Consideracions sobre les formes epifre�tiques de la cova de ses Gerres: Escorca, Mallorca
ENDINS, n.' 9. 1982. Ciutat de Mallorca.
,'*
CONSIDERACIONS SOBRE LES FORMES
EPIFREATIQUES DE LA COVA DE SES GERRES
(Escorca, Mallorca)
per Miquel TRlAS
de I'Speleo Club Mallorca
Résumé
II s'agit la de I'étude d'une grottq de la montagne de Majorque et de ses relations
avec I'évolution du relief d'une zone karstique.
Deux aspects sont a relever:
1. La grotte aujourd'hui asséchée présente des marques de corrosion du niveau
d'eau qui indiquent qu'autrefois elle était noyée (ces formes sont I'objet d'un
discussion général du point de vue morphogénétique et terminologique).
2. On ne peut I'associer a aucun niveau de base actuel ou passé.
Comme possible explication a ce phénomene nous suggérons des chang
importants du relief qui impliqueraient que la grotte est d'un age trés recu
Abstract
In this paper the case of a Majorcan mountain cave is studied, with its relations-
hip with superficial evolution of a karst area.
Two features are emphasized:
1. That the cave, now dry, presents water-level corrosion notches meaning that
previously it was flooded (these forms are the subject of a general discussion
from morphological and terminological point of view).
2. That the cave can't be related to any present or past baselevel.
Trying to find an explanation, some irnportant relief changes in the area are sug-
gested wich would mean a very old
Introducció
Molt sovint els que feim espeleologia a les
arnb pous inicials de rnés de cent metres, arribin a
rnuntanyes mallorquines ens hem queixat d'algu-
la zona de circulació horitzontal; i aquesta és tal
nes característiques aberrants d'aquest Karst res-
vegada la característica més decebedora.
pecte als casos exernplificats a la bibliografia es-
Una de les causes d'aquest fet se podria cer-
peleologica d'abast mundial. No és facil de trobar
car en la cornplicació tectonica. La repetició de
a la nostra Serra la clara zonació vertical dins un
materials margosos a les diferents series de plecs
rnassís que adopten les cavitats de les regions
p o t originar nivells de base penjats, molt per da-
que s'ajusten a les previsions teoriques de la hi-
rnunt dels nivells de base generals del massisos.
drogeologia carstica. No existeix cap aparell pe-
U n altre factor podria esser una acció molt in-
netrable des de les cavitats d'absorció fins a les
tensa d e I'erosió superficial si acceptam una gran
d'ernissió, rnalgrat les condicions <<continentals,,
antiguitat pels procesos espeleogenetics de la
per potencia i per clirnatica (o almenys per paleo-
Serra mallorquina. En aquest cas és possible que
clirnatica) de rnolts d'indrets de les nostres mun-
algunes cavitats haguin romas penjades al modi-
tanyes. Es raríssim que els avencs, de vegades
ficar-se el paleorelleu al qual estaven associades.

Els casos de cavernes penjades per darnunt qual-
Geologia
sevol sistema hídric actual són abondants a Ma-
llorca; pero no ho són tant els de coves que pre-
Tot el coster del Puig de ses Moles fins a la
sentin rnorfologia de conducte i que se trobin en
mar esta forrnat per calcaries grises del Lias infe-
aquestes circumstancies. Un exernple d'aixo da-
rior, arnb una breu interrupció: un estrat d'uns 10
rrer el trobam a la carena que separa la zona de
m de potencia de calcaries groguenques burdiga-
Ses Comes de la Coma de Mortitx, no molt enfora
lianes situat just per darnunt del poljé de Ses Bas-
del paratge on se situa la cavitat objecte d'aquest
ses. El relleu, que forma un fort rost baixant de
escrit. Es tracta d'un arc natural situat a dalt de
les penyes properes al Coll des Vent fins a la
tot d'una cresta, que no és una forrnació epígea
cova, se suavitza fent un pla argilós davant d'ella.
corn tants d'altres, sinó el que resta d'una antiga
Més avall, la vora del poljé marca un altre pendent
cova, arnb aspecte de conducte, corn ja hern dit.
esquerp. Un arnpli pla forrnat pel poljé i pels seus
Així, doncs una forma endocarstica que se degué
voltants septentrionals acaba abruptarnent arnb*
formar a una certa fondaria, la trobarn ara enfi-
un cingle de rnés de 300 m de desnivel1 fins a la
lada a dalt d'una eminencia del terreny.
mar.
Molt rnés clares, fora de tot dubte, són les ca-
racterístiques de conducte associat a un aqüífer
irnportant que presenta la Cova de ses Gerres de
Descripció geomorfologica
la que tracta el nostre treball. Aquesta cavitat es-
de la cavitat
tava un ternps inundada, com ho testifiquen les
regates o entalles de corrosió, formes relictes
La cova esta formada per un rosari de saletes,
d'antics nivells d'inundació. Avui, no tan sols la
quatre en total, arnb una llargada rnaxirna de 31
seva entrada queda per davall la cota dels antics
m, i amb el pis practicarnent horitzontal: I'entrada
Ilacs, sinó que la disposició geologica i topogra-
és a peu pla per un portic de 3,50 x 1,80 m. La
fica del terreny per davall de la cova no rnostra
direcció principal és N-S, empero les saletes, Ile-
cap accident que se pugui relacionar arnb un ni-
vat de la d'entrada són allargades en direcció NE-
vell de base, ja sigui present o passat,
En un esforc interpretatiu, aquest cas se po-
dria relacionar, una mica especulativarnent, si vo-
leu, arnb uns canvis notables del relleu, associats
obviarnent arnb una espeleogenesi molt antiga,
que haurien provocat el desrnantellarnent parcial
de la cova i la desaparició del nivel1 de base res-
pecte al qual s'hauria formada.
La cavitat, aspectes generals
La Cova de ses Gerres és una petita caverna
situada al coster septentrional del Puig de ses
Moles, per davall del Coll des Vent; darrers con-
traforts nord-orientals del Puig Caragoler. A uns
25 m per davall la cova trobarn el petit poljé de
Ses Basses, oasi de terra vegetal dins una arnple
zona de desert carstic de roca, oasi mancat ern-
pero de fonts, cosa que ha rnotivat la construcció
d'una magnífica bassa coberta per arreplegar ai-
gua de pluja (foto n.' 1).
En un paratge corn aquest, sec i desolat, la
cova ha pogut servir de refugi i per proveirnent
d'aigua des de rnolt de ternps enqa corn ho testifi-
quen alguns fragments de cerarnica talaiotica tro-
bats a I'interior. S'hi han fet obres d'acondiciona-
ment: un mur per tancar-ne la boca (foto n.' 2) i
un ernpedrat a la primera sala; a rnés s'han col4o-
Foto 3: Peces de terrissa col~locades a I'interior de la cova
cat uns atuells a la sala final per replegar I'aigua
per recollir I'aigua dels degotissos. En segon terme
d'uns degotissos (foto n.' 3).
se distingueixen dues gerres superposades.

Foto 1:
Depbsit (basa) cobert per arreplegar aigua de pluja
en el poljé de Ses Basses; en segon teme se n'aprecia
la superficie plana.
Foto 2:
Boca de la Cova de ses Gerres, s'aprecia el mur que
en tanca parcialment la boca i la importancia del des-
mantellament que ha sofert: I'antic nivel1 d'aigua esta-
ria mes amunt de la part dreta de la paret.
Foto 4:
Gran regata a la sala d'entrada. S'aprecia un emba
de roca tallat en excavar-se la regata en els seus dos
costats.

SO. Si bé que I'al~ada
mitja d'aquestes és de 2,50
huc a les planes d'Endins, perque ara haguem de
m, la comunicació entre elles se fa per un pas-
definir-les novament. Tanmateix el fet de que la
satge de direcció N-S arnb una alcada que rara-
nostra sigui la primera menció que sapiguem que
ment ultrapassa el metre. L'altaria d'aquest pas-
se'n fa en llengua catalana i el que ernprem un
satge marca un antic nivell de colmatació, ben
terme nou per definir-les, ens obliga a unes consi-
evident per un pis estalagmític penjat (vid. la to-
deracions previes.
pografia, secció C) i per un deposit reexcavat de
Concretant, doncs, les regates de corrosió
sediments varvats (vid. secció 6).
són entrants a la roca formats per dos plans se-
Les formes predominants són de dissolució,
cants d'angle molt variable pero d'aresta horitzon-
la morfologia clastica és quasi inexistent i la lito-
tal. Els dos plans que formen la regata (anomena-
genesi ha tengut poca importancia, exceptuant a
rem cella al superior i pendís a I'inferior) poden
la sala final. Com que la cova ha estat habilitada i
tenir la mateixa llargada en sentit perpendicular a
ha servit eventualment de sestador per al bestiar,
I'aresta, o be diferir-ne' notablement; en el darrei;
els sediments originals són poc visibles, llevat de
cas el pendís sol esser molt rnés llarg (vid. secció
la zona de varves i de la sala final on hi ha un im-
B). La seva formació se relaciona arnb la corrosió
portant gruix d'argila massiva, en part recoberta
a la zona superficial dels Ilacs hipogeus d'aigues
de colada.
estancades o quasi inmovils. S'han de distinguir
A les parets de totes les saletes trobam solcs
d'altres formes entrants a les parets (corn les
o regates de corrosió, morfologia característica de
grooves de la bibliografia en angles), engendrades
la zona epifrehtica del Karst que rnés envant trac-
en un medi més rapid.
tarem arnb més detall.
No volem concretar masca detalls damunt les
A la vista d'aixo podem afirmar que la cova és
regates que trobam en aquesta cova; pero si que
un antic conducte, segurament la part proxima a
n'hem d'explicar algunes característiques inte-
la sorgencia d'un aparell carstic que devia drenar
ressants.
la zona del Coll des Vent - Puig de ses Moles. Li
És curiós d'observar que no hi ha cap nivell
suposam una excavació inicial en regim freatic a
repetit en tota la cova i sempre que les nostres
partir d'un sistema de diaclasis de direcció NE-
rnedicions siguin fiables, cada sala te la seva pro-
SO, forrnant-se una serie dé buits que després
pia regata o sistema de regates, ja que la primera
han entrat en coalescencia. Dins la seva evolució
i la darrera en tenen més d'una (vid. topografia,
hi ha hagut una serie de moments de colmatació i
perfil longitudinal); el total de nivells clarament
de reexcavació, en funció de canvis climatics i de
apreciables és de 6.
modificacions del nivel1 de base, pero el que vo-
Les medicions fetes a les distintes regates
lem destacar és el moment en que se produeix
mostren que el llavi inferior o pendís forma un an-
una etapa d'estabilitzacions de la capa carstica
gle bastant uniforme arnb I'horitzontal, entre 50 i
que modelen les parets arnb les esmentades rega-
60 graus. L'obertura formada pels dos Ilavis és un
tes de corrosió. En seguir la davallada del nivell
angle obtús, voltant els 110 graus en tots els ca-
hídric la cova queda en sec, essent més tard des-
sos, llevat d'un. Aquest darrer té alguns aspectes
mantellada per I'erosió epígea en un grau que no
dignes de menció (detall 6 de la topografia) corn
podem calcular, pero que ha fet que el llindar
és estar fins a I'aresta per davall d'un nivell d'ar-
quedi 1,60 m per davall del rnés baix dels antics
gila; a rnés forma un escaló fugint de I'horitzontal;
nivells (vid. foto n." 2).
i finalment, el diedre es converteix en un semici-
lindt-oide, ple també d'argila (detall 7), tot aixo en
I'espai de poc rnés d'un metre.
En un mateix nivell la regata pot esser un
Les Regates de Corrosió
simple solc de poca fondaria o be presentar un
pendís de notable llargada (vid. secció A). Al-
El que és fonamental aquí d'aquestes formes
guns dels pendisos llargs presenten un recobri-
anivellades de corrosió és la seva presencia, que
rnent de sediments argilosos (vid. secció 6). Aixo
ens indica que antigament existien Ilacs a una
podria relacionar la seva formació arnb el procés
cova que actualment, per la seva topografia no
genetic dels planes of repose, segons l~es teo-
podria contenir cap quantitat apreciable d'aigua.
ries de LANGE (1963) que més envant exposarem
Així i tot, ja que es tracta d'un fenomen poc
breument.
estudiat i que el proces de la seva genesi no esta
En alguns indrets I'acció corrosiva ha estat
encara prou aclarit, hem volgut fer algunes preci-
particularment intensa: a la sala d'entrada ha arri-
sions descriptives.
bat a tallar un embh rocós que la subdividia (foto
S'ha parlat abastament d'aquestes formes, hd-
n." 4).

Escorca
M. Trias
20.6-82

Discussió morfologica i
molt més llarg i la incisió sera per tant notable-
genetica
ment assimetrica. No podem evitar de pensar que
el valor constant que presenta el pendís arnb I'ho-
ritzontal és un argument a favor de la teoria de
Diferents amtors han descrit aquest tipus de
LANGE, almenys en aquesta cova, ja que som ben
formes (podem veure un bon resum bibliografic a
conscients del poc valor que tenen les generalit-
GINÉS i GINÉS; 1977, 2) donant-ne diferents inter-
zacions fetes a partir d'observacions empíriques
pretacions en quant a la seva formació, que natu-
escases.
ralment determinen morfologies diferents en el
No se pot descartar, per altre part que d'altres
pla tedric, enc que a la practica I'aspecte visible
factors haguin pogut intervenir localment, com
no sigui gaire diferent.
per exemple els sedirnents argilosos, com se po-
LANGE (1963), segurament qui millor ha estu-
dria conjecturar en el cas que més amunt hem
diat en I'aspecte tedric aquestes formes anivella-
presentat.
'
des de corrosió, les explica amb el concepte de
Tanmateix ens sembla que, si més no, hi 'ha
plane of repose: dins una cavitat inundada, la dis-
una certa confusió terminologica, com a resultat
solució actuaria damunt totes les superfícies, Ile-
de que és difícil a la practica, saber a quin model
vat de les que tenguessin originalment o arribas-
teoric s'ha d'ajustar cada un deis casos que s'eqs
sin a tenir en el procés de dissolució, un pendent
presenten.
que permetés la deposició de partícules de sedi-
És per aixd que ens hem estimat més no em-
ment, sediment que impediria que aquestes su-
prar cap dels termes en ús a la bibliografia per
perfícies, planes of repose, sofrissin una ulterior
designar aquesta morfologia, ni la seva traducció
dissolució. En el suposar de que la cavitat no esti-
literal catalana, per considerar que són massa
gués completarnent plena d'aigua, el nivell d'a-
concrets i per tant limitatius. Amb el terme regata
questa, intersectant el plane of repose, marcaria
de corrosió (*) volem indicar tota forma que se
una incisió (water-leve1 horizon) formada pel
presenti com un solc més o menys anivellat i que,
plane of repose i per un pla superior horitzontal
sense entrar en detalls concrets de genesi, se pu-
corresponent a la superfície hídrica.
gui relacionar amb una corrosió en nivell d'aigua
GINÉS i GINÉS (1977) asdociant les seves ob-
més o menys inmdvil, amb intervenció o no de se-
servacions mallorquines a les descrites per THO-
diments. Per altre part aplicant un terme de caire
MAS (1970), indiquen per a les entalladuras, com
popular ben conegut, intentam no distanciar-nos
anomenen a aquestes formes, un origen a partir
del llenguatge vulgar, fent així el concepte més
de procesos de dissolució a la immediata proximi-
assequible.
tat de la superfície de les aigües de les cavernes
(DAMIANS i GINÉS, 1981). Si bé no se comprome-
ten amb un mecanisme genetic massa concret,
lmplicacions paleogeograf iques
marquen unes diferencies amb la teoria de
LANGE dels casos empirics estudiats per ells. Així
i tot, alguns detalls deis exemples que presenten
Com ja hem esmentat, I'existencia de regates
podrien esser associats, en la nostra opinió, als
de corrosió ésana prova segura de la presencia
processos morfogenetics descrifs per LANGE,
preterita de llacs hipogeus. La importancia que
com podrien esser la presencia de sediments var-
aixd té des del punt de vista de I'evolució d'aquest
vats al pendís de algunes entalladuras, i el fet de
Karst, radica en el fet de que actualment la Cova
que n'hi hagui que tenguin el pendís molt Ilarg,
de ses Gerres no podria retenir una quantitat
apreciable d'aigua, degut a haver estat parcial-
que en aquest cas seria un plane of repose; amb
ment desmantellada per I'erosió superficial.
'
totes les reserves aixo se podria exemplificar a la
secció B de la nostra topografia.
Aquest fenomen podria servir com a factor
BOGLI (1980) proposa per a una forma sem-
per a un calcul cronoldgic, a partir de la gruixa de
blant (solution notch) una genesi a partir de la
roca descompareguda i de la taxa de denudació;
corrosió a la zona superficial dels Ilacs hipogeus
creim empero que el valor d'aquests calculs seria
que puguin agafar COZ de I'atmosfera de la cova.
molt relatiu. Primerament perque desconeixem la
gruixa total de roca que hi hauria per damunt
Tant en un cas com a I'altre, ja sigui corrosió
només a la superfície, com generalitzada preser-
I'entrada actual, calculant que el mínim hauria
vant-se les parets per davall d'un cert pendent, el
d'esser de I'ordre d'uns 3 metres perque I'antiga
resultat sembla que ha d'esser molt semblant: una
boca quedas per damunt del més alt deis nivells
incisió anivellada en angle agut de llavi superior
horitzontal; aixd almenys en el pla tedric i supo-
(')
Regata és un terme agafat del vocabulari de la cons-
trucció i que s'aplica a un solc fet a les parets d'una casa per
sant que d'altres factors no venguin a interferir el
encastar-hi la canonada d'una instal4ació de gas. d'aigua. d'e-
procés. En el segon cas el pendís podrii esser
lectricitat, etc.

hídrics representats. Altrament la taxa de denuda-
La desaparició de la hipo'tetica val1 repre-
ció és molt variable depenent de factors climatics
senta, és ben cert, un canvi molt gros en el relleu,
i de característiques de la roca.
enc que de fet no seria insolit; recordem el cas
Com que no tenim estudis fets a Mallorca,
del conducte penjat que hem citat a la introduc-
ens veim obligats a emprar dades de la bibliogra-
ció. Aixo per forca ha hagut de mester un període
fia, referents a zones de pluviositat semblant a
molt llarg de temps per produir-se, donant una
I'actual de la nostra area (800-1.000 mm anuals),
cronologia molt alta a la cova, ja que hem de tenir
tot i suposant que aqueixa no hagui variat en el
present que en comencar el desmantellament del
temps calculat, cosa més que dubtosa. Així i tot
relleu amb la desaparició del nivell de base, la
els resultafs són ben decebedors.
cova ja estaria practicament corn ara, excepte la
JENNINGS (1971) dóna un valor de 75-83 mm
part de la boca.
per mil anys al Peak District, mentre que OGDEN
La cronologia alta no és de cap manera un
(1982) per a West Virginia calcula una taxa de 20
argument en contra d'aquesta tesi, precisament
mm per mil4eni. El primer valor donaria una edat
les dades cronologiques que se van obtenint per a
de 37.500 anys, practicament subactual a efectes
cavernes de les muntanyes mallorquines apunten
geologics; en el segon cas arribariem fins als
cap a una carstificació molt antiga (GINÉS i FIOL,
150.000 anys. La diferencia entre aquestes quanti-
1981).
tats és notable, pero cap de les dues és accepta-
Deixant la qüestió oberta, voldriem per aca-
ble en absolut per la seva modernitat, ja que estan
bar, destacar el detall irrsolit de la morfologia ac-
en contradicció amb les dates que anaril obtenint
tual d'aquesta zona, que representa el trobar un
de cavernes de les muntanyes de Mallorca (GINÉS
conducte, és a dir una forma de circulació horit-
i FIOL, 1981), (HENNIG et alia, 1981). Davant
zontal, per damunt d'un poljé, forma d'absorció
d'aixo i de la manca de dades de paleoclimAtica
ben clara. Aixo il.lustra el que hem dit al principi
no se pot suggerir un model interpretatiu seriós, i
sobre les característiques aberrants del Karst de
per tant aquestes dades les donam simplement en
les muntanyes mallorquines.
pla divulgatiu.
No menys importai)ts que aquestes observa-
cions sobre la cova en sí, són les que se poden
fer sobre la hidrogeologia de la zona.
Conclusions
La presencia de llacs hipogeus presuposa I'e-
xistencia d'un aqüífer important, relacionat amb
En aquest treball, apart de la descripció de la
un nivell de base local. La desaparició d'aquest
cova i de les seves formes de corrosió en nivell
aqüífer (recordem la pobresa d'aigua de la zona)
d'aigua que aquí anomenam regates de corrosió,
ens pot fer pensar en la parablela desaparició d'a-
hem fet una mica de discussió de la problematica
quest nivell de base, ja sigui perque se modifiqui
morfogenetica i terminologica d'aquestes.
el relleu o be perque un material que al principi
A partir de la presencia d'aquestes forrnes
actuava com a impermeable ho hagui deixat de
hern considerat la Cova de ses Gerres com a un
fer per raons diverses.
cas especial de paleoconducte per les condicions
Vista la geologia d'aquesta regió, les dues
del terreny en que s'obri, i amb aquestes premis-
possibilitats se poden plantejar així:
ses hem aventurat la possibilitat de que fos
1) que el paquet de calcaries groguenques
timoni d'unes condicions paleogeografiques
del Burdigalia hagui actuat en qualque moment
diferents de les actuals.
com a substrat més o menys impermeable donant
Els paleoconductes no són una forma
origen a una capa carstica localitzada.
cional a la Serra de Mallorca, a més de
2) que existís una val1 de direcció NE-SO, és
molts d'ells se troben testimonis d'antics nivells
a dir en sentit longitudinal al plegament, que ser-
hídrics que no deixen cap dubte de la seva antiga
vís de nivell de base fins a la seva destrucció.
activitat. Normalment tampoc és difícil d'establir
L'actual poljé seria el romanent d'aquesta vall.
l a seva relació amb la geologia o el relleu de la
Hem de confessar que per intentar determinar
zona en eJ moment en que se formaren, a partir
quina de les dues possibilitats és la correcta (i de
de les condicions presents. Per exemple els po-
fet també per limitar les possibles causes del fe-
dem trobar penjats a les parets d'un torrent per
nomen a aquestes dues) entram de ple dins el ter-
damunt del talveg actual, haguent-se excavat en
reny de I'especulació.
relació a una antiga cota del talveg.
Com a cert, aquestes calcaries burdigalianes
Empero en el cas que hem tractat aqui no te-
tenen un contengut de calcita molt alt perque se
nim evidencia de I'antic nivell de base, i és per
puguin considerar de cap manera impermeables,
aixo que la Cova de ses Gerres pot esser el testi-
és a dir difícilment atacables per la corrosió
moni, una mica desconcertant si voleu, d'una con-
carstica.
figuració topografica bastant diferent de I'actual.

Bibliografia
BOGLI, A. (1980): -Karst hydrology and physical speleology~~.
Springer-Verlag. 284 pp. Berlin.
DAMIANS, J. i GINES, J. (1981): .Algunas observaciones minera-
lógicas y rnorfológicas sobre el Sistema Cueto-Coventosa
(Santander)>>.
Endins, 8: 13-19. Ciutat de Mallorca.
GINÉS, J. i GINES, A. (1977): -El medio fluvio-lacustre hipogeo
en las cuevas de Mallorca y su asociación de morfologias,,..
Endins, 4: 3-12. Ciutat de Mallorca.
GINÉS, A. i GINÉS, J. (1977): -Discusión bibliográfica compara-
tiva entre las entalladuras de corrosión y otras rnorfologias
de aspecto semejante,>. Endins, 4: 13-20. Ciutat de Mallorca.
GINÉS, A. i FIOL, L. A. (1981): <.Estratigrafia del yacimiento de la
Cova des Fum (Sant Llorenc, Mallorca)~~.
Endins, 8:25-42.
Ciutat de Mallorca.
HENNIG, G. J.: GINÉS, A,: GINES, J. i POMAR, L. (1981):
-Avance de los resultados obtenidos mediante datacion iso-
tópica de algunos espeleotemas subacuáticos rnallorqui-
nes>,. Endins, 8: 91-93. Ciutat de Mallorca.
JENNIGS, J. N. (1971): ~ ~ K a r s t ~ ~
An .
introduction to systernatic
~ e o m o r ~ h o l o ~ ~ .
Volum 7. 252 pp. MIT Press. Carnbridge.
LANGE, A. .L. (1963): planes of repose in caves,,. Cave Notes
Volurn 5, n.' 6: 41-48. Castro Valley, California.
OGDEN, A. E. (1982): '~Karst
denudation rates for selected spring
basins in West Virginia,,. The NSS Bullefin, 44: 6-10. Hunts-
.
ville, Alabama.
THOMAS, F. W. i MUNTHIU. L. K. (1970): ~<Korrosionserscheinun-
gen in einigen hohlen rumaniens~~.
Livre du Centenaire
Ernile G. Racovitza. pp. 651-659. Bucarest.