Conservaci� del carst i les coves a Mallorca : conservation of the karst and caves of Mallorca
ENDINS, n." 20 1 Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3.1995. Palma de Mallorca.
CONSERVACIÓ DEL CARST I LES COVES
A MALLORCA
CONSERVATION OF THE KARST AND CAVES
OF MALLORCA
Angel GINÉS 1 2
& Joan MAYOL 3
Resum
L'extensió i característiques dels paisatges carstics mallorquins els confereix una irn-
portancia notable des dels punts de vista geornorfologic, ecologic i paisatgístic. S'analitzen
els problernes més importants que els poden afectar, entre els quals destaquen el vanda-
lisme, les alteracions per obres d'infrastructura hídrica i I'ús incontrolat pels esports
d'aventura. S'examina I'estat de conservació tant de I'exocarst corn de les cavitats, consi-
derat satisfactori en termes generals. Finalment, i en el context de les norrnes i recornana-
cions europees, es proposa un conjunt de mesures i criteris de protecció per garantir la con-
servació d'aquest patrirnoni natural.
Abstract
The extension and characteristics of the karstic landscapes of Mallorca confer them a
notorious relevance from the geomorphological, ecological and scenic point of view.
Disturbances produced by hydrological alterations, cave vandalism and the uncontrolled
practice of adventure sports are here analysed as the most important problems which may
have an effect on the above mentioned aspects. The current state of conservation of both
exokarst and cavities is examined and is considered, in general terms, as satisfactory.
Finally, within the context of the European norms and recommendations, a set of protection
measures and land use criteria is proposed in order to guarantee the conservation of this
natural heritage.

Introducció
lntroduction
Els processos de dissolució a la superfície i a I'in-
The dissolution processes undergone on the
terior de les roques carbonatades, predominants a
surface and incide of carbonate rock outcrops, which
Mallorca, han generat fenomens carstics diversos i
are predominant in Mallorca, have generated diverse
abundants: camps de lapiaz, dolines, congosts, co-
and abundant karstic phenomena: karrenfields,
ves, avencs i surgencies carstiques (GINÉS &
dolines, canyons, caves, shafts and karstic springs
GINÉS, 1989). Aquest conjunt és una part molt signi-
(GINÉS & GINÉS, 1989). This set of landforms is a
ficativa del patrimoni natural illenc, ja que representa
very significant part of the island natural heritage
un fenomen d'elevat interes científic i cultural, tant
because it represents a phenomenon of great
des del punt de vista geologic com biologic; la biodi-
scientific and cultural interest, both from the
versitat propia d'aquests ambients, amb una elevada
geological and the biological perspectives. The
biodiversity, with a high rate of endemic species
1 Grup Espeleologic EST. Palma de Mallorca.
inherent to these environments, confers them an
2 Museu Balear de Ciencies Naturals. Ctra Palma - Port de Sóller
obvious conservationist priority. Finally, its aesthetic
km 30. E-07100 Sóller (Mallorca).
3 Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern Balear. C/ Foners, 10.
value is well-known and it generates touristic and
E-07006 Palma de Mallorca.
sports activities not lacking economic profits.

taxa d'endemisme, li confereix una clara prioritat con-
The incidence of karstification appears strikingly
servacionista. Finalment, el seu valor estetic esta fo-
in the landscape and it contributes in great measure
ra de dubte i genera usos turístics i esportius no des-
to the singular attraction of different areas of the Serra
provei'ts de vessant economic.
de Tramuntana (Photo I), as those between Pollenga
La incidencia de la carstificació es manifesta
and Lluc or the famous one of Sa Calobra and Torrent
energicament en el paisatge i contribueix molt al sin-
de Pareis. The spectacular karren landforms are
gular atractiu escenic de distints sectors de la Serra
undoubtedly one of the most representative sights of
de Tramuntana (Foto I ) , com el que s'esten entre Po-
the exceptional landscape in the northern side of the
I l e n ~ a
i Lluc, o I'area de sa Calobra i Torrent de Pa-
Serra.
reis. Les espectaculars morfologies de lapiaz són, in-
lnside the limestone terrains, the existence of
dubtablement, un dels trets mes representatius dels
caves and shafts, some of them already visited in the
excepcionals valors paisatgístics de la zona septen-
19th century, constitutes a natural resource of
trional de la serralada.
considerable importance which has traditionally
attracted the interest of scientists, visitors and even

mass tourism more recently. Justin the /ast thirty
years a sufficient knowledge of the speleologic wealth
of the Majorcan karst has been reached (GINES &
GINES, 1987). Thus, nowadays we are able'to assess
from a geological, biological and recreational
perspective such noteworthy subterranean heritage.
Karstic
phenomena
involve
important
conservationist connotations related to its
maintenance and public use of the landscape and
natural heritage, especially in what concerns tourism.

Some criteria regarding monitoring and management
which permit a rational use of these resources in the
near future are necessary and urgent.
Foto 1 :
Paisatge carstic de muntanya a les rodalies del Puig Ma-
jor (Escorca). Els principals cims de la Serra de Tramun-
tana estan formats per calcaries mesozoiques.
Conservafion problems
Photo I :
Karstic mountain landscape nearby Puig Major
(Escorca). The main peaks from Serra de Tramuntana
concerning Majorcan karst
are formed of Mesozoic limestones.
As in most of the karstic areas in the world
A I'interior dels terrenys calcaris, la presencia de
(WHITE, 1988; FORD & WILLIAMS, 1989; LOPEZ-
coves i avencs, alguns dels quals comenGaren a ser
M A R T ~ N E Z
& DURAN, 1989; YUAN; 1991) the
visitats al s. XIX, constitueix un recurs natural de con-
Majorcan karst shows a set of specific conditionants
siderable importancia que ha atret tradicionalment
that influence the human use of the territory. The
I'interes de científics, visitants i adhuc el turisme mas-
main environmental factors that have an effect on
siu. Sols en els darrers trenta anys s'ha assolit un co-
karst are: the exploitation of limestone or dolomite
neixement suficient de la riquesa espeleologica del
quarries; the extraction of subterranean karstic
carst mallorquí (GINES & GINES 1987): avui estam
waters and the captation of the superficial ones; the
en condicions de valorar, des dels punts de vista ge-
development of facilities for the access of mass
ologic, biologic i recreatiu, aquest notable patrimoni
tourism to caves or singularplaces; and the needs for
subterrani.
infrastructure related to the protection of archeo-
Els fenomens carstics tenen importants conno-
logical sites. Among these problems stand out the
tacions conservacionistes, relacionades amb el seu
hydrogeological ones which are additionally
manteniment i 1'13s públic del patrimoni paisatgístic i
complicated by the coastal character of the Majorcan
natural, en especial en el seu vessant turístic. Són
water-bearings.
necessaris i urgents uns criteris de seguiment i ges-
Up to the seventies, the most significant
tió que permetin garantir un us racional d'aquests re-
degradation proccesses that had influenced the
cursos en el futur immediat.
Majorcan karst were: the dumping of waste and
residual waters in some karstic swallow holes;

Problemes de conservació del
occasional quarry and building activities and, in many
cases, vandalism against the rich decorations of

carst mallorquí
speleothems in easily accessible caves. An example
of cavity seriously damaged by quarry works are
De manera analoga a la major part dels terrenys
Coves des Marmol in the Serra de na Burguesa.
carstics del món (WHITE, 19'88; FORD & WILLIAMS,
Fortunately, this exploitation is no longer present in

1989; LÓPEZ-MART~NEZ
& DURÁN, 1989; YUAN,
any cavity. Dumping has also decreased even if has
1991) el carst mallorquí presenta una serie de condi-
not disappeared altogether.
cionants específics que influeixen en la utilització hu-
Vandalism represents a great problem as its
mana del territori. Els principals problemes ambien-
destructive effects are irreversible and accumulative.
tals que els afecten consisteixen en: I'explotació de
It can only be eliminated through educational and
pedreres de calisses o dolomies; I'extracció d'aigües
awareness programmes which have already been
subterranies carstiques i la captació de les superfi-
launched, but need to be further enhanced.
c i a l ~ ;
el desenvolupament d'infrastructures turísti-
Within the last years, the recreational use of
ques per a visites massives a coves o indrets singu-
some Majorcan karst localities has registered an
lars; i els selacionats amb la salvaguarda de
important increase as a result of the improvement of
jaciments arqueologics. D'entre aquests problemes,
the transport network, the availibity of leisure time,
excel.leixen els hidrogeologics, complicats addicio-
the adventure sports fashion and the general interest
nalment pel caracter costaner dels aqüífers ma-
on the rural world. The declaration of natural
Ilorquins.
protected areas becornes thus a consequence of and
Fins als anys 70, els processos degradatius re-
an incentive to that interest, while at the same time it
llevants que havien afectat el carst mallorquí consis-
increases their public use.
tien en I'abocament de residus solids i aigües resi-
Moreover, together with genuine and careful
duals en alguns engolidors carstics, algunes
ramblers or speleologists, a number of tout-ists and
actuacions de canteria o construcció i nombrosos ca-
sporadic visitors have access to these places. The
sos de vandalisme sobre la rica decoració d'espeleo-
latter are more attracted by the merely recreative
temes a coves de facil accés. Uns exemples de cavi-
features and wilderness of such areas than by the
tats severarnent afectades per una pedrera són les
morphological singularities, fauna or vegetation.
Coves des Marmol, a la Serra de na Burguesa. Afor-
Karstic gorges of the Serra happen to be overvisited
tunadament, aquesta explotació no es dóna ja a cap
in sumrner and spring, certainly suffering from a r k k
cavitat. Igualment, s'han reduit els casos d'aboca-
of alteration in the biotopes of the singularamphibian
ments, encara que no han desaparegut completament.
endemism Alytes muletensis (Photo 2). The shafts
El vandalisme és un problema greu, ja que els
and caves better known are frequently visited not only
efectes de destrucció de formacions són irreversibles
by speleologists, but also by uncontrolled dilettantes
i acumulatius. Sols es pot combatre amb educació i
and speleotourists lacking either formation and
sensibilització, a les quals s'han consagrat diferents
supervision. The cave-dwelling fauna, rich in endemic
esforcos, que caldria incrementar.
species, is under the risk of being disturbed by this
L'ús recreatiu de distintes zones carstiques ma-
excess of transit and by the deposition of
llorquines s'ha incrementat molt en els darrers anys.
miscellaneous rubbish, such as carbide-lamps
Aquest fet és conseqüencia de la millora de la xarxa
residuum and electric batteries.
Foto 2 :
Exemplars de I'amfibi Alytes muletensls, descobert re-

centment en diversos torrents carstics de Mallorca. En-
cara que la seva descripció científica com a especie

endemica de lec Illes Balears va ésser publicada el 1977,
ja era conegut amb el nom popular de 'Yerreret" pels ha-
bitants de les zones més esquerpes de la Serra de Tra-
muntana (foto cortesia de Gerardo G A R C ~ A ,

Zoo de
Barcelona).
Photo 2:
Specimens of the amphibian Alytes muletensis,
recently discavered in different karstic canyons of
Mallorca. Although its scientific description a s an

endemic species of the Balearic Islands was publiched in
1977, it was already known as "ferreret" by the people
inhabiting the wildest areas of Serra de Tramuntana
(photo by courtesy of Gerardo G A R C ~ A ,
Zoo de
Barcelona).
viaria, la disponibilitat de temps de Ileure, la moda
To resume, during the last few years, to the
dels esports d'aventura i de I'interes públic pel món
traditional problems (such as quarrying, pollution and
rural. La declaració d'espais naturals protegits és
salinization of water-bearings, overwhelming com-
conseqüencia i estímul d'aquest interes, i n'incre-
mercial use and vandalism) must be added the new
menta I'ús públic.
ones that stem from an increasing demand of
Així, juntament amb els excursionistes i espe-
recreational land use generated by both autochthonous
leblegs genuins i informats, accedeixen a aquests in-
inhabitants and tourkts (MAYOL & MACHADO, 1992).

drets visitants esporadics, turistes i diumengers més
The state of conservation
interessats en els aspectes purament esportius o de
bauxa oferts per la suposada solitud, que no per les
of Majorcan exokarst today
singularitats morfologiques, la fauna o la vegetació.
Els canyons carstics de la Serra estan, per tant, so-
THE KARRENFIELDS
brevisitats durant la primavera i I'estiu, amb un risc
Karren features are widespread in Mallorca
cert d'alteració dels biotops del singular endemisme
showing great typological variability al1 through the
Alytes muletensis (Foto 2). Els avencs i les coves
extensive limestone outcrops. They are predominant
més coneguts són freqüentats tant per espeleolegs
in the scenery of the northern sector of the Serra de
com per diletants incontrolats i espeleoturistes, sen-
Tramuntana (GINÉS & GINÉS, 1989).
se formació ni supervisió. La fauna cavernícola, rica
The karrenfields of SJEsquetjar de Moncaire, Sa
en endemisrnes, corre el risc de sofrir pertorbacions
Mitjania, Sa Calobra, Sa Torre de Lluc, Es Pixarells,
per aquest transit excessiu i la deposició de restes di-
Mortitx, Coma de les Truges and El Rellar de Son
verses, com són els residus de carburers o piles elec-
Marc, al1 located between 200 and 700 meters a.c./.,
triques.
constitute some of the best examples of pluvial karren
En resum, en els darrers anys, als problernes tra-
in Europe. Over the 800 meters a.s.1. there are also
dicional~
(explotació mineral, contarninació i salinit-
good examples'of these features, especially in Puig
zació dels aqüífers, ús comercial i vandalisme), se
Major and Puig de Massanella peaks. In the
sobreposen els nous, derivats de I'incrernent de la
surroundings of the Serra it can be found solutional
demanda d'usos recreatius del territori, generada tant
microforms not so spectacular that have been
per la població autoctona com pel turisme (MAYOL &
developed under semiarid climatic conditions, as in
MACHADO, 1992).
Coves Blanques and Cap de Formentor. The
preservation of this morphological diversity is
Estat actual de conservació
relatively an easy task, but in any case it is a real
priority due to its geological and scenic values.
de I'exocarst mallorquí
Fortunately, the state of conservation of the
karrenfields is rather good, with the exception of
ELS CAMPS DE LAPIAZ
some overcrowded points around Lluc. It is important
that both the municipal urbanistic planning, as well as
Les morfologies de lapiaz estan amplament dis-
the general management affecting the future Park of
tribuides, amb una gran varietat tipologica, sobre els
Serra de Tramuntana, determinates the protection of
extensos aflorarnents calcaris de I'illa. Són un ele-
these geomorphological resources and their
rnent predominant al paisatge del sector septentrio-
landscape and recreational values. This protection is
nal de la Serra de Tramuntana (GINÉS & GINÉS,
simple enough: it is just necessary to avoid the further
1989).
alteration of those areas through the excessive
Els camps de lapiaz de s'Esquetjar de Moncaire,
construction of houses or infrastructures, whereas the
sa Mitjania, sa Calobra, sa Torre de Lluc, es Pixarells,
actual land uses (mainly agricultural) which have
Mortitx, Coma de les Truges i el Rellar de Son Marc,
been proved fully compatible should be maintained.
situats entre els 200 i els 700 metres s.n.m., consti-
An interesting conflict is possible when the decrease
tueixen algunes de les millors localitats de lapiaz plu-
of cattle or forestal pression represents an increase
vial del territori europeu. Per sobre dels 800 metres
of the arboreous cover on the karrenfields, which at
s.n.m. hi ha també bons exemples d'aquestes morfo-
the same time could hinder their appreciation as a
logies, en especial al Puig Major i al Puig de Massa-
whole (e.g., Es Camell de Lluc). This process has
nella. A la periferia de la Serra es troben microformes
already begun here and there and it seems really
de dissolució, menys espectaculars, desenvolupades
difficult to find a general solution. It may be wise to
en condicions climatiques semi-arides, entre les
evaluate separately each particular case.
quals assenyalarem Coves Blanques i el Cap de For-
Small karren features and other dissolution
mentor. La preservació d'aquesta diversitat morfolo-
microforms are common in the Mesozoic limestones
gica és una tasca relativament facil, prioritaria en
and dolomites from Serres de Llevant, and also in the
qualsevol cas pels seus valors geologics i paisatgístics.
tabular Miocene of Migjorn. lnteresting karren forms
L'estat de conservació dels camps de lapiaz és
can be found mainly in the littoral border.
molt bo, afortunadament, excepció feta d'alguns
Preservation of these littoral morphologies is really
punts excessivament visitats dels voltants de Lluc. És
uncertain as a result of the touristic boom and the
important que la planificació urbanística dels munici-
intensive building-up along the coast.
pis, i la general que pugui afectar el futur Parc de la
Serra de Trarnuntana, determini la protecció
THE KARSTIC DEPRESSIONS
d'aquests recursos geomorfologics i els seus valors
paisatgístics i recreatius. Aquesta protecció és sen-
The existence of karstic depressions, mainly
zilla: cal simplernent estalviar aquestes arees d'alte-
dolines, is a very characteristic feature on those

racions per construcció de vivendes o infrastructures,
terrains composed by soluble rocks. In Mallorca there
tot mantenint-hi els usos actuals (agraris) que s'han
are good examples of great depressions, both in the
demostrat compatibles. Es pot donar un conflicte in-
Serra de Tramuntana (Coma de Son Torrella, Clot
teressant quan la disminució de la pressió ramadera
dlAlbarca) and in the Miocene platform of Migjorn
o forestal determina un increment de la coberta arbo-
(Comes de Son Granada). Dolines assemblages are
ria sobre els camps de lapiaz, impossibilitant la visió
frequent in the northern side of the Serra, between
de conjunt; aquest procés s'ha iniciat ja en alguns in-
Fornalutx and P o l l e n ~ a ,
being just occasionally
drets i és difícil preconitzar una solució única. Sem-
presentin the rest of the island.
bla prudent que cada cas concret sigui avaluat de ma-
The geomorphological, hydrological anu
nera particular.
recreational state of conservation of the karstic
Petites morfologies de lapiaz i altres microformes
depressions is quite satisfactory, due to the current
de dissolució abunden a les calisses i dolomies me-
land uses that are compatible with it. Concerning the
sozoiques de les Serres de Llevant i al Mioce tabular
dolines, its preservation and monitoring should be
del Migjorn. En especial, la banda litoral inclou extra-
one of the aims of the future Natural Park to be
ordinaries representacions de lapiaz costaner. La
established within the Serra central area.
preservació d'aquestes morfologies es mes incerta
The more interesting doline assemblages, from
per I'expansió turística i la urbanització intensiva de
the botanical and ecological point of view, are those
la costa.
located in a medium altitude, between 300 and 600
meters a.s.l., where some calcifuge species grow

LES DEPRESSIONS CARSTIQUES
(GINES et al., 1989), being dominant the heath Erica
arborea. The maintenance of such vegetal
L'existencia de depressions carstiques, dolines
community, very rare in the island, is related to the
principalment, es un tret molt característic dels te-
periodical burning of the grass Ampelodesma
rrenys constitui'ts per roques solubles. Hi ha bons
mauritanica, to make it suitable for sheep pasture.
exemples, a Mallorca, de grans depressions tant a la
Decarbonated soils together with the capability of
Serra de Tramuntana (Coma de Son Torrella, Clot
sprouting after the fire are fundamental to explain this
d'Albarca) com a la plataforma miocena del Migjorn
(Comes de Son Granada). Són freqüents els grups de
vegetal association (Photo 3), thaf includes the
dolines al sector septentrional de la Serra, entre For-
nalutx i Pollen~a,
de presencia sols ocasional a la
resta de I'illa.
L'estat de conservació geomorfologic, hidrologic
i paisatgístic de les depressions carstiques mallor-
quines es prou satisfactori, gracies als usos actuals
compatibles amb aquesta conservació. En el cas dels
grups de dolines, el seu seguiment i preservació ha
de ser una de les funcions del futur parc natural, al
nucli central de la Serra.
Els grups de dolines mes interessants des dels
punts de vista botanic i ecologic, són els d'altitud mit-
jana, entre els 300 i 600 metres s.n.m., on creixen
distintes especies calcífuges, dominades pel Bruc,
Erica arborea (GINES et al., 1989). El manteniment
Foto 3:
Fons de dolina en els terrenys carstics des Castellots
d'aquesta comunitat vegetal, singular a I'illa, esta re-
(Escorca), cobert per una comunitat vegetal en la qual
lacionat amb el "socorrat" periodic del carritx, Ampe-
predominen els brucs de I'especie Erica arborea.
lodesma mauritanica, per fer possible la seva pastu-
Photo 3:
Doline bottom on the karstic terrains of Es Castellots
ra per ovelles. Els sols descarbonatats i la capacitat
(Escorca), covered by a vegetal commnity dominated by
the heather Erica arborea.
de rebrot posterior a I'incendi són fonamentals per ex-
plicar aquesta associació vegetal (Foto 3), que inclou
pteridophyte Ophioglossum lusitanicum and some
l a falguera Ophioglossum lusitanicum i distints
rare lichens. An adequate conservation of these
líquens rars. Cal preveure I'adequada conservació
dolines should be foreseen, since they involve so
d'aquestes dolines, tant pel seu interes geomorfolo-
much geomorphological and botanic interest.
gic com botanic.
THE KARSTIC GORGES
ELS CANYONS CARSTICS
Some ravines that plough the most abrupt area
Alguns dels torrents que solquen la part mes
of Serra de Tramuntana outstand for their beauty and
abrupta de la Serra de Tramuntana excel.leixen per
their morphological, geological and ecological values.
la seva morfologia, trets geologics, valor ecologic i
They are narrow and deep gorges, developed along

bellesa. Es tracta de canyons estrets i profunds, de-
fractures, in which bottom come pools that contain
senvolupats a favor de fractures, al fons dels quals
water nearly al1 through the year have been carved, It
s'han excavat gorgs on es mante aigua quasi tot
is in this characteristic environment where the
I'any. En aquest ambient de característiques singu-
"Ferreret", Alytes muletensis, one of the mostnoted
lars viu el Ferreret, Alytes muletensis, un dels més
endemism representative of the autochthonous
notables endemismes representatius de la fauna
Balearic fauna (ALCOVER et al., 1984) dwells.
autoctona balear (ALCOVER et al., 1984).
Until two decades ago these streams remained
Fins fa una vintena d'anys, aquests torrents eren
unexplored due to the difficult access. Now, the peak
inexplorats per mor de les dificultats d'accés. Avui,
of adventure sports and particularly of gully-trekking
I'auge dels esports d'aventura, i en particular el ba-
produces an excessive amount of visitors which
rranquisrne, ha sotmes aquests ecosisternes fragils i
probably overwhelms the loading capacity of these
vulnerables a una freqüentació intensa que tal vega-
fragile and vulnerable ecosystems. Another problem
da sobrepassa la seva capacitat de carrega. Un altre
regarding streams is the dumping of sewage coming
problema dels torrents és I'abocament d'aigües resi-
from the water bottling industry. Because it
duals de la indústria d'ernbotellarnent d'aigua, que en
deteriorates the chemical characteristics of the water,
deterioren les característiques químiques; aquest
this is a rather serious problem, as the karstic
factor és greu, ja que les condicions carstiques i el
conditions and.the weak discharge of such kind of
cabdal feble d'aquests torrents els permeten una ca-
stream permit just a low rate of self-pufification.
pacitat d'autodepuració forqa reduida. Afortunada-
Fortunately, during the last years some bottling
ment, algunes ernbotelladores han adoptat en els da-
factories have applied depuration systems. The
rrers anys sistemes de depuració. L'abocament de
dumping of domestic residuum (Torrent de na Mora),
residus domestics (Torrent de na Mora), I'explotació
the intensive agricultura1 exploitation, together with
agrícola intensiva amb usos importants de pesticides
the important use of pesticides and fertilizers (Torrent
i adobs (Torrent Fondo de Mortitx) o les obres d'in-
Fondo de Mortitx), or the hydraulic works (Torrent de
frastructura hidraulica (Torrent de Pareis, Torrent
d'Almadra), són factors complementaris de degrada-
ció. L'estat general dels torrents ha sofert canvis ne-
gatius per la juxtaposició dels diferents factors.
Les mesures de protecció sobre aquests ecosis-
temes són urgents, per la singularitat dels seus valors
i la limitació de la seva extensió. La gestió que s'hi
apliqui determinara la supervivencia dels seus biova-
lors, i en especial del Ferreret, especie considerada
prioritaria a la Directiva 92/43/CEE de la Comunitat
Europea. Calen mesures decidides de control i se-
guiment d'aquests habitats (Foto 4), que hi garantei-
xin el manteniment de les condicions físiques i quí-
miques.
Estat actual de conservació
de I'endocarst mallorquí
Des dels inicis del s.XIX, els viatgers que arriben
a I'illa deixen constancia de les visites guiades a les
Coves d'Arta i les Coves del Drac, les cavitats de més
prestigi de Mallorca, per les quals passaren perso-
natges tan famosos com Jules Verne o Sarah Bern-
hardt. Aquest seria ['origen de I'explotació turística de
les coves mallorquines (Foto 5). Ja en el nostre se-
gle, s'han afegit a aquest ús les Coves des Hams, Co-
ves de Genova i Coves de Campanet. N'hi ha d'altres
Foto 4:
Els torrents carstics de la Serra de Tramuntana consti-
on aquesta explotació va ser realitzada i posterior-
tueixen un biotop fragil, que cal protegir adequadament.
ment abandonada: les Coves del Pirata i la Cova des
Photo 4:
The karstic gorges in Serra de Tramuntana constitute a
Estudiants. L'Avenc de Son Pou és utilitzat també per
fragile biotope which should be adequately protected in
visites, pero de forma menys intensiva.
the future.

La importancia turística i economica d'aquestes
Pareis, Torrent d'Almadra) are additional degradation
visites és prou gran, ja que les coves són I'eix d'ex-
factors. The general state of these karstic gorges has
cursions organitzades de gran prestigi, entorn de les
lately suffered from negative changes due to the
quals es mou una indústria de transport, restauració
coincidence of those different disturbances.
i venda de "souvenirs" quantitativament important.
Protection measures should be urgently taken on
Assenyalem, a títol d'exemple, que les Coves del
these ecosystems given their value and limited
Drac (Foto 6) són visitades per 600.000 a 800.000 tu-
surface. The management to be applied will
ristes anuals. La imatge i renom que les coves han
determine the survival of their biovalues, and
aportat a la indústria turística de Mallorca són molt re-
especially of the endemic "Ferreret", a species
Ilevants. Malgrat aixo, les adaptacions de les caver-
considered a priority by the EC Directive 92/43/EC.
nes a les visites no han estat sempre prou respec-
Strict control measures as well as monitoring of these
tuoses ni imaginatives. En són excepcions la
habitats (Photo 4) should be promoted, so that the
luminotecnia de Carles Buigas a les Coves del Drac i
stability of their physical and chemical conditions
la grandiosa escala de les Coves d'Arta, bastida en
must be guaranteed.
ocasió de la visita d'lsabel II. al 1860.
The state of conservation !
of Majorcan endokarst today
THE TOURISTIC SHO W CAVES
Since the beginning of the 19th century the
travellers arriving in the island reported about guided
tours to Coves dJArta and Coves del Drac, the most

celebrated caverns of Mallorca, visited by famous
personalities such as Jules Verne and Sarah
Bernhardt. This could have been the origin of the
touristic exploitation of the Majorcan caves (Photo 5).
Yet in our century the Coves des Hams, Coves de
Genova and Coves de Campanet have been added to
the list. There are also a few caves that were once

Foto 5:
Inscripcions corresponents al segle XIX, fetes damunt les
exploited and later abandoned: Coves del Pirata and
colades estalagmítiques que voregen el Llac de les Delí-
Cova des Estudiants. The breakdown shaft called
cies, a les Coves del Drac (Manacor).
Avenc de Son Pou is also visited, even if much less
Photo 5:
Nineteenth century inscriptions found on the flowstones
intensively.
surrounding the Llac de les Delícies, in Coves del Drac
The touristic and economic importance of the
(Manacor).
visits is rather significant, as the caves are often the
core of prestigious package tours that support a
Aquest ús comporta un impacte ambiental difícil
substantial transport, catering and souvenir business.
de corregir: ventilació artificial, microflora entorn dels
As an example we point out that Coves del Drac
focus d'il.lurninació, arees alterades pel transit conti-
(Photo 6) receive annually between 600,000 and
nuat de personal, etc ... Altres, en canvi, podrien ser
800,000 visitors. The image and fame given by the
evitats amb una voluntat o normativa favorables: de-
show caves to the Majorcan tourist industry are very
tritus d'instal.lacions fora d'ús, manipulació d'espe-
important. Nevertheless, visiting facilities to the
leotemes amb aigua o productes artificials, etc. Seria
caverns has not always been respectful nor
positiu, indubtablement, millorar la infrastructura edu-
imaginative enough for the cave environment.
cativa i interpretativa de les coves: pannells i infor-
However, it should be pointed out as exceptions the
macions mes rigoroses i modernes, que permetin als
lighting designed by Carles Bui'gas in Coves del Drac
visitants copsar la importancia científica i cultural de
and the magnificent stairway of Coves #Arta built in
les cavitats i no SOIS
el seu pintoresquisme.
1860 for Queen Isabel 11 visit to this cave.
Touristic visits in show caves involve an
COVES I AVENCS EXPLORABLES
environmental impact of difficult solution: artificial
Les coves i avencs mallorquins que poden ser
aeration, microflora growing around the spotlights,
objecte d'activitats espeleologiques han estat ava-
alterations in the main paths, etc. However, other
luats en un nombre proxim al milenar (GINÉS &
impacts could be avoided by willingness and
GINÉS, 1987). Altrament, tanta sa Dragonera com a
regulations: abandoned debris from former
Cabrera hi ha també cavitats interessants.
interventions, speleothems manipulation with water
La major part de les coves són de dimensions re-
and artificial products etc. Undoubtedly, it would be
duides, i es poden explorar cense equipaments so-
convenient to improve the didactic and informative

infrastructure inside the show caves by installing up-to-
date and rigorous information which encourage people
to appreciate not only the picturesque aspects, but also
the cultural and scientific importance of the cavities.

WlLD CAVES AND SHAFTS
It has been estimated that in Mallorca there are
almost one thousand caves and shafts suitable for
caving activities (GINÉS & GINÉS, 1987) . There are
also some interesting cavities in Dragonera and
Cabrera islands.
Most of the caves are of small dimensions, and
they can be explored without a sophisticated
equipment as they do not involve great technical
difficulties. On the contrary, the access to the shafts
requires a knoyledge of the most common caving
equipment: ladders, ropes, abseilers, jammers for
SRT techniques, etc. In general, the shafts are not
excessively difficult to be explored, although they
could be dangerous to inexperienced visitors. The

Foto 6:
Vista general d'una de les sales que formen part del re-
corregut turístic de les Coves del Drac, a Manacor (foto
best way to prevent visitors from unnecessary risks
cortesia de Cuevas del Drach S.A.).
and to avoid the subterranean karstic environment
Photo 6: Panoramic view of one of the halls visited by tourists in
decay, would be to get the cavers to be involved in the
Coves del Drac, Manacor (photo by courtesy of Cuevas
federated speleological activity. It is well-known that
del Drach S.A.).
most accidents, acts of vandalism and destruction of
speleothems are generally caused by occasional
fisticats ni dificultats tecniques. L'accés als avencs,
visitors lacking any "speleological culture".
en canvi, requereix del coneixement dels estris més
In general, the state of conservation of the
usuals: cordes d'escalada, descensors i bloquejadors
Majorcan endokarst is satisfactory, despite of the
pera SRT, etc. No es tracta, en general, d'avencs es-
frequent cases of vandalism and speleothems
pecialment dificultosos, pero tenen els seus perills
destruction. Too many uncontrolled visitors provoke
per a visitants inexperts. El millor procediment per a
the accumulation of rubbish including batteries, flash
estalviar riscs innecessaris i preveure el deteriora-
bulbs and dumping of spent carbide which may
ment del medi carstic subterrani és potenciar I'activi-
damage the cave fauna. Severa1 speleologic groups,
tat espeleologica federada. És ben conegut que la
the Federació Balear d'Espeleologia and some
majoria dels accidents, la destrucció d'espeleotemes
hikers associations are leading campaigns to
i el vandalisme en general són protagonitzats per vi-
encourage some respect and responsil;ility towards
sitants ocasionals, desproveits de "cultura espe-
the subterranean environment. Furthermore, during
leologica".
the last few years, cavers have reduced the use of
En general, I'estat de conservació de I'endocarst
artificial anchorages and bolts in vertical cavities.
mallorquí és satisfactori, malgrat sigui de lamentar la
freqüencia de manifestacions de vandalisme i ruptu-
THE CAVERNICOLOUS FAUNA
ra d'espeleotemes. Un nombre excessiu de visitants
The Majorcan karstic cavities present an
incontrolats provoca I'acumulació de residus, inclosa
interesting cave fauna rich in endemic troglobites
la proliferació de taques de buidat de carburers, que
(GINÉS, 1983; PONS, 1991) and other bio-
poden perjudicar la fauna cavernícola. Distints grups
geographically interesting species (BELLES, 1987).
espeleologics, la Federació Balear d'Espeleologia i
Generally speaking, the state of conservation of this
entitats excursionistes porten a terme intenses cam-
fauna and its habitats seems rather satisfactory
panyes per estimular la responsabilitat i el respecte
(PONS, 1991). However, it must be remarked the
al medi subterrani. Altrament, en els darrers anys
vulnerability of those species dwelling just in one or
s'ha moderat I'ús d'anclatges artificials i pitons, per
few localities: the crustacean Balearonethes
part dels espeleolegs, a I'exploració de cavitats ver-
sesrodesanus, generic endemism which should be
ticals.
especially protected, living in a small geographical
area and whose ecological requirements remain

LA FAUNA CAVERN~COLA
unknown; among the choleoptera, Leptobhytus
Les cavitats carstiques de Mallorca tenen una
palaui (Pselafidae) is an endemic species just found
fauna cavernícola interessant, rica en endemismes
in one single cavity, likewise the Reicheia balearica
(GINÉS,
1983; PONS, 1991) i altres especies de va-
(Escaritidae). There are other groups of arthropoda

lor biogeografic (BELLÉS, 1987). En termes gene-
(pseudoscorpions, amphipods, isopods, etc.) that
rals, I'estat de conservació de la fauna cavernícola i
include interesting troglobitic organisms.
dels distints habitats subterranis és satisfactori
The cave bats have suffered a substantial
(PONS, 1991). Pero cal constatar la vulnerabilitat de
regression of theirpopulation most probably due to
les especies distribuides a una sola o poques locali-
the use of insecticides. Some caves have been
tats: el crustaci Balearonethes sesrodesanus, un en-
closed with special gates by the Administration to
demisme generic que cal protegir amb especial aten-
prevent severa1 highly vulnerable colonies from
ció, habita ulna area geografica molt reduida i se'n
vandalism. This kind of action should be maintained
desconeixen els requeriments ecologics; entre els co-
and extended to the justified cases.
leopters, Leptobhytus palaui (Pselafidae) és també
In relation to habitats, the most extraordinary
un genere endemic conegut SOIS
d'una cavitat; Rei-
ones are the anchihaline cave-pools which host an
cheia balearica (Escaritidae) esta igualment acanto-
exceptional carcinologic fauna. These environments
nat a una sola cova. Altres grups d'artropodes que
are also present in Dragonera and Cabrera islands.
presenten interessants organismes troglobis són els
The biodiversity and the ecological complexity of
pseudoscorpins, amfípodes, isopodes, etc.
these environments are relevant (GINÉS, 1983). In
Els quiropters cavernícoles han sofert una re-
Cabrera, they happen to be highly protected,
gressió poblacional, probablement a causa de I'ús
supported by the present-day status of National Park
d'insecticides com a factor més important. L'adminis-
of the island. In Dragonera, however, there is still an
tració ha barrat I'accés a algunes cavitats, per evitar
uncontrolled extraction of water from Cova des Moro
el vandalisme sobre certes colonies especialment
which should be stopped. In any case, the singularity
vulnerables. Convé mantenir i estendre aquesta ac-
of the coastal karstic caves is worth the application of
tuació als casos justificats.
additional protective measures as confirmed by the
Pel que pertoca als habitats, els d'importancia
success of the zoological research in course, the first
més extraordinaria són els llacs anchihalins, amb una
of its kind carried out in Europe.
fauna carcinologica d'interes excepcional. Aquests
In general, it is prioritary to promote the
ambients són presents no sols a ~ a l l o r & , sinó tam-
safeguard of the most representative cavities
bé a Cabrera i sa Dragonera. La diversitat d'organis-
containing each type of endokarstic environment, as
mes i la complexitat ecologica d'aquests ambients
well as the most singular ones because of their
són molt elevades (GINÉS, 1983). Les de Cabrera
richness of karstic formations and fauna.
gaudeixen dle serioses mesures de protecció, garan-
tides per I'status de Parc Nacional de I'illa. A sa Dra-
gonera, en canvi, es manté un ús incontrolat de I'ai-
The legal and effective
gua de la Cova des Moro, que és convenient
protection of the subterranean
estalviar. En qualsevol cas, les coves del carst cos-
taner mereixen mesures addicionals de protecció, ja
environment
que les investigacions zoologiques en curs, les pri-
meres dlEuropa en aquests ambients, confirmen la
TERCAFS (1992) has published a detailed and
singularitat dels seus valors.
useful analysis of the protection problems relating to
Amb caracter general, és prioritari promoure la
the cave fauna and its habitat. Most of his criteria can
salvaguarda de cavitats representatives de cada un
be assumed to Mallorca. Other complementary
dels tipus d'ambients de I'endocarst, així com les més
publications that could be interesting to the Balearic
singulars pell valor de les seves formacions o de la se-
case are those of DAVEY & WHlTE (1986), HlLL &
va fauna.
FORTI (1986) and MARKER & GAMBLE (1987).
According to the Spanish "Ley 411 989, de
protección de los espacios naturales y de la fauna y
La protecció legal i efectiva
flora silvestres", the protection of the subterranean
ecosystems is compulsory for the Government, That
del medi subterrani
regulation loads on the public Administration the duty
of preserving every species of flora and fauna, giving
TERCAFS (1 992) ha publicat una analisi detalla-
especial attention to the autochthonous ones, and to
da i útil dels problemes de protecció de la fauna ca-
the preservation of their habitats (Art. 26). In the same
vernícola i del medi subterrani. Molts dels criteris
way, the law determines that endemic species and
d'aquest autor es poden aplicar a Mallorca. Altres pu-
subspecies must be prioritary in this respect (Art. 27).
blicacions complementaries que poden tenir interes
At European level, it is outstanding the Directive
al cas balear són les de DAVEY & WHlTE (1 986),
92/43/ EC, relative to the natural habitats and the wild
HlLL & FORTl(1986) i MARKER & GAMBLE (1987).
fauna and flora conservation. This directive
D'acord amb la legislació espanyola, la protecció
dictaminates that those member States must
dels ecosistemes subterranis és una obligació admi-
designate as special conservation zones -among
nistrativa, qlue es deriva de la Ley 411 989, de "Pro-
many others-
the unexploited wild caves, the caves

tección de los espacios naturales y de la fauna y flo-
inhabited by bats and the special "Ferreret" biotopes
ra silvestres" que atribueix a les administracions
(¡.e. the karstic gorges).
públiques el deure de preservar totes les especies de
However, up to now the most interesting norm for
la flora i la fauna, amb especial atenció a les autocto-
us is the Agreement related to the Conservation of
nes i la preservació dels habitats (Art. 26). Igualment,
Wildlife and the Natural Environments in Europe,
la llei determina que s'ha de concedir prioritat a les
known as the Berna Agreement. This text (which
especies i subespecies endemiques (Art. 27).
inspired the Ley 411 989 mentioned above) has been
A nivel1 europeu, cal destacar la Directiva
developed in 1992 by the Permanent Committee as
92143lCEE relativa a la conservació dels habitats na-
the Recommendation No. 36 concerning the
t u r a l ~i de la fauna i flora silvestres. Aquesta directi-
subterranean habitat. We would like to stress from
va determina que els estats membres han de desig-
such Recommendation the following points which
nar zones especials de conservació -entre moltes
appear to be prioritary in the Majorcan circumstances:
altres-
a les coves no explotades pel turisme; a re-
1) Elaboration of an inventory of subterranean
fugis de quiropters cavernícoles; als biotops del Fe-
habitats of biological interest.
rreret (és a dir, els canyons carstics).
2) Assignment of a protection status for a
Fins avui, pero, la norma que ens resulta de més
selection of those representative biotopes of
interes és el Conveni relatiu a la Conservació de la Vi-
the subterranean habitats, and its
da Silvestre i el Medi Natural a Europa, conegut com
appropriate management.
a Conveni de Berna. Aquest text (inspirador de la Ley
The Committee's criteria to considera habitat as
411989, ja esmentada), ha estat desenvolupat en re-
"of biological interest" has been the accomplishment
lació als habitats subterranis pel seu Comite Perma-
of one or more of these conditions:
nent, a la seva recomanació num. 36 a I'any 1992.
a) Presence of species adapted to sub-
Entre els punts que semblen prioritaris d'aquesta re-
terranean life
comanació, en les circumstancies mallorquines, vo-
b) Presence of relict species
lem destacar els següents:
c) Presence of vulnerable species
1) Formació d'un inventari d'habitats subterra-
d) Presence of endemic species
nis d'interes biologic.
e) Presence of rare species
2) Assignar un status de protecció a una selec-
f) Presence of bats
ció dels biotops representatius dels habitats
g) Relatively high biodiversity
subterranis, i gestionar-los de manera ade-
h) Uniqueness of the habitats
quada.
i) Scientific interest, and
El criteri que aquest comite ha seleccionat pera
j) Habitat vulnerability
considerar un habitat com d'interes biologic és que es
As for the implementation criteria concerning
compleixi una o varies de les condicions següents:
protection, the Permanent Committee of the Berna
a) Presencia d'especies adaptades a la vida
Agreement pointed out the following ones:
subterrania
a) Delimitation and protection of the potentially
b) Presencia d'especies relictes
vulnerable karstic area (¡.e. the aquifer
c) Presencia d'especies vulnerables
recharge zone);
d) Presencia d'especies endemiques
b) Protection of the surrounding and outer
e) Presencia d'especies rares
surface of the cave, as they affect directly its
f) Presencia de quiropters
biocenosis;
g) Biodiversitat relativament elevada
c) Considering the geohydrologicalpecularities
h) Originalitat de I'habitat
of the caves;
i) Interes científic i
d) Research and charting of the superficial
j) Vulnerabilitat de I'habitat.
subterranean compartment (M.S.S, milieu
Pel que fa als criteris d'aplicació de la protecció,
souterrain superficiel) which irnportance had
el Comite Permanent del Conveni de Berna ha as-
been ignored until the eighties;
senyalat els següents:
e) Prevention from pollution, artificial land-fill or
a) Delimitar i protegir la zona de vulnerabilitat
erosion regarding the interstitial habitat of
potencial (zona de recarrega de I'aqüífer);
subsurface waterpaths;
b) Protegir la periferia i superfície sobre la cavi-
e) Control of the hydraulic public works;
tat, per la seva influencia directa sobre les
g) Control of the use of caves, including a
seves biocenosis;
previous and rigorous Environmental lmpact
c) Considerar particularitats geohidrologiques
Assessment;
en el cas de coves;
h) Rational policy for the cleaning of the caves
d) lnvestigacions i cartografia del Medi Subte-
(what certainly is a positive taskprovided it is
rrani Superficial (MSS), la importancia del
not exhaustive, as the feeding of the cave
qual SOIS
va comencar a ser coneguda als
fauna relies on the superficial organic matter
anys 80;
reaching the cavities);

tección de 10s espacios naturales y de la fauna y flo-
inhabited by bats and the special "Ferreret" biotopes
ra silvestres" que atribueix a les administracions
(¡.e. the karstic gorges).
públiques el deure de preservar totes les especies de
However, up to now the most interesting norm for
la flora i la fauna, amb especial atenció a les autocto-
us is the Agreement related to the Conservation of
nes i la preservació dels habitats (Art. 26). Igualment,
Wildlife and the Natural Environments in Europe,
la llei determina que s'ha de concedir prioritat a les
known as the Berna Agreement. This text (which
especies i subespecies endemiques (Art. 27).
inspired the Ley 411 989 mentioned above) has been
A nivell europeu, cal destacar la Directiva
developed in 1992 by the Permanent Committee as
92143lCEE relativa a la conservació dels habitats na-
the Recommendation No. 36 concerning the
turals i de la fauna i flora silvestres. Aquesta directi-
subterranean habitat. We would like to stress from
va determina que els estats membres han de desig-
such Recommendation the following points which
nar zones especials de conservació -entre moltes
appear to be prioritary in the Majorcan circumstances:
altres-
a les coves no explotades pel turisme; a re-
1) Elaboration of an inventory of subterranean
fugis de quiropters cavernícoles; als biotops del Fe-
habitats of biological interest.
rreret (es a dir, els canyons carstics).
2) Assignment of a protection status for a
Fins avui, pero, la norma que ens resulta de mes
selection of those representative biotopes of
interes és el Conveni relatiu a la Conservació de la Vi-
the subterranean habitats, and its
da Silvestre i el Medi Natural a Europa, conegut com
appropriate management.
a Conveni de Berna. Aquest text (inspirador de la Ley
The Committee's criteria to considera habitat as
411989, ja esmentada), ha estat desenvolupat en re-
"of biological interest" has been the accomplishment
lació als habitats subterranis pel seu Comite Perma-
of one or more of these conditions:
nent, a la seva recomanació num. 36 a I'any 1992.
a) Presence of species adapted to sub-
Entre els punts que semblen prioritaris d'aquesta re-
terranean life
comanació, en les circumstancies mallorquines, vo-
b) Presence of relict species
lem destacar els següents:
c) Presence of vulnerable species
1) Formació d'un inventari d'habitats subterra-
d) Presence of endemic species
nis d'interes biologic.
e) Presence of rare species
2) Assignar un status de protecció a una selec-
f) Presence of bats
ció dels biotops representatius dels habitats
g) Relatively high biodiversity
subterranis, i gestionar-10s de manera ade-
h) Uniqueness of the habitats
quada.
i) Scientific interest, and
El criteri que aquest comite ha seleccionat per a
j) Habitat vulnerability
considerar un habitat com d'interes biolbgic és que es
As for the implementation criteria concerning
compleixi una o varies de les condicions següents:
protection, the Permanent Committee of the Berna
a) Presencia d'especies adaptades a la vida
Agreement pointed out the following ones:
subterrania
a) Delimitation and protection of the potentially
b) Presencia d'especies relictes
vulnerable karstic area (¡.e. the aquifer
c) Presencia d'especies vulnerables
recharge zone);
d) Presencia d'especies endemiques
b) Protection of the surrounding and outer
e) Presencia d'especies rares
surface of the cave, as they affect directly its
f) Presencia de quiropters
biocenosis;
g) Biodiversitat relativament elevada
c) Considering the geohydrologicalpecularities
h) Originalitat de I'habitat
of the caves;
i) lnteres científic i
d) Research and charting of the superficial
j) Vulnerabilitat de I'habitat.
subterranean compartment (M.S.S, milieu
Pel que fa als criteris d'aplicació de la protecció,
souterrain superficiel) which importance had
el Comite Permanent del Conveni de Berna ha as-
been ignored unti1 the eighties;
senyalat els següents:
e) Prevention from pollution, artificial land-fill or
a) Delimitar i protegir la zona de vulnerabilitat
erosion regarding the interstitial habitat of
potencial (zona de recarrega de I'aqüífer);
subsurface waterpaths;
b) Protegir la periferia i superfície sobre la cavi-
e) Control of the hydraulic public works;
tat, per la seva influencia directa sobre les
g) Control of the use of caves, including a
seves biocenosis;
previous and rigorous Environmental lmpact
c) Considerar particularitats geohidrolbgiques
Assessment;
en el cas de coves;
h) Rational policy for the cleaning of the caves
d) Investigacions i cartografia del Medi Subte-
(what certainly is a positive taskprovided it is
rrani Superficial (MSS), la importancia del
not exhaustive, as the feeding of the cave
qual sols va comenGar a ser coneguda als
fauna relies on the superficial organic matter
anys 80;
reaching the cavities);

- Qualsevol previsió d'actuacions als punts o
This procedure must be specially rigorous for
espais documentats en aquestes bases de
public and urbanistic works;
dades ha de comptar amb procediments
Elaborating programmes for natural
d'avaluació d'impacte ambiental, amb les
resources and for realistic use and
consultes pertinents als especialistes com-
management, taking into account the
petents.
different recreational functions within fhe
- Aquest procediment ha de ser especialment
Natural Protected Areas (especially in Serra
rigorós en el cas d'obres públiques i actua-
de Tramuntana, Dragonera and Cabrera), so
cions urbanístiques.
as to avoid a possible impact on the karst
- Formar plans de recursos naturals i d'ús
localities;
i gestió realistes, amb previsió de les diver-
Control of hiking and leisure activities, with
ses funcions recreatives als Espais Naturals
special reference to adventure sports
Protegits (en especial, la Serra de Tramun-
developed on karstic sceneries;
tana, sa ~ i a g o n e r ai Cabrera), per evitar els
Promoting the role of sporting federations
impactes que aquestes puguin ocasionar so-
(mountaineering and climbing, speleology),
bre les localitats carstiques.
ramblers clubs and NGO related to the
- Ordenar les activitats excursionistes i de
natural environment, in order to reinforce the
temps lliure, en especial els esports d'aven-
awareness of the visitors of cavities, gorges
tura, que es desenvolupen als paratges cars-
and karstic landscapes;
tics.
lmproving the information and cultural offer of
- Potenciar el paper de les federacions espor-
show caves exploited for tourism by means of
tives (Muntanyisme, Espeleologia), entitats
educational and scientific support;
excursionistes i O.N.G. relacionades amb el
Restricting the access to the karstic sites in
medi natural, per millorar la conscienciació
terms of their values (biological, geological,
dels visitants de cavitats, torrents i paratges
aesthetic or archeological) and their loading
carstics.
capacity;
- Millorar la interpretació i oferta cultural de les
lncluding in the public environmental
cavitats explotades turísticament, amb as-
education programmes the scenic, ecological
pectes educatius i cientifics.
and scientific values of the karst of Mallorca,
- Restringir I'acces a determinades localitats
as well as its conservation requirements.
carstiques en funció de la vulnerabilitat dels
seus valors (biologic, geologic, escenic o ar-
queologic) i de la seva capacitat de carrega.
- Incloure als programes públics d'educació
ambiental els valors paisatgístics, ecologies
i cientifics del carst de Mallorca i la necessi-
tat de la seva conservació.
Bibliograf ¡a 1 References
ALCOVER, J.A.; MAYOL, J.; JAUME, D.; ALOMAR, G.; POMAR, G.
HILL, C.A. & FORTI, P. (1986): Cave mineralsof the World. National
& JURADO, J. (1984): Biologia i ecologia de les poblacions re-
Speleological Society. 238 pags. Huntsville.
lictes deBaleaphryne muletensisa ia muntanya mallorquina. In:
LOPEZ-MARTINEZ, J. & DURAN, J.J. (1989): Usos y aprovecha-
HEMMER, H. & ALCOVER, J.A. (Eds.): Historia biologica del
mientos de cavidades y paisajes kársticos. In: DURAN, J.J. &
Ferreret. Editorial Moll. 129-151. Palma de Mallorca.
LOPEZ-MART~NEZ,
J. (Eds.): E l karst en España. S.E.G. Mo- .
BELLES, X. (1 987): Fauna cavernicola i
intersticial de la Peninsula
nografia 4.391-402. Madrid.
lberica iles Illes Balears. CSIC-Editorial Moll. 207 pags. Palma
MARKER, M.E. & GAMBLE, F.M. (1987): Karst in Southern Africa.
de Mallorca.
Endins. 13 : 93-98. Palma de Mallorca.
DAVEY, A.G. & WHITE, S. (1 986): Management of Victorian caves
MAYOL, J. & MACHADO, A. (1992): Mediambient, ecologia i
turis-
and karst. Department of Conse~ation,
Forests and Lands, Vic-
me a les llles Balears. Editorial Moll. 130 pags. Palma de Ma-
toria. 74 pags. Melbourne.
llorca.
FORD, D.C. & WILLIAMS, P.W. (1989): Karst Geomorphology and
PONS, G. (1991): Llista vermella de la fauna cavernicola de les Ba-
Hydrology. Unwin Hyman Ltd. 601 pags. Londres.
lears. Documents tecnics de conse~ació
núm. 10. Govern Ba-
GINES, A. (1 983): Bioespeleologia del Karst mallorquin. Datos eco-
lear. 150 pags. Palma de Mallorca.
lógicospreliminares. Tesis de Licenciatura U.I.B. Federació Ba-
TERCAFS, R. (1992): The protection of the subterranean environ-
lear d'Espeleologia (xerocopiado). 219 pags. Palma de
ment. Conse~ation
principies and management tools. In: CA-
Mallorca.
MACHO, A.I. (Ed.): The Natural Historyof Biospeleology. CSIC-
GINES, A. & GINES, J. (1987): Caracteristicas espeleologicas del
Museo Nacional de Ciencias Naturales. 481-522. Madrid.
Karst de Mallorca. Endins. 13 : 3-1 9. Palma de Mallorca.
WHITE, W.B. (1988): Geomorphology a n d Hydrology of karst
GINES, A.; FIOL, L.A.; POL, A. & ROSSELLO, J.A. (1989): Morfolo-
terrains. Oxford University Press. 464 pags. New York.
gia i vegetació d'un grup de dolines de la Serra de Tramuntana
YUAN, D. (1991): Karst of China. Geological Publishing House. 224
(Mallorca). Endins. 14-15 : 43-52. Palma de Mallorca.
pags. Beijing.
GINES, J. & GINES, A. (1989): El karst en las islas Baleares. In:
DURAN, J.J. & LOPEZ-MART~NEZ,
J. (Eds.): E l karst en Es-
paña. S.E.G. Monografia 4. 163-1 74. Madrid.
21 6