Les inscripcions de les coves de Cala Blanca: Cova de S�Aigo i Cova des M�rmol (Cala Blanca, Ciutadella de Menorca)
ENDINS, núm. 32. 2008. Mallorca
LES COVES DE CALA BLANCA
(Ciutadella de Menorca)
per Pere ARNAU 1, 2, Natalia LAÍNEZ 2 , Mónica ZUBILLAGA 2 i David GÓMEZ
Resum

Les coves objecte d’aquest treball es troben ubicades en els terrenys situats al
nord de cala Blanca, àrea urbanitzada que es localitza uns pocs quilòmetres al sud de
Ciutadella. Geològicament s’han desenvolupat en materials del Miocè superior. De
les set cavitats principals que formen part d’aquest estudi, quatre d’elles comptaven
amb antecedents topogràfics i les altres tres són inèdites. Destaca com a novetat la
cova de na Megaré, de 480 m de recorregut. De les coves explorades, només tres
contenen restes arqueològiques: la cova de s’Aigo, la cova des Màrmol i la cova
de na Rafalera. La cronologia de la ceràmica trobada compren del pretalaiòtic fins
als nostres dies. Algunes de les cavitats han estat objecte de diversos impactes
antròpics que fan perillar la preservació del patrimoni natural subterrani.

Abstract
The caves being the object of this paper are situated in an area to the north of
the Cala Blanca cove, in a built up area a few kilometres to the south of Citutadella,
Menorca. Geologically speaking they have formed in materials from the Upper
Miocene. From the seven main caves under study, four have existing surveys and
the other three are unpublished. The Cova de na Megaré, with a survey length of 480
m is the most noteworthy in terms of novelty and dimensions. Of the explored caves,
only three contained archaeological remains: Cova de s’Aigo, Cova des Màrmol and
Cova de na Rafalera. The chronology of the found pottery covers the period from the
pre-Talaiotic to the present. Some of the caves have been the object of human activity
which has endangered the conservation of this natural subterranean heritage.
Introducció
Aquest article forma part de l’estudi encomanat per
cova de sa Figuera, a l’apartat de prehistòria escrit per
l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca sobre les coves
J. Mascaró Passarius; al·lusió a la cova de sa Figuera,
de cala Blanca. El treball ha estat efectuat en tres fases,
dins l’apartat de romanització de Menorca, escrit per
repartides al llarg dels anys 2004, 2005 i 2006.
Joan de Nicolàs.
Els estudis sobre les cavitats de cala Blanca s’inicien
- Referència a una cova a la cala de Parelleta a l’obra
amb la publicació “Los fenómenos kársticos de Parelle-
de J.Mª Quadrado.
ta (Ciudadela, Menorca)” d’en THOMAS-CASAJUANA
- Referència a les coves de Parella i Parelleta, a l’obra
i MONTORIOL-POUS (1951). A més a més, també hi
de L. Lafuente.
ha abundants referències de les cavitats a les següents
- Descripció de la cova de Parella per Lindemann. Des-
publicacions, revistes i articles de premsa:
cripció geogràfica de l’illa de Menorca. 1786.
- Descripció de les coves de Parella dins l’apartat topo-
- “Inventario de protección del patrimonio histórico” de
gràfic de l’obra de n’Armstrong.
l’Ajuntament de Ciutadella. Joan de Nicolás.
- Referències a les coves de Parella a l’obra de l’Arxiduc
- Topografia de la cova de s´Aigo. Autor indeterminat.
Lluís Salvador d’Àustria.
- “Cavernas y grutas”, página menorquina de El Bien
- “Encantaments, sa ciutat de Parella”.
Público. Num. 340. Mahón, 26 de septiembre de
- Referència a la cova de Parelleta a l’obra de P. Riuda-
1929.
vets. Historia de Menorca,1888.
- “Sobre la cueva de “Na Figuera” en Parella (Menor-
- Referència a la llegenda de la ciutat de Parella al dic-
ca)”. Juan Maluquer de Motes, Archivo de prehistoria
cionari Alcover.
levantina 3, 1952. Valencia.
- “Geografía e historia de Menorca”, topografia de la
- “Las exploraciones arqueológicas en Menorca”, J.
Mascaró Pasarius. Revista Tramontana, juliol 1955.
- “Los hombres-rana del E.R.E. explorarán la Cueva de
1
Museu Municipal de Ciutadella.
S´Aigo en Ciudadela”. Diario de Menorca, 6 de julio de
2
Grup Nord de Mallorca (GNM).
1955.
105

- “Exploraciones submarinas”, el Iris. Noticia sobre
d’aquesta cova per la gran quantitat d’aigua dolça que sol
l’exploració del llac de la cova de s´Aigo, que realitza-
treure cap a la mar, i segons alguns veïns aquesta aigua
ren membres de l’E.R.E. en 1955.
de vegades surt bruta, donant-li un color verdós a la cala.
- “Un habitat prehistórico en las fantásticas Cuevas de
Això sempre ha succeït a l’estiu quan totes les cases es
Parella”, J. Mascaró Pasarius, diario de Menorca. No-
troben habitades, així com els restaurants funcionant, i
ticia sobre l’exploració ja descrita a l’article de l’Iris en
s’ha relacionat amb alguna possible filtració d’aigües bru-
1955.
tes, no controlada. El nostre interès per comprovar-lo va
- “Guía de las grutas de Europa”. V. Aellen. i P. Strinati,
ser inútil ja que la cova a pesar de ser molt àmplia, és tan
1978.
baixa que no permet el pas amb equip més enllà d’uns
- “Estudio de los materiales arqueológicos hallados en sa
vuit metres, sent impossible accedir a la zona interior.
cova de s´Aigo de Parelleta (Ciutadella de Menorca)”, J.
Sortint de la cala i a uns cent metres s’observen
Sastre Moll, Revista Mayurqa 20 (1981-1984) pp.5-18.
diverses surgències d’aigua dolça actives, que prove-
- “La cueva natural de Cala Blanca, en pésimo estado
nen de la zona de les cavitats. Aquestes són petites
de conservación”, Diario de Menorca, 30 de agosto de
fissures sense possibilitat de penetrar al seu interior.
1985.
Abans d’arribar a la punta Rafalera, vàrem poder en-
- “Una visita al mundo subterráneo”. Diario de Menorca,
trar en dues cavitats que ens van permetre progressar
7 de marzo de 2003.
fins a uns 20 m terra endins. Finalment, a prop de punta
- “Un lago sotto le case”, Guido Pfeiffer y Flory Calo,
Rafalera, es va poder explorar una cova que s’endinsa
Revista Sub, N.209, Febrero de 2003.
40 m i es divideix en diverses galeries. Aquesta cavitat
- “Història Natural del Migjorn de Menorca: el medi físic
tal vegada podria estar relacionada amb el conjunt de
i l’influx humà “. J.J. Fornós, A. Obrador i V.M. Rosse-
les coves estudiades, tant pel seu recorregut com per la
lló (eds.), 2004.
proximitat a la zona.
- Fins i tot es va fer una postal de la cova de s´Aigo feta
pel fotògraf Hernando l’any 1974.

De les set cavitats principals que formen part d’aquest
Situació geogràfica i geològica
estudi, quatre d’elles contaven amb antecedents topo-
gràfics. S’ha explorat, sense èxit, tota la part submergida
de la costa de ponent de la cala, des de la platja fins a
L’illa de Menorca està situada en la part nord-orien-
la punta Rafalera. Es va escollir aquesta zona per ser la
tal de l’arxipèlag balear i té una disposició allargada en
més propera a les coves terrestres que coneixem, ja que
direcció WNW-ESE, amb una longitud màxima de 48
a l’altre costat de la cala, el de llevant, no se’n coneix cap.
km entre el cap de Bajolí i la punta de s’Esperó i una
L’objectiu era poder arribar a accedir a alguna altra cova
amplària màxima de 22 km, entre el cap de Cavalleria
terrestre des de la mar, a través d’alguns petits forats que
i la costa S. L’illa morfoestructuralment pot dividir-se en
actuen de surgències.
dues regions que presenten diferències notables quant
Vàrem començar a inspeccionar una cova submarina
a la seva estratigrafia, litologia i tectònica les quals són
que ja apareix citada a la bibliografia antiga (THOMAS-
les responsables d’una morfologia molt dispar: Tramun-
CASAJAUANA & MONTORIOL-POUS, 1951). Es troba
tana i Migjorn. La zona de Tramuntana, al N, és una re-
molt a prop de la platja i just sota el restaurant que ocupa
gió molt fragmentada i està constituïda fonamentalment
les plataformes que donen a la mar. Sempre s’ha sabut
pels materials més antics que afloren a l’illa com són els
Foto 1: Cala Blanca, paisatge litoral
de roca calcària prop d’on es
localitzen les cavitats.
Photo 1: Cala Blanca, littoral scene of
calcareous rock near to the
zone where the caves are lo-
cated.
106

NM
Avenc
d’en Fonso
Cova de
na Rafalera
Cova
de s’Aigo
Cova des
Caramells
Cova de
Cova de
sa Tauleta
na Megaré
Cova
des Màrmol
Cala Blanca
100 m
Foto 2: Fotografia aèria de la urbanització de cala Blanca, amb la su-
Photo 2: Aerial photograph of the Cala Blanca housing estate, with the
perposició de les cavitats a escala.
caves to scale superimposed.
107

Foto 3: Vista del corredor Montoriol
de la cova de s´Aigo, en la
qual s’aprecia al fons l’entrada
de la cova. S’observa el camí
artificial construït anys enrera
amb l’objectiu de facilitar la
visita fins al llac.
Photo 3: View of the Corredor Monto-
riol passage in the Cova de
s’Aigo, where the entrance
can be appreciated in the
background. The path can
be seen that was constructed
years ago to ease the access
for visitors to the cave pool.
del sòcol paleozoic i els de la cobertera mesozoica. Té
principal de cala Blanca, i un altre de secundari E-W
un relleu muntanyenc amb àmplies valls i petits pujols
(N90-110E), que subdivideixen les cavitats en diferents
l’altura màxima dels quals és el Monte Toro (357 m).
sales. De totes maneres, l’estratificació també exerceix
Dels 702 km2 de superfície de Menorca una mica més de
un control en el desenvolupament de les coves en es-
435 km2 estan ocupats per la regió de Migjorn; aquesta
tar constituïda per una alternança d’estrats decimètrics,
presenta un relleu tabular, lleugerament basculat cap al
amb un capbussament suau cap al W i afectats per dife-
S esculpit en roques del Miocè superior, de composició
rents graus de cementació i porositat.
calcària les quals formen una plataforma, d’uns 100 m
A més de les diferents formacions d’espeleotemes
d’altura mitja, denominada “marina”. Aquest relleu ta-
que emplenen les cavitats, també s’observen acumula-
bular es veu tallat per una xarxa de barrancs molt en-
cions d’argiles vermelles que han reblit alguns conduc-
caixats i perpendiculars a la costa meridional en la qual
tes de dissolució i recobert part del paviment d’algunes
desemboquen, excepció feta de l’àrea de Ciutadella en
zones. La composició mineralògica d’aquesta argila és
la qual els torrents drenen cap al W.
de quars, filosilicats de tipus moscovita i argiles caoli-
Les coves objecte d’aquest treball es troben situa-
nítiques, tal com queda reflectit en el difractograma de
des en els terrenys situats al nord de cala Blanca, àrea
raigs X que es va realitzar, la mostra de la qual per-
urbanitzada que es localitza uns pocs quilòmetres al
tany a la sala del Laberint de la cova de na Megaré. Del
sud de Ciutadella. Geològicament s’han desenvolupat
conjunt de coves naturals de cala Blanca, constitueix
en materials que pertanyen a la unitat superior, denomi-
una excepció la cova de na Rafalera per la seva gènesi
nada també Unitat d’esculls per OBRADOR et al. (1983
d’abrasió marina.
i 1992). Aquesta unitat es va dipositar en una zona de
plataforma d’esculls en la qual s’han distingit facies de
front d’escull i de talús, el qual exhibeix megalàmines
croades o clinoformes de progradació cap a mar obert.
Descripció de les cavitats
Concretament, les coves naturals de cala Blanca es
troben excavades en sediments calcarenítics de gra
gruixut que estan constituïts per grainstones bioclàstics
COVA DE S´AIGO
i, localment, floatstones de rodòlits (algues rodofíceas).
Abunden els fragments de corals i algues rodofícies,
Coordenades: 31S571255.18mE4424859.46mN
equínids, mol·luscs i briozous.
Història de les Exploracions

La primera topografia data de 1948 i va ser realitza-
da per THOMAS-CASAJUANA i MONTORIOL-POUS
Espeleogènesi
(1951), la segona la van portar a terme en el 2002,
M.Trias, J. Florit, J.A. Alcover i J. Márquez dels grups

GEM i UEM (TRIAS, 2004). La caverna es troba bastant
Les coves s’han format per processos de dissolució
modificada per l’acció humana, en haver estat condicio-
càrstica litoral (GINÉS & FORNÓS, 2004; TRIAS, 2004)
nada antigament per a visites turístiques, cosa que al
a favor de dos sistemes de diàclasis; un principal de di-
final va acabar descartant-se.
recció NE-SW (N30-60S), coincident amb l’orientació
Les nostres exploracions es van iniciar a la zona que
108

Foto 4: Llac, de notables dimensions,
de la cova de s´Aigo.
Photo 4: A pool of notable dimensions
in the Cova de s’Aigo.
se situa en la rampa de descens cap al llac, on es van loca-
ZONA DEL CORREDOR
litzar diferents accessos, entre blocs d’esfondrament que
condueixen a espais irregulars i caòtics. Alguns d’aquests
La longitud és de 24 m, amb una amplària d’entre
buits arriben a assolir el nivell freàtic i s’han trobat frag-
7,5 i 9 m i una alçària de 3 m. L’orientació és també
ments ceràmics procedents del nivell superior. A l’inici del
de N50°E. Aquesta zona en forma de corredor des-
llac, en el costat oest s’observa una galeria subaquàtica
cendeix cap al llac i es troba molt modificada per la
que ha estat explorada per l’espeleòleg mallorquí Fran-
construcció d’una escala de formigó, així com per
cesc Gràcia, del Grup Nord de Mallorca, a l’any 2003, qui
l’acumulació de blocs i pedres en els laterals de
a més també ha explorat la resta del llac. Curiosament
l’escala, que van ser apartats al realitzar aquesta obra.
estan documentades immersions en una campanya per
part d’espeleobussejadors catalans de l’ERE l’any 1955
ZONA DEL LLAC
(MARTÍNEZ I RIUS, 1994) sense documentar resultats ni
deixar rastre de guies d’exploració (GRÀCIA et al., 2007).
La longitud màxima és de 77 m, amb una amplària
L’equip italià de PFEIFFER & CALO (2003) bussetgen al
de 22,5 m i una alçària màxima per damunt l’aigua de
llac i publiquen un article de divulgació sobre el llac de
4,5 m. La superfície del llac és d’un 500 m2 aproxima-
la cova de s´Aigo, en el qual no aporten tampoc noves
dament, amb una fondària d’entre 1 i 2,5 m. L’orientació
dades exploratòries de la cavitat.
segueix essent N50°E. La zona del llac se subdivideix
en dues parts separades per un lleuger estretor. La pri-
mera part té en el sostre un pou artificial excavat anti-
Descripció de la cavitat
gament per a extreure aigua, la boca del qual està ac-
tualment segellada. En la segona part, la zona del fons,
El seu desenvolupament és notable, ja que presenta
s’observen, al seu torn, dos espais definits per un illot
un recorregut d’uns 420 m, sense sumar la part subaquà-
format per blocs caiguts del sostre.
tica, encara pendent de topografia, que segons GRÀCIA
et al. (2007) representa uns 200 m més de recorregut.

Sediments
ZONA D’ENTRADA

A la zona d’entrada, en la rampa sud descendent, els se-
La longitud és de 31 m, amb una amplària de 23 m
diments han entrat mitjançant processos d’arrossegament
i una alçària d’entre 2,5 i 4 m. L’orientació és de N50°E.
natural i estan compostos en part per matèria orgànica i
Aquesta sala presenta dos pendents descendents, un cap
amb forta influència antròpica. Aquests sediments alterats
al llac i l’altre es desenvolupa de nord a sud. En la part
es relacionen amb la modificació de l’entrada de la cova,
nord el sostre es troba a 2,5 m d’alçada, mentre que en
i amb la construcció de l’escala de formigó. En la mateixa
la zona sud el sostre es manté en la mateixa cota, però el
sala, però en la part nord, s’observen argiles compactades
paviment baixa bruscament proporcionant-li a la zona una
procedents d’una sedimentació més antiga. Tant en la part
altura de 4 m al punt més alt. Segons en Pep Mayans,
nord, com en la sud, s’aprecia material arqueològic barrejat
l’entrada a la cova fa 50 anys no era la mateixa que ara;
amb els sediments. A la resta de la cova, en direcció al llac,
pel que sembla s’accedia a la cavitat per un forat al sos-
predomina el sediment argilós, de vegades amb presèn-
tre aproximadament d’1x1m. Com s’ha comentat abans,
cia de material arqueològic. El fons del llac té un fi sedi-
l’entrada es va modificar per a fer la cova visitable.
ment calcari de roca descomposta, barrejat amb argiles.
109

Espeleotemes
a
Malgrat la seva important magnitud, la cavitat no
presenta gran varietat de formes litoquímiques. Al voltant
de l’entrada el sostre està poc concrecionat, augmentant
els espeleotemes de cap a l’interior. A la part nord de la
sala d’entrada es troba longitudinalment un massís esta-
lagmític actualment inactiu. Més cap al sud es localitzen
columnes i colades pavimentàries folrant grans blocs,
que en l’actualitat es veuen bastant inactives. Una de les
parets que formen el passadís presenta també colades
parietals importants, mentre que al costat contrari tot just
hi ha acció litoquímica. Per tota la paret sud de la cova
crida l’atenció l’escassesa de colades parietals.
A la zona del llac, les formacions, com ara co-
lumnes i massissos estalagmítics, reapareixen i es
veuen més actius. Desapareixen les colades parie-
tals i en canvi augmenta la presència de colades pa-
b
vimentàries sobre blocs. Al sostre del llac es con-
centren en alguns punts estalactites fistuloses. Sota
Foto 5: a) Curiosa formació de precipitació prop del llac de la cova de
s´Aigo, a on s’observa una llauna antiga totalment calcificada
pel degoteig de l’aigua, el que demostra que la formació d’una
concreció pot ésser relativament ràpida, en funció de la intensi-
tat del degoteig.

b) Detall de la llauna a on s’aprecien les cristal·litzacions forma-
des a l’interior.
Photo 5: a) Curious precipitation formation near the pool in the Cova de
s’Aigo, where a old tin totally calcified from dripping water can
be seen, which shows that the formation of a concretion can
be quick depending on the rate of dripping.

b) Detail of the tin where the crystallisations on its inside can
be appreciated.
110

l’aigua també s’observen estalagmites, columnes i
retat oportunes pel que fa a l’existència de gasos, ja
colades pavimentàries generades en condicions vado-
que les diferents fosses sèptiques que conté aquesta
ses al llarg de pulsacions regressives del Mediterrani.
cova feien pensar en la possible existència de gasos per
descomposició de la matèria orgànica. Per a això abans
d’introduir-nos en ella baixàvem el detector de gasos
Processos clàstics
subjectant-lo amb una corda; una vegada comprovat
que la zona propera a l’accés no revestia perill, vàrem
Aquests són importants a tota la cova, essent espe-
col·locar una escala per a iniciar el descens. Dúiem el
cialment destacables en la zona d’entrada i el corredor, en
detector de gasos amb nosaltres per tota la cova, per a
el qual es forma l’estretor per l’acumulació de blocs. L’illot
estar segurs que no existia perill. Iniciàrem l’exploració
de la part final del llac, que ho subdivideix en dues parts,
a la sala principal, immens caos de blocs procedents de
és una bona mostra dels processos clàstics a la cavitat.
l’explotació de la cavitat com a pedrera.

La nostra primera presa de contacte amb la cavitat

es va fer seguint la planimetria de Thomas-Casajuana
COVA DES MÀRMOL
i Montoriol-Pous, planimetria que ens va servir de punt
de partida per a la realització de la nova topografia de
Coordenades: 31S571271.44mE4424645.96mN
la cova. Vàrem comprovar en aquesta primera presa
de contacte que algunes formacions representades en
aquell plànol, ja no existeixen a causa de l’activitat mine-
Història de les Exploracions
ra i que alguns espais han canviat per obres de reforma
en la superfície, que varen afectar a l’interior de la cova.
La primera topografia fou realitzada l’any 1948 per
Posteriorment es va realitzar la revisió detallada i minu-
THOMAS-CASAJUANA i MONTORIOL-POUS (1951)
ciosa de possibles continuacions de la cavitat, havent de
i la segona es va portar a terme el 1952 per Maluquer.
superar en moltes ocasions passos molt estrets i de bas-
Va ésser utilitzada com a pedrera (com. pers. Pepe Ma-
tant dificultat sense obtenir resultats dignes d’esmentar.
yans) fins fa aproximadament 30 anys, essent Tomeu
A la sala de les Gerres, hi ha un conducte subaquàtic
Camps, propietari d’una empresa de marbres, l’últim
en el qual es va realitzar una immersió avançant alguns
en utilitzar-la per aquesta finalitat. Abans d’explorar la
metres, fins a arribar a un pas molt perillós en el qual
cova des Màrmol vàrem adoptar les mesures de segu-
s’intueix més enllà un conducte de notables dimensions
Foto 6: Illot Serra-Rafols de la cova de s´Aigo, situat cap al fons del
Photo 6: The Illot Serra-Rafols islet in the Cova de s’Aigo, is situated at
llac i format íntegrament per blocs despresos del sostre. En
the end of the pool and entirely made up of blocks fallen from
aquest lloc és on es localitzen algunes de les inscripcions més
the roof. It is here where some of the most interesting inscrip-
interessants de les coves de Cala Blanca.
tions found in the cave are located.
111

orals, hi ha una gran cova que va esser segellada en
construir una piscina.
Descripció de la cavitat
La cova té un recorregut que arriba als 280 m, enca-
ra que es troba bastant modificada per l’acció humana,
en haver estat utilitzada com a pedrera entre els anys
1930 i 1970. Malgrat que la cavitat té multitud de ra-
cons, petites sales i galeries secundàries, la dividirem
en quatre espais principals, que són els assenyalats a
la topografia antiga (la zona d’Entrada o sala Principal,
la galeria Sinistra, la sala de les Marmites i la sala de
Foto 7: Vista general de la sala Principal de la cova des Màrmol. La
les Gerres).
sala ha quedat plena de runes després de que la cova s’utilitzés

com a pedrera.
SALA PRINCIPAL
Photo 7: General view of the Sala Principal chamber in the Cova des
Màrmol. The chamber is full of rock fragments after it was used
La longitud màxima és de 50 m, amb una amplària
for quarrying.
màxima de 24 m i una alçària de 5,5 m. L’orientació és
de N90°E. Aquesta part de la cova tot just conserva for-
macions originals, ja que durant dècades es va emprar
com a pedrera de colades estalagmítiques per obte-
nir pedra ornamental (mal anomenada “màrmol”). Les
cotes del sòl varien, a causa d’això, de forma brusca
en una mateixa zona, com a resultat de la gran acu-
mulació de restes d’extracció de pedra. Els massissos
estalagmítics laterals i les colades parietals també han
estat eliminades o alterades en la seva gran majoria.

GALERIA SINISTRA
Pel flanc SW de la sala Principal i a partir d’una
notable minva de l’amplària, neix la galeria Sinistra,
d’orientació N45°E. La longitud màxima és de 91 m, amb
una amplària màxima de 24 m i una alçària en el punt més
alt de 5,5 m. Tota ella és recorreguda longitudinalment
per uns nivells inferiors ocupats per l’aigua. La galeria
s’assembla a una gran esquerda amb blocs encaixats.

SALA DE LES MARMITES
La longitud màxima és de 15 m, amb una amplària
de 22 m i una alçària de 3 m. L’orientació és de N50°E.
L’accés en aquesta sala és a través de dos massissos
estalagmítics que componen una part del lateral nord de
la sala Principal. La sala de les Marmites és un espai
més ample que llarg i adopta una forma d’el·lipse amb
una depressió en el centre. El sòl és un caos de blocs,
els de la part superior recoberts per colades estalagmí-
tiques. El sostre manté la mateixa cota fins a l’extrem
Foto 8: La galeria Sinistra (cova des Màrmol) crida l’atenció pel con-
nord que baixa bruscament i forma una visera final.
trast entre les dues parets, una plena de formacions i l’altra a

on són totalment absents.
SALA DE LES GERRES
Photo 8: The Galeria Sinistra passage (Cova des Màrmol) calls one’s
attention because of the contrast between the two walls: one
La longitud és de 13 m, amb una amplària màxima
covered with formations and the other where they are comple-
de 10 m i una alçària de 2 m. L’orientació és de N10°E.
tely absent.
La sala és espaiosa, amb les parets formades per blocs i
cons d’enderrocs. Tot el flanc nord-est és un reduït lami-
del qual no es veu el final. Dintre d’ell, no s’aprecia cap
nador, que li afegeix a la sala uns 10 m. Està composta
cambra d’aire però pot arribar a tenir-la o fins i tot comu-
de diferents nivells pavimentaris, el que li confereixen
nicar amb una altra cova. De fet, la seva direcció apunta
el seu aspecte laberíntic. En tres punts, en els quals es
cap al xalet Eivissa, sota del qual, segons referències
pot baixar entre els blocs al nivell més baix, s’observa el
112

Ciutadella
Topografia
GNM 2005
COVA DES MÀRMOL
M. ZUBILLAGA, P. ARNAU, N. LAINET
113

Foto 9: Laminador d’accés a la sala de les Gerres (cova des Màrmol).
Foto 10: Exemple de colada estalagmítica afectada per l’explotació de
la cova des Màrmol com a pedrera.
Photo 9: Access section to the Sala de les Gerres chamber (Cova des
Màrmol).
Photo 10: An example of flowstone affected by the quarrying exploita-
tion in the Cova des Màrmol.
nivell freàtic. Un d’ells dóna accés a una galeria submer-
gida de difícil exploració.
Sediments
En realitat es fa gairebé impossible parlar de sedi-
ments originaris de la cavitat, ja que els processos antrò-
pics han resultat espectaculars. La major part de la cova
s’ha vist alterada i molt modificada, tant el seu paviment,
com les seves parets. Només la galeria Sinistra, la sala de
les Marmites i la sala de les Gerres, conserven en diver-
sos trams, sediments poc alterats. La sala de les Gerres
presenta un sediment argilós i en el fons de l’aigua, sedi-
ments de composició carbonàtica procedents de la roca
descomposta. La galeria Sinistra presenta un sediment
negre, procedent de matèria orgànica en descomposició,
com a resultat d’aportacions des de l’exterior, bé per via
de filtracions, arrels que entren per fissures, etc. La sala
de les Marmites presenta sediments principalment argi-
losos i que en aquesta zona es mantenen molt humits.

Espeleotemes
És del tot necessari en aquest apartat, ressenyar
la gran alteració que ha sofert la cova per l’acció hu-
mana, ja que d’ençà de 1930 aproximadament, es va
venir emprant com a pedrera d’extracció de formacions
Foto 11: Una de les poques columnes que se salvaren de la cova des
Màrmol. A la base s’observen les marques d’extracció.
litoquímiques, tant de colades parietals, com de pavi-
mentàries i espeleotemes de tot tipus. L’explotació va
Photo 11: One of the few remaining columns in the Cova des Màrmol. At
continuar fins als anys 70 aproximadament, per la qual
its base quarrying marks can be seen.
cosa trobar espeleotemes es fa gairebé impossible en
més de la meitat de la cavitat. Algunes fotos antigues
breviuen senceres i amb signes d’haver estat comença-
són testimoni de la riquesa de columnes i altres forma-
des a demolir. El pas del laminador cap a la sala de les
cions que va tenir antany la cavitat. La sala Principal pre-
Gerres i la pròpia sala, tot just presenten formacions.
senta restes de formacions estalactítiques en el sostre,
La sala de les Marmites es compon d’un gran massís
així com de colades parietals amb marques de cartutxos
estalagmític que obre pas a una sala rodona, amb una
de barrobins amb que els quals van realitzar les extrac-
important acumulació de blocs amb algunes estalag-
cions. Queden alguns vestigis de massissos estalagmí-
mites i colades que els recobreixen i diversos massis-
tics a l’entrada i de cap a la sala de les Marmites. De
sos a l’extrem nord-oest. La galeria Sinistra discorre al
les colades pavimentàries no va quedar cap resta visible
llarg d’una esquerda emplenada a trams per colossals
i de la multitud de columnes que hi va haver, només
blocs folrats per colades importants. Tota la paret sud
queden les marques en el sostre i tres o quatre que so-
tot just compta amb formacions litoquímiques, al contrari
114

que la nord, que presenta un gran massís estalagmí-
tic poblat d’estalactites i estalagmites encara actives.
a
Processos clàstics
Aquests processos són molt importants i presents a
tota la cavitat, encara que a la sala Principal l’acumulació
de pedres a causa dels treballs de la pedrera, ho distor-
siona tot. A les fotos antigues s’aprecien grans blocs, el
que indica que anteriorment aquesta sala, ja presentava
despreniments. Per altra banda en alguns trams de la
sala de les Gerres, formada per blocs sense cimentar,
s’accedeix al nivell freàtic, el qual sembla presentar un
lleuger corrent en alguns punts i s’aprecien canvis de
nivell cada cert temps.
b
COVA DE NA MEGARÉ
Coordenades: 31S571198.16mE4424779.31mN
Història de les Exploracions
El nom de la cova és un neotopònim. Els primers
propietaris de la casa on es troba l’entrada artificial,
varen fer un pou i trobaren la cavitat. Aquests només
exploraren la sala Parella, el Pas i part de la sala del
Laberint, ja que per explorar la resta de la cova va esser
Foto 12: a) Imatge de la façana d’una casa de Ciutadella en la que va
necessari realitzar desobstruccions. És la cavitat més
esser utilitzat el material extret de la cova des Màrmol.
gran, 480 m de recorregut, i de major dificultat de to-

b) Detall d’una façana en la qual s’aprecien els fragments de
tes les quals s’han explorat en aquest estudi. Nosaltres
formacions estalagmítiques extretes de la cova des Màrmol.
vàrem començar per la sala de l’Ocell, espai que es
Photo 12: a)Image of the the façade of a house in Ciutadella where the
troba en el lateral dret de la cova i al que s’anomena
material extracted from the Cova des Màrmol can be seen.
d’aquesta manera per unes petjades d’ocell que es lo-

b) Detail of a façade where fragments of stalagmitic formatio-
ns extracted from the Cova des Màrmol can be appreciated.
calitzen a l’argila de la sala. Segurament va caure per un
forat excavat per a la presa de terra d’una de les cases,
que es troba sobre la cova. En aquesta sala es localitzà
una continuació al fons de la mateixa, en un espai amb
gran quantitat de formacions estalagmítiques. Una ve-
gada superat aquest estret pas entre formacions, vàrem
arribar a la sala de l’Esquitx, per les esquitxades d’argila
que s’observen en el sostre de la mateixa. Es va recórrer
aquest espai, localitzant un petit gour en el fons i obser-
vant la quantitat de formacions que ocupaven l’espai de
l’esquerra com si es tractés d’un bosc d’estalactites. Ex-
ploràrem diversos punts en aquesta zona de l’esquerra
arrossegant-nos lentament entre estalactites i compro-
vàrem que conduïen al mateix lloc al qual s’arriba pel
camí principal, així que tornàrem per aquest camí i ho
vàrem recórrer fins a travessar un petit pas que s’obre
Foto 13: Con format artificialment degut a l’existència d’una antiga fosa
entre un barrera estalagmítica i que ens va conduir a un
sèptica. El forat és ben visible al sostre. La cavitat està afec-
espai al que denominàrem el Descans, perquè separa la
tada per altres abocaments residuals (cova des Màrmol).
sala de l’Esquitx de les següents i a més permet posar-
Photo 13: Artificial rubbish cone formed owing to the presence of and
se en peus després d’haver passat els espais anteriors
old cesspool. The feeding hole is clearly visible in the roof.
arrossegant-se o de genolls.
The cave is affected by other openings for sewage disposal
(Cova des Màrmol).
El Descans donà accés a la sala dels Espeleote-
mes, a través d’un tram en el qual vàrem haver de pas-
sar allargats. La sala dels Espeleotemes rep el nom per
mítica de gran bellesa. El final de la sala, i del recorregut
la quantitat de formacions que conté. En aquesta sala es
per aquesta zona de la cova, es troba en un petit espai
va observar a més, un gran gour i una barrera estalag-
amb gran quantitat de formacions, i en el qual desta-
115

quen els espeleotemes epiaquàtics, on es va fer impos-
sible continuar ja que a l’extrem nord-est l’angostura del
conducte ho impedeix. Es va tornar a la sala Parella,
una vegada allà ens dirigírem cap a la part sud-oest de
la cova per la galeria denominada el Pas que és una
de les galeries principals de la cavitat; en ella ens intro-
duïrem per uns petits forats situats a la paret nord que
no oferien continuació. Conclosa l’exploració en aquesta
galeria, vàrem accedir a la sala del Laberint, que rep
el nom per la quantitat de possibles itineraris que es
poden recórrer arribant a poder perdre l’orientació. En
aquesta sala exploràrem diversos llocs, el primer d’ells
és un espai en la zona esquerra de la sala, d’escassa
altura i amb gran quantitat de formacions estalactíti-
ques; ens introduirem en ell arrossegant-nos amb cura
Foto 14: Pou d’entrada a la cova de na Megaré.
i avançàrem uns metres fins que no vàrem poder conti-
Photo 14: Entrance well to the Cova de na Megaré.
nuar per les petites dimensions de l’espai. De nou en la
sala del Laberint vàrem continuar l’exploració de la part
esquerra per uns petits conductes amb gran quantitat
enormement l’accés a l’espai posterior. El pas Criminal
d’argila; després de recórrer uns pocs metres, vàrem
condueix a una sala amb gran quantitat de formacions li-
arribar al final, així que calia regressar i dirigir-se de cap
toquímiques, on trobàrem una fossa sèptica ja en desús;
a la part dreta de la sala. No trobarem cap lloc per ex-
el material tant de deixalla com d’enderroc que va caure
plorar fins que arribarem al fons d’aquest lloc, en ell ens
a través d’ella forma un con que dóna nom a aquesta
introduirem en una zona d’escassa altura i que conté
sala. A la sala del Con ens desplaçàrem amb dificultat,
diversos gours amb aigua i gran quantitat d’estalactites i
per la seva escassa altura i la gran quantitat de forma-
barreres estalagmítiques que separen àmbits. Amb cura
cions, cap a uns conductes que es troben a l’esquerra
de no caure dins l’aigua, poguérem accedir a un espai
del con, als quals s’accedeix a través d’un laminador de
de petites dimensions en el qual avançàrem ajupits; a
fang; aquest condueix a una sala de poca altura en la
través de la barrera estalagmítica s’albirà una galeria a
qual únicament vàrem poder romandre allargats. Ens
la qual també es pot accedir des de la sala del Laberint.
arrossegàrem fins que la grandària de la sala ens ho va
Ja en la galeria, anomenada el Corredor de s´Aigo, pel
permetre, però finalment es va fer impracticable i tam-
nivell d’aigua que es troba en diverses zones de la ma-
poc vàrem poder albirar el final a causa de la gran quan-
teixa, ens dirigírem fins al fons, arribant a una part on les
titat de formacions.
seves reduïdes dimensions no ens permetien seguir, a
Una vegada conclosa l’exploració d’aquests espais
pesar de que la galeria continuava.
ens dirigirem cap a la dreta del con, arribant a la següent
Tornàrem a la sala del Laberint i exploràrem l’únic
sala que rep el nom de sala Blanca pel color de les seves
punt de la mateixa que ens quedava per investigar. Es
formacions. Aquesta sala, de grans dimensions, ens per-
tracta d’un pas a l’extrem esquerre de la sala, i al que
met caminar alçats i en ella localitzarem diverses ober-
denominam pas Criminal, per les seves reduïdes dimen-
tures amb possibilitats de continuació. La primera de les
sions i per les formacions estalagmítiques que dificulten
possibles continuacions es troba a la part esquerra de la
Foto 15: Vista general de la sala Pa-
rella de la cova de na Mega-
ré. És la sala més gran de
la cavitat. Les dues siluetes
de persones que s’observen
en el centre y al fons de la
imatge donen una idea de la
seves dimensions.
Photo 15: General view of the Sala
Parella chamber in the Cova
de na Megaré. It is the lar-
gest chamber in the cave.
The two silhouettes of the
people that can be seen in
the centre and in the bac-
kground give an idea of its
dimensions.
116

COVA DE NA MEGARÉ
Ciutadella
Topografia
M. ZUBILLAGA, P. ARNAU, N. LAINET
GNM 2005

sala i és un espai d’escassa altura pel qual avançàrem
arrossegant-nos entre formacions, fins que ja ens és
impossible continuar per la seva petita grandària. El se-
güent lloc d’exploració es trobà molt pròxim a l’anterior i
desembocà en la part esquerra de la sala Blanca.
A continuació localitzàrem en la mateixa zona es-
querra un laminador a través del qual s’observava una
sala per la qual la cova prosseguia; es va intentar entrar
però la poca altura del laminador ens va impedir progre-
ssar. Veient que la continuació de la cova es trobava
a l’altre costat del laminador, intentàrem trobar una en-
trada alternativa al mateix, que ens permetés accedir a
aquesta continuació, per això s’exploraren les zones a
banda i banda del laminador, arrossegant-nos per con-
ductes molt baixos i plens de formacions que finalment
varen acabar sense permetre’ns l’entrada a l’espai.
Es va trobar, no obstant això, un petit forat que dóna
accés al mateix espai que el laminador; les condicions
de situació i de grandària del mateix, fan que fos apte
per a realitzar una desobstrucció que ens permetés pas-
sar a l’altre costat. Intentàrem desobstruir aquest pas
amb mitjans manuals, concretament amb una maça,
una escarpra i un punter de dos metres de longitud, ja
que la zona pròxima al forat és tan baixa que no només
no ens permetia incorporar-nos per a picar, sinó que en
moltes ocasions ens obligava a estar tombats, per això
utilitzàrem aquest punter que ens va permetre arribar
a la zona a picar des de certa distància. Les pèssimes
condicions a l’hora de treballar per a desobstruir l’accés i
la duresa de la roca, van impedir que poguéssim acabar
el treball, per la qual cosa deixàrem les tasques de des-
obstrucció a l’espera de comptar amb mitjans mecànics
Foto 16: Arrels de gran bellesa que es despengen fins a una formació
que vàrem sol·licitar a l’ajuntament de Ciutadella.
estalagmítica de la sala Parella (cova de na Megaré).
Continuàrem l’exploració de la sala Blanca recorrent
Photo 16: Roots of great beauty hanging down to a stalagmitic forma-
la seva part dreta, fins a arribar a tres petits espais als
tion in the Sala Parella chamber (Cova de na Megaré).
quals s’accedeix a través de passos alts i que finalment
acaben estrenyent-se en una petita esquerda. D’aquesta
forma es va donar per conclosa l’exploració de la sala
utilitzar des d’un martell hidràulic fins a una màquina de
Blanca i de la part sud-oest de la cova, a l’espera de
disc i un trepant. Avançàrem lentament a causa de les
continuar els treballs de desobstrucció.
difícils condicions del treball que ho van fer extremada-
L’exploració de la cova va seguir cap a la seva part
ment dur, en haver de treballar tombats i en un espai tan
nord-est, recorrent tota aquesta zona fins al llac, sense
reduït. Per a evitar respirar la pols produïda per les eines
trobar cap continuació. Una vegada conclosa aquesta
i que se’ns introduís també en els ulls, vàrem incorpo-
exploració, vàrem travessar el llac per a arribar fins a
rar al nostre equip habitual, màscares i ulleres protec-
l’extrem del mateix, en el qual es localitzà un caos de
tores. Finalment aconseguírem travessar el pas i vàrem
blocs, cercant poder seguir per aquesta part. Una ve-
poder accedir a una sala en la qual es fa necessari
gada a l’extrem del llac, es va observar que a la zona
avançar ajupits o arrossegant-se per la seva escassa
dreta de l’esfondrament s’obre un petit accés a un es-
altura. Aquesta sala la denominàrem sala del Fang, per-
pai posterior; travessàrem aquest accés fins un espai
què presenta gran quantitat de fang en diversos llocs.
de petites dimensions format per blocs d’esfondrament.
S’arriba a una part de la sala que ens permet posar-nos
En ell, vàrem localitzar dos petits conductes, que explo-
dempeus i té en la seva base forma de con estalagmí-
ràrem avançant lentament fins que les seves reduïdes
tic. A la dreta d’aquest con ens introduirem arrossegant-
dimensions ens van impedir continuar.
nos per un espai d’escassa altura amb gran quantitat
Únicament faltava per concloure la desobstrucció
de fang, fins a arribar a un punt en el qual vàrem tornar
del forat de la sala Blanca, per això utilitzàrem gran
a estar dempeus; en ell trobàrem un forat superior, que
quantitat de mitjans que l’ajuntament de Ciutadella va
ens portà a manera de pont fins a l’espai següent on
posar a la nostra disposició, com ara un generador, 150
poguérem avançar allargats entre formacions, fins que
metres de cable i un diferencial, ja que la gran quan-
l’angostura de l’espai ens va impedir continuar. S’arribà
titat d’humitat i aigua existent als espais per on havia
de bell nou al con estalagmític de la sala del Fang i ens
de travessar el cable, suposava un gran perill a l’hora
dirigírem cap a un dels seus extrems, assolint un espai a
de treballar amb aparells elèctrics; d’aquesta manera el
través d’un petit accés entre formacions i que conté gran
diferencial, desconnectaria automàticament el dispositiu
quantitat de fang; avançant amb dificultat, vàrem arribar
davant l’existència de qualsevol problema. També es va
a una sala final de petites dimensions.
117

El llac principal de la cavitat té unes dimensions no-
SALA PARELLA
tables, pel que vàrem pensar que pogués existir alguna
galeria submergida que comunicàs amb altres espais
La longitud màxima és de 85 m, amb uns va-
aeris. Per aquest motiu es va procedir a explorar amb
lors màxims d’amplària de 34 m i una alçària de 9 m.
equip de busseig tot el perímetre del llac. Els resultats
L’orientació és de N40°E. És la sala principal tant perquè
han estat negatius ja que tot aquest perímetre es troba
l’entrada a la cova, es realitza per un pou excavat al sos-
totalment tancat per la roca mare.
tre de la mateixa, com per les seves grans dimensions.
L’amplitud de la sala ve perfectament definida per unes
parets rectes, així com per un sostre molt horitzontal.
Descripció de la cavitat
A la sala destaca un gran con de materials clàstics pel
qual es descendeix des del pou; una vegada a la base
A causa del gran recorregut d’aquesta cova, que arri-
del con, el sòl discorre en horitzontal i d’ell s’aixequen
ba a els 480 m, s’ha dividit la cavitat en diferents sales.
enormes formacions litoquímiques.
SALA DEL LLAC
EL PAS
L’orientació és de N40°E i es troba situada a l’extrem
La longitud màxima és de 13 m, amb una amplària
nord-est de la cavitat. La longitud màxima és de 30 m, amb
de 7 m i una alçària de 2,5 m. L’orientació és de N60°E.
una amplària de 14 m i una alçària màxima de 6,5 m.
És un passadís o zona de transició entre la sala Parella i
Foto 17: L’abundància i encant de les
formacions litoquímiques és
una constant a la cova de na
Megaré.
Photo 17: The abundance and charm
of the speleothems is no-
teworthy in Cova de na Me-
garé (Sala Parella).
Foto 18: Vista del llac de la cova de
na Megaré (sala del Llac),
situat a l’extrem NE de la ca-
vitat.
Photo 18: View of the pool in the Cova
de na Megaré (Sala del
LLac), situated at the NE ex-
treme of the cave.
118

la sala del Laberint. Aquest tram presenta un canvi brusc
CORREDOR DE L’AIGO
en amplària i altura respecte a la sala Parella, encara
que les seves dimensions permeten un pas còmode i
La longitud màxima és de 20 m, amb una amplària
agradable per la quantitat de formacions que s’observen
de 2,5 a 3 m i una alçària de 1,2 m. L’orientació és de
per totes bandes.
N90°E. Aquest espai se situa a l’extrem oest de la sala
del Laberint. És una zona de recorregut longitudinal,
SALA DEL LABERINT
de menor amplària que longitud. Destaca la presència
d’aigua al llarg de tot el corredor, formant gours succes-
La longitud màxima és de 45 m, amb una amplària
sius de molt poca profunditat.
de 36 m i una alçària de 2,5 m. L’orientació és de N40°E.
Aquesta sala és un bosc d’espeleotemes que tot just
SALA DEL CON
deixen apreciar les dimensions reals de la mateixa. És
una sala de gran extensió però inferior en altura a la sala
La longitud màxima és de 16 m, amb una amplària
Parella. La seva grandària augmenta considerablement
de 15 m i una alçària d’entre 1 i 2 m. L’orientació és
en el seu extrem nord-oest i permet així, gaudir d’una
de N40°E. La separació entre la sala del Con i la sala
sensació de major amplitud. En el seu extrem est aquest
del Laberint, ve donada per una barrera de massissos
presenta també una galeria de 3 m d’altura que acaba
estalagmítics, que presenta només un accés per un pas
tancant-se.
de reduïdes dimensions. Aquesta sala rep el nom per
Foto 19: Detall de les formacions
coral·loides que adornen la
vorera del llac de la cova de
na Megaré.
Photo 19: Detail of the coralloidal for-
mations that adorn the pool
shore in the Cova de na Me-
garé.
Foto 20: Espeleotemes en forma de
plat de gran bellesa a la sala
del Con. També s’observen
estalactites de color blanc
intens i alguns gours plens
d’aigua (cova de na Mega-
ré).
Photo 20: Plate shaped speleothems
of great beauty in the Sala
del Con chamber. Intense
white stalactites and some
gours full of water can also
be seen (Cova de na Mega-
ré).
119

la presència d’un con de matèria orgànica, procedent
quant a dimensions, presenta el pis pla i conté una fina
d’una fossa sèptica avui ja en desús. És una zona relati-
capa d’aigua.
vament baixa i difícil de transitar.
SALA DE L’ OCELL
SALA BLANCA
La longitud és de 13 m, amb una amplària de 11,5
La longitud és de 31 m, amb una amplària de 20 m i
m i una alçària d’entre 2,5 i 3 m. L’orientació és de N0°.
una alçària de 4 m. L’orientació és de N40°E. En aques-
Aquesta sala es configura com una segona branca de la
ta sala, després de travessar la sala del Con, la cova
cavitat principal, prenent la direcció nord-sud, ja que la
arriba a un volum important. A l’extrem oest apareix una
cova des d’aquí s’estén cap a les pròximes sales, sumant
petita galeria sense continuïtat d’uns 6 m de longitud.
entre totes un recorregut total d’aproximadament 60 m.
El pis de la sala és colada estalagmítica, sobre la qual
La sala té una forma bastant quadrada amb els sostres
s’assenten algunes formacions molt belles.
molt plans i regulars i parets ben definides. Quant al pis,
és molt pla i d’ell emergeixen nombroses formacions.
SALA DEL FANG
SALA DE L’ ESQUITX
La longitud és de 44 m, amb una amplària de 14 m i
una alçària de 2,5 m. L’orientació és de N80°E. L’accés a
La longitud és de 15 m, amb una amplària d’11 m i
aquesta sala, mai abans explorada, va ser molt dificultós.
una alçària de 1,4 m. L’orientació és de N0°. L’accés des
A aquesta zona s’accedeix una vegada superat un lamina-
de la sala de l’Ocell es fa per una galeria de reduïdes
dor, per un pas desobstruït i que tot just supera els 25 cm
dimensions, adornada per petites columnes estalag-
d’altura. Aquest forat dóna accés a una zona que reprèn
mítiques. Aquesta sala té menys altura que l’anterior i
altura en molt pocs punts i que va disminuint, a mesura
segueix la direcció est-oest. És àmplia i amb desnivells
que s’expandeix la sala, que duu una direcció est-oest.
creats per l’acció litoquímica, amb el pis cobert d’una
llisa colada pavimentaria molt mullada pel degoteig de
SALA DE LA BARRERA
les formacions.
La longitud és de 14 m, amb una amplària de 5,5 m i
EL DESCANS
una alçària de 2,5 m. L’orientació és de N60°E. Aquesta
sala és un apèndix que s’obre en una de les parets nord-
La longitud és de 4 m, amb una amplària d’1 m i
oest de la sala Parella. La sala, quadrangular i regular
una alçària d’1,7 m. L’orientació és nord-oest-sud-oest.
Foto 21: Sala del Laberint (cova de na Megaré) on s’aprecia gran quan-
Photo 21: The Sala del Laberint chamber (Cova de na Megaré) where a
titat de formacions de tot tipus.
large number of formations of all types can be appreciated.
120

Foto 22: La sala Blanca ofereix una
imatge de gran bellesa pels
abundants
espeleotemes
que presenta (cova de na
Megaré).
Photo 22: The Sala Blanca chamber
offers an image of great
beauty owing to the abun-
dance of speleothems that it
has (Cova de na Megaré).
Foto 23: Laminador difícil de superar
que permet l’accés a la sala
del Fang (cova de na Mega-
ré).
Photo 23: A difficult section to get
through which permits ac-
cess to the Sala del Fang
chamber (Cova de na Mega-
ré).
Encara que estructuralment segueix formant part de la
Sediments
sala de l´Esquitx, són dos espais separats per barreres
estalagmítiques. Respecte a la sala abans esmentada,
Aquesta cova presenta molt poca variació sedimen-
augmenta d’altura de forma brusca fins a assolir 1,7 m,
tològica, això és degut al fet que el procés litoquímic ha
amb una paret nord molt recta, el que permet un bon
estat tan important que a la major part de les sales el
descans enfront del tram anterior, que és complicat de
pis està format per colades pavimentàries de conside-
travessar.
rable gruix. Així i tot l’argila està present en algunes zo-
nes. Part important de la sala Parella està ocupada pel
SALA DELS ESPELEOTEMES
gran con de pedres, d’origen clàstic, en la part superior
del qual es troba el pou artificial d’accés a la cavitat.
La longitud és de 31m, amb una amplària d’1 m i una
En aquesta part superior, hi ha una mica de sediment
alçària de 1,7 m. L’orientació és nord-oest-sud-est. Des-
orgànic procedent de l’exterior i l’origen del qual és an-
prés del Descans i de passar un pas molt baix i estret,
tròpic. Aquí s’observen algunes restes d’obra i indicis
s’arriba a una última sala, la sala dels Espeleotemes. És
de matèries fecals, que van ser abocades per un petit
una sala allargada en direcció est-oest. L’extrem oest
forat situat just al costat del pou d’accés i utilitzat com a
acaba en un conducte que segueix direcció nord-est.
fossa sèptica fa alguns anys. També s’observa argila en
Aquest extrem oest de la sala, és un espai que corres-
algunes zones de la sala del Laberint, dipositada sobre
pon a un antic gour ja sec, adoptant la paret una forma
la colada pavimentaria, en els punts més baixos. Això
circular. A la part central hi ha una zona amb aigua, de la
indica que ha estat arrossegada per l’aigua des de petits
qual emergeixen columnes de gran bellesa.
conductes amb argila que s’observen a les parets late-
121

rals. Aquests conductes encara poden aportar aigua a la
des o de tipus palmera, el que realça el seu atractiu. En
cova després de dies de fortes pluges, com hem pogut
la volta d’aquesta sala s’observen llargues estalactites
observar. És de destacar el con de sediments fecals de
que han crescut en grups alineats, seguint algunes frac-
la sala del Con. Aquest es va formar fa uns anys, quan
tures per les quals s’ha filtrat l’aigua. Aquestes fissures
la cova va servir de fossa sèptica d’una de les cases
es fan més evidents cap al sector sud-oest de la sala, on
construïdes per sobre d’aquesta sala. La sala Blanca té
les filtracions han estat tan importants com per a formar
un pis de colada en el qual no s’aprecien sediments, en
un conjunt d’enormes columnes. A partir d’aquí i seguint
canvi a la sala del Fang hi ha alguns llocs on s’acumula
el recorregut de la cova pel Pas, les formacions van en
argila vermella molt fina sobre el pis de colada. Aques-
augment. Estalactites, estalagmites i columnes formen
ta prové de les diàclasis superiors que juntament amb
un espès bosc especialment a la sala del Laberint. El
l’aigua filtrada ocasionalment, es diposita formant al-
mateix succeeix en altres sales com la sala del Con, la
guns tolls fangosos. De totes maneres només són ca-
sala Blanca i la sala del Fang, que es troben densament
sos puntuals, ja que a la resta de la sala el pis de colada
decorades. Cap al nord-oest de la sala Parella, la sala
pavimentària és molt net. És el mateix cas que la sala
de la Barrera, la sala de l’Ocell, la sala de l’Esquitx i la
de l’Ocell, el pis de la qual a pesar d’ésser de colada,
sala dels Espeleotemes, també conten amb formacions
està envaït en part per una capa fina d’argila vermella.
molt abundants però més fines i delicades. A la sala del
A la resta de la cova no s’aprecia sediment d’interès, a
Llac es poden veure algunes columnes i estalagmites
excepció dels materials procedents de la descalcificació
importants, fins i tot dintre del llac, però són menys fre-
de la roca, a Menorca denominat “sauló”, que emplena
qüents les estalactites.
alguns racons entre els blocs que donen accés a la zona
del llac. El fons del llac està cobert per llims composts
EXCÈNTRIQUES I HELICTITES
d’argila i sediment carbonatat.
Encara que aquests espeleotemes estan presents

a les altres coves de cala Blanca, com en la cova de sa
Espeleotemes
Tauleta, és en la cova de na Megaré, on són especial-
ment boniques i on es troben en gran quantitat. La prin-
La cova és molt rica en formacions litoquímiques i
cipal acumulació d’excèntriques es localitza en la zona
el procés reconstructiu ha estat tan intens que poden
del Descans i li segueix la paret sud de la sala Parella
trobar-se en ella una gran varietat d’espeleotemes. En
al costat de la zona del Descans, sala del Laberint i la
accedir a la sala Parella i baixar pel gran con de de-
sala Blanca.
rrubis, ja s’observa la magnitud d’aquest procés. Les
formacions en general, es troben en molt bon estat de
GOURS I CRISTAL·LITZACIONS SUBAQUÀTIQUES
conservació, gràcies en part, a que aquesta cova no era
coneguda amb anterioritat i la seva entrada es troba en
Les seves dimensions poden ser d’uns pocs centí-
una parcel·la privada.
metres (microgours), fins a diversos metres. A la cova
de na Megaré, hi ha gours de tot tipus i la majoria d’ells
COLADES PAVIMENTÀRIES I PARIETALS
es troben actius. La sala dels Espeleotemes conté bona
mostra d’aquestes formacions amb aigua i formacio-
La major part de la cova presenta el pis concrecio-
ns molt interessants. En general tota la cova presenta
nat, format per gruixudes colades pavimentàries. Aques-
gours amb aigua, però sempre són més abundants a la
tes són especialment netes i planes a la sala dels Espe-
meitat nord de la cavitat. Just accedint a la sala del Con,
leotemes, sala de l’Esquitx, la sala Blanca i la part final
s’observen alguns de notables dimensions, que són dels
de la sala del Fang. En altres zones, no obstant això,
pocs que es troben actualment secs.
l’argila cobreix part d’aquestes colades en haver-se di-
positat a les parts més baixes arrossegada per l’aigua.
FORMACIONS BOTRIOIDALS I ALTRES
Accedint a la sala del Llac s’observa un pendent format
per grans blocs entre els quals s’han format colades pa-
Altres formacions que demostren la riquesa
vimentàries molt irregulars. Les colades parietals estan
d’aquesta cova són les anomenades botrioidals. En
presents en gairebé tot el perímetre de la cova, amb al-
aquesta cova s’observen en gran quantitat i diversitat
gunes realment espectaculars, principalment al sector
de grandàries i colors. Trobam exemples espectaculars
nord de la sala Parella, en el Pas i part de la sala del
d’aquestes formes, per exemple en la riba sud-oest del
Laberint. Algunes d’aquestes colades són esglaonades
llac, on les formacions coral·loides s’acumulen folrant
i posseeixen un color groc i vermellós, que juntament
les pedres del sòl. En la sala dels Espeleotemes, nord
amb la seva textura rugosa, donada per la multitud de
de la sala Parella i la sala Blanca, abunden les botrioi-
microgours que presenta, li confereixen una gran belle-
dals, encara que en aquesta última tenen una forma
sa.
molt peculiar que s’assembla als xampinyons amb un
finíssim tronc.
ESTALACTITES, ESTALAGMITES I COLUMNES

Són extraordinàriament abundants. Només en acce-
Processos clàstics
dir a la cova ja s’observa a la sala Parella gran quantitat
d’estalagmites formades damunt dels blocs. Aquestes
Els processos clàstics són molt importants a una
són de grandària considerable i algunes són esglaona-
zona concreta, mentre a tota la resta de la cavitat són
122

Foto 24: Detall de les estalactites de
la sala dels Espeleotemes,
especialment abundants en
aquesta zona i de gran pu-
resa (cova de na Megaré).
Photo 24: Detail of the stalactites in
the Sala dels Espeleotemes
chamber, especially abun-
tant in this area and also of
great purity (Cova de na Me-
garé).
Foto 25: Curioses formacions epia-
quàtiques de la sala dels
Espeleotemes (cova de na
Megaré). Les línies negres
que s’observen al terra són
arrels descompostes.
Photo 25: Curious epiaquatic formatio-
ns in the Sala dels Espeleo-
temes chamber (Cova de na
Megaré). The black lines that
can be seen on the ground
are decomposed roots.
Foto 26: Excèntriques de la sala dels
Espeleotemes. Són forma-
cions abundants a tota la ca-
vitat, encara que en aquesta
sala destaquen especialment
(cova de na Megaré).
Photo 26: Helictites in the Sala dels Es-
peleotemes chamber. They
are abundant formations all
along the cave, though in
this chamber they are espe-
cially noteworthy (Cova de
na Megaré).
123

de poca importància. Aquest fenomen està representat
tiga formant part de les conegudes coves de Parella.
aquí pel con de derrubis situat a la part sud-est de la
Malgrat això, no s’aporta molta informació sobre ella
sala Parella i que s’estén fins al llac. Quan s’entra a la
per la seva petita mida, que no supera els 30 m. Es pot
cova pel pou obert al sostre de la sala, s’accedeix al
considerar una sola sala, encara que presenta alguns
cim del con, format per immensos blocs de pedra. El
estrets conductes, que amplien un poc més el recorre-
pendent sud-oest dóna accés al nivell pla del pis original
gut. L’entrada a la cova es realitza per un forat protegit
de la sala Parella. El pendent nord-est per la seva ban-
per un marge de pedres. Uns graons també de pedra
da, ens permet descendir fins a la sala del Llac, arribant
ens condueixen a l’interior de la sala. El pis es presenta
a la vorera de l’aigua. El despreniment de la majoria
com un pronunciat pendent que descendeix en direcció
d’aquests blocs no és un fet recent, ja que, sobre molts
nord-oest fins a un pla situat 6,50 m més baix. A pesar
d’ells, es localitzen grans estalagmites. La cova presen-
de ser una mateixa sala, unes potents columnes i mas-
ta també algun conjunt més de blocs situats al costat de
sissos estalagmítics separen alguns espais. Des d’aquí
les parets sud-est i nord-oest d’aquesta mateixa sala.
es pot optar per dirigir-se als extrems oest i nord de la
D’altra banda, només es localitzen alguns esbucaments
cova, en els quals s’observen dos estrets i impractica-
puntuals de poca rellevància.
bles conductes, a favor d’una diàclasi, relacionada amb
la gènesi de la cavitat.

COVA DES CARAMELLS (COVA DE CAS GUARDA)
Sediments
Coordenades: 31S571422.30mE4424896.47mN
La cavitat presenta una enorme quantitat de sedi-
ments, la majoria d’origen orgànic, llevat de l’argila que
Història de les Exploracions
s’observa en els conductes dels extrems. L’entrada en
pendent de la cova ha propiciat que les pluges arrosse-
Va ésser topografiada l’any 1948 per THOMAS-CA-
guessin la terra i pedres del camp exterior cap a dintre,
SAJUANA i MONTORIOL-POUS, J. (1951) i va tornar
així com restes orgàniques. També s’observen escom-
a ser objecte de topografia per segona vegada en 1952
braries aportades per l’acció humana en època relativa-
per Maluquer. La revisió exploratòria d’aquesta cavitat
ment recent.
no ha proporcionat cap novetat important. A la part es-
querra únicament s’ha trobat un accés estret que comu-
nica amb una petita cambra.
Espeleotemes
Les formacions litoquímiques d’aquesta cova són
Descripció de la cavitat
importants encara que les seves formacions es troben
molt deteriorades a causa de l’acció humana. No pre-
La longitud màxima és de 30 m, amb una amplària
senta molta varietat de formes, ja que aquestes es limi-
de 13 m i una alçària màxima de 2,8 m. L’orientació és
ten a algunes columnes i massissos estalagmítics, d’una
de N40°E. La cavitat apareix citada a la bibliografia an-
envergadura notable, que es concentren en el centre de
Foto 27: Columnes situades en el cen-
tre de la sala principal de la
cova des Caramells. Són de
les poques formacions que se
conserven a la cova, que ha
rebut freqüents visites.
Photo 27: Columns situated in the
centre of the main chamber
in the Cova des Caramells.
They are some of the few
remaining formations in this
frequently visited cave.
124

la sala i l’extrem oest. A l’extrem nord-est s’observa al-
guna estalagmita de petita mida i evidències de trenca-
ment d’espeleotemas.
Processos clàstics
En diversos llocs s’acumulen blocs caiguts del sos-
tre, de grandària petita. On major incidència ha tingut
aquest procés és en els extrems est i nord; en aquest
darrer destaca un con de derrubis.

AVENC D’EN FONSO
Coordenades: 31S571511.75mE4425134mN

Història de les Exploracions
La seva localització va ser facilitada per l’antic guar-
da de la urbanització, el nom del qual s’ha utilitzat per
a denominar la cavitat (neotopònim). Per a la seva ex-
ploració es va haver d’alçar una gran llosa que tapa-
va l’entrada. La cavitat es trobava plena de residus de
tot tipus i a més una gran quantitat de pedres obstruïa
l’avenc, per la qual cosa es va procedir a retirar els blocs
fins a esgotar les possibilitats de continuació per una
estreta galeria.
Descripció de la cavitat
Les seves dimensions màximes de longitud, am-
plària i altura són 4, 2,5 i 4 m respectivament. L’orientació
és N80°E. Aquesta cavitat no havia estat citada a la bi-
bliografia antiga ni havia constància oficial d’ella, fins
125

pot descendir amb una corda o escala. Donada la seva
situació podria haver actuat com engolidor, servint de
desguàs a les tanques de la zona, en cas de fortes plu-
ges. Actualment està obstruït per l’acumulació de blocs,
terra i escombraries.

Sediments
Pràcticament no s’aprecia sediment original de la
cova. L’únic que hi ha és orgànic i procedeix de l’exterior,
així com escombraries i objectes d’origen antròpic.
Espeleotemes
El procés litoquímic ha estat pràcticament nul, es
limita a algunes colades parietals de poca rellevància
situades a la meitat del pou de descens.

COVA DE SA TAULETA
Coordenades: 31S571381.80mE4424779.15mN
Història de les Exploracions
Foto 28: Pou d’entrada a la cova de sa Tauleta, a la qual se baixa per
una escala de ferro.
La cova de sa Tauleta compta amb una topografia
realitzada l’any 1988, per TRIAS & GINÉS (1989), publi-
Photo 28: Entrance well to the Cova de sa Tauleta, in which a metal
cada també posteriorment a GINÉS & FORNÓS (2004).
ladder is used.
A la zona dreta de la cova, situant-nos des de l’escala
d’accés, es va avançar per una zona de blocs caiguts
que l’antic guarda de cala Blanca, el Sr. Alfonso, va
fins a trobar un espai pel qual es va descendir i es va po-
informar que havia un forat amagat entre unes mates.
der accedir a diversos espais inferiors que condueixen
Es tracta d’una cavitat de desenvolupament vertical que
al nivell freàtic. Un altre d’aquests espais va dur per zo-
es presenta com un forat en el sòl al qual només es
nes que també presenten nivells d’aigua; per això vàrem
126

Foto 29: Vista de la zona central de la
cova de sa Tauleta.
Photo 29: Central view of the Cova de
sa Tauleta.
Foto 30: La cova de sa Tauleta des-
taca per l’abundància i bona
conservació de les seves for-
macions.
Photo 30: The Cova de sa Tauleta outs-
tands for its abundant and
well-preserved formations.
haver de travessar corredors de reduïdes dimensions,
da superat aquest punt, vàrem seguir arrossegant-nos
un laminador pel qual avançàrem arrossegant-nos i un
fins a un petit espai, a on una gatera ens va permetre
espai en el qual va esser necessari fer equilibris per no
continuar; a l’altre costat trobàrem una sala per la qual
caure a l’aigua. També es va explorar la zona dreta de la
seguírem avançant a ròssec, encara que era de majors
cova cap a l’extrem oposat a l’entrada. Avançàrem amb
dimensions que tot l’anterior. Finalment i per un pendent
dificultat per una zona d’escassa altura i gran quantitat
situat en un lateral d’aquesta sala, accedírem a un espai
de formacions estalagmítiques, fins a situar-nos davant
superior amb un petit pas que condueix a la sala princi-
d’un diminut accés entre estalactites, que dóna pas a
pal de la cova.
un espai que sembla seguir. Per a comprovar-ho vàrem
S’ha realitzat l’exploració subaquàtica, amb equip
haver de travessar el pas més petit i difícil de tots els
d’immersió, en les dues zones principals d’aigua: el llac
realitzats en l’exploració del conjunt de coves de cala
principal situat a l’oest de la sala i el segon llac que es
Blanca. Per a superar-lo va ésser necessari arrosse-
localitza en el lateral d’aquest, amagat entre grans blocs
gar-se amb dificultat i fins i tot vàrem haver de treure
caiguts. En cap d’aquests dos llacs s’ha pogut avançar
l’aire dels pulmons per a reduir el seu volum al màxim,
més d’uns pocs metres, a causa de l’acumulació de pe-
ja que una punta de roca ens impedia el pas. Una vega-
dres submergides. En el llac principal no s’observaren
127

Foto 31: Exemple de formacions lito-
químiques afectades per un
procés de solifluxió que ha
desplaçat cap a baix i lateral-
ment el pis de la cavitat (cova
de sa Tauleta).
Photo 31: An example of lithochemical
formations affected by me-
chanical readjustments whi-
ch had lowered and laterally
displaced the floor of this
cave (Cova da sa Tauleta).
Foto 32: Davallada de cap al llac prin-
cipal de la cova de sa Taule-
ta.
Photo 32: Descending towards the
main pool in the Cova de sa
Tauleta.
possibilitats d’avançar, ni tan sols utilitzant mètodes
total de la cavitat és de 85 m. L’orientació general de la
de desobstrucció. En canvi, en el llac secundari es va
cova és N30°E. Aquesta cova no figurava a la bibliogra-
veure, més enllà d’uns blocs submergits, un notable es-
fia més antiga, ja que va ser localitzada fa uns anys per
pai que podria ser una continuació subaquàtica; però
mor de l’excavació d’un pou per subministrar d’aigua una
desgraciadament moure aquests blocs significaria, amb
piscina, situada just damunt de la cavitat, avui dia aban-
tota seguretat, provocar un despreniment massa peri-
donada i en avançat estat de degradació. Malgrat tot, la
llós, ja que aquests blocs subjecten a uns altres que es
cova està molt ben conservada i presenta gran riquesa
troben per damunt seu.
d’espeleotemes. La cova pot considerar-se com una úni-

ca sala subdividida per blocs i formacions litoquímiques.
Amb els nous treballs hem localitzat dos nous espais
Descripció de la cavitat
(conducte 1 i conducte 2). El conducte 1 transcorre com
a pis inferior de part de la sala principal i per sota de ge-
Els seus valors màxims de longitud, amplària i
gantines lloses que formen el pis d’aquesta. El conducte
alçària són 60, 35 i 5 m respectivament. El recorregut
2 s’estén un poc cap a l’extrem nord-est de la cova.
128

COVA DE NA RAFALERA
Ciutadella
Topografia
M. ZUBILLAGA, P. ARNAU, N. LAINET
GNM 2005
Sediments
tenir és de 5,5 m i l’orientació és de N90°E. El nom de
la cova és un neotopònim relacionat amb el fet d’estar
La cavitat pràcticament no presenta sediment; no-
situada just al costat sud de la punta Rafalera. D’ella no
més en el centre de la sala principal s’observa argila ver-
s’ha trobat cap referència bibliogràfica. L’accés a aques-
mella que acaba desapareixent sota un pis de colada.
ta cavitat es realitza exclusivament per mar i les seves
dimensions són modestes, ja que no supera els 35 m de
recorregut. La situació de la cova, l’entrada de la qual
Espeleotemes
està a tan sols 1 m sobre el nivell del mar, fa que sigui
envaïda en part per les ones els dies de temporal.
Les formacions litoquímiques són molt abundants i
variades. Destaca l’acumulació d’excèntriques cap a la
zona del llac, un bosc espectacular d’estalactites fistulo-
Descripció de la cavitat
ses cap al fons de la sala i gran quantitat d’estalactites
i estalagmites en diferents localitzacions. És interessant
La cavitat és bàsicament una gran sala encara que
la presència de geodes de calcita a les parets.
es pot considerar subdividida en dos espais: la sala
Principal i el Llac, que delimita una zona més baixa.
Processos clàstics

SALA PRINCIPAL
Tota la cavitat actualment està condicionada pels
processos d’esfondrament, ja que tot el pis de la cova
Rep llum de l’exterior, ja que en ella es troba
són grans lloses i blocs caiguts que han provocat el
l’entrada de la cova. Aquesta està situada a l’extrem
creixement ascensional de la cavitat. S’observa també
oest de la sala i amida uns 3 m d’ample per 0,9 m d’alt.
que el pis de blocs de la sala s’ha anat assentant provo-
En aquest extrem, el pis està envaït per un toll d’aigua
cant un procés de solifluxió. Això s’aprecia principalment
de mar i és molt pla, mentre que després comença una
a les columnes que s’han anat desenganxant del sostre
suau pujada que es veu interrompuda en el centre de
al baixar el pis i alhora s’han desplaçat cap a un costat.
la sala, per una depressió en la qual el pis baixa 70 cm.
Seguidament ascendeix de forma dràstica fins a arribar,
en el fons de la part sud-est, a una cota de gairebé 5 m
COVA DE NA RAFALERA
sobre el nivell marí. Aquí s’observa l’inici d’un conducte
totalment reblit. A l’extrem nord-est el pis acaba de cop,
Coordenades: 31S570928.51mE4425134.84mN
donant lloc a una caiguda vertical de 2 m que arriba al
nivell del llac. El sostre de la sala, bastant irregular, a la
La longitud màxima de la cova és de 27 m, amb una
part més propera a l’entrada es veu afectat per l’acció de
amplària màxima de 16 m, l’altura màxima que arriba a
la mar que ho ha erosionat progressivament.
129

Foto 33: Petits gours formats a la co-
lada pavimentària de la zona
del llac de la cova de na Ra-
falera.
Photo 33: Small gours formed on a
flowstone in the area of the
pool in the Cova de na Rafa-
lera.
EL LLAC
seus colors cridaners i variats. Aquestes colades comen-
cen a cobrir alguns blocs caiguts del sostre i sobre elles
La longitud és de 8 m, mentre que l’amplària i altura
han crescut algunes formacions botrioidales molt inte-
són de 6 m. La profunditat màxima del llac arriba als 1,3
ressants. Les estalactites són molt escasses i disperses.
m. L’orientació és N85°E. Aquest espai es troba situat a
On més s’observen és a l’espai situat en la paret sud i
l’extrem nord-est de la sala Principal i a un nivell inferior.
a la meitat de la sala. És una zona lateral de la cova on
De fet, una part del llac se situa per sota del pis d’aquesta
l’activitat de degoteig és més intensa. Aquí s’observen
sala gran. Gairebé el total d’aquesta zona està envaïda
també algunes petites columnes i estalagmites que són
per l’aigua, llevat d’algunes roques que formen un petit
igualment molt escasses. En el pis situat prop de la cai-
illot i d’un conducte suspès i totalment emplenat per argila.
guda al llac, hi ha alguns gours actius amb aigua i algu-
L’aigua del llac és bastant salobre i sembla coincidir amb el
nes colades parietals. Pel que fa a altres tipus de forma-
nivell del mar. Quan es produeixen forts temporals de po-
cions litoquímiques, són pràcticament inexistents.
nent, sembla ser que el mar arriba a esquitxar el llac, el que
provoca el grau de salinitat que aquest té i alhora aporta el
sediment d’arena que compon el fons del mateix.
Processos clàstics
Tenen poca rellevància a la cova. Alguns blocs cai-
Sediments
guts del sostre es concentren a la rampa de pujada al
fons de la sala, la majoria emmascarats per les colades
Presenta dos tipus de sediments molt bé diferen-
pavimentàries.
ciats. D’una banda l’arena aportada per la mar i per un
altre l’argila vermella aportada per l’aigua subterrània.
Des de l’entrada de la cova cap a l’interior, més de la
ALTRES POSSIBLES CAVITATS
meitat de la sala té el pis net de sediments, encara que

la roca està formada per arena cimentada, procedent
Sabem, per referències orals, que existeixen altres
d’una duna fòssil quaternària que ocuparia part de
coves sota la urbanització de cala Blanca. Algunes se
l’exterior, on avui està el mar. El sediment sorrenc es
sap cert que existeixen, unes altres no és tan segur, però
localitza en dos punts concrets, un és un entrant de la
el que està clar és que actualment no tenen cap entra-
paret sud de la sala Principal i l’altre el fons del llac.
da accessible que permeti accedir al seu interior per al
L’argila es troba acumulada en tota la part final de la
seu estudi. Cap d’aquestes coves figura a la bibliografia
cavitat, ja que procedeix de dos conductes reblits que es
antiga, ja que van ser localitzades posteriorment arran
localitzen als dos extrems de la sala.
d’obres realitzades durant el procés d’urbanització. Així
mateix, van ser segellades per a poder acabar les obres.
Les referències orals més fiables es refereixen a cinc
Espeleotemes
coves:
- Cova situada per sota del soterrani de l’hotel Sagitari.
El que més destaca són les colades pavimentàries
Aquesta va aparèixer quan la màquina pesada, que
que es localitzen cap al fons de la sala, sobretot pels
excavava dit soterrani es va enfonsar. Segons es diu,
130

la cova continuava, encara que no sabem en quines
condicions va quedar; sí sabem que l’obra es va aca-
bar i va quedar segellada.
- Cova situada sota un petit supermercat que es troba
en el carrer “Muntanya del Toro”. Es va localitzar en
fer unes obres en el pis del local. Seguidament es va
segellar i es va acabar el treball enrajolant de nou.
- Cova situada sota el “xalet Eivissa”, a la parcel·la 73
del carrer “Passatge dels Murters”. Es va localitzar en
excavar un pou ample en el jardí de l’habitatge. Se-
gons diuen, és una cavitat de grans dimensions. El
propietari de la parcel·la baixava a ella assíduament
amb il·luminació elèctrica, fins que un dia va relliscar
i va caure a l’aigua morint electrocutat, ja que pel que
sembla la cova tenia un llac. Temps després d’aquest
Foto 34: Entre les restes arqueològiques de la cova de s´Aigo es tro-
desgraciat accident, el pou va ser emplenat de material
ben grups de ceràmiques fragmentades de diverses formes,
i es va construir una piscina damunt. Tenim la certesa
tant d’època pretalaiòtica com talaiòtica.
de l’existència de la cova, gràcies a l’explicació de per-
Photo 34: Among the archaeological remains in the Cova de s’Aigo
sones que van ajudar a treure el cos de la víctima de
were found diverse forms of fragmented pottery, both from
l’accident. No sabem fins a on arriba, ja que no va ser
the pre-Talaiotic and Talaiotic epochs.
explorada en la seva totalitat.
- Cova situada per sota d’una parcel·la indeterminada,
podria ser la 214 del carrer “Passatge de l’Espígol”.
Sembla ser que va aparèixer en realitzar obres a
l’interior de l’habitatge. Es diu que té formacions impor-
tants. No sabem de que manera es va tapar el forat.
- Cova situada sota una parcel·la indeterminada del ca-
rrer “Avinguda de Cala Blanca”; sembla ser que es va
localitzar en fer una obra i es va segellar ràpidament.


Hidrologia i contaminació
Tan sols s’ha apreciat un lleuger corrent hídric, en
Foto 35: Un dels grups de ceràmica prehistòrica de la cova de s´Aigo.
moments puntuals, a la galeria submergida de la sala de
Photo 35: One of the groups of prehistoric pottery in the Cova de
les Gerres de la cova des Màrmol. També s’han pogut
s’Aigo.
observar oscil·lacions del nivell d’aigua a totes les co-
ves, principalment pujades de fins a 25 cm, alguns dies
després de fortes pluges. Les anàlisis d’aigua realitzats
sell Insular de Menorca; ja que les condicions de les co-
durant aquest estudi, han demostrat que la composició
ves pel que fa a malmenament i accés incontrolat, feien
d’aquesta és diferent en cada cova. En alguns casos
necessària una ràpida localització, classificació i docu-
l’aigua d’aquestes coves es veu afectada per problemes
mentació de les restes. De les coves explorades, només
de contaminació derivats de la urbanització.
tres contenen restes arqueològiques: la cova de s’Aigo,
la cova des Màrmol i la cova de na Rafalera. A totes hi
realitzarem una prospecció conjunta a l’exploració, lo-
calitzant el material arqueològic documentat i classificat
Arqueologia
posteriorment.
Cala Blanca és una zona rica des del punt de vis-
COVA DE S’AIGO
ta arqueològic. Hi trobam una necròpolis pretalaiòtica
amb un hipogeu de planta allargassada i un naveta
Abans de començar la prospecció d’aquesta cavitat,
d’habitació vora la platja, excavada per Margaret Mu-
ja en teníem notícies de l’existència de restes; especial-
rray; a més hi ha diverses coves artificials talaiòtiques,
ment sabíem de la troballa d’ossos humans al fons del
situades a la zona verda rera la platja. Sabent açò era
llac. Però també sabíem del malmenament i espoli que
d’esperar que existissin restes arqueològiques en algu-
havia sofert la cavitat durant anys; tanmateix els resul-
na de les coves naturals objecte del nostre estudi. En
tats foren millor del que esperàvem, ja que poguérem
teníem coneixement a partir del testimoni de persones
localitzar abundants fragments de ceràmica indígena
que n’havien vist i de notícies antigues. Per tant, abans
que presenten formes i decoracions interessants, a més
de començar l’exploració de les coves, sol·licitàrem un
de restes humanes i de fauna. Les restes es trobaren
permís de prospecció amb caràcter d’urgència al Con-
majorment entre els blocs en llocs de difícil accés, i són
131

Foto 36: Fragment de formatgera d’època talaiòtica trobat a la cova de
Foto 37: Olla pretalaiòtica trobada al fons del llac de la cova de s´Aigo.
s´Aigo.
Photo 37: Pre-Talaiotic pot found on the bottom of the pool in the Cova
Photo 36: A fragment of a cheese dish from the Talaiotic epoch found in
de s’Aigo.
the Cova de s’Aigo.
per tant posteriors a la caiguda d’aquells i s’han intro-
duït per gravetat. La majoria surten agrupats, i citam els
llocs on els trobàrem amb la idea de facilitar-ne la seva
ubicació.
A continuació feim una relació dels diferents grups.
Grup 1
Localitzat a l’esquerra de l’entrada, entre els buits
d’una zona de colada.
- 1 fragment de contenidor pretalaiòtic de llavi rodó i pa-
ret corbada amb ansa aplicada. Pasta grisosa, feta a
mà.
- 1 fragment de vora resta de vas talaiòtic. Pasta gris,
feta a mà.
Foto 38: Restes humanes submergides al fons del llac (cova de
- 2 fragments de vora oberta i rodona d’atuell globular
s´Aigo).
talaiòtic. Pasta grisa, feta a mà.
Photo 38: Submerged human remains on the bottom of the pool (Cova
- 2 fragments de vora expandida i rodonenca d’olleta
de s’Aigo).
globular talaiòtica. Pasta gris vermellosa irregular, feta
a mà.
- 1 fragment de vora de vas troncocònic pretalaiòtic.
Grup 4
Vora de secció triangular. Pasta negra, feta a mà.
- 1 fragment d’ansa aplicada de vas pretalaiòtic. Pasta
Aïllat en el primer tram de la galeria inferior, dins
grisa brunyida, feta a mà.
sediment argilós.
- Fragment de cul pla de vas talaiòtic.
-1 fragment de vora de secció triangular, diferenciada i
- Olla globular de pasta negra, feta a mà
recta amb perforació en el llavi i ansa aplicada. Cerà-
- Fragment informe de ceràmica comú romana
mica talaiòtica feta a mà.
Grup 2
Grup 5
Es va localitzar al peu d’un massís estalagmític a
Situat entre pedres, al costat esquerre de la cova.
l’esquerra de l’entrada, amagat en el sediment argilós.
- Fragment amb vora oberta i regruixada de ceràmica
- 2 fragments de vora d’olleta globular talaiòtica amb
globular pretalaiòtica, feta a mà.
vora en S.
- 2 fragments d’àmfora romana.
- 5 fragments informes de ceràmica talaiòtica feta a mà.
- 1 fragment d’àmfora púnico-ebusitana.
Algunes restes de fauna.
- 3 fragments de ceràmica oxidant medieval.
Grup 3
Grup 6
Trobat a l’esquerra de la rampa de davallada al llac,
Localitzat a l’esquerra de les escales que davallen a
dins sediment argilós.
la sala del llac, damunt d’una colada inferior.
- 11 fragments informes d’àmfora romana.
- 1 fragment de vora oberta i regruixada de vas globular.
- 2 fragments informes de ceràmica oxidant medieval.
Ceràmica pretalaiòtica feta a mà.
132

-1 fragment de vora recta ampla o tulipa amb ditades.
Contenidor talaiòtic de pasta gris negrenca.
-1 fragment de contenidor talaiòtic de pasta gris ne-
grenca.
Grup 10
Entre els blocs de la dreta de la rampa de davallada
al llac.
- 1 fragment de vora rodonenca oberta de contenidor
talaiòtic. Pasta vermellosa.
- 2 fragments de cul pla de ceràmica talaiòtica brunyida
exteriorment.
- 6 fragments informes de ceràmica talaiòtica.
Grup 11
Molt a prop del grup anterior
- 1 fragment informe de ceràmica islàmica medieval amb
decoració pintada de línies.
- 1 fragment d’ansa de ceràmica islàmica medieval.
- 7 fragments informes de ceràmica talaiòtica.
Grup 12
Entre els primers blocs del costat dret.
- 1 fragment de vora oberta de contenidor esfèric preta-
laiòtic. Pasta color gris fosc.
- 1 fragment de vora oberta d’olleta globular pretalaiòti-
Foto 39: Peça de coure trobada fa una cinquantena d’anys, actualment
ca. Pasta grisa.
dipositada al Museu Municipal de Ciutadella. Possiblement es
- 1 fragment d’ansa de ceràmica comú oxidant medie-
tractava d’un fanal o fester.
val.
Photo 39: Copper piece found about fifty years ago in the Cova de
- 11 fragments informes de ceràmica majorment talaiò-
s’Aigo, currently at the Museu Municipal de Ciutadella. Possi-
tica.
bly it was a lighting device.
Grup 13
- 1 fragment de boca ampla o tulipa de contenidor es-
fèric pretalaiòtic. Ceràmica feta a mà.
En el mateix conjunt de blocs del grup anterior, en
- 3 fragments de ceràmica pretalaiòtica de pasta grisa
un espai d’accés difícil.
feta a mà.
- 1 fragment de vora recta de boca ampla o tulipa amb
ditades en el llavi. Contenidor talaiòtic de pasta gris
Grup 7
fosc.
- 1 fragment de vora oberta d’olleta globular talaiòtica.
A una gatera que davalla vertical a la dreta de la
Pasta vermellosa brunyida.
primera rampa.
- 1 fragment de vora regruixada amb solc de mitja canya
- 2 fragments cul pla de ceràmica talaiòtica de pasta gris
al coll. Pasta ocre brunyida talaiòtica.
vermellosa.
- 1 fragment de vora dreta diferenciada. Contenidor ta-
- Fragment informe ceràmica talaiòtica de pasta verme-
laiòtic pasta gris.
llosa.
- 4 fragments d’un mateix atuell. Fragments de cul pla
amb perforacions a manera de colador talaiòtic. Pasta
Grup 8
negra-ocre.
- 3 fragments de cul pla talaiòtic.
Situat a uns conductes davall la sala principal.
- 31 fragments informes de ceràmica talaiòtica.
- 1 fragment de vora recta de secció triangular d’un atue-
- 2 fragments de ceràmica comú medieval.
ll talaiòtic. Ansa aplicada perpendicular a la vora, en
- fragments de colador.
forma de dos mugrons. Pasta vermellosa talaiòtica.

- 11 fragments de ceràmica talaiòtica.
Grup 14
- Restes de fauna.
Aquest grup es troba entre els cruis i blocs de la
Grup 9
part dreta.
- 1 fragment de cul pla de pasta gris vermellosa brunyida
Localitzat als accessos verticals de la galeria que hi
pretalaiòtica.
ha davall la rampa principal.
- 1 fragment de cul de ceràmica gris pretalaiòtica.
133

- 4 fragments de vora dreta regruixada de boca de tulipa.
Grup 20
Atuell de parets dretes amb dos aplics perpendiculars
al llavi, a manera de mugrons. Pasta gris talaiòtica.
En el fons del llac
- 2 fragments de vora rodonenca d’olla globular amb
- Ossos humans dispersos a diferents parts del llac.
incisions de mitja canya al coll i aplic en manera de
- Ceràmica prop de la vorera, enterrada en sediments.
anseta. Pasta gris vermellosa talaiòtica.
- 2 fragments de vora en S d’olla globular. Pasta verme-
Grup 21
llosa i negrenca respectivament, talaiòtiques.
- 1 fragment de vora d’olla globular de llavi pla amb ansa
Aproximadament a 10 m de l’entrada, a l’esquerra
aplicada. Pasta talaiòtica.
del camí de baixada al llac.
- 1 fragment de vora oberta rodonenca d’olla globular.
- Fragment de cul d’àmfora romana, calcificat devora
Pasta grisa talaiòtica.
una estalagmita.
- 1 fragment de vora oberta rodonenca. Pasta gris ver-
mellosa talaiòtica.
Grup 22
- 1 fragment de vora recta regruixada de pasta negra
talaiòtica.
A l’extrem sud de la cova, a una cambreta baixa
- 1 fragment de vora recta regruixada lleugerament ex-
prop de l’aigua.
vasada. Pasta gris vermellosa talaiòtica.
- Ossos humans
- 1 fragment de cul pla. Pasta negrenca talaiòtica.
- 1 fragment de cul pla. Pasta negrenca talaiòtica.
Grup 23
- 1 fragment d’ansa aplicada. Pasta gris vermellosa ta-
laiòtica.
Localitzat al fons del llac entre la vorera i el pou.
- 28 fragments informes talaiòtics.
- Peça de coure trobada per Pep Mayans fa una cin-
- 1 fragment de ceràmica vidriada moderna.
quantena d’anys, actualment al Museu Municipal de
Ciutadella. Possiblement es tractava d’un fanal o fes-
Grup 15
ter.
Situat a una rampa d’enderrocs que davalla cap al
Grup 24
sud fins al nivell de l’aigua.
- 1 fragment de caduf de ceràmica medieval islàmica.
En el fons del llac, trobat per un escafandrista; ac-
- 1 fragment de ceràmica comú medieval.
tualment al Museu Municipal de Ciutadella.
- Olla pretalaiòtica de pasta vermellosa feta a mà.
Grup 16
Conclusions
Localitzat dins argila a l’extrem sud de la cova, en
una plataforma de blocs després de passar un massís
Com podem veure pel material documentat, aques-
estalagmític des del llac.
ta cova ha estat ocupada des del moment pretalaiòtic
- 1 fragment de vora de llavi dret. Ceràmica brunyida.
fins als nostres dies. Fa uns tres mil anys, durant el pre-
Contenidor semiesfèric de pasta gris vermellosa pre-
talaiòtic, el nivell de la mar era inferior a l’actual i per tant
talaiòtica.
podem deduir que part de l’espai ocupat pel llac estaria
- 1 fragment de vora en S. Ceràmica pretalaiòtica brun-
eixut i aprofitable. Segons la nostra opinió els ossos hu-
yida de pasta negrenca.
mans que trobam a zones submergides, serien restes
- 17 fragments de parets pretalaiòtiques i talaiòtiques.
d’enterraments d’aquell període. Un altra dada que re-
- 1 fragment de vora d’àmfora romana.
colza aquesta opinió és el fet que trobam ossos a zones
submergides, situades molt lluny de l’actual part emer-
Grup 17
gida. No hi podien arribar un cop el llac hagués ocupat
l’actual extensió, perquè no hi ha corrent que els pugui
Vora l’entrada, a l’esquerra dels primers graons.
transportar.
- 1 fragment de tià de ceràmica vidriada moderna.
Pensam que part dels atuells ceràmics trobats en el
- material ossi calcificat a la colada estalagmítica.
fons del llac serien part dels aixovars funeraris i d’altres
servirien per arreplegar aigua, ja que és més que pro-
Grup 18
bable que sempre s’hi hagi mantingut un llac, si bé que
més reduït que l’actual. Pel que fa a la ceràmica poste-
En superfície, a l’esquerra abans de les escales que
rior, segurament s’empraria per a l’arreplegada d’aigua
davallen al llac.
amb un nivell del llac proper a l’actual.
- Picarol de bronze d’època indeterminada.
El testimoni d’en Pep Mayans, ens informa de
l’abundància de restes arqueològiques fa 50 anys; se-
Grup 19
gons aquesta informació, arreu de la cova trobaven frag-
ments de ceràmica i copinyes foradades que servirien
A la vora de l’illot dins el llac.
per fer collarets, com hem trobat a d’altres jaciments
- Atuell esfèric totalment calcificat, impossible destriar-
menorquins, v. g. Montefí (Ciutadella). També sabem de
ne la pasta; tanmateix sembla una olla pretalaiòtica.
la gran quantitat de peces enterrades en el fang: en Pep
se’n recorda de dos vasos talaiòtics de vora gruixuda
134

amb dues anses, de nombroses ceràmiques pretalaiòti-
ques de diferents formes, algunes amb ansa de broc,
de ceràmica islàmica decorada amb almangra. Espe-
cialment recorda una peça d’un centímetre de gruix de
paret, i d’unes mesures tan grans que no la podrien ha-
ver fet passar per l’accés d’aquell temps a la cova, cosa
de la que deduïm que l’entrada a la cova a la prehistòria
devia esser una altra. Per aquest informador sabem que
moltes de les peces es trobaven just en arribar al llac,
d’altres com les islàmiques eren a la part dreta del llac,
on també hi havia molts d’ossos humans.
COVA DES MÀRMOL
Com hem esmentat als apartats anteriors, aquesta
cavitat ha estat alterada quasi completament por l’acció
humana i per tant la ubicació de algunes restes ceràmi-
ques haurà estat modificada; n’hi ha que es presenten
agrupades com a resultat de la selecció d’un espoli.
Seguint l’esquema de treball de la cova de s´Aigo
dividim els materials en grups.
Grup 1
Es troba a la galeria Sinistra, a la penúltima sala
d’aquesta galeria.
- 1 fragment de vora exvasada amb ansa aplicada
paral·lela a coll i vora, pasta gris vermellosa. Ceràmica
talaiòtica.
- Conjunt de 4 fragments d’una mateixa peça, vora re-
gruixada amb mossa per encastar-hi una tapadora; coll
Foto 40: Agrupació de ceràmica de diferents cronologies caigudes al
i anses, de pasta ocre. Àmfora púnico-ebusitana.
Laberint des de la sala Principal de la cova des Màrmol.
- 4 fragments de vora de ceràmica púnico-ebusitana.
Photo 40: Grouping of pottery from different chronologies which fell into
- 3 fragments d’ansa de ceràmica púnico-ebusitana.
the Laberint from the Sala Principal chamber, in the Cova des
- 77 fragments de parets de ceràmica púnico-ebusi-
Màrmol.
tana.
Grup 2
A la galeria Sinistra, a la seva penúltima sala.
- Fragments d’àmfora romana i púnico-ebusitana.
Grup 3
Localitzat al nivell inferior de la galeria Sinistra.
- Contenidor semiesfèric talaiòtic calcificat.
Grup 4
A la zona d’accés, a un conducte inferior de la sala
principal anomenat el Laberint.
Foto 41: Agrupació de ceràmiques de diferents èpoques localitzades a
la zona denominada el Laberint (cova des Màrmol).
- 4 fragments informes de ceràmica pretalaiòtica
- 1 fragment de vora dreta amb ditades. Pasta negra i
Photo 41: Grouping of pottery from different periods found at a zone
desgreixant gruixat calcari. Ceràmica talaiòtica.
called the Laberint (cova des Màrmol).
- 4 fragments informes de ceràmica talaiòtica de pasta
negra-gris vermellosa.
- 3 fragments de vora dreta de ceràmica oxidant islàmi-
de línies i punts.
ca, amb decoració pintada bru fosc.
- 3 fragments informes de ceràmica islàmica medieval.
- 2 anses de gerra medieval amb decoració pintada.
- 1 fragment de cul pla d’escudella vidriada amb decora-
- 10 fragments informes de ceràmica islàmica. Decora-
ció de línies brunes. Ceràmica moderna.
ció pintada bru fosc.
- 1 fragment informe de ceràmica vidriada moderna.
- 1 fragment informe medieval amb decoració impresa
- 1 fragment de crani humà (parietal).
135

Grup 5
Grup 8
Trobat a l’interior del Laberint, prop d’un nivell
Al laminador d’accés a la sala de les Gerres.
d’aigua, damunt d’un pont de blocs.
- 1 fragment de paret amb rabassell d’ansa i forat de
- 1 fragment de vora exvasada i arrodonida amb rabas-
gafa de ceràmica púnico- ebusitana.
sell d’ansa. Ceràmica pretalaiòtica de pasta gris ver-
- 59 fragments informes de ceràmica púnico-ebusitana.
mellosa.
- 1 fragment d’ansa de ceràmica comú contemporània.
- 1 fragment de cul pla, pasta gris negrenca porosa
- 1 fragment de paret de ceràmica vidriada d’època con-
d’època pretalaiòtica.
temporània.
- 3 fragments de paret amb forat, pasta gris vermellosa
d’època pretalaiòtica.
Grup 9
- 27 fragments informes de la mateixa peça, pasta gris
vermellosa d’època pretalaiòtica.
A la sala de les Gerres, a prop de la seva entrada.
- 1 fragment de cul pla de pasta gris vermellosa i des-
- Fragment d’àmfora decorada amb línies paral·leles en
greixant calcari gruixat, d’època talaiòtica.
ocre i amb els nombres romans LVI pintats.
- 1 fragment de paret amb forat, pasta gris vermellosa
talaiòtica
Conclusions
- 4 fragments informes, pasta gris vermellosa, ceràmica
talaiòtica.
Igual que a la cova de s’Aigo, aquí també trobam
- Base i parets d’un caduf i fragments de paret de la
restes arqueològiques de diferents cronologies, des del
mateixa. Ceràmica islàmica.
pretalaiòtic fins l’època contemporània, cosa que demos-
- 1 fragment de cul pla pintat amb línies bru fosc d’època
tra que aquesta cavitat ha estat trescada sempre i en tot
medieval islàmica.
temps. La majoria de les ceràmiques es degueren em-
- 1 fragment còccix humà
prar per arreplegar aigua, ja que presenta dos punts on
- 2 fragments de crani humà (1 occipital, 1 indetermi-
n’hi trobam i que antigament devien esser relativament
nat).
accessibles: la sala de les Gerres i la galeria Sinistra.
- 1 fragment crani de fauna indeterminada.
Per altra banda algunes restes humanes semblen
- 1 fragment mandíbula de fauna indeterminada.
insinuar un ús funerari de la cova, tot i que en haver-n’hi
- 3 fragments de radi-ulna de fauna indeterminada i 1
tan poques ho dubtam; en tot cas podríem pensar en
vèrtebra d’ovicaprí.
una mort accidental. Si hi hagués hagut qualque enterra-
ment les restes ceràmiques correspondrien a l’aixovar.
Grup 6
A la darrera sala del Laberint.
COVA DE NA RAFALERA
- 2 vores i parets de contenidors semiesfèrics pretalaiò-
tics, pasta gris negrenca.
En aquesta cavitat hem trobat abundants restes
- 2 fragments de vora exvasada. Ceràmica pretalaiò-
arqueològiques: ceràmiques talaiòtiques i romanes,
tica.
aquestes darreres les més nombroses. Alguns frag-
- 2 fragments de vora dreta amb ditades. Ceràmica pre-
ments es troben concrecionats en el pis d’arena quater-
talaiòtica.
nària al centre de la sala. Més nombrosos són al costat
- 1 fragment de paret amb aplic en manera d’ansa allar-
sud, enterrats en l’arena recent. La tercera i més impor-
gassada. Ceràmica pretalaiòtica.
tant localització és el fons del llac, on hem trobat grans
- 4 fragments informes de ceràmica pretalaiòtica.
fragments d’àmfora romana, entre ells un coll sencer.
- 1 fragment cul pla, pasta negrenca desgreixant calcari.
Creiem que en el fons del llac (format per arena desfeta)
Època talaiòtica.
hi pot haver més material arqueològic. Suposam que els
- 2 fragments de paret amb forat de pasta negrenca ver-
materials ceràmics tenen relació amb l’aprofitament de
mellosa. Època talaiòtica.
l’aigua de la cova.
- 2 fragments informes de ceràmica talaiòtica.

- 1 fragment tapadora de ceràmica medieval islàmica.
Grup 1
- 2 fragments d’ansa de ceràmica medieval islàmica.
- 1 fragment de paret de ceràmica medieval islàmica.
Al fons del llac; és el més important per quantitat i
- 2 fragments de vora dreta de ceràmica medieval.
dimensions de les troballes.
- 1 fragment de ceràmica vidriada moderna.
- Fragments d’àmfora romana amb un coll sencer.
- Restes òssies de fauna indeterminada.
- 1 tapadora de vidre moderna-contemporània.
Grup 2
Grup 7
Al costat sud de la cova.
- Fragments d’àmfora romana.
A un clivell de la sala Principal. Impossible arribar-hi.
- Restes humanes; potser un dels fragments pertanyi a
Grup 3
una tíbia.
Zona central de la sala Principal.
- Fragments de ceràmica talaiòtica i d’àmfora romana.
136

Conclusions
ll d’enfonsaments. Al seu interior s’observen diversos
cons de matèria fecal procedent d’habitatges que vàrem
Pel material trobat pensam que aquesta cova va es-
utilitzar la cavitat com a fossa sèptica. Més greu és
ser emprada per l’aprofitament de l’aigua dolça del llac
l’existència d’una zona d’aigua fortament contaminada
que s’hi troba. La manca de restes humanes en descarta
que es va localitzar durant l’exploració. El nivell d’aigua
l’ús funerari. Actualment només s’hi pot entrar per mar,
contaminada varia segons els dies, el que demostra
tot i que segons els estudis geològics és probable que
que és un abocament incontrolat que s’està realitzant
en èpoques pretèrites un nivell marí més baix en perme-
en l’actualitat. L’aigua prové d’una esquerda lateral molt
tés l’accés des de terra; cosa que seria lògica, vist que
petita a la qual no es pot accedir. Això indica que no
la proximitat d’altres coves amb aigua faria innecessari
té perquè correspondre amb la casa situada damunt
emprar una cavitat d’accés tan complicat.
d’aquest punt, sinó que podria filtrar-se des de parcel·les
més llunyanes. El cercle d’habitatges d’on pot procedir
no és molt ampli. Es tractaria d’una de les següents
parcel·les: 131-132-133 del “passatge des Arbocers”;
Conclusions i propostes
70-71-72-73 del “passatge dels Murters”. Podria pro-
cedir d’algun safareig o bany que estigués separat de
l’habitatge principal i no s’hagués connectat a la xarxa
En el cas que alguna obra doni accés a alguna
de clavegueram. Un altre tema a tractar és el dels pos-
d’aquestes coves o d’altres cal impedir que sigui tapat
sibles despreniments. A pesar que damunt de la cova hi
de nou, i cal aprofitar l’ocasió per a explorar i estudiar
ha unes deu cases construïdes, segons les anàlisis de
la situació, a més de determinar el valor de la cova com
roca realitzats, no hi ha evidència que estiguin en perill,
a patrimoni natural. És necessari controlar minuciosa-
no obstant això hi ha un punt que no ofereix garanties
ment qualsevol obra que es realitzi a la zona. És molt
de seguretat. Aquest és la part més alta de la volta de la
important que totes les coves de la urbanització acabin
sala principal, on passa per damunt el carrer “passatge
essent controlades i tinguin un accés protegit, encara
dels Arbocers”. Aquí el sostre ja està afeblit pels forats
que sigui a través d’un registre, per a realitzar inspec-
d’entrada a la cova, a més hi ha diverses esquerdes
cions periòdiques.
que travessen la part que correspon al carrer. El pas
de vehicles petits no és el més problemàtic, però el pas
de camions de moltes tones és molt arriscat. Finalment,
COVA DE S’AIGO
també és preocupant l’existència d’un forat en el qual
podria caure alguna persona. El punt d’accés utilitzat
La cova és de propietat municipal, per tant, fàcil-
per noltros és de propietat municipal; es troba a la vore-
ment pot fer-se càrrec l’Ajuntament de Ciutadella, millo-
ra del carrer i es tanca amb un pany, però l’altra entra-
rant les seves condicions i garantint-ne la seva conser-
da antiga que es localitza a la parcel·la núm.130, està
vació. Creiem que el més urgent hauria de ser fer una
oberta al costat de la mateixa vorera. Aquesta parcel·la,
petita obra a l’entrada, col·locant una porta de seguretat
que es troba en estat d’abandonament, s’ajunta amb la
amb ventilació. Això acabaria amb l’entrada incontrola-
vorera i no té paret ni tanques. El forat està mig tapat
da de persones i amb l’augment d’escombraries. Se-
d’herbes i té una caiguda d’uns 6 m, això representa un
guidament hauria de fer-se una neteja a fons de tota la
seriós perill, sobretot per als nins que juguen a les proxi-
cova. S’ha de tenir en compte la presència de la cova en
mitats. Quant al perill de despreniment de la volta situa-
utilitzar maquinària pesada en obres, per les vibracions
da per sota del carrer, és imprescindible que es realitzin
que provoca.
dos treballs. En primer lloc i amb caràcter d’urgència,
s’hauria d’impedir el pas de vehicles pesats, com camio-
ns, amb la col·locació del corresponent senyal de tràfic a
COVA DE NA MEGARÉ
l’inici del carrer. En segon lloc, realitzar l’obra proposada
pel calculista d’estructures. Es tracta de reforçar el tram
Aquesta és la cova més gran de totes les que es
de carrer que està en fals, creant una superfície sòlida,
coneixen fins ara a cala Blanca. Recorre bona part de
com una espècie de plataforma que reposi en cada ex-
la urbanització i suporta el pes de 15 habitatges, com
trem sobre la roca massissa que hi ha a cada costat de
a mínim, que s’han construït damunt d’ella. Al llarg del
la cova. Finalment, també és molt urgent segellar el forat
seu recorregut s’aprecien dos punts problemàtics quant
de la parcel·la 130, que es troba plena de vegetació i
a contaminació, es tracta de dues acumulacions de ma-
escombraries.
tèria orgànica procedent de fosses sèptiques. També és

molt important tenir una especial cura i control de les

obres que es realitzin per sobre de la zona ocupada per
COVA DE SA TAULETA
la cova, especialment les realitzades amb maquinària
pesada.
La parcel·la on s’obre la cova, que és la 9B del ca-
rrer Muntanya del Toro, presenta un seriós problema: és

propietat de més de 50 persones, repartida en parts tan
COVA DES MÀRMOL
petites que ningú es preocupa d’ella. Aquesta propie-
tat forma part d’un bloc proper, en el qual a cada apar-
Aquesta és la cova més problemàtica, tant per
tament pertany un percentatge de la piscina. Aquests
la contaminació que presenta com pel possible peri-
apartaments han estat revenuts tantes vegades, que
137

alguns propietaris ni tan sols saben que tinguin part en
Bibliografia
la parcel·la; a més a més, altres propietaris es troben en
parador desconegut. Tot això dificulta que l’Ajuntament
GINÉS, J. & FORNÓS, J.J. (2004): Caracterització del carst
pugui actuar sobre la parcel·la, però ha de trobar-se
del Migjorn: la seva contribució al modelat del territori. In:
algun tipus de solució. Mai sota cap concepte, hauria
FORNÓS, J.J.; OBRADOR, A. & ROSSELLÓ, V.M. (eds.)
Història natural del Migjorn de Menorca: el medi físic i
d’omplir-se la piscina fins a dalt d’aigua o emplenar-la
l’influx humà. Mon. Soc. Hist Nat. Balears, 11: 259-274.
d’enderrocs, pedres o terra, segurament no suportaria el
Palma de Mallorca.
pes i s’enfonsaria. Qualsevol obra que es realitzi sobre
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J. i CLAMOR, B. (2007): Cavitats cos-
la cova haurà d’anar precedida d’un estudi geotècnic.
taneres de les Balears generades a la zona de mescla,

amb importants continuacions subaquàtiques. In: PONS,
G.X. i VICENS, D. 2007. Geomorfologia litoral i Quaterna-
COVA DES CARAMELLS
ri. Homenatge a Joan Cuerda Barceló. Monografies de la
Societat d’Història Natural de les Balears, 14, 380 pp.
JURADO, M.J. (1985): Estudi sedimentològic del Neogen de
Aquesta cova és de les més petites del conjunt i es
l’àrea de Ciutadella. Consell Insular de Menorca. Maó,
troba al marge de la zona urbanitzada, en una zona agrí-
145pp.
cola, i en principi no està inclosa en la zona que s’està
MARTÍNEZ I RIUS, A. (1994): La immersió a l’ERE. Espe-
urbanitzant. Les visites de la gent a aquesta cavitat du-
leòleg, 40: 34-38.
rant molts anys, ha provocat la desaparició de les esta-
OBRADOR, A.; POMAR, L.; RODRÍGUEZ-PEREA, A. i JURA-
lactites, quedant només les formacions més resistents,
DO, M.J. (1983): Unidades deposicionales del Neógeno
menorquín. Acta Geol. Hisp., 18 (2): 87-97.
com algunes columnes. Aquestes mateixes visites han
OBRADOR, A.; POMAR, L. i TABERNER, C. (1992): Late Mio-
provocat una acumulació d’escombraries en el seu in-
cene breccia of Menorca (Balearic Islands): a basis for the
terior.
interpretation of a Neogene ramp deposit. Sedimentary
Geology, 79: 203-223.
PFEIFFER, G. i CALO, F. (2003): Un lago sotto le case. Revista
Sub, núm, 209, febrero de 2003.
Agraïments
ROSELL, J. i LLOMPART, C. (1983): Aportaciones al estudio
del Mioceno del extremo oriental de Menorca. Acta Geol.
Hisp., 18 (2): 99-104.
Aquest treball forma part de l’estudi encomanat per
ROSELL, J.; ELIZAGA, E. i GÓMEZ-GRAS, D. (1990): Mapa
l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca de les coves de
Geológico de la isla de Menorca.
cala Blanca.
THOMAS-CASAJUANA, J.M. i MONTORIOL-POUS, J. (1951):
Volem donar les gràcies a les nombroses persones
Los fenómenos kársticos de Parelleta (Ciudadela, Menor-
que han col·laborat amb la realització d’aquest estudi.
ca). Speleon, 2 (4). 191-216. Oviedo.

TRIAS, M. (2004): El paisatge subterrani meridional de Menor-
ca. In: FORNÓS, J. J.; OBRADOR, A. i ROSSELLÓ, V. M.

(Eds.), Història Natural del Migjorn de Menorca: el medi
físic i l’influx humà. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 11: 275-
290.
TRIAS, M. i GINÉS, J. (1989): Algunes noves cavitats de l’illa
de Menorca. Endins, 14-15: 5-16. Palma de Mallorca.
138