Necrol�gica: Joaquim Montoriol i Pous (1924-2011)
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 363-366
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
Joaquim Montoriol i Pous
(1924-2011)
Fotografia recent d’en Joaquim Montoriol, presa el 2006
durant una xerrada al Centre Excursionista de Terrassa
(Foto:SalvadorVives).
La persona i la seva obra

Sensecapmenadedubte,enJoaquimMontorioli
altresterritoriscalcarisdelPrincipat,efectuàcampanyes
Pous és una figura cabdal dins la geoespeleologia es·
d’exploració subterrània en punts ben diversos de la
panyolademitjansdelsegleXX.NascutaBarcelonael
geografia peninsular, com Aragó, Cantàbria o Andalu·
30demaigde1924,desenvolupàlasevacarreraaca·
sia.Lessevespublicacionssobregeoespeleologiasón
dèmicadinsdelcampdelageologiaalaUniversitatde
molt nombroses, sobretot a revistes científiques com
Barcelona,onfoucatedràticdelDepartamentdeCristal·
Speleon(editadaaOviedoiposteriormentaBarcelona)
lografia,MineralogiaiDipòsitsMinerals(desde1989fins
iRassegna Speleologica Italiana(Como,Itàlia),orevis·
alasevajubilació)aixícomvicerectord’ExtensióUniver·
tesd’espeleologiacomGeo y Bio Karst(Barcelona).
sitàriaentreelsanys1978i1985.Encaraqueestracta

PelquefaalesBalears,Montoriolialtrescol·legues
d’unaspectepocdocumentat,eranebotrebesnetd’en
del GES del CMB participà al manco en un total de 9
Narcís Monturiol, intel∙lectual empordanès d’ideologia
campanyesespeleològiquesalesilles,encertamane·
republicanaquientre1858i1865vadissenyariconstruir
raprenentelrelleudepersonatgesimportantsdel’es·
elsdosprototipsdesubmarinsanomenatsIctíneo.
peleologia i les ciències naturals catalanes –com són

Dins de l’àmbit de l’espeleologia, juntament amb
NoelLlopisLladó,JosepM.Thomas,FrancescEspañol
altres pioners com Francesc Vicens, Ferran Termes i
o Josep Fernández de Villalta– que ja havien visitat
JosepM.Thomas,impulsàel1948lacreaciódelGrup
l’illadeMallorcaafinalsdeladècadadels40delpas·
d’Exploracions Subterrànies (GES) del Club Munta-
satsegle.Lescampanyesefectuadestinguerencoma
nyenc Barcelonès,undelsprimersgrupsd’espeleologia
escenarigairebétoteslesilles:Mallorca(1951,1960),
de Catalunya i de l’Estat Espanyol. A banda de nom·
Menorca (1948, 1954, 1975), Eivissa (1952), Cabrera
brosesactivitatsespeleològiquesalmassísdeGarrafi
(1959,1968)iFormentera(1963),donantllocanombro·
363

sestopografiesiaunseguitdepublicacionsqueapa·
reixen recollides al final d’aquestes planes. Aquestes
campanyes comptaren amb l’ajut d’alguns naturalistes
locals, com per exemple Lluís Gasull, i hi participaren
diversoscompanyshabitualsdelGEScomeren:Jaume
Assens, Josep M. Armengou, Jordi de Mier, Ferran
Termes i Josep M. Thomas, entre d’altres, així com
FrancescMonmanyquiambeltempspassariaaresidir
aMallorca.

Apartirdelsanys60delseglepassat,l’interèsde
Joaquim Montoriol es va anar decantant cap a la vul·
canoespeleologia,ambcampanyesalesillesCanàries,
Islàndia, illes Galàpagos o Rwanda, i molt nombroses
publicacionssobreaquestatemàticaespeleològica.La
vulcanoespeleologia li permeté desenvolupar àmplia·
mentlasevafacetadeviatgerinfatigable,quegaudiade
l’exploració i de la ulterior divulgació naturalística dels
territorisquevisitava.

Desdelpuntdevistadelpanoramaespeleològicde
lesBalears,lesexploracionsipublicacionsdeJoaquim
Montoriol–id’altrescol·leguesseusdelGESdelCMB–
suposaren una revolució dins del migrat coneixement
queesteniaaleshoresdelescovesillenques.Enaquells
moments les activitats espeleològiques realitzades es
limitaven a escasses exploracions estrangeres o d’in·
vestigadorscatalans,efectuadesentreelfinaldelsegle
XIXilaprimerameitatdelXX,aixícomalestasques
EnJoaquimMontorioll’any1952,explorantl’avencdelPuigdes’Avenc
primerenquesd’unnuclilocald’espeleòlegs(l’EME)que
(Eivissa).Foto:cortesiadelafamíliaMontoriol,cedidaal“Quiésqui”.
Topografiaespeleomorfològicaelaboradael1951,conjuntamentambJosepM.ThomasCasajuana,durantlaprimeracampanyadeMontoriolaMallorca.
364

EnJoaquimMontoriol(aladretadelaimatge)iFrancescChavarriafotografiatsel1967alaRaufarholshellir,importantcovavolcànicad’Islàndia.
s’estavaformantalaSocietatd’HistòriaNaturaldeles
Impressions d’un antic alumne
Balears.Amésdelesinteressantstopografiesgeomor·
fològiqueselaboradesperaquestautor,calvalorarires·
saltarmoltespecialmentl’interèsinnovadordeMontoriol

VaigseralumnedelprofessorJoaquimMontoriolal
pelquefaal’estudidelescovesdelesillescalcàries,
curs87·88del’assignaturadeMineralogiaalaFacultat
encetantenelsseustreballssobrelesBalearsl’anàli·
deGeologiadelaUniversitatdeBarcelona.Montoriolera
sidelesinterferènciesentrecarstificaciólitoralicanvis
d’aquellespersonesquevénenprecedidesperlaseva
de nivell de la Mediterrània. Els estudis geoespeleolò·
fama.Espotdirqueeraàmpliamentconegut,inosols
gicssobrecavitatsozonesgeogràfiquesconcretes,es
alauniversitatoalmóndelageologiasinóquetambé
complementaren amb alguns treballs de caràcter més
era àmpliament conegut al Col·legi Major on vivia, o a
general,particularmentsobreelsprocessosclàsticshi·
infinituddecentresd’ensenyament,oentitatsculturals.
pogeusaixícomsobrelesrelacionsentrelitogènesiicli·
Quanfeiaprimerunsalumnesdecursossuperiorsem
matologiasubterrània.Aqueststreballsnohancomptat
deienquegaudiriaamblessevesclasses,alesquefins
posteriormentambgaireprojecciódinslaliteraturaes·
i tot hi assistien alumnes d’altres facultats, i que esta·
peleològicaespanyolaointernacional;enaquestsentit,
vendisposatsapagaritotperanar·hi.Laveritatésque
l’espeleologiafísicahispanad’aquellsmomentsviviaen
les explicacions d’en Joaquim Montoriol no podien ser
unrelatiuaïllamentrespectedebonapartdelaproduc·
més divertides. No perdia ocasió per introduir anècdo·
ciócientíficainternacional,quemarcàlarelativafeblesa
tes, aventures, curiositats i explicacions de tota casta
tant de la seva base doctrinal com de la seva ulterior
percaptarl’atenciódel’alumnat.Amenad’exempleem
projecció.
vénenalcaplesexplicacionsquefeiad’unaparellque

A més de la seva merescuda fama com a confe·
havieninventatalafacultatpercalcularaquinatempe·
renciant sobre espeleologia i naturalesa, rebé alguns
raturaesformavaunmineral,eldecrepitòmetre,queil·
reconeixementsinstitucionals,coméslaMedalladela
lustravaambfotosdel’anytirurany;oquanexplicavaque
GeneralitatdeCatalunyade1987pelseupapercoma
lescausesperlesqualsNoruegafosenvaïdapelsnazis
forjadordelahistòriaespeleològicadeCatalunya.Rere
foren geològiques, ja que necessitaven abastir·se dels
unaintensaifructíferaexistència,vamorirelpassat11
ricsjacimentsdeferrodeSuèciailamaneraméssenzilla
defebrerde2011,als86anys.Desd’aquestesplanes
queteniend’arribar·hieraatravésd’aquellpaís.
volemreconèixerelseupapercomapersonatgedere·

AlCol·legiMajortambése’mvaparlard’ellabans
ferènciaindefugible,aixícomelmestratgequesuposà
d’haver·lo tingut jo com a professor. El Col·legi Major
lasevaobraperalconjuntdel’espeleologiabalear.
teniacomatascaimpartirconferències,cursosisemi·
365

impulsorsd’aquestaactivitataCatalunyaitambéales
Balearsonvaferalgunesdelessevesprimeresexplo·
racions. Així vaig poder conèixer també la seva tasca
espeleològica.

Comaanticalumneseuliesticendeute.Crecque
en Joaquim Montoriol em va ensenyar una cosa que
normalmentnos’ensenyaalesescoles,nialsinstituts,
nialesfacultatsiéslapassióperconèixeriexplorar.
PotserMontoriolnopassaràalahistòriacomaundels
mésgransinvestigadorsperòlatascapedagògicaque
va fer no es pot aprendre ni fent diverses carreres de
pedagogia.Ellerasobretotiabansdetotunapassionat
iposavapassióentotelquefeia,iencaraunacosamolt
mésimportant,sabiatransmetrelapassió.Unapartdel
quesomlidecaell,encaraquenomésm’ensenyésuna
assignaturadurantunany;emvatransmetrecosesque
m’agradariatransmetrealsmeusalumnes,totiqueper
dissortjonosomtanbo.
Bibliografia sobre les Balears
MONTORIOL·POUS, J. (1959): Relaciones entre la quimioli·
togénesisylatermocirculación.Speleon,10(1·2):33·43.
Oviedo.
MONTORIOL·POUS,J.(1961):ElkarstdelaisladeCabrera.
Speleon,12(1·2):5·34.Oviedo.
MONTORIOL·POUS,J.(1962):EstudiomorfogénicodeesBo·
fador (Santa Maria, Mallorca). Speleon, 13 (1·4): 17·30.
Oviedo.
Elnovembrede2007,durantunaconferènciaal’EscolaelPuig(Espar·
MONTORIOL·POUS, J. (1963): Resultados de una campaña
reguera,Barcelona).
geoespeleológicaenlosalrededoresdelabahíadePalma
deMallorca.Speleon,14(1·4):3·32.Oviedo.
MONTORIOL·POUS,J.(1970):NotasobrelaCovadelDracde
naris.Vaigtenirlasortqueenserunalumnedegeolo·
Santanyí(Mallorca).Speleon,17:41·46.Barcelona.
giaesfeienpoquesactivitatsrelacionadesamblameva
MONTORIOL·POUS,J.(1971):NotasobrelagénesisdelaFo·
carrera,jaqueelsalumnesdedret,comqueeldirector
radada(Conejera,Baleares).Geo y Bio Karst,28:17·19.
eraadvocat,tenienqueassistirainnombrablesconfe·
Barcelona.
MONTORIOL·POUS,J.(1972):Estudiodeunacapturakársti·
rències.Defetdegeologianomésse’nfeiaunaconfe·
co·marinaenlaisladeCabrera.Acta Geológica Hispáni-
rènciaanualieradelespoquesques’haviadedemanar
ca,6(4):89·91.Barcelona.
unasalaespecialauncol·legiproper,jaquealCol·legi
MONTORIOL·POUS, J. & ASSENS·CAPARRÓS, J. (1957):
Majornohihaviacapsalapercontenirtotl’auditorique
Estudio geomorfológico e hidrogeológico del karst de la
venia, i a més era de les poques conferències que la
penínsulades’Albufereta(Fornells,Menorca).Rass. Esp.
gentassistiapervoluntatpròpia,noperquès’hisentissin
Italiana,9(1):3·48.Como,Itàlia.
enl’obligació.EnaquestesxerradesenMontoriolsolia
MONTORIOL·POUS,J.&ERASO,A.(1961):Étudedequel·
ques cas d’alternance en profondeur des morphologies
xerrardelessevesaventures.Lasevagranafeccióera
clastique et lithogénique. Symposium Internazionale di
ferviatges.N’haviafetpertotelmón,icadaanyentrac·
Speleologia, Varenna 1960.2:101·114.Como,Itàlia.
tavad’undiferent.Tambéestavenplenesd’anècdotes,i
MONTORIOL·POUS,J.&TERMES,F.(1965):Lesgrottesde
finsitotenunaocasióimpartíunalliçóintroductòriaala
l’îledeFormentera(Baléares)etleursrelationsavecles
llenguarussa.Perdescomptatnoperdiaocasiódepar·
oscillations de la Mediterranée. Compte Rendu IV Co-
lardetemesdeciènciesnaturals,comelsballsnupcials
lloque International de Spéléologie, Athènes 1963. 180·
oelscantsdelesaus,queerenimitatsperMontoriol;i
194.Atenes.
THOMAS·CASAJUANA, J.M. & MONTORIOL·POUS, J.
tampochifaltavenelstemesgeològics.
(1951):LosfenómenoskársticosdeParelleta(Ciudadela,

EnJoaquimMontoriolfeiaconferènciesatotarreu,
Menorca).Speleon,2(4):191·216.Oviedo.
per escoles, instituts, centres culturals, associacions,
THOMAS·CASAJUANA,J.M.&MONTORIOL·POUS,J.(1952):
etc...Semprerepetiaiompliaelsseusauditoris.Basta
SonPou(Mallorca).Speleon,3(3):109·130.Oviedo.
ferunapetitarecercaaInternetperveurecomerad’es·
THOMAS·CASAJUANA,J.M.&MONTORIOL·POUS,J.(1952):
timatperlessevesconferències.
Estudiogeoespeleológicodelasformacioneshipogeasde

Anys després, la meva afecció ha estat l’espeleo·
sa Teulada (Santa Margarita, Mallorca). Speleon, 3 (4):
159·182.Oviedo.

logia, que era també una de les grans afeccions d’en
THOMAS·CASAJUANA,J.M.&MONTORIOL·POUS,J.(1953):
Montoriol,juntamentambelsviatges.AMontoriolseli
Resultadosdeunacampañageoespeleológicaenlaisla
hadereconèixerelmèritd’haverestatundelspionersi
deIbiza(Baleares).Speleon,4(3·4):219·256.Oviedo.
366