Palma de Mallorca. [Ex]
[Mc]
GINÉS, A. (1996): Quantitative data as a base for the morphometrical
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1977): Datos bioespeleológicos obtenidos
definition of rillenkarren features found on limestones. In:
en las aguas cársticas de la isla de Mallorca. 6è Simposium
FORNÓS, J.J. & GINÉS, A. (eds.) Karren Landforms. Universitat
d’Espeleologia. Escola Catalana d’Espeleologia - S.I.S. del
de les Illes Balears. 177-191. Palma de Mallorca. [Ex]
C.E. de Terrassa. 81-95. Terrassa, Barcelona. [Mc]
132

Les activitats del Grup d’Exploracions Subterrànies (G.E.S.) del Club Muntanyenc Barcelonès, durant els anys 50 i 60 del passat segle XX, que-
daren recollides a nombrosos articles apareguts a la prestigiosa revista Speleon. Aquests treballs donaren cabuda a detallades i valuoses topografies
d’algunes cavitats de les Balears.
During the fifteens and sixteens of the past XXth century, the prestigious journal Speleon published the results of several speleological campaigns
developed by the Grup d’Exploracions Subterrànies (G.E.S.) del Club Muntanyenc Barcelonès. These papers included valuable and detailed morpho-
logical surveys of some important caves in the Balearic islands.

133

GINÉS, A. & GINÉS, J. (1986): On the interest of speleochronolo-
GINÉS, A.; TUCCIMEI, P.; DELITALA, C.; FORNÓS, J.J.; GINÉS,
gical studies in karstified islands. The case of Mallorca
J.; GRÀCIA, F. & TADDEUCCI, A. (2001): Phreatic
(Spain). Com. 9º Cong. Int. Espeleol., 1: 297-300. Barcelona.
Overgrowths on Speleothems as indicators of sea level fluc-
[Sp Cg]
tuations between 150-60 ka in coastal caves of Mallorca
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1987): Características espeleológicas del
(Balears, Spain). Proc. 13th Int. Congress Speleol. 010-S1. 4
karst de Mallorca. Endins, 13: 3-19. Palma de Mallorca.
pàgs. Brasília, Brasil. (edició en CD-ROM) [Sp Cg]
[Mc]
GINÉS, A.; TUCCIMEI, P.; DELITALA, C.; FORNÓS, J.J.; GINÉS,
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1989): Absolute dating of phreatic spe-
J.; GRÀCIA, F. & TADDEUCCI, A. (2002): Phreatic over-
leothems from coastal caves of Mallorca (Spain). Proc. 10th
growths on speleothems in coastal caves of Mallorca: a sig-
Int. Congress Speleol., 1: 191-193. Budapest. [Cg]
nificant record of Mediterranean sea level history over the
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1991): Morfologías kársticas. Karst cos-
time span 60-150 ka B.P. In: CARRASCO, F.; DURÁN, J.J. &
tero y espeleogénesis en el Migjorn de Mallorca.
ANDREO, B. (eds.) Karst and Environment. Fundación
Espeleotemas freáticos y paleoniveles del Mediterráneo. In:
Cueva de Nerja, Instituto de Investigación. 453-458. Nerja,
GRIMALT, M. & RODRÍGUEZ-PEREA, A. (eds.) Libro-Guía
Màlaga. [Sp Cg]
de las Excursiones de las VII Jornadas de Campo de
GINÉS, A.; TUCCIMEI, P.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, J. & GRÀCIA,
Geografía Física. Universitat de les Illes Balears. 109-142,
F. (2004): Los espeleotemas freáticos en cuevas costeras del
197-206. Palma de Mallorca. [Ex Mc Sp Cg]
Mediterráneo. Evidencias de cambios del nivel marino duran-
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las Coves del Drac (Manacor,
te los últimos 250.000 años. PalaeoMed. Climate change and
Mallorca). Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins,
human occupation of coastal sites in the Mediterranean from
17-18: 5-20. Palma de Mallorca. [Hs Mc Sp Cg]
250 thousand years ago until the historic Holocene. 4 pàgs.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) (1995): El carst i les coves de
Gibraltar. [Sp Cg]
Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon.
GINÉS, J. (1971): Cova de Sa Font (aspectos generales).
Soc. Hist. Nat. Balears, 3. 216 pàgs. Palma de Mallorca.
Speleon, 18: 43-47. Barcelona. [Mc]
[Hs Ex Mc Sp Cg Pk Hd Cl Do]
GINÉS, J. (1975): Recopilación de las cuevas más largas de
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1995): Les formes exocàrstiques de l’illa
Mallorca. Endins, 2: 43. Palma de Mallorca. [Do]
de Mallorca / The exokarstic landforms of Mallorca island. In:
GINÉS, J. (1980): Un caso excepcional de utilización antrópica de
GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca
una cavidad cárstica mallorquina. Trabajos de Geografía, 35:
/ Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist.
85-92. Palma de Mallorca. [Mc]
Nat. Balears, 3: 59-70. Palma de Mallorca. [Ex]
GINÉS, J. (1990): El modelat càrstic de sa Mitjania (Escorca,
GINÉS, A. & GINÉS, J. (2002): Estado actual del conocimiento
Mallorca). Endins, 16: 17-20. Palma de Mallorca. [Ex
científico del karst y de las cuevas de las islas Baleares / Estat
Mc]
actual del coneixement científic del carst i de les coves de les
GINÉS, J. (1994): El karst litoral en Mallorca: estado actual de su
Illes Balears. Boletín SEDECK, 3: 26-45. Madrid. [Do]
conocimiento. Memòria d’Investigació. Departament de
GINÉS, A. & GINÉS, P. (1992): Principals característiques climàti-
Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Balears. 72 pàgs.
ques des Clot des Sero (Calvià, Mallorca). Endins, 17-18: 37-
Inèdit. [Mc Sp Cg Do]
42. Palma de Mallorca. [Dc Cl]
GINÉS, J. (1995): L’endocarst de Mallorca: els mecanismes espe-
GINÉS, A. & MAYOL, J. (1995): Conservació del carst i les coves
leogenètics / Mallorca’s endokarst: the speleogenetic mecha-
a Mallorca / Conservation of the karst and caves of Mallorca.
nisms. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves
In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de
de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon.
Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc.
Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 71-86. Palma de Mallorca.
Hist. Nat. Balears, 3: 205-216. Palma de Mallorca. [Do]
[Mc]
GINÉS, A.; FIOL, L.; POL, A. & ROSSELLÓ, J.A. (1989):
GINÉS, J. (1995): Les coves turístiques de Mallorca / The touris-
Morfologia i vegetació d’un grup de dolines de la Serra de
tic show caves of Mallorca. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.)
Tramuntana (Mallorca). Endins, 14-15: 43-52. Palma de
El carst i les coves de Mallorca / Karst and caves in Mallorca.
Mallorca. [Ex]
Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 191-203. Palma
GINÉS, A.; GINES, J. & ALONSO, A. (1971): Sobre la posibilidad
de Mallorca. [Hs Dc Do]
de efectos erosivos afectando a concreciones de carácter
GINÉS, J. (ed.) (1995): Abstracts. International Symposium on
pisolítico. Geo y Bio Karst, 28: 15. Barcelona. [Sp]
Karren Landforms, Sóller, Mallorca 1995. Museu Balear de
GINÉS, A.; GINÉS, J.; FORNÓS, J.J. & TUCCIMEI. P. (1999):
Ciències Naturals. Universitat de les Illes Balears. 41 pàgs.
Dataciones isotópicas de espeleotemas procedentes de cue-
Palma de Mallorca. [Ex]
vas costeras de Mallorca. Estado actual de las investigacio-
GINÉS, J. (1997): Coves de Campanet (Mallorca). Tecno
nes. In: ANDREO, B.; CARRASCO, F. & DURÁN, J.J. (eds.)
Ambiente, 72: 73-80. Madrid. [Mc Sp]
Contribución del estudio científico de las cavidades kársticas
GINÉS, J. (1998): L’endocarst de la serra de Tramuntana de
al conocimiento geológico. Patronato de la Cueva de Nerja.
Mallorca. In: FORNÓS, J.J. (ed.) Aspectes geològics de les
143-152. Nerja, Màlaga. [Cg]
Balears. Universitat de les Illes Balears. 391-421. Palma de
GINÉS, A.; GINÉS, J. & POMAR, L. (1981): Phreatic speleothems
Mallorca. [Mc Sp]
in coastal caves of Majorca (Spain) as indicators of
GINÉS, J. (1998): Geomorfologia de la Serra de Tramuntana. In:
Mediterranean Pleistocene paleolevels. Proc. 8th Int.
TOLOSA, F. (ed.) La Serra de Tramuntana. Aportacions per
Congress Speleol., 2: 533-536. Bowling Green, U.S.A.
a un debat. “Sa Nostra” Caixa de Balears. Papers de Medi
[Sp Cg]
Ambient, 3: 22-33. Palma de Mallorca. [Ex Mc]
GINÉS, A.; GINÉS, J.; POMAR, L. & SALVÀ, P.A. (1979): La Serra
GINÉS, J. (1999): Coves de Campanet (Mallorca, Spain). FRASA
de Tramuntana. VI Coloquio de Geografía, Excursión nº 1. 38
Ingenieros Consultores S.L. 8 pàgs. Madrid. (versions en:
pàgs. Palma de Mallorca. [Ex Mc Cg]
anglès, alemany i castellà) [Mc Sp]
GINÉS, A.; GINÉS, J. & PONS-MOYÀ, J. (1975): Nuevas aporta-
GINÉS, J. (2000): El karst litoral en el levante de Mallorca: una
ciones al conocimiento morfológico y cronológico de las
aproximación al conocimiento de su morfogénesis y cronolo-
cavernas costeras mallorquinas. Speleon. Monografía I, V
gía. Tesi Doctoral. Departament de Ciències de la Terra,
Symposium de Espeleología, Cuaternario. Escola Catalana
Universitat de les Illes Balears. 595 pàgs + 29 làms. Inèdit.
d’Espeleologia. 49-56. Barcelona. [Mc Sp Cg]
[Ex Mc Sp Cg Pk Hd Do]
GINÉS, A.; HERNÁNDEZ, J.; GINÉS, J. & POL, A. (1987):
GINÉS, J. (2001): El karst litoral en el levante de Mallorca: una
Observaciones sobre la concentración de dióxido de carbo-
aproximación al conocimiento de su morfogénesis y cronolo-
no en la atmósfera de la Cova de les Rodes (Pollença,
gía. Endins, 24: 143-154. Palma de Mallorca. [Ex Mc
Mallorca). Endins, 13: 27-38. Palma de Mallorca. [Cl]
Sp Cg Pk]
134

GINÉS, J. (2003): 5. El modelado kárstico. In: ROSSELLÓ, V.M.;
FORNÓS, J.J. & GÓMEZ-PUJOL, L. (eds.) Introducción a la
Geografía Física de Menorca. Guía de Campo de las XVIII
Jornadas de Geografía Física
. Asociación de Geógrafos
Españoles - Universitat de València - Mon. Soc. Hist Nat.
Balears, 10: 65-70. Palma de Mallorca. [Ex Mc]
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1974): Estudio estadístico de las cavernas
de Mallorca. Endins, 1: 11-16. Palma de Mallorca. [Mc]
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1974): El medio fluvio-lacustre hipogeo en
Mallorca y su asociación de morfologías. III Cong. Nacional
Espeleol.
, 2: 1-15. Madrid. [Mc]
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1976): Ses Coves del Pirata. Endins, 3:
41-45. Palma de Mallorca. [Mc Sp]
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1977): El medio fluvio-lacustre hipogeo en
las cuevas de Mallorca y su asociación de morfologías.
Endins, 4: 3-12. Palma de Mallorca. [Mc]
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1979): L’Avenc Fonda (Pollença,
Mallorca). Endins, 5-6: 39-42. Palma de Mallorca. [Mc]
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1987): Datos espeleocronológicos sobre
el karst de la isla de Mallorca. Revista de Ciència, 1: 81-92.
Palma de Mallorca. [Mc Sp Cg]
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1989): El karst en las islas Baleares. In:
DURÁN, J.J. & LÓPEZ, J. (eds.) El karst en España.
Sociedad Española de Geomorfología, Monografía nº 4: 163-
174. Madrid. [Ex Mc Cg]
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1990): La fotogrametría analítica y las
ciencias de la naturaleza. Cartografía 1/2.000 del paraje
kárstico de Sa Mitjania (Escorca). II Jornades del Medi
Ambient de les Balears
. Universitat de les Illes Balears - Soc.
Hist. Nat. Balears. 197-198. Palma de Mallorca. [Ex]
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1993): Dataciones isotópicas de espeleo-
temas freáticos recolectados en cuevas costeras de Mallorca
(España). Endins, 19: 9-15. Palma de Mallorca. [Sp Cg]
El número 3 del Boletín SEDECK (Sociedad Española de
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1993): Speleochronological approach to
Espeleología y Ciencias del Karst), aparegut l’any 2002, recull una inte-
some coastal caves from Cap Vermell area in Mallorca island
ressant posada al dia dels coneixements sobre bastants aspectes del
carst i les coves de les Balears.
(Spain). Proc. 11th Int. Congress Speleol. 56-59. Beijing.
[Mc Sp Cg]
The number 3 of the journal Boletín SEDECK (Sociedad Española
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1994): Coves del Drac, Manacor
de Espeleología y Ciencias del Karst), issued in 2002, represents an
(Mallorca). Tecno Ambiente, 39: 73-80. Madrid. [Mc Sp]
interesting state of the art on many aspects of the available knowledge
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1994): Coves del Drac, Manacor
about karst and caves of the Balearic islands.
(Mallorca). In: FRASA Ingenieros Consultores S.L. (ed.)
Mundo Subterráneo. TIASA. 73-80. Madrid. [Mc Sp]
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1995): Aspectes espeleocronològics del
carst de Mallorca / Speleochronological aspects of karst in
GINÉS, J.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.; GRÀCIA, F.; DELITALA, C.;
Mallorca. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves
TADDEUCCI, A.; TUCCIMEI, P. & VESICA, P.L. (2001): Els
de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon.
espeleotemes freàtics de les coves litorals de Mallorca: can-
Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 99-112. Palma de Mallorca.
vis del nivell de la Mediterrània i paleoclima en el Pleistocè
[Sp Cg]
superior. In: PONS, G.X. & GUIJARRO, J.A. (eds.) El canvi
GINÉS, J. & QUINTANA, B. (1973): Estudio geoespeleológico de
climàtic: passat, present i futur. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears,
Sa Coma de Son Torrella (Mallorca). III Simposium
9: 33-52. Palma de Mallorca. [Sp Cg]
Espeleología. Escola Catalana d’Espeleologia - Agrupació
GINÉS, J.; GINÉS, A. & BORRÀS, L. (1977): Bibliografía espe-
Científico Excursionista de Mataró. 22-30. Mataró,
leológica de las Baleares. Espeleología Física. Endins, 4: 57-
Barcelona. [Ex Mc]
64. Palma de Mallorca. [Do]
GINÉS, J. & TRIAS, M. (1972): Primera relación del inventario
GINÉS, J.; GINÉS, A. & POMAR, L. (1981): Morphological and
espeleológico de Mallorca. II Simp. Metod. Espel. Topografía.
mineralogical features of phreatic speleothems occurring in
Escuela Catalana de Espeleología - S.I.E. del C.E.A. Com.
coastal caves of Majorca (Spain). Proc. 8th Int. Congress
VI c. 15 pàgs. Barcelona. [Do]
Speleol., 2: 529-532. Bowling Green, U.S.A. [Mc Sp Cg]
GINÉS, J.; BORRÀS, L. & GINÉS, A. (1980): Estudi geo-espeleo-
GINÉS, J.; GINÉS, A. & PONS, G.X. (1998): Carst, coves i fauna
lògic del massís del Massanella (Escorca, Mallorca). 1– Les
cavernícola. In: BLÀZQUEZ, M.; DÍAZ, R. & RULLAN, O.
cavitats del Puig den Galileu. Endins, 7: 3-16. Palma de
(eds.) La Serra de Tramuntana, natura i cultura. GOB /
Mallorca. [Ex Mc]
Editorial Moll. 77-81. Palma de Mallorca. [Og]
GINÉS, J.; BORRÀS, L. & GINÉS, A. (1981): Estudi geo-espeleo-
GINÉS, J.; MEDIAVILLA, M. & BORRÀS, L. (1985): Algunes cavi-
lògic del massís del Massanella (Escorca, Mallorca). 2– Les
tats del massís des Tossals (Escorca, Mallorca). Endins, 10-
cavitats de la Serra des Teix. Endins, 8: 3-12. Palma de
11: 13-20. Palma de Mallorca. [Mc]
Mallorca. [Mc]
GINÉS, J.; TUCCIMEI, P.; DELITALA, C.; FORNÓS, J.J.; GINÉS,
GINÉS, J.; BORRÀS, L. & GINÉS, A. (1982): Estudi geo-espeleo-
A.; GRÀCIA, F.; TADDEUCCI, A. & VESICA, P.L. (2001):
lògic del massís del Massanella (Escorca, Mallorca). 3– Les
Canvis del nivell marí i paleoclima durant el Pleistocè
cavitats del Puig de Massanella. Endins, 9: 3-13. Palma de
Superior a la Mediterrània occidental: aportacions proce-
Mallorca. [Mc]
dents de l’estudi dels espeleotemes freàtics presents a les
GINÉS, J.; BORRÀS, L. & GINÉS, A. (1989): Grup Espeleològic
coves litorals de Mallorca. In: PONS, G.X. (ed.) III Jornades
EST: 1968-1988. Vint anys d’espeleologia mallorquina.
del Medi Ambient de les Illes Balears. Soc. Hist. Nat. Balears.
Endins, 14-15: 101-116. Palma de Mallorca. [Dc Do]
84. Palma de Mallorca. [Cg]
135

GINÉS, J.; TUCCIMEI, P.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.; GRÀCIA, F.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; WATKINSON, P. & LANDRETH, R.
& VESICA, P.L. (2002): The upper Pleistocene sea-level his-
(2001): La recerca subaquàtica a les cavitats de Mallorca. In:
tory in Mallorca (western Mediterranean) approached from
PONS, G.X. (ed.) III Jornades del Medi Ambient de les Illes
the perspective of coastal phreatic speleothems. Quaternary
Balears. Soc. Hist. Nat. Balears. 109-111. Palma de Mallorca.
climatic changes and environmental crises in the
[Mc]
Mediterranean region. Proceedings. Universidad de Alcalá. 7
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; WATKINSON, P.; DOT, M.A. & LAN-
pàgs. Alcalá de Henares, Madrid. (edició en CD-ROM)
DRETH, R. (2003): La Cova de ses Llàgrimes (Alcúdia,
[Sp Cg]
Mallorca). Endins, 25: 131-140. Palma de Mallorca. [Mc
GINÉS, J.; TUCCIMEI, P.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.; GRÀCIA, F.
Sp]
& VESICA, P.L. (2002): Los espeleotemas freáticos de las
GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; BARCELÓ, M.A.; PLA, V.; CASAS, J.A.
cuevas costeras de Mallorca: su contribución al estudio del
& VICENS, D. (1997): Les cavitats de la Serra de na
Cuaternario / Els espeleotemes freàtics de les coves costa-
Burguesa. Zona 2: Puig d’en Bou (Calvià, Mallorca). Endins,
neres de Mallorca: la seva contribució a l’estudi del
21: 37-49. Palma de Mallorca. [Mc]
Quaternari. Boletín SEDECK, 3: 76-90. Madrid. [Sp Cg]
GRÀCIA, F.; JAUME, D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER, P.;
GINÉS, J.; TUCCIMEI, P.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.; GRÀCIA, F.
CLAMOR, B.; GUAL, M.A. & VADELL, M. (2003): Les coves de
& VESICA, P.L. (2003): The upper Pleistocene sea-level his-
Cala Anguila (Manacor, Mallorca). II: La Cova Genovesa o
tory in Mallorca (western Mediterranean) approached from
Cova d’en Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia,
the perspective of coastal phreatic speleothems. In: RUIZ,
sedimentologia, fauna, paleontologia, arqueologia i conserva-
M.B.; DORADO, M.; VALDEOLMILLOS, A.; GIL, M.J.; BAR-
ció. Endins, 25: 43-86. Palma de Mallorca. [Mc Sp Cg Hd]
DAJÍ, T.; de BUSTAMANTE, I. & MARTÍNEZ, I. (eds.)
GRÀCIA, F.; LANDRETH, R.; GUAL, M. & CLAMOR, B. (2001): La
Quaternary climatic changes and environmental crises in the
Cova Negra (Pollença, Mallorca); presència de dunes fòssils
Mediterranean region. Universidad de Alcalá - Ministerio de
dins una cavitat submarina. Endins, 24: 137-142. Palma de
Ciencia y Tecnología - INQUA. 241-247. Alcalá de Henares,
Mallorca. [Mc Cg]
Madrid. [Sp Cg]
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. &
GÓMEZ-PUJOL, L. & FORNÓS, J.J. (2001): Les microformes de
LANDRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions
meteorització del litoral calcari de Mallorca: aproximació a la
- Portocolom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36. Palma de
seva sistematització. Endins, 24: 169-185. Palma de
Mallorca. [Mc Cg]
Mallorca. [Ex]
GRÀCIA, J. (1972): Contribuyendo al estudio del karst del valle de
GRÀCIA, F. & CLAMOR, B. (2001): La Cova de sa Gleda.
Sant Vicenç de Pollença (Mallorca). Situación geográfica y
Subterránea, 16: 24-34. Madrid. [Mc]
geológica. Rasgos geomorfológicos. Geo y Bio Karst, 31: 12-
GRÀCIA, F. & CLAMOR, B. (2001): La Cova de sa Gleda: necessi-
14. Barcelona. [Og]
tat de protecció del patrimoni càrstic mallorquí. In: PONS, G.X.
Gran Enciclopèdia de Mallorca (1989-2002). PromoMallorca
(ed.) III Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears. Soc.
Ediciones. 23 vols. Palma de Mallorca. [Dc]
Hist. Nat. Balears. 100-101. Palma de Mallorca. [Mc]
GRIMALT, M. & RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1994): El modelado
GRÀCIA, F. & CLAMOR, B. (2002): Las exploraciones subacuáti-
periglacial en Baleares. Estado de la cuestión. In: GÓMEZ-
cas en el karst litoral del Migjorn de Mallorca / Les explora-
ORTIZ, A.; SIMÓN-TORRES, M. & SALVADOR-FRANCH, F.
cions subaquàtiques al carst costaner del Migjorn de
(eds.) Periglaciarismo en la Península Ibérica, Canarias y
Mallorca. Boletín SEDECK, 3: 56-75. Madrid. [Mc]
Baleares. Sociedad Española de Geomorfología, Monografía
GRÀCIA, F. & VICENS, D. (1998): Aspectes geomorfològics qua-
nº 7: 189-201. Granada. [Mc Cg]
ternaris del litoral de Mallorca. In: FORNÓS, J.J. (ed.)
GRÜN, R. (1985): Beitrage zur ESR-Datierung. Geologisches
Aspectes geològics de les Balears. Universitat de les Illes
Institut der Universitat zu Koeln. Sonderveroeffentlich-
Balears. 307-329. Palma de Mallorca. [Mc Sp Cg]
nungen, 59. 157 pàgs. Colònia, Alemanya. [Cg]
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; AGUILÓ, C. & WATKINSON, P. (1998):
GRÜN, R. (1986): ESR-dating of a flowstone core from Cova de
La Cova des Drac de Cala Santanyí (Santanyí, Mallorca).
sa Bassa Blanca (Mallorca, Spain). Endins, 12: 19-23. Palma
Endins, 22: 55-66. Palma de Mallorca. [Mc]
de Mallorca. [Cg]
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GRÀCIA, P.; MERINO, A.; VEGA, J. &
GRÜN, R. (1987): Die ESR-Datierung an Höhlensintern.
MULET, G. (2001): Notícia preliminar del jaciment arqueolò-
Laichinger Höhlenfreund, 22 (1): 13-24. Laichingen,
gic de la Font de ses Aiguades (Alcúdia, Mallorca). Endins,
Alemanya. [Cg]
24: 59-73. Palma de Mallorca. [Mc]
GRUP ESPELEOLÒGIC EST (1982): Avenc de s’Aigo (Escorca,
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GUAL, M.A.; WATKINSON, P. & DOT,
Mallorca). Endins, 9: 37-40. Palma de Mallorca. [Ex Mc]
M.A. (2003): Les coves de Cala Anguila (Manacor, Mallorca).
GRUP ESPELEOLÒGIC EST (1986): S’Era d’Escorca (Escorca,
I: Descripció de les cavitats i història de les exploracions.
Mallorca) i algunes cavitats veïnes. Endins, 12: 3-11. Palma
Endins, 25: 23-42. Palma de Mallorca. [Mc]
de Mallorca. [Ex Mc]
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; LANDRETH, R.; VICENS, D. & WAT-
GRUP GEOGRÀFIC DE GRÀCIA (1976): Contribución al conoci-
KINSON, P. (2001): Evidències geomorfològiques dels can-
miento espeleológico del término municipal de Escorca
vis del nivell marí. In: PONS, G.X. & GUIJARRO, J.A. (eds.)
(Mallorca). Cavernas, 19-20: 53-84. Badalona, Barcelona.
El canvi climàtic: passat, present i futur. Mon. Soc. Hist. Nat.
[Mc]
Balears, 9: 91-119. Palma de Mallorca. [Mc Sp Cg]
GRUP NORD DE MALLORCA (1972): Inventari espeleològic de
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & LAVERGNE, J.J. (2000): Les coves
Pollença (Mallorca). Any 1971. II Simp. Metod. Espel.
de Cala Varques (Manacor, Mallorca). Endins, 23: 41-57.
Topografía. Escuela Catalana de Espeleología - S.I.E. del
Palma de Mallorca. [Mc]
C.E.A. Com. VI b. 15 pàgs. Barcelona. [Do]
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & WATKINSON, P. (1998): La Cova
GRUP NORD DE MALLORCA (1972): Contribuyendo al estudio del
d’en Passol i altres cavitats litorals situades entre Cala sa
karst del valle de Sant Vicenç de Pollença (Mallorca).
Nau i Cala Mitjana (Felanitx, Mallorca). Endins, 22: 5-18.
Introducción. Geo y Bio Karst, 31: 11-12. Barcelona. [Og]
Palma de Mallorca. [Mc]
GRUP NORD DE MALLORCA (1973): Observaciones sobre la
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & WATKINSON, P. (2001): Impacte
Font de l’Algaret (Pollensa, Baleares). III Simposium
ambiental de l’abocament d’aigües fecals a la Cova d’en
Espeleología. Escola Catalana d’Espeleologia - Agrupació
Bessó (Manacor). Estudi espeleològic i mesures d’actuació
Científico Excursionista de Mataró. 92-99. Mataró,
per la salvaguarda d’una important cavitat subaquàtica del
Barcelona. [Mc]
llevant de Mallorca. In: PONS, G.X. (ed.) III Jornades del
GRUP NORD DE MALLORCA (1994): Últimas exploraciones.
Medi Ambient de les Illes Balears. Soc. Hist. Nat. Balears.
Balears. [Avenc d’en Xim]. Subterránea, 1: 5-6. Barcelona.
102-103. Palma de Mallorca. [Mc]
[Dc]
136

HABSBURG-LORENA, L.S. (1869-1891): Die Balearen in Wort
KELLETAT, D. (1985): Bio-destruktive und bio-konstruktive
und Bild geschildert. Brockhaus. 7 vols. Leipzig, Alemanya.
Formelemente an den spanischen Mittelmeerküsten.
[Hs]
Geoökodynamik, 6 (1/2): 1-20. Darmstadt, Alemanya. [Ex]
HABSBURG-LORENA, L.S. (1898): Nouvelle grotte dans l’île de
KOPPER, J.S. (1968): The stratigraphy of the Cave of Muleta
Majorque (Baléares). Spelunca (quatriéme année). 83-84.
(Mallorca, Spain). University of Pennsylvania. U.S.A. [Cg]
París. [Hs]
KOPPER, J.S. (1972): Geophysical surveying of cave sites.
HABSBURG-LORENA, L.S. (1899): Grottes de Formentera (îles
Pyrenae, 8: 7-16. Barcelona. [Cg]
Baléares). Spelunca (cinquiéme année). 75-76. París. [Hs]
KOPPER, J.S. (1975): Dating and interpretation of archeological
HADES, Equipo (1985): Los espeleotemas freáticos de las cuevas
cave deposits by the paleomagnetic method. Ph. D. Thesis.
costeras de Mallorca: estado actual de las investigaciones.
University of Columbia, U.S.A. 162 pàgs. Inèdit.
[Cg]
Geomofología litoral y Cuaternario. Homenaje a Juan Cuerda.
KOPPER, J.S. (1975): Preliminary note on the paleomagnetic
Universidad de València. 103-122. València. [Sp Cg]
reversal record obtained from two Mallorcan caves. Endins,
HALLIDAY, W.R. (1991): Spain 1990: part II - conglomerate, con-
2: 7-8. Palma de Mallorca. [Cg]
certs and karsts. GEO2. Newsletter Cave Geol. and Geog.
KOPPER, J.S. & CREER, K.M. (1973): Cova dets Alexandres,
Section of the N.S.S., 18 (3): 58-59. Huntsville, U.S.A.
Majorca, Paleomagnetic dating and archeological interpreta-
[Dc]
tion of its sediments. Caves and Karst, 15 (2): 13-20. Castro
HENNIG, G.J.; GINÉS, A.; GINÉS, J. & POMAR, L. (1981):
Valley, U.S.A. [Mc Cg]
Avance de los resultados obtenidos mediante datación isotó-
KOPPER, J.S. & CREER, K.M. (1976): Paleomagnetic dating and
pica de algunos espeleotemas subacuáticos mallorquines.
stratigraphic interpretation in archeology. MASCA Newsletter,
Endins, 8: 91-93. Palma de Mallorca. [Cg]
12 (1): 1-3. Philadelphia, U.S.A. [Cg]
HENNIG, G.J.; GRÜN, R. & BRUNNACKER, K. (1983):
LENCEWICZ, S. (1927): Mallorca / Szkic geograficzny. Obditka.
Speleothems, travertines and paleoclimates. Quaternary
Przegladu Geograficznego, 7: 55-75. Varsòvia, Polònia.
Research, 20: 1-29. Washington, U.S.A. [Cg]
[Og]
HERMAN, J.S.; BACK, W. & POMAR, L. (1985): Geochemistry of
LENCEWICZ, S. (1933): Mallorca / Etude géographique. Géol.
groundwater in the mixing zone along the east coast of
Médit. Occid., 2/5 (44). 14 pàgs. Madrid. [Og]
Mallorca, Spain. Karst Water Resources. Proceedings of the
LINARI, A.F. (1923): Excursión a las cuevas de Artá. Ibérica, 19
Ankara-Antalya Symposium. IAHS Publ. nº 161: 467-479.
(463-464): 82. Barcelona. [Hs]
Ankara, Turquia. [Hd]
LLOPIS-LLADÓ, N. (1945): La cueva de Son Apats (Campanet,
HERMAN, J.S.; BACK, W. & POMAR, L. (1986): Speleogenesis in
Mallorca). Bol. Club Mont. Barc. 267-268. Barcelona. [Dc]
the groundwater mixing zone: the coastal carbonate aquifers
LLOPIS-LLADÓ, N. (1970): Fundamentos de hidrogeología cársti-
of Mallorca and Menorca, Spain. Com. 9º Cong. Int.
ca. Introducción a la geoespeleología. Editorial Blume. 269
Espeleol., 1: 13-15. Barcelona. [Hd]
pàgs. Madrid. [Og]
HERNÁNDEZ, J. & VIBOT, T. (2004): Son Nét. Història, senyoriu i
LLOPIS-LLADÓ, N. & THOMAS-CASAJUANA, J.M. (1948): La
territori d’un latifundi de Tramuntana. Ajuntament de
hidrología cárstica de los alrededores de Campanet.
Puigpunyent. Col. Puigpunyent pam a pam, segle a segle.
Miscelánea Almera, 2ª parte. Publ. Inst. Geol. Dip. Prov., 7:
Vol. 2. 190 pàgs. Puigpunyent, Mallorca. [Og]
39-60. Barcelona. [Mc]
Història Natural dels Països Catalans (1992): Origen i evolució del
LÓPEZ, J. & DURÁN, J.J. (1989): Usos y aprovechamientos de
relleu actual. El domini càrstic. FOLCH, R. (ed.). Fundació
cavidades y paisajes kársticos. In: DURÁN, J.J. & LÓPEZ, J.
Enciclopèdia Catalana. Vol. 2: 461-513. Barcelona. [Og]
(eds.) El karst en España. Sociedad Española de
HUTCHINSON, D.W. (1996): Runnels, rinnenkarren and mäander-
Geomorfología, Monografía nº 4: 391-402. Madrid. [Og]
karren: form, classification and relationships. In: FORNÓS, J.J.
LOZANO, R. (1884): Anotaciones físicas y geológicas de la isla de
& GINÉS, A. (eds.) Karren Landforms. Universitat de les Illes
Mallorca. Excma. Diputación Provincial de Baleares.
Balears. 209-223. Palma de Mallorca. [Ex]
Imprenta de la Casa de Misericordia. 10-12. Palma de
HUTCHINSON, N. (1987): Caving in Mallorca. Caves and Caving,
Mallorca. [Hs]
35: 14-15. Bridgewater, U.K. [Dc]
LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. (1999): La Cova
JAUME, G.; TRIAS, M.; ARTIGUES, A. & LLOMPART, B. (1969):
des Càrritx y la Cova des Mussol. Ideología y sociedad en la
Exploraciones en la Cova de sa Sínia. X Cong. Nac. Arqueol.
prehistoria de Menorca. Consell Insular de Menorca,
(Maó, 1967). Saragossa. [Dc]
Ajuntament de Ciutadella i Fundació Rubió Tudurí
JENKYNS, H.C.; SELLWOOD, B.W. & POMAR, L. (1990): A field
Andrómaco. 699 pàgs. Maó. [Dc]
excursion guide to the island of Mallorca. The Geologists’
LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. (1999): Rituales
Association. 93 pàgs. Londres. [Og]
de vida y muerte en la prehistoria de Menorca. La Cova des
JENNINGS, J.N. (1985): Karst Geomorphology. Basil Blackwell.
Càrritx. Consell Insular de Menorca, “Sa Nostra” Obra Social
293 pàgs. Oxford, U.K. [Og]
i Cultural. 71 pàgs. Barcelona. [Dc]
JIMÉNEZ de CISNEROS, C. & CABALLERO, E. (1999): Estudio
LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. (1999): La Cova
isotópico sobre las condiciones de precipitación de calcitas
des Mussol, un lugar de culto en la Menorca prehistórica.
flotantes actuales procedentes de tres cuevas en la isla de
Consell Insular de Menorca, “Sa Nostra” Obra Social i
Mallorca. In: ANDREO, B.; CARRASCO, F. & DURÁN, J.J.
Cultural. 68 pàgs. Barcelona. [Dc]
(eds.) Contribución del estudio científico de las cavidades
LYNAS, B. (1994): The beating heart of Earth’s climate revealed:
kársticas al conocimiento geológico. Patronato de la Cueva
caves, coral reefs and coastlines in the Balearic islands.
de Nerja. 153-161. Nerja, Màlaga. [Cg]
Geology Today, 10: 145-151. [Cg]
JOLY, R. de (1929): Explorations spéléologiques à Majorque
MADOZ, P. (1845-1850): Diccionario geográfico-estadístico-histó-
(1929). Rev. Geog. Phys. et Géol. Dyn., 2 (3): 233-245. París.
rico de España y sus posesiones de ultramar. Imp. del
[Mc]
Diccionario Geográfico, a cargo de D. José Rojas. 16 vols.
JOLY, R. de & DENIZOT, G. (1929): Note sur les conditions d’éta-
Madrid. [Hs]
blissement des grottes du Dragon. Région de Manacor
MAHEU, J. (1912): Exploration et flore souterraine des cavernes
(Majorque, Baléares). Compt. Rend. somm. Soc. Géol.
de Catalogne et des Iles Baléares. Spelunca, 8 (67): 69-107.
Franc., 4ª sèrie, 5: 65-66. París. [Mc]
París. [Hs Mc]
KELLETAT, D. (1980): Formenschatz und Prozessgefüge des
MAIQUES, F. (1969): Cova de ses Rodes. Geo y Bio Karst, 20:
Biokarstes an der Küste von Nordost-Mallorca (Cala Guya).
533-536. Barcelona. [Dc]
Beiträge zur regionalen Küstenmorphologie des
MAROTO, A.L. & FONT, A. (1981): “Proyecto HADES”. Desarrollo
Mittelmeerraumes VII. Berliner Geographische Studien, 7:
de las campañas de 1981. Endins, 8: 81-90. Palma de
99-113. Berlín. [Ex]
Mallorca. [Cg]
137

MARTEL, E.A. (1896): Sous Terre. Cueva del Drach, a Majorque.
MERINO, A. (2003): El Avenc des Meandre (Escorca, Mallorca).
Ann. Club Alpin Franc., 23: 1-32. París. [Hs Mc]
Endins, 25: 17-22. Palma de Mallorca. [Mc]
MARTEL, E.A. (1897): Sur la Cueva del Drach. C.R. Acad. Scien.
MESTRE, G. (1980): La incógnita del mundo subterráneo mallor-
Paris. 1385-1388. París. [Hs Mc]
quín. Antigua Imprenta Soler. 101 pàgs. Palma de Mallorca.
MARTEL, E.A. (1897): Exploraciones subterráneas en Baleares y
[Dc]
Cataluña. Bol. Com. Mapa Geol. de España, 2ª sèrie, 4: 229-
MINGUILLÓN, R. (1999): Últimas exploraciones. Balears. [Avenc
258. Madrid. [Hs Mc]
del Silenci]. Subterránea, 11: 4-5. Barcelona. [Dc]
MARTEL, E.A. (1898): Exploraciones subterráneas en las
MIR, F. (1974): La Cova de sa Guitarreta (Llucmajor, Mallorca) i la
Baleares y Cataluña. Rev. Soc. Geografía, 40. Madrid.
importància de les seves condicions faunístiques. IV
[Hs Mc]
Simposium Bioespeleología. Escola Catalana d’Espeleologia
MARTEL, E.A. (1898): La Cova del Drach. Bol. Soc. Exc.
- Grup Espeleològic Pedraforca. 103-106. Barcelona.
Catalana, 8 (37): 59-70, 77-95. Barcelona. [Hs Mc]
[Mc]
MARTEL, E.A. (1898): Las Cuevas del Drach, propiedad de D.
MIR, F. (1976): Les formes hipogees del Barranc d’Algendar
José Ignacio Moragues, en el término de Manacor (Mallorca).
(Menorca). Endins, 3: 27-39. Palma de Mallorca. [Mc]
Tip. del Comercio a cargo de F. Soler. 36 pàgs. Palma de
MIR, F. (1979): Noves aportacions al coneixement de les coves de
Mallorca. [Hs Mc]
Menorca. Endins, 5-6: 19-28. Palma de Mallorca. [Mc]
MARTEL, E.A. (1903): Les cavernes de Majorque. Spelunca, 5
MIR, F. & TRIAS, M. (1973): Sobre el karst de la Cova de sa
(32): 1-32. París. [Hs Mc]
Campana i les seves concrecions excèntriques. III
MARTEL, E.A. (1921): Nouveau traité des eaux souterraines.
Simposium Espeleología. Escola Catalana d’Espeleologia -
Doin. 838 pàgs. París. [Hs Mc]
Agrupació Científico Excursionista de Mataró. 53-70. Mataró,
MARTEL, E.A. (1922): Las Cuevas del Drach en el término de
Barcelona. [Mc Sp]
Manacor (Mallorca). Imprenta Soler. 48 pàgs. Palma de
MITJANS, J. (1984): Notes d’una anada a Mallorca. Cingles, 51:
Mallorca. (versions posteriors en francès i anglès) [Hs
209-210. Mataró, Barcelona. [Dc]
Mc]
MONTORIOL-POUS, J. (1961): El karst de la isla de Cabrera.
MASCARÓ-PASARIUS, J. (1954): Exploración en la cueva de na
Speleon, 12 (1-2): 5-34. Oviedo. [Mc]
Polida de Fornells. 4 pàgs. Maó. [Dc]
MONTORIOL-POUS, J. (1962): Estudio morfogénico de es
MASCARÓ-PASARIUS, J. (1962-1967): Corpus de Toponimia de
Bofador (Santa Maria, Mallorca). Speleon, 13 (1-4): 17-30.
Mallorca. Mapa general de Mallorca (escala 1/31.250).
Oviedo. [Mc]
Gráficas Miramar. 6 vols. 3.384 pàgs + 53 mapes. Palma de
MONTORIOL-POUS, J. (1963): Resultados de una campaña geo-
Mallorca. [Og Do]
espeleológica en los alrededores de la bahía de Palma de
MATEU, G.; COLOM, G. & CUERDA, J. (1979): Los foraminíferos
Mallorca. Speleon, 14 (1-4): 3-32. Oviedo. [Mc]
plio-pleistocénicos de la isla de Cabrera (Baleares) y las con-
MONTORIOL-POUS, J. (1970): Nota sobre la Cova del Drac de
diciones paleoecológicas del antiguo mar balear (contribu-
Santanyí (Mallorca). Speleon, 17: 41-46. Barcelona.
ción a su conocimiento). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 23: 51-
[Mc]
68. Palma de Mallorca. [Cg]
MONTORIOL-POUS, J. (1971): Nota sobre la génesis de la
MEDIAVILLA, M. (1980): Las simas del Pla de les Basses
Foradada (Conejera, Baleares). Geo y Bio Karst, 28: 17-19.
(Pollença, Mallorca). Endins, 7: 17-21. Palma de Mallorca.
Barcelona. [Mc]
[Dc]
MONTORIOL-POUS, J. (1972): Estudio de una captura kárstico-
MELÉNDEZ, A. & SANCHO, C. (1989): Características estratigrá-
marina en la isla de Cabrera. Acta Geológica Hispánica, 6
ficas y sedimentológicas de las principales formaciones car-
(4): 89-91. Barcelona. [Mc]
bonatadas con interés en el desarrollo del karst. In: DURÁN,
MONTORIOL-POUS, J. & ASSENS-CAPARRÓS, J. (1957):
J.J. & LÓPEZ, J. (eds.) El karst en España. Sociedad
Estudio geomorfológico e hidrogeológico del karst de la
Española de Geomorfología, Monografía nº 4: 45-54. Madrid.
península de s’Albufereta (Fornells, Menorca). Rass. Esp.
[Og]
Italiana, 9 (1): 3-48. Como, Itàlia. [Mc]
MENSCHING, H. (1955): Karst und terra-rossa auf Mallorca.
MONTORIOL-POUS, J. & TERMES, F. (1965): Les grottes de l’île
Erdkunde, 9: 188-196. Bonn, Alemanya. [Og Ex]
de Formentera (Baleares) et leurs relations avec les oscilla-
MENSCHING, H. (1956): Karst y terra rossa en Mallorca. Estudios
tions de la Mediterranée. Compte Rendu IV Colloque
Geográficos, 17 (65): 659-672. Madrid. [Og Ex]
International Spéléologie. 180-194. Atenes. [Mc Cg]
MERINO, A. (1993): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
MOORE, G.W. & SULLIVAN, G.N. (1978): Speleology. The study
Mallorca). Endins, 19: 17-23. Palma de Mallorca. [Mc
of caves. Zephyrus Press Inc. 150 pàgs. Teaneck, U.S.A.
Sp]
[Og]
MERINO, A. (1996): Nuevas aportaciones al conocimiento espe-
MORRO, J.A. & MORRO, J.R. (1972): Cova de Cal Pesso. II
leológico de la Serra del Teix. Escorca, Mallorca.
Simp. Metod. Espel. Topografía. Escuela Catalana de
Subterránea, 5: 27-31. Barcelona. [Mc]
Espeleología - S.I.E. del C.E.A. Com. VI j. 3 pàgs. Barcelona.
MERINO, A. (1997): Nuevas cavidades de la zona de Mortitx -
[Dc]
Puig d’en Massot (Escorca - Pollença, Mallorca). Endins, 21:
MORRO, J.P. & LLOBERA, M. (1973): La Cova de Cornavaques
51-62. Palma de Mallorca. [Mc]
(Pollensa, Baleares). III Simposium Espeleología. Escola
MERINO, A. (1998): Estudi geoespeleològic del Puig de s’Alzinar
Catalana d’Espeleologia - Agrupació Científico Excursionista
i els seus voltants (Escorca, Mallorca). Endins, 22: 43-50.
de Mataró. 114-118. Mataró, Barcelona. [Mc]
Palma de Mallorca. [Mc]
MOSES, C.A. & SMITH, B.J. (1994): Limestone weathering in the
MERINO, A. (2000): Nuevas extensiones de la Cova des Pas de
supra-tidal zone: an example from Mallorca. In: ROBINSON,
Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). Endins, 23: 7-21. Palma
D.A. & WILLIAMS, R.B.G. (eds.) Rock weathering and land-
de Mallorca. [Mc Sp]
form evolution. John Wiley & Sons Ltd. 433-451. Londres.
MERINO, A. (2000): La cova de sa Coa de Ca sa Santa (Sóller,
[Ex]
Mallorca). Endins, 23: 79-81. Palma de Mallorca. [Mc]
MOTTERSHEAD, D.N. (1996): Some morphological properties of
MERINO, A. (2001): Estudio espeleológico de un sector compren-
solutional flutes (Rillenkarren) at Lluc, Mallorca. In: FORNÓS,
dido entre Bini Petit y el Puig de Moncaire (Escorca-
J.J. & GINÉS, A. (eds.) Karren Landforms. Universitat de les
Fornalutx, Mallorca). Endins, 24: 99-106. Palma de Mallorca.
Illes Balears. 225-238. Palma de Mallorca. [Ex]
[Mc]
MOTTERSHEAD, D.N. (1996): A study of solution flutes
MERINO, A. (2002): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
(Rillenkarren) at Lluc, Mallorca. Zeitschrift für
Mallorca). Boletín SEDECK, 3: 134-141. Madrid. [Mc
Geomorphologie N.F., Suppl. Bd., 103: 215-241. Berlín.
Sp]
[Ex]
138

MOTTERSHEAD, D.N.; MOSES, C.A. & LUCAS, G.R. (2000):
PIGGOTT, N.R. & SHAKESBY, R.A. (1980): Lapies at Lluc, Mallorca.
Lithological control of solution flute form: a comparative
Swansea Geographer, 18: 54-59. Swansea, U.K. [Ex]
study. Zeitschrift für Geomorphologie N.F., 44 (4): 491-512.
PLA, V. & VICENS, D. (2000): 25 anys d’Endins, revista de la
Berlín. [Ex]
Federació Balear d’Espeleologia. Endins, 23: 155-186.
MOYÀ-SOLÀ, S. & PONS-MOYÀ, J. (1979): Catálogo de los yaci-
Palma de Mallorca. [Do]
mientos con fauna de vertebrados del Plioceno, Pleistoceno
POMAR, L. (1976): Procesos telodiagenéticos en rocas carbona-
y Holoceno de las Baleares. Endins, 5-6: 59-74. Palma de
tadas del litoral catalán y Baleares: su relación con microor-
Mallorca. [Cg Do]
ganismos. Tesi Doctoral. Facultad de Ciencias. Universidad
MULCEY, D.; OLIVET, Y.; MONNEREAU, B. & BEFFARA, R.
de Palma de Mallorca. 321 pàgs. Inèdit. [Sp Cg]
(1978): Zone karstique au Sud-Est de Majorque. Baleares.
POMAR, L. (1989): Large-scale cement stratigraphy in cavern poro-
Bull. Spécial Baleares, Com. Dept. Spel. Charente Maritime
sity, Mallorca, Spain. A.A.P.G, Bulletin, 73 (3): 400. [Pk]
et Groupe Spel. Scient. Sport. 21 pàgs. [Dc]
POMAR, L. (1989): Espeleotemas freáticos, karst litoral y oscila-
MURILLO, A. (1963): La cueva den Xoroi. Revista de Menorca, 3:
ciones del nivel del mar durante el Cuaternario en la isla de
327-342. Maó. [Dc]
Mallorca. In: DURÁN, J.J. & LÓPEZ, J. (eds.) El karst en
NAVARRETE, J. & SIMÓ, B. (1989): Inventari espeleològic dels
España. Sociedad Española de Geomorfología, Monografía
termes d’Andratx i Estellencs. Endins, 14-15: 117-121. Palma
nº 4: 265-275. Madrid. [Sp Cg]
de Mallorca. [Dc Do]
POMAR, L. & CUERDA, J. (1979): Los depósitos marinos pleisto-
OBRADOR, A. & MERCADAL, B. (1981): Geomorfologia de
cénicos en Mallorca. Acta Geológica Hispánica. Homenatge
Menorca. In: VIDAL, J.M. (ed.) Enciclopèdia de Menorca.
a Lluís Solé i Sabaris, 14: 505-513. Barcelona. [Cg]
Obra Cultural Balear. Vol. 1: 267-320. Maó. [Og]
POMAR, L., GINÉS, A. & FONTARNAU, R. (1976): Las cristalizacio-
OEDL, F. (1954): Die Höhlen der Insel Formentera (Baleares). Die
nes freáticas. Endins, 3: 3-25. Palma de Mallorca. [Sp Cg]
Höhle, 5 (3/4): 69-74. Viena. [Mc]
POMAR, L.; GINÉS, A. & GINÉS, J. (1979): Morfología, estructu-
ORDINAS, A. (1998): Caimari. Apunts històrics i geogràfics.
ra y origen de los espeleotemas epiacuáticos. Endins, 5-6: 3-
Ajuntament de Selva. 204 pàgs. Selva, Mallorca. [Og]
17. Palma de Mallorca. [Sp Cg]
ORDINAS, A.; ORDINAS, G. & REYNÉS, A. (1995): Torrent de
POMAR, L.; GINÉS, A. & GINÉS, J. (1979): Las cristalizaciones
Pareis. Ajuntament d’Escorca - Editorial Moll. 106 pàgs.
freáticas del Pleistoceno mallorquín. Actas del VI Coloquio
Palma de Mallorca. [Og]
de Geografía. 111-113. Palma de Mallorca. [Cg]
ORDINAS, A.; ORDINAS, G. & REYNÉS, A. (1995): Es Tossals
POMAR, L.; GINÉS, A.; GINÉS, J.; MOYÀ, G. & RAMÓN, G.
Verds, nom per nom. Consell Insular de Mallorca, FODES-
(1975): Nota previa sobre la petrología y mineralogía de la
MA. 100 pàgs + 1 mapa. Palma de Mallorca. [Og]
calcita flotante de algunas cavidades del levante mallorquín.
ORDINAS, A.; ORDINAS, G. & REYNÉS, A. (1999): Son Fortuny,
Endins, 2: 3-5. Palma de Mallorca. [Sp]
nom per nom. Consell de Mallorca, FODESMA. 103 pàgs.
POMAR, L.; RODRÍGUEZ-PEREA, A. & FORNÓS, J.J. (1983):
Palma de Mallorca. [Og]
Proyecto HADES. Un nuevo método para la investigación del
ORDINAS, G. & REYNÉS, A. (eds.) (1996): Sa Dragonera. Parc
Pleistoceno. X Congreso Nacional Sedimentología, Menorca
Natural. Consell Insular de Mallorca, FODESMA. 139 pàgs.
‘83. 633-636. Palma de Mallorca. [Cg]
Palma de Mallorca. [Og]
POMAR, L.; RODRÍGUEZ-PEREA, A.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.;
PAGENSTECHER, H.A. (1867): Die Insel Mallorka. Reiseskizze.
GINÉS, J.; FONT, A. & MORA, A. (1987): Phreatic speleo-
Wilhelm Engelmann. 186 pàgs. Leipzig, Alemanya. [Hs]
thems in coastal caves: a new method to determine sea-level
PAPAMARINOPOULOS, S. & READMAN, P.W. (1979):
fluctuations. In: ZAZO, C. (ed.) Late Quaternary sea level
Redeposition and magnetic properties of sediment from
changes in Spain. Museo Nacional de Ciencias Naturales
Canet Cave, Spain. Geophys. Jour. Roy. Astr. Soc., 57: 271.
C.S.I.C. Trabajos sobre Neógeno-Cuaternario, 10: 197-224.
[Cg]
Madrid. [Sp Cg]
PAZZELLI, L. (1999): Variazioni del livello del mare nel
PONS, G.X. & DAMIANS, J. (1992): Els aràcnids de la Cova de sa
Mediterraneo occidentale durante il Tardo Pleistocene, misu-
Cometa des Morts (Escorca, Mallorca). Endins, 17-18: 51-56.
rate attraverso la datazione U/Th di concrezioni freatiche su
Palma de Mallorca. [Dc]
speleotemi sommersi nelle grotte costiere dell’isola di
PONS, M. & MAYOL, M. (1998): Trobada d’ossos de vell marí
Mallorca (Spagna). Tesi di Laurea. Università degli Studi
(Monachus monachus) i topografia provisional d’una cova
“Roma Tre”. 114 pàgs. Inèdit. [Cg Hd]
marina al Parc Natural de sa Dragonera. Butll. Cient. Parcs
PEIRÓ, M. & GISPERT, J. (1963): Espeleología en Mallorca.
Naturals de les Balears, 2ª època, 1: 91-92. Palma de
Primera exploración al Avenc de Fangà. Circular Centro
Mallorca. [Dc]
Excurs. Sabadell, 72: 175-176. Sabadell, Barcelona. [Dc]
PONS-MOYÀ, J. & ROCA, L. (1974): Restos de grulla fósil en el
PEÑA, P.A. (1891): Guía manual de las islas Baleares. Imprenta
Avenc de na Corna (Artà). Endins, 1: 17-20. Palma de
J. Tous. 480 pàgs. Palma de Mallorca. [Hs]
Mallorca. [Dc]
PEÑA, P.A. (1926): Plano de las Cuevas de Artá. Tip.-Lit. Hijo de
PONS-MOYÀ, J. & ROCA, L. (1974): Estudio de los yacimientos
Vda. G. Ordinas. 6 pàgs + 1 plànol. Palma de Mallorca.
paleontológicos con Myotragus balearicus BATE, y su distri-
[Hs Dc]
bución geográfica. III Cong. Nacional Espeleol., 1: 24 pàgs.
PEÑA-MONNÉ, J.L. (1991): El relieve. Editorial Síntesis, Col.
Madrid. [Cg Do]
Geografía de España. 166 pàgs. Madrid. [Og]
PONS-MOYÀ, J.; MOYÀ-SOLÀ, S. & KOPPER, J.S. (1979): La
PÉREZ-OBIOL, R. & YLL, E.I. (2002): Quaternary palynology of
fauna de mamíferos de la Cova de Canet (Esporles) y su cro-
Balearic islands. Quaternary climatic changes and environ-
nología. Endins, 5-6: 55-58. Palma de Mallorca. [Cg]
mental crises in the Mediterranean region. Proceedings.
PRETUS, J.L. (1981): Nota preliminar a l’estudi de la distribució
Universidad de Alcalá. 9 pàgs. Alcalá de Henares, Madrid.
del gènere Typhlocirolana Racovitza (Crustacea, Isopoda).
(edició en CD-ROM) [Cg]
Primera cita a Menorca. Endins, 8: 21-24. Palma de Mallorca.
PÉREZ-OBIOL, R. & YLL, E.I. (2003): Quaternary palynology of
[Dc]
Balearic islands. In: RUIZ, M.B.; DORADO, M.; VALDEOLMI-
PRICE, R.M. (1988): Geochemical investigation of salt water intru-
LLOS, A.; GIL, M.J.; BARDAJÍ, T.; de BUSTAMANTE, I. &
sion along the coast of Mallorca, Spain. M.S. Thesis.
MARTÍNEZ, I. (eds.) Quaternary climatic changes and envi-
University of Virginia. Dept. on Environmental Sciences. 186
ronmental crises in the Mediterranean region. Universidad de
pàgs. U.S.A. [Hd]
Alcalá - Ministerio de Ciencia y Tecnología - INQUA. 123-
PRICE, R.M. & HERMAN, J.S. (1991): Geochemical investigation
131. Alcalá de Henares, Madrid. [Cg]
of salt-water intrusion into a coastal carbonate aquifer:
PETIT, E. (1963): Exploraciones espeleológicas en Ibiza.
Mallorca, Spain. Geological Society of America Bulletin, 103:
Montaña, 85: 362-366. Barcelona. [Dc]
1270-1279. [Hd]
139

PUCH, C. (1981): Las grandes cavidades españolas. El Topo
ROSSELLÓ, V.M.; FORNÓS, J.J.; FUMANAL, M.P.; PARDO, J.E.
Loco, 3/5. 226 pàgs. Saragossa. [Dc]
& RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1997): Elementos morfogenéti-
PUCH, C. (1987): Atlas de las grandes cavidades españolas.
cos de calas y barrancos del sur de Menorca. Actas XV
Exploracions, 11. 494 pàgs. Barcelona. [Dc]
Congreso de Geógrafos Españoles. Univ. Santiago de
PUCH, C. (1998): Grandes cuevas y simas de España. Espeleo
Compostela. 1: 245-255. Santiago de Compostela. [Ex]
Club de Gràcia. 717 pàgs + 16 làms. Barcelona. [Dc]
ROSSELLÓ, V.M.; FORNÓS, J.J.; GELABERT, B.; GIMÉNEZ, J.;
PUIG y LARRAZ, G. (1894): Cavernas y simas de España y
GINÉS, J.; PARDO, J. & SEGURA, F. (2002): El papel del
Baleares. Bol. Com. Mapa Geol. de España, 2ª sèrie, 2: 38-
karst en el macromodelado litoral: el ejemplo de las calas de
50. Madrid. [Hs]
las islas Baleares. In: CARRASCO, F.; DURÁN, J.J. &
PUIG y LARRAZ, G. (1895): Cavernas y simas de España y
ANDREO, B. (eds.) Karst and Environment. Fundación
Baleares. Bol. Com. Mapa Geol. de España, 2ª sèrie. 821-
Cueva de Nerja, Instituto de Investigación. 329-335. Nerja,
823. Madrid. [Hs]
Màlaga. [Ex]
PUIG y LARRAZ, G. (1896): Cavernas y simas de España. Est.
ROSSELLÓ, V.M.; FORNÓS, J.J. & GÓMEZ-PUJOL, L. (eds.)
Tip. de la viuda e hijos de M. Tello. 440 pàgs. Madrid.
(2003): Introducción a la Geografía Física de Menorca. Guía
[Hs]
de Campo de las XVIII Jornadas de Geografía Física.
PULIDO-FERNÁNDEZ, A. (1879): Una expedición a las cuevas de
Asociación de Geógrafos Españoles - Universitat de València
Artá. Imprenta Central Víctor Sáiz. 64 pàgs. Madrid. [Hs]
- Mon. Soc. Hist Nat. Balears, 10. 232 pàgs. Palma de
RIPOLL, F. & ROCA, L. (1974): Algunas observaciones sobre sa
Mallorca. [Og Ex Mc]
Font des Verger y su funcionamiento hidrológico. Endins, 1:
SAGRISTÁ, E. (1910): Las cuevas de els Hams en Mallorca. Bol.
21-24. Palma de Mallorca. [Mc]
Soc. Aragonesa Ciencias Naturales, 9: 162-165. Saragossa.
ROBLEDO, P.A. (2001): El paleokarst del Mioceno superior del
[Hs]
levante de Mallorca. Memòria d’Investigació. Departament
SANTAMARTA, P. (1977): Las cuevas de Mallorca (Hams, Drach
de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Balears. 128
y Artá). Editorial Everest. Col. Ibérica. 64 pàgs. Lleó. (ver-
pàgs. Inèdit. [Pk]
sions en francès, anglès i alemany) [Dc]
ROBLEDO, P.A. & POMAR, L. (2000): Las estructuras de colapso
SANTANDREU, G. (2002): Coves i avencs de Santa Maria del
kárstico en el Mioceno superior de Mallorca; modelo genéti-
Camí. Edicions Documenta Balear. Col·lecció Arbre de Mar,
co. Geotemas, 1 (4): 267-271. [Pk]
7. 184 pàgs. Palma de Mallorca. [Mc]
ROBLEDO, P.A. & POMAR, L. (2000): Upper Miocene karst
SAZ, E. (1946): Las nuevas cuevas de Son Apats y fósiles de
collapse structures of the east coast, Mallorca, Spain. Acta
Mallorca. Ibérica, 72: 3-8. Barcelona. [Dc]
Carsologica, 29: 2-12. Ljubljana, Eslovènia. [Pk]
SEGUÍ, B.; BOVER, P.; TRIAS, M. & ALCOVER, J.A. (1998): El
ROBLEDO, P.A.; POMAR, L. & DURÁN, J.J. (2002): Relación
jaciment fossilífer de la Cova C-2 (Ciutadella de Menorca).
entre la alta frecuencia de las fluctuaciones del nivel del mar
Endins, 22: 81-97. Palma de Mallorca. [Mc]
durante el Mioceno superior y la ocurrencia y distribución de
SERVERA, J. (1995): Distribució geogràfica del carst a Mallorca /
las estructuras de paleocolapso kárstico en la plataforma car-
The geographical distribution of karst in Mallorca. In: GINÉS,
bonática del levante de Mallorca (España). In: CARRASCO,
A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca / Karst
F.; DURÁN, J.J. & ANDREO, B. (eds.) Karst and
and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat.
Environment. Fundación Cueva de Nerja, Instituto de
Balears, 3: 7-16. Palma de Mallorca. [Og]
Investigación. 409-418. Nerja, Màlaga. [Pk]
SHEARD, K. (1994): Mallorca 1989/90. Journal Yorkshire
RODÉS, L. (1925): Los cambios de nivel en las cuevas del Drach
Subterranean Society, 3: 1-7. Riccall, U.K. [Dc]
(Manacor, Mallorca) y su oscilación rítmica de 40 minutos.
SMART, P.L. & WHITAKER, F.F. (1996): Development of karren
Mem. Acad. Cienc. Art. Barcelona, 19 (7): 207-221.
landform assemblages - a case study from Son Marc,
Barcelona. [Mc Sp]
Mallorca. In: FORNÓS, J.J. & GINÉS, A. (eds.) Karren
RODÉS, L. (1925): Los cambios de nivel en las cuevas del Drach
Landforms. Universitat de les Illes Balears. 111-122. Palma
(Manacor, Mallorca) y su oscilación rítmica de 40 minutos.
de Mallorca. [Ex]
Ibérica, 23 (573): 232-238. Barcelona. [Mc Sp]
SOBERATS, J. (1974): Nota sobre la presencia de hielo en una sima
RODRÍGUEZ-PEREA, A. & SERVERA, J. (1993): II.
de Mallorca. Endins, 1: 25-26. Palma de Mallorca. [Dc]
Geomorfologia. In: ALCOVER, J.A.; BALLESTEROS, E. &
SOLER-SAMPERE, M. (1965): État actuel des études de géologie
FORNÓS, J.J. (eds.) Història Natural de l’arxipèlag de
et du karst de Formentera (Pithyuses, Baléares Mineures).
Cabrera. C.S.I.C. - Editorial Moll. 33-60. Palma de Mallorca.
Rapp. Comm. Int. Mer Médit., 18 (2): 549-554. [Og Mc]
[Og]
SUÁREZ, R. (1993): Aportació al coneixement espeleològic del
ROMERO, M. (1975): Notícia de la Cova dets Estudiants (Sóller,
Cap des Pinar a Alcúdia (Mallorca). Endins, 19: 25-28. Palma
Mallorca). Endins, 2: 35-37. Palma de Mallorca. [Dc]
de Mallorca. [Dc]
ROSENSTINGL, R. & ROSSELLÓ-BORDOY, G. (1976): El san-
TALLADA, N. & FERNÁNDEZ, M. (1982): Catálogo ‘81. Grandes
tuario de sa Cova de Betlem. Notas para la interpretación de
cavidades de España. Federación Española de
sus representaciones grabadas. Mayurqa, 15: 247-260.
Espeleología. 264 pàgs. Madrid. [Dc]
Palma de Mallorca. [Dc]
THOMAS-CASAJUANA, J.M. & MONTORIOL-POUS, J. (1951):
ROSSELLÓ, V.M. (1964): Mallorca, El Sur y Sureste. Cámara
Los fenómenos kársticos de Parelleta (Ciudadela, Menorca).
Oficial de Comercio Industria y Navegación de Palma de
Speleon, 2 (4). 191-216. Oviedo. [Mc]
Mallorca. Gráficas Miramar. 553 pàgs. Palma de Mallorca.
THOMAS-CASAJUANA, J.M. & MONTORIOL-POUS, J. (1952):
[Og]
Estudio geoespeleológico de las formaciones hipogeas de sa
ROSSELLÓ, V.M. (2003): 4. Geomorfología general de Menorca. In:
Teulada (Santa Margarita, Mallorca). Speleon, 3 (4): 159-
ROSSELLÓ, V.M.; FORNÓS, J.J. & GÓMEZ-PUJOL, L. (eds.)
182. Oviedo. [Mc]
Introducción a la Geografía Física de Menorca. Guía de
THOMAS-CASAJUANA, J.M. & MONTORIOL-POUS, J. (1952): Son
Campo de las XVIII Jornadas de Geografía Física. Asociación
Pou (Mallorca). Speleon, 3 (3): 109-130. Oviedo. [Mc]
de Geógrafos Españoles - Universitat de València - Mon. Soc.
THOMAS-CASAJUANA, J.M. & MONTORIOL-POUS, J. (1953):
Hist Nat. Balears, 10: 49-63. Palma de Mallorca. [Og]
Resultados de una campaña geoespeleológica en la isla de
ROSSELLÓ, V.M. (2003): 7. Las calas y la costa del Migjorn. In:
Ibiza (Baleares). Speleon, 4 (3-4): 219-256. Oviedo. [Mc]
ROSSELLÓ, V.M.; FORNÓS, J.J. & GÓMEZ-PUJOL, L.
TOBELLA, F.X. (1881): Excursió a Palma, Coves d’Artà i Manacor.
(eds.) Introducción a la Geografía Física de Menorca. Guía de
Anuari Assoc. Excurs. Cat. 30 pàgs. Barcelona. [Hs]
Campo de las XVIII Jornadas de Geografía Física. Asociación
TOMÀS, B. (1999): Guia del Puig de Bonany. Ajuntament de
de Geógrafos Españoles - Universitat de València - Mon. Soc.
Vilafranca - Ajuntament de Petra - Ajuntament de Sant Joan.
Hist Nat. Balears, 10: 87-99. Palma de Mallorca.
[Ex]
62 pàgs. Palma de Mallorca. [Og]
140

TRIAS, M. (1974): Una campanya a les illes de Cabrera. Endins,
TRIAS, M. & SANTANDREU, G. (2003): El torrent de la Font de
1: 33-40. Palma de Mallorca. [Mc]
s’Espinal (Escorca, Mallorca). Endins, 25: 9-16. Palma de
TRIAS, M. (1975): Sobre dos cavidades del Barranc d’Algendar:
Mallorca. [Dc]
Cova Murada y Cova den Leon. XIII Cong. Nac. Arqueol.
TRIAS, M.; BOVER, P. & ALCOVER, J.A. (2001): La Cova dels
(Huelva). 365-376. Saragossa. [Dc]
Amengual-Sastre (Sencelles, Mallorca). Endins, 24: 129-135.
TRIAS, M. (1977): Cova Xives: troballes prehistòriques a Eivissa.
Palma de Mallorca. [Mc]
Endins, 4: 49-52. Palma de Mallorca. [Mc]
TRIAS, M.; ESPINAR, M. & BOSCH, J.R. (1990): L’Avenc de Fra
TRIAS, M. (1979): L’Avenc de ses Papallones. Endins, 5-6: 29-31.
Rafel (Escorca, Mallorca). Endins, 16: 11-15. Palma de
Palma de Mallorca. [Mc]
Mallorca. [Mc]
TRIAS, M. (1979): Nota prèvia a l’estudi de les ceràmiques de la
TRIAS, M.; PAYERAS, C. & GINÉS, J. (1979): Inventari espeleo-
Cova des Diners. Endins, 5-6: 75-80. Palma de Mallorca.
lògic de les Balears. Endins: 5-6: 89-108. Palma de Mallorca.
[Mc]
[Do]
TRIAS, M. (1980): Aportació a l’estudi de na Patarrà. Endins, 7:
TRIAS, M.; SOBERATS, F. & BOSCH, J.R. (1992): Troballes d’è-
63-67. Palma de Mallorca. [Dc]
poca islàmica al Puig Caragoler de Femenia, la Coveta des
TRIAS, M. (1981): Notícia preliminar del jaciment islàmic de la
Rovell (Escorca, Mallorca). Endins, 17-18: 73-80. Palma de
Cova dets Amagatalls. Endins, 8: 59-74. Palma de Mallorca.
Mallorca. [Mc]
[Mc]
TUCCIMEI, P.; DELITALA, C.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.;
TRIAS, M. (1982): Noves dades sobre les cavernes pitiüses.
GINÉS, J.; PAZZELLI, L. & TADDEUCCI, A. (1999): Età
Endins, 9: 15-27. Palma de Mallorca. [Mc]
Th/U di concrezioni freatiche su speleotemi nelle grotte cos-
TRIAS, M. (1982): Consideracions sobre les formes epifreàtiques
tiere di Mallorca (Spagna): oscillazioni del livello del mare
de la Cova de ses Gerres (Escorca, Mallorca). Endins, 9: 29-
nel tardo Pleistocene. Geoitalia. 2º Forum Federazione
36. Palma de Mallorca. [Mc]
Italiana di Scienze della Terra, 1: 233-234. Bellaria, Itàlia.
TRIAS, M. (1983): Espeleologia de les Pitiüses. Institut d’Estudis
[Cg]
Eivissencs. Estudis breus, 2. 59 pàgs. Eivissa. [Mc]
TUCCIMEI, P.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.; GINÉS, J.: GRÀCIA, F.
TRIAS, M. (1985): Les campanyes espeleològiques del 84 a
& MUCEDDA, M. (2003): Sea level change at Capo Caccia
Menorca. Endins, 10-11: 3-12. Palma de Mallorca. [Mc]
(Sardinia) and Mallorca (Balearic islands) during oxygen iso-
TRIAS, M. (1985): La Cova d’en Jaume Orat (Parròquia d’Albarca,
tope substage 5e, based on Th/U datings of phreatic over-
Sant Antoni, Eivissa). Endins, 10-11: 21-25. Palma de
growths on speleothems. In: MASTRONUZZI, G. & SANSÒ,
Mallorca. [Mc]
P. (eds.) Quaternary coastal morphology and sea level chan-
TRIAS, M. (1985): Glossari de terminologia espeleològica i càrsti-
ges. Project IGCP 437, Puglia 2003 - Final Conference.
ca. Endins, 10-11: 71-76. Palma de Mallorca. [Do]
Abstract book. GI2S Coast, Research Publication, 4: 235-
TRIAS, M. (1986): La Covota de sa Penya Rotja. Endins, 12: 13-
237. Otranto / Taranto, Itàlia. [Cg]
18. Palma de Mallorca. [Mc]
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; DELITALA, C.; PAZZELLI, L.; TAD-
TRIAS, M. (1986): Contribució al catàleg espeleològic de
DEUCCI, A.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A. &
Formentera. Endins, 12: 25-29. Palma de Mallorca. [Mc]
GRÀCIA, F. (2000): Dataciones Th/U de espeleotemas freá-
TRIAS, M. (1987): Apunts sobre els avencs del Puig Major.
ticos recolectados a cotas inferiores al actual nivel marino en
Endins, 13: 21-26. Palma de Mallorca. [Mc]
cuevas costeras de Mallorca (España). Aportaciones a la
TRIAS, M. (1988): Explorant l’Avenc des Mamuts (Puig Major de
construcción de una curva eustática detallada de los últimos
Son Torrella). Penyal, 8: 21-23. Palma de Mallorca. [Dc]
300 ka para el Mediterráneo occidental. Endins, 23: 59-71.
TRIAS, M. (1992): Noves dades sobre la Cova des Coloms 1
Palma de Mallorca. [Sp Cg]
(Manacor, Mallorca). Endins, 17-18: 21-23. Palma de
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; GINÉS, A. & FORNÓS, J.J. (1997):
Mallorca. [Mc]
Th/U dating of sea level-controlled phreatic speleothems
TRIAS, M. (1993): L’Avenc d’en Patrona (Pollença, Mallorca).
from coastal caves of Mallorca (Western Mediterranean).
Endins, 19: 5-8. Palma de Mallorca. [Mc]
Proc. 12th Int. Congress Speleol., 1: 37-40. La Chaux-de-
TRIAS, M. (1993): VIII. Catàleg espeleològic. In: ALCOVER, J.A.;
Fonds, Suïssa. [Sp Cg]
BALLESTEROS, E. & FORNÓS, J.J. (eds.) Història Natural
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; GINÉS, A. & FORNÓS, J.J. (1998):
de l’arxipèlag de Cabrera. C.S.I.C. - Editorial Moll. 131-152.
Datazione Th/U di speleotemi freatici provenienti da grotte
Palma de Mallorca. [Mc]
costiere dell’isola di Mallorca (Baleari, Spagna). Implicazione
TRIAS, M. (1995): Arqueologia de les cavernes de Mallorca /
paleoclimatiche. 78º Convegno Soc. Ital. Mineral. e Petrog.
Archaeology of the caverns of Mallorca. In: GINÉS, A. &
Plinius, 20: 213-214. Monopoli, Itàlia. [Cg]
GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca / Karst and
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J. & VESICA,
caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears,
P.L. (1998): Dataciones Th/U de espeleotemas freáticos con-
3: 171-190. Palma de Mallorca. [Dc]
trolados por el nivel marino, procedentes de cuevas costeras
TRIAS, M. (1998): La Font des Patró Lau (Sóller, Mallorca).
de Mallorca (España). Endins, 22: 99-107. Palma de
Endins, 22: 51-54. Palma de Mallorca. [Mc]
Mallorca. [Sp Cg]
TRIAS, M. (2000): La Cova des Moro (Manacor, Mallorca) i alguns
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; GINÉS, A.; GRÀCIA, F. & FORNÓS,
destacats aspectes de la seva morfologia. Endins, 23: 73-77.
J.J. (2003): U-series ages of phreatic overgrowths on spe-
Palma de Mallorca. [Mc]
leothems in coastal caves of Mallorca. New MC-ICPMS data
TRIAS, M. & GINÉS, J. (1989): Algunes noves cavitats de l’illa de
for the construction of a sea level changes curve for the last
Menorca. Endins, 14-15: 5-16. Palma de Mallorca. [Mc]
interglacial in Western Mediterranean. Changements climati-
TRIAS, M. & GINÉS, J. (1990): Noves aportacions al coneixement
ques: l’enregistrement karstique III. 3ème colloque internatio-
espeleològic del massís del Massanella (Escorca, Mallorca).
nal. 169. Montpellier, França. [Cg]
Endins, 16: 5-10. Palma de Mallorca. [Mc]
VALERO, G. (2001): La llarga ruta de l’excursionisme mallorquí.
TRIAS, M. & MIR, F. (1977): Les coves de la zona de Can
Aproximació a la història de l’excursionisme a Mallorca.
Frasquet - Cala Varques. Endins, 4: 21-42. Palma de
Volum I: des dels inicis fins a 1920. El Gall Editor - Grup
Mallorca. [Mc]
Excursionista de Mallorca. Quaderns de muntanya, 4. 295
TRIAS, M. & RAMON, F. (1999): Els torrents clàssics de la Serra
pàgs. Palma de Mallorca. [Hs]
de Tramuntana. Miquel Font, Editor. 149 pàgs. Palma de
VENY, C. (1968): Las cuevas sepulcrales del Bronce antiguo de
Mallorca. [Ex Dc]
Mallorca. C.S.I.C. 429 pàgs. Madrid. [Dc]
TRIAS, M. & ROCA, L. (1975): Noves aportacions al coneixement
VENY, C. (1983): Cueva II de la Cometa dels Morts (Escorca,
de les coves de sa Mola (Formentera) i de la seva importàn-
Mallorca). Noticiario Arqueológico Hispánico, 15: 343-358.
cia arqueològica. Endins, 2: 15-33. Palma de Mallorca. [Mc]
Madrid. [Dc]
141

VESICA, P.L.; TUCCIMEI, P.; TURI, B.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.
VIVES, S. (1972): Topografies subterrànies al C.E. de Terrassa. II
& GINÉS, J. (1996): Th/U dating and C - O isotope analyses
Simp. Metod. Espel. Topografía. Escuela Catalana de
of speleothems from coastal caves in Mallorca (Spain). 30th
Espeleología - S.I.E. del C.E.A. Com. VI f. 6 pàgs. Barcelona.
IGC. Abstracts, 1: 87. Beijing. [Cg]
[Dc]
VESICA, P.L.; TUCCIMEI, P.; TURI, B.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.
VIVES, S. (1973): Manacor 71. S.I.S., 3: 4-12. Terrassa,
& GINÉS, J. (2000): Late Pleistocene paleoclimates and sea-
Barcelona. [Dc]
level change in the Mediterranean as inferred from stable iso-
VUILLIER, G. (1893): Les îles oubliées. Hachette. 218 pàgs.
tope and U-series studies of overgrowths on speleothems,
París. [Hs]
Mallorca, Spain. Quaternary Science Reviews, 19: 865-879.
WALRAVEN, K. & THEUNISSEN, H. (1986): Een weekje grotten
Oxford, U.K. [Sp Cg]
op Mallorca. Speleo Nederland - Pierk, 4: 20-26. Voerendaal,
VICENS, D. & CRESPÍ, D. (2003): Les coves litorals situades a la fran-
Holanda. [Dc]
ja costanera entre es Mal Pas i el Cap Gros (Alcúdia, Mallorca)
WALTER-LÉVY, L.; FRECAUT, R. & STRAUSS, R. (1958):
(1a part). Endins, 25: 117-130. Palma de Mallorca. [Mc Cg]
Contribution à l’étude de la zone littorale des îles Baléares.
VICENS, D. & PLA, V. (2001): L’Equip Mallorquí d’Espeleologia
Biologie et chimie des algues calcaires. Formes du relief qui
(EME): primer grup espeleològic mallorquí. Endins, 24: 113-
leur sont liées. Revue Algologique, 3 (4): 202-228. [Ex]
127. Palma de Mallorca. [Dc]
WILL, E. (1880): Plano de la Cueva del Drach (E. 1/500). Munich.
VICENS, D. & PLA, V. (2001): Breu història del coneixement espe-
Reproduït també per Litografia Catalana. Palma de Mallorca.
leològic de la Serra de na Burguesa. Aubaïna, 3 (1): 23-28.
[Dc]
Sóller, Mallorca. [Do]
WINKLER, A. (1926): Morphologisch-Geologische Beobachtun-
VICENS, D.; BARCELÓ, M.A.; CRESPí, D.; GRÀCIA, F.; PLA, V.;
gen auf Mallorca. Zeitschrift für Geomorphologie, 2: 171-183.
GINARD, A.; BOVER, P.; CASAS, J.A.; VADELL, M. & DOT,
Leipzig, Alemanya. [Ex]
A. (2001): Estat del coneixement espeleològic de la Serra de
XXX (1903): Portfolio de las cuevas de la Hermita (Artá) y del
na Burguesa (Serra de Tramuntana, Mallorca). In: PONS,
Drach (Manacor) (Mallorca). Estab. Tip. de F. Soler. 51 pàgs
G.X. (ed.) III Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears.
+ 2 plànols + 20 gravats. Palma de Mallorca. [Hs]
Soc. Hist. Nat. Balears. 70-71. Palma de Mallorca. [Mc]
XXX (1912): Plano de las Cuevas de Artá, propiedad de D. José
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; PLA, V.; BARCELÓ, M.A.; GRÀCIA, F.;
Quint Zaforteza, que radican en el término municipal de
GINARD, A. & BOVER, P. (2000): Les cavitats de la Serra de
Capdepera. Imprenta de Francisco Soler Prats. 15 pàgs + 1
na Burguesa. Zona 4: Puig Gros de Bendinat (1a part) Calvià
plànol. Palma de Mallorca. [Hs Dc]
-Mallorca-. Endins, 23: 23-40. Palma de Mallorca. [Mc]
XXX (1972): Las Cuevas de Artá. Guia de les coves. 24 pàgs.
VICENS, D.; GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; LANDRETH, R.; CLA-
Barcelona (versions en francès, anglès i alemany). [Dc]
MOR, B. & DOT, M.A. (2001): La Cova de ses Pedreres
XXX (1989): Noticiari. Exploracions subaquàtiques a la Cova dets
(Manacor, Mallorca). Endins, 24: 107-111. Palma de
Estudiants. Endins, 14-15: 123-124. Palma de Mallorca.
Mallorca. [Mc]
[Dc]
VIDAL, J. (1929): Cuevas de Artá. Guía turística de Artá y
XXX (1990): Noticiari. Exploracions subaquàtiques: noves desco-
Capdepera. Imprenta de Francisco Soler Prats. 59 pàgs.
bertes. [Cova dets Ases, Cova des Pont, Coves del Pirata].
Palma de Mallorca. [Dc]
Endins, 16: 73. Palma de Mallorca. [Dc]
VIDAL, J. (1946): Cuevas dels Hams (Manacor, Mallorca). Tipografía
XXX (1990): Noticiari. Actualització del registre de cavitats més
Nueva Balear. 32 pàgs. Palma de Mallorca. [Dc]
fondes de l’illa de Mallorca. Endins, 16: 74. Palma de
VILÀ-VALENTÍ, J. (1961): El polje de Santa Inés o Corona (Ibiza).
Mallorca. [Do]
Speleon, 12 (1-2): 55-65. Oviedo. [Ex]
XXX (1991): La cueva de los Estudiantes. Esport Gym, 5: 19-22.
VIVES, M. (1996): Les Coves de Campanet. Ajuntament de
Palma de Mallorca. [Dc]
Campanet, col. Pla de Tel, 6. 104 pàgs. Campanet, Mallorca.
XXX (1997): Últimas exploraciones. Balears. [Avenc des Cosins,
[Og Mc]
Forat 502]. Subterránea, 7: 6. Barcelona. [Dc]
142