Contribuci� al cat�leg espeleol�gic de Formentera
ENDINS, n.' 12. 1986. Ciutat de Mallorca.
CONTRIBUCIÓ AL CATALEG
ESPELEOL~GIC
DE
FORMENTERA
per Miquel TRIAS
de la Secció d'Espeleoiogia del G. E. M.
Abstract
In this paper 5 unpublished caves frorn Forrnentera are presented. 4 of thern are
located near the Cap de Barbaria lighthouse, area where caves had not been pre-
viously rnentioned. The bigger of the caves here dealed on has phreatical pools, fea-
ture not very common in the Pityusic Islands.
Résumé
Dans cet article nous présentons 5 grottes inedites de l'ile de Formentera. La plu-
part d'elles sont tout pres du phare du Cap de Barbaria, zone ou jusqu'aujourd'hui on
n'avait cité aucune cavité. La plus grande de ces grottes a des lacs phréatiques aspect
peu connu aux ?les Pityuses.
Introducció
Descripció de les cavitats
En el curs d'una breu estada a I'illa de Formen-
La totalitat de les cavernes que descrivim aquí
tera tenguérem ocasió de visitar algunes cavitats
es troben dins les calcarenites tortonianes tabular5
inedites que hem cregut prou interessants per a
que formen la rnajor part de Formentera. No seria
justificar la redacció d'aquesta nota descriptiva, so-
estrany doncs, que presentassin una certa sem-
bretot tenint en compte la circumstancia que a les
blanca morfologica; empero aixo només és cert en
Pitiüses no hi ha gent que es dediqui seriosament
part, perque si bé que la Cova de Can Ferrando i la
a I'espeleologia en el seu caire de topografia i cata-
Cova Foradada són dues cavitats tipiques dels
logació. Aixo, a més de doldrer-nos, especialment
Carsts de les calcarenites de les Balears, amb el
quan pensam en les rnoltes coves que a Formen-
característic desenvolupament clastic, les coves del
tera romanen encara per catalogar, ens fa sentir
Far de Barbaria difereixen de les esrnentades per la
obligats a publicar tot el material interessant que
seva morfologia de corrosió i per altres aspectes
anam trobant en el curs de les nostres poques i
que fan que les poguem agrupar dins el tipus co
curtes visites, ja que si no ho féssim així, restaria
de cingle que repetidament hem assenyalat a I
fora de I'abast de rnolts d'interessats en els temes
Pitiüses (TRIAS, 1982 i 1983).
geografics pitiüsos no relacionats arnb Mallorca.
Abans d'entrar en materia hem d'agrair la seva
col.laboració a tota la gent que ens va donar refe-
rencies per a la localització d'algunes d'aquestes
1. COVA DE CAN FERRANDO
cavernes, especialrnent a En Fernando Mayans en
terreny del qual es troba la més important de les
Aquesta bella cavitat és situada al terreny d'En
que tractam.
F. Mayans, prop del poble de Sant Ferran, a uns

200 m de la carretera de Sant Francesc a la citada
les nostres Illes; per tant li podem atribuir la genesi
població.
classica: excavació inicial d'una xerxa de conduc-
La cova la va trobar el propietari en excavar un
tes en condicions frehtiques, baixada del nivell de
pou cercant aigua. Per tant I'únic accés n'es aquest
base (en aquest cas la mar), passant la cavitat a la
poli, que amb molt de seny, el seu excavador va
zona vadosa, on les infiltracions zenitals provo-
enrevoltar d'una solida paret i va tapar de fustes
quen un procés clastic que desorganitza els con-
per evitar accidents.
ductes, eixamplant el buit inicial i regularitzant et
Davallant el pou, a 8 m de la superfície arri-
perfil de la volta; el procés litogenic segu~eix
o s'in-
bam al paladar de la cova, 2 m més aval1 trobam el
tercala amb I'anterior. Finalment una pujada de ni-
pis d'una sala de planta rodonenca de 30 x 25 m
vell de la mar fa que part de la cova romangui no-
d'eixos. Aquesta primera sala esta bellament deco-
vament sotaiguada.
rada per concrecions i té la part baixa ocupada per
un llac d'aigües salabroses. En el racó NE, un pas-
satge, inicialment baix de sostre comunica 'amb
2. COVA 1 DEL.FAR DE BARBARIA
una segona sala de 25 x 17 m. Les dues sales i el
passatge formen de fet un conjunt allargat en di-
Aquesta caverna com les seves homonimes
recció E-O de 64 x 25 m de dimensions maximes;
esta situada a I'extrem sud del Cap de Barbaria. La
la fondaria maxima s'atraca als 13 m al nivell de
zona és una vasta plataforma que cau directament
les aigües dels Ilacs.
a la mar formant uns grandiosos espadats. En
La morfologia presenta el classic binomi clas-
aquests s'obrin les tres coves, no masca lluny una
tico-reconstructiu, amb predomini local d'un as-
de I'altre. La primera que localitzam baixant des
pecte o de I'altre: la sala menor té un notable acú-
del far, és la número 2, situada uns 20 m per davall
mul d'enderrocs en el centre amb algun bloc de
d!aqueix una mica en direcció a Xaloc seguint un
bona mida, a la sala major hi trobam bells exem-
pas natural no gens difícil. La cova 1 és quasi al
plars d'estalagmites i columnes, sens que hi man-
mateix nivell seguint en la mateixa direcció de bai-
quin alguns notables pisos de colada.
xada un repla masell de blocs. La cova 3 es troba
Ens trobam, per tant, davant d'una cavitat ab-
verticalment davall i a 15 m de la 2.
solutament homologable amb les més característi-
La més grossa de les cavernes d'aquest nom,
ques del Carst de les calcarenites tortonianes de
presenta dues entrades, la més occidental notable-
DE BARBARIA

CAN FERRANDO
Topograf ¡a; M.Trias, J. CastellÓ
G.E.M. 3í.10.85

ment més gran que I'oriental, si bé que la presen-
timba, reduint-se així la cavitat inicial. La morfolo-
cia de grans blocs caiguts la desfigura, subdividint-
gia és de corrosió, el pis és de terra vegetal; en
la en diverses zones accessibles. Forma la cavitat
conjunt s'ajusta al tipus de cova de cingle com la
una vasta sala de 30 x 15 metres, la dimensió ma-
cavitat anterior.
jor seguint la timba. Aqueixa sala de pis poc acci-
dentat, presenta com a destacable una serie de pe-
tites galeries de pocs metres de llargada i de clara
4. COVA 3 DES FAR DE BARBARIA
morfologia de corrosió, que és la mateixa que tro-
bam quasi exclusivament a la sala. És interessant
Morfologicament semblant a la cova anterior,
de notar que aquestes galeries estan disposades
aquesta cavitat esta formada per una única sala
seguint el que sembla un gran nivel1 de corrosió
amb unes petites perllongacions a manera de gale-
que ha afectat el conjunt de la sala.
ries, amb el pis de terra i una boca de tota la seva
Com hem dit més amunt, aquesta caverna s!a-
amplada. Davant I'entrada s'acaramullen els blocs
justa al tipus cova de cingle en els seus trets. fona-
formats en recular aquesta. Les dimensions r n a ~ i -
mentals: boca oberta a un penya-segat, planta allar-
mes seguint els eixos són 10 i 8,40 m.
gassada paral4elament a aquest, la penetració dins
el massis és mo'lt més petita que aqueixa altra di-
mensio, etvolum es concentra en una única sala,
la boca o boques cobreixen quasi tota la llargada
de la cova, i finalment la morfologia és de corrosió.
3. COVA 2 DES FAR DE BARBARIA
Petita cavitat formada per un conjunt de peti-
tes galeri'es freatiques amb un desenvolupament
maxim de 24 m. Té dues boques, una impractica-
ble, I'altra esta parcialment obstruida per uns
grans blocs despresos del paladar en recular la
COVA 3
DES FAR
o
3
m
DE BARBARIA
Formentera
Topografia : M.Trios,
A.Alcover, J.CastelLo'
G. E.M.
1-11-85
AA'
-
5. COVA FORADADA
És la més notable de les cavernes que enrevol-
ten el far ,del Cap de Barbaria. S'ubica a uns 100 m
al NNO del far, i té dues entrades. La més facil de
trobar és un petit abisament d'uns 2 m d'eix major
que s'obri al pla superior mentre que una gran
COVA 2
boca de 18 m d'ampla, surt a un repla d'accés facil
DES FAR
de I'alterós espadat sobre la mar.
DE BARBARIA
La cova és una ampla sala de 40 x 18 m allar-
gassada en direcció NE-SO, de pis descendent des
O
3
Formentera
-
de davall de I'abisament cap al costat occidental de
m
Top: M.Trias, A. A1cover.J. Costelld
G.EM.
la gran boca. Morfologicament presenta un bon
1.11.85
desenvolupament clastic amb munts de blocs, a re-
>

COVA FORADADA
Topograf ia : M. Trias,
A. Alcover, J. Castellb
dols coberts de colada, si bé que les formes axials
Bibliografia
són escases.
MONTORIOL-POUS, J. i TERMES, F. (1965): «Les grottes de I'ile
Morfolb-gicament aquesta cavitat pertany al ti-
de Formentera ( B a l é a ~ )
et leurs relations avec les oscilla-
pus més característic de forma hipogea del carst
tions de la Mediterranéen. Comp. Ren. IV Coll. Inter. Speleol.
de les calcarenites de les Balears. És interessant
184-94. Atenes.
que destaquem les seves diferencies amb les co-
TRIAS, M. (1982): «Noves dades sobre les cavernes pitiüses~.
En-
ves de cingle tan abundants a Formentera. La pri-
dins, 9: 15-27. Ciutat de Mallorca.
mera és la diferencia morfologica: com hem vist
les coves des Far de Barbaria presenten quasi ex-
TRIAS, M. (1983): Espeleologia de les Pitiuses. lnstitut d'Estudis
Eivissencs. Eivissa.
clusivament formes de corrosió, mentre que la
Cova Foradada és una típica cavitat clastica. Per al-
tra part tenim la disposició respecte del cingle:
aquesta cova penetra molt més dins el massís, per
tant I'entrada pel cingle no n'abasta tota la dimen-
sió maxima; en conjunt no sembla tan depenent
del cingle com les coves d'aquest nom.
Prop de I'abisament trobam una petita duna
d'arena que les aigües de pluja entrant per aquel1
van arrossegant seguint el rost. La presencia d'a-
quests sediments eolics d'origen marí és freqüent
a les Balears i ha estat repetidament assenyalada a
Formentera (MONTORIOL i TERMES, 1965).