Espeleotemes i minerals de les coves de les illes Balears
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 183-198
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
ESPELEOTEMES I MINERALS
DE LES COVES DE LES ILLES BALEARS
per Antoni MERINO 1, 2, Joan J. FORNÓS 1 i Angel GINÉS 1, 3
Abstract

Caves in the Balearics are renowned by its remarkable scenic values due to the great
variety and abundance of carbonate speleothems, whose mineralogy is mainly composed by
calcite being aragonite relegated to a second place. Other minerals are also represented but
in a very minority way, such as gypsum. This situation is due to the monotonous carbonate
lithology that characterizes the Balearics geology. The mineral monotony is counterweighted
by the utmost morphological diversity showed by the speleothems, being caused by diverse
genetic processes and influenced by climatic as well as temporary factors. The following types of
cave crystallizations are distinguished: dripping water speleothems, flowing water speleothems,
capillarity speleothems, vadose subaqueous speleothems and littoral phreatic speleothems. On
the other hand, a wide range of uncommon minerals have been identified linked to the hypogenic
processes documented in southern Mallorca, which are related to a deep seated recharge
connected with the geothermal anomalies existing in the area. The presence of bat populations in
some caves results in a specific series of phosphate minerals.
Resum

Les cavitats de les Balears es caracteritzen per presentar un elevat grau d’ornamentació,
consistent en una gran variació de dipòsits d’espeleotemes que presenten de forma quasi
exclusiva una mineralogia carbonatada en la que la calcita és el mineral predominant, quedant
en un segon terme l’aragonita. Altres minerals hi són presents, però ja de forma molt minoritària,
entre els que hi destaca el guix. Aquest fet és el resultat de la monòtona litologia carbonatada que
caracteritza la geologia de les Illes Balears. Aquesta monotonia mineral es veu compensada per
l’extrema diversitat morfològica que presenten els espeleotemes, i que és deguda al seu procés
genètic i als factors climàtics i temporals en els quals s’han originat. S’hi descriuen espeleotemes
de degoteig, espeleotemes de flux, espeleotemes produïts per capil·laritat, espeleotemes
subaquàtics d’origen vadós i espeleotemes subaquàtics d’origen freàtic costaner. Per altra part,
dins d’aquesta monotonia carbonatada, i en relació amb els processos d’hipogènesi lligats a
les estructures tectòniques distensives presents al Migjorn de Mallorca, tenim tota una sèrie
de minerals molt poc comuns relacionats amb l’aportació de determinats elements en solució
per part de les aigües hipogèniques profundes. L’existència d’activitat biològica, normalment de
ratapinyades, a l’interior de les coves dóna lloc a la presència de determinats minerals fosfatats.
Resumen

Las cavidades de Baleares se caracterizan por presentar un elevado grado de ornamentación,
consistente en una gran variedad de depósitos de espeleotemas que presentan de forma
casi exclusiva una mineralogía carbonatada en la que la calcita es el mineral predominante,
quedando en segundo término el aragonito. Están también presentes otros minerales de forma
muy minoritaria, destacando entre estos el yeso. Este hecho se debe a la monótona litología
carbonatada que caracteriza la geología de las Islas Baleares. Dicha monotonía mineral se ve
compensada por la extrema diversidad morfológica que presentan los espeleotemas, y que se
debe a sus procesos genéticos y a los factores climáticos y temporales en los cuales se han
formado. Se describen espeleotemas de goteo, espeleotemas de flujo, espeleotemas producidos
por capilaridad, espeleotemas subacuáticos de origen vadoso y espeleotemas subacuáticos de
origen freático costero. Por otra parte, dentro de esta monotonía carbonatada, y ligados a los
procesos hipogénicos asociados a las estructuras tectónicas distensivas presentes en la zona
meridional de Mallorca, hay toda una serie de minerales muy poco comunes relacionados con el
aporte de determinados elementos en disolución por parte de las aguas hipogénicas profundas.
La presencia de actividad biológica, normalmente murciélagos, en el interior de las cavidades da
lugar a determinados minerales fosfatados.
1 Karst and Littoral Geomorphology Research Group. Universitat de
2
Grup Espeleològic de Llubí.
les Illes Balears. Palma.
3
Grup Espeleològic EST. Palma.
183

Introducció

Les cavitats subterrànies de les Illes Balears són
estalactites
A
prou conegudes des del segle XIX per la bellesa i abun-
estalactites fistuloses
A
dància dels espeleotemes que les decoren i per la rica
estalagmites
A
varietat de formes que presenten. Ben prest els llibres
estalagmites isodiamètriques
C
de viatges varen incloure descripcions elogioses de les
columnes
formacions estalagmítiques de diverses coves balears
C
i més particularment de les Coves d’Artà i les Coves
banderes
F
del Drac (ambdues localitzades a la costa oriental de
conulites
R
Mallorca), de manera que amb el temps aquestes coves
colades pavimentàries
A
varen gaudir d’una notable fama i esdevingueren recur-
colades parietals
A
sos turístics molt apreciats al llarg del segle XX. L’atrac-
estalactites excèntriques
C
tiu popular de la visita a les coves va impulsar l’adapta-
concrecions botrioïdals
C
ció i obertura al públic d’altres cavitats, i en la majoria
coral·loides
F
dels casos eren precisament els exuberants conjunts de
flors de guix
R
cristal·litzacions el principal reclam que es volia mostrar
antodites d’aragonita
R
als visitants. Certament, la presència massiva d’espe-
leotemes no constitueix un fet aïllat i excepcional a les
anemolites
O
coves de les Illes Balears sinó que, en tractar-se d’un fe-
helictites
F
nomen tan generalitzable, suggereix l’existència a l’àrea
helictites filiformes
O
balear d’uns condicionaments geoclimàtics òptims per
helictites vermiformes
F
a la cristal·lització, dipòsit químic i creixement d’una re-
helictites en forma de banyes
R
marcable varietat d’espeleotemes (GINÉS, 1995a).
heligmites
O

Durant les tres darreres dècades s’han portat a
toveres
R
terme diverses prospeccions i estudis sistemàtics dels
moonmilk
F
espeleotemes i minerals que es poden trobar a les
discos
O
coves balears; especialment a les cavitats de les illes
gours
C
de Mallorca i Menorca, i d’una manera molt menys ex-
haustiva a les illes Pitiüses i al subarxipèlag de Cabrera.
pisolites (perles de les cavernes)
O
Aquests coneixements, juntament amb nombroses des-
calcita flotant
C
cripcions de cavitats que inclouen dades més o manco
cons de calcita flotant
R
detallades sobre els seus espeleotemes, han permès
bombolles
R
acumular una gran quantitat d’informació de caire mor-
plats
R
fològic i fins i tot han servit de base per a un primer as-
cornises
O
saig de classificació tipològica (GINÉS, 1995a). Recent-
palmatòries
R
ment, s’han realitzat recerques més específiques sobre
revestiments subaquàtics vadosos
C
diverses mineralitzacions presents a diferents coves de
revestiments subaquàtics freàtics
F
Mallorca i s’han pogut identificar tot un seguit d’espèci-
revestiments de calcita espàtica
R
es minerals poc freqüents (ONAC et al., 2005; MERINO
et al., 2009a); els resultats preliminars revelen un camp
revestiments subaquàtics d’aragonita
R
d’investigació potencialment obert a noves interessants
revestiments subaquàtics botrioïdals
O
troballes.
revestiments de coral·loides
subaquàtics
O
engrossiments en bandes de nivell
F
estalactites globuloses i de base plana
F
Influència de la litologia
Taula 1: Abundància relativa d’espeleotemes (Escala ACFOR: A, abun-
dant; C, comú; F, freqüent; O, ocasional; R, rar).
en els minerals de les coves
Table 1: Relative abundance of speleothems (ACFOR scale: A, abun­
i tipus d’espeleotemes
dant; C, common; F, frequent; O, occasional; R, rare).

La composició litològica de les roques que constitu-
alguns potents nivells de gresos triàsics; tots aquests
eixen les distintes illes de l’arxipèlag balear és bastant
dipòsits conformen el conjunt dels importants relleus
uniforme i la major part dels materials carbonatats cars-
de la Serra de Tramuntana, així com de les muntanyes
tificables es caracteritzen per presentar molt poques im-
de les Serres de Llevant i Centrals. D’altra banda, les
pureses; cal indicar que les escasses mineralitzacions
acumulacions de sediments escullosos i calcarenítics
d’òxids i sulfurs metàl·lics existents es troben associa-
postorogènics corresponents al Miocè superior formen
des a roques poc o gens solubles (GINÉS, 1995a). L’illa
les plataformes tabulars de la Marina de Migjorn i de les
de Mallorca presenta notables dipòsits de roques d’edat
Marines de Llevant a la costa oriental mallorquina. L’illa
mesozoica formats majoritàriament per calcàries juràs-
d’Eivissa presenta una litologia prou semblant a la de
siques, a les quals acompanyen sediments margosos i
les Serres de Llevant de Mallorca, amb dipòsits calcaris
184

i margosos. A les Pitiüses destaquen també els materi-
als tabulars del Miocè superior, que afloren de manera
espectacular als penya-segats de l’illa de Formentera. I,
finalment, l’illa de Menorca es pot dividir en dues meitats
clarament diferenciades pel que fa a la seva composició
litològica: una, situada cap al nord-est, i formada sobre-
tot per roques silícies (gresos i pissarres); i l’altra, orien-
tada cap al sud-oest, on predominen les roques tabulars
postorogèniques del Miocè superior.

Tot aquest context de materials predominantment
carbonatats i ben poc heterogenis, condiciona que sigui
la calcita el mineral més abundant -amb molta diferència-
a les cavitats de les Illes Balears, seguida de l’aragonita,
que forma part de diversos tipus d’espeleotemes menys
freqüents, com ara certs ramells de cristal·litzacions pa-
rietals i alguns espeleotemes freàtics de creixement sub-
aquàtic. Recentment s’ha constatat la presència de guix
a distintes cavitats (ONAC et al., 2005; GINARD et al.,
2006; MERINO, 2007) i l’existència de diversos minerals
molt minoritaris a diferents coves (ONAC et al., 2005;
MERINO et al., 2009a i 2009b; FORNÓS et al., 2010),
entre els quals cal enumerar: hidromagnesita,dolomi-
ta
, ankerita, huntita, estroncianita, celestina, barita,
ardealita, brushita i nordstrandita.

L’esmentada uniformitat en la composició de les
roques, que de fet no afavoreix una major diversitat mi-
neral, no suposa en canvi cap impediment pel que fa a
l’extrema diversitat d’espeleotemes que poden presen-
Figura 1: Vista d’un conjunt d’estalactites, estalagmites, columnes i co-
tar les cavitats de les Illes Balears, donant lloc a una rica
lades parietals a les Coves del Pirata. (Foto: A. Merino)
i variada representació de tipus i formes (Taula 1). Cal
recordar que el terme espeleotema només es refereix
Figure 1: Comprehensive view over stalactites, stalagmites and
columns along with massive flowstone in Coves del Pirata.
a la manera en la qual es presenta un mineral dins les
(Photo: A. Merino)
coves i no estrictament a la seva composició química.
Aplicant aquest criteri, la calcita, que sens dubte és el
constituent principal dels dipòsits més representatius
ba al sostre de la cova després d’haver circulat a través
que decoren les coves, no és un espeleotema; per bé
de les fissures de la roca, desprèn diòxid de carboni per
que una estalactita de calcita, creixent dins una cavitat,
tal de reajustar-se a la disminució de la pressió parcial
sí que ho seria. A causa de la remarcable diversitat ti-
d’aquest gas que experimenta l’aigua en contactar amb
pològica que mostren els espeleotemes, s’ha considerat
l’aire menys confinat de la cova. La pèrdua de diòxid
convenient utilitzar la sistematització dels grups d’espe-
de carboni al voltant de la gota causa un desequilibri
leotemes proposada per GINÉS (1995a) i HILL & FORTI
químic, i la sobresaturació resultant provoca la precipita-
(1997), segons la qual es diferencien els següents tipus
ció d’una petita quantitat de carbonat càlcic; es produeix
genètics, en relació al mode en què es produeix l’aporta-
així el lent creixement d’un anell de cristal·lització molt
ment d’aigua: espeleotemes de degoteig, espeleote-
prim que, mentre les condicions siguin adients, perme-
mes de flux, espeleotemes produïts per capil·laritat,
trà el desenvolupament d’una estalactita. Aquest procés
espeleotemes subaquàtics d’origen vadós i espele-
químic, prossegueix quan la gota cau al terra i allibera
otemes subaquàtics d’origen freàtic costaner.
una quantitat addicional de diòxid de carboni; la preci-
pitació del carbonat càlcic sobre el trespol de la cavitat
dipositarà noves capes de cristal·litzacions, formant una
Espeleotemes de degoteig
estalagmita. El creixement simultani, en un mateix punt
de degoteig, d’una estalactita i de la seva corresponent
estalagmita pot donar lloc a la formació d’una columna,

Els espeleotemes més característics i comuns
que uneix mitjançant un mateix espeleotema el sostre i
formats per aigua de degoteig a l’interior de les coves
el terra de la cova (Fig. 1).
(dripstone speleothems) són sens dubte les estalactites

L’abundància d’estalactites és un tret que com-
i estalagmites. A les cavitats de totes les Illes Balears,
parteixen moltes coves de Mallorca i que també es pot
aquests espeleotemes són potser els més abundants
generalitzar a la majoria de cavitats de les altres illes.
i mostren una freqüència d’aparició molt elevada en la
Algunes de les estalactites més notables es troben a ca-
totalitat de les regions càrstiques de l’arxipèlag. La gè-
vernes desenvolupades dins les calcàries mesozoiques
nesi d’aquests dipòsits minerals, que segueixen un eix
de la Serra de Tramuntana i de les Serres de Llevant,
vertical, està controlada per la gravetat, mentre que la
com és el cas de les Coves d’Artà, però en canvi les
precipitació química del carbonat càlcic, causant del seu
majors densitats d’estalactites semblen anar associades
creixement, s’engega quan l’aigua d’infiltració, que arri-
a l’elevada porositat que presenten les calcarenites del
185

Miocè superior de la Marina de Manacor, com succeeix
en altres coves, com ara la Cova Genovesa, el sistema
a les Coves del Drac. Entre les varietats d’estalactites
de coves Pirata-Pont-Piqueta i el sistema Gleda-Camp
més freqüents i peculiars cal destacar les anomenades
des Pou, moltes estalagmites romanen actualment sub-
estalactites fistuloses (soda straws), que estan consti-
mergides sota les aigües freàtiques del nombrosos llacs
tuïdes per tubs cilíndrics molt prims que tenen un con-
que caracteritzen a aquesta regió càrstica (GRÀCIA et
ducte interior buit de menys de 9 mm de diàmetre (Fig.
al., 2003a, 2006, 2010). A les cavitats de la Serra de
2). Es tracta de l’espeleotema que potser presenta una
Tramuntana els boscos d’estalagmites isodiamètriques
distribució més ubiqua, si bé els principals boscos d’es-
no són tan comuns, però en canvi és freqüent trobar es-
talactites fistuloses es localitzen a la Cova des Pas de
talagmites còniques de grans dimensions, com succeeix
Vallgornera (Migjorn de Mallorca), on arriben a cobrir no-
a la Cova de sa Campana i a la Cova de Cornavaques.
tables extensions de les seves voltes i on no és gens ex-
Encara que no és possible generalitzar, sembla que el
cepcional trobar exemplars de 3 m de longitud. A l’oest
desenvolupament dels espeleotemes de degoteig no si-
de Menorca, la Cova de sa Tauleta destaca també per la
gui tan extremadament abundant a les coves i avencs
gran quantitat d’estalactites d’aquest tipus que decoren
de la Serra de na Burguesa, si bé les grans columnes de
les seves sales.
l’Avenc de sa Moneda i de l’Avenc de s’Embut són prou

Les estalagmites i columnes són espeleotemes de
destacables (BARCELÓ, 1992; BARCELÓ et al., 1998)
degoteig que es formen en condicions molt semblants i
(Fig. 3); i aquesta tendència pareix repetir-se a altres
que també són generalment abundants a les coves ri-
indrets de la principal serralada de Mallorca. L’abundàn-
ques en estalactites. Gairebé totes les cavitats balears
cia d’estalactites, estalagmites i columnes es manifesta
contenen estalagmites de diverses formes i mides. Al-
d’una manera rellevant a les Coves d’Artà, a l’extrem
guns notables conjunts d’espeleotemes formats per bos-
més oriental de Mallorca. La Cova des Frare, a l’illa de
cos d’estalagmites isodiamètriques de dimensions mitja-
Cabrera, conté un conjunt d’estalagmites i columnes al
nes, constitueixen una part molt significativa del paisatge
voltant d’una gran sala. Finalment, a l’illa de Menorca
subterrani de les cavernes del Migjorn de Mallorca, com
destaquen les estalactites, estalagmites i columnes pre-
és el cas de les Coves del Drac (GINÉS & GINÉS, 1992)
sents a la Cova de s’Aigo, la Cova des Màrmol i la Cova
i la Cova des Pas de Vallgornera (MERINO, 2000), però
de na Megaré (ARNAU et al., 2008), localitzades als ma-
Figura 2: Espectacular bosc d’estalactites fistuloses on s’hi pot apreciar
Figure 2: Impressive soda straw forest where the translucent nature of
la naturalesa translúcida dels espeleotemes. Cova des Pas de
these speleothems is clearly visible. Cova des Pas de Vallgor­
Vallgornera. (Foto: A. Merino)
nera. (Photo: A. Merino)
186

terials calcarenítics del Miocè superior de Cala Blanca, a
prop de Ciutadella.

Les banderes (draperies) són espeleotemes que
pengen de les parets en volada o dels sòtils d’un gran
nombre de cavernes i que es formen quan les aigües de
goteig van regalimant, formant petits filets mentre roma-
nen aferrades a l’extravertical de la roca, fins que arriben
a degotar. Depenent de les irregularitats de les superfíci-
es de roca, i a mesura que aquests espeleotemes mixtes
(de flux i degoteig) van creixent, les banderes desenvolu-
pen plecs molt sinuosos que les hi confereixen un aspec-
te força característic. Les banderes són bastant freqüents
a les cavitats balears, i més especialment a Mallorca.

Un darrer tipus d’espeleotema de degoteig que està
present a alguns avencs i coves de les illes (MERINO,
2006) són les conulites (conulites). Consisteixen en pe-
tits tubs, de forma cilíndrica o cònica, que es formen allà
on un goteig d’aigua cau de manera continuada sobre
un sòl de material tou o poc consistent. L’impacte de les
gotes remou i desplaça part dels materials i n’excava un
tub. Al mateix temps, les parets d’aquests pouets que-
den folrades de carbonat càlcic, que precipita a causa
de l’escapament del diòxid de carboni, com si es trac-
tés d’una estalagmita. Això dóna origen a una mena de
closca interior rígida, que posteriorment pot quedar al
descobert com a conseqüència de la retirada, per ero-
sió, dels materials adjacents.
Espeleotemes de flux
Figura 3: Magnífica columna de petit diàmetre; al fons s’hi pot apreciar
un grup potent de columnes separades del sostre per l’efecte

Quan les aigües d’infiltració, sobresaturades en bi-
de moviments de subsidència del trespol. Avenc de s’Embut.
carbonat càlcic, s’escorren sobre les parets o el terra
(Foto: A. Merino)
d’una caverna, produint un flux més aviat laminar, es di-
Figure 3: Excellently­made column of small diameter; at the back a huge
positen uns tipus d’espeleotemes que s’anomenen amb
group of columns separated from the ceiling due to adjust­
el terme genèric de colades (flowstone speleothems).
ment movements of the floor can be seen. Avenc de s’Embut.
Es tracta de formacions que poden ocupar grans su-
(Photo: A. Merino)
perfícies i que, a petita escala, estan constituïdes per
successives capes, generalment molt primes, de petits
cristalls que van creixent perpendiculars a la superfície
colades pavimentàries, com succeeix a la Cova des Fum
per on flueix l’aigua. Com a conseqüència de la gran
(GINÉS & FIOL, 1981). Amb molta freqüència, les cola-
varietat de situacions en què pot tenir lloc aquesta mo-
des pavimentàries poden recobrir i emmascarar grans
dalitat de precipitació química, s’originen innumerables
acumulacions de blocs caiguts a causa dels esfondra-
formes, que es poden agrupar amb un criteri molt simple
ments que afecten les voltes de la majoria de coves. Per
en colades parietals i colades pavimentàries, depenent
això, a mesura que els processos d’esfondrament pro-
de si recobreixen les parets o el trespol de les coves
voquen amuntegaments inestables de blocs i es produ-
(Fig. 4). Les formes mimètiques que es poden reconèi-
eixen els consegüents fenòmens d’assentament al terra
xer a moltes colades són objecte d’atenció preferent a
de les sales de nombroses coves, es produeixen tren-
les coves turístiques, especialment en el cas de les co-
caments dels espeleotemes, i resulta molt significativa
lades parietals, que sovint recorden cascades, boscos
l’aparició de paviments fracturats i desplaçats, formació
i orgues. També poden presentar una àmplia gamma
d’esquerdes a les crostes estalagmítiques, basculament
de colors i, junt amb els omnipresents espeleotemes de
de massissos estalagmítics i ruptura de columnes.
degoteig, abans esmentats, constitueixen la part més

De manera general, les colades són espeleote-
important de la decoració del paisatge subterrani de les
mes molt abundants a la immensa majoria de cavitats
cavernes més apreciades pel turisme de masses.
de totes les Balears. A més dels típics exemples, re-

Des d’un punt de vista més estrictament geològic i
presentats per les coves turístiques, com ara les Coves
estratigràfic, cal destacar que les colades poden assolir
del Drac i les Coves de Campanet, són nombroses les
gruixes molt importants i, fins i tot, poden arribar a col-
cavernes mallorquines que mostren espectaculars con-
matar galeries. El seu creixement tendeix a cobrir i fos-
junts de colades, tant pel que fa a les dimensions que
silitzar sediments més antics i a englobar fragments de
presenten com en consideració a la varietat morfològica
roca i altres espeleotemes, especialment pel que fa a les
que exhibeixen per tot arreu.
187

Espeleotemes produïts per
capil·laritat i formes botrioïdals


Les aigües d’infiltració, que percolen lentament
aprofitant les diminutes fissures i els porus de mida molt
petita que presenta la roca, són les causants d’un seguit
d’espeleotemes que no mostren cap orientació vertical
preferent, però que afegeixen a la seva trajectòria errà-
tica unes morfologies tan característiques com diversi-
ficades. Moltes d’aquestes formes corresponen als es-
peleotemes que tradicionalment s’han agrupat amb el
nom d’estalactites excèntriques, però també inclou una
considerable varietat de formes coral·loides i arraïma-
des. La precipitació del carbonat càlcic es produeix al
voltant de porus molt petits, a partir de solucions que
traspuen molt lentament a través de les parets de les
cavitats (seepage water speleothems); en aquestes con-
dicions, el creixement dels petits espeleotemes pot pre-
sentar girs que depenen més de les forces que actuen a
nivell dels processos de cristal·lització que de la manera
com la gravetat determina el pas de l’aigua d’infiltracio
i el seu flux, molt més ràpid i necessàriament descen-
dent. Quan l’aportació d’aigua d’infiltració experimenta
variacions al llarg del temps, es produeix una alternança
entre les forces gravitacionals i les forces originades per
capil·laritat (PALMER, 2007), de tal manera que les for-
mes resultants poden ser molt més complexes. Com a
conseqüència de tots aquests processos físico-químics,
així com de la porositat de la roca i de distints paràme-
tres microclimàtics, s’originen una munió de tipus d’es-
peleotemes que mostren una aclaparadora diversitat
morfològica. Això val tant pel que fa a les estalactites
Figura 4: Colades parietals de notable desenvolupament que cobreixen
excèntriques com per a tot el conjunt de formes botrio-
la paret d’un pou a la Cova de sa Bassa Blanca. (Foto: A.
ïdals (concrecions en forma de raïm) i coral·loides, que
Merino)
recobreixen sostres i parets, i fins i tot les estalagmites i
Figure 4: Flowstones of remarkable development covering the wall of a
colades que constitueixen el trespol de moltes coves de
pit in Cova de sa Bassa Blanca. (Photo: A. Merino)
les Illes Balears.

Dins de l’ample grup de les estalactites excèntriques,
les quals es caracteritzen per constituir espeleotemes
allargassats que creixen generalment des del sòtil o les
tites, tant a les calcàries mesozoiques de la Cova de ses
parets de les cavitats, cal distingir diferents tipologies de
Llàgrimes (GRÀCIA et al., 2003b) com a les calcarenites
difícil classificació. La majoria d’excèntriques presenten
del Miocè superior de la Cova des Pas de Vallgornera
formes corbades, més o manco helicoïdals, motiu pel
(MERINO, 2006). D’altra banda, les Coves dels Hams
qual s’utilitza preferentment el terme helictita (helictite)
deuen el seu nom a les concrecions excèntriques, mol-
per a la seva descripció (Fig. 5). Algunes varietats, ge-
tes d’elles helictites, que constitueixen el seu principal
neralment de major mida, creixen quasi perpendiculars a
atractiu turístic. A l’illa de Menorca són remarcables les
la superfície i mostren trajectòries més aviat anguloses, i
agrupacions d’helictites que es troben a la Cova de na
de vegades amb branquillons que les confereixen forma
Megaré i a la Cova de sa Tauleta (ARNAU et al., 2008).
de cornamenta (antler helictites); és el cas d’alguns ra-

A més de les estalactites excèntriques, dins d’aquest
mells d’excèntriques de la Cova de sa Campana (MIR &
ample grup de morfologies més o manco erràtiques, cal
TRIAS, 1973) (Fig. 6) i de la Cova des Pas de Vallgorne-
incloure les anomenades formes botrioïdals i els coral-
ra (MERINO, 2006). Però la immensa major part de les
loides; la gènesi de les quals sembla lligada a comple-
helictites de les coves mallorquines són més petites i
xes interaccions entre fenòmens de capil·laritat i la pro-
mostren trajectòries molt sinuoses i cargolades. Entre
bable aportació d’aerosols causats per esquitxos produ-
elles cal distingir helictites filiformes, extremadament pri-
ïts a causa del degoteig zenital. Es tracta, en general, de
mes, helictites vermiformes, retorçudes i una mica més
petits espeleotemes d’aspecte nodular (entre uns pocs
gruixudes, i fins i tot heligmites, similars a les anteriors
mil·límetres i un parell de centímetres), que freqüent-
però que creixen des del terra. Es tracta d’un conjunt
ment apareixen formant raïms de formes globulars o bé
d’espeleotemes bastant comú a bona part de les caver-
sobresurten amb diminuts peduncles o branquillons que
nes de Mallorca, i recentment vàries localitats riques en
els donen una aparença més aviat coral·lina (Fig. 7). Es
helictites han estat objecte d’alguns treballs descriptius
poden desenvolupar sobre qualsevol superfície, reco-
que mostren la presència d’excel·lents exemples d’helic-
brint parets, sostres, trespols amb diferents sediments,
188

blocs caiguts o fins i tot espeleotemes, com ara colades
determinada mineralogia, com ara les flors de guix (cave
i estalagmites. A més de les localitats mallorquines ci-
flowers) i les antodites de cristalls aciculars d’aragonita
tades a la bibliografia disponible, com és el cas de les
(frostwork), que han estat documentades recentment a
Coves de Garrafa, Es Bufador de Solleric, les Coves
la Cova des Pas de Vallgornera (MERINO, 2007).
de Gènova o la Cova des Mirador, cal esmentar tam-

Un altre espeleotema d’aquesta classe que desta-
bé alguns altres exemples publicats recentment, com
ca per la seva singular complexitat són les anomenades
els espeleotemes botrioïdals de la Cova Nova de Son
toveres (cave rims). Es tracta d’estructures concoïdals,
Lluís (GINÉS & GINÉS, 2006), la Cova des Coral·loides
de dimensions mitjanes, que es desenvolupen per so-
(GINARD et al., 2009) i la Cova des Pas de Vallgorne-
bre dels llavis de forats o esquerdes que s’obren al terra
ra (MERINO, 2006). La Cova de na Megaré, a l’extrem
d’algunes galeries (Fig. 8). La forma de les projeccions
occidental de Menorca, conté una bona representació
que delimiten les toveres és molt irregular i tendeixen
d’aquests espeleotemes (ARNAU et al., 2008).
a envoltar els forats de manera que els seus caires -

En certes circumstàncies poden intervenir també
d’entre 1 i 4 cm de gruixa- presenten dues cares d’as-
processos d’evaporació produïts com a conseqüència
pecte ben distint: la part interna sol ser més llisa i fina,
de petits corrents d’aire o de variacions molt subtils dels
mentre que la part externa és més granelluda i pot estar
percentatges d’humitat relativa dins l’atmosfera de les
recoberta de petits coral·loides. La gènesi de les toveres
cavitats; la precipitació de carbonat càlcic (o també d’al-
sembla estar relacionada amb els moviments d’aire que
tres minerals) es veuria afavorida tant per la pèrdua de
es produeixen entre dues galeries situades a diferents
diòxid de carboni com per l’eventual evaporació, que es
nivells, quan el nivell de galeries inferior està en contac-
produiria preferentment als microrelleus i a les voreres
te amb masses d’aigua que aporten humitat a l’aire des
més afectades pels tènues fluxos d’aire. Aquest és el
d’avall. Aquest fet podria promoure el creixement de les
cas de les anemolites de l’Avenc de Fra Rafel i de la
toveres mitjançant diversos mecanismes de condensa-
Cova de sa Campana (GINÉS, 1995a). Entre els espe-
ció-corrosió. Magnífics exemplars d’aquest tipus d’espe-
leotemes poc freqüents que també estan relacionats
leotema es troben distribuïts al llarg de diversos indrets
amb aquests mecanismes de precipitació química cal
a la Cova des Pas de Vallgornera (MERINO et al., 2009a
esmentar dues varietats que van associades amb una
i 2009b).
Figura 5: Conjunt d’helictites filiformes que creixen des d’una fractura
Figure 5: Group of filamental helictites growing from a covered fissure
oculta que afecta a una colada pavimentària. Cova des Pas
affecting a flowstone. Cova des Pas de Vallgornera. (Photo: A.
de Vallgornera. (Foto: A. Merino)
Merino)
189

Figura 6: Magnífic conjunt d’helictites en forma de banya desenvolupa-
Figure 6: Magnificient assemblage of antler helictites developed over a
des sobre la paret d’una sala de la Cova de sa Campana.
wall in a chamber in Cova de sa Campana. (Photo: D. Mayo­
(Foto: D. Mayoral)
ral)

Els dipòsits de moonmilk estan lligats genèticament
carbonat càlcic al seu voltant. Apareixen ocasionalment
amb les aigües de percolació que traspuen a través de
a diverses cavitats de Mallorca desenvolupades en dis-
la microporositat de la roca. El moonmilk constitueix una
tintes litologies, però sens dubte la millor representació
mena de recobriment de textura molt variable, constitu-
de discos, amb alguns exemples prou espectaculars, es
ït per una massa esponjosa, tova, de consistència més
troba a les Coves d’Artà (GINÉS, 1995a).
aviat pastosa, i que generalment conté un elevat percen-
tatge d’aigua; per això, quan es troba amarat d’aigua té
un tacte semblant a la mantega, però si està dessecat té
una aparença pulverulenta que recorda al talc. Es troba
Espeleotemes subaquàtics
freqüentment als sostres, parets i blocs caiguts de moltes
cavitats balears i està format per agregats microcristal-
d’origen vadós
lins de composició diversa, encara que les anàlisis fetes
fins ara amb mostres de coves de Mallorca només han
pogut confirmar la presència de carbonat càlcic.

La zona vadosa, també anomenada zona d’infiltra-

Finalment, cal destacar l’existència d’un altre tipus
ció (free­draining percolation zone, segons FORD & WI-
d’espeleotema, molt particular, que evidencia una pro-
LLIAMS, 2007), es caracteritza pel trànsit vertical de les
pera relació genètica amb els tipus anteriorment esmen-
aigües sota l’efecte de la gravetat. El descens de les ai-
tats a causa de la manera com es produeix l’arribada de
gües d’infiltració ocasiona la formació d’embassaments
l’aigua; és a dir, mitjançant petites aportacions d’aigües
temporals d’aigua, de molt variables dimensions, allà on
de percolació que no produeixen degoteig continu i que
localment es va acumulant l’aigua que degota o s’escola
en canvi provoquen el creixement d’un espeleotema
des de dalt junt amb l’aigua que s’escorre sobre el terra
ascendent. Es tracta dels anomenats discos (shields),
de les coves en forma de làmines o filets. Mentre les ai-
que formen una complexa estructura ovalada o quasi
gües vadoses romanen emmagatzemades formant tolls,
circular, consistent en dos discos paral·lels separats en-
poden créixer cristal·litzacions subaquàtiques i es poden
tre si per una diminuta fissura a través de la qual petites
desenvolupar espeleotemes ben particulars. Una inte-
quantitats d’aigua assoleixen el seu vorell i precipiten
ressant varietat d’ells són les concrecions pisolítiques o
190

perles de les cavernes (cave pearls), que es troben oca-
conseqüència fonamentalment de la fuita de diòxid de
sionalment a coves de Mallorca i que han estat objecte
carboni cap a l’atmosfera de la cova; la sobresaturació
d’alguns estudis, entre els que destaca el d’AUROUX
resultant causa un tranquil creixement de làmines molt
(1985). Sens dubte, els espeleotemes més representa-
primes de cristal·litzacions de calcita que es mantenen
tius formats per les acumulacions d’aigua vadosa són
surant per tensió superficial fins que el seu propi pes,
els gours (gurs, segons la versió catalanitzada que es
en anar augmentant de mida, o sobretot les agitacions
proposa a RIBA, 1997).
causades pel degoteig trenquen l’equilibri del pla de l’ai-

Els gours són espeleotemes còncaus que posse-
gua i les làmines s’enfonsen i es dipositen al fons del
eixen una paret subvertical, o extraplomada a contra-
gour. Ocasionalment, les làmines es van ajuntant entre
pendent, on es pot embassar temporalment l’aigua
si i, fins i tot, poden quedar adossades als vorells dels
d’infiltració procedent del degoteig o dels petits fluxos
gours, el que facilita encara més que les làmines adqui-
que s’escorren sobre les colades o el paviment de les
reixin una major gruixa, afavorides per l’estabilitat i su-
coves (GINÉS, 1995a). Les seves dimensions poden
port que n’obtenen en quedar aferrades a les parets de
fluctuar entre centímetres i metres de longitud i entre
la cubeta. Però també es poden produir acumulacions
mil·límetres i metres de profunditat. La seva formació es
còniques de calcita flotant (cave cones) quan el freqüent
deu inicialment a les petites pertorbacions que provo-
degoteig sobre la superfície del llac o gour provoca l’en-
quen les irregularitats del sòl sobre els fluxos laminars
fonsament puntual de les làmines que s’estaven formant
que circulen amb certa regularitat sobre el terra de les
a ran d’aigua. Els espeleotemes subaquàtics resultants
cavitats; d’aquesta manera comencen a formar-se uns
tenen aspecte d’estalagmita, encara que mostren molta
cordons sinuosos que returen l’agua en basses molt so-
porositat i escassa consistència, segons el seu grau de
mes. Aleshores, el carbonat càlcic precipita més ràpid
cimentació, així com dimensions variables i puntes més
just en el caire de la paret que fa de resclosa, per on
agudes que les autèntiques estalagmites. A més, als es-
sobreïx l’aigua, degut a que el flux turbulent fa augmen-
peleotemes relacionats amb la calcita flotant, s’hauria
tar la pèrdua de diòxid de carboni, i això determina el
d’afegir la recent troballa de bombolles (cave bubbles);
creixement en altura de la resclosa i fa que el gour vagi
es tracta de minúscules concrecions de carbonat càlcic,
guanyant en profunditat i capacitat per a emmagatzemar
de forma ovoïdal i uns 5 mm de diàmetre, que suren
més aigua. Aquests espeleotemes creixen generalment
formant grans grups sobre la superfície tranquil·la i qui-
sobre colades pavimentàries o bé n’ocupen les depres-
eta d’un petit gour de la Cova des Pas de Vallgornera
sions del trespol de sales i galeries on s’acumula tem-
(MERINO, 2007) (Fig. 10).
poralment l’aigua vadosa. L’altura que assoleix la paret
depèn del pendent del substrat; sembla que les cube-
tes més somes van associades a pendents més suaus,
mentre que els exemplars més fondos corresponen a
les sales o galeries que tenen un major desnivell. En-
cara que es poden trobar gours separats i més o man-
co aïllats, el més freqüent és que es presentin formant
grups connectats hidrològicament entre si, de manera
que l’aigua que vessa d’un n’alimenta el següent aigües
avall. A les coves de Mallorca són espeleotemes ben
comuns i, entre els més destacables cal esmentar, per
l’extensió que ocupen, els de la Cova de sa Campana
(Fig. 9) i, molt especialment, els extensíssims conjunts
de les galeries de la Cova des Pas de Vallgornera, on
sens dubte es localitza la millor representació d’espe-
leotemes subaquàtics d’origen vadós de tota l’illa de
Mallorca. A Menorca destaquen els gours de la Cova de
na Megaré (ARNAU et al., 2008).

Dins el seu interior i a les seves vores, els gours
poden contenir altres varietats d’espeleotemes que ten-
deixen a recobrir el fons i les parets de la concavitat fins
al nivell on se sol emplenar d’aigua i que, a més a més,
produeixen diversos tipus de sobrecreixements que po-
den generar una munió de formes de recobriment molt
diversificades. Es tracta d’espeleotemes mixtos que as-
soleixen, de vegades, una gran complexitat a causa de
la sobreimposició d’etapes tant subaquàtiques com sub-
aèries, depenent de les condicions fluctuants de desse-
cament i immersió que els hi afecten localment.

Entre aquestes varietats d’espeleotemes cal es-
mentar tots els relacionats amb la calcita flotant (cave
Figura 7: Conjunt de coral·loides sobre una colada estalagmítica a la
rafts), que es forma amb molta freqüència sobre qual-
Cova Nova de Son Lluís. (Foto: A. Merino)
sevol superfície d’aigua estancada -siguin gours o llacs,
Figure 7: Group of coralloids covering a flowstone in Cova Nova de Son
i independentment de les seves dimensions- com a
Lluís. (Photo: A. Merino)
191

palmatòries (candlesticks), o bé destaquen com a grans
estructures circulars en forma de plats (coke tables), les
quals creixen a partir d’aquells punts que sobresurten
per damunt del nivell màxim del gour, de manera que
la part inferior del plat roman llarg temps mig submergi-
da dins les aigües que l’emplenen temporalment. Com
a tendència general, les superfícies superiors d’aquests
espeleotemes són llises, mentre que les superfícies inte-
riors es caracteritzen pel desenvolupament de diverses
microformes de recobriment (coatings) constituïdes per
coral·loides o macrocristalls de calcita que li donen una
aparença molt més rugosa i fins i tot aspra. El paper de
l’activitat bacteriana s’ha posat recentment de manifest
(MERINO & FORNÓS, 2010a) en uns espeleotemes
molt particulars com son els pool fingers y U­loops.

Entre els diferents tipus de cristal·litzacions que po-
den recobrir per complet les parets i el fons dels gours
cal destacar la calcita espàtica (pool spar). Es tracta
de microformes que creixen i es desenvolupen per da-
vall del nivell de l’aigua, en condicions de sobresatura-
ció que provoquen la precipitació del carbonat càlcic,
però també poden créixer just a ran d’aigua on hi ha
un escapament de diòxid de carboni més immediat. Les
cristal·litzacions subaquàtiques que es generen, folrant
l’interior dels gours, produeixen superfícies rugoses de
tipologia prou diversa, entre les quals no és difícil de tro-
bar grans cristalls de calcita, de vegades molt ben des-
envolupats. MERINO (2006) descriu alguns exemples
Figura 8: Toveres desenvolupades sobre el trespol d’una galeria a la
Cova des Pas de Vallgornera. (Foto: A. Merino)
de cristal·litzacions d’hàbit romboèdric (rhombohedral
spar), a més de cristalls de calcita d’aparença escaleno-
Figure 8: Cave rims developed in a passage floor in Cova des Pas de
èdrica (dogtooth spar), als nombrosos gours de la Cova
Vallgornera. (Photo: A. Merino)
des Pas de Vallgornera.

La presència a l’esmentada Cova des Pas de
Vallgornera d’una excepcional quantitat de gours, de

Uns altres espeleotemes ben curiosos es desenvo-
característiques i dimensions també excepcionalment
lupen horitzontalment en forma de plats (cave cups); es
diverses, ha fet que tot el conjunt de formes subaquà-
tracta de concavitats aplanades, d’aspecte circular o de
tiques d’origen vadós compti ara a Mallorca amb un
vegades ovalat i mida més aviat petita -entre 1 i 20 cm-,
renovat interès, tant des del punt de vista morfològic
que tant es poden trobar al fons dels gours com adossats
com també estètic. La cavitat supera en l’actualitat els
en diferents altures a les parets del seu interior (MAS-
67 km de desenvolupament i una part molt significativa
SART, 2004). Els que es formen al fons solen presentar
del terra de les seves sales i passatges estan ocupades
una mena de peduncle de subjecció que correspon a
per gours (MERINO et al., 2006, 2007, 2008 i 2009a;
l’extrem del con invertit que delimita la seva geometria,
GRÀCIA et al., 2009). Els gours, així com la gran vari-
mentre que els que creixen enganxats pels seus costats
etat d’espeleotemes associats a ells, són especialment
a les parets es disposen en conjunts que indiquen suc-
abundants a les grans galeries del nivell superior de les
cessius nivells assolits per l’aigua dins els gours. La part
Noves Extensions de la cova (Sector de Gregal, Sec-
superior del plat és generalment llissa, a diferència de la
tor Tragus, etc.), i això suposa conseqüentment molts
part inferior que es mostra recoberta de vistosos cristalls
de quilòmetres de galeries amb una rica representació
de calcita. D’una manera molt semblant, els relleixos o
d’espeleotemes d’aquestes tipologies.
cornises (shelfstones) són espeleotemes plans que apa-

reixen associats als vorells dels gours o que voregen,
ells mateixos, d’altres espeleotemes parcialment sub-
mergits dins les aigües dels gours. La seva gruixa pot
Espeleotemes subaquàtics
ser molt variable i depèn del temps i la freqüència amb
que es manté un nivell d’immersió més o manco estable
d’origen freàtic costaner
emplenant el gour. El contorn en planta és gairebé sem-
pre curvilini, i en alguns casos amb forma de mitja lluna
(crescent shelfstones), però pot mostrar moltes irregula-

Encara que la zona freàtica d’alguns sistemes càrs-
ritats (Fig. 11). En alguns casos extrems el creixement
tics pot presentar condicions geoquímiques aptes per a la
continuat d’aquest tipus d’espeleotemes pot ocasionar el
deposició d’espeleotemes subaquàtics, les publicacions
tancament quasi complet del gour amb una crosta cristal-
disponibles sobre espeleotemes freàtics són molt escas-
lina i translúcida. Altres varietats de cornises es presen-
ses, i només excepcionalment es fa referència explícita
ten al voltant d’una columna o estalagmita donant lloc a
a la gènesi d’alguns espeleotemes dins aquesta zona
192

hidrogeològica del carst (caracteritzada per romandre
de paleonivells freàtics que es remunten fins al Pleis-
permanentment saturada d’aigua subterrània, és a dir
tocè Mitjà (GINÉS & GINÉS, 1974), en el segon cas la
per sota del nivell freàtic). Nogensmenys, en el cas de
ubicació dels espeleotemes era coincident amb el nivell
les Illes Balears, són nombroses les cavitats càrstiques
actual i mostrava una relació morfològica molt evident
costaneres que presenten llacs freàtics, d’aigües més
amb les petites oscil·lacions actuals del pla de l’aigua
o manco salabroses, on es produeix actualment pre-
freàtica, controlades per les marees i els canvis baromè-
cipitació de carbonats i on creixen espeleotemes prou
trics (POMAR et al., 1979); motiu pel qual es va introduir
singulars a ran -o lleugerament per davall- del pla de les
el terme “espeleotemes epiaquàtics”, que intenta espe-
aigües freàtiques. Aquest medi geoquímic molt peculiar
cificar el seu mecanisme genètic, lligat directament a la
és el resultat de la inundació d’antigues sales i galeries
superfície fluctuant de les aigües dels llacs costaners.
dels sistemes càrstics litorals com a conseqüència de la
Emperò cal distingir els espeleotemes epiaquàtics cos-
pujada del nivell de la mar durant l’Holocé, segons s’ha
taners de les cornises o relleixos (shelfstone), que vore-
pogut confirmar amb mètodes de datació radiomètrica
gen els gours, i evitar-ne confusions malgrat les seves
per TUCCIMEI et al. (2009, 2010 i 2011). Coves afecta-
notables similituds morfològiques. Tant els uns com els
des per aquests processos d’inundació postglacial són
altres comparteixen un creixement preferent que delimi-
ben conegudes a la costa sud-oriental de Mallorca, però
ta relleixos horitzontals perfectament anivellats i mostren
també s’hi troben a Menorca, Formentera, Dragonera i
recobriments molt semblants constituïts per una gran
al subarxipèlag de Cabrera, si bé no tots els llacs cos-
diversitat de microformes subaquàtiques. Tanmateix, la
taners mostren necessàriament evidències de formació
principal diferencia consisteix en la secció transversal,
d’espeleotemes freàtics.
que als espeleotemes epiaquàtics tendeix a ajustar-se

Els estudis dels espeleotemes subaquàtics d’origen
a una forma de campana de Gauss. Més recentment
freàtic a les coves costaneres de Mallorca es varen ini-
(VESICA et al., 2000 i TUCCIMEI et al., 2009), per tal de
ciar fa quasi quaranta anys i es focalitzaren inicialment
fer-ne una difusió més eficaç d’aquests espeleotemes
a la Cova de sa Bassa Blanca (Alcúdia) i posteriorment
dins l’àmbit del Quaternari marí, s’ha introduït a la bibli-
a la Cova A de Cala Varques (Manacor). Mentre en el
ografia el terme phreatic overgrowths on speleothems
primer cas es tractava d’un excepcional registre fòssil
(POS), que en resulta pràcticament sinònim.
Figura 9: Una part del trespol de la Sala des Gegants a la Cova de sa
Figure 9: A section of the Sala des Gegants in Cova de sa Campana is
Campana està coberta de gours. (Foto: D. Mayoral)
floored with gours. (Photo: D. Mayoral)
193


La descripció tipològica, mineralògica i textural dels
Factors que influeixen sobre la
espeleotemes freàtics d’origen costaner és complexa i
riquesa i varietat d’espeleotemes
obliga a diferenciar un ampli conjunt de tipus i formes
que han estat sistematitzades al llarg d’un seguit de pu-
carbonatats de les cavitats de les
blicacions (GINÉS & GINÉS, 1974; POMAR et al., 1975,
Illes Balears
1976 i 1979; GINÉS, 1995a; GINÉS et al., 1981 i 2005).
La classificació més recent, elaborada per GINÉS et al.
(2005), enumera una associació d’espeleotemes cons-

El creixement dels espeleotemes depèn de diversos
tituïda per: calcita flotant, cons de calcita flotant (esta-
factors, entre els quals cal destacar les característiques
lagmites còniques subaquàtiques), bandes de nivell
litològiques de les calcàries i les condicions climàtiques.
que formen engrossiments a les parets o al voltant de
Els distints tipus de roques carstificables que formen les
qualsevol suport (POS), estalactites boterudes (de base
Balears, abracen des de les dolomies triàsiques i les
plana i aspecte globular) i una gran varietat de revesti-
calcàries massives del Lias inferior, passant per les cal-
ments subaquàtics (subaqueous coatings), que abraça
càries i conglomerats burdigalians, fins als dipòsits tabu-
des dels macrocristal·lins de calcita romboèdrica fins als
lars postorogènics constituïts per calcarenites del Miocè
llisos i d’aspecte vellutat formats per finíssimes agulles
superior. Tots aquests dipòsits carbonatats presenten
d’aragonita, passant per diversos revestiments botrioï-
una permeabilitat molt diversa, en part com a conse-
dals i d’aspecte coral·loide. Les localitats més remarca-
qüència dels distints ambients deposicionals en què es
bles de les Illes Balears són, sens dubte, la Cova de sa
varen formar, però també a causa dels esdeveniments
Bassa Blanca i les Coves de Cala Varques, però també
tectònics i dels processos geològics que posteriorment
es poden apreciar excel·lents exemples a les Coves del
els han afectat al llarg del temps; la porositat inicial de la
Drac i d’Artà, així com a les galeries submergides de
roca, les línies de fracturació dominants i el progressiu
la Cova de sa Gleda (GRÀCIA et al., 2007) i també a
desenvolupament de conductes càrstics, condicionen la
alguns sectors de la Cova des Pas de Vallgornera, on la
infiltració d’aigua des de la superfície, així com també el
presència de formes subaquàtiques tant d’origen vadós
trànsit de las aigües càrstiques a través de les coves i
com d’origen freàtic destaca per la seva extraordinària
dels sistemes de drenatge subterranis. A més dels con-
varietat i abundància.
dicionants estrictament geològics que hi determinen les
Figura 10: Grup de bombolles, cave bubbles, format per multitud d’indi-
Figura 11: Cornises en forma de mitja lluna al voltant d’un gour, sobre les
vidus que es troben surant a les aigües d’un gour. Cova des
que s’hi han dipositat làmines de calcita flotant. Cova des Pas
Pas de Vallgornera. (Foto: A. Merino)
de Vallgornera. (Foto: A. Merino)
Figure 10: Assemblage of cave bubbles formed by dozens of individuals
Figure 11: Crescent shelfstones ringing a gour; cave rafts deposited on
floating on a gour. Cova des Pas de Vallgornera. (Photo: A.
them can be identified. Cova des Pas de Vallgornera. (Photo:
Merino)
A. Merino)
194

nivell edàfic i elevada producció de diòxid de carboni i
àcids orgànics. Això fa que les aigües que s’infiltren es-
devinguin molt agressives, i adquireixin la capacitat de
dissoldre una quantitat significativa de roca calcària que
finalment serà dipositada a l’interior de les cavitats quan
es donin les condicions físico-químiques adients.

El desenvolupament d’un espeleotema obeeix, en-
tre d’altres factors, a la rapidesa i abundància amb la
qual arriben a un determinat punt de la cova els ma-
terials dissolts i al nivell de sobresaturació en que es
troben les diferents substàncies químiques que porten
en dissolució les aigües d’infiltració. En general la taxa
de precipitació del carbonat càlcic ve determinada per
la pèrdua d’una part del diòxid de carboni que du en
dissolució l’aigua que alimenta l’espeleotema, i és per
això proporcional al grau de sobresaturació en calcita
que en presenta; la taxa de creixement es veu també in-
crementada per la temperatura, essent fins a 8 vegades
major quan la temperatura de l’aigua passa de 0º a 25ºC
(PALMER, 2007). Aquests condicionaments es donen
de manera molt favorable a les coves de l’arxipèlag ba-
lear, fet que explica en gran part l’abundància i varietat
d’espeleotemes de composició carbonatada que ador-
nen les cavitats.
Les altres mineralitzacions

Com ja s’ha comentat abans, recentment (ONAC et
Figura 12: Cristalls d’estroncianita (A) i bolles d’huntita (B).
al., 2005; MERINO et al., 2009a) s’ha emprés una recer-
Figure 12: Strontianite crystals (A) and huntite balls (B).
ca sistemàtica de nous minerals a les cavitats balears,
que es presenten en unes proporcions volumètriques
molt petites i amb una escassa presència areal però
que constitueixen una font d’informació excepcional.
modalitats d’arribada de l’aigua causant de la formació
Des d’un punt de vista científic permeten reconèixer els
d’espeleotemes, les diferents localitzacions geogràfi-
processos que han actuat a les coves i que per tant els
ques i topogràfiques on es desenvolupen les cavitats en
han generat. Entre aquests podem diferenciar dos grans
produeixen molts d’ambients subterranis, amb microcli-
blocs: els relacionats amb els processos de tipus hipo-
mes prou diversificats (GINÉS, 1995a).
gènic presents en algunes cavitats de Mallorca, com ha

És important subratllar d’una manera molt particular
estat constatat recentment (GINÉS et al., 2008, 2009a;
algunes implicacions bioclimàtiques que tenen una certa
MERINO et al., 2009a; MERINO & FORNÓS, 2010b;
rellevància en la formació dels espeleotemes. Com que
FORNÓS et al., 2010, 2011); i els relacionats amb la
l’arxipèlag balear es troba situat a una latitud mitjana dins
interacció entre la roca encaixant, els sediments de
de la Mediterrània occidental, des del Pleistocè inferior
composició argilosa i els lixiviats dels excrements de les
fins a l’Holocè s’han produït un seguit de fluctuacions
ratapinyades.
climàtiques que corresponen a una alternança, més o

Dins d’aquest darrer bloc destaquen els minerals
manco cíclica, d’etapes fredes (glaciacions) separades
del grup dels fosfats, ben representats en quant a nom-
per altres períodes alternatius càlids (interglacials). En-
bre d’espècies minerals reconegudes, però presents en
cara que durant les glaciacions hi dominaven els esde-
poques cavitats. Fins ara només s’han descrit la major
veniments climàtics de signe fred, mai varen significar
part d’ells a la Cova de sa Guitarreta i a la Cova de ses
un aturament dels processos càrstics i del creixement
Rates Pinyades; però també s’han trobat algunes es-
d’espeleotemes per causa del gel, mentre que en canvi
pècies a les Coves del Pirata i a la Cova des Drac de
els moments més temperats i fins i tot càlids es varen
Cala Santanyí (ONAC et al., 2005). Es tracta de hidroxi-
perllongar durant lapses de temps considerables. La re-
lapatita, hidroxilapatita carbonatada, brushita, taranakita
currència de condicions climàtiques a bastament càlides
i ardealita. En els dos primers el radical fosfat (PO =) és
4
i humides, que en resulten favorables per a la formació
aportat pel lixiviat del guano de les ratapinyades, que
d’espeleotemes, ha estat sens dubte decisiva per al crei-
pot reaccionar en ambients neutres o lleugerament al-
xement d’aquests dipòsits a les coves de les Illes Bale-
calins amb els carbonats de la roca encaixant (HILL &
ars, dins un context bioclimàtic mediterrani, caracteritzat
FORTI, 1997). Acostumen a trobar-se en forma de cros-
per precipitacions intenses, temperatures relativament
tes o masses terroses d’algun mil·límetre fins a 4 cm de
altes, acceleració estacional dels processos biològics a
gruixa sota la cobertora del guano. L’ardealita, que és
195

lleugerament eflorescent, es troba espargida en forma
dament solubles en aigües anòxiques profundes i fàcils
de polsim sobre grans taques de guano i és indicado-
de precipitar com a òxids i hidròxids en aqüífers soms
ra d‘un pH més àcid. La brushita es troba en forma de
oxigenats, com el Fe i Mn (LUISZER, 1997; PALMER,
cristalls euhedrals d’algunes micres de mida, essent el
2007), així com la presència d’elements com S3+, Si4+,
producte final de la reacció entre solucions fosfàtiques
K+, Sr2+, o inclús Ti4+, Ni2+, Zr4+, Cu2+, Cr3+,Ba2+ i La,
àcides i les parets de la roca calcària o de blocs enter-
que són molt poc comuns i que els trobem associats
rats pel guano en condicions molt humides. La taranaki-
amb les morfologies que han estat interpretades com
ta, que es presenta en forma d’agregats fins i aplanats
a de gènesi hipogènica (MERINO, 2007; GINÉS et al.,
en forma hexagonal, precipita quant hi ha la fixació de K
2009a, 2009b), especialment les relacionades amb les
i Al procedents de les argiles (il·lita) dins de l’estructura
formes que poden ser considerades com a punts d’ali-
fosfàtica en ambient poc àcid.
mentació (feeders en el sentit de KLIMCHOUK, 2007),

Íntimament relacionat amb aquests minerals fos-
fan d’aquesta associació de minerals, que es troben en
fàtics, a les coves esmentades també s’ha descrit la
forma de crostes i superfícies d’alteració, una prova més
presència de guix. Es pot presentar en forma de pasta
de la participació dels processos d’origen profund en la
color ocre tipus moonmilk, dins de les acumulacions de
seva gènesi. L’activitat biològica però no pot ser des-
guano, o com a eflorescències dins d’aquestes masses
cartada, al menys en part, per als dipòsits formats per
quant estan molt alterades. En ambdós casos sembla
sediments arenosos fins molt obscurs, rics en Fe i Mn i
que serien resultat del rentat d’aquestes masses orgà-
molt poc cristal·lins, que es troben freqüentment també
niques. Guix, però, també s’ha trobat en diverses cavi-
en el terra o parets subhoritzontals d’alguns passadis-
tats litorals com la cova de Cala Falcó (GINÉS, 1995b),
sos relacionats o alternant amb argiles i llims vermells.
tant al terra com a les parets, en forma de petites bolles

Les associacions minerals presents, donada la mo-
d’aparença de cotó d’alguns mil·límetres de diàmetre i
nòtona geologia carbonatada de la zona, indiquen que
formades per cristalls aciculars i fibrosos. El grup aniò-
determinades solucions, riques especialment en Sr, Ba,
nic (SO =) procediria del ruixim marí, quan ens trobéssim
Mn i Al d’origen hipogènic, tot reaccionant amb la roca
4
amb cavitats obertes, mentre que en altres casos el guix
encaixant, han de ser les responsables de les associ-
seria el resultat de la reacció entre la roca calcària i el
acions minerals descrites. Aquesta recàrrega d’aigües
sulfat procedent de la mescla entre l’aigua marina i l’ai-
profundes hipogèniques, que estarien relacionades amb
gua dolça en aquesta zona litoral.
anomalies geotermals degudes a la fracturació disten-

L’altre gran bloc correspon als minerals relacio-
siva neògena, ja ha estat posada de manifest amb la
nats amb els processos hipogènics que afecten algu-
presència d’aigües termals a Mallorca per LÓPEZ & MA-
nes cavitats del Migjorn de Mallorca (Cova des Pas de
TEOS (2006).
Vallgornera, Cova Nova de Son Lluís). MERINO (2006,

Així doncs, la gènesi d’aquests dipòsits minerals,
2007) descriu a la Cova des Pas de Vallgornera un
que podríem considerar a hores d’ara com a extraordi-
conjunt de formes entre les que destaquen les toveres,
naris dins del carst de les Balears, estarien relacionats
que presenten en la seva terminació superior uns pre-
amb la participació de processos profunds i episòdics,
cipitats en forma de corones i en la roca encaixant que
per la qual cosa s’haurien de tenir presents en establir
els envolta uns dipòsits multicolors irregulars i d’aspecte
l’evolució geomorfològica d’algunes cavitats.
terrós. Corresponen en la seva major part a espeleo-
temes carbonatats, amb característiques morfològiques
molt variables i dependents de la localització respecte a
l’obertura central de les toveres (basta i coral·liforme a
Agraïments
la part exterior, llisa i suau a l’interior). Tant a les seves
parets com a les parets més properes de la cavitat on se
troben les toveres s’hi pot observar com la roca calcària

Un agraïment merescut a tots els companys que
està meteoritzada i presenta diversos dipòsits minerals
han ajudat d’una manera o una altra en les labors de
d’aparença irregular, en precipitats aïllats i en forma de
camp al llarg de molts mesos de treball. A Daniel Mayo-
crostes (MERINO et al., 2009a, 2009b). Normalment for-
ral per cedir amablement algunes de les fotografies que
men minúsculs precipitats cristal·lins i altres productes
apareixen en aquest treball. A la Conselleria de Medi
poc comuns deguts a la meteorització de la roca calcària
Ambient del Govern Balear pels permisos concedits i el
ocasionada per la interacció amb elements químics poc
seu suport.
freqüents (Fig. 12). S’hi han reconegut una ampla varie-

El present treball és una contribució al projecte de
tat de minerals (MERINO et al., 2009a, 2009b; FORNÓS
recerca finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación,
et al., 2010, 2011), que van des de minerals relativament
CGL2010-18616/BTE.
comuns com el guix i alguns minerals de les argiles fins
a la huntita, monohidrocalcita, estroncianita, siderita,
todorokita, o la celestina. A part també s’hi ha recone-
gut minerals força inesperats com per exemple la barita,
Bibliografia
nordstrandita, maghmita o la paralstonita. Tot el conjunt
mostra una disposició en una seqüència ordenada que
va des de l’interior del conducte fins a les parets adja-
ARNAU, P.; LAÍNEZ, N.; ZUBILLAGA, M. & GÓMEZ, D. (2008):
Les coves de Cala Blanca (Ciutadella de Menorca). En­
cents de la roca encaixant, ja fora de la tovera (FOR-
dins, 32: 105-138.
NÓS et al., 2011).
AUROUX, L. (1985): Concreciones pisolíticas en cavidades de

La presència de dipòsits rics en elements modera-
Mallorca. Endins, 10-11: 27-31.
196

BARCELÓ, M.A. (1992): Cavidades de las Serra de Na Burgue-
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀ-
sa. Zona 1: S’Hostalet (Calvià, Mallorca). Endins 17-18:
CIA, F. (2009b): About the genesis of an exceptional
25-36.
coastal cave from Mallorca Island (Western Mediter-
BARCELÓ, M.A.; GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; PLA,
ranean). The lithological control over the pattern and
V.; GINARD, A & CASAS J.A. (1998): Les cavitats de la
morphology of Cova des Pas de Vallgornera. In: White,
serra de na Burguesa. Zona 3; Coll des Pastors (Calvià,
W.B. (ed.) Proc. 15th Int. Congress Speleol., 1: 481-487.
Mallorca). Endins, 22: 19-35.
Kerrville, U.S.A.
FORD, D.C. & WILLIAMS, P.W. (2007): Karst hydrogeology
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J. J.; JAUME, D. &
and geomorphology. Chichester, Wiley, 561 p.
FEBRER, M. (2006): El sistema Pirata-Pont-Piqueta
FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.; GINÉS, J.; GRÀCIA, F.; MERINO,
(Manacor, Mallorca): Geomorfologia, espeleogènesi, hi-
A.; CIFRE, J. & HIERRO, F. (2010): Hypogene speleoge-
drologia, sedimentologia i fauna. Endins, 29: 25-64.
netic evidences in the development of Cova des Pas de
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GAMUNDÍ, P.& FORNÓS, J.J.
Vallgornera (Mallorca Island, western Mediterranean). In:
(2010): El sistema de cavitats Gleda-Camp des Pou
Andreo, B.; Carrasco, F.; Durán, J.J. & Lamoreaux, J.W.
(Manacor, Mallorca). Endins, 34: 35-68.
(eds), Advances in research in karst media, Environmen-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GUAL, M.A.; WATKINSON, P. &
tal earth sciences series Springer-Verlag, Berlín, pp 349-
DOT, M.A. (2003a): Les coves de Cala Anguila (Manacor,
354.
Mallorca). I: Descripció de les cavitats i història de les ex-
FORNÓS, J.J.; MERINO, A.; GINÉS, J.; GINÉS, A. & GRÀCIA,
ploracions. Endins, 25: 23-42.
F. (2011): Solutional features and cave deposits related
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; WATKINSON, P.; DOT, M.A. & LAN-
to hypogene speleogenetic processes in a littoral cave of
DRETH, R. (2003b): La cova de ses Llàgrimes (Alcúdia,
Mallorca Island (western Mediterranean). Carbonates and
Mallorca). Endins, 25: 131-140.
Evaporites, 26: 69-81
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; CLAMOR, B.; FEBRER, M. & GA-
GINARD, A.; BOVER, P.; VICENS, D.; CRESPÍ, D.; VADELL,
MUNDÍ, P. (2007): La cova de sa Gleda I. Sector Clàssic,
M.& BARCELÓ, M.A. (2009): Les cavitats de la Serra de
sector de Ponent i sector Cinc-cents (Manacor, Mallorca):
Na Burguesa. Zona 9: Son Boronat-L’Hostalet (2ª part)
Geomorfologia, espeleogènesi, sedimentologia i hidrolo-
(Calvià, Mallorca). Endins, 33: 105-119.
gia. Endins, 31: 43 - 96.
GINARD, A.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; VADELL, M.; BARCE-
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B.; PO-
LÓ, M.A. & BOVER, P. (2006): Les cavitats de la Serra de
COVÍ, J. & PERELLÓ, M. A. (2009): Les descobertes sub-
Na Burguesa. Zona 8: Mineria al voltant des Coll des Vent
aquàtiques a la cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
(Palma, Mallorca). Endins, 29: 99-120.
Mallorca): Història i descripció dels descobriments, hidro-
GINÉS, A. (1995a): Els espeleotemes de les coves de Mallorca.
logia, espeleotemes, sediments, paleontologia i fauna. En­
Endins, 20: 87-97.
dins, 33: 35 - 72.
GINÉS, A. & FIOL, L.A. (1981): Estratigrafía del yacimiento de
HILL, C. & FORTI, P. (1997): Cave minerals of the world. Natio-
la Cova des Fum (Sant Llorenç, Mallorca). Endins, 8: 25-
nal Speleological Society, 238 pgs. Huntsville
42.
KLIMCHOUK, A.B. (2007): Hypogene speleogenesis: hydroge­
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1974): Consideraciones sobre los me-
ological and morphogenetic perspective. National Cave
canismos de fosilización de la Cova de sa Bassa Blanca y
and Karst Research Institute, Special Paper, 1, Carlsbad,
su paralelismo con formaciones marinas del Cuaternario.
New Mexico, 106 pp.
Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 19: 11-28.
LOPEZ, J.M. & MATEOS, R.M. (2006): Control estructural de
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las Coves del Drac (Manacor,
las anomalías geotérmicas y la intrusión marina en la pla-
Mallorca). Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins,
taforma de Llucmajor y la cubeta de Campos (Mallorca).
17-18: 5-20.
In: Las aguas subterráneas en los países Mediterráneos.
GINÉS, A.; GINÉS, J. & POMAR, L. (1981): Phreatic spele-
Instituto Geológico y Minero de España, Madrid. Serie Hi­
othems in coastal caves of Majorca (Spain) as indicators
drogeología y Aguas Subterráneas, 17: 607-613.
of Mediterranean Pleistocene paleolevels. Proc. 8th Int.
LUISZER, F.G. (1997): Genesis of cave of the winds, Manitou
Congress Speleol., 2: 533-536. Bowling Green, U.S.A.
springs, Colorado. Unpublished Ph.D Thesis. University of
GINÉS, J. (1995b): L’endocarst de Mallorca: els mecanismes
Colorado, 137 pp.
espeleogenètics. Endins, 20: 71-86.
MASSART, C. (2004): Les coupelles de la grotte des Collembo-
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2006): La Cova Nova de Son Lluís
les. Regards-Spélèo Info, 56. Belgique.
(Porreres, Mallorca). Notes sobre aspectes històrics i geo-
MERINO, A. (2000): Nuevas extensiones de la Cova des Pas
espeleològics. Endins, 29: 5-24.
de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). Endins, 23: 7-21.
GINÉS, J.; FORNÓS, J.J. & GINÉS, A. (2005): Els espeleote-
MERINO, A. (2006): Espeleotemas poco frecuentes y mor-
mes freàtics del Quaternari de Mallorca: aspectes morfo-
fologías de corrosión hallados en la Cova des Pas de
lògics, mineralògics i cristal·logràfics. In: SANJAUME, E.
Vallgornera. Endins, 30: 49-70.
& MATEU, J.F. (eds.) Geomorfologia litoral i Quaternari.
MERINO, A. (2007): Solutional sculpturings and uncommon
Homenatge al professor Vicenç M. Rosselló i Verger. Uni-
speleothems found in the Cova des Pas de Vallgornera,
versitat de València. 151-165. València.
Majorca, Spain. NSS News, 65(9): 14-20
GINÉS, J.; FORNÓS, J.J.; TRIAS, M.; GINÉS, A. & SANTAN-
MERINO, A. (2008): Nueva aportación al conocimiento de los
DREU, G. (2007): Els fenòmens endocàrstics de la zona
espeleotemas y morfologías existentes en la Cova des
de Ca N’Olesa: La cova de S’Onix i altres cavitats veïnes
Pas de Vallgornera. Endins, 32: 43 - 48.
(Manacor, Mallorca). Endins, 31: 5-30.
MERINO, A. & FORNÓS, J.J. (2010a): Presencia de Pool
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; GRÀCIA, F. & MERINO,
fingers y U-loops en la Cova des Pas de Vallgornera
A. (2008): Noves observacions sobre l’espeleogènesi en el
(Mallorca, España). Endins, 34: 103-108.
Migjorn de Mallorca: els condicionants litològics en alguns
MERINO, A. & FORNÓS, J.J. (2010b): Los conjuntos morfoló-
grans sistemes subterranis litorals. Endins, 32: 49-79.
gicos de flujo ascendente (morphologic suite of rising flow)
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀ-
en la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca).
CIA, F. (2009a): On the role of hypogene speleogenesis in
Endins, 34: 85-100.
shaping the coastal endokarst southern Mallorca (western
MERINO, A.; FORNÓS, J.J.; & ONAC, B.P. (2009a): Prelimi-
Mediterranean). In: Klimchouk, A. & Ford, D.C. (eds), Hy-
nary data on mineralogical aspects of cave rims and vents
pogene speleogenesis and karst hydrogeology of artesi-
in Cova des Pas de Vallgornera, Mallorca. In: White WB
an basins. Ukrainian Institute of Speleology a Karstology,
(ed) Proceedings of the 15th International Congress of
Special Paper, 1, Simferopol, Ukraine, pp 91-99.
Speleology, 1, Kerrville, USA, pp 307-311.
197

MERINO, A.; MULET, A. & MULET, G. (2006): La Cova des
POMAR, L.; GINÉS, A. & GINÉS, J. (1979): Morfología, estruc-
Pas de Vallgornera: 23 kilómetros de desarrollo topografi-
tura y origen de los espeleotemas epiacuáticos. Endins,
ado (Llucmajor, Mallorca). Endins, 30: 29 - 48.
5-6: 3-17.
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA,
RIBA, O. (1997): Diccionari de Geologia. Diccionaris de l’En-
F. (2007): La Cova des Pas de Vallgornera: 40 kilómetros
ciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, Institut d’Estudis Cata-
de desarrollo topografiado (Llucmajor, Mallorca). Endins,
lans. 1407 p. Barcelona.
31: 101-110.
TUCCIMEI, P.; SOLIGO, M.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.; GI-
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA,
NÉS, J.; ONAC, B.P. & VILLA, I.M, (2009): Precipitation of
F. (2008): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
phreatic overgrowths at the water table of meteoric-marine
Mallorca): alcanza los 55 kilómetros de desarrollo topogra-
mixing zones in coastal cave systems: a useful tool in sea
fiado. Endins, 32: 33-42.
level change reconstruction. In: White W.B. (Ed.), Proc. of
MERINO, A; FORNÓS, J.J. & ONAC, B. (2009b): Datos prelimi-
15th International Congress of Speleology, Kerrville, USA,
nares sobre la mineralogía de los precipitados asociados
Symposia, part 1: 554-560.
a respiraderos y toberas existentes en la Cova des Pas de
TUCCIMEI, P.; SOLIGO, M.; GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS,
Vallgornera, Mallorca. Endins, 33: 99-104.
J.J.; KRAMERS, J. & VILLA, I.M. (2010): Constraining Ho-
MIR, F. & TRIAS, M. (1973): Sobre el karst de la Cova de sa
locene sea levels using U-Th ages of phreatic overgrowths
Campana i les seves concrecions excèntriques. III Simpo­
on speleothems from coastal caves in Mallorca (Western
sium Espeleología. Escola Catalana d’Espeleologia - Agru-
Mediterranean). Earth Surface Processes and Landforms,
pació Científico Excursionista de Mataró. 53-70. Mataró,
35 (7): 782-790.
Barcelona.
TUCCIMEI, P.; VAN STRYDONCK, M.; GINÉS, A.; GINÉS, J.;
ONAC, B.P.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A. & GINÉS, J. (2005): Mi-
SOLIGO, M.; VILLA, I.M. & FORNÓS, J.J. (2011): Compa-
neralogical reconnaissance of caves from Mallorca island.
rison of 14C and U-Th ages of two Holocene phreatic over-
Endins, 27: 131-140.
growths on speleothems from Mallorca (Western Mediter-
PALMER, A.N. (2007): Cave Geology. Cave books. 454 págs.
ranean): Environmental implications. International Journal
Dayton, Ohio.
of Speleology, 40 (1): 1-8.
POMAR, L.; GINÉS, A.; MOYÀ, G. & RAMON, G. (1975): Nota
VESICA, P.L.; TUCCIMEI, P.; TURI, B.; FORNÓS, J.J.; GINÉS,
previa sobre la petrología y mineralogía de la calcita flotan-
A. & GINÉS, J. (2000): Late Pleistocene paleoclimates and
te de algunas cavidades del Levante Mallorquín. Endins,
sea-level change in the Mediterranean as inferred from
2: 3-5.
stable isotope and U-series studies of overgrowths on spe-
POMAR, L.; GINÉS, A. & FONTARNAU, R. (1976): Las cris-
leothems, Mallorca, Spain. Quaternary Science Reviews,
talizaciones freáticas. Endins, 3: 3-25.
19: 865-879.
198