Troballes d'�poca isl�mica al puig Caragoler de Femenia: la coveta des Rovell : Escorca, Mallorca
ENDINS. n.O 17-18. 1992. Palma de Mallorca.
TROBALLES D'EPOCA ISLAMICA
AL PUlG CARAGOLER DE FEMENIA,
LA COVETA DES ROVELL
(Escorca, Mallorca)
per Miquel TRIAS*, Frederic SOBERATS** i Joan Ramon BOSCH***
Abstract
We are studying here a small cave in the Serra Nord of Mallorca used as a shelter by a
group of muslims during the Christian Conquest of 1229-1232. Its most interesting aspect is
a cache with three large- keys and a donkey shoe, objects that did not have any use in those
circumstances and so they probably had a great sentimental value for their owners.
Résume
On observe ici une petite cavité de la Serra Nord de Mallorca utilisée comme refuge par
un groupe de musulmans pendant la Conquete Chretienne de 1229-1232. Son aspect le plus
interéssant est une cachette avec troi" grosses clefs et un fer a h e , objets que n'avaient au-
cune utilité en ces circonstances, donc ils devaient avoir une grand valeur sentimentale par
leurs possesseurs.
Introducció
Durant la tasca de prospecció que la passada pri-
habitaven normalrnent els seus posseidors. Haver-los
mavera varem efectuar en el Puig Caragoler de Feme-
trobat en les presents circumstancies ens mostra I'es-
nia, activitat rnajorment enfocada a I'exploració de ca-
timació que aquells musulmans els tenien; amagar-los
vitats verticals, trobarem una cova petita, aparentment
abans d'esser capturats o morir en batalla, seria el da-
sense massa interés; després d'examinar-la metodica-
rrer gest d'independencia d'uns irreductibles que ha-
rnent, empero, va resultar que en tenia rnés del que
vien resistit dalt la Serra durant un any i mig en unes
sernblava a primera vista, ja que havia servit com a re-
condicions terribles, com ens explica el rei En Jaume
fugi per a un grup de musulmans durant la conquesta
a la seva cronica: E romaseren be 11 mília sarrains en
catalana. A rnés de les restes de foc i dels fragments
les muntanyes, que no es volgren retre a nostra mer-
de ceramica habituals en aquesta classe de jaciments,
ce ... E havien tan gran forca los sarrains en les mun-
hi trobarern un lot de claus grosses amagades a un
tanyes que no els podien gran mal fer en les perso-
racó.
nes; mes d'aitant los feien mal: que no podien collir pa
Aquesta classe de troballes no és un fet insolit,
sino, en alguns llocs catius, e aquells no els podien
I'any 1981, a una cova de la zona de Manacor, s'en
bastar; si que vengueren a tan gran destret, que peixien
va fer una qie molt més important que la que ara ens
les herbes per les muntanyes en manera de besties.
ocupa (TRIA'C, 1981). En aquest cas empero, I'interés
rau en que els objectes amagats no tenien cap utilitat
en un tal paratge del Puig Caragoler, enfora ,del lloc on
La cavitat
Secci6 d'Espeleologia del G. E. M. Ciutat de Mallorca.
"
La Coveta des Rovell esta situada a la cara sud-
Museu de Mallorca. Ciutat de Mallorca.
"*
Grup Nord de Mallorca. Pollenca.
est del Puig Caragoler a 800 m d'akaria, un poc més
73

de les actuals. El seu desenvolupament total és de 20 m
i el desnivel1 de 4 m. Just passada I'entrada la galeria
s'eixampla a favor d'un junt en direcció perpendicular
al seu eix; al final forma un passatge horitzontal, rnas-
sa estret per esser practicable.
La morfologia dorninant és la clastica, amb un bon
desenvolupament tridimensional en relació a la seva
petita mida, i amb el pis cobert d'enderrocs notable-
ment heterometrics, possiblement manipulats per
rnans humanes; a la part rnés interior es pot observar
sol vegetal amb moltes pedres. Les formacions litoquí-
miques són irrellevants.
Les condicions d'habitabilitat d'aquesta cova són
bones, si bé que no apte per a rnassa gent per la seva
Foto 1: Exterior de la Coveta des Rovell arnb la Vall d'en Marc al
petitesa, 45 m2; pis pla, no massa baixa de sostre, ben
centre i el Puig Tornir a la dreta.
il.luminada i situada en un punt des d'on es domina
tota la Vall den Marc fins a Pollenqa i la cara nord del
avall de la tossa que configura el seu cim. S'obri al
Puig Tomir. Per altra part la seva boca no és rnassa
peu d'un petit cingle en el Iímit oriental d'una ampla
facil d'afinar, cosa que la fa encara més bona com a
canal dominada a I'altre costat per una timba alterosa.
refugi en una situació beblica.
Aquell cingle és el darrer que trobam abans d'arribar
a una paret esbaldregada situada just en el col1 on
s'acaba I'esmentada canal i comenqa la tossa supe-
rior del Puig.
Els materials
Es tracta d'una cavitat petita, constituida per una
sola galeria de 13 m de Ilarga, 1,60 m d'alta i una mitja
Com hem dit, les claus es trobaren mal amagades
de 4 d'ample, inclinada seguint I'estratificació, resta
davall de pedres a la paret sud de la cova, en un punt
d'un antic conducte excavat quan les condicions oro-
marcat amb una claueta a la topografia. La resta dels
grafiques i clirnatiques havien d'esser molt diferentes
rnaterials que presentam, estaven escampats arreu de

Foto 2:
Les claus i la ferradura en el lloc on I varen esser trobades
desprbs de retirar les pedres que les amagaven.
la cova tret de la pari més propera a la boca i foren
da amb el número 3 a la taula de formes de ceramica
collits en superfície entre les pedres que n'omplien el
indígena.
pis. La cavitat no presentava cap obra d'acondiciona-
Després del pas dels musulmans es probable que
ment reconeixible, I'únic signe d'acció humana són les
la cova hagi tornat a esser reutilitzada, tal vegada com
restes de foc en forma de cendres localitzades a la pa-
a refugi ocasional o per guardar-hi animals com és co-
ret sud, zona que la topografia indica amb una trama
rrent a la Serra, ja que les ceramiques islamiques es
reticular.
presenten molt incompletes, fragmentades i disperses,
És possible, empero, que els musulmans refu-
inclús se n'han trobat tests a defora de la cova, alguns
giats, per tal de fer-la més habitable, n'aplanassin el
a més de 15 m de la boca.
pis, arronsant els materials més antics cap a la part in-
La gran fragmentació $deis materials ha fet neces-
terior, aixo ho deduim de la presencia d'ossos humans
saria una restauració provisional per tal de poder-los
i de ceramica indigena, els principals fragments de la
estudiar amb vista a aquesta publicació. També les
qual hem dibuixat, cense empero fer-ne I'inventari.
claus han hagut d'esser fixades, ja que estaven molt
Veim, per tant, que la cova ha sofert diferents fases
atacades pel rovell. Tota aquesta feina I'ha feta na
d'utilització; sembla que dues en epoca prehistorica,
Francisca Espinosa Martínez, a qui volem agrair la
una d'enterrament, palesa pels ossos humans, una
col-laboració desinteressada. Un pic estudiades totes
mandíbula i diferents ossos Ilargs; una altre d'habita-
les troballes han estat depositades en el Museu de
ció que inferim de la mida grossa de les peces troba-
Mallorca.
des i que es va produir durant I'apogeu del talaiotic,
cronologia donada per I'ansa d'alfabia pitoide, marca-
LES CLAUS
El lot de claus estava format per tres magnífics
exemplars, dissortadament molt rovellats degut als
més de set-cents anys de permanencia a la atmosfera
de la caverna. La clau núm. 1 té una Ilargaria de
263 mm, les seves tres dents tenen una Ilargaria con-
junta de 50 mm. ES la més ben conservada, apreciant-
se bé la decoració de I'agulla. La canya és quadrada
devora I'ull. La núm. 2 és la més malmesa de les tres,
com que esta partida i les dues parts no s'avenen no
en podem saber la Ilargaria exacta, n'hi suposam uns
300 mm. Presenta una anella d'aram o Ilautó dins I'ull.
Les dues dents que té arriben als 31 mm de Ilargaria.
La núm. 3 assoleix els 173 mm de llarg i exhibeix
dues dents d'igual forma pero de molt distinta mida,
que en total tenen 37 mm de Ilargaria. Amb les claus
hi havia una ferradura de bístia asinina bastant espa-
nyada; el fet de trobar-la indica que per als seus pos-
seidors devia tenir un gran valor com a amulet, tal ve-
gada estaria penjada darrera una porta per donar sort,
tal corn es feia no fa massa a moltes de cases d'aquest
Figura 1: Taula de formes de ceramica indígena.
país.
75

Foto 3: Les claus i la ferradura en el seu estat actual.
Unes claus tan grosses com aquestes i amb les
el talaiotic, possiblement als voltants de I'any 1000 a.
dents tan llargues per forca havien d'obrir portes grui-
J.C. No creim necessari detallar més aquest aspecte
xades i segurament molt grosses, portes per tant d'edi-
de I'estació, ja que només ens interessa marginal-
ficis principals, que ja en pla d'especulació podriem
ment, essent les troballes islamiques I'objecte princi-
suposar que fossin públics. Tret de I'exemplar de la
pal d'aquesta breu nota.
Cova dets Amagatalls, bastant més petita, 105 mm de
Dels fragments de ceramica islamica hem pogut
Ilargaria, les referencies respecte al tema'ens man-
deduir I'existencia de les peces que presentam a con-
quen quasi completament. Hem sentit les vagues his-
tinuació amb I'inventari simplificat.
tories sobre famílies del Magreb que encara conser-
Núm. 1: Tapadora; pasta rosa fina. Núm. 2: Ge-
ven la clau que obria la casa dels seus avantpassats
rreta; pasta color palla; decorada amb una Iínia negra.
a terres andalusines, pero només hem pogut arribar a
Núm. 3: Gerreta de cos carenat; pasta color palla.
una publicació on trobem claus de I'lslam peninsular.
Núm. 4: Gerreta de cos globular; pasta color palla.
Es tracta del cataleg d'una exposició de ferros antics
Decorada amb vidriat verd i Iínies negres, és una peca
(ARTINANO, 1919), en la qual es mostrava una clau
molt característica dels jaciments almohades. Núm. 5:
que segons la tradició seria la de I'alcasser de I'Alham-
Gerreta; pasta rosa; vidriat interior de plom color me-
bra lliurada als Reis Catolics I'any 1492 pels moros de
Iat, exterior verd. Núm. 6: Gerreta (coll amb anses)
Granada; dissortadament la fotografia no en presenta
pasta rosa; vidriat interior melat, exterior verd. Núm. 7:
cap indicació de mida, pero en questió de forma i de-
Gerreta de cos globular; pasta rosa; vidriats identics
coració és bastant semblant a les nostres, cosa que
als dels dos números anteriors, podrien formar part de
no deixa d'esser corprenidora, ja que ens reforca la
la mateixa peca. Núm. 8: Olleta; pasta color palla, de-
idea que hem suggerit més amunt: que les claus de la
corada amb almangre. Núm. 9: Olleta de coll dret i
Coveta des Rovell podrien haver obert la porta d'un
cos globular; pasta vermella porosa. Núm. 10: Olleta,
edifici públic principal de la Mallorca musulmana.
només el cul, podria pertanyer a la peca anterior.
Núm. 11: Olleta de cos globular; semblant als dos
números anteriors. Núm. 12: Tapadora?; diametre
LES CERAMIQUES
310 mm; pasta vermellosa grollera; vidriat interior
Com hem dit més a dalt, les ceramiques prehisto-
hlanc i exterior verd turquí, ambdós amb un lleu cra-
riques o indígenes ens suggerien per la seva granda-
q~ielé, decorada exteriorment amb solcs a la zona
ria i cronologia que la Cova va esser habitada durant
central, es tracta d'una forma inedita, no figura a cap

publicació qu'e coneguern; totes les tapadores grosses
el tagin a Marroc. Núm. 13: Safa; pasta verrnellosa in-
que hern vist tenen un taló per aguantar-se a la vora
teriorrnent, exteriorment color de palla, grollera arnb
del atuell que cobrien i aquesta no en té, tanrnateix hi
calells, igual a la de la peca anterior. Núm. 14: Olla;
podria haver hagut tapadores sense aquel1 element,
pasta verrnella no gaire fina, interior gris degut a coc-
basta pensar en les greixoneres on es fa actualrnent
ció deficient, coberta d'engalba. Decorada arnb Iínies
Figura 2: Taula de formes de ceramica islamica.

Figura 3. Taula de formes de ceramica islAmica.
blanques, alternativament dretes i ondulades. Núm. 15:
sió detallada de I'hipotesi cronologica, la trobareu al
Gerra; pasta color palla, més fina que I'anterior; deco-
citat treball de la Cova dets Amagatalls (TRIAS, 1981),
rada amb Iínies negres a les anses i espatla. Núm. 16:
jaciment que consideram coetani d'aquest. Tanmateix,
Gerra; pasta rosa, interior gris com el número 14; de-
no creim que hagim de recórrer a cap paral.lel ja que
coració de Iínies blanques en grups de tres. Núm. 17:
el fet que les claus estiguessin amagades, i la tipolo-
Alfabia amb anses; pasta vermella grollera amb des-
gia de la ceramica ens basten per datar I'ocupació de
greixant ben visible; decorada amb impressions ra-
la cavitat entre principis de 1230, quan sabem per la
dials a la boca i amb una faixa (o faixes) amb impres-
cronica citada, que els musulmans es feren forts a les
sions inclinades; presenta un canaló a la boca; es tracta
muntanyes: que els sarrai'ns se n'eren pujats en la
d'una forma que només s'ha trobat a la Cova dets
muntanya de Sóller e d'Almerug e de Bayalbahar e te-
Amagatalls (inedit) i a la Cova des Diners (TRIAS,
nien totes aquelles muntanyes, e defenien els cris-
1974).
tians, que no hi podien mal fer tro en Pollenca i el juny
El conjunt d'aquestes ceramiques presenta prou
de 1232 en que es reteren els darrers supervivents:
elements característics per esser datat en Iínies gene-
dels sarrai'ns de la illa que s'eren alcats a la muntanya
rals a principis de segle Xlll en epoca almohade; a
haguem per catius e per fer a nostra voluntat, e do-
m é ~ ,
moltes dle les formes tenen clars paral.lels en els
nam a aquells qui en volien d'ells, que els poblassin
jaciments de les altres coves que hem pogut demos-
perla terra en manera de catius. Tal vegada la situa-
trar que serviren de refugi davant I'assalt cristia, i que
ció de la cova en un lloc tan alt, mal present i lluny de
per tant tenen un
les alqueries de la zona (sabem pel Llibre del Reparti-
del dit segle.
ment que el seu poblament en temps dels arabs no
devia esser molt diferent del de I'epoca preturística)
ens podria fer pensar que fou ocupada després de la
Consideracions historique
rendició del cabdill dels muntanyencs, Xuaip, que es
No creim que hi pugui haver cap
I'edat d'aquest deposit, si en voleu veure
78

Figura 4: Intent de rewnstrucci6 de les claus en el seu estat original.
mateix creim que aquesta darrera hipotesi es massa
Per altre part les llegendes sempre han parlat de
agosarada i no s'ha de considerar més que com a es-
coves de moros amb fabulosos tresors, com ja expli-
peculació.
cavem en el citat treball de la Cova dets Amagatalls
Com sabem per I'evidencia arqueologica (TRIAS,
(TRIAS 1981); en referencia al Puig Caragoler en te-
1979 i 1981) I'us de les coves com a refugi va esser
nim noticies d'una de relacionada amb la Penya de sa
general a tot Mallorca durant els anys de guerra que
Cova des Moros, cingle que s'aixeca entre Mossa i
culminaren amb la seva incorporació a la Corona
Mosset a la seva cara sud; aquesta llegenda podria
d'Aragó. Dins les coves i balmes els de les muntanyes
per tant tenir una base historica concreta; de fet empe-
hi muntaren els seus campaments i punts de defensa;
ro, no en tenim mes que unes vagues referencies, tant
per il4ustrar-ho tornarem citar la Cronica del Rei En
pel que fa al seu contengut, com a la identificació
Jaume: e cujam prendre sarrarns en una cova en
exacta de la penya. En tot cas resulta ben suggestiu
aquella serra que vos veets, e quan nos la cuidam
que poguem relacionar una cova que va esser un
prendre, isqueren bé LX sarrai'ns amb armes per re-
amagatall de moros real amb una llegenda sobre una
brells e recolliren-10s en la cova.
d'aquestes; ja que ambdues són al mateix puig.
Dissortadament no podem identificar amb segure-
tat cap de les coves que cita la Cronica, tret que siguin
certes les observacions que fa el jesuita Miquel Alco-
ver (ALCOVER, 1933). Aquest autor creu identificar
dues coves de les muntanyes d'Arta on la Cronica diu
Bibliografia
que s'hi havien fet forts molts de sarra'ins, que es re-
teren després de combatre un temps. Una d'elles se-
ALCOVER, M. (1933): -El Conquistador y las dos cuevas del distrito
de Arta).. 29 plgs. Tiratge apart d'Estudia, publicaci6 del Circu-
ria la Cova Buida davall I'Ermita de Betlem, I'altre se-
lo de Estud~os.
Ciutat de Mallorca.
ria la popular Cova de s'Ermita, també coneguda com
A N ~ N I M
(Edici6 de 1984): ~~Codex
Catall del Llibre del Repartiment
a Coves d'Arta. Tanmateix n'Alcover no ens parla de
de Mallorca>>.
304 plgs. Conselleria d'Educaci6 i Cultura del
I'existencia de restes atribulbles a la presencia dels
Govern Balear. Barcelona.
ARTINANO, M. (1919): ~Hierros
antiguos españoles>l. 178 plgs. So-
habitadors d~e les coves: ceramica, restes de parets,
ciedad Española de Amigos del Arte. Madrid.
cendres, etc. Devant aixo no podem acceptar aquesta
'AUME I (Edici6 de 1926): ecronica.>. 983 plgs. 2 volums. Editorial
identificació com a segura.
Barcino. Barcelona.

TRIAS, M. (1979): <<Nota
previa a I'estudi de les ceramiques de la
Cova des Diners,~. Endins, 5-6, pags. 75-80. Ciutat de Mallorca.
TRIAS, M. (1981): ,,Noticia preliminar del jaciment islamic de la Cova
dets Amagatalls.. Endins, 8, pags. 59-74. Ciutat de Mallorca.