Una campanya a les illes de Cabrera
UNA CAMPANYA A LES 'LUIS DE CABREaA
Por
:oca Trias i Gus6
Del Speleo Club Mallorca
En el present traban s'exposon ols rosultats do la campanya d'agost de
1972 :eta poi Doioo Club /Aallorce. a Cabrera i
Whi amplia el cg
naixement del karst d'aquestes illos i so donan novas dedos sobra la soya o-
eupaci6 por l'hornos en tomps prohict6rics i protohistorics.
G2NEaALS,
L'activitat oljeto del prasant treball, tangu6 'loe desde el dio 2 fins al dio
10 d'.7.1gost de 1972. Es tractava de la primera campanya que un grup espoleo
16gic mallorquí feia por c_riquost arxip6lag.
Teniem esperances de trobar restes de W.yotragus Ealoárieus, amper6 -
cal confessar que aquestes esperances no es varen rcalitzadas, romanguent
encara per comprovar la presnncia da Pememic animal a los illes do Ca--
brora. Tampoc don á cap resultat la prospecci6 que cfoctullrem; la lacalitza
ci6 do les cavitats in6ditcs, es feu grá'cies a les informacions de boas cono-
ixedors d'aquestes illes.
Cal, dir dones, quo al resultat d'aquesta campanya no ha estat gens espoc
tacular ; el m6s important que es va for, fou l'estudi de la coya de so Llume
ta, que en els sous aspectos morfolológic i a.rqueológie pla.nteja problemas -
molt interessants.
De la revisi6 de las cavitate ja conegudes no sortiren dados dignos d'es --
mentar, si feim oxeopció de los observacions fotos a la Coya des Burrí, de
les que parlarom a continuaci6, seguint dospr6s amb una nota sobre cada
una de les ea,..vitats in6dites.
°OVA DES
A la nostra visita, hi trobárom cerámica principalmont
indígena, en ce.ntitats notables. Descolla un fragment de vora. de vas globu--
lar , inclinada, (
lustraci6) que correspon al momant talaiátic d'o -
pogeu (devars Pany 1000 a.C.), un bocí de torrissa groga, feta a torn, os--
triada, que prodria port6nyer al segie III 6 IV de le. nostra era. La situaci6
d'aquats rnaterials cambia indicar que, apart de per aprofitar Paigua i la co-
ya servia d'habitació a poblacions primitivos. Cal destacar, por altra part
que la coya dos Burri 6,s un deis pocs arrocers d'aquesta zona del llevant do
Cabrera. Podem assenyalar com il.lustroci6 d'o..quasta perllángada utilitat
de la coya, Pexist6ncia de petits tancats de podra, atribuibles als prosonors
francesos que malvisqueren a Pilla; tancats que por altra banda, hom vists
tambe a Mallorca ( par exompie, a la coya don 13c=4 a 1";.anacor ).
Aprofitant la poca distancia do la coya a la mar, fc. ,..rra una comprovaci6
del nivel? del liac hipogeu, observant que es troba por damunt del nivoll ma-
rf; ler. nostres modicions .assenyalem una cota par l'entrada de la coya de
29,50 mts. sobre el nivel' de la mar, i una fondária do la coya da 25,96 mts
6sa dir que ol nivoll del llac s l aixe.,ca m6s do 3 mts. por damunt al nivell do
la mar.


COVES DES CAP VENT03 0 - Les dues cavitats conegudos amb aquest nom
•anc que conegudes fa mclt de temps pele visitante de Pilla, ?7.© havien estat
estudiados desde un pl,.m1; do vista espel-I;OLSaic, poauent-se considerar ZátP.®
altos fins ara0,
1 Geoloclia,-
.1.1,mb duce cavitate está.a. eltuadç-le a un petit cingle ale penyalare que formen
mola del Cap VentSr.•••,.. al extrem nordcriental de Cabrera, a una aWria do
CO rate o 1 soparadeS J.01.,-n, une. de l'altra, trabant-so la majar dilos, m6s
cap a liovant
i tiran;' qua dona acc6s a aquest cingle es prou mal de tra-
bar, i 6s Jmco via per arriba,.--hi; comenga al coll en s'inic;a. el Cap Ven-
t6's i la coya primera part fa capavallada, Los coordenados de les cavitats
se,r1 62 39' 37" ; 392 Og i• 25n ;SO Tota la
masca del Cap Vent6s est5, for
moda per Calcnries del jurb.sic superior, prosentant-una inclinaci6 cap al
d'aproximadament 34 2 « •
E
Liescripcid
ILe cova 2 del Cap Ventas 63 • un potit•buit format per un corredor de socci6
tri-mgular 1 3 m.
Parg,• que comunica amb una saleta de forma oval, asi
m.6triea respecte al corredor'. ; de dimenslans inz-5..x;mes de 10x7m. :El pis
Lo pia recabert de torra amb humus do proced6ncia -al6ctonao Ene ha sem_
blat no tenir cap inter¿s• especial,
• Le. coya 1 0 6s una cavitat de notable d.osenvolupament tridimensional,quo

„z.-anya . en fondária a favor de Postratificaci6 dais materials calcarle sobre
1¿..311.2.
oecrioi
Lt constituida bneicarnant per dues sales superpoeades, separados por
un oscalt vertical de 51-7.-Ite, , a les que chi entra per upa boca laminador
oberta sobre una j---7,ta

1
correcut total de la poligonal roa
• :---- .itsa.c.la 6s de 7G,70 in, -La primera Sala os de planta vagament rectangular
mides '18 a 16 m., amb Lj1 do

de ltnia
1 cmb rd pis do forta de-
el proc6s reconstruntiu n'afcct,.1-1 la totalitat, Dospr6s del desnivel'
de rn un peo entro unes columnes boa grz.1;xados ene comunica amb la ca
la 1nferior; abano d'entrar, ,'h; tro':,n. une guante do blocs elle:tics. Aguas -
ta so.,:7orta cale. VS unos mides rn elximes de 1(5 a gm, 1 cara la primera, estl
• totalmant coborta do concrecions0
fon-llIria total de le. cava 6s de 2E. mts
.
par• baixa de la primera sala, part damunt el salt, eát.1 a una cota de -12
Lonsi 1
La disaiuci6, determine.nt un conducta lnvortlt reápecto a la superficie oro
•,7r1fica amb imposeibilitat de- rer•mrgencia de lee ainues ariainadores d',D.que
st pro&le, ...7en6men molt froquent W-..allorca 1 d.gne, de millors atencions;
por part dale investigadars, A la disoluci6 ha seguit un important proc5s
01¿.ketic 0 La a&.-,ivi.tat, litoc55"nice.• '7 s 1 que determina la merfoloafa actual de
la cava • 1 a ella sen-ibla que Bc.,uriem d'atribuir la clivisi =1 de la cr.'ivitat en-
¿nos cales gairelA mlperposedes,;101 1; traba una ampla '1,,arietat do formes
.-(:,constructivos, especialmont pariotals, Un mass1s estalagmit;c de la ca-
upen ïor ateny una algada
7m 0 i un di.metre de 4
1 los duce ea
: ha un notable grup do calumnes 0 Prop d'elles . trobam los (migues mos

de•clasticaat do la co ya, la resta do fragmento rocosos quo tapissen
inferior i el Geu acc6s •cal atribuirlos a Pact;vitat destructora dais
incontrolate•
9

CI.UlIS DES COLL
.Amb aquost nom roplegara una s6rjc) do clivolls
quo s'obrin dins calcarias del jur4sic Superior, entre ol Col' aoig i la tim
ba qua, prop doll, mira cap al H.O.. Los coyas coordenndes son: 6 2, 36' SC"
392 03 1 03" ; 90m. ;.-.11)xplonarem duas, ano que n'hi han bastantes m6s, tro
bant-se pancialment obstruidos; una da les axplorz.:Ides supera els 20m .ts
Paltro arriba als 4,5rats. Hoes_racta de ce..v4tts carstiquos, podom d ir
quo son exclusb/ament tact6niquos gravitacionals do dosferrament, produi-
des por dosplaqcsament cap al buit do lo roca do la timba. La soya dirc,cci6
6s claramont paralela a la tiraba, i la saya •mplada va minvant a mida quo
la fondaria- os a me.jor.
La. morfolog1a do les poroto os cantelluda, cosa quo fa l'exploraci6 m olt
molesta, dogut al nompimant do la roca seguint les leptoclasas, i al nul re-
toc por cctivitat hfdrica.- •
'OVA DE :;"-7J.:" LLuu:ZT/11..- nenoralitats. ,r-questa cavitat do gran importan-
cia morfol6 .:,-;ica i arquool6gica, havia romas in6dita, da gut a la saya stur.',--
que n'impossibilita l'accISs por torra. En f6rom informats de la cava
exisr6noia pel navogant . nordamorica. P.ussell Buttorwarth, qui molt amable-
raont OrkS hi acompanya amb el Set] VaiX91Z
Goologia.
La coya do ca Liumetr) eS trobá a 1 1 jila Conillera, a la caleta do slEscala,a
ponont do Pilla, las sayos coordenadas son: 6-9- 38 1 43 11 ; 332 10 1 .571 ' ; 10mts
En ois penyals que formen 01 rac6 sud d',,-,questa mica de cala., es trobo una
fractura molt vistabla; damunt uns .grans blocs despresos, a 13 rías.
d'altaria, s'obro .Ja boca de la coya.
La cavitat es ta. estructurada sobre Una fractura, diaclassa o segur a m e nt
falla de les calcarios del Lias. Cal notar Gua a les galones alta i baixa d 9
la part nort de Id coya, les incljnacions d'aquostes calcaries son contraxios
aquost fen6men, es podria explicar por l'existoncia ¿'Una estructura anticii
nal sobro la cual, i molt assimetricament, os situaria la fractura orican de
la cavitat.
La coya asta formada por una galoria do 13rats, amb forta incli-
naci6, a proximadament 352 cmb un . desnivall de 44mts. ; una llargada total
de 30 ra. que a la soya part final forma un petit Has d'aigua salada, d'uns 3
mts. do fondaria i Gmts. da llarciaria; 1a secoi6 do aguaste. galana 6s trian
guiar, amb dos v6rtax sobro el p1,11 do fracturo. L'acc6s a olla dosda Poxte
rior, os
aproximadamont a un ter g de la soya 'longitud, par un corra-
don horizontal do 16mts. do llargada i 3m. d'amplada, amb 01 p-is•aron6s.
.A1 cap interior os troba al cim d'un hornicone d'arena consolidada, coborta
do concreci6i parcialmont excavada a la soya base, ja dins la galana prin-
cipal ( los armas fluix3s ta piscan la colada pavimontaria de la part baixa de
la galoria principal i Ci fono del llao
dosnivall desde al paladar do la
boca al llac as do-20 Mts.
C46>nosi i E oH:o logia
La•cavitat s'obro dins les caloarios dol Lias,-estructurant-se sobro una frac
tuna do dirocci6 NO-32, amb una inclinacj6
502 cap ol
Aquosta frac
tura ha actuat com a coloctora de las a;gues rocollidos an el pla superior de
Pilla, a 90m. sobro la mar, formant-so un conducta, que dosprc':)s par pro-
cascos clastios, s'ha anat oixamplant, .fins a prandre al perfil actual.

La boca •degu5 actuar com a rosura6ncia on un ternps passat, essent dos--
pr6s abandonada por les aigues que Migraron cap a major fondlria, doixant
ponjat el corredor d'entrada_ E-xlstoixen visibles senyals a Poxterior, so-
bre la fractura, de 3urg6ncias a majar altIlria que la actual boca.
La morfología 6s basicamant elástica amb posterior transport i roco--
brimen dais bloc,s, quo cetualmont son molt poc nombrosos. El proc6s ro
constructiu 6s moit incipiont, amb escasses formes axials, localitzades-
rn5s tost, sobre la fractura ; reas abundants son les formes pavimentarles
pariotals, aquestes a la paret Oost.,
La pres6neia duna duna do arana consolidada, cobertado oraste_ esta--
lagmftica, 6s una prova m6s de l'infMncia que, sobro la morfología de
cavitats COStOr9S 2 han tongut los oscilacions glacio-oustfatiques d a 1 -
;uaternari, fonl-on-len ja assenyalat a Cabrera ( Avene des Frare ), Drago
nora (Cava de se Fort ), (Coya do s'Abissamant, cava do 13a--
ase 2anca LL'arena dociu.6 obstruir el corredor d'entrada., i formar dos
7,¡. • ,::5s el hemicone a la galeria'principal; avui al corredor ostç-- lliure, amb
testimonio d'arenisca a la basa dins la g'aloria, la duna ha estat excava
da, quedant vertical la saya vare, La pros6ncia al peu do la timba on so
be la coya, d'un fonda] da 30m. ons fa pensar que la duna clegu.6 assor –
rrossagada pol vent,. durant una reqressit fonda, par ventura en dues fa-
ses, ya que son claramont apreciables duos eh-loses diferentes do mato--
rials .arenosos, ano que sonsa. una clara soluci6 de continuitat.
clreulaci6 1-.idrica quo excavela duna. es degu6 produ •
,
r un cap con-
solidada, d'altra forma, el munt o t hauria dosfet totelment 0 La erosta es
talacimItica que cobroix la duna, sembla depositada despr6s de l'excava-
ei dogut als n ponjarolisd de les vares ano que no podom desestimar la -
posibilitat do un dopos4t en ducs fases.
Problemas mejoro prosernta l'existo'nela en el fono j voros del llac, de
nombrases fragmento do cormica quo evide'-ncion que en un temps quo va
deuda Pany 1000 ¿Ice., fins tpossibiement al sogie TV do la nostra ora, Pai
gua del liac s'aprofitava 0 L'aigua s actualment ben salada; ano que no
hem fot anal:sis, la soya salinitat no deixa iloc a dubtes, endem6s, la co-
municae6 del 'Lao amb la mar 6s directa, porque o'hi nota perfectament
el moviment de les orles, rEs evident que nomas es justificaria al sou apro-
fitament, si Paigua fos dolga o molt por.: salabrosa, sobre tot tenduent
cons::.deraci6 que Pacc6s a la cava par torra 6s molt problematic, i desde
una barca 6s impensable amb mal
cixo
sonsa parlar de quo la deva-
nada pol lionagadis cono t6 una corta dificultat, sobre tot transportant un
vas gran com un(.1:nfora, com va quedar provat per la dificultat deis que
traguoren l' jinfora de que parlarom 'ano presenta, dones, el pro
Mema d l explicar•ol canvi do naturalasa d'un Ilac quo, de tenir aigues pota-
bles, passa a tanir cominicaci6 amb la mar. Sembla qua en tot cas, el Ilac
nauria estad un simple depósit do les aigues que dogotarien par la coya, por
foctament impormoabilitzada per la litognesi, i•quo la soya mida seria, de
duida par la situaci6 de les troballos concrecionades, sonsibloment igual a
la actual, La preexist1gcia d'un conducto que pormotria l'entrada d'aigua ma
rica dins la cava, quan el nivoll morí augment6s, sembla molt problem¿Itica,
degut a la llarga fase cPuti1itzaci6 del llac, durant la qual hi han haguclos unes
oscilacions de nivel!. Por ventura, es pugui pensar en Poxcavaci6 por
• '..1-•assi6 marina, o, per un canvi d'incrustants a agresivos, de les aigues da

la coya. De -Lotes maneras, el problema queda plantojat, asperant que noves
aportacions cris puguin donar mU llum.
Les troballes es concentren en el nao, no existint en tota la coy a la m6s pe
tita sonyal do haver ostat omprada com a habitaci, aquestes troballes, dc.-
positados en el lusau do Mallorca, son:
1) LLumata romana, comploto, una mica rompuda a nansa, trobada cap por
ayoll, a una represo da la roca, a une dos metros d'aMria, segurament
on la deixclel seu darrer usuari. Es de fang
groguonc, amb vornis .ver-
mall bastant pordut. Les soyas mides en milimatres son: llargada amb an-
ea, 110; amplada, 63; aMr4a del ces, 28; dimotre del ces, 61; di;..motra
del meda116, 40; al medall6 ast limitat por dos soles, i duu el Motiu en re
llou d'un conill mirant cap a la cireta i monjant un retrn, ommareat por duce
Tullas. El forat do °arrogar ost immadiatarnant davall las potes do darre-
ra del conill. L'anea, do forma trapozial, enrndonida, porta dos fine- soles
a la boca, 21 bes 6s do forma d'ogiya amb duos semivolutesamb una sOp`"1
en el contra do 8 mm., aquestos, acaban en duce potites incisions a-
migdaloidos Ilougerament separadas de les y olutos. Un foradat de rocollida
del oli es troba en el bes, a la vora de la mitja voluta situada dow--.111 del co-
nill, dovers la moitat. El peu porta un osemafiat ni ig osborrat, format por
una horitzontal , arnb une línia troncada a l'esquarr• i un trapezi invertit a
la dreta i damunt
P.iquesto llumeta I. del tipus II-3-2 de la classifica-
ció que fa en Ponsich a la soya obra sobre les liumotos do 1-a Mauritania
Tingitana, A los obres consultados no hom pogut trobar cap mostra do ilu-
mota d'aquast tipus amb la mateixa docoraci6. 21 motiu del conill l'ham tro
bat a distintos Ilntios, desde lpoca d'August Tibari fine a la primera
moitat del segle II; la nostra llumeta'fbrma part d'un tipus amb cronologia
desde la sogona maitat dol sogle
fins•a l'haca d'Adri (138 d .)
2) Moneda do bronze totaiment inidontificabig
3)17ragmant de boca d'anfnra(voure
b) de pasta (mollera amb
.abrasiu i fraamonts do n uca; varnís vormall. Podria corrospondra a l'ho-
ca d'August.
4) 7ragmant de cul amb buit molt mzu-cat (c) do dubtosa filiaci6.
5)7ragment de cormica estriada (d) pasta color siena ciar amb patitisims
fragmente de mica. Possiblo nfora paloocristiana„ segies
6) Nombrosos fragmonte atipice d'zinforo pranica o grocOitznica, amb una oro
nologia del s,agon i primer segle abans do la riostra or
.
7) Frragments do dor,.-mica indígena, fota a ma. Un dais fragmente sembla
port,"nyer uhe, lInfora pitoido dci talai&ic d'apogeu del yoltant del seglo X
abans do Crist.
Amb postorioritat a la confacci6 d'aquest inventan, hom sabut do la tro-
baila dins ol liac, :nafor-2: , que els seus possoidors cris han dci
xat estudiar, G'reios a n'Antoni Vallospir, col.laborador del klunau do Ma-
llorca, i l hem poguda identificar com un ,7,rifora b(nica por l transport
conserves do peix. E.s tracta de un examplar do 992 mm. d'aMria i 300mm.
ma*Ixima d3 pasta color verrnoll ciar saneo vernfs, amb grane
do mica molt petits. Portony al tipus Dressal 14, el qual, sogons en Beltran
Phem d'atribuir a 1 1. poca de Traj,. (90-117) anc que podria tenir una crono-
logia mes elevada.
1onim, dones, proves d'una utilitzaci6 dci ai gua del llac, desde el primer

4
mileni abans do Crist fins ben entrada la nostra ora. Aquests utilitzadors
foron, primer indígenas d'aquestas filos, .bon poblados antigamont. La difi-
cultat surt quan hora d'identificar els qui cleixaren a la cava els material s
a torn.
Es presenten dues Possibilitats:
a) Indígenas rn6s o menys romanitzats.
b) Havegants quo fossen aiguada on ruta, les illos de Parxip6lag no quedan
iluny da les rutes comorcials romanas ., antro ollas, les do conserves de -
p-gix .entro la Pletr(S'poli i la. az.,*`-tica.
Ç..,''orn a arguments en contra do la primera, podern. esmantar 21 fat do que
una liumeta fas un article do luxe pelo habitants deis pobres pobintsclo Cani-
llera, i ques poc probable que aquets indígenas compr.sin conserves de
peix, tenguent-no prou da frase; por tant no tond_rien l'envas, es a ¿ir Pam
fora. En contra d'aix6 i a favor de la tesi, est l'exist:Sncia en el dits pa-
blats, de gran cantitat do cerSmica a torn, anc quo norn6s gns consta Piden
tificaci6 segura de la ca.mpaniana.
n contra do la sogana hipatesi, es pot argumentar quo uno navegants -
trobcrion ralas facilitat por Paiguada al port do Cabrera, on hi ha restes
importants d'un gran poblat; emperj la cartS.mica trabada en superficie o n
aquest poblat, principalment sigillata clara, 6s m"e,s tardana que los m6, s
irnportants troballes de la cava.
D'aquesta confussi6 d'arguments surt, empar6, cara a ras probable. ,
Patribució de Pus de la co ya, sobro el final del socale Ido la nostra era, a
navogants romano o do los provincias romanitzacles da la BUica.
Cern a conclussi6, i reforint-nos a la Coya de so Llumatc, podara ¿ir que
hom afogit un altra fita en el conoixernont de les rolacions entro ois I,Zarsts
costero i los ascilacions del nivc-_:11 . marí. Tambn podara destacar l'impar-
tIlcia primordial ¿lelo mat erials alUtonos, en a.quast cas a r quo o 1 óg ic s
la corapronsió da Povoluci6 (Puna eavitat. Do no trabar restes d'acti--
vitat humana a la aova, no s l l-kauria pogut sospitar l'existencia d'un dop6-
sit cl'aiguos ¿oigas en avui hi ha un llac amb comunieació amb la mar. .j5Ia.m
plia una mica al conoixement do Pactiy itat humana a ParxiprMag do Cabre-
ra, i os doixon plantejats una serio do problemas que ano agradaria que in-
vestigadors amb m6s possibilitats o mns cledicaci6 quo naltros paguessin
rasoldrc.
SI3LIOC;ZAr-M,..-
cltran Ebria, N. 1970.- Las L'Ancoras romanas en 7.1spaña. pp. 45E1-464.
(._;-1mps Coll. J. 1 961.- Primeros hallazgos arqueol6gicas on ics islas de
Cabrera i Canillera. VII Congreso Nacional de Arqueología. Barcelona.
-,„
T
rtr.
._jeneauvo, J.
Lampes do -Carthago
)omorgua, 0. 1966.- Un onvoi da lampes du Potiar Claius Clodius N elan-
ges do la casa
VeiazqueZ, Tomo II.
7.,CEOZ(11.1O , 1971.- ilstudia del cono da materiales e..16ctcmos de la Cava de
- e
Speleon nº 13. Barcelona

Ginns A. y Gin6s J. 1972.- Consideraciones sobro los mecanismos de fosi-
lizaci6n do la Coya de sa Bassa Blanca, y su paralelismo con formaciones
marinas dol Cuaternario. II Conge-so Nacional de rIspalcología. Oviedo.
Menzel H. 1969.- Antike Lampen in ?,misch Gormanischen zentral l'Ause,zm
Mainz.
Montoriol, J. 1961.- El Karst de la isla de Cabrera. Spoloon n2 12•
Palol, P. 1943-1949.- La colocci6n de lucernas romanas do cermica pro-
cedentes do Ampurias on el Museo Arqu-.7ollnico de Gorona 4 M emorias do
los Museos Arqueológicos Provinciales.
Ponsich, 14 , 13n 1.- Les Lampes i.omaines en torre cuito c'e la Mauritania
Publicacions du servico des antiquitl:s
croe.
Verger, 7. 1964.- Mallorca ol sur y ol sureste. Clmara Oficial
do Comercio Industrie y Navegaci6n.
Trias, . u Mir , , 7 . ,1973.- Sobre el Karst do la Coya do se Campana i los
sovos concrocions ox&ntriquos. Comunicacions del III Simposium d'Espeo-
logro. 14.atar6.
Victoria, J.M. 1973.- Hacia una tipología do' las cavidades tectónicos. Co-
municaciones del III :Simposium d i espeloología. Mataró.

d'O
a
tz:zik'dor
,711,5,,nd
1
o
11
7 COYA DE SA 1.1.UME".4
ARX1 PE LAG DE CA8 RER
2 COYA W."1
3 COVES DES CAP YENTdS
Corte espekeotliglea
.1 COYA DES TEA TE
S AYENC DES FPART
Escota 1:5000
6 FOR,017 DE PICAMOSQ UES
COYA CE. SES ROSES
3 COYA DES 131.IRRI.


K
C.LitS DES COLL tfOée
• ....tren mear
004.1.tb.
MC,413.4,S.
.ter=s-,r.trum,.../.2,11,kraorw
-

17,
..,,,,,ts —ntr.-.4.,.,,,,,~2m--.....m.......swasesesusmzenr.ruzice.,-,..c.nrarigar.s.a.r.,..nmsenew.va,,,,s,:pwaelsr-wm-gswas......meseam.-: 1.10'374114479,44.41C41.1,1441~.4.,4,44.,,,,,..,
'2,-14.
1
121.4.,
4 4
f.,
1
:
1
1
,41M511.,,
• - ' 5.4.7,11. " ',
,•-,•_,,,,r
1
1
1
1,,,,SeUtse,vozy,..4
I
1
COVA DES BURRí
CabrPro
Ta Ilo de formes
-

1'
o
M
r-% VA 1
.1,2.1•3117MS‘CaGaTsCrra.,.....17.4,110111.30tirlar,,,,1,11.10V.,
17.7COVE ç. DFS CAP VENTÓS
111,a d e Cebrera
E-Ca 1°1 T. Fo °LfngvrEl.fa
ill.ornp-nr
COVA 2
N
14
,C24.<1......so..~.1,0•79..ctrarr*.-.4-130•11•1941.,111....127r160,71..».

wheuizavaex.11,-......, wcum-
,00.1.1.5....,• •
?
b o
,~...110.15.11,
•10411-11,_
-20

5
N.
DO'
%ea .V117111..
COVA QE SA LLUMETA
11.10 des ConMs
E
sca
l
o
! Topografia 1z1.
T. Fortuny 6.1.1ompar t
Yvt. nos
19-8-72
4
11 •
x,rxesawantegw.x....

1
(7.
DE SA 1,11.1 ETA
o
3
Conittera
F
1:1

-
,.
..•,
mosa.
m.
v
aark
l
mes

.An
r
carklei.............awattx.msro.vnestams,....soweaasassloml
ar,....,,,,,,,,...•cuevunletn•,,,,,,,_y
.
,.:
.,,,,,,,,,,tsues.neo,....ser.termaxoureasnuárawusasnumusTwisxmoginefewmcessissale,,.


1
ylmage.5..2..w,cerms•alworo,.
102.15.1001.
....,.............2.1-a•arraalv,,e,.._ •
7,1
1

a
+ • ,rt.trann,ahnet.-.1.26r,...ir..,,.....dzemeou,sAn ^
-
7
4.427.2•1119/1465.470.1%=1.,1110,61B97~M....CSAIIII.21,28.,
sn.13iraulast
1
d
COVA DE SA LLUMETA
Conittera
TAULA DE FORMES