Les formes hipogees del barranc d'Algendar, Menorca
LES FORMES HIPOGEES DEL
BARRANC D'ALGENDAR (MENORCA)
Per Francesc Mir
del Speleo Club Mallorca.
En aquest treball es descriu la zona del Barranc dlAlgendar, al sud de I'illa de Menorca, de gran interés
espeleolbgic donades les abundants formes de conduccie hipogees que ..slobrin. als seus penya-segats. Les
troballes sÓn el fruit dels estudis realitzats els anys 1973, 1974 i 1976 per el Speleo Club Mallorca a I'illa ger-
mana, contribuint al coneixement de I'interessant i poc estudiat karst .menorqui Especial menció tant desde el
punt de vista espeleblogic com desde el punt de vista arqueblogic, mereix la cova Murada, éssent la de di-
mensiones més remarcables.
ABSTRACT
The area of Barranc dfAlgendar, of great speleological interest due to the abundant forms of hipogeium
conduction, is beeing studied. This work is result of the campaigns effected in 1973, 1974 and 1976 by the
Speleo Club Mallorca in the south of the island of Menorca (Balearic islands); thus increasing the knowledge
about the interesting. and little studied menorquin karst. "Murada" cave, deserves special mention from the
speleological und archaeological point of view, being the one with most remarkable dimensions.
INPRODU CCIO
El Barranc dlAlgendar es troba a la part sud-occidental de I'illa de Menorca éssent el limit entre els termes
municipals de Ciutadella i Ferreries. Aquest barranc és un dels més importants, presentant circulaciQ hídrica
durant tot I'any ja que és alirnentat per una serie de fonts (Font des Barranc, font de slAlberg Vell i la font
dels Eucaliptos, ja aprop de la desembocadura). Té un recorregut aproximat de 6 quilometres, acabant a la
Cala de Santa Galdana on forma un riuet de uns 25 metres d'ample, mig quilbmetre abans d'arribar a la mar.
Tota la meitat sud-occidental de Menorca (coneguda amb el nom de Mitjorn), está constituída per se-
dirnents miocenics del He!vecih-Tortonih transgresius sobre els rnaterials plegats primaris i secondaris que for-
men gran part de I'illa.
Aquests rnaterials formen una plataforma més o manco horitzontal denomiriada "marina", de una. altaria
aproximada de 100 metres, accidentada unicament per pregons barrancs excavats per les aigues a époques de
una major pluviositat, i que probablement representin la continuació d'antics cursos modelats en .els terrenys
premiochnis de la regid de Tramuntana (Obrador 1972). Actualment la zona té una isoieta de pluviositat
ma (300 mm. anuals) i per tant les aigues de pluja son totalment engolides p
Les coordenades de les coves son les seguents:
COVA MURADA: 7." 39'08"; 39." Rr22"; Z - 80 m.
COVA LLARGA: 7." 39'07"; 39." 57'54; Z - 80 m.
COVA DE SA RATA: 7.' 39'08";39."58'52";
Z - 98 m
SES COVES: 7." 39'48"; 39.; 58'42"; Z - 100 m.

COVA DES BADALUC: 7." 38'50"; 39." 59'10"; Z - 80 m.
COVA DE NA LLARGA: 7." 38'55"; 39." 59'19"; Z - 90 m.
COVA DE SA PLETA FONDA: 7." 39'30"; 39." 58'59"; Z - 72 m.
A) COVA M U RADA
Situació i localització. Aquesta cova, la de dimensions més considerables del barran
ba occidental, uns 200 métres més avall del marcat colze on es troba el talaiot de Torrepetxina; essent visible
la seva boca desde Iluny. L'accés es realitza desde el fons del barranc on comenca un senderó amagat per
luxuriosa vegetació (Fucus carica, Rubus ulmifolius, Pistacia lentiscus, Asphodelus microcarpus, etc.).
Espeleografía i espeleometría. Considerada globatment, la cova Murada és una galería practica
horitzontal que forma una serie de colzes de secció molt variable. La dividirem. en les parts
A) Galeria de entrada. - Comenca amb I'ampli portic de 11 metres d'althria i 9 d'amp
la boca de la cova. El sbtil es manté horitzontal mentres que el sol format per abudants sediments va p
en suau pendent, tenguent la galeria una amplada mitja de 4 metres. En aquesta part i
minada, es trobava un important jaciment arqueologic, expoliat extraordinariament per ex
lats, exemple d'aixó és que uns quants fragments de cerámica trobats tirats a ses cases de Sant antoni, varen
servir a un de nosaltres per fer una comunicació per el congrés nacional d'arqueologia (Trias, 1973).
B) Sala de ses Co1umnes.- Es la continuació de I'anterior galeria amb la que comunic
entre un macís estalagmitic. La sala té unes dimensions de 9 metres d'amplhria, 24 metre
altiria mitja de 4 metr'es.
c) Laminadof.- Al final de la sala comenca el laminador, quasi colmatat pels sedirnents de una altiria
entre 0'40 i 0'80 metres, i una amplhria de 3 metres. La cova acabava al final d'aquest laminador amb una
barrera estalagmítica que mos va obligar a una llarga i pesada desobstrucció, pensant en que un conducte tan
clar no podia acabar de una forma tan brusca.
DI Conducte terminal.- La dita desobstrucció va donar'come resultat 35 metres més
5 metres d'amplaria i d'altaria igual al laminador, acabant colmatat per argiles. Pasada la barrera estal
hi ha una saleta de direcció0. 3 0 . 5 coincidint amb una diaclasa, de 12 metres de Ilarga, 3 d'ample i
per lo que és I'unica part desde la sala on es pot estar dret.
Espeleomorfologia. .
A) Sediments.- A la galeria d'entrada hi ha sediments varvats de una potencia visible per dissecació
superior al metre. A l a zona inicial son remarcables els sediments antropogénics, molt variats, formant estrats
d'ocupació ja que la cova va ésser emprada per diferents pobles i per diferents objetius (habitació, enterra-
ment), i aixi s'hi troben innornbrables restes de cerirnica (pretalaibtica, talaibtica, musulmana) restes d'animals
(conills, bovins, ovins, aus i adhuc Myotragus) i restes d'enterraments (ossos, cendra, restes d
d'enterrements cremats.;
B) Litog6nesi.- A la part inicial hi ha una serie de colades pavimentbries i parietals amb marca
de decalcificació; una mica més endavant destaca la barrera estalagmítica i columnes que separen la
la sala. A la sala de ses columnes s'hi troba el procés reconstructiu més important de la cavitat; és un procés
litogenic preterit constituit per colades pavimentiries i parietals arborescents, estalagmites, algunes "ban-
deres" i sobre tot una serie de columnes de remarcabie diimetre que .divideixent a la sala en- dues parts. No
s'observen formes recents en activitat i tates les formes quimiolitogkniques es troben decalcificades.
Al laminador, I'unic remarcable és la barrera estalagmítica que tancava el laminador; a la saleta predomi-
nen les estalagmites i "barideres". A la part terminal, caracteritzada per un augment de I'humitat, son abun-
dants les formes estalagmítiques que donada la poca althria formen.-columnetes, i estalactitec isotubulars en
activitat; apart d'aquestes formes destaquen el gours de la part final del conducte.
C) Procesos c1Astics.-
Els procesos quimioclhstics son evidents a la sala i a la part inicial de la cova, oca-
sionant un desenvolupament en altbria que enmascara la primitiva estructura del conducte; els blocs han estat
disolts i arrosegats ja que son inexistents.
Espeleogenesi i evolució.
Cal considerar la cova Murada com un conducte de drenatge hipogeu de les aigues de la "marina" supe-
rior, estructurat dins les juntes d'estratificació de les calcaries tabulars que constitueixen la zona. Les abun-
dants argiles varvades son testimoni de una antiga circulació hídrica molt lenta, així com gran part del con-
ducte que és una galeria paragenktica, exceptuant les zones on els processos clhstics han fet desapa
28


aquesta primitiva morfologia. A la boca de la cova hi ha una repisa a uns 5 metres sobre el sol .actual t
timoni d'una fase evolutiva d'aquella. Quan els aports hidrics disminuiren al arribar una nova etapa climhtic
posterior a la semi-humida de varves, comencaren els processos d'estalagmitització (exemple dels quals és I
barrera que obstauia el laminador). A partir d'aquesta epoca la cavitat entra en fosilització apareguent el
fenbmens de reconstrucció.
,
Bioespeleologia..
A la primera vista (agost 1972) varem observar una colonia de Rhinolophus hipposideros kcalitzada a
sala, de uns 40 exemplars; I'any siguent (agost 1973) no n'hi havia cap exemplar. A la tercera visita (ago
1974) varem tornar trobar la colonia pero no a la sala sino al final de la cova (zona oberta per nosaltres I'a
anterior). Aquest any (julio1 1976) a la sala hi havia uns quants exemplars i per terra varem recollir els restes
més de 10 animals per el seu estudi, morts apedregats per gent que visita la cova. ,
Encara que n'o es pot considerar propiament troglbxen, hi ha que assenyalar la presencia de Columba li
molt abondant als forats dels barrancs menorquins. A la cova Murada aniuaven en nombre inmens com
demostrava la ca~pa de fems de gran gruixa depositada al seu sol (Moll, 1957) actualment s'en veuen P
donada la furor depedradora dels abundants cacadors.
) COVA LLARGA
Aquesta cavitat es troba a uns 80 metres de la cova Murada, al seu mateix nivel1 (Z - 80 metres).
COVA LLARGA
Cfurodello
E Mir 6. Pulido

Espeleomorfologia.
Com a la cova Murada destaquen els sediments, que quasi colmaten el conducte; es tracte d'argiles plb
tiques i cornpactes recobertes de material de decalcificació, exceptuant les parts iluminades on hi ha estrat
antropogbnics, ja que s'hi varen realitzar enterraments. Hi ha abundants cúpules de corrosió al sbtil del con-
ducte; de les formes reconstructives predominen les estalagrnítiques éssent inexistents les axials.
Espeleogenesi.
Donada la seva especial estructu.ra meandriforme amb dues boques, sembla que siga el reste de u
conducte hipogeu de drenatge de les aigues de la marina superior, que va ésser "cacat" a una etapa de I'ero
sió epigea relacionada arnb el progresiu enfonsament del barranc.
Bioespeleologia.
Colonia de uns 40 exemplars de Rhinolophus hipposideros (agost, 1974). Colonia de uns 70 exemplars del.
mateix rat-penat (juliol, 1976). Assenyalar restes de micromamífers: Eliomys quercinus i Apodemus sylvaticus.
C) COVA DE'N LEON.
A I'acantilat occidental del barranc, 50 metres sobre el seu llit actual s'obri la boca d'aquesta cova
perpendicularment 10 metres per devall la cova des Borinots. L'accés tan sol 6s posible desde la marina
periior.
Espeleografia i espeleometria.
Está constituida per una única sala allargada en sentit SO-NE, de. 24 metres de llarghria máxim,a i 7 d'am
plhria, siguent I'althria maxirna de 8 metres a la part inicial. La boca s'obri a un replá dels penyassegats, ten
guent unes dimensions de 4 x 3 metres i on s'hi t o b a un msrge cicldpic que quasi tanca la boca, compost
pedres de gran talla (Trias, 1973). Passada la boca, el sol d'argiles i pedres puja en suau pendent disminu
I'altaria, de tal manera que la sala acaba,a una gatera impracticable.
Espeleomorfologia.
Predominen .els sediments sobre les formes reconstructives, lirnitades a la diaclasa SO-NE essent forme
preterites formades per gruixudes colades parietals i formes axials més recents en activitat. Els sediments del
primers metres son antropogenics mesclats amb argila i humus; el reste está constituit per argiles fines i co
pactes i a la part final s ' o b s e ~ e n
argiles varvades.
Espeleogenesi i evolució.
Com les altres, la cova de'n Leon 6s el reste d'un antic conducte que drenava les aigues de la ma
perior, passant per fases de circulació lenta (vames). Procesos quimioclAstics han desenvolupat en. althria a
conducte. Donat que és troba perpendicularment per devall de la cova des Borinots, no és molt arriscat su
posar que la cova de'n Leon sustituiria a la de dalt quan el llit del barranc s'anava enfonsant progresivament.
D) COVA DES BORINOTS.
Está situada una mica al nord del talaiot de Torrepetxina.
Espeleografia i espeleometria.
Aquesta cova se compón de una única sala de 25 rnetres
ca 6s una gran arcada de 18 metres d'ample per 6 d'alta, visib

Espeleomorfologia.
Les formes quimiolitog~niques
son totalment inexistents; a la part mes interna s'hi troba una petita porció
colmatada per argiles varvades que obstrueixen una gatera impracticable. Predominen els sediments clhstics
(blocs molt heterom8trics). Les juntes d'estratificació son clarament visibles. A la part esquerra. de la boca hi
ha una "terraca" (secció A-B) a 3'50 metres sobre el sbl actual de .la cova, testimoni d'una fase espeleoge-
netica anterior.
Espeleogenesi i evoluci6.
A l principi la cova actuava com a conducte de drenatge (sediments, varves). Quan el barranc profundi
la cova entra e n inactivitat, essent sustituida per la cova de'n teon, situada 10 metres per davall. Poste
ment, un intens procés clsstic ha originat u n augment tridimensional de la cavitat enmascarant la prim1
morfologia de conducte.
E) COVA DE SA PUNTA DES BARCO.
Pertany al terme de Ferreries ja que es troba a la timba oriental del barranc, a la part més superior de la
paret (Z - 88 metres). El toponim de la cova es deu al sbtil d'aquesta, constituit per un estrat que fa pro
nencia sobre la paret del barranc en forma de proa de barco.
Espeleografia i espeleometria.
La cavitat és una sola sala de 15 metres d'ampliria per 7 de llarga i 3 d'alta. A la part central hi ha un e
caló, producte d'un antic enfondrament de 3 x 2'50 metres, que c~nstitueix
una secció perfecta dels materia
sedimentaris que formen el sol de la cova, el qual puja en suau pendent cap a I'interior acabant'colmatat p
sediments argilosos.
Espeleomorfologia.
Les formes axials son inexistents; abondants formes sedimenthries: argiles i bretxes amb colades
lades.
Espeleogenesi i evoluci6.
Es tracta d'una surgbncia totalment fosilitzada, la de dimensions. mes grans dels seus voltants,
den els petits conductes a tots els nivells. No es tracta d'una balma d'origen quimioclastic com 110 d
els sediments, el quals d'abaix a d'alt son els siguents:
a) Capa de bretxes de 2 metres de gruixa, segurament formada a una epoca de gran pluviositat, de gra
activitat del conducte per un aport hídric abundant.
b) Capa de colada estalagmitica, fase d'activitat hídrica laminar, seca.
C) Capa de bretxes, representant altre període humit de reactivació del conducte.
d) Capa superior, composta d'argiles, fase seca, fins arribar a I'inactivació del conducte i poste
silització.
F) CONDUCTES I i 2.
matat d'argiles.
B) CONDUCTE 2.- A uns 5 metres de I'anterior; té unes dimensions de 6'50 metr
excavat seguint les juntes d'estratificació; la secció de la boca és I'anastomosi de dos
sediments argilosos.
Els dos conductes son cavitats resurgents residuals totalment fosilitzades.
32



G ) COVA DE SA RATA.
Aquesta cova no es troba propiament dins el barranc sino devora el camí que hi condueix, a uns 200 me
tres del llit actual. Juntament amb el complex de Ses Coves constitueix la forma hipogea rnés elevada (Z - 98 ' -%
metres).
>3
3
Espeleografia i espeleometria.
" 4
Una petita boca de I x 1'50 metres dona accés a un conducte practicament horitzontal de 15 metres de
$
3
Ilargaria per 2 d'altaria i 4 d'amplhria mitja, acabant colmatat per argiles.
Espeleogenesi.
La cova de sa Rata juntament amb el mcomplex de Ses Coves, son els restes de un karst avui desaparegut
degut-a I'erosió epigea intensa ajudada per la gran maleabilitat dels materials on es troben estructurades.
L'avan~at
estat evolutiu en que es troba fá difícil Ifinv.estigació de les primeres fases; per la topografia i els es-
trats sembla que fos un antic curs hídric hipogeu que actuá quan el veí torrent es trobava a les primeres fases
d'excavació. L'adveniment d'kpoques més cslides amb la sustitució de la circulació activa per una fase cje len-
tes infiltracions, va anar modificant el conducte i produint els processos reconstructius que quasi colmat
cavitat.
H) SES COVES.
El complex de Ses Coves está en relació amb el barran
bull.

Espeleografia i espeleometria.
Ses Coves presenta quatre boques: la més gran (HI) de 10 x 4 metres, dóna accés a la galeria sinuosa de
uns 100 metres de recorregut total que constitueix el complex.
Espeleomorfologia.
L'únic destacable son els abundants sediments argilosos, en particular a la part estreta de la galeria (HH -
MM'), on quasi colmaten el conducte. Les formes quimiolitog~niques
son inexistents.
EE'
a
Espeleogenesi i evolució.
Sembla tractarse d'un conducte meandriforme que recollia les aig
representen fases cronolbgiques sucesives d'activitat del conducte. Al baixar el llit del torrent i canviar. el clim
de humit a sec va comencar la fosilització. Amb el temps I'erosió epígea va ocasionar el retallament del
meandres del conducte originant I'estructura actual. Hi ha que tenir en compte I'erosió eblica (de gran imp
1) COVA DE SA PLETA FONDA.

EE'
FF'
Q
LL'
Espeleografia i espeleometria..
Espeleogenesi .i evolució.
L'erosió .epígea ha ocasionat practicament la desaparició del torr
fitat per conreu.
-.
J) COVA DES BADALUC.
S'obri als penyasegats de la vora occidental del barranc, a uns dos kil
Espeleografia i espeleometria.
Encara que rnolt alterada per successiusenfonssarnents

Genesi i evolució.
Conducte de drenatge de les aigües superiors que evolutivament ha sofert la sedimentació d'argiles, el
xement tridimensional per esfondraments successius, acabant per la fosilització total com ho demostra
undant estalagmitització.
K) COVA DE N A LLARGA.
Se troba a la mateixa timba que ['anterior, uns 700 metres més amunt.
Es tracta d'un conducte de 37 metres de llarghria, de seccions molt variables; la boca 11 x 8 metres.
EstB estructurat dins les juntes d'estratificació i diaclases que ocasionen les nombroses bifurcacions de la
BIBLIOGRAFIA.
BAULIER, J. (1964); "L'illa de Menorca"; Ed. Barcino, tom 1; pp. 146. Barcelona.
COLOM G. (1957): "Biogeografia de las Baleares"; Imp. SS. Corazones, Estudio General Luliano; pp 569;
Ima de Mallorca.
COLOM G. (1964): "El medio y la vida en las Baleares"; Gráficas Miramar; pp 299; Palma de Mallorca.
INSTITUTO GEOGRAFICO Y CATASTRAL: Menorca (cartografía militar).
LLOPlS N. (1970): "Fundamentos de hidrogeología kárstica"; Ed. Blume; pp 269; Barcelona.
MARTl G. (19): "Craneo trepanado del barranc dfAlgendar"; Revista de Menorca, pp. 120-124; Mahón.
MASRIERA A. ,11970): "Contribución al estudio de los sedimentos varvados hipogeos"; SPELEON, tom
MERCADAL B. (19592: "Breve noticia sobre el hallazgo de un incisivo de Myotragus en una cueva me-
cerámica neolítica"; Boletín de la Soc. de Hist. Nat. de Baleares, tom V, pp 57-58; Palma de
MERCADAL B. (1967): "Nuevos yacimientos con Myotragus en Menorca y su cronología". Bol. Soc. Hist.
. Bal. T. XIII; Palma de Mallorca.
MOLL J. (1957): "Las aves de Menorca"; Gráficas Miramar; pp 267; Palma.
MONTORIOL J. THOMAS, J.M.a (1951): "Los fenómenos kársticos de Parelleta (Ciutadella, Menorca)";
SPELEON II, no 4; pp 191-216; Oviedo.
MONTORIOL J, ASSENS CAPARROS J. (1957): "Estudio geomorfológico e hidrogeológico del karst de
'Albufereta (Fornells, Menorca)"; Rassegna Speleologica Italiana, IX, n.O 1; pp 3-48.
NlCOD J. (1972): "Pays et paysages du calcaire"; PUF (colection SUP), París.
OBRADOR A. (1972): "Estudio estratigráfico y sedimentológico. de los materiales miocénicos de Menor-
ca"; Revista de Menorca, II, pp 137-197; Mahón.
PONS J. (1975): "Nuevos yacimientos paleontológicos de la isla de Menorca"; ENDINS, n." 2, pp 13-14,
,.
Ciutat de Mallorca.
QUlNlF Y. (1974): "Evolution des recoupements souterrains de méandres"; Ann. Epeleologi
PP
175-179; París.
RENAULT P. (1970); "La formation des cavernes"; PUF; París.
STRlNATl P., COlFFAlT H. (1960): "Faune cavernicole et endogé de I'ile de Minorque: Les grottes de
Minorque". Biospeologica LXXX pp 227-233. Paris.
TRIAS M. (1973): "Sobre dos cavidades del Barranc d1AIgendar: cova Murada
38

COVA DES BADALUC
Topogrof Zo
S C M
EComos E M i r 18-7-76