Cova Xives: troballes prehist�riques a Eivissa
ENDINS, N.O 4. 1977. Ciutat de Mallorca
COVA XIVES: TROBALLES 'PREHISTORIQU
ES A ElVlSSA
per Miquel Trias
del Speleo Club Mallorca
INTRODUCCIO
Durant les nostres recerques en el Puig Guixa, al N. E. de la vila d'Eivissa, trobarern la que
anomenarern Cova Xives, desconeguent-ne el topbnirn autentic; i sense rnassa possibilitats de trobar-lo,
degut a la sustituci6 dels pagesos de la zona per "residents" aliens a la cultura popular de I'illa.
En aquesta cavitat férern la troballa objecte del present treball: uns materials prehistbrics, que si be
pocs i en mal estat, s6n un docurnent ben significatiu de la presencia de Irhorne prepúnic a Eivissa. Vists
els resultats\\de les nostres exploracions, no podern evitar fer la consideració de que, davant I'especula'cib
sobre Irexistencia d'una cultura prepúnica a les Pitiüses, els investigadors han negligit incornprensible-
rnent la prospecci6 sisternatica de les coves, especialrnent tenguent el precedent de la Cova des
Cuierarn.
Situació
La cova esta situada a la vessant oriental del Puig Guixa, aprop druna torrentera; les se
coordenades s6n: x- 5' 09' 25"' y- 3 8 O 56' 03" z- 150 m.
única sala te uns 8 m. d'altaria, el seu pis baixa arnb una inclinació d'uns 25O fins arribar a una cota de
-10 m. La sala constitueix un bon lloc drhabitaci6, ben il-lurninada, plana i d'accés facil.
!
, '~

La morfologia 6s principalment clhstica, només en els diverticles de la zona Oest s'aprecien formes
de corrossió. Precisament en el rnés septentrional draquests 6s on trobam la petita massa de guix que
rnés endavant relacionarem arnb I'espeleogbnesi. A les zones prbximes a la boca predominen els
sediments argilosos, a la resta de la cova trobam només sediments clastics i especialment moltes de
pedres albctones. Les formes litogbniques s6n escases.
Aquesta cavitat com a fenomen aillat, sense relacid arnb cap sistema hid
partir d'unes condicions locals especials de la roca encai
les calcaries trihsiques el determinant d'unes condicions f
I'esquema clAcsic: a partir dels buits inicials formats per cor
donaria I'estructura actual a la cova, sense que quedi molt c
LES TROBALLES
Els materials que ara estudiam, fragments de ceramica
la cova, uns completament superficials, d'altres mesclats entre
pis, sense que aparesqués gens de nivel1 enlloc.
lnventari dels materials indígenes
1. Fragment de vora druna peca esferoidal sense coll, pa
2. Fragment de vora de peca esferoidal, llavis de la bo
3. Fragment de vora voltada, pasta gris fosc compact
4. Fragment de vora .voltada, llavis cantelluts, pasta c
5. Fragment de.vas globular de vora voltada, pasta negre, interior de la pa
6. Fragment de vora voltada, pasta grisa molt porosa. .
7. Fragment de peca globular? arnb col1 quasi dret, p
8. Fragment de peca globular de col1 dret, pasta ocr
9:. Ansa plana, color ocre-siena.
10. Ansa plana, color ocre-gris.
11. Ansa plana arnb perforacid vertical, pasta siena per fora, grisa per dins.
14. Fragment de bol, pasta entre gris i siena.
15. Fragment vora vas troncocbnic arnb anca Plana horitzontal, pasta gris-o
16. Fragment de cul pla, pasta grisa.
17. Fragment de vas esferoidal, pasta grisa molt compacta arnb punts Iluents.
18. Fragment arnb perforació de 5 mm. de diamet
ar-hi una gafa de plom per a reparació, pasta gris-si
'19. Fragment de peca esferoidal arnb una mica de
20. Fragment de vora de vas acampanat? de vora
fosca per dins; procedent d'una peca molt grossa: dihmetre aproximat de la boca 40 cm.
Estudi dels materials
En estudiar aquestes cerhmiques conv6 fer dues consideracions generals:
La seva mida grossa, de 20 a 25 cm. de diametre de boca per terme mig, caracteristica de les
es d'un domestic.
2.a El que essent materials remoguts i trobats en superficie, no ens ve donada la seva cronologia
Referent a les formes, si be podrien esser relacionades arnb les del Bronze d'arreu de la
Mediterrhnia, els paral.lels més clars e
a les altres Balears, alguns amb gran analogia, d'altres
rnés aventurats.
Les formes troncocbnica i del bol I
representades també als jaciments de Formentera, estan
directament relacionades amb la cultu
ibtica mallorquina i menorquina; la troncocbnica a més
b una fase antiga d'ella, ja que sabem que no perdura rnés enllh del 1.500 a. d. J. C.
Més dificils de relacionar, en general arnb materials mallorquins i menorquins, degut a diferbncies de

-
!
1 1
cm.
I
I

pasta i acabat, s6n les formes globulars i esferoydes (números del 1 al 12 i del 17 al 19). Tanmateix tenen
un indubtable paral.lel amb les ceramiques de la Cova des Riuets de Formentera, considerades com a
d'una fase de transici6 entre les cultures pretalaibtica i talaibtica. Notem que el número 17 presenta una
gran semblanca de pasta amb materials de I'esmentada cova de Sa Mola.
El fragment número 20 recorda bastant, en gros, a un vaset globular de la naveta de Rafal Rubí,
atribuit a un talaibtic arcaic (SERRA i ROSSELL0 1971).
Enc que massa petit perque no sigui aventurat afirmar-ho, podem pensar que el fragment número 6
correspon a una pitoide, forma caract'éristica del talaibtic d'apogeu.
Amb els materials indigenes troberem fragments de peces a torn que demostren u n llarg Ús de la
cova: un fragment de coll de gerreta púnica tipus Eb. 69 (no 12); fragments d'imfora Maña A 6 E;
fragments d'un plat púnic d1imitaci6 campaniana; un fragment de plat de sigil.lata clara? (no 13); frag-
ment d'amfora itelica de dificil determinacib; fragments de ceremica grisa possiblement musulmana,
fragments, sembla que d'igual filiaci6, d'una gerreta de pasta ocre clar per fora i vermella per dins amb
decoracid de retxes verticals agrupades de tres en tres; i adhuc u n fragment vidriat segurament d
Manises.
Conclusions
En concIusi6 podem considerar la Cova Xives com a lloc d1habitaci6 ocupat amb mes o menys
continuitat pels eivissencs desde el segle XVI a. d. J. C., fins a I'Edat Mitja. Els pocs restes trobats
presenten clares analogies amb materials no sols de Formentera, ans tambe de Mallorca i Menorc
abarcant diferents Bpoques de la nostra prehistoria.
Amb el descobriment d'aquesta cova se marca una nova fita en el coneixement de I'home prepúni
de les Pitiüses i se confirmen les relacions de les seves formes culturals amb les de la resta de le
Balears.
BIBLIOGRAFIA
Anglada Gomila J. 1976; "Estudio de una naveta de habitaci6n de Son Mercer de Baix (Menorca)"
urqa 15; Ciutat de Mallorca.
amps J. i d'altres 1969; "Notas para una tipologia de la cerhmica talay6ticg mallorquina" Mayurqa
Cantarellas Camps C. 1972; "Excavaciones en Ca Na Cotxera (Muro. Mallorca) NAH reh historia I;
Fernhndez J. H., Plantalamor L. i Topp8C. 1976; "Excavaciones en el sepulcro megalitico de Ca Na
osta (Formentera)" Mayurqa 15; Ciutat de Mallorca.
Rossell6-Bordoy G. 1972; "La Prehistoria de Mallorca" Mayurqa VI1 pp. 115-156; Ciutat de
Serra M. L. i Rossellb-Bordoy G. 1971; "Excavaci6n y restauracidn de la naveta meridional d
fa1 Rubf (Alayor, Menorca)" NAH XVI; Madrid.
Tarradell M. i Font M. 1975; "Eivissa cartaginesa" Ed. Curial; Barcelona.
Thomhs Casajuana J. -M. i Montorial J. 1953; "Resultados de una campaña geoesp
isla lbiza (Baleares)"' Speleon, tom IV num. 3-4, pp. 219-255; Oviedo.
Trias M. i Roca LI. 1975; "Noves aportacions al coneixement de les coves de S
de la seva import~ncia
arqueologica" Endins no 2, pp. 15-33; Ciutat de Mallorca.