Estudi geoespeleol�gic del puig de s'Alzinar i els seus voltants: Escorca, Mallorca
ENDINS, nP 22.1998. Palma de Mallorca.
ESTUDI GEOESPELEOLOGIC DEL
PUlG DE S'ALZINAR I ELS SEUS VOLTANTS
(Escorca, Mallorca)
ner Antoni MERINO '
Resumen
En el presente trabajo se dan a conocer diversas cavidades inéditas situadas en la zona
comprendida entre el Puig des Senyor Nofre, el Puig de slAlzinar y el Puig des Coll de Bini.
También se ha llevado a cabo un estudio geomorfológico del área.
Abstract
In the present paper we present a series of new caves located in an area lying between
the peaks of Puig des Senyor Nofre, Puig de slAlzinar and Puig des Coll de Bini. We also pre-
sent a geomorphological study carried out within this aea.
Situació Geografica
La zona descrita en el present treball es troba situa-
da. Com a conseqüencia d'aixo, i a causa d'aquestes
da en els contraforts existents a la part NO del penyal
estructures, es produeixen una serie de relleus abruptes
des Migdia (massís del puig Major), entre els termes
que motiven I'existencia de penya-segats, al temps que
municipals de Fornalutx i dlEscorca. Té com elevacions
apareixen fenomens de distensió en els materials que
més importants el puig de s'Alzinar (931 m), el puig des
els formen.
Senyor Nofre (921 m) i el puig des Coll de Bini (832 m).
Degut a tot aixo, ens trobem amb una zona i uns
El Iímit de la zona cap a llevant I'assenyala la Roca
materials molt fracturats, amb direcció general de les
Saltadora i cap a ponent els espadats sobre Moncaira.
fractures NE-SO. Aquestes són en molts dels casos
El puig des Coll de Bini limita la part septentrional i el
paral.leles a I'eix del penya-segat, i n'existeixen d'altres
puig des Cards Colers marca la meridional.
més petites ortogonals a les principals. Quan aixo suc-
L'accés més rapid a la zona es fa per la carretera
ceeix apareixen petits avencs de lapiaz, sense solució
comarcal C-710, que va des de Pollenqa fins Andratx. Al
de continuitat. En alguns Ilocs, on el pendent ho permet,
punt quilometric 38,l trobem una pista, que ens situara
s'acumulen argiles.
al col1 des Cards Colers, des d'on podem assolir qualse-
Existeix tan sols una dolina localitzada en la part S-
vol de les cavitats i llocs descrits.
SO de la zona de treball. El seu origen esta relacionat
Tots els terrenys objecte d'aquest treball són de titu-
amb episodis de dissolució, que aprofiten fractures de
laritat privada, pel que és preceptiu i necessari sol.licitar
direcció 15"-195". Té forma de pastera i esta situada a
I'oportú permís per accedir a la zona.
una altura de 795 m, amb unes dimensions maximes de
32 x 26 m. El fons és pla i lleugerament inclinat cap el S-
SO. El terra esta cobert d'argiles i pedres. No existeix en
Geomorfologia
I'actualitat cap engolidor actiu, ja que I'erosió ha des-
mantellat part de la dolina, i I'aigua que pot recollir es
buidada per una torrentera.
L'area estudiada es troba situada en un sector de la
En contrast amb aixo, I'avenc de ses Dues Cuculles,
serra de Tramuntana afectada per una serie d'encaval-
situat cap el S de la dolina i uns metres per damunt del
caments que condicionen una orografia molt accidenta-
fons actual, degué actuar com engolidor en un estadi
més juvenil d'aquesta forma exocarstica. Cap a I'E la
1 Secció d'Espeleologia de I'ANEM.

' 7 F
.

C
+
b,
DOLINA
Figura 1 : Mapa de la zona explorada i situacio de les cavitats. Els núrne-
ros es corresponen amb els del text. Cortesia de la Conselleria
d'Obres Públiques i Ordenacio del Territori. Govern Balear.
dolina esta taiicada per un talús rocós, ple de formes de
~ m b i t
geologic
Rillenkarren en les parts més verticals, mentre que en
les zones amb menys pendent observem una serie de
L'area d'estudi es caracteritza per I'existencia d'una
Maanderkarren poc profunds. En direcció O la dolina s'o-
serie imbricada d'encavalcaments, amb cabussament
bre cap el S-SO.
SE, que condicionen una orografia peculiar, que en
Semblen distingir-se restes d'una altra dolina, des-
forma de graons de pedra van des del col1 des Cards
feta per I'erosiCr, a una altitud d'uns 830 m i proxima al
Colers fins la muntanya de Moncaira. En general les
camí que duu al col1 des Cards Colers.
zones més esquerpes es corresponen amb materials del
No existeix cap font d'importancia que sigui alimen-
Lias inferior, mentre que les més suaus són del Retia,
tada per les aigües recollides per aquest sector de la
del Keuper o del Mioce inferior.
serra de Tramuntana. Pero val la pena assenyalar I'e-
La litografia dels diferents materials que afloren és
xistencia d'una petita surgencia temporal, el forat de sa
la següent, comencant des del puig des Coll de Bini fins
Coma Estreta, que tan sols entra en funcionament des-
al col1 des Cards Colers: En primer Iloc, una serie estra-
prés d'importants precipitacions, com s'ha pogut com-
tigrafica formada per calcaries massives del Lias inferior
provar en alguna ocasió. Aquesta surgencia desguassa
que formen la part més esquerpa del puig. Mitjancant un
part de les aigües que recull d'un sector del vessant E
encavalcament es posa en contacte el material anterior
del puig de s'Alzinar.
amb les dolomies del Retia; el segueixen de bell nou els
S'ha localitzat també una antiga forma de conduc-
materials calcaris del Lias inferior, que formsen en aquest
ció: la cova de sa Roca Saltadora, actualment inactiva.
cas la massa del puig de s'Alzinar. A continuació trobem
una capa, d'uns 20 m de potencia, formada per conglo-
merats del Mioce inferior. Es tracta de la formació Sant
Telm (RODR~GUEZ-PEREA,
1984), que mitjancant un

AVENC DE S'ARREL
FORNMUTX
la part S hi ha una rampa que duu al fons de I'avenc, on
Foto 1: Rellars a 780 m d'alqaria. S ' o b s e ~ e n
exernples d'estries
un engolidor recull les aigües que s'infiltren.
(Rillenkarren), canaletes (Decantation flutes) i canals ernbudi-
La genesi esta lligada a una fractura de direcció
formes (Rinnenkarren). (Autor A. Merino).
NNE-SSO, que té relació directa amb les importants dia-
clasis que controlen estructuralment la zona.
nou encavalcament entra en contacte amb les calcaries
del Lias inferior que formen el puig des Senyor Nofre. A
2.- AVENC DE SES DUES CUCULLES
partir d'aquest punt, trobem uns nivells formats per
calcaries vermelloses i grises (aquestes darreres amb
Coordenades UTM: 479925 / 4406070 - 795
restes fossilitzades de vegetals del Mioce inferior).
Cavitat que es localitza a un costat d'una dolina, uns
Durant les prospeccions realitzades, es va localitzar
metres per damunt del seu fons. Té una profunditat de
el que sembla ser un petit encavalcament pincat, situat
31 m i esta constituida per un pou principal d'entrada, de
prop de la dolina on es troba I'avenc de ses Dues
mitjanes dimensions, que a una profunditat de 18 m
Cuculles. En aquest Iloc, s'observa un aflorament de
queda dividit en dos. El de la zona més al N és estret i
microconglomerats del Mioce inferior.
ens condueix fins a un repla on es pot trobar un pas
angost que ens duu fins la cota -27,5 m. Per altra banda
i tornant fins a la planta situada a -1 8 m, descendim ara
Descripció de les cavitats
pel pou de la zona S que, d'una forma directa, ens duu
fins a la cota - 27,5 m. Des d'aquí, i a través d'una estre-
ta fractura, assolim el punt més baix de I'avenc, a -31 m.
1 .- AVENC DE S'ARREL
Actualment la cavitat és un simple pou obert a I'exterior,
Coordenades UTM: 480230 / 44061 50 - 855
lluny de la seva antiga funció com element d'engolidor
Avenc de 18 m de profunditat, situat sobre una de
de la dolina sobre la qual aquest pou esta instal.lat. En
les múltiples diaclasis que cobreixen el terreny. La boca,
alguns llocs encara és possible observar alguna morfo-
de secció allargada, es localitza gracies a I'existencia
logia, derivada de I'erosió de la roca per I'aigua que
d'una figuereta. En les parets de la cavitat trobam petits
abans engolia. En el pou d'entrada existeixen importants
canals deguts a la corrosió de I'aigua. S'observen també
formes de corrosió sobre les parets, petits canals i rellars
importants colades parietals al llarg del pou que consti-
subterranis. No s'observen formes de reconstrucció
tueix la cavitat. El fons esta cobert de fang i pedres. En
importants.

La genesi esta relacionada amb una fractura, de
direcció NNE-SSO, que va ésser aprofitada per la dolina
per engolir les aigües a I'interior del massís.
AVENC DE SES DUES
CUCULLES
FORNALUTX
3.- AVENC DE SES DUES BOQUES
,
o-".

&Ud",,
B u a a r n u u
&N
( W .L
0 U
,
Coordenades UTM: 480200 1 4406090 - 835
Situat a una zona d'importants processos de fractu-
ració, les seves dues boques duen fins una profunditat
de 10 m. En períodes de pluja, la boca situada més al N
actua d'engolidor de les aigües que circulen per I'exte-
rior. A partir de -5 m tot I'avenc esta recobert de colades
i existeixen algunes formacions. S'observen a les parets
alguns junts d'estratificació. La genesi sembla provenir
de la unió de dues cavitats preexistents.
1
AVENC DE SES DUES BOQUES
1
FORNUUTX
TopognA.
A. Merino 1 B. Cabanelias
ANEY
4-w
4.- AVENC DES CERO
Coordenades UTM: 479890 / 4406475 - 762
Cavitat ubicada uns dos metres per damunt del jac
d'una torrentera que recull les aigües d'aquest sector. La
boca, de forma allargada i amb unes dimensions aproxi-
mades de 4 x 1,5 m, ens duu fins el cap del primer pou
que forma I'avenc. Aquest té una profunditat de 31 m.
Les parets estan recobertes de colades estalagmítiques,
menys la paret de la zona SSE on, com a conseqüencia
de I'entrada i circulació d'aigua des de la boca, la roca no
presenta concrecionaments i sí formes de corrosió sem-
blants al Rillenkarren. En alguns punts d'aquest pou
(veure topografia, secció C), s'observa la presencia d'un
altre pou, paral.lel al principal, relacionat amb la genesi
de la cavitat. En aquesta mateixa zona SSE, destaquen
una serie d'escalonaments, conseqüencia dels cabussa-
]
ments dels estrats. El fons es troba ocupat per ende-
1
rrocs procedents de I'exterior i també caiguts del mateix
F O ~ O
2: Avenc de ses Dues Cuculles. Boca d'entrada. (Autor A. Merino).
POU. En la part NE, existeix Un paS eStret, que comunica
46

AVENCDESCERO
FORNALUTX
íom"".
AUi<lno,Y~LiY.",B.C.bu*IIYIJ.Vq.
A N L Y
%<MI
5.- AVENC DES CAU
Foto 3: Avenc de ses Dues Boques. (Autor A. Merino).
Coordenades UTM: 479885 / 4406465 - 755
amb una fractura amb parets recobertes de colada, de
Petita forma endocarstica que dista pocs metres de
poca consistencia i saturades d'aigua. Passada aquesta
I'avenc des Cero, i s'estructura sobre la mateixa fractu-
fractura, s'assoleix el punt més profund de la cavitat a
ra. Aquest avenc esta format per un únic pou que asso-
-36 m, on no és possible continuar a causa de I'estretor.
leix una profunditat maxima de 19 m. La boca d'entrada
La genesi d'aquest avenc sembla estar relacionada
va ésser oberta mitjanqant tecniques de desobstrucció,
amb una fractura de direcció NNE-SSO, sobre la qual
ja que la seva mida impedia I'accés a I'interior. Les
existien dos pous que, amb posterioritat, arribaren a
parets del sector SE del pou estan quasi totalment
fusionar-se i crearen I'actual morfologia.
cobertes per colades, al contrari de les de la zona NO,
que no tenen cap tipus de recobriment. S'observen en
canvi interessants processos erosius a les roques que
la formen. El fons esta cobert d'argiles i d'alguns blocs
Foto 4:
Avenc des Cero. Fraccionament a -20 m. (Autor A. Merino).

AVENC DES TALP
ESCORCA
Topopnni
A. Marino 1 B. Cabanelias
ANEM
a4.m.W
a
- -
13 m.
de grans mides, producte de I'evolució de la cavitat.
L'origen es troba lligat a I'existencia de laja mencionada
AVENC D'EN SllVERl
fractura de direcció NNE-SS0 i a la proximitat d'un
FORNALUTX
penya-segat que ha provocat un cert distanciament
ropo KCABANELLAS
entre les parets i, com a conseqüencia d'aixo, I'aparició
B.MERINO
de fenomens clastics.
ANEM 27-1-96
Q-
6.- AVENC DES TALP
- A-
N.M.
Coordenades UTM: 480150 1 4406935 - 790
Cavitat emplaqada uns metres per damunt d'una
A-
O 1 2 3 m .
torrentera que desguassa prop del camí de sa coma
w
Estreta. La boca, de mida reduida, dóna pas a un únic
pou de -13 m. Prop de la boca semblen observar-se
morfologies derivades de la circulació d'aigua des de
I'exterior cap a I'interior de la cavitat, relacionades, tot
plegat, amb la situació de I'avenc a les proximitats de la
\\
torrentera. No existeixen morfologies de reconstrucció
B-
rellevants.
7.- AVENC D'EN SlLVERl
8.- ES CRUl DES B A L A N C ~
Coordenades UTM: 480260 1 4406965 - 885
Coordenades UTM: 480535 1 4407045 - 895
Pouet situat prop del tallat del puig de s'Alzinar. Té
Aquesta esquerda és una estreta cavitat tectonica,
una profunditat de 7 m. Sembla que aquesta formació
relacionada amb una fractura de direcció E-O, i amb la
carstica va ésser utilitzada com a diposit de neu.
seva proximitat a un penya-segat. Té una profunditat
S'observen alguns treballs d'acondicionament i buidat de
accessible d'uns 9 m, encara que en alguns punts exis-
part dels sediments que tenia a I'interior per poder aug-
teixen possibles continuacions impracticables, degut a
mentar-ne la capacitat i ésser utilitzada com a Casa de
I'estretor i a I'existencia de molta terra i pedres soltes.
Neu.
9.- COVA DE SA ROCA SALTADORA
Coordenades UTM: 480650 1 4406760 - 825
Sota aquesta denominació es descriuen dos feno-
mens endocarstics situats en el mateix Iloc. Primer, i a

dures de corrosió. Aquestes se situen formant una suc-
cessió de nivells, tots molt horitzontals, que en forma
ES CRULL DES BALANCI
ESCORCA
d'anell la volten. Degut a I'actual estat de la cavitat, els
T o m n n a
anells no es tanquen per mor d'haver desaparegut part
A Msrino 1 B. Cabanellail
ANEY
,0960.
de la roca on estan encaixats. Al mateix temps, i tal
O
2
4 m .
vegada degut a processos erosius, no s'han observat en
A
B
1
I
C
la cúpula les restes de sediments varvats que solen

M
-
a
9
---
acompanyar les entalladures.
b
. .
Totes aquestes morfologies ens indiquen unes con-
' e
dicions hidrologiques molt diferents de les actuals. Les
entalladures de corrosió es relacionen amb la zona epi-
freatica del carst i amb nivells d'aigua estabilitzats durant
prolongats períodes de temps, per la qual cosa ens dei-
xen marques de I'evolució experimentada pel nivell de
base del carst.
Quan aquest conducte funcionava, el flux d'aigua
devia provenir de dins del massís (SO) i dirigir-se cap a
I'actual penya-segat (NE). L'aigua s'estancava on avui
podem veure les restes de la cúpula de corrosió i de les
entalladures. Probablement devia existir alguna sortida o
nivell del terra, hi ha una balma de mitjanes dimensions
continuació del conducte cap al que en aquel1 moment
sense cap interes. En segon Iloc, a uns 7 m d'algaria, tro-
era I'exterior. El front del penya-segat estaria més enda-
bem les restes d'una antiga forma de conducció, forma-
vant que I'actual, ja que falta volum per albergar tota la
cavitat.
da per un estret i curi passatge que, als 5 m de recorre-
gut, es fa impracticable per I'acumulació de Ilims. El tram
Totes aquestes circumstancies ens indiquen que
estam davant les restes d'una cavitat molt antiga, situa-
del conducte que desemboca a I'exterior, ho fa al que
da en un context topografic i hidrologic molt diferent de
sembla ésser un antic diposit temporal d'aigua, on
I'actual.
aquesta s'acumulava, cosa que va donar lloc a la forma-
ció d'una cúpula de corrosió i de tota una serie d'entalla-
COVA DE SA ROCA SALTADORA
E S C O R C A
T . C A B A N E L L A S
ANEM 15-8-97
1

10.- FORAT DE SA COMA ESTRETA
Bibliografia
Coordenades UTM: 48031 5 / 4407025 - 730
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1977): El medio fluvio lacustre hipógeo de las
cuevas de Mallorca y su asociación de morfologías. Endins, 4: 3-
Cavitat formada per una petita galeria que es fa
12.
impenetrable als 5 m. En epoca de pluja buida el gran
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1977): Discusión biblioaráfica comoarativa entre
cabal d'aigua que 0mple els gorgs, i surt posteriormeflt
las entalladuras de corrosión y otras morfilogias de akpecto seme-
jante. Endins, 4: 13-20.
empremtes de les avingudes. Aquesta forma de
MAEZTU. J.J. (1994): Modelo para la descripción de cavidades y karst.
conducció drena part de les aigües que recull el costat E
Karaitza, 3: 1-2.
del puig de s'Alzinar. La genesi
]ligada a un junt
RODR~GUEZ-PEREA, A. (1984): El mi0cen0 de /a Serfa N0rd de
Mallorca. Estratigrafía, sedimentología e implicaciones estructura-
d'estratificació, ampliat per la circulació d'aigua.
les. Tesis doctoral. Universitat de les Illes Balears. 532 pp.
FORAT DE S A COMA ESTRETA
ESCORCA
A. MERINO
G. MULET
C
ANEM-GELL
13-4-98
Agraiments
L'autor agraeix a tots els companys de la Secció
d'Espeleologia de I'ANEM el suport donat, de forma
especial a na MWntonia Garau, en Tolo Cabanellas, en
Pep Vega i en Xim Pérez. També a en Guillem Mulet, del
GE Llubí, ja que, cense la seva ajuda i col.laboració, no
hagués estat possible la realització d'aquest treball.
Fem extensible aquest agraiment a en Salvador, de
Bini Petit, i a en Toni, de Bini Gran, per les facilitats
donades i les ajudes rebudes durant les estades a la
zona.