La conservaci� del patrimoni subterrani i c�rstic de les illes Balears
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 345-362
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
La conservació deL patrimoni subterrani i càrstic
de Les iLLes baLears
per Guillem X. PONS 1, Catalina MASSUTÍ 2 i Miquel MIR-GUAL 1
abstract

The growing social awareness on the need to conserve natural habitats has also taken into account the
conservation of underground habitats and their environment. Therefore have been developed a range of
strategies and conservation measures, as well as regulatory issues aimed to their protection. The Balearic
Islands have not been exempt from these legislative initiatives, which are related to international regulati-
ons established by European states in order to adopt conservation measures for these habitats. This is a
paper that outlines some of these measures. Perhaps the first initiative that has brought about this change
of paradigm, shifting from species conservation to conservation of habitats as a more efficient measure to
protect the species and locations of these species, was the sum of two European directives: the Habitats
Directive and Birds Directive, resulting in the Natura 2000 network. In its development in the Balearics, for
the first time some explicit protection of 30 Mallorcan caves is regulated in an initial list of proposed Sites of
Community Importance. The European framework directive on water policy also refers to the conservation
of groundwater. Spanish statal regulations, the law of Biodiversity, and regional regulations as the law for
the Conservation of Environmentally Relevant Spaces (LECO) also lists the proposed Natura 2000 network.
This has made that a natural territory as the Paraje Natural de la Serra de Tramuntana contains a list of
caves to protect as Places of Scientific Interest as well as the largest karst region of the Balearic Islands and,
in a similar way, Cova des Pas de Vallgornera has been proposed as a Natural Monument.
resum

La consciència social creixent sobre la necessitat de conservar els hàbitats naturals ha fet també tenir
en compte la protecció dels hàbitats subterranis i el seu entorn. Tot això ha fet desenvolupar tota una sèrie
d’estratègies i mesures de conservació, així com aspectes normatius encaminats cap a la seva protecció.
Les Balears no han estat exemptes d’aquestes iniciatives legislatives. Però tot això ha vengut donat per
normativa de caràcter internacional que ha fet que els estats membres adoptassin mesures de conservació
cap aquests hàbitats. Aquest és un article que recull aquestes mesures. Tal volta la primera iniciativa que
ha provocat aquest canvi de paradigma, de conservació d’espècies a conservació d’hàbitats com una me-
sura més eficient per protegir les espècies i els llocs a on es desenvolupen aquestes espècies, fou la suma
de la directiva hàbitats i directiva aus donant com a resultat la Xarxa Natura 2000. La posta en marxa de
la proposta a les Balears fa que per primera vegada s’expliciti la protecció de 30 cavitats de Mallorca com
a primera proposta de Llocs d’Interès Comunitari (LIC). La directiva europea marc d’aigües també fa refe-
rència per a la conservació de les aigües subterrànies. La normativa estatal, amb la llei de Biodiversitat, i la
normativa autonòmica amb la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) també
recullen les propostes de la Xarxa Natura 2000. Això ha fet que espais naturals com el Paratge Natural
de la Serra de Tramuntana tengui un llistat de coves a protegir com a Llocs d’Interès Científic així com la
major regió càrstica de les Balears, o que s’hagi proposat la cova des Pas de Vallgornera com a Monument
Natural.
resumen

La conciencia social creciente sobre la necesidad de conservar los hábitats naturales ha hecho también
tener en cuenta la conservación de los hábitats subterráneos y su entorno. Por ello se han desarrollado toda
una serie de estrategias y medidas de conservación, así como aspectos normativos encaminados hacia
su protección. Las Islas Baleares no han estado exentas de estas iniciativas legislativas. Las iniciativas de
normativa de carácter internacional han hecho que los Estados miembros adoptasen medidas de conser-
vación hacia estos hábitats. Este es un artículo que recoge algunas de estas medidas. Tal vez la primera
iniciativa que ha provocado este cambio de paradigma, pasar de la conservación de especies hacia la
conservación de hábitats como una medida más eficiente para proteger las especies y los lugares donde se
desarrollan estas especies, fue la suma de dos directivas europeas, de la directiva hábitats y directiva aves,
resultando la Red Natura 2000. En su desarrollo en las Baleares por primera vez se explicita la protección
de 30 cavidades de Mallorca como primera propuesta de Lugares de Interés Comunitario (LIC). La directiva
europea marco de política de aguas también hace referencia para la conservación de las aguas subterrá-
neas. La normativa estatal, con la ley de Biodiversidad, y la normativa autonómica con la Ley para la con-
servación de los espacios de relevancia ambiental (LECO) también recogen las propuestas de Red Natura
2000. Esto ha hecho que espacios naturales como el Paraje Natural de la Serra de Tramuntana contenga
un listado de cuevas a proteger como Lugares de Interés Científico así como la mayor región kárstica de las
Baleares, o que se haya propuesto la Cova des Pas de Vallgornera como Monumento Natural.
1 Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Ba-
2
Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gremi de Corre-
lears. Carret. Valldemossa km 7,5, (07122) Palma de Mallorca.
dors 10. Polígon de Son Rossinyol (07009) Palma de Mallorca
E-mail: guillemx.pons@uib.es
345

introducció
La consciència social creixent sobre la necessitat
presència d’espècies adaptades a la vida subterrània
de conservar els hàbitats subterranis i el seu entorn ha
Els organismes que viuen a les cavitats es caracte-
fet desenvolupar tota una sèrie d’estratègies i mesures
ritzen per trets morfològics i fisiològics com són: regres-
de conservació, així com aspectes normatius encami-
sió o desaparició completa dels ulls, despigmentació del
nats cap a la seva protecció. Les Balears no han estat
cos, allargamente dels apèndixs i una estratègia repro-
exemptes d’aquestes iniciatives legislatives. Cal però en
ductiva del tipus K.
primer lloc definir el camp objecte d’atenció, els tipus
d’hàbitats inclosos en les iniciatives conservacionistes, el
presència d’espècies relictes
cens d’espècies objecte de protecció, i la seva vulnera-
Això són les espècies antigues que han sobreviscut
bilitat. A les Illes Balears, país eminentment calcari amb
a les cavitats respecte d’altres faunes acompanyants
més de 4.000 cavitats inventariades (ENCINAS, 1997,
que són extintes d’altres ecosistemes no cavernícoles.
2006) i gran tradició espeleològica, tant de caire científic
com esportiu, no es pot ignorar aquesta tendència: la
presència d’espècies vulnerables
freqüentació excessiva i descontrolada de les nostres
Moltes de les espècies troglòbies són vulnerables,
cavitats per part dels aficionats, però també d’autèn-
especialment les endèmiques. Són molt sensibles da-
tics vàndals, la destrucció física de coves per la pressió
vant qualsevol malbaratament del seu medi.
urbanitzadora, o la recent introducció al nostre territori
de l’activitat lúdica de l’espeleo-busseig, un esport d’alt
presència d’espècies endèmiques
risc en fase expansiva a nivell mundial, però d’efectes
Els endemismes solen compartir alguna de les
devastadors demostrats per a la biota cavernícola d’ai-
caracterísques anteriors, ser espècies relictes i/o vulne-
gua salobre (HUMPHREYS et al., 1999), d’altra banda
rables. Tot això fa que algunes siguin conegudes de
tan ben representada a les nostres illes, demanden de
poques localitats (algunes, com per exemple Leptob-
l’administració la presa d’iniciatives per tal de salvaguar-
hytus palaui –gènere monoespecífic– només és conegut
dar la protecció de les cavitats.
d’una cavitat de Felanitx, la cova de na Boixa). Aquestes
Les Illes Balears, igual que altres indrets de l’estat,
espècies donen una informació biogeogràfica molt im-
no han estat exemptes d’aquestes iniciatives legislati-
portant.
ves. Aquestes provenen de normatives internacionals,
bàsicament desenvolupades per la Unió Europea, nor-
presència d’espècies rares
matives nacionals i normatives autonòmiques; aquestes
L’abundància relativament baixa de les espècies
darreres, en definitiva, són les que proposen i desen-
troglòbies les fa encara més sensibles a qualsevol alte-
volupen les estratègies de conservació al seu territori.
ració del seu hábitat.
En aquest article s’ha intentat desenvolupar cada un
d’aquest tres àmbits normatius de protecció (europeu,
presència d’espècies de ratapinyades
nacional i autònomic), aportant alguns exemples de com
La major part de les ratapinyades europees fan
es donen a les Illes Balears.
servir els hábitats subterranis com a refugi. Totes les
espècies de rates pinyades europees de l’ordre Microc-
normativa europea
Des del punt de vista normatiu, una de les prime-
res passes que es va realitzar a la Conselleria de Medi
Ambient del Govern de les Illes Balears (Direcció Ge-
neral de Biodiversitat) per a la protecció explícita de les
cavitats, gràcies al desenvolupament de la normativa
europea, va ser la selecció i proposta de Llocs d’Inte-
rès Comunitari (LICs) de trenta cavitats càrstiques de
les Illes Balears (Fig. 1. Taula 1). La Directiva Hàbitat,
amb la Xarxa Natura 2000, marca uns criteris generals
establerts pel Consell d’Europa a la Convenció de Berna
(19 de setembre de 1979) sobre la conservació de la
fauna salvatge i els hàbitats naturals. La Recomanació
Especial núm 36 del Comitè Permanent [1992], relativa
als animals i hàbitats subterranis indica les característi-
ques rellevants d’aquests ambients.
Figura 1: Mapa de distribució de les cavitats declarades LIC. Els
números d'identificació de cada cavitat corresponen als
ressenyats a la Taula 1.
Figure 1: Distribution map of caves declared LIC. Identification numbers
of each cave correspond with the Table 1.
346

of
species
No
No
No
Si
No
Si
Si
Si
No
Si
No
No
Si
Si
Si
No
Si
Si
Si
No
No
No
No
No
No
No
Si
Si
Si
Si
of
/ etnològic
number
Interès arqueològic
enthesis
par
No
Si
No
Si
No
No
Si
Si
No
Si
No
Si
Si
Si
No
No
No
No
No
No
Si
Si
No
No
Si
No
No
Si
No
No
In
Jaciments
paleontològics
assessment.
their
Si (2)
Si (6)
Si (4)
No
Si (2)
Si (2)
Si (1)
No
No
No
No
Si (1)
Si (2)
Si (1)
No
Si (1)
Si (3)
Si (1)
Si (6)
Si (3)
No
No
No
No
Si (10)
Si (1)
Si (1)
Si (2)
Si (2)
Si (9)
Invertebrats
endèmics
and
Mallorca
in
No
Si
Si (3)
No
No
Si (5)
No
No
Si (5)
No
Si (4)
No
Si (1)
No
No
No
No
No
Si (4)
No
Si (2)
No
Si (1)
Si (1)
No
No
No
No
No
No
LIC
Ratapinyades
ed
declar
No
Si
No
No
No
No
No
Si
No
No
No
Si
Si
No
No
Si
Si
Si
Si
No
No
No
No
Si
No
No
No
Si
No
No
caves
marins
of
Paleo-nivells

List
bats and endemic species in each site.
Si
Si
No
No
No
Si
Si
Si
No
No
No
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
No
Si
Si
No
No
No
Si
Si
Si
Si
Si
T
able 1:
Biòtops
aquàtics
número
Tipologia
Clàstica
Clàstica
Clàstica
Clàstica
Clàstica
Clàstica
Anquihalina
Estructural
Anquihalina
Anquihalina
Anquihalina
Estructural
Anquihalina
Anquihalina
Anquihalina
Estructural
Anquihalina
Anquihalina
Anquihalina
Estructural
Laberíntica
Estructural
Estructural
Anquihalina
Anquihalina
parèntesi
Càrstico-marina
Galeria de drenatge
Galeria de drenatge
Galeria de drenatge
Galeria de drenatge
Entre
valoració.
Alaró
Inca
Municipi
Alcúdia
Bunyola
Sóller
Esporles
Esporles
Felanitx
Felanitx
Felanitx
Lloseta
Llucmajor
Llucmajor
Manacor
Manacor
Manacor
Manacor
Manacor
Manacor
Manacor
Pollença
Pollença
Pollença
Pollença
Porreres
Sta. Maria
Sta. Maria
Sta. Maria
Santanyí
Santanyí
seva
la
i
Balears
les
de
LIC
declarades
cavitats
les
de
d’espècies de ratapinyades i d’endemismes conegudes de cada cavitat.
Nom
Es Bufador de Solleric
Cova de sa Bassa Blanca
Cova de ses Meravelles
Cova de Canet
Avenc d’en Corbera
Cova dets Ases
Cova des Coll
Cova d’en Bassol o Passol
Cova de ses Ratapinyades
Cova des Corral des Porcs
Cova de sa Guitarreta
Cova des Pas de Vallgornera
Cova Genovesa o d’en Bessó
Cova de Can Bordils
Cova des Diners
Cova del Dimoni
Sistema Gleda-Camp des Pou
Cova des Pirata (Sistema Pirata-Pont-Piqueta)
Cova des Pont (Sistema Pirata-Pont-Piqueta)
Cova de Cal Pesso
Cova de Can Sion
Cova de Llenaire
Cova Morella
Cova Nova de Son Lluís
Es Bufador de Son Berenguer
Cova de Can Millo
Avenc de Son Pou
Cova des Drac de Cala Santanyí
Cova des Rafal des Porcs
Cova des Estudiants

Llistat

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
Taula 1:
347

hiroptera que viuen a aquests hábitats están protegides
estigobionts, si són aquàtics). Sols 100 són vertebrats
per l’annex II de la Convenció.
(85 peixos i 14 amfibis), mentre la resta correspon a di-
versos Fila d’invertebrats, amb un clar predomini dels
biodiversitat relativament elevada
artròpodes (JUBERTHIE i DECU, 1994; 1998). A més,
L’elecció dels hábitats a protegir ha d’estar dirigida
s’han identificat altres 7.500 espècies troglofíliques i es-
cap a les comunitats biològiques que compten amb una
tigofíliques (és a dir, que es troben freqüentment al medi
alta riqueza específica i que són representatives d’una
cavernícola, però poden viure també a altres medis),
regió biogeogràfica. Es suggereix que, en cada regió bi-
de forma que el nombre total d’espècies que viuen i es
ogeogràfica, almenys una comunitat biològica hauria de
reprodueixen en hàbitats subterranis al Món la podem
ser seleccionada per a la seva protecció.
xifrar actualment en unes 15.000. Això incloent-hi les
rates-pinyades troglofíliques, que cerquen refugi a les
originalitat de l’hàbitat
cavitats i que són tan importants en el manteniment de
A més dels hàbitats subterranis característics, hi ha
les xarxes tròfiques a les coves.
molts pocs hàbitats específics i comunitat ecològiques
L’interès científic de la fauna subterrània rau en as-
originals i escasses, com les coves hidrotermals, les co-
pectes diversos. En primer lloc, molts d’aquests animals
ves anquihalines, i a altres regions biogeogràfiques, les
manifesten trets morfològics (p.e., allargament dels
coves de gel, els túnels de lava, les coves sulfuroses,...
apèndixs corporals als artròpodes, pèrdua dels ulls i de
la pigmentació corporal), fisiològics (metabolisme més
interès científic de l’hàbitat
baix que els seus congèneres epigeus), i/o de compor-
Alguns dels hàbitats cavernícoles han estat objecte
tament que vénen essent interpretats com adaptacions
d’amplis estudis ecològics i es poden utilitzar com a re-
a la vida en el medi cavernícola. Aquests trets els mani-
ferència o ser utilitzats per a monitoritzar a llarg termini
festen en grau variable, àdhuc poblacions d’una mateixa
les poblacions i comunitats ecològiques del seu interior.
espècie. Això els torna objectes preats d’investigació
pels biòlegs evolutius, doncs els permet testar hipòtesis
vulnerabilitat de l’hàbitat
plantejades en camps diversos, com en l’estudi de la
Aquesta vulnerabilitat pot venir donada per la pròpia
pervivència de caràcters suposadament neutres des del
destrucció física de l’hàbitat (construcció de pedreres,
punt de vista adaptatiu a dins les poblacions, o en el de
pous,...), o la destrucció de la vida silvestre per sobre-
la importància de l’exaptació a l’hora de facilitar la pervi-
explotació d’aigües subterrànies, agents químics, con-
vència dins un ambient nou, etc.
taminació orgànica, abocaments, captures indiscrimina-
D’altra banda, moltes espècies cavernícoles repre-
des,...
senten relíquies filogenètiques a dins els seus llinatges
evolutius respectius, havent sobreviscut al medi alta-
A més d’aquests criteris de caire biològic que indica
ment estable i conservador de les cavernes en una mena
el conveni, les cavitats poden comptar amb altres valors
d’èxtasi evolutiu, mentre els seus correligionaris epigeus
que donen encara més importància a la seva conserva-
desapareixien o es modificaven per les pressions de se-
ció. Per això, per a la proposta inicial es va considerar
lecció variants en el decurs del temps geològic.
adient recollir també altres valors com són la presència
Altres són també relíquies biogeogràfiques, i ens
de restes paleontològiques, el registre fòssil preservat a
parlen d’antigues connexions intercontinentals del pas-
les cavernes Balears. El fet que a les Illes Balears no hi
sat geològic, o de l’existència d’oceans avui desapare-
ha conques fluvials o llacunars grans que hagin permès
guts. Les coves han actuat per a ells com a veritables
la formació de depòsits fossilífers com els habituals als
càpsules del temps, permetent-lis perviure mentre els
continents, fa que pràcticament tot el que coneixem de
seus congèneres epigeus s’extingien. Aquests animals
les comunitats de vertebrats (i també de mol·luscs ter-
representen doncs inavaluables fonts d’informació pels
restres) que les poblaren en el passat prové d’informació
biogeògrafs.
fornida per les bretxes ossíferes localitzades a les ca-
Finalment, cal remarcar l’interès de la preservació
vernes (ALCOVER et al., 1981). De forma semblant, les
de les comunitats faunístiques cavernícoles des d’un
coves han format part del dia a dia de gairebé totes les
punt de vista del coneixement ecològic: es tracta de
comunitats humanes que han ocupat les nostres illes des
comunitats molt més simplificades que les establertes
del moment del poblament inicial, havent estat utilitzades
a l’exterior, doncs aquí els condicionants ecològics són
tant com llocs d’habitatge, ritual, religiós, funerari, o com
també més simples (absència de llum, estabilitat tèrmi-
a eventual refugi. Totes aquestes activitats han deixat
ca, oligotròfia, diversitat biològica baixa) i per tant és
una empremta arqueològica clau per a esbrinar molts as-
més fàcil identificar els factors clau que estructuren les
pectes de la prehistòria de les Illes Balears, i mereixen,
comunitats.
per tant, un esforç de preservació (TRIAS, 1995).
A les Illes Balears, el cens de metazous catalo-
Per a la realització de la proposta de protecció
gats de les seves cavitats està sobre les 300 espècies
(JAUME et al., 2001; PONS et al., 2001) tots aquests as-
(PONS, 1991; PONS i PALMER, 1996; PALMER et al.,
pectes varen esser recollits i sintetitzats en cinc criteris
1999; obs. pers.). D’entre els troglobis (i estigobis), els
de selecció de les cavitats que finalment es van aplicar.
veritables pobladors de les coves, trobam que prop del
70 % de les espècies és endèmica de les nostres illes,
interès faunístic
és a dir, no es troba a cap altre lloc del món. Aquesta xi-
Al món es coneixen actualment alrededor de 7.800
fra representa prop d’un 20 % dels nostres endemismes
espècies d’animals exclusius d’ambients subterranis
animals, i inclou també, aproximadament, al 90 % dels
(anomenats troglobionts, si ocupen hàbitats terrestres,
gèneres endèmics amb que comptam.
348

interès paleontològic
rietat de dipòsits minerals (espeleotemes) que adornen
A les coves es troben amb freqüència restes fòssils
una bona part de les cavitats balears. La Federació Ba-
de vertebrats (i caragols terrestres), sovint en gran nom-
lear d’Espeleologia, a instàncies de la Direcció General
bre i excel·lent estat de preservació. Aquestes restes
de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient), va
animals han anat acumulant-se per l’acció de processos
realitzar el document tècnic de les Cavitats de les Bale-
naturals, bé sigui arrossegades per l’aigua des de l’ex-
ars proposades com a Patrimoni Geològic, a on figuren
terior, bé per mor del comportament d’algunes espècies
126 cavitats (GRÀCIA et al., 2008) (Taula 2).
de depredadors, com òlibes i altres aus rapinyaires, que
utilitzen les entrades de les cavitats per descansar o fer-
interès paleo-climàtic (registre de canvis de nivell de
hi el niu, acumulant-se les despulles (egagròpiles) dels
la mar)
seus àpats al trespol. Les restes d’animals extraviats, o
Les coves situades a afloraments calcaris costaners
que han caigut accidentalment per xemeneies i avencs,
es poden veure negades per aigua marina o salobre a
fan una contribució no gens menyspreable a aquests
causa de pujades del nivell marí ulteriors a la excava-
depòsits.
ció primària de les cavitats. Si la connexió amb la mar
Aquestes acumulacions d’ossos i closques de mol-
es troba restringida, la columna d’aigua dins aques-
luscs, en contraposició al que sol esser el cas a l’exterior,
tes coves assoleix una gran estabilitat (= restricció de
es troben a dins context sedimentari. A més, en termes
la circulació tant vertical com horitzontal). Així, l’aigua
de temps geològic, el procés de sedimentació a dins una
marina apareixerà més o menys diluïda per infiltració
cova és molt ràpid. Això confereix als depòsits fossilífers
d’aigua meteòrica, la qual sol formar una capa d’aigua
cavernícoles dues qualitats del més preat entre els pale-
dolça o salobre de gruix variable sobre la masa d’aigua
ontòlegs: 1): limitació temporal molt grossa, amb la con-
marina (més densa) que ocupa les zones més inferiors
seqüent facilitat de datació; i 2): una cova, a més, ofereix
de les cambres. L’estancament de la columna d’aigua,
una protecció molt gran en front d’agents biològics com
juntament amb l’elevat contingut en bicarbonat càlcic de
els necròfags o la meteorització per l’aigua i el vent, que
l’aigua dolça subterrània infiltrada, origina l’establiment
usualment destrueixen els ossos a l’exterior; aquests
d’un peculiar ambient geoquímic a les porcions superiors
sovint queden englobats a dins una matriu protectora de
dels llacs: ja que el CO dissolt es difon lliurement cap a
2
carbonat càlcic. Un depòsit fossilífer ben conservat és,
l’atmosfera de la cova; les capes superficials d’aigua es
doncs, un recurs de valor extraordinari en Paleontologia,
tornen sobre-saturades en Ca2+, i els consegüents rea-
i que requereix de la màxima protecció.
justaments químics afavoreixen la precipitació de carbo-
A les Balears, l’abundància de coves amb depò-
nat càlcic enllà. La interfase aire-aigua pot aparèixer així
sits fossilífers és tal, que tot i què abasten períodes de
coberta per plaques de calcita flotant. Aquesta calcita (o
temps curts, el conjunt d’ells cobreix un espectre tempo-
aragonita) precipita també formant sobrecreixements a
ral de devers 5’5 milions d’anys (des del Pliocè inferior).
l’entorn d’estalactites i estalagmites submergides (que
Això ha fornit als paleontòlegs, geòlegs i biòlegs d’una
atenyen llavors un perfil de pera característic), o al llarg
oportunitat única per a seguir els canvis evolutius a un
de la vora dels llacs formant una banda estreta que
llinatge de bòvid, Myotragus, realitzar aproximacions
se sembla a una mena de trottoir abiogènic. L’amplà-
molt fonamentades a la paleogeografia fini-Miocena de
ria d’aquesta banda horitzontal coincideix a grans trets
l’arxipèlag, així com testar hipòtesis plantejades en el
amb l’amplitud màxima de les oscil·lacions del nivell de
camp de la Biogeografia ecològica (Teoria de la Biogeo-
l’aigua a dins la cova, que coincideix alhora amb la del
grafia Insular), a part d’aproximacions a la paleoecologia
nivell del mar a l’exterior. El registre d’aquestes bandes
de les comunitats de vertebrats terrestres insulars Plio-
horitzontals preservat a les parets de les coves costa-
Quaternàries (SONDAAR et al., 1995).
neres representa una eina inavaluable per a l’estudi de
les oscil·lacions del nivell marí en el passat recent (Ple-
interès espeleològic (morfogènesi i espeleotemes)
istocè-Holocè), doncs poden esser datades amb gran
A Mallorca en general les coves són de dimensions
precisió amb mètodes radiomètrics.
més bé modestes, essent relativament escasses les que
A les coves mallorquines es troba preservat un re-
assoleixen un recorregut superior a 1 km. De fet, sols
gistre de paleo-nivells marins que abarca des dels + 40
es coneixen sis a hores d’ara amb més de 2 km de des-
m fins a - 23 m, lligat als cicles glaciars del Quaternari
envolupament (GRÀCIA et al., 2009). Aquestes són: la
(GINÉS i GINÉS, 1995; TUCCIMEI et al., 2006; GRÀCIA
cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor) amb més de
et al., 2007). No cal remarcar la importància de preservar
67 km de galeries i sales, la cova des Coll (Felanitx), les
un registre paleoclimàtic d’aquestes característiques en
coves del Drac, la cova Genovesa, el sistema Pirata-
un context com l’actual, on tants d’esforços es dediquen
Pont-Piqueta i el Sistema Gleda-camp des Pou (les qua-
a esbrinar l’efecte de les activitats antròpiques sobre el
tre a Manacor). Això no obstant, són molt heterogènies
canvi climàtic i les oscil·lacions del nivell marí.
en quant a les seves morfologies i origen (morfogènesi),
havent estat classificades en quatre grans categories,
interès arqueològic i/o etnològic
cada una d’elles subdividides fins arribar a un total de
A Mallorca es conèixen jaciments arqueològics ca-
14 tipologies (GINÉS i GINÉS, 2009). Algunes d’elles,
vernícoles, bé de tipus funerari, ritual, o d’hàbitat, perta-
per la seva raresa a d’altres indrets fora de les Balears,
nyents als períodes de Poblament Inicial (ca. 2400 AC),
requereixen una protecció especial. Així mateix és reco-
cultura de les Navetes (ca. 1600 AC), Talaiòtic (ca. 450
menable preservar, pel seu interès científic, una repre-
AC), a més d’ocupacions esporàdiques per refugiats du-
sentació de les altres tipologies, freqüents no obstant a
rant l’ocupació musulmana en temps medievals (TRIAS,
altres àmbits geogràfics. Cal remarcar l’abundància i va-
1995). Les cavernes són extraordinàriament importants
349

núm. nom de la cavitat
illa
municipi
1
Avenc des Frare
Cabrera
Palma
2
Cova des Burrí
Cabrera
Palma
3
Cova des Penyal Blanc
Cabrera
Palma
4
Cova de sa Font
Dragonera
Andratx
5
Es Pouàs
Eivissa
Sant Antoni de Portmany
6
Cova de Can Ferrando
Formentera
Sant Francesc
7
Cova de ses Mamelles
Formentera
Sant Francesc
8
Coves de sa Pedrera
Formentera
Sant Francesc
9
Es Bufador de Solleric
Mallorca
Alaró
10
Cova de sa Bassa Blanca
Mallorca
Alcúdia
11
Cova de ses Llàgrimes
Mallorca
Alcúdia
12
Cova des Bastons, o Cova C-11
Mallorca
Alcúdia
13
Cova Tancada des Cap de Menorca
Mallorca
Alcúdia
14
Covota de sa Penya Rotja
Mallorca
Alcúdia
15
Cova de Randa
Mallorca
Algaida
16
Avenc des Vi
Mallorca
Andratx
17
Cova de Garrafa
Mallorca
Andratx
18
Avenc des Travessets
Mallorca
Artà
19
Cova de ses Meravelles
Mallorca
Bunyola
20
Avenc de l’Infern
Mallorca
Calvià
21
Avenc de na Picacento
Mallorca
Calvià
22
Avenc de sa Moneda
Mallorca
Calvià
23
Avenc de sa Soca
Mallorca
Calvià
24
Avenc de s’Embut
Mallorca
Calvià
25
Avenc Socarrat
Mallorca
Calvià
26
Clot des Cero, o des Sero
Mallorca
Calvià
27
Cova dels Coloms
Mallorca
Calvià
28
Coves des Màrmol
Mallorca
Calvià
29
Covota des Puig Gros de Bendinat
Mallorca
Calvià
30
Avenc de Fangar
Mallorca
Campanet
31
Coves de Campanet, o de So na Pacs
Mallorca
Campanet
32
Pou de Can Carro, o de ses Sitjoles
Mallorca
Campos
33
Cova de na Barxa
Mallorca
Capdepera
34
Cova de na Mitjana
Mallorca
Capdepera
35
Coves d’Artà, o de s’Ermita
Mallorca
Capdepera
36
Coves Petites
Mallorca
Capdepera
37
Avenc de Femenia
Mallorca
Escorca
38
Avenc de Fra Rafel
Mallorca
Escorca
39
Avenc de Massanella
Mallorca
Escorca
40
Avenc de na Donzella
Mallorca
Escorca
41
Avenc de sa Coma de Son Torrella
Mallorca
Escorca
42
Avenc de sa Mitjania
Mallorca
Escorca
43
Avenc de s’Aigo
Mallorca
Escorca
44
Avenc des Gel
Mallorca
Escorca
45
Avenc des Gorg Blau
Mallorca
Escorca
46
Avenc des Llorer
Mallorca
Escorca
47
Avenc des Puig Caragoler
Mallorca
Escorca
48
Avenc des Silenci
Mallorca
Escorca
49
Avenc des Tossals
Mallorca
Escorca
50
Avenc d’Escorca, o de sa Vessa
Mallorca
Escorca
51
Cova de Muntanya
Mallorca
Escorca
52
Cova de sa Campana
Mallorca
Escorca
53
Cova des Mirador, o dets Arbrets
Mallorca
Escorca
54
Cova des Torrent de Cúber
Mallorca
Escorca
55
Cova dets Alixandres
Mallorca
Escorca
56
Forat dets Amics
Mallorca
Escorca
57
Avenc de sa Pedra
Mallorca
Esporles
58
Avenc d’en Corbera
Mallorca
Esporles
59
Cova de Canet
Mallorca
Esporles
60
Cova de na Boixa
Mallorca
Felanitx
61
Cova d’en Bassol, o d’en Passol
Mallorca
Felanitx
62
Cova des Coll
Mallorca
Felanitx
63
Cova dets Ases
Mallorca
Felanitx
350

núm. nom de la cavitat
illa
municipi
64
Cova de ses Rates Pinyades
Mallorca
Inca
65
Cova de sa Guitarreta
Mallorca
Llucmajor
66
Cova des Pas de Vallgornera
Mallorca
Llucmajor
67
Cova de Cala Falcó
Mallorca
Manacor
68
Cova de Cala Pilota
Mallorca
Manacor
69
Cova de Cala Varques A-C-D
Mallorca
Manacor
70
Cova de Cala Varques B
Mallorca
Manacor
71
Cova de Can Bordils, o dets Amagatalls
Mallorca
Manacor
72
Sistema Gleda-camp dês Pou
Mallorca
Manacor
73
Cova de s’Ònix
Mallorca
Manacor
74
Cova del Dimoni
Mallorca
Manacor
75
Cova des Coloms (I)
Mallorca
Manacor
76
Cova des Diners
Mallorca
Manacor
77
Cova des Moro
Mallorca
Manacor
78
Cova des Serral
Mallorca
Manacor
79
Cova des Sòtil
Mallorca
Manacor
80
Cova des Xots
Mallorca
Manacor
81
Cova Figuera
Mallorca
Manacor
82
Cova Genovesa, o d’en Bessó
Mallorca
Manacor
83
Cova Marina des Pont
Mallorca
Manacor
84
Coves del Drac
Mallorca
Manacor
85
Sistema Pirata - Pont - Piqueta
Mallorca
Manacor
86
Coves del Pilar
Mallorca
Palma
87
Avenc de la Malé
Mallorca
Pollença
88
Avenc de na Borrassa
Mallorca
Pollença
89
Avenc del Pi del Pla de les Basses
Mallorca
Pollença
90
Avenc d’en Xim
Mallorca
Pollença
91
Avenc Fonda
Mallorca
Pollença
92
Cova Argentera
Mallorca
Pollença
93
Cova de Cal Pesso
Mallorca
Pollença
94
Cova de Can Sion
Mallorca
Pollença
95
Cova de Cornavaques
Mallorca
Pollença
96
Cova de les Rodes
Mallorca
Pollença
97
Cova de Llenaire
Mallorca
Pollença
98
Cova del Boc
Mallorca
Pollença
99
Cova Estreta
Mallorca
Pollença
100 Forat 502
Mallorca
Pollença
101 Font de l’Algaret
Mallorca
Pollença
102 Cova Nova de Son Lluís
Mallorca
Porreres
103 Cova Vella de Son Lluís
Mallorca
Porreres
104 Cova des Robiols
Mallorca
Puigpunyent
105 Cova des Fum
Mallorca
Sant Llorenç des Cardassar
106 Cova de sa Teulada
Mallorca
Santa Margalida
107 Avenc de Son Pou
Mallorca
Santa Maria del Camí
108 Cova de Can Millo, o de Coanegrina
Mallorca
Santa Maria del Camí
109 Cova des Bufador, o de Son Berenguer
Mallorca
Santa Maria del Camí
110 Cova des Drac
Mallorca
Santanyí
111 Cova des Drac de Cala Santanyí
Mallorca
Santanyí
112 Cova de Biniamar, o Avenc des Picarol Gros
Mallorca
Selva
113 Cova dets Estudiants
Mallorca
Sóller
114 Font des Verger
Mallorca
Sóller
115 Cova de sa Duna
Menorca
Alaior
116 Cova d’en Xoroi
Menorca
Alaior
117 Bufador de Punta Nati
Menorca
Ciutadella
118 Cova C-2
Menorca
Ciutadella
119 Cova de sa Tauleta
Menorca
Ciutadella
120 Cova de s’Aigo
Menorca
Ciutadella
121 Cova Murada
Menorca
Ciutadella
122 Cova Polida de Fornells
Menorca
Es Mercadal
123 Cova des Coloms
Menorca
Es Migjorn Gran
124 Font de sa Vall, o Cova de s’Aigo de Son Boter
Menorca
Es Migjorn Gran
125 Cova de ses Abelles
Menorca
Ferreries
126 Cova d’en Curt
Menorca
Ferreries
Taula 2: Cavitats de les Balears proposades per la Federació Balear
Table 2: Caves proposed as geological heritage of the Balearic Islands
d’Espeleologia com a Patrimoni Geològic en un document
by the Federació Balear d’Espeleologia, included in a technical
tècnic encomanat el 2008 per la Direcció General de Recursos
paper commissioned in 2008 by the Department of Water
Hídrics (Conselleria de Medi Ambient).
Resources (Conselleria de Medi Ambient).
351

mallorca
per a l’estudi de la nostra prehistòria, tant que de
Cova de sa Bassa Blanca
Alcúdia
la seva fase més primerenca, no coneixem altres
Font de ses Aiguades
Alcúdia
restes que les fornides per jaciments cavernícoles.
Cova des Bastons (o C-11)
Alcúdia
És normal que un medi tan conservador, tan ric en
materials, i a la vegada tan fàcil d’excavar, sia ob-
Cova de Son Sant Martí (o avenc de Sant Martí)
Alcúdia
jectiu prioritari dels excavadors, tant dels arqueòlegs
Cova de ses Llàgrimes
Alcúdia
professionals com dels pirates. Aquest patrimoni ar-
Cova de sa Sínia de Son Toni Amer
Campos
queològic subterrani cal que sigui preservat a tota
Pou de Can Carro (o Cova de ses Sitjoles)
Campos
costa. Les excavacions dels pirates i col·leccionistes
Cova de na Barxa
Capdepera
representen una amenaça constant: una peça treta
Cova de na Mitjana
Capdepera
de context no té gaire valor científic, alhora que llur
Cova dets Ases
Felanitx
extracció incontrolada, sense registre estratigràfic,
Cova de sa Sínia
Felanitx
pot fer malbé totalment el dipòsit. Una excavació és
Cova des Coll
Felanitx
com llegir un llibre i anar-ne cremant els fulls com els
Cova des Carrer de sa Punta
Felanitx
anam passant: la informació que no s’hagi pogut ar-
Cova de ses Barraques
Felanitx
replegar durant l’excavació és perduda per sempre.
Cova de Cala Mitjana
Felanitx
D’altra banda, moltes de les nostres cavernes
Cova d’en Bassol (o den Passol)
Felanitx
han sofert acondicionaments per a facilitar-hi l’accés
Cova des Pas de Vallgornera
Llucmajor
(ponts, rampes per devallar-hi el bestiar, etc.), espe-
Cova Genovesa (o den Bessó)
Manacor
cialment aquelles que estotgen aigua. Totes aques-
Cova de Can Bordils (o des Amagatalls)
Manacor
tes obres constitueixen també un patrimoni etnològic
Cova des Coloms (I)
Manacor
que cal preservar.
Coves del Drac
Manacor
Sa cova Figuera (o cova Figuera)
Manacor
Cova de s’Aigo
Manacor
directiva marc de L’aigua
Cova des Fumassos
Manacor
Coves dels Hams (o cova dels Hams)
Manacor
La Directiva 2000/60/CE del Parlament euro-
Cova de s’Ònix
Manacor
peu i del Consell de 23 d’octubre de 2000 per la que
Cova de sa Piqueta (Sistema Pirata-Pont-Piqueta)
Manacor
s’estableix un marc comunitari d’actuació dins l’àm-
Cova des Pou
Manacor
bit de la política d’aigües (DO L 327 de 22.12.2000)
Es Secret des Moix
Manacor
malgrat esser una norma pensada essencialment
Cova de sa Sínia
Manacor
per a masses d’aigua dolça, també contempla les
Cova del Dimoni
Manacor
aigües subterrànies (dolçes i de zona de mescla) i
Avenc des Camp des Pou (Sistema Gleda-Camp des Pou)
Manacor
les aigües marines portuàries i litorals.
Cova de cala Varques A-C-D (o cova des Xuetes)
Manacor
En la declaració del seminari ministerial sobre
Cova de cala Varques B
Manacor
aigües subterrànies, celebrat a l’Haia el 1991, es
Coves del Pirata (Sistema Pirata-Pont-Piqueta)
Manacor
reconeixía la necessitat d’adoptar mesures per evi-
Cova de cala Falcó
Manacor
tar el deteriorament a llarg termini dels aspectes
Cova des Pont (Sistema Pirata-Pont-Piqueta)
Manacor
qualitatius i quantitatius de les aigües dolces i es
Cova des Serral
Manacor
va demanar l’aplicació de un programa de mesu-
Cova des Sòtil
Manacor
res abans de l’any 2000, encaminat a aconseguir la
Cova de sa Gleda (Sistema Gleda-Camp des Pou)
Manacor
gestió sostenible i la protecció dels recursos hídrics.
Avenc de Cala en Gossalba
Pollença
En les Resolucions de 25 de febrer de 1992 i de
Cova de S’Illot (o des Talaiot de s’Illot)
Sant Llorenç
20 de febrer de 1995, el Consell va exigir un pro-
Cova de s’Abisament
Sant Llorenç
grama d’actuació en matèria d’aigües subterrànies
Cova de sa Torre
Sant Llorenç
i una revisió de la Directiva 80/68/CEE del Consell,
Cova des Drac de Cala Santanyí
Santanyí
de 17 de desembre de 1979, relativa a la protecció
Cova des Rafal des Porcs (o des Dracs)
Santanyí
de les aigües subterrànies contra la contaminació
Cova des Burrí
Cabrera
causada per determinades substàncies perilloses,
Cova de sa Llumeta
Sa Conillera
en el marc d’una política general de protecció de les
(Cabrera)
aigües dolces.
Cova de sa Font (o des Moro)
Sa Dragonera
L’estat quantitatiu d’una massa d’aigua subterrà-
menorca
nia pot tenir repercussions en la qualitat ecològica de
Cova de s’Aigo
Ciutadella
les aigües superficials i dels ecosistemes terrestres
Cova de sa Tauleta
Ciutadella
associats amb aquesta massa d’aigua subterrània.
Cova de na Figuera
Ciutadella
Cova de ses Figueres
Sant Lluís
Cova Polida
Es Mercadal
Avenc de s’Albufereta
Es Mercadal
Cova dels Anglesos
Es Mercadal
Taula 3: Coves amb ambients anquihalins del litoral de les Balears
Formentera
incloses a l’inventari de zones humides.
Coves de sa Pedrera
Formentera
Table 3: Caves with anquihaline environments in the coasts of the
Cova de Can Ferrando
Formentera
Balearic Islands included in the inventory of wetlands.
352

S’han d’establir definicions comunes de l’estat de
mallorca
l’aigua en termes qualitatius i, quan afecte a la protecció
Font de ses Artigues
Alaró
del medi ambient, quantitatius. S’han de fixar objectius
Cova de Randa
Algaida
mediambientals per garantir el bon estat de les aigües
Cova des torrent de Cúber
Escorca
superficials i subterrànies en tota la Comunitat Europea
Font de Can Salas
Pollença
i evitar el deteriorament de l’estat de les aigües a nivell
Cova de la Font
Pollença
comunitari.
Avenc de la Font
Pollença
Els Estats membres han de tractar d’aconseguir
Cova de Can Sivella
Pollença
l’objectiu mínim del bon estat de les aigües mitjan-
Font d’en Vicenç
Pollença
çant la definició i aplicació de les mesures necessàri-
Font de l’Algaret
Pollença
es dins dels programes integrats de mesures, tenint
en compte els requisits comunitaris existents. S’ha de
Cova de les Rodes
Pollença
mantenir el bon estat de les aigües allà on ja existeixi.
Avenc de na Borrassa
Pollença
Pel que fa a les aigües subterrànies, a més de com-
Cova des Estudiants
Sóller
plir els requisits del bon estat, s’haurà de registrar
Font des Verger
Sóller
i invertir tota tendència significativa i sostinguda a l’aug-
Font des Patró Lau
Sóller
ment de la concentració de qualsevol contaminant.
menorca
Les aigües superficials i subterrànies són, en princi-
Font de sa Vall
Es Migjorn Gran
pi, recursos naturals renovables. En concret, la garantia
Cova d’en Curt
Ferreries
del bon estat de les aigües subterrànies requereix mesu-
Taula 4: Llistat de les cavitats amb hàbitats dolçaqüícoles no litorals de
res primerenques i una estable planificació a llarg termi-
les Balears incloses a l’inventari de zones humides.
ni de les mesures de protecció, a causa del lapse natural
Table 4: List of caves with non-littoral freshwater habitats of the Balearic
necessari per a la seva formació i renovació. Aquest lap-
Islands included in the inventory of wetlands.
se de temps ha de tenir en compte els calendaris perti-
nents pel que fa a les mesures relatives a l’assoliment
del bon estat de les aigües subterrànies, així com de
les mesures destinades a invertir qualsevol tendència
aigües subterrànies, a més trigar, quinze anys després
significativa i sostinguda a l’augment de la concentració
de l’entrada en vigor d’aquesta Directiva.
de contaminants en les aigües subterrànies.
També han de vetllar perquè s’estableixi un o més
L’objectiu d’un bon estat de les aigües s’ha de per-
registres de totes les zones incloses en cada demarca-
seguir en cada conca hidrogràfica, de manera que es
ció hidrogràfica que hagin estat declarades objecte d’una
coordinin les mesures relatives a les aigües superficials
protecció especial, en virtut d’una norma comunitària
i les aigües subterrànies pertanyents al mateix sistema
específica relativa a la protecció de les seves aigües
ecològic, hidrològic i hidrogeològic.
superficials o subterrànies o a la conservació dels hàbi-
L’objecte d’aquesta Directiva és establir a l’article
tats i les espècies que depenen directament de l’aigua.
1 amb un marc per la protecció de les aigües super-
Marca que el registre s’ha de completar dins del termini
ficials continentals, les aigües de transició, les aigües
de quatre anys comptats a partir de l’entrada en vigor
costaneres i les aigües subterrànies que: a) previngui
d’aquesta Directiva. Aquest registre ha estat elaborat
tot deteriorament addicional i protegeixi i millori l’estat
per la Direcció General de Recursos Hídrics (catàleg de
dels ecosistemes aquàtics i, pel que fa les seves ne-
zones humides), però encara no ha estat aprovat. En ell
cessitats d’aigua, dels ecosistemes terrestres i zones
es diferencien, pel que fa a les masses d’aigüa càrstica
humides directament dependents dels ecosistemes
dins una cavitat, les coves de la zona de barreja litoral
aquàtics; b) promogui un ús sostenible de l’aigua ba-
(coves anquihalines) i les coves de drenatge actiu. En
sat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics
total, es coneixen 84 coves amb ambients anquihalins
disponibles; c) tingui per objecte una major protecció i
en el territori Balear, 58 de les quals es consideren de
millora del medi aquàtic, entre altres formes mitjançant
prou importància per incloure-les a l’inventari (Taula 3).
mesures específiques de reducció progressiva dels abo-
Pel que fa al drenatge actiu amb hàbitats dolçaqüícoles
caments, les emissions i les pèrdues de substàncies pe-
no litorals, s’han inventariat 19 cavitats, 16 de les quals
rilloses prioritàries (sustàncies enumerades a l’annex X
s’han inclòs a l’inventari (Taula 4).
de la directiva); d) garanteixi la reducció progressiva de
la contaminació de l’aigua subterrània i eviti noves con-
taminacions; i e) contribueixi a pal·liar els efectes de les
inundacions i sequeres.
normativa estatal
A l’article 2, en què es defineixen cada un dels ter-
mes utilitzats a la directiva, s’ens parla d ‘aigües subter-
rànies: totes les aigües que es troben sota la superfície
La normativa estatal bàsica és la llei 47/2007 o de
del sòl a la zona de saturació i en contacte directe amb
Biodiversitat (BOE 299, 14-12-2007. Ley 42/2007, de 13
el sòl o el subsòl.
de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat)
Com a objectius mediambientals per a les aigües
recull aspectes ja esmentats a altres disposicions euro-
subterrànies, els estats membres hauran de protegir,
pees, derogant la llei 4/1989 d’espais naturals. Dins dels
millorar i regenerar totes les masses d’aigua subterrà-
principis inspiradors de la llei, aquesta posa, per primera
nia i garantir un equilibri entre l’extracció i l’alimentació
vegada a la normativa estatal, a un mateix nivell la con-
d’aquestes aigües per tal d’assolir un bon estat de les
servació de la Biodiverstat i de la Geodiversitat.
353

A l’annex I, recollint la directiva hàbitats (tipus
Per tot això, i d’acord amb la Llei 42/2007, i a fi de
d’hàbitats naturals d’interès comunitari) es contempla
protegir el Patrimoni Geològic, s’ha iniciat la tramitació
la designació de zones d’especial conservació (ZEC).
de l’elaboració d’un decret que aprovi l’inventari de llocs
A aquest annex s’inclouen les coves no explotades pel
d’Interès Geològic (que constituiran la Xarxa Balear de
turisme (codi 8310) i les coves marines submergides o
Llocs d’Interès Geològic) i les mesures generals per a la
semisubmergides (codi 8330).
seva preservació i gestió, a través d’un pla de gestió o
Una de les conseqüències d’aquesta llei fou l’acord
de les figures de protecció que corresponguin.
del consell de Govern de 29 d’abril de 2011, a instàncies
L’inici de tot el procediment s’obrirà amb un període
de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat i seguint
d’informació pública i d’audiència dels interessats.
les suggerències del Comitè de Ministres del Consell
Entre els 87 Llocs d’Interès Geològic inventariats (4
d’Europa, en la seva recomanació REC (2004) sobre la
a Cabrera, un al Canal de Mallorca, 16 a Eivissa, 6 a
conservació de l’herència geològica, que insta als go-
Formentera, 26 a Menorca i 34 a Mallorca) s’han sugge-
verns, a través de 10 propostes d’actuació, a inventariar,
rit distintes coves i fenòmens càrstics de totes les Illes
protegir i divulgar el Patrimoni Geològic. A nivell estatal
Balears (Taula 5). Molts dels Llocs d’Interès Geològic de
la Llei 42/2007 obliga les administracions públiques a
l’inventari realitzat corresponen a morfologies càrstiques
protegir el Patrimoni Geològic i la Geodiversitat i a realit-
superficials (camps de lapiaz, depressions exocàrsti-
zar inventaris dels Llocs d’Interès Geològic.
ques...) o cavitats naturals de diverses característiques.
Illa
CODI
Denominació
Tipus d’interès
Cabrera
774001 sa Cova Blava
Geomorfològic / Tectònic / Estratigràfic
Cabrera
774003 Crosta Ferruginosa de sa cova des Burrí
Paleontològic / Estratigràfic / Sedimentològic / Geomorfològic
Eivissa
772002 Polje de Santa Agnès de Corona
Geomorfològic / Estratigràfic / Tectònic
Eivissa
772003 Polje de Sant Mateu d’Aubarca
Geomorfològic / Estratigràfic / Tectònic
Eivissa
772004 Cova de Can Marçà
Geomorfològic / Estratigràfic / Tectònic
Eivissa
798002 s’Atalaia de Sant Josep
Estratigràfic / Sedimentològic / Geomorfològic / Tectònic
es Vedrà i penya-segats des cap Blanc
Estratigràfic / Tectònic / Sedimentològic / Geomorfològic /
Eivissa
798003 - Racó de sa Pedrera
Miner
Formentera 825001 Rasa i penya-segats de la Mola
Estratigràfic / Sedimentològic / Geomorfològic
Formentera 849001 Penya-segats de cap de Barbaria
Estratigràfic / Sedimentològic / Geomorfològic
Mallorca
644002 Font de s’Almadrava
Hidrogeològic / Tectònic / Geomorfològic
Mallorca
644004 Torrent de Pareis
Geomorfològic / Tectònic / Hidrogeogògic
Mallorca
645001 Cap Formentor
Tectònic / Estratigràfic / Geomorfològic / Sedimentari
Mallorca
670005 Manantial de sa Costera
Hidrogeològic / Hidràulic / Tectònic / Geomorfològic
Mallorca
670007 Torrent de Coa negra - Son Pou
Geomorfològic / Hidrogeològic / Hidràulic / Tectònic
Manantial càrstic de ses fonts Ufanes de
Mallorca
671002
Hidrogeològic / Tectònic / Geomorfològic
Gabellí
Mallorca
671003 Relleu càrstic de Lluc
Geomorfològic / Hidrogeològic / Estratigràfic / Edàfic
Mallorca
671005a Complex tectònic puig Major
Tectònic / Estratigràfic
Mallorca
671005b Complex tectònic puig Roig
Tectònic / Estratigràfic
Mallorca
671006 Puig de s’Alcadena
Geomorfològic / Riscos Geològics / Tectònic / Hidrogeològic
Mallorca
699001 Puig de Randa
Estratigràfic / Sedimentològic / Geomorfològic / Tectònic
Estratigràfic / Sedimentològic / Geomorfològic / Paleontològic
Mallorca
723001 Complex arrecifal de cap Blanc
/ Tectònic / Petrològic i Geoquímic / Miner
Estratigràfic / Sedimentològic / Geomorfològic / Paleontològic
Mallorca
724003 Cova des Pas de Vallgornera
/ Petrològic i Geoquímic / Hidrogeològic
Penya-segats costa de Santanyí
Geomorfològic / Estratigràfic / Tectònic / Hidrogeològic /
Mallorca
749001 (s’Almonia a Estret des Temps)
Paleontològic
Menorca
619003 Rasa i carst de la Mola de Fornells
Geomorfològic / Hidrogeològic / Sedimentològic / Estratigràfic
Menorca
646004 Modelat fluvial del barranc d’Algendar
Geomorfològic / Paleontològic / Estratigràfic
Menorca
646005 Cova de na Polida i cova d’en Xoroi
Geomorfològic / Estratigràfic / Sedimentològic
Menorca
646006 Platja i barranc de Cales Coves
Geomorfològic / Estratigràfic / Sedimentològic
Estratigràfic / Sedimentològic / Geomorfològic / Paleontològic
Menorca
646007 Penya-segats de cala Blanca - Cap Artrutx / Petrològic i Geoquímic
Menorca
646008 Modelat fluvial del barranc de Trebalúger
Geomorfològic / Paleontològic / Estratigràfic / Tectònic
Taula 5: Localitats de caràcter càrstic que figuren a la primera proposta
Table 5: Karst-related locations included in the first proposal of sites of
de Llocs d’Interès Geològic (LIG) per a les Illes Balears.
geological interest (LIG) in the Balearic Islands.
354

normativa autonòmica
La Llei 5/2005 de 26 de maig, per a la conservació
dels espais de rellevància ambiental (LECO), igual que
ho fa la llei de biodiversitat, en el seu títol IV incorpo-
ra el règim jurídic propi dels llocs que integren la xarxa
ecològica europea Natura 2000: les zones especials de
conservació (ZEC) -àrees declarades LIC que una ve-
gada compten amb un pla de gestió passen a ser deno-
minades ZEC- i les zones d’especial protecció per a les
aus. A aquest efecte recull que se declarin per acord del
consell de govern i preveu el règim de l’avaluació de les
repercusions dels plans o projectes en aquests indrets.
La declaració d’una figura de protecció d’un espai
natural derivades de la Llei de Biodiversitat o de la LECO,
suposen una protecció dels sistemes càrstics a on es
desenvolupa el seu Pla d’Ordenació de Recursos Natu-
rals (PORN). Exemple d’això es pot trobar amb l’aprova-
ció del PORN de la Serra de Tramunata (BOIB 54 ext.,
11-04-2007). Aquest decret ja posa de relleu que l’as-
soliment d’un nivell de protecció adequat dels sistemes
hipogeus (coves, avencs i altres cavitats càrstiques) que
es localitzen a la Serra és un dels seus objectius i ha de
constituir una de les actuacions prioritàries del Pla rector
d’ús i gestió (PRUG). El mateix PORN indica expressa-
ment que a les coves, avencs i altres cavitats càrstiques
queda prohibit l’abocament i/o vessament o diposició de
Figura 2: Sala des Llum (cova de sa Campana, Mallorca). (Foto D.
qualsevol classe de residus. Queda prohibida igualment
Mayoral).
la destrucció, alteració i extracció de qualsevol element
geomorfològic de les cavitats subterrànies.
Figure 2: Chamber known as Sala des Llum in Cova de sa Campana
(Mallorca). (Photo D. Mayoral)
Figura 3: Sala des Gegants (cova de sa Campana, Mallorca). (Foto D.
Figure 3: Cova de sa Campana (Mallorca). View of the chamber known
Mayoral i A. Merino).
as Sala des Gegants. (Photo D. Mayoral and A. Merino).
355

El PRUG ha d’establir un sistema de protecció i ha
cova des pas de vaLLgornera:
de regular l’entrada a les coves, amb especial esment,
proposta de momunent naturaL
a les que s’integrin dins la Xarxa Ecològica Europea Na-
tura 2000, constitueixin Espais Naturals Protegits o s’in-
Una altra iniciativa duita a terme pel Consell de Go-
cloguin dins l’àmbit de protecció de la normativa sobre
vern, l’11 de març de 2011 a proposta de la Conselleria
zones humides.
de Medi Ambient i Mobilitat, fou l’inici del procediment de
Per a assolir els objectius de protecció dels sistemes
declaració de la cova des Pas de Vallgornera, al munici-
càrstics s’han d’impulsar mecanismes de col·laboració
pi de Llucmajor, com a Monument Natural.
amb les diferents Federacions implicades i amb les enti-
Sobre la història de la cova del Pas de Vallgornera
tats científiques especialitzades en aquests sistemes.
trobareu molta informació en un altre capítol d’aquest
Respecte a les activitats esportives, el PORN indica
monogràfic. L’abundància d’espeleotemes de diversos
que l’escalada, el rappel, el vol lliure, el descens de tor-
tipus, el gran desenvolupament planimètric de la cova
rents, el barranquisme, i altres activitats de risc són au-
(amb presència de grans sales i llacs que s’estenen
toritzables a tot l’àmbit territorial del Pla, excepte en les
en diverses direccions) i les morfologies que aquesta
zones d’exclusió en les quals són un ús prohibit. Això no
presenta motivaren la protecció, l’any 2000 i per part
obstant, a les zones d’exclusió, l’organisme gestor po-
del Govern de les Illes Balears, de la cova des Pas
drà autoritzar aquestes activitats de forma puntual amb
de Vallgornera com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC).
justificació de no generació de perjudicis ambientals.
D’aquesta manera, es reconeixia la gran importància
El PRUG de la Serra de Tramuntana indica que l’es-
ecològica i geològica de l’indret (GINÉS et al., 2008;
peleologia és una activitat autoritzable excepte en les
MERINO et al., 2008; GRÀCIA et al., 2009). Des del
coves i avencs determinats com a zones d’exclusió. A la
punt de vista geològic, el conjunt de sales i galeries de
resta de zones l’organisme gestor pot restringir l’accés
Vallgornera és la cova càrstica de major desenvolupa-
de forma motivada quan sigui necessari per assolir els
objectius de conservació.
El PRUG de la Serra de Tramuntana (pendent de
Cova des Bufador de Solleric
Alaró
realització) hauria de regular el desplegament d’aques-
Cova de sa Font de ses Artigues
Alaró
tes activitats tenint en compte el nombre de persones,
Cova de ses Meravelles
Bunyola
la zonificació i ha de fer especial esment a la formació,
equips de prevenció i seguretat dels usuaris. Per cumplir
Avenc de s’Aigo
Escorca
aquests objectius i per facilitar-ne l’autorització, el PRUG
Forat dets Amics
Escorca
podrà establir mecanismes d’acreditació dels usuaris.
Avenc de Femenia
Escorca
Les empreses que ofereixin els serveis a què fa re-
Avenc de Fra Rafel
Escorca
ferència aquest article, per poder desplegar la seva ac-
Avenc des Gel
Escorca
tivitat i sense perjudici d’altres llicències i autoritzacions,
Avenc des Gorg Blau
Escorca
han d’acreditar-se davant l’organisme gestor dels espais
Avenc des Llorer
Escorca
naturals protegits.
Cova des Mirador de s’Entreforc
Escorca
Cal recordar que el PORN prohibeix la utilització de
Avenc de sa Mitjania
Escorca
pintures per a la senyalització dels llocs on es desenvolupin
Avenc des Puig Caragoler
Escorca
els esports i activitats a què fa referència aquest article. El
Avenc des Silenci
Escorca
PRUG ha de regular els sistemes d’ancoratge per tal que
Cova des Torrent de Cúber
Escorca
no afectin apreciablement a la geomorfologia dels llocs.
Avenc des Tossals
Escorca
Per a activitats que es desenvolupen dins el Paratge
Cova des Corral des Porcs
Lloseta
Natural de la Serra de Tramunatana, el PRUG ha d’establir
Font de l’Algaret
Pollença
les característiques i limitacions de l’acampada i el vivac.
Avenc de l’Ànfora
Pollença
Les noves àrees recreatives i/o d’acampada, públiques o
Cova Argentera
Pollença
privades, es prohibeixen a les àrees d’ús limitat i d’exclu-
Cova del Boc
Pollença
sió. El PRUG ha d’establir les condicions i requisits per a
Cova de Cal Pesso
Pollença
les noves àrees a les zones d’ús compatible i d’ús general
Cova de Can Sion
Pollença
i els terminis per l’adequació de les àrees existents.
Cova de Cornavaques
Pollença
Les coves submarines i epicontinetals també són ob-
Cova Morella
Pollença
jecte normatiu del PORN. Així, és permès el busseig recre-
Cova des Rovell
Pollença
atiu i esportiu a l’àmbit marí que delimita el Partage Natural
Avenc dels Silos
Pollença
de la Serra de Tramuntana. Els clubs o centres que oferei-
Es Bufador de Son Berenguer
Santa Maria
xin aquesta activitat hauran d’acreditar-se davant l’organis-
Cova de Can Millo o de Coanegrina
Santa Maria
me competent en la gestió dels espais naturals protegits. El
Avenc de Son Pou
Santa Maria
PRUG ha de regular el règim per a la immersió a l’interior
de coves submarines determinant la seva possibilitat o no i
Font des Patró Lau
Sóller
establint, si n’és el cas, les modalitats d’aquesta visita.
Font des Verger
Sóller
A l’acord del Consell de Govern de 16 de març de
Cova de Moleta
Sóller
2007 pel qual es declarava Paratge Natural la Serra de
Taula 6: Coves declarades com a Llocs d’Interès Científic dins del Pa-
Tramuntana (BOIB 54 Ext. 11-04-2007) es declaren com
ratge Natural la Serra de Tramuntana.
a Llocs d’Interès Científic (una de les figures de conser-
Table 6: Caves declared Sites of Scientific Interest in the Natural Land-
vació de la LECO) les coves assenyalades a la Taula 6.
scape of Serra de Tramuntana.
356

Figura 4: Cova des Pas de Vallgornera (Mallorca). (Foto A. Merino).
Figure 4: Cova des Pas de Vallgornera (Mallorca). (Photo A. Merino).
357

ment de Mallorca (devers 67 km) i constitueix un dels
b) Protegir el patrimoni espeleològic i geomorfològic
sistemes espeleològics de major envergadura de l’Estat
que representa aquesta cova, que, a més de ser la
espanyol (entre les 10 coves més extenses), amb relle-
més extensa de Mallorca, suposa un exemple an-
vància destacable fins i tot a nivell europeu.
tròpicament inalterat del ’endocarst que es desen-
La cova és objecte de diversos estudis científics,
volupa en els materials calcaris del Miocè Superior
tant geològics com de biodiversitat, entre els quals cal
del sud i llevant de Mallorca.
destacar l’excavació d’un jaciment paleontològic de
c) Identificar les actuacions prioritàries i establir els
Myotragus.
instruments necessaris que permetin assegurar el
Els valors naturals de la cova des Pas de Vallgorne-
manteniment de l’estat i funcionalitat de l’ecosiste-
ra són indubtables i d’un interès enorme. Es tracta d’una
ma subterrani i del medi físic en general.
cavitat càrstica pràcticament inalterada per la interven-
d) Incidir positivament en el coneixement del patrimoni
ció antròpica i representa un exponent paradigmàtic de
natural en l’àmbit de la cova, prestant especial aten-
la diversitat d’hàbitats subterranis existents al sud i lle-
ció a potenciar l’exploració completa i investigació
vant de Mallorca.
detallada d’aquest sistema espeleològic i dels seus
L’especial rellevància de la cova obeeix al seu ex-
diferents hàbitats.
cepcional interès geoecològic (GINÉS et al., 2008; GRÀ-
CIA et al., 2009) i a la seva ubicació en la proximitat de la
Per altra banda, amb la proposta i posterior decla-
línia de costa, la qual cosa al mateix temps la converteix
ració de monument natural és pretén garantir l’estat de
en un ecosistema subterrani especialment vulnerable.
conservació de la cova i reduir els perills de deteriora-
Tots aquests trets definitoris de la cova des Pas de
ment que afecten la cavitat.
Vallgornera suposen que es pugui enquadrar a la defi-
nició de Monument Natural, prevista a la Llei de Con-
servació dels Espais de Rellevància Ambiental. Amb la
eLs pLans rectors d’ús i gestió (prugs):
declaració com a Monument Natural, és pretenen assolir
eL parc nacionaL de L’arxipèLag de cabrera
a l’àmbit de la cova distints objectius:
La LECO estableix mecanismes de planificació dels
a) Protegir l’hàbitat constituït per aquest singular fe-
espais naturals: els PRUGs per als parcs, paratges natu-
nomen subterrani i els organismes presents en ell,
rals i reserves naturals (aprovats per decret del Govern i
especialment pel que fa a les espècies cavernícoles
revisats cada 6 anys). Malauradament aquesta normati-
que poblen els diferents ambients aquàtics i terres-
va no se compleix a tots els espais naturals. El Parc Na-
tres de la cavitat.
cional de Cabrera n’és una excepció (BOIB Num. 97 11-
en perill d’extinció
Myotis capaccini
Ratapinyada de peus grans
Ordre MAM/2784/2004
vulnerable
Miniopterus schreibersii
Ratapinyada de cova
Ordre MAM 2784/2004
Myotis emarginata
Ratapinyada d’orelles dentades
Ordre MAM 2784/2004
Myotis myotis
Ratapinyada gran
Ordre MAM 2784/2004
Rhinolophus ferrumequinum
Ratapinyada de ferradura grossa
Ordre MAM 2784/2004
Rhinolophus mehelii
Ratapinyada de ferradura mitjana
Ordre MAM 2784/2004
interès especial
Barbastella barbastellus
Ratapinyada de bosc
R.D. 439/1990
Eptesicus serotinus
Ratapinyada dels graners
R.D. 439/1990
Hypsugo savii
Ratapinyada de muntanya
R.D. 439/1990
Myotis daubentonii
Ratapinyada d’aigua
R.D. 439/1990
Myotis escalerai / nattereri
Ratapinyada d’Escalera
R.D. 439/1990
Nyctalus leisleri
Ratapinyada nòctula petita
R.D. 439/1990
Nyctalus lasiopterus
Ratapinyada nòctula gegant
R.D. 439/1990
Pipistrellus kuhlii
Ratapinyada de vores clares
R.D. 439/1990
Pipistrellus nathusii
Ratapinyada de Nathusius
R.D. 439/1990
Pipistrellus pipistrellus
Ratapinyada petita comuna
R.D. 439/1990
Pipistrellus pygmaeus
Ratapinyada soprano
(nou estatus taxonòmic)
Rhinolophus hipposideros
Ratapinyada de ferradura petita
R.D. 439/1990
Tadarida teniotis
Ratapinyada de coa llarga
R.D. 439/1990
Taula 7: Llistat de les 19 espècies de ratapinyades presents a les Illes
Table 7: List of the 19 species of bats present in the Balearic Islands and
Balears i el seu estatus de protecció.
their protection status.
358

Figura 5: Llac de la sala dels Caramells (Sistema Pirata-Pont-Piqueta,
Figure 5: Pool located at Sala des Caramells chamber, in the cave sys-
Mallorca). (Foto A. Cirer).
tem Pirata-Pont-Piqueta (Mallorca). (Photo A. Cirer).
07-2006, Decret 58/2006, de 1 de juliol, pel que s’aprova
Un exemple d’això és l’aplicat a una de les espèci-
el plan rector d’ús i gestió del Parc Nacional Marítimo-
es considerada en greu declivi com és la ratapinyada
terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, per al període 2006-
de cova, Miniopterus schreibersii. És per això que la
2012). En ell es delimiten unes zones de Reserva defini-
Conselleria de Medi Ambient va elaborar el seu Pla de
des com aquelles àrees que contenen valors naturals de
Conservació. A les Balears s’ha fet el seguiment dels
primera magnitud d’acord amb la seva raresa, fragilitat,
moviments especialment a les dues colònies de cria a
biodiversitat i interès científic, que requereixen del mà-
Mallorca (SERRA-COBO et al., 2006): la cova de ses
xim grau de protecció. Entre aquestes àrees es delimi-
Ratapinyades (Inca) i la de sa Guitarreta (Llucmajor)
ten: tots els illots (incloent l’illa dels Conills), la zona del
amb un total de fins 300 exemplars, que formen colònies
Cap Ventós, la zona d’Es Burrí, la zona S i W de Cabrera
mixtes amb altres espècies cavernícoles (Myotis myotis,
i tots els avencs i coves (excepte la cova Blava).
M. cappaccinii, Rhinolophus ferrumequinum i altres, fins
a 1.500 exemplars) i una colònia d’hivernació a Menorca,
la més gran de les Balears, la cova d’en Curt, amb uns
La protecció d’espècies com a eina de
2.500 (fins al 2003). Fins ara no s’han localitzat ni les co-
gestió i conservació: La ratapinyada de
lònies d’hivernació a Mallorca ni les de cria a Menorca.
cova i Les àrees bioLògiques crítiques
Les ratapinyades refugiades a la cova d’en Curt comen-
cen a abandonar la cavitat a mitjan primavera cercant
Fins ara s’ha parlat de la protecció dels hàbitats.
refugis més càlids i situats en zones riques en recursos
Però una altra estratègia que compta amb normativa re-
tròfics. El mes de febrer de 2003 la cova d’en Curt es va
ferent a les cavitats és la relacionada amb la protecció
inundar sobtadament a causa de la gran quantitat d’ai-
de les espècies que viuen al seu interior. El coneixe-
gua que baixava pel torrent on es troba la cova, a conse-
ment de les ratapinyades ha donat un valor especial a
qüència de les pluges torrencials que es produïren a la
aquestes cavitats. Malgrat els endemismes invertebrats
capçalera de la conca (85 l/m2, el màxim registre històric
són peces clau dins l’evolució de la fauna de les Bale-
per un mes de febrer). La inundació de la cova va causar
ars, alguns presents únicament a les Balears, aquests
la mortalitat d’aproximadament el 85% de la colònia. Les
no compten amb un paper important des del punt de la
prospeccions realitzades a finals d’hivern de 2006 mos-
vista normatiu per a l’administració. De les 19 espècies
traren que la colònia només estava formada per uns 200
de ratapinyades presents a les Balears una està cata-
individus. L’impacte de la catàstrofe sobre la població
logada com en perill d’extinció, 5 com a vulnerables i la
de Miniopterus schreibersii menorquins fou extremada-
resta com d’especial interès (Taula 7).
ment acusada i va posar en greu perill la supervivència
359

Figura 6: Cova des Pas de Vallgornera (Mallorca). (Foto A. Merino).
Figure 6: Cova des Pas de Vallgornera (Mallorca). (Photo A. Merino).
Figura 7: Avenc d’en Corbera (Mallorca). (Foto D. Mayoral).
Figure 7: Avenc d’en Corbera (Mallorca). (Photo D. Mayoral).
360

de l’espècie a l’illa. El creixement natural de les colònies
bibliografia
de M. schreibersii és lent, de tal manera que solament
si s’aconsegueix incrementar artificialment el nombre
ALCOVER J.A., MOYA-SOLA, S. i J. PONS-MOYA, J. (1981):
d’adults reproductors se’n pot produir un augment sufici-
Les Quimeres del Passat. Els vertebrats fossils del Plio-
ent per sobreviure a una nova inundació.
Quaternari de les Balears i Pitiüses. Monografies Cientifi-
ques, 1. Editorial Moll. Ciutat de Mallorca, Spain. 260 pp.
A escala mundial, la Unió Internacional per a la Con-
BOE 299, 14-12-2007. Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del
servació de la Natura -UICN- (1996) cataloga l’espècie
Patrimonio Natural y de la Biodiversidad.
com a preocupació menor (LC). D’altra banda, encara
BOIB 85, 4-06-2005. Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la con-
que és una espècie considerada abundant a Europa, ha
servació dels espais de rellevància ambiental.
sofert aquests darrers anys a França i a la península
BOIB 106, 16-07-2005. Decret 75/2005, de 8 de juliol, pel qual
Ibèrica, mortaldats localitzades i encara mal explicades,
es crea el Catàleg Balear d’espècies Amenaçades i d’Es-
cosa que ha provocat la modificació de la situació de
pecial Protecció, les àrees Biològiques Crítiques i el Con-
sell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears.
l’espècie dins el Catàleg nacional (2784/2004 de 28 de
BOIB 97, 11-07-2006. Decret 58/2006, d’1 de juliol, pel que
maig), que ha passat d’Interés especial a vulnerable; fet
s’aprova el pla rector d’ús i gestió del Parc Nacional Ma-
que obliga a redactar un pla de conservació per a l’es-
rítimo-terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, per al període
pècie, que proposi accions que evitin l’extinció de Mini-
2006-2012.
opterus schreibersii a l’illa de Menorca i que propiciïn la
BOIB 54 Ext., 11-04-2007. Decret 19/2007 de 16 de març, per
recuperació de l’espècie a Mallorca, on manquen conei-
qual s’aprova el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals
xements sobre les coves d’hivernada. El Pla esmentat
de la Serra de Tramuntana
BOIB 54 Ext. 11-04-2007. Acord del Consell de Govern de 16
també inclou les mesures a prendre en les altres cavi-
de març de 2007 pel qual es declara paratge natural la
tats on es refugien Miniopterus schreibersii, així com un
Serra de Tramuntana
paquet d’accions per impedir que es torni a produir una
BOIB 65, 13-05-2008. Resolució del Conseller de Medi Am-
catàstrofe similar.
bient de 5 de maig de 2008 pel qual s’aporven els Plans
L’objectiu general del Pla de Conservació fou evitar
de recuperació de Limonium barceloi, de Milvus milvus i
l’extinció de Miniopterus schreibersii a Menorca i acon-
d’Apium bermejoi i de conservació de Miniopterus schrei-
seguir una dinàmica poblacional que permeti la recupe-
bersii.
Convenció relativa a la conservació de la vida salvatge i del
ració del nombre d’individus presents a l’illa abans del
medi natural d’Europa. Comitè permanent. Recomanació
2003, i mantenir la situació de l’espècie a Mallorca. S’ha
nª 36 (1992) sobre la conservació dels hàbitats subterra-
continuat amb el seguiment, confirmant l’estabilitat a
nis (adoptat pel Comitè permanent el 4 de desembre de
Mallorca, i la recuperació a Menorca (650 ex) a la cova
1992).
d’hivernada, una de cria i quatre equinoccials. Recent-
Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, rela-
ment s’han trobat noves colònies d’hivernada.
tiva a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i
Una estratègia de conservació pròpia de la nostra
flora silvestres.
Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de
comunitat autònoma, poc coneguda i que supleix la
23 d’octubre de 2000 per la que s’estableix un marc comu-
manca de protección d’altres figures de conservació, és
nitari d’actuació a l’àmbit de la política d’aigües (DO L 327
la figura de les Àrees Biològiques Crítiques (BOIB, 106,
de 22.12.2000).
16-07-2005). En el Decret 75/2005, de 8 de juliol, es
ENCINAS, J.A. 1997. Inventari espeleològic de les illes Balears
determina la figura d’àrea biològica crítica com l’àmbit
– Any 1997. Endins, 21: 103-128.
geogràfic crític per a la supervivència de l’espècie.
ENCINAS, J.A. (2006): Relación inventarial de subterráneos
Al BOIB (65, 13-05-2008) es declaren Àrees Bio-
naturales de las Illes Balears, año 2006. Ediciones JAES,
Colección Tarsilbet, IV. 236 pàgs. Pollença, Mallorca.
lògiques Crítiques alguns refugis per a la conservació
GINÉS, A. & MAYOL, J. (2005): Conservació dels carst i les
de la ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii) que
coves a Mallorca / Conservation of the karst and caves
actualment no compten amb suficients garanties de con-
of Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3:
servació (no són LIC, dins la Xarxa Natura 2000, ni están
205-216.
dins de Parcs o Reverves), sense perjudici de futures
GINÉS, J, i GINÉS, A. 1995. Aspectes espeleocronològics del
declaracions en funció dels descobriment que pugui do-
carst de Mallorca / Speleochronological aspects of karst in
nar el pla de Conservació. En aquest sentit es declaren
Mallorca. Endins 20/Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 99-112.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2009): Proposta d’una nova classifi-
ABC distintes coves de Mallorca i Menorca: cova de Son
cació morfogenètica de les cavitats càrstiques de l’illa de
Sant Martí (Alcúdia), coves del Pilar (Palma), cova d’en
Mallorca. Endins, 33: 5-18.
Curt (Ferreries) i cova Murada (Ferreries). Apuntar que
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; GRÀCIA, F. & MERINO,
altres dues cavitats també importants per a l’espècie,
A. (2008): Noves observacions sobre l’espeleogènesi en el
la cova de ses Ratapinyades (Inca) i la cova de sa Gui-
Migjorn de Mallorca: els condicionants litològics en alguns
tarreta (Llucmajor), estan ja incloses a la xarxa Natura
grans sistemes subterranis litorals. Endins, 32: 49-79.
2000 (LIC núm. ES5310046 i ES5310048).
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J. & CLAMOR, B. (2007): Cavitats
costaneres de les Balears generades a la zona de mescla,
L’ABC afecta a tot el volum de les coves. A més a
amb importants continuacions subaquàtiques. In: PONS,
més, l’ABC definida compta amb un radi de 20 m a partir
G.X. & VICENS, D. (eds.) Geomorfología litoral i Quater-
del contorn de la boca de la cova en totes les direccions.
nari. Homenatge a Joan Cuerda Barceló. Mon. Soc. Hist.
A més, en el cas de la cova d’en Curt, i atesa la situació
Nat. Balears, 14: 299-352. Palma.
dins el fons d’un barranc, qualsevol alteració en el perfil
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B.; PO-
d’aquest podria afectar la cova, per la qual cosa s’esta-
COVÍ, J. & PERELLÓ, M.A. (2009): Les descobertes sub-
aquàtiques a la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
bleix una superfície de protecció que inclou el fons del
Mallorca): història i descripció dels descobriments, hidro-
barranc.
logia, espeleotemes, sediments, paleontologia i fauna. En-
dins, 33: 35-72.
361

GRÀCIA, F.; GINARD, A.; VICENS, D. & GINÉS, J. (2009): Re-
Ambient de les Illes Balears. Societat d’Història Natural de
cull de les cavitats de major recorregut i major fondària de
les Balears. Palma de Mallorca 310-312.
les Balears. Endins, 33: 139-152.
PONS, G.X. i PALMER, M. 1996. Fauna endèmica de les Illes
GRÀCIA, F; GINÉS, J.; CROIX, A. & GINÉS, A. (2008): Cavitats
Balears. Inst. Est. Baleàrics -Conselleria d’Obres Públi-
de les Balears com a Patrimoni Geològic. Direcció General
ques, Ordenació del territori i Medi Ambient - Soc. Hist.
de Recursos Hídrics. Conselleria de Medi Ambient, Go-
Nat. Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 5. 307 pp. Pal-
vern de les Illes Balears. 264 pp.
ma de Mallorca.
HUMPHREYS, W.F., POOLE, A., EBERHARD, S.M. I WAR-
PONS, G.X., JAUME, D. i DAMIANS, J. 1995. Fauna caverní-
REN, D. (1999): Effects of research diving on the physico-
cola de Mallorca/ Cavernicolous fauna of Mallorca. Endins
chemical profile of Bundera Sinkhole, an anchialine remi-
20/Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 125-143.
ped habitat at Cape Range, Western Australia. Journal of
SERRA-COBO, J., AMENGUAL, B., LÓPEZ-ROIG, M., MÁR-
the Royal Society of Western Australia, 82: 99-108.
QUEZ, J., TORRES, M., RIPOLL A., SÁNCHEZ, A. & OLI-
JAUME, D.; PONS, G.X.; GRÀCIA, F & VICENS, D. (2001):
VER, J.A. (2006): Catorze anys d’estudis quiropterològics
Atles de cavitats càrstiques de les Balears elevades a Lloc
a les Illes Balears (1993-2006). Boll. Soc. Hist. Nat. Bale-
d’Interès Comunitari (LICs). Conselleria de Medi Ambient,
ars, 49: 89-107.
Govern de les Illes Balears. 157 pp
RACOVITZA, E.G. 1905. Typhlocirolana moraguesi n. g. n. sp.
JUBERTHIE, C. i DECU, V. (Eds). 1994. Encyclopaedia Bios-
isopode aquatique cavernicole des grottes du Drach (Ba-
peologica, Vols, 1 i 2. Societé de Biospéleologie, Moulis
léares). Bull. Soc. Zool. de France, 30: 72-80.
(France) i Bucarest, 834 pp.
SONDAAR, P.Y., MCMINN, M., SEGUÍ, B. i ALCOVER, J.A.
JUBERTHIE, C. i DECU, V. (Eds) 1998. Enciclopaedia Biospe-
1995. Interès paleontològic dels jaciments càrstics de les
logica, Vol, 2. Societé de Biospéleologie, Moulis (France)
Gimnèsies i les Pitiüses / Paleontological interest of karstic
i Bucarest, 835 pp.
deposits from the Gymnesic and Pityusic Islands. Endins
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA,
20/Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 155-170.
F. (2008): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
TRIAS, M. 1995. Arqueologia de les cavernes de Mallorca /
Mallorca): alcanza los 55 kilómetros de desarrollo topo-
Archaeology of the caverns of Mallorca. Endins 20/Mon.
gráfico. Endins, 32: 33-42.
Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 171-190.
PONS, G.X. 1991. Llista vermella de la fauna cavernícola de
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; DELITALA, C.; GINÉS, A.; GRÀCIA,
les Balears. Doc. Tèc. Cons., 10 Conselleria d’Agricultura i
F.; FORNÓS, J.J. & TADDEUCCI, A. (2006): Last intergla-
Pesca. 150 pp. Palma de Mallorca.
cial sea level changes in Mallorca island (Western Mediter-
PONS, G.X., JAUME, D., GRÀCIA, F. i VICENS, D. (2001).
ranean). High precision U-series data from phreatic over-
Cavitats càrstiques de les Illes Balears Lloc d’Interès Co-
growths on speleothems. Zeitschrift für Geomorphologie,
munitari (LICs). In: Pons, G.X. (edit.). III Jornades del Medi
50 (1): 1-21.
362