Noves observacions sobre l�espeleog�nesi en el migjorn de Mallorca: els condicionants litol�gics en alguns grans sistemes subterranis litorals
ENDINS, núm. 32. 2008. Mallorca
NOVES OBSERVACIONS SOBRE L’ESPELEOGÈNESI
EN EL MIGJORN DE MALLORCA:
ELS CONDICIONANTS LITOLÒGICS EN ALGUNS
GRANS SISTEMES SUBTERRANIS LITORALS
per Joaquín GINÉS 1, 2 , Àngel GINÉS 1, 2 , Joan J. FORNÓS 1 , Francesc GRÀCIA 1, 3 i Antoni MERINO 4
Resumen

El endokarst desarrollado en los materiales calcáreos del Mioceno superior de las Baleares es
bastante más heterogéneo y complejo, en lo que respecta a su morfogénesis, de lo que se postuló hace
ya algunas décadas. Ciñéndonos al ámbito geográfico de Mallorca, la exploración reciente de grandes
sistemas subterráneos en los municipios de Manacor y Llucmajor ha introducido nuevas perspectivas, en lo
que respecta a las características morfológicas y la génesis de las cuevas de la región kárstica del Migjorn.
En el presente trabajo se procede a efectuar una detallada discusión sobre la espeleogénesis en estas
áreas litorales de nuestra isla, poniendo especial atención en el papel desempeñado por los condicionantes
geológicos en la configuración de las cavidades resultantes. También se exponen, a título comparativo,
los rasgos específicos de la endokarstificación en las rocas del Mioceno superior de las otras islas del
archipiélago balear.

Las observaciones efectuadas en la Cova de sa Gleda y, sobre todo, en la Cova des Pas de
Vallgornera ponen de manifiesto un control muy estricto de la litología sobre el patrón de estas grandes
redes subterráneas y sus morfologías de detalle. Concretamente, se constata una dicotomía muy clara
entre las salas y pasajes generados en las facies de frente arrecifal, con abundantes corales, y las galerías
excavadas en las facies de lagoon, de permeabilidad mucho más baja; en las primeras predominan las
grandes salas de colapso, mientras que en las segundas dominan las galerías de disolución sometidas a
un fuerte control estructural.

La excepcionalidad de la Cova des Pas de Vallgornera, con un desarrollo actual que supera los 55.000
m y unos rasgos morfológicos únicos en nuestro ámbito geográfico, permite ilustrar a la perfección el papel
clave de los condicionantes geológicos en la génesis de esta singular cueva. Asimismo, esta localidad
plantea evidencias de una espeleogénesis pluricausal en la que, además de la karstificación litoral, estarían
implicadas la alimentación hídrica meteórica y una posible recarga de origen hipogénico. La morfogénesis
del endokarst del Migjorn de Mallorca muestra una realidad cada vez más compleja que apenas llega a
ser esbozada en estas páginas, abriéndose unas perspectivas futuras de investigación de considerable
amplitud.
Abstract

Regarding to its morphogenesis, the endokarst developed on the Upper Miocene carbonate rocks of the
Balearic archipelago is much more heterogeneous and complex than postulated some decades ago. Within
the geographical frame of Mallorca Island, the recent exploration of great underground systems in Manacor
and Llucmajor municipalities has supplied new insights on the genesis and morphological characteristics of
the abundant caves existing in the Migjorn karst region. A detailed discussion on speleogenesis in this littoral
area of the island is performed in this paper, paying special attention to the role of geological factors in the
configuration of the resultant caves. The specific trends of endokarst in the Upper Miocene rocks from the
other islands of Balearic archipelago are also exposed for comparison.

The observations carried out in Cova de sa Gleda and, specially, in Cova des Pas de Vallgornera
put forward a very strict control of the lithological characteristics on the pattern of these extensive cave
systems and their morphological features. In short, a very sharp dichotomy exists between the passages and
chambers formed in the reef front facies, where abundant corals are present, and those galleries excavated
in the lagoon facies, which show a very lower permeability. In the former the big collapse chambers are
dominant, whereas in the latter the solutional passages with a strong structural control are the ruling
tendency.

Cova des Pas de Vallgornera is an exceptional cave, with a current development longer than 55,000 m,
showing a morphological assemblage unique in Mallorca that perfectly illustrates the key-role of geological
factors in its genesis. Furthermore, this cave seems to contain evidences of a multi-causal speleogenesis
embracing, besides the coastal karstification, a noticeable meteoric water recharge together with a
possible basal recharge of hypogenic origin. Morphogenesis of endokarst in the Migjorn region of Mallorca
Island displays a reality of increasing complexity, which merely has been outlined in this paper; the future
investigation perspectives are certainly very wide and variegated.
1
Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes
3
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença, Mallorca.
Balears. Palma de Mallorca.
4
Grup Espeleològic de Llubí. Llubí, Mallorca.
2
Grup Espeleològic EST. Palma de Mallorca.
49

Introducció
En aquest sentit, al treball de GINÉS & GINÉS (1992)
s’efectua una revisió històrica exhaustiva de les idees
La carstificació de la plataforma calcària del Llevant
que han estat exposades sobre la gènesi d’aquesta im-
i Sud de Mallorca ha estat objecte d’interès des de les
portant cova, al temps que es proposa un nou model
darreries del segle XIX. De fet, una de les espectaculars
explicatiu on es contempla la seva formació en la zona
cavitats subterrànies que es desenvolupen en aquests
de mescla litoral. Posteriorment, les importants explora-
materials carbonatats del Miocè superior –concretament
cions subaquàtiques realitzades en coves litorals de la
les Coves del Drac, al municipi de Manacor– fou docu-
regió càrstica del Migjorn han permès precisar encara
mentada molt d’hora per viatgers i erudits com l’Arxiduc
més els trets morfològics de les coves d’aquesta part de
Lluís Salvador d’Àustria (HABSBURG-LOTHRINGEN,
l’illa (GRÀCIA & CLAMOR, 2002; GRÀCIA et al., 2000,
1884) o GAY & CHAMPSAUR (1885), autors que des-
2003, 2005, 2006, 2007a), facilitant en gran mesura les
criuen la seva notable bellesa i justifiquen el seu origen
generalitzacions sobre els mecanismes espeleogenè-
en l’acció de les aigües subterrànies conjuminada amb
tics implicats.
l’existència de dislocacions de l’escorça terrestre, enca-
Els darrers anys, la investigació detallada d’algunes
ra que també fan esment de l’influx marí perceptible en
cavitats ja conegudes del sud i llevant de l’illa ha supo-
els nombrosos llacs de la cavitat. Les Coves del Drac
sat l’exploració dels sistemes espeleològics més exten-
foren explorades i estudiades detingudament, amb pos-
sos de Mallorca: la Cova de sa Gleda, al municipi de
terioritat, per part d’Edouard-Alfred Martel, personatge
Manacor (GRÀCIA et al., 2007b), i la Cova des Pas de
considerat un autèntic pioner de l’espeleologia europea.
Vallgornera, a Llucmajor (MERINO et al., 2006, 2007,
Aquest investigador francès elaborà una detallada des-
2008), ambdós desenvolupats en els dipòsits postoro-
cripció i topografia de la cavitat (MARTEL, 1896), en la
gènics miocens i amb uns recorreguts subterranis que
qual propugnava l’actuació exclusiva de les aigües ma-
superen amb escreix els 10.000 i 55.000 m respecti-
rines com a factor explicatiu en la formació d’aquesta
vament. Aquestes troballes recents han aportat noves
important cova mallorquina: “... Tout ceci démontre am-
perspectives sobre l’espeleogènesi a la regió càrstica
plement que la caverne du Dragon est en somme une
del Migjorn, temàtica que serà abordada de bell nou en
grotte marine, mais d’exceptionelle étendue ... Aussi
el present treball, dedicant particular atenció al paper
est-ce la mer, et non pas une rivière souterraine qui
que juga el factor litològic en l’organització dels sistemes
parait avoir creusé la Cueva del Drach ... dans ces con-
endocàrstics costaners.
ditions, les grosses tempêtes introduisent aisément,
le long des plans d’interstratification, les vagues qui
peuvent alors élargir, par corrosion et érosion, toutes
les fissures de la roche ...

Marc teòric i conceptual dels
A partir d’aquells moments, es va anar produint una
literatura relativament abundant que fa referència a la
processos espeleogenètics
gènesi de les Coves del Drac en particular i, més en
costaners
general, a l’espeleogènesi en tota la regió càrstica del
Migjorn de Mallorca, tal i com es defineix a GINÉS & GI-
NÉS (1989). Encara que sigui molt breument, per tal de
L’interès pels mecanismes que han participat en la
començar a situar aquestes qüestions, serà necessari
formació de les coves existents a les illes carbonatades
fer esment d’algunes etapes clau en l’evolució de les
–i a les àrees litorals en general– és relativament recent
idees sobre la formació de les cavitats naturals de les
i es remunta, a tot estirar, a la segona meitat del se-
rodalies de Portocristo. Cal citar, en primer lloc, alguns
gle XX. Els primers treballs que s’ocupen amb detall de
treballs apareguts al llarg del primer terç del segle XX,
les morfologies peculiars de les coves litorals tenen lloc
que posen en qüestió de manera oberta la gènesi es-
dins l’àmbit geogràfic caribenc, centrant-se tant en les
trictament marina –argumentada per MARTEL (1896,
àrees costaneres de Cuba (NÚÑEZ-JIMÉNEZ, 1967)
1903), en ocupar-se de les Coves del Drac– proposant
com, sobretot, a l’arxipèlag de les Bahames tal i com es
en canvi diverses modalitats d’excavació per part de les
recull a la recent revisió del tema feta per MYLROIE &
aigües subterrànies continentals (MAHEU, 1912; FAU-
MYLROIE (2007). Al mateix temps, el caràcter excep-
RA y SANS, 1926; DARDER, 1930). Durant les dècades
cional d’algunes localitats de l’illa de Mallorca, com les
posteriors, serà habitual que es vagin reproduint, a la
ja referides Coves del Drac, propicià línies de treball que
literatura naturalística del moment, les idees exposades
s’interessaven en l’endocarst de la regió del Migjorn i,
durant la primera meitat del segle XX en relació amb
concretament, en aspectes morfològics i evolutius lligats
l’indubtable origen càrstic de les Coves del Drac i les Co-
a la presència de llacs hipogeus d’aigües salabroses
ves dels Hams. No obstant això, també es poden trobar
(GINÉS & GINÉS, 1975, 1977, 1987).
encara al·lusions a un possible origen marí d’aquestes
Amb la incorporació continuada de noves infor-
cavitats subterrànies –tot resseguint les antigues argu-
macions procedents d’altres zones geogràfiques, es
mentacions de Martel–, sobretot en publicacions de cai-
pot afirmar que avui en dia els coneixements sobre
re turístic i/o periodístic.
l’espeleogènesi en els ambients litorals és quantitativa
Cal esperar a la dècada dels 90 del segle passat
i qualitativament important, tal i com veurem cap a la
per trobar referències que aportin noves dades sobre
part final d’aquest apartat. Emperò abans d’entrar en
l’espeleogènesi de les Coves del Drac, com a expo-
matèria, i encara que el nostre objecte d’interès sigui
nent paradigmàtic de l’endocarstificació en els materials
l’endocarstificació litoral, s’ha considerat imprescindible
del Miocè superior del Migjorn i Llevant de Mallorca.
dedicar algunes planes a situar de manera adequada
50

el marc conceptual en el que han anat evolucionant les
volupades per aquesta escola estableixen amb claredat
teories espeleogenètiques, fins a arribar a les formula-
que l’excavació de les coves es troba en tot moment
cions actuals. En aquest sentit, una exhaustiva revisió
controlada pel drenatge superficial contemporani, de tal
històrica d’aquestes qüestions pot ser consultada a
forma que es possible establir correlacions entre nivells
LOWE (1992), essent necessari també fer esment de
abandonats de galeries freàtiques i antigues terrasses
l’existència d’una important monografia (KLIMCHOUK
de sistemes fluvials (DAVIES, 1960). Segons aquest au-
et al., 2000) que consolida l’espeleogènesi –és a dir els
tor, l’excavació freàtica inicial dels conductes ve seguida
processos de formació de cavitats subterrànies– com
normalment per una evolució més o manco complexa
a un objecte específic d’investigació dins del conjunt de
i dilatada en la zona vadosa del carst, essent factible
l’estudi del carst.
reconèixer morfologies i sediments específics relacio-
nats amb la seva història morfogènica desenvolupada
diacrònicament en ambdues zones hidrogeològiques.
EVOLUCIÓ GENERAL DE LES TEORIES
La preocupació creixent per interpretar la disposició
ESPELEOGENÈTIQUES
en planta de les grans xarxes espeleològiques, permeté
a PALMER (1975) distingir dos patrons bàsics de cavi-
Durant el primer quart del segle XX, les investi-
tats subterrànies: el dendrític i el laberíntic. La presèn-
gacions sobre el carst estan centrades en aspectes
cia d’un o un altre patró vindrà condicionada per factors
geomorfològics i hidrogeològics molt generals, relacio-
bàsicament hidrogeològics, en concret pel caràcter de
nats (entre d’altres qüestions) amb l’adequació de les
la recàrrega de l’aqüífer. Per a aquest autor, les xarxes
idees sobre el cicle d’erosió, proposades pel geòleg
de planta dendrítica es corresponen amb una alimenta-
nordamericà W.M. Davis, a l’evolució geomorfològica
ció hídrica molt focalitzada (presència de dolines i en-
dels territoris calcaris. Des del punt de vista de la for-
golidors a la superfície), ja sigui autòctona o fins i tot
mació de les cavitats càrstiques, aquesta època està
al·lòctona. En canvi, les coves laberíntiques es relacio-
presidida per una important controvèrsia –origen vadós
nen amb els valors extrems del rang de velocitats del
versus origen freàtic–, que apareix ben documentada a
flux de les aigües subterrànies; aquests valors extrems
les obres de recapitulació coordinades per SWEETING
poden correspondre ja sigui a una infiltració molt difusa
(1981) i per WHITE & CULVER (2007). Dintre d’aquesta
(velocitats de flux baixes) o, contràriament, a situacions
controvèrsia, els investigadors europeus es trobaven
topogràfiques i/o geològiques concretes on tenen lloc
familiaritzats amb carsts de muntanya mitjana o alta, i
postes en càrrega dels aparells hidrogeològics durant
interpretaven les cavitats existents com a sistemes de
moments de crescuda.
conductes que funcionen com a autèntics rius subterra-
Un important pas qualitatiu dins el pensament es-
nis (MARTEL, 1921) els quals flueixen, dins una zona
peleogènetic actual ve donat per l’aportació de FORD &
vadosa molt dinàmica, des dels punts d’infiltració de les
EWERS (1978), autors que analitzen la disposició de les
aigües superficials fins a les surgències; aquests plan-
xarxes subterrànies centrant-se en la seva component
tejaments negaven la presència d’una autèntica zona
vertical, i relacionant els patrons tridimensionals de les
freàtica o saturada en els massissos càrstics, on tots els
cavitats amb els condicionants geològics i hidrològics.
buits existents es trobessin ocupats per les aigües sub-
Les idees formulades estableixen diversos estadis pel
terrànies en relació amb un determinat nivell de base.
que fa a la quantitat de discontinuïtats de la massa ro-
Contràriament, les àrees càrstiques estudiades pels
cosa susceptibles de ser utilitzades per les aigües sub-
geomorfòlegs americans (de relleu moderat i situades
terrànies (la freqüència de fissuració), paràmetre que
en uns contextos geològics ben diferents que els dels
s’incrementa amb el factor temps. Aquest desenvolupa-
països circummediterranis) contenien extenses xarxes
ment teòric, basat sobretot en localitats britàniques, in-
subterrànies excavades inequívocament en condicions
tegra en un únic marc coherent les controvèrsies prèvies
freàtiques, malgrat que haguessin experimentat amb
respecte de la gènesi vadosa, freàtica o epifreàtica dels
posterioritat una més o manco perllongada evolució
sistemes espeleològics. De fet en un mateix sistema po-
morfo-sedimentària en la zona vadosa del carst (DAVIS,
dran coexistir alguns sectors generats en la zona vado-
1930; BRETZ, 1942).
sa amb d’altres excavats en condicions freàtiques i, en
Arribats a mitjans del segle XX, les idees espeleo-
aquest darrer cas, l’evolució en el temps de la freqüència
genètiques de l’escola nordamericana –i, per extensió,
de fissuració afavorirà el canvi des d’una espeleogènesi
dels territoris anglosaxons– relacionaven l’origen de les
freàtica profunda cap a una excavació epifreàtica dels
xarxes espeleològiques amb les lleis generals que go-
conductes més moderns.
vernen la hidrologia subterrània, mantenint-se encara un
Ja a les acaballes del segle XX, PALMER (1991)
cert grau de discussió sobre si les condicions dels fluxos
publica un treball clau on desenvolupa i completa les
subterranis corresponien a rutes freàtiques profundes o
idees exposades alguns anys abans (PALMER, 1975).
es limitaven a la franja més superficial de la zona satura-
Aquest investigador nordamericà continua interessant-
da (SWINNERTON, 1932). En aquest sentit, RHOADES
se pels patrons planimètrics de les cavitats subterrànies,
& SINACORI (1941) postulaven la possible coexistència
elaborant una matriu de doble entrada que té en consi-
d’ambdós patrons de flux dins del mateix aqüífer, ob-
deració el caràcter de la recàrrega de l’aqüífer (meteòri-
servant-se una evolució en el temps que parteix d’unes
ca, ja sigui concentrada o difusa, profunda...) i el control
condicions freàtiques profundes fins arribar a una circu-
geològic de tipus litològic-estructural (permeabilitat ba-
lació epifreàtica en les proximitats de les surgències, a
sada en la fracturació, en l’estratificació, o en la porosi-
mesura que van progressant els processos de dissolució
tat intergranular). En la publicació que ens ocupa es fa
i eixamplament de conductes. Les investigacions desen-
una interessant distinció –que anirà consolidant-se en
51

el futur– entre l’espeleogènesi epigènica (relacionada
que es denomina hypogene speleogenesis, concepte
amb la participació del CO procedent de l’atmosfera o
que abraça la formació de coves mitjançant processos
2
el substrat edàfic) i l’espeleogènesi hipogènica, en la
espeleogenètics diversos (des de l’oxidació de H S fins
2
qual el potencial de dissolució té un origen no atmosfèric
a l’excavació de cavitats lligada al refredament d’aigües
(aportacions de H S, CO d’origen profund, termalisme,
termals), en aqüífers en els que s’observa una alimenta-
2
2
processos de mescla en general...). L’actuació dels fac-
ció hídrica basal –siguin de caràcter confinat o no– en
tors al·ludits més a dalt es materialitza en cinc patrons
lloc d’una recàrrega d’origen meteòric. Fent referència
de coves, que es corresponen amb combinacions es-
així mateix a la carstificació hipogènica, convé deixar
pecífiques dels dos condicionants principals: recàrrega
constància que, en el seu treball més recent, PALMER
i porositat. Els tipus de cavitats distingits per PALMER
(2007) inclou les coves de la zona de mescla costanera
(1991, 2000) són: a) dendrític (branchwork), b) laberín-
–a les quals ens referirem més endavant– dins la cate-
tic anastomosat (anastomotic maze), c) laberíntic so-
goria de les coves hipogèniques (Figura 1), donat que
bre fractures (network maze), d) espongiforme (spon-
la seva excavació no es relaciona amb una agressivitat
gework), i e) ramiforme (ramiform). Al llarg del present
derivada de processos superficials controlats per la par-
treball es tractaran i descriuran algunes d’aquestes tipo-
ticipació del CO d’origen atmosfèric i/o edafològic. En
2
logies –en particular les tres darreres– en ocupar-nos
aquestes pàgines, l’ús que farem de l’adjectiu hipogènic
dels sistemes espeleològics del Migjorn de Mallorca.
s’adaptarà als plantejaments de KLIMCHOUK (2007)
Aquestes idees han experimentat reformulacions i des-
donant-li així un contingut exclusivament hidrogeològic,
envolupaments addicionals força complexos (PALMER,
que no implica cap lligam amb un o altre mecanisme res-
2007), que apareixen reproduïts a la Figura 1.
ponsable de l’agressivitat de les aigües subterrànies.
Un aspecte comú, que es troba present a totes les
Les tendències més recents dins els estudis espe-
formulacions teòriques sobre els mecanismes espe-
leogenètics es decanten per la modelització –sobretot
leogenètics, és la influència gairebé determinant dels
numèrica– de la hidrogeologia dels aqüífers càrstics i
condicionants geològics en la formació de les cavitats
l’evolució de les xarxes subterrànies, amb la finalitat de
subterrànies (KLIMCHOUK & FORD, 2000). Aquesta
corroborar i donar solidesa a les assumpcions derivades
influència abraça des de qüestions estrictament litològi-
de l’observació directa de l’endocarst. Uns exemples
ques, com són la porositat primària o les característiques
adients d’aquestes tendències estan representats pels
mineralògiques de la roca encaixant, fins al paper de les
treballs inclosos a PALMER et al. (1999), així com per
discontinuïtats de la roca (plans d’estratificació, fractu-
l’excel·lent monografia de DREYBRODT et al. (2005)
ració...) en l’organització del drenatge subterrani. Dins
d’aquesta línia, algunes investigacions recents posen de
relleu que, freqüentment, els gran sistemes espeleolò-
L’ESPELEOGÈNESI A LES ÀREES LITORALS
gics es desenvolupen a favor d’unes poques disconti-
nuïtats de la massa rocosa, que constitueixen horitzons
Centrant-nos ja en les coves dels territoris litorals
preferencials on s’inicien els processos espeleogenè-
(Taula I), no és fins a la dècada dels 70 del passat segle
tics. Es tracta del que es coneix actualment com a in-
que es comença a reconèixer l’especificitat del compor-
ception horizons (LOWE, 2000; LOWE & GUNN, 1997),
tament geoquímic de la zona de mescla entre les aigües
els quals bàsicament s’estableixen en discontinuïtats
dolces meteòriques i les aigües marines (PLUMMER,
estratigràfiques importants, on es generen els primers
1975), tenint en compte, de més a més, que els meca-
sistemes de protocavitats que ulteriorment evoluciona-
nismes espeleogenètics convencionals no són capaços
ran cap a xarxes eficients de drenatge subterrani.
d’explicar satisfactòriament les peculiaritats de les ca-
L’estudi de l’endocarst durant el darrer quart del
vitats presents a les illes calcàries. Gairebé al mateix
segle XX, està marcat pel reconeixement de proces-
temps, es dóna un creixent interès per la carstificació
sos espeleogenètics molt particulars, però a la vega-
litoral en general, aspecte que es manifestarà més en-
da bastant generalitzats, que estan relacionats amb la
davant en la presència de capítols concrets sobre la ma-
dissolució de la roca calcària per fluids d’origen profund
tèria en els principals manuals de geomorfologia càrsti-
que donen lloc a una agressivitat no meteòrica de les
ca (JENNINGS, 1985; FORD & WILLIAMS, 1989).
aigües (presència de H S, termalisme...); es tracta de
L’agressivitat associada a la zona de mescla lito-
2
l’espeleogènesi hipogènica, esmentada ja de passada
ral fou argumentada per PALMER et al. (1977) a l’hora
en referir-nos als treballs de PALMER (1991, 2000). En
d’explicar la gènesi de les coves de les Bermudes, així
aquest sentit, els exemples d’algunes cavitats molt sin-
com per BACK et al. (1984) en interpretar alguns trets
gulars –com les existents a les Guadalupe Mountains
de la geomorfologia litoral de la península del Yucatán
(New Mexico, USA)– permeteren reconèixer el gran
(Mèxic). Partint de la base d’aquests treballs, i com a
abast de l’espeleogènesi ocasionada per l’àcid sulfúric,
resultat d’una intensa tasca d’investigació dirigida als
procedent de l’oxidació de fluids que contenen H S pro-
fenòmens endocàrstics de les Bahames, MYLROIE &
2
vinent, al seu torn, de jaciments propers d’hidrocarburs
CAREW (1990) exposaren un model espeleogenètic que
(EGEMEIER, 1981; HILL, 1990). Per altra banda,
explica la formació de coves de dissolució freàtica a la
l’espeleogènesi associada a fenòmens de termalisme
franja litoral de les illes calcàries: és el tipus de cavitat
ha estat reconeguda i documentada amplament a partir
que es passarà a conèixer internacionalment com a flank
dels carsts centreuropeus (DUBLYANSKY, 2000, 2005).
margin caves, denominació derivada del fet que aques-
Totes aquestes qüestions es troben adequadament sis-
tes coves es desenvolupen en el marge distal de la lent
tematitzades a una monografia recent (KLIMCHOUK,
d’aigua dolça existent a les illes carbonatades, justament
2007) on es passa revista a les diferents modalitats del
sota els flancs perifèrics dels territoris emergits.
52

Figura 1: S i s t e m a t i t z a c i ó
dels patrons de les
coves
càrstiques
en funció del tipus
de la recàrrega
hídrica i les carac-
terístiques estruc-
turals de la roca.
Els patrons de les
cavitats estan re-
presentats en plan-
ta, excepte aquells
casos colorats en
marró clar. Repro-
duït per cortesia de
Arthur N. Palmer,
del seu llibre “Cave
Geology” (2007).
Figure 1: Summary of cave
patterns in rela-
tion to the type of
groundwater
re-
charge and struc-
tural character of
the rock. Cave pat-
terns are shown in
map view, except
those shaded in
light brown colour.
Reproduced
by
courtesy of Arthur
N. Palmer, from his
book “Cave Geolo-
gy” (2007).
53

El model establert per MYLROIE & CAREW (1990)
EL CARST LITORAL DE MALLORCA
té en consideració l’agressivitat pròpia de les zones de
mescla que es produeixen a l’esmentada lent d’aigua
Fent referència de manera explícita al carst costaner
dolça, emfatitzant en particular els processos de disso-
de Mal orca, els trebal s publicats sobre espeleogènesi
lució freàtica litoral lligats a la interfase entre les aigües
són relativament escassos fins a les darreries del segle
dolces i les aigües marines subjacents. Les coves així
passat (Taula I). Deixant de banda les publicacions his-
generades tenen una estructura peculiar en forma de
tòriques de MARTEL (1896, 1903), que consideraven les
sales més aviat amples, disposades marginalment al
Coves del Drac com a un fenomen litoral ja que se li atri-
llarg de la línia de costa, les quals es perllonguen es-
buïa un origen estrictament relacionat amb l’erosió ma-
cassament cap a l’interior mitjançant conductes menors
rina (GINÉS, 1999), les cavitats de l’àrea de Portocristo
i petits buits bastant ramificats que arriben a fer-se im-
són contemplades amb posterioritat des de l’òptica de la
penetrables. En els treballs realitzats pels esmentats
carstificació convencional. Així, diferents autors propo-
autors queda patent en tot moment la subordinació de
sen la seva excavació per part de les aigües subterrà-
l’espeleogènesi al control imposat per la posició altimè-
nies continentals que circulen cap a la costa, en forma
trica del nivell marí (MYLROIE, 1983; MYLROIE & CA-
de rius subterranis més o manco tumultuosos (MAHEU,
REW, 1988), amb la seva complexa història de fluctua-
1912; DARDER, 1925, 1930); no obstant això, en tots els
cions glacioeustàtiques. La formació d’aquest tipus de
casos es fa patent la influència de la proximitat a la línia
coves càrstiques litorals –les flank margin caves– pot
de costa, evidenciada per la presència de llacs d’aigües
ser molt ràpida, havent-se documentat exemples exca-
salabroses controlats pel nivell marí (RODÉS, 1925).
vats en tan sols uns quants milers d’anys en eolianites
Dins d’una línia semblant, encara que quelcom més
quaternàries (MYLROIE & CAREW, 1986); cal afegir
encertada, FAURA Y SANS (1926) parla de l’actuació
que aquests mecanismes espeleogenètics han estat
de corrents d’aigües subterrànies, a la vegada que ar-
descrits a partir d’illes constituïdes per roques calcàries
gumenta l’acció dissolvent conjunta de les infiltracions i
molt recents (del Quaternari o, en tot cas, neògenes),
les aigües marines, posant l’accent així –tal vegada de
les quals es troben en una fase immadura de litificació i
manera una mica casual– en l’especificitat que suposa
estan dotades sempre d’una elevada porositat primària.
el caràcter litoral dels processos de carstificació que han
Les investigacions desenvolupades a les Bahames
tingut lloc.
i les Bermudes, juntament amb les efectuades en altres
Algunes dècades més tard, en diverses publicacions
entorns insulars oceànics (Illa de Mona, Illes Marianes...),
sobre coves del llevant de l’illa es posa l’èmfasi en el
portaren a l’elaboració d’un model de carstificació en les
paper dels processos de reajustament mecànic de les
illes calcàries, que contempla diferents disposicions de
voltes i parets de les cavitats (GINÉS & GINÉS, 1976,
les roques carbonatades i del basament no carstifica-
1987; TRIAS & MIR, 1977), que pràcticament arriben a
ble (MYLROIE & CAREW, 1997, 2000). Aquest model
desmantellar uns buits inicials excavats en condicions
(CIKM = Carbonate Island Karst Model) ha anat evolu-
freàtiques. Aquests processos queden en molt de casos
cionant amb el temps fins a assolir la formulació actual
fortament emmascarats per una exuberant decoració
en quatre tipologies –que es pot consultar a JENSON
d’espeleotemes.
et al. (2006) i MYLROIE & MYLROIE (2007)– la qual
Cal esperar a la dècada dels 90 per trobar una
contempla la presència o no de basament impermeable,
discussió crítica sobre l’espeleogènesi de les famoses
juntament amb diferents disposicions de les roques car-
Coves del Drac, feta des d’una perspectiva històrica (GI-
bonatades en relació amb l’esmentat basament. Tots el
NÉS & GINÉS, 1992), on s’adapten a l’àmbit geogràfic
casos estudiats se situen en un context de carstificació
del llevant i migjorn de Mallorca els coneixements ge-
eogenètica (VACHER & MYLROIE, 2002) de materials
nerats a les illes del Carib. En aquest treball es proposa
carbonatats d’elevada porositat i litificació immadura, en
un model evolutiu per a les cavitats de la regió càrstica
contraposició als carsts telogenètics desenvolupats en
del Migjorn –tal i com fou definida a GINÉS & GINÉS
roques calcàries que han sofert importants i dilatats pro-
(1989)– on es contemplen unes fases espeleogenèti-
cessos de diagènesi.
ques inicials, desenvolupades en condicions freàtiques
La formació de cavitats en les zones costaneres dels
a la zona de mescla litoral, seguides per processos de
continents han merescut també atenció, sempre en ínti-
col·lapse generalitzat dels sòtils i parets de les coves
ma relació amb les investigacions desenvolupades a les
que, a la vegada, s’intercalen amb episodis de deposició
illes calcàries, emperò contemplant els trets diferencials
d’espeleotemes; tot això resulta condicionat i controlat
–sobretot hidrogeològics– que la major extensió de les
en tot moment per la complexa història de les fluctua-
àrees càrstiques confereix a l’espeleogènesi litoral. Cal
cions del nivell marí al llarg del Quaternari (Figura 2).
esmentar, per exemple, els treballs recents de SMART
Aquestes idees apareixen exposades i complementa-
et al. (2006) sobre els gran sistemes subaquàtics del
des en un treball posterior on s’esbossa una classifica-
Yucatán, o les investigacions de FLOREA et al. (2007),
ció genètica de les coves de Mallorca (GINÉS, 1995),
que s’ocupen de l’endocarst de la península de Florida,
així com en un estudi monogràfic dedicat a posar al dia
distingint diferents nivells d’excavació de conductes en
els coneixements disponibles sobre el carst litoral del
relació amb l’evolució quaternària del nivell marí. En tots
llevant de l’illa (GINÉS, 2000b).
els casos està admès el paper geoquímic rellevant de
Durant els darrers anys, els progressos en
la zona de mescla entre aigües marines i continentals,
l’exploració subaquàtica de les coves litorals mallor-
reconeixent-se processos d’excavació actius associats
quines han anat aportant un enorme bagatge de dades
a les zones d’haloclines.
morfològiques, hidrològiques i espeleocronològiques
(GRÀCIA et al., 1997, 1998a, 1998b, 2000, 2001, 2003,
54

2005, 2006, 2007a; TUCCIMEI et al., 2006), que per-
on s’emmarca l’evolució de l’endocarst. Així mateix, les
meten tenir una visió molt més acurada de la disposició
exploracions en la Cova des Pas de Vallgornera (Lluc-
tridimensional de les cavitats, dels trets morfològics do-
major) anaven convertint aquesta localitat en una de les
minants, de la seva extensió real i dels límits cronològics
coves més importants de Mallorca, alhora que aportaven
any
bibliografia internacional
bibliografia Migjorn de Mallorca
1896
Coves del Drac formades per erosió marina
(MARTEL, 1896)
Coves dels Hams excavades per un riu
1912
subterrani
(MAHEU, 1912)
1925-
gènesi de les cavitats de Portocristo deguda a
1930
l’acció d’aigües subterrànies
(DARDER, 1925; FAURA Y SANS, 1926)
agressivitat de la zona de mescla entre aigües
1975
marines i continentals
(PLUMMER, 1975)
1976-
agressivitat de la zona de mescla en
excavació freàtica de les coves de les rodalies
1977
l’espeleogènesi de les Bermudes
de Portocristo
(PALMER et al., 1977)
(GINÉS & GINES, 1976; TRIAS & MIR, 1977)
comencen les publicacions sobre la morfogènesi
1983
de les coves de les Bahames
(MYLROIE, 1983;
MYLROIE & CAREW, 1986)
agressivitat de la zona de mescla com a
1984
explicació d’alguns trets de la
geomorfologia litoral del Yucatán
(BACK et al., 1984)
1987-
les cavitats costaneres de les Bahames
definició de la regió càrstica del Migjorn i les
com a indicadores de paleonivells marins
1989
seves característiques morfogèniques
del Pleistocè superior
(GINÉS & GINÉS, 1987; 1989)
(MYLROIE & CAREW, 1988)
model espeleogenètic basat en les coves de les
1990
Bahames: Flank margin cave model
(MYLROIE & CAREW, 1990)
model genètic de les Coves del Drac basat en
1992
l’excavació litoral en la zona de mescla
(GINÉS & GINÉS, 1992)
1995
classificació genètica de les coves de Mallorca
(GINÉS, 1995)
model que explica l’espeleogènesi en illes
primera exploració subaquàtica rellevant en
1997
carbonatades: Carbonate Island Karst Model
el carst del Migjorn: la Cova des Coll
(MYLROIE & CAREW, 1997, 2000)
(GRÀCIA et al., 1997)
exploracions subaquàtiques importants en
evolució del Carbonate Island Karst Model, fins
2000-
l’endocarst del Migjorn; reconeixement de
a contemplar quatre diferents
la rellevància dels processos de col·lapse i
2006
situacions possibles
observació de dissolució en haloclines
(JENSON et al., 2006;
(GRÀCIA et al., 2000 - 2007;
MYLROIE & MYLROIE, 2007)
GINÉS & GINÉS, 2007)
exploració d’una extensa xarxa subterrània en
2006-
estudis recents sobre l’espeleogènesi
la Cova des Pas de Vallgornera (~ 56 km), amb
a zones litorals del continent americà,
una morfogènesi força complexa
2008
com Yucatán i Florida
(MERINO, 2000, 2006;
(SMART et al., 2006; FLOREA et al., 2007)
MERINO et al, 2006, 2007, 2008;
GINÉS et al, 2008)
Taula I: Evolució cronològica del coneixement sobre la morfogènesi
Table I: Chronological evolution of the knowledge about the endokars-
endocàrstica a les àrees litorals, tant a escala internacional
tic morphogenesis in coastal areas, both at an international
com a escala local. En groc s’indiquen les publicacions anti-
and local scale. The ancient publications on Mallorcan caves
gues sobre coves de Mallorca, mentre que en blau i en verd
are shaded in yellow, whereas in blue and green are pointed
es ressalten, respectivament, les fites bibliogràfiques recents a
out the relevant recent contributions at an international and
nivell internacional i local.
local level respectively.
55

Finalment, cal fer referència a alguns treballs pu-
blicats els darrers anys on es posa l’accent en el pa-
per del processos de col·lapse i reajustament mecànic
en la morfogènesi de les coves del Migjorn de Mallorca
(GINÉS, 2000a; GRÀCIA et al., 2006), situant al mateix
temps l’espeleogènesi de l’àrea dins el context de la
carstificació litoral desenvolupada en materials carbona-
tats relativament recents (GINÉS & GINÉS, 2007).
Els condicionants litològics:
els dipòsits del Miocè superior
del Sud i Llevant de Mallorca

L’illa de Mallorca està formada per una sèrie alter-
nant de zones elevades, les Serres, i àrees deprimides,
les Marines i el Pla, resultat dels moviments extensius
que han afectat l’illa des del Miocè superior, i que han
estructurat definitivament tot el conjunt de làmines en-
cavalcants (el promontori balear, continuació de les se-
rralades Bètiques) emplaçades durant l’orogènia alpina
–des de l’Oligocè fins al Miocè mig– amb una clara ver-
gència vers el NW. Aquestes estructures compressives
són clarament visibles a les Serres, els horsts, afectant
als materials majoritàriament carbonatats mesozoics
que es dipositaren al marge occidental del Tethys (FOR-
NÓS & GELABERT, 2004).
Les zones deprimides, els grabens, estan reblertes
pels materials considerats postorogènics i que abracen
des del Miocè mig fins el Plio-Quaternari. Dins d’aquestes
Figura 2: Seqüència evolutiva proposada per a la morfogènesi de les
coves litorals del Migjorn de Mallorca (GINÉS & GINÉS, 1992).
conques neògenes les parts més subsidents presenten
a) excavació inicial per dissolució en règim freàtic, lligada a
potències importants de Pliocè i Quaternari, mentre que
situacions geoquímiques específiques (zona epifreàtica i zona
a les parts menys subsidents són els dipòsits tabulars
de mescla entre aigües continentals i marines); b) desenvo-
del Miocè superior els que afloren amplament (Figura
lupament volumètric de la cavitat mitjançant esfondraments
i ajustaments mecànics de les voltes; c) espectaculars fenò-
3a). Aquests dipòsits conformen el relleu estructural de
mens d’estalagmitització cobreixen un potent substrat de
la part oriental i sud de Mallorca (Migjorn), que acaba a
blocs rocosos; d) durant les oscil·lacions negatives del nivell
la línia de costa amb un seguit d’espectaculars penya-
marí es formen estalagmites aèries en el que són els actuals
l acs de la cova; e) les fluctuacions glacioeustàtiques positives
segats, amb una gran continuïtat només trencada per
del nivell marí queden enregistrades en forma d’alineacions
l’acció incisiva dels barrancs i torrents, i on els fenòmens
d’espeleotemes freàtics.
endocàrstics hi són ben presents.
Figure 2: Evolutionary sequence proposed to explain the morphogene-
Malgrat l’aparent uniformitat litològica carbonatada
sis of littoral caves in the Migjorn region from Mallorca island
del Migjorn, els dipòsits del Miocè superior mostren una
(GINÉS & GINÉS, 1992). a) initial phreatic excavation by dis-
certa complexitat, diferenciant-s’hi una sèrie de seqüèn-
solution, linked to specific geochemical situations (epiphrea-
tic zone and mixing zone between fresh and marine waters);
cies que es corresponen amb els diversos ambients de-
b) volumetric enlargement of the caves by means of the
posicionals (Figura 3b), disposats en arquitectures tam-
ceiling’s breakdown and collapse; c) spectacular speleo-
bé complexes pròpies de les plataformes carbonatades
thems deposition phenomena cover thick accumulations of
d’àmbit tropical, i que es caracteritzen des del punt de
fallen rock blocks and boulders; d) during Pleistocene sea
level falls, stalagmites can be formed in the present-day pools
vista litològic per una gran variabilitat textural.
of the caves; e) positive glacioeustatic fluctuations of the sea
Així, seguint a FORNÓS et al. (2002b) la seqüèn-
level are recorded as phreatic speleothems alignments.
cia inferior, que correspon cronològicament al Tortonià
inferior i està disposada en direcció a conca sobre el
mesozoic plegat, correspon a les Calcisiltites amb Hete-
noves dades morfogenètiques de rellevància (MERINO,
rostegina (POMAR, 1979). Es tracta de materials diposi-
1993, 2000, 2002, 2006, 2007; MERINO et al., 2006,
tats en una plataforma marina, en un ambient de rampa
2007, 2008). Totes aquestes investigacions sustenten,
carbonatada, i que estan compostos majoritàriament per
en línies generals, el model evolutiu proposat el seu dia
calcilutites que alternen amb capes de calcarenites, la
per GINÉS & GINÉS (1992), aportant endemés evidèn-
qual cosa els hi confereix una visible estratificació ho-
cies de processos actius de dissolució freàtica en les
ritzontal. Entre els grans bioclàstics que la composen,
haloclines observables en algunes cavitats (GRÀCIA et
a més d’abundants foraminífers i equinoderms, són les
al., 2007b).
algues coral·linàcies el component dominant, essent els
56

Figura 3: Mapa geològic simplificat de l’illa amb la situació de les cavitats
Figure 3: Simplified geological map of the island with the location of
(a) i columna litoestratigràfica sintètica del Miocè superior de
the caves (a) and synthetic litho-stratigraphical column of the
Mallorca (b). Apareixen remarcades en vermell les unitats on
Upper Miocene in Mallorca (b). The geological units where
es desenvolupa l’endocarst del Migjorn.
the endokarst of Migjorn region is developed are highlighted
in red.
coralls absents. La textura fina dels materials (pack-
Les fàcies que pertanyen al nucli de l’escull, sigui a
stone –TUCKER & WRIGHT, 1990 p. 20–) afavoreix la
la cresta com a la paret progradant, presenten una tex-
presència de bandes amb una intensa bioturbació. Des
tura framestone formada pel creixement de les colònies
del punt de vista hidrològic aquesta unitat es pot consi-
coral·lines, dominades pel gènere Porites i caracteritza-
derar un aqüitard, comportant-se com una unitat semi-
des pel diferent hàbit de creixement coral·lí que varia en
impermeable en la qual els fenòmens de carstificació hi
funció de la profunditat. L’estratificació d’aquesta fàcies
són pràcticament inexistents.
de front escullós es poc visible donant cossos massius
Disposada de forma concordant sobre l’anterior, o
de potència variable, en els quals es fa difícil observar
discordant sobre el basament mesozoic plegat, trobem la
cap laminació. És molt abundant la presència de macro-
següent unitat que correspon al Complex d’Esculls (PO-
organismes, tant reomplint els buits deposicionals com
MAR et al., 1983) d’edat Tortonià superior – Messinià
de forma incrustant sobre els coralls. Aquesta litofàcies
inferior (Figura 3b). Aquesta unitat presenta una gran va-
es caracteritza tant per l’elevadíssima porositat primària
riabilitat textural ocasionada per la complexa arquitectura
de tipus interpartícula com per la porositat secundària
que en resulta de la disposició dels diferents subambients
de tipus motlle, afavorida per la diferent mineralogia car-
implicats, en funció de les oscil·lacions del nivell de la
bonatada d’alguns dels seus components, especialment
mar (POMAR et al., 1996). En aquest sentit, i donada la
els coralls aragonítics. Aquest fet li confereix una espe-
importància que té la variabilitat textural resultant pel que
cial predisposició a l’espeleogènesi càrstica en raó de
fa a l’espeleogènesi, paga la pena diferenciar les litofà-
la seva elevada permeabilitat (FORNÓS & GELABERT,
cies que es poden trobar dins d’aquest complex escullós,
1995) i, en la mateixa línia, afavoreix la posterior evo-
disposat en franges paral·leles a la paleolínia de costa, la
lució morfològica de l’endocarst mitjançant successius
progradació del qual ha donat lloc a les actuals marines.
processos de col·lapse i dissolució dels materials resul-
Així, les fàcies més profundes i obertes associades al
tants (GINÉS & GINÉS, 2007).
desenvolupament escullós (fàcies de plataforma i de ta-
Finalment, trobem les litofàcies corresponents als
lús distal) estan formades per una alternança de calcare-
subambients més restringits del complex escullós, aque-
nites, més o menys fangoses (grainstone-packstone) de
lles que corresponen al lagoon, en les seves parts més
grans gruixuts i en les quals les algues vermelles formant
externes o obertes i les més internes o restringides. En
rodòlits són els components principals, amb nivells més
funció del grau d’obertura del lagoon, en les fàcies que
calcisiltítics (packstone-wackestone) que contenen fora-
podríem denominar externes, s’incrementa la mida de
minífers planctònics i abundants fragments de mol·luscs,
gra (grainstone-packstone) disminuint el percentatge de
equinoderms i algues vermelles. El conjunt presenta poca
fang i mostrant una major variabilitat en el tipus de com-
porositat. A peu del talús escullós, i caracteritzat per la
ponents presents, com és per exemple la presència de
laminació amb fort pendent en direcció a conca, trobem
coralls aïllats (patch reefs). Aquestes fàcies de lagoon
sediments calcarenítics molt grollers i de gran variabilitat
extern presenten baixa porositat primària però assoleixen
(packstone, grainstone, rudstone, floatstone) que tenen
una elevada permeabilitat mitjançant la fracturació. Com
com a bioclasts fragments de mol·luscs, equinoderms,
a fàcies que caracteritzen els ambients hidrodinàmica-
algues vermelles i verdes, briozous i també fragments de
ment més tranquils i interns del lagoon, tenim aquelles
coralls. Aquesta litofàcies (fàcies de talús) es caracterit-
que mostren una clara laminació horitzontal i una textura
za per una elevada porositat interpartícula.
fina (mudstone-wackestone), en les quals els peloids i
57

mol·luscs (sencers) en són els components principals.
Cendrar, Cambra dels Moros i l’extrem de la Galeria de
Des del punt de vista hidrològic aquests nivells de
les Còniques) corresponents a diversos esfondraments,
lagoon intern també es poden considerar aqüitards, en
que arriben fins i tot a tenir reflex a la superfície del te-
raó de la seva baixa porositat, i són poc favorables per a
rreny.
l’actuació dels processos càrstics.
A la Cova de sa Gleda es distingeixen de moment
La darrera seqüència pertanyent al Miocè supe-
cinc sectors principals (Sector Clàssic, Sector de Po-
rior correspon al Messinià (Figura 3b). A part d’una
nent, Sector Cinc-cents, Sector de la Unió i Sector de
sèrie d’unitats menors –relacionades amb dinàmiques
Gregal) els quals conformen un conjunt de passatges i
d’ambient litoral i restringit o amb fàcies de conca– pre-
sales de planta en certa manera laberíntica (Figura 4),
senta com a unitat més important, i molt ben represen-
que es desenvolupen amb una tendència general SW-
tada en el Migjorn de Mallorca, les Calcàries de Santa-
NE, de forma grosserament paral·lela a la línia de costa,
nyí també denominades Complex Terminal (ESTEBAN,
i a devers dos quilòmetres de la mateixa. La distància
1979/80). Disposada de forma lleugerament discor-
en línia recta entre els punts extrems de la xarxa topo-
dant sobre una superfície d’erosió, aquesta unitat està
grafiada fins al moment és d’uns 1.200 m. La fondària
afectada per un fort desenvolupament dels fenòmens
màxima que s’assoleix a les galeries submergides és de
paleocàrstics (FORNÓS, 1999). El Complex Terminal
-25 m per sota del present nivell marí.
presenta dues clares associacions de fàcies: la basal,
Les morfologies dominants en tota la cavitat són
caracteritzada per una marcada estratificació en capes
els esfondraments de les seves voltes i parets (Figura
decimètriques (formades per packstones de miliòlids
5a i b). De fet, la part explorada de la cova agrupa al
amb ostrèids i altres mol·luscs), que mostren estructures
manco vuit grans unitats de col·lapse, gairebé indepen-
verticals degudes a arrels hidromorfes i nivells finament
dents però enllaçades de manera més aviat aleatòria.
laminats per recobriments criptalgals; i la superior que
Aquestes unitats d’esfondrament tenen en general di-
correspon a un nivell massiu amb una gran presència
mensions compreses entre 70 i 120 m de diàmetre, es-
de les estructures tractives d’origen mareal i composi-
sent el factor explicatiu de les cambres terrestres abans
ció oolítica (grainstone), les quals alternen amb creixe-
esmentades (Figura 6), tres de les quals es relacionen
ments estromatolítics amb doms que poden superar el
al seu torn amb enfonsaments en superfície (Clot dels
metre de diàmetre. La presència de nivells centimètrics
Ullastres i Clots des Cendrar I i II). Entre les grans sa-
d’argiles i de materials carbonatats fins, a la base de les
les de col·lapse existents a la cavitat destaquen, per les
Calcàries de Santanyí, individualitza aquesta unitat des
seves dimensions, la Sala Francesc Ripoll (100 per 80
del punt de vista hidrològic. A més a més, el grau de
m) i, sobretot, la Galeria Cinc-cents de devers 500 m de
cimentació elevat i la poca porositat primària de la roca
llargada i fins a 80 m d’amplada màxima.
fan que l’espeleogènesi càrstica estigui en general poc
Malgrat el domini morfològic dels processos de
desenvolupada.
col·lapse i reajustament mecànic de les voltes, les for-
mes de dissolució de molt variades mides i tipologies
són abundants arreu de la cova (GRÀCIA, et al., 2007b).
Aquestes morfologies primàries de corrosió estan pre-
Cova de sa Gleda
sents en aquelles porcions concretes de la cova que
no es troben desarticulades pels esfondraments gene-
ralitzats que l’han afectada. Concretament, en algunes
Localitzada a la marina de Manacor, en terrenys de
zones com les galeries de les Haloclines i dels Gemecs,
Son Josep Nou, es tracta de la cavitat subaquàtica més
o el Sector de Gregal, sovintegen les galeries de disso-
important de Mallorca –i una de les més destacables
lució de seccions transversals irregulars o horitzontals,
d’Europa– amb un recorregut topografiat que supera els
desenvolupades a favor dels plans d’estratificació (Fi-
10.500 m, gairebé en la seva totalitat desenvolupats per
gura 5c). Les parts de la cavitat excavades aprofitant
sota del nivell marí actual. Compta amb una ja exten-
discontinuïtats estructurals resulten molt escasses.
sa bibliografia (FORNÓS et al., 1989; GRÀCIA & CLA-
Els espeleotemes són certament destacables enca-
MOR, 2001, 2006; GRÀCIA et al., 2007a) entre la que
ra que es tracti d’un cova negada per les aigües freàti-
destacarem l’estudi detallat dels tres sectors inicials de
ques litorals. A la deposició de les formacions habituals
la cova publicat per GRÀCIA et al. (2007b), que serveix
de degoteig (estalactites, estalagmites, colades...) du-
de base a la descripció que segueix i, eventualment,
rant els importants descensos del nivell marí associats
permetrà als interessats ampliar detalls sobre aquesta
a les glaciacions, s’afegeix la presència de nombrosos
excepcional localitat.
paleonivells d’espeleotemes freàtics relacionats amb
diverses estabilitzacions de la Mediterrània al llarg del
Pleistocè superior (TUCCIMEI et al., 2006). A diversos
BREU DESCRIPCIÓ DE LA CAVITAT
sectors de la cova és freqüent trobar els espeleotemes
fortament alterats i dissolts, en relació amb l’agressivitat
L’únic accés a la cova s’efectua mitjançant
que es dóna a la zona de mescla entre aigües de dife-
l’esfondrament del sòtil d’una àmplia sala (72 per 44 m),
rents salinitats (Figura 5d); aquests fets es mostren de
el fons de la qual, a la cota -36 m, es troba ocupat per
manera ben patent a la Galeria de les Haloclines i la Sala
un llac d’aigües salabroses. Aquest llac permet accedir
Francesc Ripoll, on bona part dels espeleotemes estan
a una extensa i voluminosa xarxa de sales i galeries,
molt malmesos pels processos de dissolució lligats a
majoritàriament subaquàtiques, que inclou tan sols qua-
les haloclines. La sedimentació detrítica fina suposa un
tre cambres terrestres (Sala dels Dos Llacs, Sala del
altre tret a destacar en sectors concrets de la cova, i
58

Figura 4: Topografies simplificades de les dues principals coves càrsti-
Figure 4: Simplified surveys of the two more extensive caves in the
ques del Migjorn de Mallorca.
Migjorn region from Mallorca island.
59

60

Figura 6: Topografia de la cova en la que s’indiquen les grans unitats
Figure 6: Survey of the cave showing the delimitation of the main
d’esfondrament observables i la seva relació amb enfonsa-
breakdown units and its relation with collapse features obser-
ments en superfície. 1) Clot dels Ullastres; 2) Clot des Cendrar I;
ved on the surface. 1) Clot dels Ullastres; 2) Clot des Cendrar I;
3) Clot des Cendrar II. També s’assenyala la localització de les
3) Clot des Cendrar II. The location of collected rock samples
mostres de roca recol·lectades.
is also included in the drawing.
presenta les característiques típiques ressenyades en
ció remetem al lector al treball de FORNÓS et al. (1989).
altres cavitats del Migjorn (GRÀCIA et al., 2005, 2006).
Aquesta seqüència es disposa sempre per damunt dels
S’observen sediments al·lòctons silicis relacionats amb
nivells del Complex d’Esculls, que és on s’hi desenvo-
les obertures a l’exterior –actuals o pretèrites–, jun-
lupen totes les sales i galeries explorades fins ara a la
tament amb una important sedimentació autòctona tant
cavitat. El contacte entre ambdues unitats consisteix en
de precipitats químics carbonatats lligats a la superfície
un contacte subhoritzontal, que puntualment mostra les
dels llacs com de partícules rocoses desagregades per
deformacions produïdes per l’evolució del paleocarst in-
la dissolució de les calcarenites miocenes.
tramiocè.
Els primers nivells observables corresponents al
complex escullós –encara en la cavitat subaèria– pre-
ASPECTES GEOLÒGICS DE DETALL
senten una bona estratificació plano-paral·lela en la
que s’aprecia una alternança de nivells calcarenítics i
Des d’un punt de vista geològic, a la Cova de sa
calcisiltítics característics de fàcies de lagoon. Per da-
Gleda s’hi observen clarament les dues unitats supe-
vall, ja ràpidament i gairebé coincidint amb les parets
riors del Miocè de Mallorca. Ja a l’esfondrament que
de les parts submergides de la cova, hi trobem nivells
permet l’entrada a la cavitat s’observa amb molt de
de calcàries massives lleugerament dolomítiques sense
detall la seqüència sedimentària pertanyent al Complex
estratificació evident i amb una gran porositat primària i
Terminal (Calcàries de Santanyí); per a la seva descrip-
de dissolució, parcialment reomplerta per ciment esparí-
Figura 5: Aspectes morfològics de la Cova de sa Gleda (Manacor). a)
Figure 5: Morphological aspects of Cova de sa Gleda (Manacor). a) the
els blocs rocosos relacionats amb l’esfondrament de les voltes
rock blocks produced by breakdown processes are present
estan presents a la majoria de sectors de la cavitat; b) els me-
all along the cave; b) breakdown mechanisms contribute to
canismes generalitzats d’esfondrament arriben a produir sales
the generation of chambers which dimensions are quite re-
de grans dimensions (Galeria Cinc-cents); c) galeria de disso-
markable (Galeria Cinc-cents); c) solutional gallery with ho-
lució de secció horitzontal desenvolupada a favor dels plans
rizontal cross-section developed along bedding planes; d)
d’estratificació; d) regata de dissolució generada presumible-
solutional notch formed presumably at the current haloclines,
ment en relació amb les haloclines que s’observen entre -13,5
observed between -13,5 and -14 m below the present-day sea
i -14 m per sota del present nivell marí. (Fotos: César Bodi).
level. (Photos: César Bodi).
61

Figura 7: Làmines primes (llum paral·lela) de les fàcies del Miocè supe-
Figure 7: Textural and compositional characteristics of representati-
rior més representatives presents a la Cova de sa Gleda, on
ve Upper Miocene rock facies present at Cova de sa Gleda
s’hi observen les característiques texturals i de composició.
observed in thin section (parallel light). a) framestone texture
a) textura framestone amb coralls (Porites) de la fàcies de front
showing corals (Porites) corresponding to the reef front facies;
d’escull; b) textura rudstone amb coralls i altra macrofauna (fà-
b) rudstone texture with corals and varied macrofauna (reef
cies de front d’escull); c) packstone amb equinoderms, forami-
front facies); c) packstone with equinoderms, foraminifers and
nífers i mol·luscs (fàcies de lagoon extern); d) wackestone amb
molluscs (external lagoon facies); d) wackestone with abun-
abundants peloids i foraminífers (fàcies de lagoon intern).
dant peloids and foraminifers (internal lagoon facies).
tic. Corresponen des del punt de vista textural a frame-
textulàrids) endemès d’abundants gasteròpodes (Figura
stone de creixement coral·lí, amb abundants coralls ti-
7d), suggereixen un ambient més restringit probable-
pus Porites, que caracteritzarien les fàcies de front es-
ment corresponent al lagoon intern.
cullós (Figura 7a). Aquestes se complementen amb ni-
vells més calcítics amb textures rudstone tot presentant
abundant macrofauna de mol·luscs i també amb una
ASPECTES MORFOGENÈTICS
gran porositat, tant primària com de motlle (Figura 7b).
Les fàcies descrites estan presents al llarg tant de tot el
Considerada en el seu conjunt, la Cova de sa Gle-
Sector Clàssic com del Sector Cinc-cents, amb lleuge-
da és una xarxa de sales d’esfondrament connectades
res modificacions diagenètiques que les hi donen una
entre sí mitjançant restes de galeries freàtiques, amb
coloració rosada. En canvi, en direcció nord-oest (a la
una disposició més aviat ramiforme (en el sentit usat per
Sala dels Dos Llacs) afloren els materials més calcisiltí-
PALMER, 2000, 2007) i amb morfologies de dissolució
tics de color blanc que mostren una bona estratificació,
espongiformes a petita i mitjana escala. Cal indicar que
corresponents a fàcies atribuïdes al lagoon extern (Fi-
la diferenciació entre xarxes espongiformes i ramiformes
gura 7c). Es tracta de calcàries blanques amb textura
efectuada per l’esmentat autor (Figura 1) es mostra bas-
que va de packstone a grainstone, però també wacke-
tant subtil, essent possible una gradació entre els diversos
stone, amb abundant presència dels foraminífers com a
tipus de coves laberíntiques, sobretot entre els patrons
components bioclàstics, peneròplids, rotàlids i qualque
espongiformes i ramiformes. En el nostre cas, l’apel·latiu
discòrbid, endemès de fragments d’algues vermelles,
de ramiforme ve justificat per tractar-se de sales i buits
briozous, equínids, balànids i, també, algun fragment de
irregulars dotats d’una tendència lleugerament ramifica-
corall. Aquesta fauna és característica dels ambients de
da, i una peculiar disposició tridimensional, per mor de
lagoon obert, probablement amb la presència d’algunes
l’actuació dels processos d’esfondrament (Figura 6).
clapes de praderes de fanerògames marines donada la
Encara que els mecanismes de reajustament me-
gran quantitat d’organismes epífits que s’hi observen.
cànic de les voltes estan molt avançats i generalitzats,
Més al nord-oest, nivells similars amb col·loracions ver-
existeixen evidències clares de dissolució activa lligada
melloses i textures tipus wackestone-packstone, amb
aparentment a les haloclines actuals, situades devers
abundants foraminífers de tipus aglutinat (incloent-hi
-11 m a la Sala Francesc Ripoll. Cal dir, emperò, que
62

tant l’agressivitat associada a les zones de mescla com
mesura conseqüència no tant de les formes primàries
els mecanismes de col·lapse (i ulterior dissolució dels
d’excavació, com de la coalescència de les grans uni-
blocs rocosos resultants), han estat condicionats durant
tats volumètriques generades pels successius col·lapses
tot el Quaternari per les oscil·lacions glacioeustàtiques
(GINÉS & GINÉS, 2007). Tota la morfogènesi del siste-
de la Mediterrània, amb l’escassa estabilitat temporal i
ma espeleològic ha estat controlada –tal i com ja s’ha
espacial que aquest fet comporta.
suggerit abans– per la història de les oscil·lacions de
La relació entre els trets morfològics de la cova i la
la Mediterrània durant el Quaternari, com ho posen de
litologia de detall no presenta pautes molt definitòries,
manifest, per exemple, els espeleotemes freàtics que
donat que tota la xarxa subterrània es troba excavada en
enregistren antigues estabilitzacions de la superfície de
el Complex d’Esculls del Tortonià, sense que s’observin
les aigües freàtiques.
variacions litològiques molt marcades entre els distints

subambients deposicionals. Estan representats els
mudstone microesparítics i els grainstone bioclàstics, si
bé és en els rudstone i framestone amb coralls –dotats
Cova des Pas de Vallgornera
d’una alta porositat primària– on es desenvolupen les
grans unitats d’esfondrament.
En suma, sembla tractar-se d’una cavitat relacio-
Situada a la Marina de Llucmajor, en terrenys de la
nada, pel que fa a la seva excavació, amb la zona de
possessió que dóna nom a la urbanització on s’obre la
mescla costanera, sense que hagi indicis de la participa-
cova, és en l’actualitat el fenomen espeleològic més ex-
ció d’altres modalitats espeleogenètiques (Taula II). Els
tens de l’illa de Mallorca amb un recorregut superior als
buits inicials de dissolució freàtica litoral s’han excavat
55.000 m (MERINO et al., 2008). La seva única entrada
preferencialment en les zones de major permeabilitat,
artificial fou perforada casualment el 1968, i les explo-
representades pels subambients deposicionals amb
racions rigoroses s’han anat succeint des dels anys 80
presència de coralls; per altra banda, és en aquests am-
(COLLIGNON, 1982; MERINO, 1993, 2000, 2002), amb
bients amb abundants bioconstruccions coral·lines on
un ritme extraordinari durant els últims cinc anys (MU-
han tingut lloc els esfondraments i col·lapses genera-
LET, 2006; MERINO, 2006, 2007a, 2007b, 2008; MERI-
litzats, que desorganitzen els buits freàtics inicials. De
NO et al., 2006, 2007, 2008; GINÉS et al., 2008). Per a
fet, la planimetria de la cova té un cert patró laberíntic
una descripció detallada de la cavitat i les seves morfo-
ramiforme (PALMER, 2007), però el qual és en bona
logies, recomanem la lectura dels darrers treballs citats.
tipus de cavitats i formes dominants
mecanisme
localitat
Miocè superior del Migjorn (Complex d’Esculls)
espeleogenètic
fàcies de front
fàcies de lagoon
grans cavitats ramiformes o
espongiformes on dominen les
presència de galeries
Cova de
excavació freàtica a
morfologies de col·lapse
de dissolució excavades
la zona de mescla
sa Gleda
abundants formes de dissolució
a favor dels plans
costanera
i presència de galeries
d’estratificació
excavades a favor dels plans
d’estratificació
excavació freàtica a
la zona de mescla
grans cavitats ramiformes o
costanera
espongiformes on dominen les
Cova des
morfologies de col·lapse
gran xarxa laberíntica amb fort
Pas de
galeries sinuoses excavades en
control estructural
la barrera de coralls
Vallgornera
possible gènesi
petites sales de col·lapse en
hipogènica: recàrrega
escasses galeries amb clar
coralls aïllats
basal i mescla amb
control estructural
abundants formes de
aqüífer meteòric
dissolució freàtica soma
abundants formes de dissolució
formes de dissolució de
possible origen hipogènic

Taula II: Mecanismes espeleogenètics implicats a les dues grans xar-
Table II: Speleogenetic mechanisms implied in the two studied caves,
xes subterrànies estudiades, i associació morfològica resultant
and resulting morphological assemblage as a function of the
en funció dels condicionants litològics.
lithological constraints.
63

BREU DESCRIPCIÓ DE LA CAVITAT
línia de costa) són molt freqüents les bioconstruccions
de coralls dissoltes (Figura 8c), de tal manera que es
La cova s’inicia amb una successió de sales que
generen buits i concavitats de formes i superfícies ben
assoleixen el nivell freàtic (el Sector Antic) i comuniquen
irregulars.
amb un espectacular conjunt de galeries i passatges
Els espeleotemes en general es distribueixen
aquàtics (el Sector Noves Extensions, descobert el
arreu de la cova i exhibeixen una riquesa i varietat de
1994) proveïts d’una rica decoració d’espeleotemes.
formes única a Mallorca, i fins i tot remarcable a nivell
Després de travessar el Llac de na Gemma, un pas es-
internacional (MERINO, 2006, 2007a, 2007b, 2008). A
tret situat a la Sala de na Bàrbara marca la connexió
banda dels espeleotemes convencionals de degoteig i
amb les importants extensions descobertes a partir de
de tipologies relativament poc habituals, hi ha magní-
l’any 2004. Aquests sectors recentment explorats, que
fics conjunts d’helictites i tota una immensa varietat de
de fet són els més importants del sistema espeleològic,
cristal·litzacions subaquàtiques, lligades a les grans ex-
comencen amb una agrupació de grans sales disposa-
tensions de gours que es troben a les grans galeries del
des en direcció NW-SE, entre les quals destaca la Sala
Sector Tragus. També estan representats els espeleo-
Que No Té Nom (Figura 8a), amb unes dimensions de
temes freàtics, essent ben cridaners els sobrecreixe-
200 per 80 m.
ments subactuals d’aragonita que es dipositen a l’actual
A partir d’aquest sector, denominat de les Grans Sa-
superfície dels llacs, així com alguns paleonivells relacio-
les, es diferencien fins a sis sectors addicionals (Figura
nats amb pulsacions transgressives del nivell marí com,
4) que es disposen en dos pisos netament diferenciats:
per exemple, els corresponents a l’últim interglacial.
el primer d’ells situat al voltant (o per davall) del nivell
A partir del Sector Grans Sales, la morfologia i to-
freàtic inclou bàsicament el Sector de Gregal i el Sector
pografia del sistema canvia radicalment, ja que s’estén
Subaquàtic de Gregal, mentre que el segon es localitza
una zona laberíntica per damunt del nivell freàtic (Sector
a una alçada d’uns 11 m per sobre de les aigües freàti-
F) on s’observen passatges controlats per directrius es-
ques i abraça el Sector Tragus, el Sector Nord i el Sector
tructurals ben evidents (diàclasis i fractures, en general).
F (Laberint Superior). Finalment, el Sector del Clypeas-
Dins aquest extens laberint, corresponent al nivell su-
ter es desenvolupa en torn al nivell freàtic, però guanya
perior, s’individualitzen un seguit de galeries rectilínies
altura progressivament en desembocar a l’espectacular
en direcció NE (Galeria del Tragus, Galeria de les Co-
Galeria del Mig Quilòmetre (Figura 8b).
lumnes, Galeria del GELL, Galeria d’en Pau, Línia 200
Els sectors interiors de la cova tenen una dispo-
i Gran Canyó) que es troben rígidament condicionades
sició bastant laberíntica, encara que es poden distin-
per fractures més o manco paral·leles. Les formes de
gir al manco set grans galeries rectilínies (Galeria del
dissolució freàtica esculpeixen totalment les parets de
Tragus, Galeria de les Columnes, Galeria del GELL,
les galeries (Figura 9a), predominant les concavitats de
Galeria d’en Pau, Línia 200, Gran Canyó i Galeria del
dissolució de petita i mitjana mida (sobretot decimètri-
Quilòmetre), disposades paral·lelament en una direcció
ques) i molt variades tipologies; les regates horitzontals
aproximada SW-NE al llarg de longituds d’ordre quilo-
també sovintegen, associades a facetes fortament incli-
mètric. Recents exploracions subaquàtiques han posat
nades i modelades al seu torn per petits canals subverti-
de manifest l’existència d’extenses galeries que es des-
cals de dissolució (MERINO, 2006). Tal i com ja s’ha es-
envolupen per sota del present nivell freàtic, de les quals
mentat abans, en determinats punts aquestes galeries
s’han topografiat fins al moment al manco 6.000 m, que
estan ben ornamentades per espeleotemes de tot tipus,
s’agrupen en el que s’ha denominat Sector Subaquàtic
i tenen bona part dels seus paviments ocupats per fan-
de Gregal.
tàstics gours fins i tot de desenes de metres de longitud.
Cal deixar constància, també, dels processos degrada-
tius de la roca que es poden observar arreu de la cavitat,
Principals trets morfològics
i que afecten principalment els sòtils i parts superiors de
les parets de sales i galeries. Aquests processos donen
Quant als aspectes morfològics, la Cova des Pas
lloc a extensions de roca pulverulenta, i més o manco
de Vallgornera és bastant variada, circumstància que
pastosa, de coloracions ben diverses que van des del
queda en part explicada per les seves excepcionals
blanc fins al marró obscur (MERINO, 2000, 2008). Mal-
dimensions, que donen cabuda a ambients subterra-
grat que col·loquialment se’ls denomini moonmilk, sem-
nis d’aspecte netament diferenciat. Els mecanismes de
bla tractar-se de fenòmens d’alteració i degradació de la
col·lapse de les voltes, encara que són presents en ma-
roca, en els quals encara està per determinar la possible
jor o menor mesura tot al llarg de la cavitat, es mostren
participació de microorganismes.
dominants al Sector Antic (Sala d’entrada i Galeria dels
El Sector de Gregal arrenca de la Sala Que No
Blocs) i al Sector Grans Sales, ja en les zones descober-
Té Nom i està integrat per vàries galeries rectilínies de
tes fa pocs anys (Figura 8a). Els dos sectors citats estan
notable longitud, emperò d’aparença força diferent en
enllaçats entre sí mitjançant magnífiques i molt extenses
comparació amb les galeries del Sector Tragus; aquest
zones aquàtiques d’aigües salabroses –el Sector No-
fet es deu a que són en la seva majoria passatges molt
ves Extensions, que inclou el Laberint Inferior i el Llac
aquàtics, que s’estenen al voltant i per davall del nivell
de na Gemma– on són omnipresents les morfologies
freàtic i és necessari recórrer bàsicament nedant. Així
de dissolució d’aparença espongiforme, alternant amb
mateix, els processos d’esfondrament són un fenomen
nombrosos i delicats espeleotemes. En aquests sectors
generalitzat tot al llarg de la Galeria del Quilòmetre (Fi-
més “externs” del sistema espeleològic (en el sentit que
gura 9b), el que li confereix un volum notable encara que
es tracta de les parts de la cavitat més properes a la
es manté el rígid control estructural SW-NE.
64

Figura 8: Cova des Pas de Vallgornera
(Llucmajor); aspectes morfo-
lògics de les sales i galeries
corresponents a les fàcies de
front d’escull. a) les grans sales
d’esfondrament són molt abun-
dants i assoleixen grans dimen-
sions (Sala que No Té Nom);
b) la Galeria del Mig Quilòme-
tre (al Sector del Clypeaster)
està excavada, sense cap
control estructural, tot al llarg
del front de coralls i mostra
espectaculars formes de dis-
solució en tota la seva secció;
c) detalls de les construccions
coral·lines afectades pels pro-
cessos de dissolució. (Fotos:
Antoni Merino).
Figure 8: Cova des Pas de Vallgornera
(LLucmajor);
morphological
aspects of the passages and
chambers corresponding to
reef front facies. a) breakdown
chambers are very abundant
reaching in some cases nota-
ble dimensions (Sala que No
Té Nom); b) the passage ca-
lled Galeria del Mig Quilòmetre
(Sector del Clypeaster) runs
over 500 m all along the reef
front, without any structural
control and showing specta-
cular dissolution features on its
whole cross-section; c) detail
views of coral buildings affec-
ted by solutional processes.
(Photos: Antoni Merino).
65

Cal fer una referència especial, finalment, a la Ga-
ne i rudstone, i presència d’abundant macrofauna així
leria del Mig Quilòmetre que constitueix l’extrem nord-
com colònies coral·lines bàsicament compostes pel gè-
occidental del Sector del Clypeaster. Es tracta d’una
nere Porites; els materials tenen una gran porositat de
curiosa galeria de dimensions respectables (500 m de
tipus primari i també de tipus motlle (Figura 11a), par-
llargada i 10 m d’amplada mitjana) que es desenvolupa,
cialment reblerta per ciment esparític. Aquestes fàcies
amb un traçat sinuós, tot resseguint el front coral·lí del
estan cobertes en aquest punt, i de forma especialment
complex escullós miocè, el qual ha estat literalment bui-
visible en part del Sector F, per fàcies de lagoon que
dat per dissolució (Figura 8b). El control estructural del
correspondrien a una seqüència deposicional posterior
traçat d’aquest passatge és inexistent i les morfologies
al desenvolupament escullós anteriorment descrit, se-
de dissolució espongiformes han modelat les seves vol-
guint l’arquitectura descrita per POMAR et al., (1996).
tes i parets, així com els blocs que constitueixen el seu
En aquest cas es tracta d’una roca blanca de com-
paviment. Els espeleotemes hi són absents, a excepció
posició calcítica amb textura packstone que presen-
d’algun punt concret cap al final de la galeria.
ta com a components principals foraminífers de tipus
Tant als passatges del nivell superior (Sector F,
porcel·lanoide (alveolínids, peneròplids, miliòlids petits),
Sector Tragus) com als del Sector de Gregal existeixen
alguns briozous i fragments de mol·luscs característics
notables acumulacions relictes de sediments fins, majo-
de condicions hipersalines i interpretats com a de fàcies
ritàriament vermellosos, en ocasions recoberts per una
de lagoon bastant restringit (Figura 11b).
pàtina negrenca que es presenta, així mateix, formant
En direcció nordest, seguint el model deposicional
una fina crosta a les parets de determinades galeries.
de l’escull i abraçant els sectors de Gregal, Tragus,
Algunes de les acumulacions sedimentàries observa-
Nord així com bona part del Sector Subaquàtic de Gre-
bles a la cova estan relacionades amb aportacions exte-
gal (Figura 10), hi aflora una roca calcària blanca força
riors com, per exemple, els dipòsits arenosos de l’extrem
pulverulenta (calcisiltita) de gra fi i composició calcítica,
oriental de la Sala Que No Té Nom, o els nombrosos
amb textures variables tipus wackestone, packstone i
restes de Myotragus que es troben mesclats amb sedi-
fins i tot grainstone (Figura 11c). Els seus components
ments fins a la part terminal de la Galeria del Tragus.
principals són els foraminífers, petits miliòlids, Elphi-
dium, textulàrids, Cibicides, Ammonia, a part de restes
d’equínids i alguns fragments d’algues vermelles que
ASPECTES GEOLÒGICS DE DETALL
caracteritzarien les fàcies del lagoon més obert, pro-
bablement amb clapes de praderes de fanerògames. A
La Cova des Pas de Vallgornera s’ubica en la seva
destacar també en aquest sector, la presència de pe-
totalitat dins del Complex d’Esculls del Miocè superior,
tites colònies coral·lines, poc desenvolupades i en for-
observant-se al llarg del seu desenvolupament les di-
ma de doms d’ordre mètric (patch reefs), característics
ferents fàcies que corresponen als subambients de-
d’aquests nivells del lagoon extern.
posicionals que el caracteritzen. El Complex Terminal
Finalment, en el sector més nordoriental del recorre-
(Calcàries de Santanyí) aflora de forma molt limitada als
gut de la cavitat la roca esdevé més blanca i pulverulenta
penya-segats de la zona costera (Figura 10), on es dis-
(calcisiltita), així com lleugerement dolomítica i amb una
posa en contacte sobre el Complex d’Esculls mijançant
certa recristal·lització, mostrant a més una estratificació
una superfície d’erosió clarament visible a n’es Dos Ulls.
ben marcada. Presenta com a textura dominant la wacke-
Aquí s’hi observa un paleopenya-segat esculpit sobre
stone (Figura 11d). Les seves característiques permeten
fàcies de lagoon del Complex d’Esculls, amb parets
interpretar aquestes com a fàcies de transició entre el
verticalitzades d’uns vuit metres al peu de les quals s’hi
lagoon extern i l’intern, amb abundants foraminífers tipus
acumulen grans blocs despresos i fossilitzats per les
Elphidium, Cibicides i Ammonia, entre d’altres, que indi-
calcarenites corresponents a les Calcàries de Santanyí
carien probablement variacions estacionals de salinitat.
(POMAR et al., 1983). Aquest contacte marca probable-
ment el límit de la cavitat en direcció sud, al menys fins
a la cota on hi afloren aquests dipòsits.
ASPECTES MORFOGENÈTICS
Centrant-nos en el desenvolupament de la xarxa
subterrània, observem que ja des de l’entrada de la ca-
Pel que fa a la interpretació de la morfogènesi de la
vitat i comprenent la major part del Sector Antic, Sector
Cova des Pas de Vallgornera, el primer i substancial fet
Grans Sales i Sector del Clypeaster hi afloren les fàcies
que crida l’atenció és sens dubte l’extraordinària mag-
pròpiament característiques del front escullós (Figura
nitud del fenomen, del qual es duen topografiats fins a
10). Estan integrades per calcàries i calcarenites de co-
la data més de 55.000 m (MERINO et al., 2008). El seu
lor blanc molt ben cimentades, amb textura framesto-
desenvolupament planimètric és força complex i –amb
Figura 9: Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor); aspectes morfo-
Figure 9: Cova des Pas de Vallgornera (LLucmajor); morphological as-
lògics de les galeries corresponents a les fàcies de lagoon.
pects of the passages corresponding to lagoon facies. a) view
a) galeria amb formes de dissolució molt cridaneres (regates,
of a gallery shaped with spectacular dissolution features (not-
facetes, concavitats de diverses mides...) excavada a favor
ches, bevels, pockets of diverse size...) and excavated along
d’una fractura clarament visible al seu sòtil (Foto: Antoni Me-
a joint clearly visible in its ceiling (Photo: Antoni Merino); b) in
rino); b) a la Galeria del Quilòmetre (Sector de Gregal) els
the gallery known as Galeria del Quilòmetre (Sector de Gregal)
processos d’esfondrament estan ben presents, encara que el
breakdown blocks are very frequent, besides the clear struc-
control estructural (diàclasis) és evident al sòtil del passatge
tural control (joints) evidenced at the passage ceiling (Photo:
(Foto: Bogdan Onac); c) els canals ascendents de dissolució,
Bogdan Onac); c) conspicuous solutional rising channels, of a
de possible origen hipogènic, són abundants sobretot en les
possible hypogenic origin, are well-represented particularly in
galeries del Sector de Gregal (Foto: Antoni Merino).
the passages from Sector de Gregal (Photo: Antoni Merino).
66

67

algunes matisacions– entra de ple en el que podríem
bioconstruccions de coralls buidats pels mecanismes de
denominar coves laberíntiques (PALMER, 1975, 1991,
dissolució diferencial (Figura 8c). Els processos de re-
2000, 2007), encara que cal destacar, en aquest cas,
ajustament mecànic dels buits creats per dissolució són
que la cova mostra una disposició espacial bastant he-
particularment intensos en aquestes fàcies molt poroses
terogènia si es comparen entre sí els diferents sectors
i poc consistents. Així mateix, un exemple paradigmàtic
que la integren (Figura 4). En aquest sentit, el patró la-
d’espeleogènesi del tot condicionada per la litologia és
beríntic de la cavitat varia des d’una disposició espon-
la abans citada Galeria del Mig Quilòmetre (a l’extrem
giforme-ramiforme en els sectors més sudoccidentals,
NW del Sector del Clypeaster), que suposa un cas ex-
on abunden les morfologies d’esfondrament, fins a una
cepcional de passatge que ressegueix el front de coralls,
xarxa de galeries amb rígid control estructural, però que
sense cap adaptació a directrius estructurals de caràcter
no arriben a formar un patró reticular massa evident.
tectònic (Figura 8b).
En contraposició als exemples anteriors, les grans
galeries i zones laberíntiques adjacents, corresponents
El paper de la variabilitat litològica
als sectors interns de la cova (Sector Tragus, Sector
Nord, Sector de Gregal), es desenvolupen en les fàcies
Els aspectes geològics de detall són els respon-
de lagoon extern del Complex d’Esculls (POMAR et al.,
sables de l’existència d’ambients morfogenètics ben
1996). Aquí, els materials calcaris són de caràcter bas-
diferenciats, els quals estan totalment controlats per
tant massiu i presenten una baixa permeabilitat però una
les característiques litològiques i hidrogeològiques dels
important fracturació, en la que dominen les direccions
subambients deposicionals dels dipòsits calcaris del
SW-NE (Figura 10), paral·leles als accidents estructu-
Miocè superior (Taula II). Per una banda, les zones
rals que determinen l’enfonsament de la veïna conca
de la cavitat amb esfondraments i col·lapses generalit-
de Campos. Aquestes llargues galeries mostren també
zats de les voltes (Sector Antic, Sector Grans Sales i
morfologies de col·lapse que, en ocasions, determinen
començament del Sector del Clypeaster) tenen lloc en
importants eixamplaments relacionats amb la presència
les fàcies de front coral·lí del Complex d’Esculls del
de construccions coral·lines aïllades (patch reefs) dis-
Tortonià (Figura 10), on són presents per tot arreu les
tribuïdes dins el conjunt del lagoon extern; la Plaça de
Figura 10: Desenvolupament planimètric de la xarxa subterrània, en re-
Figure 10: The plan pattern of the cave shows clear relations with the
lació amb la disposició de les fàcies del Complex d’Esculls
facies disposition within the Upper Tortonian Reef Complex
del Tortonià superior a la plataforma de Llucmajor. El Com-
in the Llucmajor platform. The Messinian Terminal Complex
plex Terminal messinià (CT) aflora tan sols als penya-segats
(CT) outcrops only at the sea cliffs of the area.
litorals de la zona.
68

Figura 11: Làmines primes (llum paral·lela) de les fàcies del Miocè supe-
Figure 11: Textural and compositional characteristics of representative
rior més representatives presents a la Cova des Pas de Vall-
Upper Miocene rock facies present at Cova des Pas de Vall-
gornera, on s’hi observen les característiques texturals i de
gornera observed in thin section (parallel light). a) frames-
composició. a) textura framestone amb coralls (Porites) i una
tone texture showing corals (Porites) and abundant primary
important porositat primària, corresponent a la fàcies de front
porosity, corresponding to the reef front facies; b) packstone
d’escull; b) textura packstone amb foraminífers, briozous i
texture with foraminifera, bryozoans and mollusc fragments
fragments de mol·luscs (fàcies de lagoon intern, condicions
(internal lagoon facies, hypersaline conditions); c) packstone
hipersalines); c) packstone amb foraminífers, equinoderms i
with foraminifera, equinoids and red algae (external lagoon
algues vermelles (fàcies de lagoon extern); d) wackestone-
facies); d) wackestone-packstone with foraminifera (internal
packstone amb foraminífers (fàcies de lagoon intern).
lagoon facies).
Toros i alguns altres eixamplaments de la Galeria del
peleogenètics implicats. Els processos de mescla litoral
Quilòmetre estan relacionats amb la dissolució massiva
han estat argumentats a l’hora d’explicar la gènesi de
d’edificis de coralls dispersos.
les coves costaneres del Migjorn de Mallorca (GINÉS
El final de les grans galeries que integren el Sector
& GINÉS, 1992; GRÀCIA et al., 2007a). Certament, les
Tragus i el Sector de Gregal semblen correspondre amb
zones de la Cova des Pas de Vallgornera més properes
un altre canvi litològic, concretament amb la presència
a la línia de costa no es diferencien gens, quant a la
dels dipòsits atribuïbles a les fàcies de lagoon intern
seva morfologia, de les cavitats clàssiques de l’àrea de
del Complex d’Esculls. En la part terminal tant de la
Portocristo; en tots els casos és un fet determinant la
Galeria del Tragus com de la Galeria del Quilòmetre,
participació dels processos d’esfondrament en la confi-
el rocam perd el caràcter massiu que ha presentat tot
guració volumètrica de l’endocarst (GINÉS, 2000a; GI-
al llarg d’aquests importants passatges, mostrant una
NÉS & GINÉS, 2007; GRÀCIA et al., 2006, 2007b).
disposició en bancs de materials més calcisiltítics, de
Malgrat la gairebé inqüestionable implicació dels
potència entre decimètrica i mètrica. Fins al moment tots
mecanismes espeleogenètics lligats a l’agressivitat de
els grans eixos SW-NE de la cova tenen un acabament
la zona de mescla costanera, les zones laberíntiques i
ben net, a una distància més o manco constant en rela-
–sobretot– les grans galeries dels sectors interns de la
ció amb la posició deduïda del front coral·lí del Tortonià
cova exhibeixen uns trets morfològics ben diferents. Es
(Figura 10).
tracta d’extenses formes de conducció ben modelades
per morfologies de dissolució que semblen indicar una
excavació en condicions freàtiques somes. Abunden les
Els mecanismes espeleogenètics
regates horitzontals associades a facetes de dissolució
inclinades (Figura 9a), així com concavitats irregulars
Una vegada establerta la morfologia general i el
centimètriques i decimètriques; no s’observen vertaders
patró espacial del sistema subterrani –i després de
scallops en cap part de la cavitat. Aquesta associació de
comprovar com la litologia condiciona ambdós aspec-
caràcters morfològics apunta cap a l’existència de pro-
tes– cal intentar reunir dades sobre els mecanismes es-
cessos espeleogenètics que han tingut lloc en la zona
69

freàtica d’un aqüífer litoral, però en el qual és present
tites galeries o cambres que acaben en culs-de-sac, en
una funcionalitat drenant al llarg d’una ben estructura-
els paviments dels quals s’obrin conductes verticals impe-
da xarxa de fractures eixamplades per la carstificació.
netrables que tal vegada poden correspondre a feeders,
Malgrat l’escassa pluviometria actual, la recàrrega me-
en el sentit emprat per KLIMCHOUK (2007). Una da-
teòrica de l’aqüífer és i ha estat important, sobretot si
rrera morfologia per ventura relacionada en qualque
es té en compte l’extensió superficial considerable de la
manera amb una alimentació hipogènica serien les to-
plataforma de Llucmajor. Els diversos episodis de sedi-
beres (MERINO, 2006), consistents en orificis verticals
mentació detrítica fina observables en les parts internes
de parets llises i molt corroïdes, que comuniquen pisos
de la cavitat, evidencien aportacions des de l’exterior
superposats de galeries i presenten, a les seves voreres
lligades a la infiltració directa de les precipitacions at-
superiors, curioses cristal·litzacions conegudes com a
mosfèriques.
cave rims.

Totes aquestes formes podrien ser indicis d’una recà-
rrega hipogènica basal (KLIMCHOUK, 2007), de la qual
Les possibles evidències d’espeleogènesi
està per determinar el seu caràcter hidrogeoquímic. Els
hipogènica
mecanismes espeleogenètics concrets que podrien estar
involucrats abraçarien des del refredament d’aigües ter-
Un aspecte addicional a tenir en consideració, pel
mals, fins a l’aportació d’aigües amb elevats continguts
que fa a l’espeleogènesi del sistema, és la possible par-
de CO hipogènic, passant també per l’agressivitat deri-
2
ticipació de mecanismes d’excavació de tipus hipogènic,
vada dels fenòmens de mescla entre l’aqüífer meteòric
en el sentit que KLIMCHOUK (2007) dóna a aquest ter-
som i la recàrrega profunda hipogènica (DUBLYANSKY,
me en relacionar-lo amb una recàrrega d’origen pro-
2000; KLIMCHOUK, 2007; PALMER, 2007). Un altre me-
fund, no meteòric. De fet el patró planimètric –i alguns
canisme geoquímic implicat podria ser la generació de
dels trets morfològics– que presenta aquest extens fe-
CO com a resultat de l’oxidació de metà (CH ) d’origen
2
4
nomen espeleològic no és del tot consistent amb una
profund; gas que ha estat reportat en pous amb aigües
alimentació càrstica convencional (veure Figura 1), a la
termals de la zona meridional de Mallorca (LÓPEZ,
vegada que mostra estructures laberíntiques difícils de
2007). Precisament, l’existència d’anomalies geotèrmi-
justificar amb els mecanismes de mescla litoral, emperò
ques a l’aqüífer lliure de la plataforma de Llucmajor, on
semblants als patrons de les cavitats produïdes per una
s’han documentat aigües termals amb temperatures de
recàrrega profunda i la seva eventual mescla amb aqüí-
fins a 51,6° C (LÓPEZ et al., 2004; LÓPEZ & MATEOS,
fers meteòrics soms (Taula II).
2006), vendria a sustentar la probable participació de
A més de la disposició espacial de la xarxa subte-
l’espeleogènesi hipogènica en la configuració d’aquest
rrània, existeixen algunes evidències que apunten tam-
gran sistema endocàrstic (Figura 12). Així mateix, les
bé cap a la implicació de processos d’espeleogènesi hi-
recents observacions efectuades a la Cova Nova de
pogènica en la formació d’aquesta singular cova. En les
Son Lluís (Porreres) apuntarien també al possible origen
galeries del Sector de Gregal, així com en altres parts
hipogènic d’aquesta cova, situada al límit septentrional de
de les zones internes de la cavitat, sovintegen uns cu-
la plataforma de Llucmajor però ja en materials calcaris
riosos canals ascendents de molt diverses mides que
del Mesozoic (GINÉS & GINÉS, 2006).
semblen correspondre’s amb fenòmens de dissolució
Cal consignar, finalment, la presència de sediments
freàtica antigravitatòria, en la línia dels rising wall chan-
específics –no observats de moment a altres cavitats
nels documentats per KLIMCHOUK (2007) en descriure
del Migjorn– consistents en dipòsits negrencs que
l’associació de formes que aquest autor denomina sota
apareixen com una pàtina que cobreix tant les parets
el terme Morphological Suite of Rising Flow. Les morfo-
d’algunes galeries com l’interior de les fractures del ro-
logies observades consisteixen en canals de dimensions
cam Miocè o, fins i tot, els sediments detrítics verme-
que van des del mil·límetre fins a alguns decímetres
llosos que abunden en determinats passatges. Dipòsits
d’amplada, i en ocasions de fins i tot més d’un metre
semblants han estat localitzats en algunes galeries sub-
de longitud (Figura 9c), que discorren verticalment per
mergides del Sector Subaquàtic de Gregal, on formen
les zones extraplomades de les parets de les galeries.
crostes minerals semblants a bimbolles centimètriques.
Freqüentment tenen el seu inici en petitíssims orificis o
En tots els casos, aquests materials presenten contin-
escletxes de la paret situades dins concavitats alveolars
guts elevats de Mn i en menor quantia de Fe, elements
centimètriques o decimètriques o, en el cas dels canals
que són moderadament solubles en les aigües anòxi-
més grans, arrenquen d’estrets conductes de tan sols
ques profundes i que, en assolir els aqüífers oxigenats
alguns centímetres de diàmetre; cap a dalt, aquestes
més superficials, poden precipitar en forma d’hidròxids i
formes ascendents van perdent amplada i fondària, fins
òxids (PALMER, 2007).
a la seva total extinció. Algunes d’aquestes morfolo-
gies són similars als bubble trails descrits per PALMER
(2007) consistents en canals originats per l’alliberament
La posició del nivell de base i l’edat de l’endocarst
de gasos (CO o H S, per exemple), que contribueixen
2
2
a l’agressivitat de les aigües freàtiques seguint trajec-
Una qüestió important, que precisa de qualque
tòries ascendents; de moment, no existeixen indicis de
comentari al respecte, rau en la possibilitat d’esbrinar
que l’oxidació de H S sigui un procés actiu en aquesta
alguna dada geomorfològica sòlida que permeti situar
2
cova.
l’evolució temporal de la gènesi de la cova. Per una ban-
Fent referència a formes d’escala molt superior,
da, les fluctuacions glacioeustàtiques de la Mediterrània
també s’observen, en els sectors interns de la cova, pe-
durant el Quaternari han determinat un nivell de base
70

Figura 12: Localització
d’algunes
anomalies geotèrmiques
conegudes a la part
meridional de Mallorca.
1) pous a prop de la
població de Llucmajor;
2) Païssa (Llucmajor);
3) Font Santa (Campos).
La Cova Nova de Son
Lluís (Porreres), que
mostra morfologies de
possible origen hipogè-
nic, se situa en materials
carbonatats plegats del
Mesozoic.
Figure 12: Location of some geo-
thermal anomalies known
at the southern part of
Mallorca island. 1) wells
near Llucmajor village;
2) Païssa (Llucmajor);
3) Font Santa (Campos).
Cova Nova de Son Lluís
(Porreres), that contains
features of a possible
hypogenic origin, is lo-
cated in folded Meso-
zoic carbonate rocks.
molt canviant, caracteritzat per una successió de dilatats
ries generades de mode sincrònic, i després aixecades
períodes de caràcter regressiu entre els que s’intercalen
diferencialment als seus sectors més septentrionals;
moments de nivell marí semblant a l’actual (intergla-
una altra possibilitat contemplaria una gènesi diacròni-
cials), on es podria situar l’excavació del sistema en
ca d’ambdós pisos, essent el pis superior aixecat més
unes condicions freàtiques litorals. Si tenim present
antic que les galeries dels sectors de Gregal. Qualsevol
l’existència d’espeleotemes freàtics que enregistren la
de les dues possibilitats implica una antiguitat important
transgressió del darrer interglacial (PAZZELLI, 1999;
de l’espeleogènesi, que probablement es remunti fins al
MERINO, 2000), en diversos punts de la cavitat, la gè-
Pliocè
nesi del sistema subterrani hauria de remuntar-se com a
mínim al Pleistocè mig o, més probablement, al manco
al Pleistocè inferior.
Per altra banda, a la variabilitat del nivell de base
Altres exemples d’espeleogènesi
associada al glacioeustatisme, cal afegir el fet que la
plataforma calcària del Miocè superior es troba afectada
en el Miocè superior de les Illes
per una tectònica distensiva finiterciària o fins i tot qua-
Balears
ternària. En aquest sentit, el Complex d’Esculls del Tor-
tonià aflora gairebé al nivell de la mar a l’extrem sud de
Mallorca, mentre que a l’àrea de Llucmajor (Cap Blanc)
La carstificació en els materials neògens postoro-
apareix a més de 50 m d’alçada (POMAR et al., 1996),
gènics de les Balears no es limita a la regió natural del
posant en evidència la rellevància de les deformacions
Migjorn de Mallorca, a la qual estem dedicant la nostra
tectòniques recents que han afectat el carst del Migjorn
atenció, sinó que també les illes menors presenten algu-
(FORNÓS et al., 2002a). Els paratges de Vallgornera
nes regions càrstiques ben individualitzades en roques
- Cala Pi s’inclouen en aquest sector aixecat en termes
carbonatades del Miocè superior. En aquest sentit, una
relatius, circumstància que ve a introduir una inestabi-
visió general del carst balear publicada ja fa alguns anys
litat addicional a l’hora d’interpretar els nivells de base
(GINÉS & GINÉS, 1989) reconeixia, a més del Migjorn
que han controlat l’excavació del sistema.
mallorquí, dues regions naturals amb abundants formes
Dins aquest context d’inestabilitat tectònica, és me-
subterrànies dins els materials neògens tant de la meitat
nester recordar l’existència d’un extens dèdal de gale-
meridional de Menorca com de la petita illa de Formente-
ries (Sector Tragus, Sector Nord i Laberint Superior)
ra. En aquell treball no es profunditzava en les possibles
situades devers 11 m per sobre del present nivell marí,
característiques diferencials de les esmentades regions
la posició altimètrica de les quals molt probablement és
càrstiques, descrivint-les simplement com a plataformes
conseqüència de l’esmentat aixecament relatiu. També
tabulars litorals de roques carbonatades d’elevada poro-
és interessant ressaltar la presència d’un altre important
sitat primària, que hostatgen abundants cavitats subte-
conjunt laberíntic de galeries (Sector de Gregal i Sector
rrànies i, en canvi, mostren un modelat exocàrstic bas-
Subaquàtic de Gregal) que es desenvolupen en torn al
tant pobre. Emperò, els avenços notables dels darrers
nivell marí actual o per sota d’ell. Queda per resoldre
anys pel que fa al coneixement espeleològic, sobretot
la incògnita de si es tracta d’un conjunt unitari de gale-
de l’illa de Menorca, posen de manifest que la carstifi-
71

cació del Miocè superior presenta a les diferents illes
presenta bombat cap al centre de la regió, formant una
clars trets diferencials, controlats per factors litològics i
laxa estructura anticlinal, l’eix del qual segueix una direc-
geomorfològics dels que ens ocuparem tot seguit.
ció NNE-SSW (GELABERT, 2003). Aquest aixecament
Fent referència als condicionants geològics, en lí-
relatiu del sector central del Migjorn repercuteix de ma-
nies generals les unitats que és possible reconèixer
nera decisiva en la distribució espacial tridimensional de
arreu de l’arxipèlag són molt similars des del punt de
les unitats del Miocè superior. Com a resultat d’aquesta
vista litoestratigràfic (Figura 3b). De fet, com ja hem es-
disposició estructural, a l’esmentat sector aixecat central
mentat en el cas de Mallorca, es poden distingir dins
predominen els dipòsits de la unitat inferior (UIB), men-
el Miocè superior de les Balears tres grans unitats, la
tre als extrems occidental i oriental aflora extensament
correspondència de les quals a les diferents illes queda
la unitat d’esculls superior, amb una lògica conseqüèn-
ben establerta a POMAR et al. (1996). En primer lloc
cia consistent en l’endocarstificació diferenciada dels
trobem una unitat basal corresponent al Tortonià infe-
tres sectors que es poden distingir dins aquesta regió
rior, de caràcter calcisiltític-calcarenític, que apareix a
natural (GINÉS & FORNÓS, 2004).
Mallorca i Menorca, encara que tan sols dóna coves
La configuració litoestructural que hem descrit de-
rellevants a aquesta darrera illa, tal i com es veurà
termina la hidrologia subterrània de les distintes subzo-
més endavant (Taula III). La segona unitat (el Complex
nes del Migjorn, així com l’abundància de cavitats i les
d’Esculls) pertany al Tortonià superior - Messinià inferior
seves característiques morfogèniques (GINÉS, 2003;
i està present a les tres regions càrstiques abans citades
TRIAS, 2004). Així, als dos sectors extrems (oriental i
–Migjorn de Mallorca, Migjorn de Menorca i Formente-
occidental) la presència de les fàcies esculloses de la
ra– tractant-se de fàcies d’escull d’elevada porositat
unitat superior del Miocè postorogènic fa que aquests
primària i molt carstificables; de fet, la gran majoria de
aqüifers litorals es caracteritzin per una elevada per-
les coves de les regions al·ludides es desenvolupen en
meabilitat –fins a 25 m/dia com a valors màxims– i un
aquests complexos de materials calcaris formats per les
funcionament hidrològic semblant al dels medis porosos
construccions coral·lines. Finalment, trobem una terce-
(BARÓN et al., 1979). En contraposició, la porció central
ra unitat atribuïda al Messinià (el Complex Terminal, o
del Migjorn presenta baixes permeabilitats del rocam
Calcàries de Santanyí), que no apareix representada a
(0,1 m/dia, en els materials de la Unitat Inferior de Ba-
Menorca i tan sols hostatja alguna cova important al sud
rres), dins d’un context geomorfològic constituït per un
de Mallorca (Taula III).
bloc aixecat tectònicament, en el qual s’hi encaixen im-
Es procedirà ara a avaluar les característiques dife-
portants valls fluvials.
rencials de l’espeleogènesi a les àrees càrstiques de les
El modelat endocàrstic resultant és força distint en
illes menors, amb la finalitat de veure com incideixen en
les tres subzones esmentades (Taula III). Per una part
aquests casos els condicionants litològics, en conjunció
queda molt clarament individualitzat un sector central,
amb uns marcs geomorfològics bastant diferents dels
en el qual el fet diferencial més destacable consisteix
que actuen al Sud i Llevant de Mallorca.
en l’existència de nombroses formes subterrànies de
drenatge, que s’obren a les parets dels principals ba-
rrancs (TRIAS, 2004). L’evolució de les coves d’aquest
EL MIGJORN DE MENORCA
sector va estar controlada –en primera instància i des
dels punts de vista hidrològic i geomorfològic– per la in-
Aquesta regió natural, que ocupa la meitat meridio-
cisió dels barrancs que integren la xarxa fluvial. Algunes
nal de l’illa, ofereix una relativa homogeneïtat fisiogràfi-
de les cavitats conegudes són hidrològicament actives,
ca donat que està integrada en la seva totalitat per di-
com la Font de sa Vall (o Cova de s’Aigo de Son Boter,
pòsits postorogènics miocens, els quals prograden cap
al municipi d’Es Migjorn Gran) que assoleix més de 3
al sud sobre un basament tectonitzat que abraça des
km de desenvolupament, pendents de confirmació topo-
del Paleozoic fins al Neogen. En els materials del Miocè
gràfica. La gènesi i evolució del carst a la porció central
superior de Menorca es distingeixen habitualment dues
del Migjorn està condicionada pel següent fet: la baixa
unitats (OBRADOR & POMAR, 2004). La inferior, que
permeabilitat, a petita escala, de la unitat inferior (UIB)
sol ser designada com a Unitat Inferior de Barres (UIB),
que afavoreix una carstificació molt focalitzada cap a
mostra una gran variabilitat textural, en predominar-hi
les discontinuïtats estructurals de la plataforma calcària.
les calcarenites i calcisiltites, i fins i tot els conglomerats,
En particular, és a l’endocarst on es fa ben evident la
segons l’ambient deposicional; des del punt de vista
concentració del drenatge a favor de les discontinuïtats
estratigràfic, es correspondria amb la unitat Calcisiltites
estructurals, ja que les formes de drenatge que es localit-
amb Heterostegina, que apareix a la base del Tortonià
zen a les vores dels barrancs exhibeixen plantes rectilí-
de Mallorca (POMAR et al., 1996). La unitat superior, en
nies rígidament controlades per la fracturació que afecta
canvi, correspon al Complex d’Esculls amb abundants
la massa rocosa.
cossos bioconstruïts, algues coral·linàcies i rodòlits que
Per altra banda, les coves dels extrems occidental i
alternen, així mateix, amb fàcies més calcarenítiques.
oriental del Migjorn, localitzades a les fàcies esculloses
En general, aquestes dues unitats superposades
de la unitat superior del Miocè postorogènic, s’haurien
presenten una distribució paral·lela al litoral on afloren
excavat en condicions freàtiques litorals, lligades presu-
preferentment (però de forma discontinua) els dipòsits
miblement a l’activitat geoquímica de la zona de mescla
de la unitat superior. La disposició estructural dels ma-
entre aigües marines i continentals. El control estructural
terials postorogènics del Migjorn és relativament simple,
és molt menys evident en aquest tipus de cavitat gràcies
ja que es troben disposats subhoritzontals, o una mica
a la major porositat i permeabilitat del rocam, que es ma-
inclinats cap al SW. El conjunt dels materials calcaris es
nifesta amb la presència de llacs subterranis d’aigües
72

salabroses afectats per les fluctuacions del nivell marí.
d’abundants ramificacions de dimensions petites que
Com a resultat de tot això, l’endocarst d’ambdós sectors
penetren molt poc terra endins. La morfologia de la cavi-
extrems ofereix trets distintius, com són el predomini
tat presenta acusades semblances amb les flank margin
de les sales àmplies evolucionades mitjançant meca-
caves de MYLROIE & CAREW (1990); es tractaria d’un
nismes d’esfondrament de les voltes, com per exemple
cas particular d’espeleogènesi litoral, que tan sols apa-
la coneguda Cova de s’Aigo (o de Parelleta) situada a
reix representat clarament al Miocè superior de Formen-
Cala Blanca, al municipi de Ciutadella. Les formes de
tera, tal i com es veurà a continuació.
drenatge de tendència rectilínia són gairebé inexistents
Les dades exposades posen de manifest que el
als dos sectors extrems del Migjorn de Menorca (GINÉS
Migjorn de Menorca és un molt bon exponent de com
& FORNÓS, 2004; TRIAS, 2004).
els factors litològics –mitjançant les diferències de
Cal dedicar algun comentari a la Cova d’en Xoroi
permeabilitat degudes a la variabilitat textural de la
(municipi d’Alaior), cavitat explotada turísticament que
roca–, juntament amb els condicionants imposats per
s’obre als penya-segats litorals de Cala en Porter. Con-
l’estructura tectònica i l’evolució geomorfològica de
sisteix en un seguit de sales d’origen freàtic, disposa-
l’àrea, donen lloc a tipus diversos de coves dins d’una
des de manera paral·lela a la línia de costa, i dotades
regió natural fisiogràficament d’aparença més aviat
a estratigrafia
b tipus de cavitats
regions
càrstiques
coves
sales de
galeries
cronologia
litologia
marginals
col·lapse
freàtiques
litorals
Migjorn
Messinià
––––
de
Menorca
Tortonià sup.
Complex d’Esculls
(sectors oriental i
occidental)
Tortonià inf.
Unitat Inferior Barres
(calcarenites i calcisiltites)
Migjorn
Messinià
––––
de
Tortonià sup.
––––
Menorca
(sector central)
Tortonià inf.
Unitat Inferior Barres
(calcarenites i calcisiltites)
Complex Terminal
Messinià
(fàcies oolítiques i
estromatolítiques)
Formentera
Tortonià sup.
Complex d’Esculls
Tortonià inf.
––––
Complex Terminal
Messinià
(fàcies oolítiques i
estromatolítiques)
Migjorn
Complex d’Esculls
(fàcies de lagoon)
de
Tortonià sup.
Mallorca
Complex d’Esculls
(fàcies de front)
Unitat Calcisiltites
Tortonià inf.
amb Heterostegina
abundància
presència
Taula III: Característiques de l’endocarst a les distintes regions que es
Table III: Characteristics of the endokarst at the different regions that can
poden distingir en el Miocè superior de les Illes Balears. Dades
be distinguished in the Upper Miocene of the Balearic islands.
estratigràfiques (a) i tipus de cavitats representats (b).
Stratigraphical data (a) and existing cave typologies (b).
73

bastant homogènia. L’actuació de processos espeleo-
lògica inqüestionable (MYLROIE & MYLROIE, 2007),
genètics diferenciats, fa possible l’existència de cavitats
tenint en compte que mentre la superfície d’una illa (o si-
litorals lligades a la zona de mescla en els extrems occi-
gui la recàrrega) s’incrementa exponencialment segons
dental i oriental de la regió, mentre que al sector central
ho fa el seu radi, el perímetre de l’illa (és a dir, les zones
només estan presents formes de conducció (funcionals
de descàrrega de l’aqüífer) tan sols s’incrementa lineal-
o no) evolucionades en relació amb la xarxa hidrogràfica
ment. Així, l’augment en la mida de les illes determina
exterior.
la transició cap a sistemes de drenatge més organitzats

en les illes majors, en detriment de les coves marginals
litorals que serien característiques de les illes de poca
LA PETITA ILLA DE FORMENTERA
entitat superficial.
En el cas de Formentera, l’abundància de coves
El Miocè superior de la menor de les Illes Pitiüses
marginals litorals (les coves de cingle de TRIAS, 1983)
aflora de manera espectacular en els penya-segats de
estaria controlada per factors geomorfològics i hidrogeo-
la Mola, mostrant una complexa seqüència de calcare-
lògics relacionats amb l’escassa extensió superficial de
nites esculloses amb abundants rodòlits que supera els
la Pitiüsa menor. La gran alçada a la que s’obren alguns
100 m de potència. Aquests materials es corresponen
dels millors exemples d’aquesta tipologia –més de 100
bàsicament amb el Complex d’Esculls (Tortonià supe-
m, pel que fa a algunes coves de la Mola– apunta cap
rior) encara que, al Cap de Barbaria, apareixen els dipò-
a una cronologia relativament antiga d’aquests proces-
sits del Complex Terminal (Messinià) que presenten una
sos d’espeleogènesi litoral (Pleistocè inferior, al manco),
sedimentació de tipus oolític-estromatolític (FORNÓS,
donat que aquestes formes endocàrstiques costaneres
1992).
han estat afectades per uns fenòmens d’aixecament
Les coves de Formentera són relativament abun-
neotectònic que assoleixen una magnitud gens menys-
dants, sobretot si es consideren les petites dimensions
preable.
de l’illa, alhora que bastant variades pel que fa a la
seva morfologia (TRIAS, 1983, 1986; TRIAS & ROCA,
1975). Deixant de banda algunes escasses cavitats de
EL CARST EN EL MIOCÈ SUPERIOR DE LES
caire laberíntic, com les Coves de Sant Val·lero, estan
BALEARS: UNA VISIÓ DE CONJUNT
representades algunes coves integrades per petites sa-
les d’esfondrament (Cova de Can Ferrando, Cova d’en
A la Taula III s’ha intentat sistematitzar els tipus de
Jeroni), tipologia aquesta que, com ja s’ha vist, és ha-
cavitats dominants a les distintes regions càrstiques que
bitual en les calcàries esculloses del Miocè superior de
es poden distingir en el Miocè superior de les Balears.
les Balears.
Si ens centrem en primer lloc en els dipòsits del Com-
A banda dels tipus de coves abans esmentats (Tau-
plex d’Esculls –d’edat Tortonià superior–, els quals són
la III), sense cap dubte el tret més original de l’endocarst
presents arreu de l’arxipèlag, es pot comprovar que la
de Formentera consisteix en el que TRIAS (1983) ano-
morfogènesi endocàrstica és força variada en aquests
mena coves de cingle. Aquesta tipologia és molt abun-
materials carbonatats d’elevada porositat primària. Men-
dant en determinats indrets de l’illa, com són la Mola i el
tre que a Formentera predominen les coves marginals
Cap de Barbaria (TRIAS, 1986; TRIAS & ROCA, 1975), i
litorals (flank margin caves), per mor dels condicionants
consisteix en coves de dimensions reduïdes o modestes
hidrogeològics lligats a les petites dimensions de l’illa,
que reuneixen una sèrie de característiques ben defini-
a les altres illes majors són del tot majoritàries les co-
tòries: presenten boques àmplies que s’obren als penya-
ves evolucionades pels esfondraments generalitzats
segats litorals; les seves plantes són allargassades i
d’unes cavitats primigènies, però amb una molt escassa
paral·leles als espadats costaners, comptant amb es-
pervivència de restes o evidències de les mateixes. A
cassa penetració cap a l’interior del massís; normalment
més a més, els importants canvis laterals i verticals de
consten d’una sala principal de la que parteixen ramifi-
fàcies (i de permeabilitat) relacionats amb l’arquitectura
cacions de menor entitat; dominen les morfologies de
del Complex d’Esculls, determinen l’existència d’altres
dissolució, mentre que els processos de reajustament
tendències morfogèniques diferenciades (presència de
mecànic de les voltes estan poc desenvolupats.
conductes rectilinis i de xarxes laberíntiques) fins i tot
Les coves de cingle que acabem de descriure es
dins el mateix sistema espeleològic, tal i com succeeix a
corresponen amb una precisió notable amb els caràc-
la Cova des Pas de Vallgornera.
ters morfològics de les flank margin caves descrites
Els altres pisos de la seqüència carbonatada del
per MYLROIE & CAREW (1990). La gènesi d’aquestes
Miocè superior (les unitats calcisiltítiques del Tortonià
“coves marginals litorals” –efectuant una traducció lliure
inferior i el Complex Terminal del Messinià) hostatgen
i simple del terme anglès– es relaciona, tal i com ja s’ha
bàsicament formes de drenatge rectilínies, en general
exposat al començament del treball, amb els processos
no funcionals, generades sobretot aprofitant la porosi-
de mescla associats a la perifèria de la lent d’aigua que
tat secundària establerta a favor de la fracturació (Tau-
s’estableix a les illes carbonatades. El fet que la petita
la III). Tots aquests condicionaments han contribuït a
illa de Formentera ofereixi l’única representació àmplia
configurar una realitat molt diversificada on els factors
i clara de flank margin caves a les Balears (Taula III),
litològics determinen els valors de permeabilitat, i als
té a veure sens dubte amb la mida de les diferents uni-
quals se superposen uns marcs geomorfològics diferen-
tats territorials que integren l’arxipèlag. En aquest sentit
ciats a cada illa, que regulen el funcionament hidrològic
cal remarcar que, als medis insulars, la variabilitat de la
i l’espeleogènesi desenvolupada a les distintes regions
seva extensió superficial té una repercussió hidrogeo-
càrstiques de l’arxipèlag.
74

L’espeleogènesi en el Migjorn de
ques, realitzades sobretot a la darrera dècada (GRÀCIA
Mallorca: una realitat cada cop
et al., 2007a), han aportat nova llum que complementa
l’esquema espeleogenètic proposat en treballs ante-
més complexa
riors (GINÉS & GINÉS, 1992; GINÉS, 1995, 2000b).
Un dels aspectes més destacables que es desprenen
de les investigacions recents és sens dubte el notable
Al llarg dels primers apartats d’aquest treball hem
desenvolupament planimètric assolit per algunes cavi-
tingut ocasió de comentar la relativa simplicitat de
tats, en particular com a resultat de l’exploració i topo-
l’espeleogènesi en els ambients litorals (MYLROIE &
grafia de les seves galeries submergides; aquest fet té
CAREW, 1990, 2000; MYLROIE & MYLROIE, 2007),
el màxim exponent en el cas de la Cova de sa Gleda,
des d’una perspectiva purament teòrica. En definitiva,
a Manacor, que supera els 10 km de recorregut majo-
quan es parla de carstificació litoral i, en concret, de
ritàriament subaquàtic (GRÀCIA et al., 2007b). Altres
l’espeleogènesi a les illes carbonatades, s’està sem-
cavitats com la Cova des Coll, a Felanitx –també de
pre invocant l’actuació de processos de dissolució en
dimensions notables, ja que assoleix els 7 km de des-
la zona de mescla entre aigües marines i aigües dol-
envolupament– mostren un control estructural evident,
ces, els quals tenen lloc molt sovint en materials calcaris
al temps que tenen una funció de drenatge més activa,
recents amb una elevada porositat primària. Les coves
relacionada en bona mesura amb els fluxos provocats
resultants no tenen una funcionalitat hidrològica desta-
per les oscil·lacions mareals (GRÀCIA et al., 2005). En
cable pel que fa al drenatge subterrani, ni presenten una
general, resulta cridanera l’elevada connectivitat exis-
adaptació evident a directrius estructurals (diàclasis, fa-
tent entre algunes coves properes, malgrat que el seu
lles...), degut sobretot a la important permeabilitat de la
tret morfològic dominant sigui la concatenació de grans
roca. Les fluctuacions glacioeustàtiques esdevingudes
sales d’esfondrament gairebé independents les unes
durant el Quaternari suposen variacions espacials no-
de les altres (GINÉS, 2000a); aquesta situació queda
tables dels nivells de base, amb clares repercussions
ben representada pel sistema espeleològic Pirata - Pont
evolutives i geocronològiques.
- Piqueta, a Manacor, recentment estudiat per GRÀCIA
Descendint a un nivell més proper a la nostra rea-
et al. (2006). En algun cas concret, com a la Cova de
litat, s’acaba d’exposar amb cert detall fins a quin punt
s’Ònix i la Cova dels Fumassos (GINÉS et al., 2007),
l’endocarst desenvolupat als materials del Miocè supe-
trobem fenòmens de col·lapse en els materials rocosos
rior de les Balears està ben lluny de presentar una ho-
del Miocè superior, emperò induïts per la carstificació de
mogeneïtat morfogènica marcada. Ans al contrari, la di-
les calcàries mesozoiques subjacents; no obstant això,
versitat de condicionants litològics i hidrogeològics pre-
aquesta situació no pareix generalitzable al conjunt del
sents a les nostres illes produeixen una varietat notable
Migjorn i tan sols ha estat observada a les dues locali-
de fenòmens subterranis, que abracen des de les peti-
tats esmentades, molt properes entre sí.
tes coves marginals (flank margin caves) de Formentera
Per acabar, cal fer una menció a part de la Cova
a les grans xarxes subterrànies existents en el cas del
des Pas de Vallgornera (MERINO et al., 2006, 2007,
Migjorn de Mallorca, a més de l’interessant i bigarrat en-
2008; GINÉS et al., 2008), a Llucmajor, cavitat del tot
docarst del Migjorn menorquí (Taula III).
singular dins l’endocarst del Migjorn de Mallorca, en la
Centrant-nos finalment en el llevant i sud de Mallor-
qual es conjuminen aspectes clàssics dins la configu-
ca, les noves exploracions espeleològiques subaquàti-
ració morfològica de les coves litorals d’aquesta regió
Figura 13: La Cova des Pas de Vall-
gornera mostra evidències
d’una gènesi complexa en
la que conflueixen tres vec-
tors espeleogenètics que
han actuat conjuntament,
però molt condicionats pels
factors litològics.
Figure 13: The genesis of Cova des
Pas de Vallgornera is a
complex matter owing to
the confluence of three
speleogenetic vectors that
have acted altogether, but
conditioned by strong litho-
logical factors.
75

càrstica amb d’altres trets força especials (Taula II).
quals estan treballant de forma continuada en la Cova
Els aspectes singulars d’aquesta localitat, que podem
des Pas de Vallgornera i en la Cova de sa Gleda. En
qualificar d’excepcional, fins i tot a escala internacional,
especial, cal agrair la col·laboració en les tasques de
són ben explícits i cridaners. Per una banda, es tracta
camp dels següents companys: Toni Croix, Mateu Fiol,
d’una xarxa subterrània de magnitud inesperada (més
Andreas Kristofersson, Guillem Mulet i Toni Mulet. Les
de 55 km de desenvolupament), en la que és patent
aportacions efectuades pels companys espeleobusseja-
un control litològic molt rígid que determina caracterís-
dors Bernat Clamor, Mateu Febrer i Pere Gamundí han
tiques netament diferenciades en els diversos sectors
estat també inestimables. Les fotografies subaquàtiques
de la cova. En aquest sentit salta a la vista una clara
es deuen a l’autoria de César Bodi i Oscar Espinasa. El
dicotomia entre els sectors de la cavitat excavats en les
col·lega i amic Dr. Bogdan Onac (Institute of Speleology
fàcies corresponents al front coral·lí i aquells altres que
Emil Racovitza, Cluj i University of South Florida, Tam-
es desenvolupen a les fàcies més internes del Com-
pa) ha subministrat també material fotogràfic, al mateix
plex d’Esculls del Miocè superior. Com a conseqüèn-
temps que ha contribuït amb dades sobre aspectes mi-
cia de tot això, coexisteixen a la mateixa cova zones
neralògics, geocronològics i morfològics.
de grans sales de col·lapse (fàcies de front amb cons-
Ens plau expressar el nostre reconeixement al Dr.
truccions coral·lines) i sectors francament laberíntics
Arthur N. Palmer (State University of New York, Oneon-
on s’individualitzen nombroses galeries paral·leles de
ta) per la seva amabilitat en permetre la reproducció de
major entitat (fàcies de lagoon), en les quals són ben
material gràfic per ell elaborat.
presents les directrius estructurals SW-NE associades a
Les presents investigacions han comptat amb la
l’enfonsament de la cubeta de Campos. Finalment, cal
col·laboració de personal divers lligat a la Universi-
consignar l’observació d’evidències morfosedimentàries
tat de les Illes Balears. Concretament, el Dr. Guillem
que podrien apuntar cap a una participació hipogènica
Mateu-Vicens ha participat amb el reconeixement dels
(sensu KLIMCHOUK, 2007) en la recàrrega i l’excavació
foraminífers, mentre que Joan Miquel Carmona, del De-
del sistema subterrani.
partament de Ciències de la Terra, ha contribuït amb
Tot això dibuixa un panorama força complex pel
la confecció de les làmines primes. A Joan Cifre, dels
que fa a l’espeleogènesi en la plataforma de Llucma-
Serveis Científico-Tècnics de la UIB, es deu l’obtenció
jor, que és menester tenir en consideració en interpretar
de difractogrames de les mostres.
l’endocarst del Migjorn de Mallorca, encara que aquest
Els treballs subaquàtics han estat finançats parcial-
model no ha de ser necessàriament extensiu al conjunt
ment gràcies als projectes de la Fundació “SA NOS-
de la citada regió càrstica. La complexitat del fenomen
TRA”, Caixa de Balears, dins les convocatòries d’ajuts
il·lustrat per la Cova des Pas de Vallgornera queda re-
per a projectes de Conservació de la Biodiversitat 2007
flectida a la Figura 13, on es postula la confluència de
i 2008. Volem agrair al Sr. Andreu Ramis, al Sr. Antoni
tres vectors espeleogenètics: dissolució freàtica litoral
Sorà, al Sr. Bartomeu Tomàs i a la Sra. Eva Villalonga
associada a la zona de mescla, carstificació epigènica
de la Fundació “SA NOSTRA”, Caixa de Balears les se-
produïda pel drenatge de les precipitacions meteòri-
ves atencions i bones disposicions.
ques, així com una probable recàrrega basal hipogènica
Finalment, cal consignar que bona part de les tas-
relacionada amb les anomalies geotèrmiques conegu-
ques desenvolupades s’emmarquen dins del projecte
des a aquesta part de l’illa (LÓPEZ et al., 2004; LÓPEZ
d’investigació del Ministerio de Ciencia e Innovación -
& MATEOS, 2006; LÓPEZ, 2007). L’actuació dels tres
FEDER CGL2006-11242-C03-01/BTE.
vectors espeleogenètics citats resulta mediatitzada en
tot moment pels canvis laterals i verticals a nivell de fà-
cies, que es donen en els diversos subambients deposi-
cionals que constitueixen el Complex d’Esculls del Mio-
Bibliografia
cè superior, els quals provoquen importants variacions
de paràmetres hidrogeològics clau com la porositat i la
BACK, W.; HANSHAW, B.B. & VAN DRIEL, J.N. (1984): Role of
permeabilitat.
groundwater in shaping the eastern coastline of the Yuca-
Aquest entramat de condicionants litològics i pro-
tan Peninsula, Mexico. In: LAFLEUR, R.G. (ed.) Ground-
cessos genètics diferenciats –dels quals està per de-
water as a geomorphic agent. Allen & Unwin Inc. 281-293.
terminar la seva importància relativa– constitueixen un
Boston, USA.
objecte d’investigació sobre el que només s’han insinuat
BARÓN, A.; BAYÓ, A. & FAYAS, J.A. (1979): Relación modelo
ara les seves línies més bàsiques. Les perspectives fu-
geológico – modelo hidrogeológico. Ejemplo: el acuífero
mioceno de la isla de Menorca. Act. II Simposio Nacional
tures de treball en aquestes excepcionals coves del Mi-
Hidrogeología. 4, 19 pàgs. Pamplona.
gjorn de Mallorca són d’una amplitud considerable.
BRETZ, J.H. (1942): Vadose and phreatic features of limestone
caverns. The Journal of Geology, 50 (6): 675-811.
COLLIGNON, M. (1982): Une première des spéléos namurois
a Majorque (Espagne). Au Royaume d’Hades. Groupe
Agraïments
Spéléo Namur-Ciney, 2: 15-26. Bouge, Bèlgica.
DARDER, B. (1925): La tectonique de la région orientale de
l’Ile de Majorque. Bull. Soc. Géol. de France, 4ª série, 25
(4-5): 245-278. París.
El present treball s’ha beneficiat de les intenses
DARDER, B. (1930): Algunos fenómenos cársticos en la isla de
activitats exploratòries i topogràfiques portades a ter-
Mallorca. Ibérica, 33 (818): 154-156. Tortosa, Tarragona.
me pels equips d’espeleòlegs del Grup Espeleològic de
DAVIES, W.E. (1960): Origin of caves in folded limestone. Nat.
Llubí, Agrupació Voltors i Grup Nord de Mallorca, els
Speleol. Society Bulletin, 22 (1): 5-18. Huntsville, USA.
76

DAVIS, W.M. (1930): Origin of limestone caverns. Geological
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1975): Los medios lacustres hipogeos
Society of America Bulletin, 41: 475-628.
representados en el karst mallorquín, y sus respectivas
DREYBRODT, W.; GABROVŠEK, F. & ROMANOV, D. (2005):
tendencias morfogénicas. Endins, 2: 9-12. Palma de Ma-
Processes of speleogenesis: a modeling approach. Karst
llorca.
Research Institute at ZRC SAZU. ZRC Publishing. 376
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1977): Datos bioespeleológicos obteni-
pàgs. Ljubljana.
dos en las aguas cársticas de la isla de Mallorca. 6è Sim-
DUBLYANSKY, Y. (2000): Hydrothermal speleogenesis: its set-
posium d’Espeleologia. Escola Catalana d’Espeleologia
tings and peculiar features. In: KLIMCHOUK, A.B.; FORD,
- S.I.S. del C.E. de Terrassa. 81-95. Terrassa, Barcelona.
D.C.; PALMER, A.N. & DREYBRODT, W. (eds.) Speleo-
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1987): Características espeleológicas
genesis. Evolution of karst aquifers. National Speleological
del karst de Mallorca. Endins, 13: 3-19. Palma de Mallorca.
Society. 292-297. Huntsville, USA.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las Coves del Drac (Manacor,
DUBLYANSKY, Y. (2005): Hydrothermal caves. In: CULVER,
Mallorca). Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins,
D.C. & WHITE, W.B. (eds.) Encyclopedia of caves. Else-
17-18: 5-20. Palma de Mallorca.
vier. Academic Press. 300-305. Burlington, USA.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (2007): Eogenetic karst, glacioeustatic
EGEMEIER, S.J. (1981): Cavern development by thermal waters.
cave pools and anchialine environments on Mallorca Is-
Nat. Speleol. Society Bulletin, 43: 31-51. Huntsville, USA.
land: a discussion of coastal speleogenesis. International
ESTEBAN, M. (1979/80): Significance of the Upper Miocene
Journal of Speleology, 36 (2): 57-67. Bologna, Itàlia.
Reefs of the Western Mediterranean. Palaeogeography,
GINÉS, J. (1995): L’endocarst de Mallorca: els mecanismes
Palaeoclimatology, Palaeoecology, 29: 169-188.
espeleogenètics / Mallorca’s endokarst: the speleogenetic
FAURA Y SANS, M. (1926): Cuevas de Mallorca. XIV Cong.
mechanisms. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i
Geol. Intern., Inst. Geol. España, Gráficas Reunidas, S.A.
les coves de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. En-
78 pàgs. Madrid.
dins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 71-86. Palma
FLOREA, L.J.; VACHER, H.L.; DONAHUE, B. & NAAR, D.
de Mallorca.
(2007): Quaternary cave levels in peninsular Florida. Qua-
GINÉS, J. (2000b): El karst litoral en el levante de Mallorca: una
ternary Science Reviews, 26: 1344-1361.
aproximación al conocimiento de su morfogénesis y crono-
FORD, D.C. & EWERS, R.O. (1978): The development of limes-
logía. Tesi Doctoral. Departament de Ciències de la Terra,
tone cave systems in the dimensions of length and brea-
Universitat de les Illes Balears. 595 pàgs + 29 làms. Inèdit.
dth. Canadian Journal of Earth Science, 15: 1783-1798.
GINÉS, J. (2003): 5. El modelado kárstico. In: ROSSELLÓ,
FORD, D.C. & WILLIAMS, P.W. (1989): Karst geomorphology
V.M.; FORNÓS, J.J. & GÓMEZ-PUJOL, L. (eds.) Introduc-
and hydrology. Unwin Hyman. 601 pàgs. Londres.
ción a la Geografía Física de Menorca. Guía de Campo
FORNÓS, J.J. (1992): Geología de las Pitiüses. La Era Ter-
de las XVIII Jornadas de Geografía Física. Asociación de
ciaria. Guía de la Naturaleza de Eivissa y Formentera, 3:
Geógrafos Españoles - Universitat de València - Mon. Soc.
25-36. Eivissa.
Hist Nat. Balears, 10: 65-70. Palma de Mallorca.
FORNÓS, J.J. (1999): Karst collapse phenomena in the Upper
GINÉS, J. & FORNÓS, J.J. (2004): 16. Caracterització del carst
Miocene of Mallorca (Balearic Islands, Western Mediterra-
del Migjorn: la seva contribució al modelat del territori. In:
nean). Acta Geologica Hungarica, 42 (2): 237-250.
FORNÓS, J.J.; OBRADOR, A. & ROSSELLÓ, V.M. (eds.)
FORNÓS, J.J. & GELABERT, B. (1995): Litologia i tectònica del
Història natural del Migjorn de Menorca: el medi físic i
carst de Mallorca / Lithology and tectonics of the Majorcan
l’influx humà. Mon. Soc. Hist Nat. Balears, 11: 259-274.
karst. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves
Palma de Mallorca.
de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 /
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1976): Ses Coves del Pirata. Endins, 3:
Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 27-43. Palma de Mallorca.
41-45. Palma de Mallorca.
FORNÓS, J.J. & GELABERT, B. (2004): Baleares. In: VERA,
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1989): El karst en las Islas Baleares.
J.A. (ed.) Geología de España. Sociedad Geológica de
In: DURÁN, J.J. & LÓPEZ-MARTÍNEZ, J. (eds.) El karst en
España – IGME. 450-464. Madrid
España. Sociedad Española de Geomorfología. Monogra-
FORNÓS, J.J.; GELABERT, B.; GINÉS, A.; GINÉS, J.; TUCCI-
fía 4: 163-174. Madrid.
MEI, P. & VESICA, P.L. (2002a): Phreatic overgrowths on
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2006): La Cova Nova de Son Lluís (Po-
speleothems: a useful tool in structural geology in littoral
rreres, Mallorca). Notes sobre aspectes històrics i geoes-
karstic landscapes. The example of eastern Mallorca (Ba-
peleològics. Endins, 29: 5-24. Palma de Mallorca.
learic islands). Geodinamica Acta, 15: 113-125.
GINÉS, J.; FORNÓS, J.J.; TRIAS, M.; GINÉS, A. & SANTAN-
FORNÓS, J.J.; POMAR, L. & RAMOS-GUERRERO, E. (2002b):
DREU, G. (2007): Els fenòmens endocàrstics de la zona
Balearic Islands. In: GIBBONS, W. & MORENO, T. (eds.)
de Ca n’Olesa: la Cova de s’Ònix i altres cavitats veïnes
The Geology of Spain. The Geological Society. 327-334.
(Manacor, Mallorca). Endins, 31: 5-30. Palma de Mallorca.
London.
GINÉS, J.; GINÉS, A.; MERINO, A.; MULET, A. & MULET, G.
FORNÓS, J.J.; PRETUS, J.L. & TRIAS, M. (1989): La Cova de
(2008): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Ma-
sa Gleda (Manacor, Mallorca), aspectes geològics i biolò-
llorca). Una localitat excepcional des del punt de vista del
gics. Endins, 14-15: 53-59. Palma de Mallorca.
patrimoni geoespeleològic. In: PONS, G.X. (ed.) V Jorna-
GAY, S. & CHAMPSAUR, B. (1885): Album de las Cuevas
des de Medi Ambient de les Illes Balears, Soc. Hist. Nat.
de Artá y Manacor. Luis Fábregas, Librería Española. 50
Balears, 59-60. Palma de Mallorca.
pàgs + 25 gravats. Palma de Mallorca. Barcelona.
GRÀCIA, F. & CLAMOR, B. (2001): La Cova de sa Gleda. Sub-
GELABERT, B. (2003): La estructura geológica de Menorca:
terránea, 16: 24-34. Madrid.
las zonas de Tramuntana y Migjorn. In: ROSSELLÓ, V.M.;
GRÀCIA, F. & CLAMOR, B. (2002): Las exploraciones suba-
FORNÓS, J.J. & GÓMEZ-PUJOL, L. (eds.) Introducción a
cuáticas en el karst litoral del Migjorn de Mallorca / Les
la Geografía Física de Menorca. Guía de Campo de las
exploracions subaquàtiques al carst costaner del Migjorn
XVIII Jornadas de Geografía Física. AGE - Universitat de
de Mallorca. Boletín SEDECK, 3: 56-75. Madrid.
València - Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 10: 39-48. Palma
GRÀCIA, F. & CLAMOR, B. (2006): Cova de sa Gleda. In: MA-
de Mallorca.
YORAL, D. & MATEU, T. (eds.) Mallorca, bellezas en la
GINÉS, A. (1999): Edouard-Alfred Martel et la spéléologie à
oscuridad. Guía práctica y visual de la espeleología en
Majorque. L’Année Martel 1997. L’homme qui voyageait
Mallorca. Espeleo Mallorca S.C. 229-238. Sant Llorenç
pour les gouffres. 291-300. França.
des Cardassar, Mallorca.
GINÉS, A. (2000a): Patterns of collapse chambers in the endo-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; AGUILÓ, C. & WATKINSON, P.
karst of Mallorca (Balearic Islands, Spain). Acta Carsologi-
(1998a): La Cova des Drac de Cala Santanyí (Santanyí,
ca, 29 (2): 139-148. Ljubljana.
Mallorca). Endins, 22: 55-66. Palma de Mallorca.
77

GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. & FE-
LÓPEZ, J.M. (2007): Las manifestaciones hidrotermales del
BRER, M. (2006): El sistema Pirata - Pont - Piqueta (Ma-
sur de Llucmajor, Mallorca. Memòria d’Investigació. De-
nacor, Mallorca): geomorfologia, espeleogènesi, hidrolo-
partament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes
gia, sedimentologia i fauna. Endins, 29: 25-64. Palma de
Balears. 132 pàgs. Inèdita.
Mallorca.
LÓPEZ, J.M. & MATEOS, R.M. (2006): Control estructural de
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; JAUME, D.; FORNÓS, J.J.; URIZ, M.J.;
las anomalías geotérmicas y la intrusión marina en la pla-
MARTÍN, D.; GIL, J.; GRACIA, P.; FEBRER, M. & PONS,
taforma de Llucmajor y la cubeta de Campos (Mallorca).
G.X. (2005): La Cova des Coll (Felanitx, Mallorca): espe-
Las aguas subterráneas en los países Mediterráneos. Ins-
leogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentologia, fauna i
tituto Geológico y Minero de España. Serie Hidrogeología
conservació. Endins, 27: 141-186. Palma de Mallorca.
y Aguas Subterráneas, 17: 607-613. Madrid.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; LANDRETH, R.; VICENS, D. &
LÓPEZ, J.M.; MATEOS, R.M. & BALLESTER, A. (2004): Apor-
WATKINSON, P. (2001): Evidències geomorfològiques
taciones del sondeo de investigación geotérmica Lluís Mo-
dels canvis del nivell marí. In: PONS, G.X. & GUIJARRO,
ragues al modelo de funcionamiento hidrogeológico de las
J.A. (eds.) El canvi climàtic: passat, present i futur. Mon.
aguas termales de la plataforma de Llucmajor (Mallorca).
Soc. Hist. Nat. Balears, 9: 91-119. Palma de Mallorca.
VIII Simposio de Hidrogeología. Asociación Española de
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & LAVERGNE, J.J. (2000): Les co-
Hidrogeólogos. 2: 379-388. Zaragoza.
ves de Cala Varques (Manacor, Mallorca). Endins, 23: 41-
LOWE, D.J. (1992): A historical review of concepts of speleoge-
57. Palma de Mallorca.
nesis. Cave Science, 19 (3): 63-90.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & WATKINSON, P. (1998b): La Cova
LOWE, D.J. (2000): Role of stratigraphic elements in speleoge-
d’en Passol i altres cavitats litorals situades entre Cala sa
nesis: the speleoinception concept. In: KLIMCHOUK, A.B.;
Nau i Cala Mitjana (Felanitx, Mallorca). Endins, 22: 5-18.
FORD, D.C.; PALMER, A.N. & DREYBRODT, W. (eds.)
Palma de Mallorca.
Speleogenesis. Evolution of karst aquifers. National Spe-
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J. & CLAMOR, B. (2007a): Cavitats
leological Society. 65-76. Huntsville, USA.
costaneres de les Balears generades a la zona de mescla,
LOWE, D.J. & GUNN, J. (1997): Carbonate speleogenesis: an
amb importants continuacions subaquàtiques. In: PONS,
inception horizon hypothesis. Acta Carsologica, 26 (2):
G.X. & VICENS, D. (eds.) Geomorfología litoral i Quater-
457-480. Ljubljana.
nari. Homenatge a Joan Cuerda Barceló. Mon. Soc. Hist.
MAHEU, J. (1912): Exploration et flore souterraine des caver-
Nat. Balears, 14: 299-352. Palma de Mallorca.
nes de Catalogne et des Iles Baléares. Spelunca, 8 (67-
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; CLAMOR, B.; FEBRER, M. & GA-
68): 1-108. París.
MUNDÍ, P. (2007b): La Cova de sa Gleda I. Sector Clàssic,
MARTEL, E.A. (1896): Sous Terre. Cueva del Drach, a Major-
Sector de Ponent i Sector Cinc-cents (Manacor, Mallorca):
que. Ann. Club Alpin Franc., 23: 1-32. París.
geomorfologia, espeleogènesi, sedimentologia i hidrolo-
MARTEL, E.A. (1903): Les cavernes de Majorque. Spelunca,
gia. Endins, 31: 43-96. Palma de Mallorca.
5 (32): 1-32. París.
GRÀCIA, F.; JAUME, D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER,
MARTEL, E.A. (1921): Nouveau traité des eaux souterraines.
P.; CLAMOR, B.; GUAL, M.A. & VADELL, M. (2003): Les
Librairie Octave Doin. 838 pàgs. Paris.
coves de Cala Anguila (Manacor, Mallorca). II: La Cova Ge-
MERINO, A. (1993): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucma-
novesa o Cova d’en Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia,
jor, Mallorca). Endins, 19: 17-23. Palma de Mallorca.
hidrologia, sedimentologia, fauna, paleontologia, arqueolo-
MERINO, A. (2000): Nuevas extensiones de la Cova des Pas
gia i conservació. Endins, 25: 43-86. Palma de Mallorca.
de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). Endins, 23: 7-21.
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O.
Palma de Mallorca.
& LANDRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses
MERINO, A. (2002): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucma-
Partions - Portocolom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-
jor, Mallorca). Boletín SEDECK, 3: 134-141. Madrid.
36. Palma de Mallorca.
MERINO, A. (2006): Espeleotemas poco frecuentes y morfolo-
HABSBURG-LOTHRINGEN, L.S. (1884): Die Balearen in Wort
gías de corrosión hallados en la Cova des Pas de Vallgor-
und Bild geschildert. Brockhaus. Vol. 5. Leipzig.
nera. Endins, 30: 49-70. Palma de Mallorca.
HILL, C.A. (1990): Sulfuric acid speleogenesis of Carlsbad Ca-
MERINO, A. (2007a): Algunos espeleotemas poco habituales
vern and its relationship to hydrocarbons, Delaware Basin,
hallados en la Cova des Pas de Vallgornera. Nuevas ob-
New Mexico and Texas. American Association of Petro-
servacions. Endins, 31: 111-116. Palma de Mallorca.
leum Geologists Bulletin, 74: 1685-1694.
MERINO, A. (2007b): Solutional sculpturings and uncommon
JENNINGS, J.N. (1985): Karst geomorphology. Basil Blackwe-
speleothems found in the Cova des Pas de Vallgornera,
ll. 293 pàgs. Oxford.
Majorca, Spain. NSS News, 65 (9): 14-20. Huntsville,
JENSON, J.W.; KEEL, T.M.; MYLROIE, J.R.; MYLROIE, J.E.;
USA.
STAFFORD, K.W.; TABOROŠI, D. & WEXEL, C. (2006):
MERINO, A. (2008): Nueva aportación al conocimiento de los
Karst of the Mariana Islands: the interaction of tectonics,
espeleotemas y morfologías existentes en la Cova des
glacio-eustasy, and freshwater/seawater mixing in island
Pas de Vallgornera. Endins, 32. Palma de Mallorca.
carbonates. In: HARMON, R.S & WICKS, C. (eds.) Pers-
MERINO, A.; MULET, A. & MULET, G. (2006): La Cova des
pectives on karst geomorphology, hydrology and geoche-
Pas de Vallgornera: 23 kilómetros de desarrollo topogra-
mistry. Geological Society of America, Special Paper 404:
fiado (Llucmajor, Mallorca). Endins, 30: 29-48. Palma de
129-138.
Mallorca.
KLIMCHOUK, A.B. (2007): Hypogene speleogenesis: hydro-
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA, F.
geological and morphogenetic perspective. National
(2007): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Ma-
Cave and Karst Research Institute. Special Paper 1. 106
llorca): 40 kilómetros de desarrollo topografiado. Endins,
pàgs. Carlsbad, New Mexico.
31: 101-110. Palma de Mallorca.
KLIMCHOUK, A.B. & FORD, D.C. (2000): Lithologic and struc-
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA, F.
tural controls of dissolutional cave development. In: KLIM-
(2008): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Ma-
CHOUK, A.B.; FORD, D.C.; PALMER, A.N. & DREYBRO-
llorca) alcanza los 55 kilómetros de desarrollo topográfico.
DT, W. (eds.) Speleogenesis. Evolution of karst aquifers.
Endins, 32. Palma de Mallorca.
National Speleological Society. 54-64. Huntsville, USA.
MULET, G. (2006): Cova des Pas de Vallgornera. In: MAYO-
KLIMCHOUK, A.B.; FORD, D.C.; PALMER, A.N. & DREYBRO-
RAL, D. & MATEU, T. (eds.) Mallorca, bellezas en la os-
DT, W. (eds.) (2000): Speleogenesis. Evolution of karst
curidad. Guía práctica y visual de la espeleología en Ma-
aquifers. National Speleological Society. 527 pàgs. Hunts-
llorca. Espeleo Mallorca S.C. 249-266. Sant Llorenç des
ville, USA.
Cardassar, Mallorca.

78

MYLROIE, J.E. (1983): Karst Geology and Pleistocene history
POMAR, L.; ESTEBAN, M.; CALVET, F. & BARÓN, A. (1983):
of San Salvador Island, Bahamas. In: GERACE, D.T. (ed.)
La Unidad Arrecifal del Mioceno Superior de Mallorca. En:
Proceedings of the First Symposium on the Geology of
POMAR, L., OBRADOR, A., FORNÓS, J.J. & RODRÍ-
San Salvador Island, March 22–25, 1982. CCFL. 6-11. Ft
GUEZ-PEREA, A. (eds.) El Terciario de las Baleares. Guía
Lauderdale, Florida.
de las Excursiones del X Congreso Nacional de Sedimen-
MYLROIE, J.E. & CAREW, J.L. (1986): Minimum duration for
tología. Menorca. 139-175.
speleogenesis. Com. 9º Cong. Intern. Espeleol., 1: 249-
POMAR, L.; WARD, W.C. & GREEN, D.G. (1996): Upper
251. Barcelona.
Miocene reef complex of the Llucmajor area, Mallorca,
MYLROIE, J.E. & CAREW, J.L. (1988): Solution conduits as
Spain. In: FRANSEEN, E.; ESTEBAN, M.; WARD, W.C. &
indicators of late Quaternary sea level position. Quaternary
ROUCHY, J.M. (eds.) Models for carbonate stratigraphy
Science Reviews, 7: 55-64.
from Miocene reef complexes of the Mediterranean regio-
MYLROIE, J.E. & CAREW, J.L. (1990): The flank margin model
ns. SEPM Concepts in Sedimentology and Paleontology,
for dissolution cave development in carbonate platforms.
5: 191-225.
Earth Surface Processes and Landforms, 15: 413-424.
RHOADES, R. & SINACORI, N.M. (1941): Patterns of ground-
MYLROIE, J.E. & CAREW, J.L. (1997): Land use and carbo-
water flow and solution. Journal of Geology, 49: 785-794.
nate island karst. In BECK, B.F. & STEPHENSON, J.B.
RODÉS, L. (1925): Los cambios de nivel en las cuevas del
(eds.) The engineering geology and hydrogeology of karst
Drach (Manacor, Mallorca) y su oscilación rítmica de 40
terranes. Brookfield. 3-12. Balkema.
minutos. Mem. Acad. Cienc. Art. Barcelona, 19 (7): 207-
MYLROIE, J.E. & CAREW, J.L. (2000): Speleogenesis in coa-
221. Barcelona.
stal and oceanic settings. In: KLIMCHOUK, A.B.; FORD,
SMART, P.L.; BEDDOWS, P.A.; COKE, J.; DOERR, S.; SMI-
D.C.; PALMER, A.N. & DREYBRODT, W. (eds.) Speleo-
TH, S. & WHITAKER, F.F. (2006): Cave development on
genesis. Evolution of karst aquifers. National Speleological
the Caribbean coast of the Yucatan Peninsula, Quintana
Society. 226-233. Huntsville, USA.
Roo, Mexico. In: HARMON, R.S & WICKS, C. (eds.) Pers-
MYLROIE, J.R. & MYLROIE, J.E. (2007): Development of the
pectives on karst geomorphology, hydrology and geoche-
carbonate island karst model. Journal of Karst and Cave
mistry. Geological Society of America, Special Paper 404:
Studies, 69 (1): 59-75. Huntsville, USA.
105-128.
NÚÑEZ-JIMÉNEZ, A. (1967): Clasificación genética de las
SWEETING, M.M. (ed.) (1981): Karst Geomorphology. Hut-
cuevas de Cuba. Academia de Ciencias de Cuba. 224
chinson Ross Publishing Company. Benchmark Papers in
pàgs. La Habana.
Geology, Vol. 59. 429 pàgs. Stroudsburg, Pennsylvania.
OBRADOR, A. & POMAR, L. (2004): 4. El Miocè del Migjorn. In:
SWINNERTON, A.C. (1932): Origin of limestone caverns. Geo-
FORNÓS, J.J.; OBRADOR, A. & ROSSELLÓ, V.M. (eds.)
logical Society of America Bulletin, 43: 662-693.
Història natural del Migjorn de Menorca: el medi físic i
TRIAS, M. (1983): Espeleologia de les Pitiüses. Institut d’Estudis
l’influx humà. Mon. Soc. Hist Nat. Balears, 11: 73-92. Pal-
Eivissencs. Estudis breus, 2. 59 pàgs. Eivissa.
ma de Mallorca.
TRIAS, M. (1986): Contribució al catàleg espeleològic de For-
PALMER, A.N. (1975): The origin of maze caves. National Spe-
mentera. Endins, 12: 25-29. Palma de Mallorca.
leological Society Bulletin, 37: 56-76. Huntsville, USA.
TRIAS, M. (2004): 17. El paisatge subterrani meridional de Me-
PALMER, A.N. (1991): Origin and morphology of limestone ca-
norca. In: FORNÓS, J.J.; OBRADOR, A. & ROSSELLÓ,
ves. Geological Society of America Bulletin, 103: 1-21.
V.M. (eds.) Història natural del Migjorn de Menorca: el
PALMER, A.N. (2000): Hydrogeologic control of cave patterns. In:
medi físic i l’influx humà. Mon. Soc. Hist Nat. Balears, 11:
KLIMCHOUK, A.B.; FORD, D.C.; PALMER, A.N. & DREY-
275-290. Palma de Mallorca.
BRODT, W. (eds.) Speleogenesis. Evolution of karst aqui-
TRIAS, M. & MIR, F. (1977): Les coves de la zona de Can Fras-
fers. National Speleological Society. 77-90. Huntsville, USA.
quet - Cala Varques. Endins, 4: 21-42. Palma de Mallor-
PALMER, A.N. (2007): Cave geology. Cave Books. 454 pàgs.
ca.
Dayton, Ohio.
TRIAS, M. & ROCA, L. (1975): Noves aportacions al coneixe-
PALMER, A.N.; PALMER, M.V. & QUEEN, J.M. (1977): Geo-
ment de les coves de sa Mola (Formentera) i de la seva
logy and the origin of caves in Bermuda. Proceedings 7th
importància arqueològica. Endins, 2: 15-33. Palma de Ma-
International Speleological Congress. 336-338. Sheffield.
llorca.
PALMER, A.N.; PALMER, M.V. & SASOWSKY, I.D. (1999):
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; DELITALA, C.; GINÉS, A.; GRÀCIA,
Karst modeling. Karst Water Institute, Special Publication
F.; FORNÓS, J.J. & TADDEUCCI, A. (2006): Last intergla-
5. 265 pàgs. Charlottesville, USA.
cial sea level changes in Mallorca island (Western Medite-
PAZZELLI, L. (1999): Variazioni del livello del mare nel Medi-
rranean). High precision U-series data from phreatic over-
terraneo occidentale durante il Tardo Pleistocene, misu-
growths on speleothems. Zeitschrift für Geomorphologie,
rate attraverso la datazione U/Th di concrezioni freatiche
50 (1): 1-21. Berlín.
su speleotemi sommersi nelle grotte costiere dell’isola di
TUCKER, M. & WRIGHT, V.P. (1990): Carbonate sedimentolo-
Mallorca (Spagna). Tesi di Laurea. Università degli Studi
gy. Blackwell Scientific Publications. 482 pàgs.
“Roma Tre”. 114 pàgs. Inèdit.
VACHER, H.L. & MYLROIE, J.E. (2002): Eogenetic karst from
PLUMMER, L.N. (1975): Mixing of sea water with calcium car-
the perspective of an equivalent porous medium. Carbona-
bonate ground water. In: WHITTEN, E.H.T. (ed.) Quantita-
tes and Evaporites, 17 (2): 182-196.
tive studies in geological sciences. Geological Society of
WHITE, W.B. & CULVER, D.C. (eds.) (2007): Benchmark pa-
America Mem. 142: 219-236.
pers in karst science. Karst Water Institute. Special Publi-
POMAR, L. (1979): La evolución tectonosedimentaria de las
cation, 11. 590 pàgs. Leesburg, VA.
Baleares: Análisis crítico. Acta Geológica Hispánica, 14:
293-310.
79

80