Bases per al coneixement del contacte entre els primers colonitzadors humans i la naturalesa de les Balears
ENDINS, n° 24 . 2001 . Palma de Mallorc a
BASES PER AL CONEIXEMENT DEL CONTACT E
ENTRE ELS PRIMERS COLONITZADORS HUMAN S
1 LA NATURALESA DE LES BALEAR S
per Josep Antoni ALCOVER Z , Damiá RAMIS Jaume COLL 3 i Miquel TRIAS `
Resu m
L objectiu del present treball consisteix en establir d una manera sólida la cronologi a
a la qual se situa I inici de la intervenció humana a cada una de les tres illes majors qu e
formen I arxipélag de les Balears . Per tal motiu, es revisen exhaustivament totes le s
evidéncies arqueológiques considerades arcaiques, aixó és, anteriors al II mil•lenni cal BC ,
i les datacions absolutes associades . D altra banda, s introdueixen a la discussió tots el s
indicis paleoecológics, sedimentológics i paleoculturals d abséncia humana a I Holocé . A
partir de I análisi deis intervals 2a de les datacions que no presenten problemes d accep -
tació, es conclou que, amb una probabilitat superior al 95%, I evidéncia sólida de presén -
cia humana més antiga a Mallorca és anterior al 2030 cal BC . A Menorca és anterior a ca .
1930 cal BC, mentre que a Eivissa I evidéncia més antiga de preséncia humana és ante-
rior al 1880 cal BC . Per I altre extrem, els indicis d abséncia apunten que, a les Gimnésies ,
la irrupció humana es degué produir dins el III mi l . lenni cal BC, mentre que a les Pitiüse s
només es pot dir que aquesta és posterior al VI mil•lenni cal BC .
Abstrac t
The goal of this paper is to establish a solid chronology which spans the earliest huma n
presence on each of the three larger Balearic Islands . For this purpose, an exhaustive re -
examination of ahl archaeological evidence and associated absolute dating related to th e
period before the 2nd millennium cal BC was undertaken . Additionally, paleoecological ,
sedimentological and palaeocultural evidence for human absence on these islands durin g
the Holocene has been introduced into the discussion . By using 20 ranges of reliable radio -
carbon dating, it can be shown, with a probability p > 95%, that the earliest evidence fo r
human presence on Mallorca predates 2030 cal BC . On Menorca it predates c . 1930 cal BC ,
whereas on Eivissa it is previous to 1880 cal BC . On the other hand, the evidence for huma n
absence indicates that, on the Gymnesics (Eastern Balearics) the human irruption mus t
have occurred during the 3rd millennium cal BC, whereas on the Pityusics (Wester n
Balearics) it can only be said that this irruption is posterior to the 6th millennium cal BC .
Introducció
En el transcurs deis tres darrers anys (1998-2000 )
debatut sobre aquesta qüestió, encara no hi ha un con-
s ha procedit a revisar una qüestió clau en l a
sens científic sobre la cronologia d aquest esdeveni-
Prehistória de les Illes Balears : el primer contacte entr e
ment . Fins fa molt poc, la teoria elaborada entre final s
els colonitzadors humans i la naturalesa prístina d a-
deis seixanta i principis deis setanta a partir de I exca-
questes illes . Malgrat que durant més de 80 anys s h a
vació de la coya de Moleta (e .g ., KOPPER WAL-
DREN, 1967 ; WALDREN ROSSELLÓ-BORDOY ,
1975) i del sector est de la balma de Son Matge (e .g . ,
1
Instituí Mediterrani d Estudis Avanpats (CSIC-UIB), Cta d e
ROSSELLÓ-BORDOY WALDREN, 1973), er a
Valldemossa km 7,5, 07071 Palma de Mallorca (Balears )
2 Research Associate, Department of Mammalogy, American
acceptada, a grans trets, de manera generalitzad a
Museum of Natural History, Central Park West at 79th Street, Ne w
(e .g ., ROSSELLÓ-BORDOY, 1972 : FERNÁNDEZ -
York (USA )
MIRANDA, 1978 ; ALCOVER et al ., 1981 ; VIGNE ,
3 Museo Nacional de Cerámica y de las Artes Suntuarias Gonzále z
Martí, Apartat de Correus 22033, 46080 Valénci a
1987 ; 1999 ; CHERRY, 1990 ; PATTON, 1996) . Segon s
4
Secció d Espeleologia, Grup Excursionista de Mallorca
aquesta teoria, Pilla de Mallorca hauria estat poblada
5

des de la primera meitat del VII mil•lenni BP (e .g ., WAL-
I estudi del primer contacte entre els humans i la natu-
DREN, 1982 ; 1986), data que se situa dintre del V I
ralesa prístina de les Balears . En el present trebal l
mil•lenni cal BC, i s hauria donat una (larga coexistén-
emprarem una aproximació hipotético-deductiva en l a
cia entre els humans i el bóvid endémic Myotragu s
qual les hipótesis plantejades són contrastades am b
balearicus, i fins i tot un intent de domesticació d a-
les dades disponibles . Aquesta contrastació perme t
questa espécie, la qual es considerava que s havi a
acceptar-les o rebutjar-les, substituint-les per nove s
extingit a finals del V mil•lenni BP (FERNÁNDEZ -
hipótesis . Aquest és I anomenat métode científic .
MIRANDA WALDREN, 1979 : 355 ; BURLEIGH
Creim que és important explicitar aquí el métod e
CLUTTON-BROCK, 1980), data que correspon a la pri-
emprat ja que existeixen altres formes d aproximar-s e
mera meitat del III mil•lenni cal BC .
al problema, les quals han estat emprades per altres
Les evidéncies obtingudes posteriorment - a
autors .
Mallorca amb les cales fetes a la coya de Cane t
Les hipótesis científiques sobre el primer contact e
(PONS-MOYÁ et al ., 1979 ; KOPPER, 1984 ; PONS -
es contrasten mitjangant la inclusió de noves informa-
MOYA COLL, 1986) i la prospecció de diverse s
cions que incrementen el nostre coneixement i que ens
zones d aflorament de sílex a Santanyí (CARBONEL L
permeten revisar-les contínuament . Les noves infor-
et al., 1981 ; PONS-MOYÁ COLL, 1984), i a Eiviss a
macions poden procedir tant de I obtenció de nove s
amb I excavació d es Pouás (ALCOVER et al., 1994) -
dades (e .g ., nous materials culturals, noves datacions ,
reforgaren aquesta interpretació i feren recular l a
noves excavacions) com de revisions de les dades j a
preséncia humana a les Balears fins al VIII mil•lenni ca l
conegudes . En aquest treball hem procedit básicamen t
BC (e .g ., LEWTHWAITE, 1989 ; GUERRERO, 1993 ,
a la revisió de la documentació existent sobre la que e s
1997, 1999, 2000a, 2000b ; ALCOVER et al ., 1999c ;
basen les diferents hipótesis relatives al primer contac-
COSTA, 2000) .
te, donat que les noves informacions obtingudes el s
Com a resultat de la difusió de totes aquestes teo-
darrers anys han estat quasi totes publicades en diver-
ries, s han popularitzat models de colonització de le s
sos articies . S aporten noves dades cronológiques dei s
Balears, que s estudien fins i tot als texts escolars i s in-
jaciments de la cona des Moro i del coval Simó .
clouen als Ilibres divulgatius més moderns de les
L objectiu d aquest article consisteix en presenta r
Balears (e .g ., XAMENA, 1978 ; ARAMBURU SAS-
en primer lloc el que es poden anomenar les bases
TRE, 1998 ; ARAMBURU et al ., 1994 ; RUL•LAN, 1998 ;
metodológiques per al coneixement del primer contac-
GARRIDO, 1999 ; MAYOL, 1999 ; MOLL, 2000) .
te entre els humans i les Balears . A partir de la presen-
Aquests models, a la Ilum de les investigacion s
tació d aquestes bases es procedirá a la revisió d e
recents, són qüestionables .
totes les evidéncies suposades de preséncia human a
La recent dinamització de la investigació sobre e l
arcaica anteriors al II mil•lenni cal BC a les Balears ,
tema ha estat producte essencialment de I ampliaci ó
acceptades de manera més o menys general a l a
del registre paleontológic, amb les excavacions a l a
bibliografia recent . Aquestes evidéncies suposade s
coya C-2 (Ciutadella ; SEGUÍ et al., 1998), a la coy a
procedeixen de 17 localitats (veure la figura 1) . Per un a
Estreta (Pollenpa ; ENCINAS ALCOVER, 1997) i a l a
altra banda, en segon Iloc, s analitzaran els indicis qu e
coya des Moro (Manacor ; SEGUÍ, 1997 ; RAMIS, 2000 ;
tenim d abséncia d humans a les Balears .
TRIAS, 2000), i la prospecció de la coya des Penya l
A partir de I análisi conjunta deis indicis d absénci a
Blanc (Cabrera ; ALCOVER et al ., 1997), i de la revisi ó
d humans i de les evidéncies sólides de la seva presén-
reinterpretació d algunes de les evidéncies suposade s
cia és possible establir I interval cronológic en el qua l
de preséncia humana més antiga per part de paleontó-
es degué produir la primera colonització humana d a-
legs i arqueozoólegs (ALCOVER et al., 2000a ; 2000b ;
quest arxipélag . La revisió de tots els models formulat s
2000c ; ARNAU et al., 2000 ; PÉREZ RIPOLL NADAL ,
per intentar explicar el poblament humá de les Balear s
2000 ; RAMIS BOVER, 2001 ; RAMIS ALCOVER ,
permetrá identificar la hipótesi més parsimoniosa, i
2001a ; 2001b) .
rebutjar els models alternatius .
El coneixement de la cronologia del primer contact e
Tot i que s incidirá básicament en la cronologia de l
entre els humans i les Balears ha originat diferents hipó -
primer contacte, cal dir que I establiment de les base s
tesis interpretatives . L acceptació d aquestes hipótesi s
per al seu coneixement és un tema d interés prioritari ,
ha canviat al Ilarg del temps . Recentment han sorgit
no sois per entendre els inicis de I ocupació humana a
diverses interpretacions holístiques notablement diver-
les Balears, sinó també per poder avaluar el desenvo-
gents (e .g ., CASTRO et al., 1997 ; LULL et al., 1999 ;
lupament deis efectes de la preséncia humana a le s
GUERRERO, 1997 ; 2000a ; 2000b ; COSTA, 2000 ;
Balears i per facilitar la recerca futura sobre aquest a
RAMIS ALCOVER, 2001 b) . Les diferéncies entre el s
qüestió als arqueólegs i paleontólegs . Les bases meto-
plantejaments d aquests autors afecten la cronologia d e
dológiques que aquí presentam són d aplicabilitat
la primera colonització humana, els episodis cultural s
general, i no dubtam que la seva aplicació a altres perí-
representats i les seves implicacions ecológiques .
odes de la Prehistória de les Balears produiran canvi s
Hi ha diferents metodologies per aproximar-se a
notables en els models interpretatius d aquests .
6

Figura 1 :
Mapa de localitats : 1 . Cova de Canet . 2 . Cova de Moleta .
3 . Balma de Son Matge . 4 . Indústries de sílex de la zon a
de Santanyí . 5 . Tallers lítics de Son Real . 6 . Troballes d e
presumpta obsidiana de la zona de Mortitx (devora I aven c
de s Aigua) . 7 . Cova de Betlem . 8 . Cova des Morts de So n
Gallard . 9 . Es Caló . 10 . Cova des Moro . 11 . So n
Ferrandell-Olesa . 12 . Coval Simó . 13 . Cova de sa Toss a
Alta . 14 . Cova Murada . 15 . Biniai Nou . 16 . Es Pouás . 17 .
Puig de ses Tcrretes . Escala 80 km .
Figure 1 :
EUROPA
Location map : 4 . Flint industries in the Santanyí area . 5.
Lithic work-sites at Son Real . 6. Finds of presumed obsi-

Wex Itileu~
dian from the Mortitx area (near the Avenc de s Aigua) .
MAR MIEUITETU MR
A
Other locations as aboye. Scale 80 km .
AFRICA
Abreviatures emprade s
i definicion s

(1) I aplicació d una lectura restrictiva de les datacion s
C 14 disponibles (higiene cronológica) ,
Les principals abreviatures i acrónims emprats a l
(2) I aplicació d uns criteris de solidesa de les dade s
text s exposen a continuació . Les relacionades amb l a
disponibles (higiene documental) i
cronologia segueixen les convencions internacional s
(3) I aplicació del métode científic .
vigents (e .g ., KRA, 1986 ; MOOK, 1986) .
La metodologia d aquest article consisteix en :
AD
Annus Domini . Anys solars de la nostra
era .
1) analitzar els diferents tipus d evidéncies suposade s
AMS C"
Datació radiocarbónica mitjangant espec-
que s han emprat per inferir qüestions relatives a l
trometria de masses per accelerador .
PC [tals com les que es refereixen (la) a la presén-
BC
Before Christ . Anys radiocarbónics aban s
cia humana, o (1b) a la seva cronologia], i
de la nostra era .
2) analitzar el grau de solidesa de les diferents
BP Before Present . Anys radiocarbónics aban s
evidéncies, i discutir els seus fonaments .
del present, donat amb el valor modal de l
A partir de les evidéncies disponibles s analitzará e l
resultat ± la desviació típica (ct) . Per con -
que científicament es pot inferir, i en funció d aixó e s
venció, el present se situa el 1950 AD .
valoraran les diferents teories existents sobre la prime-
cal BC/AD Anys solars abans de Crist / després d e
ra colonització humana .
Crist (emprat amb dates radiocarbónique s
Els tipus d evidéncies suposades que s estudiara n
calibrades a partir d una corba de calibrat-
en aquest treball són diversos . Han estat obtinguts a
ge), donats amb I interval estadístic d un a
partir de ( análisi directa de la bibliografia existent sobr e
desviació típica (16) o de dues (2a) .
la preséncia humana més antiga a les Balears . No s h a
També es trabará aplicat a cronologie s
fonamentat la nostra análisi en les referéncies fetes pe r
inferides a partir de datacions calibrade s
diversos autors sobre el que diuen altres autors .
(bé a partir deis valors modals, bé a parti r
Aquestes evidéncies suposades s han classifica t
deis extrems deis intervals de probabili-
en tres categories : 1) proves sólides ; 2) indicis sólid s
tat) .
i 3) documentació rebutjada . L análisi de les diferents
MNIB Col•lecció de Vertebrats "Museu de l a
teories existents sobre el primer poblament humá e s
Naturalesa de les Illes Balears" (Palma d e
fará en funció de la solidesa de les evidéncies sobr e
Mallorca) .
les quals se suporten . Per a la nostra análisi s ha n
PC Primer Contacte . Normalment es referei x
tengut en compte diverses singularitats de le s
al primer contacte entre els humans i l a
Balears, Iligades al fenomen de la insularitat, que só n
naturalesa de les Balears, peró tamb é
particularment rellevants per a I estudi del PC (veur e
I hem emprat per referir-nos a altres casos .
figura 2) .
En aquest treball, quan es parla de dades cro-
nológiques s han emprat els adjectius "inferior" i
Metodologi a
"superior" per fer referéncia respectivament a le s
dates més antigues i les més recents . Aquest aclari-
Les bases per a I estudi del PC entre els humans i
ment és important per entendre la lectura que es fa d e
la naturalesa prístina de les Balears que s empraran e n
les datacions C " .
aquest estudi consisteixen en :
7


Existencia d'importants depósits d e
t'h de su- especie.hnn,t c•.selós aid' h o,rrpretetió de les dS cioi a
fustes mortes en el moment del P C
r .idioteltóniquei r :ilande, sobre carboles vegetils
R.diocu?'on dil.ñígs from cherto,d rellanes
Existente of important wood deposits
n1~lY be ndrpreted '.rt1-í rrpec il c:.,sion
at the moment of FC event
hnplicicions. si 1'e :I' lit :.ció deis petrons de ur' ds .': de s
Conducta osteofágica de Myotragus
cc,cidsidesconprov .dedonertic'si '
ha.erpretvdon cf the ains. of p's.ar.'e hon,-c s .n" - a, t' f ; otri .us :1nill
c
Osteophagic behaviour of My otragus
, re suh of loan ó, m a,gmle, mtit t e til:si'rrii c i sien
Conducta no poruga de Myotragu s
hnplit.cion: Y, le .licv:ió de I'<:5
.n,ció'ouicide,t anb 1'amb :ide dellesnaes
Myotragus tamenes s
ñriplic.itior~: ter the e :plinrtion of :uddsi v:¢tirlaul's atler haría
s
Clima tentperatper la influencia
Dificultó_ d'acceptv:ió de gens tenvis clim :iiier tour
c us :. de leí e>i .s:tOr5
de la mar
hlidd climate due to marine influence
DfsOcuhiee t,' ,. :ept -,d . .z,t of :ehirp clanetir ches es
the .: use f ;r ertinctiors
Figura 2 :
Peculiaritats de les Balears, Iligades al fenomen de la insu-
Figure 2: Characteristics of the Balears as related to the insular phe-
laritat, rellevants per a I'estudi del PC . L'existéncia de sin-
nomenon and outstanding for the study of the First Contac t
gulantats com les presentades a la gráfica, relacionades
(PC) event. The existente of such singularities relatad to
amb el fet insular, ha de ser objecte d'una atenció especia l
insular events, such as those in this figure . should be the
en qualsevol aproximació a I'estudi de la primera colonitza-
objective of special attention in any approach to the first colo-
ció de qualsevol illa del món . Les illes presenten peculiari-
nisation of any island in the world . The Balears have their
tats ecológiques própies que afecten I'análisi del PC .
own ecological traits which affect the PC event analysis .
Solidesa de les evidéncies
aquest fet amb una probabilitat p > 95% . És a dir, s in-
clouen aquí no tan sois les proves que documenti n
Dos són els tipus d evidéncies que es discuteixe n
amb una certesa absoluta un fet determinat, sinó le s
en aquest treball . Per un costat ens trobam amb el qu e
que el documenten amb una probabilitat p > 95% .
són evidéncies de preséncia/abséncia humana . Per u n
Aquesta consideració és important ja que perme t
altre costat, les evidéncies cronológiques . Les evidén-
incloure dades cronológiques . No s ha d oblidar que les
cies que s analitzen en aquest treball, tant les relative s
datacions C" són probabilístiques .
a la preséncia humana com les relatives a la cronolo-
Les proves sólides de preséncia humana són d e
gia, no presenten tetes el mateix grau de solidesa .
tres tipus : 1) preséncia de restes humanes ; 2) presén-
Les evidéncies emprades en arqueología per inferi r
cia de restes d espécies introdu ides pels humans (ani-
dades cronológiques són essencialment de dos tipus .
mals o vegetals) i 3) preséncia d elements cultural s
En primer lloc, datacions directes realitzades mit-
clars (e .g ., cerámica, indústria lítica, indústria óssia ,
jangant técniques váries (e .g ., C , Th/U, hidrataci ó
restes arquitectóniques, etc .) . Les dues primeres só n
d obsidiana, termoluminescéncia) . En segon lloc, data-
susceptibles d una datació per radiocarboni que esta-
cions indirectes basades en inferéncies culturals .
bleixi directament la seva cronologia . Els elements cul-
Aquestes es basen en determinats elements arqueoló-
turals no solen ser directament datables per radiocar-
gics que s han considerat com a "fóssils directors" d e
boni (amb I excepció de les indústries óssia i de fusta ,
determinades cultures, amb una cronologia associada .
les quals poden ser datades, peró amb alguna incerte-
Aquest segon tipus de datacions tenen probleme s
sa derivada de I antiguitat deis ossos o de les fuste s
inherents relacionats amb la perdurabilitat diferencia l
emprats) . Les datacions de cerámica realitzades mit-
d aquests elements a diverses regions i, d altra banda ,
jangant técniques de termoluminescéncia a Menorc a
amb la fiabilitat de la cronología atribuida als "fóssil s
(e .g ., GARCIA 1 ORELLANA, 1998), malgrat oferir do s
directors" .
resultats pertanyents al III mil•lenni cal BC (Biniac -
[ Argentina-1 : 2303±306 BC i Biniac-l Argentina-3 :
PROVES SOLIDE S
2416±289 BC), no s inclouen a la discussió d aquest
treball a causa de les reserves que planteja aquest a
En aquest treball es consideraran com a preves
metodologia de datació . En efecte, la datació de cerá-
sólides d un fet (sia aquest la preséncia d uns human s
miques mitjangant el métode de la termoluminescénci a
o la cronologia d uns materials) totes les que provin
és encara complicada si no es parteix d estudis acurats
8

de les dosis de radiacions externes, internes i de l a
relatives a abséncies no seran aquí tractades com a
dosi anual de la mostra, fins abastar un total de dotz e
proves sólides, sinó com a indicis .
variables, en funció del métode utilitzat (AITKEN, 1985 ;
CUOMO DI CAPRIO, 1988) . En paraules d AITKE N
INDICIS SÓLID S
(1985 : 30), "no totes les fonts d error [en la datació] só n
quantificables, i aixó fa que per assegurar quines cau-
Consideram com a indicis sólids les dades que sug-
sen interferéncies significatives es fa necessari com-
gereixen raonablement un fet, tot i que no ho demos -
provar la coheréncia d un grup de dates de mostres d e
tren . Es basen en I análisi deis paral•lelismes i les
les quals es coneix la seva contemporane .itat" .
diferéncies que s han donat amb altres indrets i/o am b
L aplicació práctica d aquest métode exigeix la realitza-
situacions comparables del món . Aquestes dades
ció de séries de datacions de mostres procedents de l
poden ser emprades per a la construcció d un mar c
mateix estrat per establir una data mitjana i contrasta r
teóric falsable (en el sentit de POPPER, 1962), tot i qu e
la fiabilitat de les datacions (e .g ., TROJA et al., 1995) ,
no ho proven . Els indicis sólids són el fonament de le s
cosa que no s ha fet al jaciment de Biniac-l Argentina .
especulacions raonables, i tant poden ser de presénci a
D altra banda, les dades ofertes per les análisis realit-
com d abséncia d humans .
zades als jaciments menorquins per GARCIA 1 ORE -
Els indicis sólids que es contemplen en aquest tre-
LLANA (1998) ofereixen, malauradament, una resolu-
ball fan referéncia a tres temes : 1) indicis de presénci a
ció feble i, en conseqüéncia, són incompatibles am b
humana ; 2) indicis d abséncia humana ; i 3) indicis cro-
una interpretació cronológica acurada . Finalment, le s
nológics .
prediccions realitzades per GARCIA 1 ORELLAN A
Alguns deis indicis sólids de preséncia humana qu e
(1998 : 66) sobre la cronologia d altres jaciments, co m
s han considerat en aquest treball es basen en I anális i
és ara el de Biniai Nou (amb la possibilitat que es
del que ha esdevingut rere la colonització humana d al-
remuntás al IV mil•lenni cal BC), derivades de les data-
tres illes arreu del món . L arribada deis humans a
cions de cerámiques per termoluminescéncia i de l a
medis insulars comporta un canvi ecológic de primer a
tipologia arquitectónica, han resultat desencertade s
magnitud (e .g ., MARTIN, 1984 ; JAMES, 1995 ; MAC-
(e .g ., RUBINOS, 2000 ; VAN STRYDONCK MAES ,
PHEE MARX, 1997 ; ALCOVER et al ., 1999c) . L a
2001) .
fauna i la flora de les illes se sol veure afectada de gra n
Les proves sólides de la cronologia són les que e s
manera per la primera colonització humana . L arribad a
basen en la lectura acurada de les datacions de C "
deis humans a les illes de mida mitjana (com le s
realitzades sobre mostres adequades i ben documen-
Balears) se sol veure acompanyada per una extinci ó
tades . La datació es pot realitzar sobre mostres petites ,
rápida de la megafauna insular, així com per canvi s
mitjangant la metodologia AMS C l", o sobre mostre s
notables a la vegetació i a la resta de la fauna (MAC-
més grans, amb la metodologia tradicional . Donat qu e
PHEE MARX, 1997 ; ALCOVER et al., 1998 ; 1999c) .
la qüestió que abordam (la cronologia del primer pobla-
ment humé de les Balears) és un tema molt controver-
DOCUMENTACIÓ REBUTJAD A
tit, cal dir que la documentació de les mostres que con-
sideram acceptable consisteix en la conservació d u n
S inclou en aquesta categoria totes les dades qu e
registre fotográfic del material que s ha datat, que per-
ni són proves sólides ni són indicis sólids .
meti comprovar el diagnóstic taxonómic deis materiai s
datats, i/o en la conservació d elements de la mostr a
que permetin fer ulteriors datacions per comprovar o
Lectura i Iimitacions de les
rebutjar la primera .
datacions C1 4
Les preves cronológiques sólides de la cronologi a
del PC s han de basar, com s explicará en I aparta t
Les datacions basades en les análisis de C 14 ha n
següent, en els valors extrems deis intervais 20 de le s
estat I element básic a partir del qual s han postula t
datacions calibrades . Totes les datacions radiocarbóni-
dates absolutes per als esdeveniments que conforme n
ques presentades en aquest treball han estat calibra -
la Prehistória de les Balears . Els anys setanta tamb é
des a partir de la corba de calibratge proposada pe r
es realitzaren datacions basadas en la racemitzaci ó
STUIVER et al. (1998), mitjangant el programa OxCa l
d aminoácids (e .g ., BADA SCHROEDER, 1973 ;
v3 .5 .
WALDREN, 1986), una técnica que presenta impor-
La utilització d aquests criteris restrictius comport a
tante limitacions (GEYH SCLEICHER, 1990) . Le s
que la majoria de les datacions que normalment s ac-
datacions obtingudes mitjangant aquesta metodologi a
cepten com a bones, no sien considerades aquí com a
no són contempladas en aquest trebali, ja que no afec-
proves sólides .
ten I estudi del PC .
S ha de dir que científicament resulta inadequat
La bibliografia sobre la cronologia absoluta de l a
tractar de presentar proves sólides d abséncia d hu-
Prehistória de les Balears es va iniciar amb la publica -
mans o d animais i plantes doméstiques . Les dates
ció d una datació del jaciment de I illot des Porro s
9

Beta-135404 : 3 68 0±60 BP

4000BP
68 .2% probability
o
o
2150BC (68.2%) 1950BC
95 .4% probability
800BP
2280BC (1 .2%) 2250B C
2210BC (94 .2%) 1880BC
ó

3600BP
ó
o
Figura 3 :
Resultat de la datació (Beta 135404) de la vértebra S M
3400BP
Mu 031 H procedent de la coya de Moleta . Aquesta vérte-
bra és considerada per WALDREN (1982) com a perta-
nyent al mateix nivell d on provenen les restes humanes a
les quals atribueix la seva datació KBN-640d .

\\'-
1
Figure 3:
1_11
Results of Beta-135404 dating of the human vertebra SM
Mu 031 H from the Cova de Moleta . The vertebra accor-

2600 CaIBC 2400 CaIBC2200 C aIBC 2000 Ca1BC 18000alBC 1600CaIB C
ding to WALDREN (1982) comes from the sama leve/ a s
Calibrated date
the human reamins with the KBN-640d dating do .
(TARRADELL, 1964) . Peró és a partir de les darrerie s
del calibratge realitzat sobre el creixement deis corall s
deis anys seixanta que es comenga a disposar d u n
és superior, peró, tanmateix, la Prehistória de le s
bon nombre de datacions, grácies principalment al s
Balears s inclou tota en el període calibrat mitjangant l a
treballs del Dr W .H . WALDREN i els seus col . labora-
dendrocronologia .
dors (e .g ., KOPPER WALDREN, 1967 ; ROSSELLÓ-
En aquest treball ens interessa puntualitzar algun s
BORDOY et al ., 1967 ; WALDREN KOPPER, 1967 ;
aspectes metodológics de les datacions C" els qual s
FERNÁNDEZ-MIRANDA WALDREN, 1974 ; 1979 ;
sovint no són considerats . En primer Iloc, s ha de posa r
WALDREN ROSSELLÓ-BORDOY, 1975 ; WAL-
émfasi en qué les datacions C 14 són data.cions probabi-
DREN, 1982 ; 1986 ; 1992 ; 1997) . Posteriorment, diver-
lístiques . Cada datació C convencional es transform a
sos autors han publicat datacions 0 14 de diferents mos-
en una datació calibrada mitjangant els programes d e
tres arqueológiques . El cos de datacions de l a
calibratge esmentats, els quals transformen la distribu-
Prehistória de les Balears ha estat compilat recentmen t
ció de probabilitat gaussiana de la data radiocarbónic a
per CASTRO et al. (1996 ; 1997) . Rara la publicaci ó
experimental en una distribució de probabilitat n o
d aquest trebail, noves aportacions a la cronologia d e
gaussiana, sovint multimodal, própia de la data calibra -
la Prehistória de les Balears han estat publicadas pe r
da (MESTRES, 2000 ; figura 3, eix de les abcises) . Per
MESTRES DE NICOLÁS (1997), PLANTALAMOR
a cada datació, les dadas cronológiques calibrada s
VAN STRYDONCK (1997), LULL et al . (1999), GUE-
obtingudes pels laboratoris consisteixen en una corb a
RRERO (2000a ; 2000b), MESTRES (2000a), COSTA
de probabilitats, normalment asimétrica, amb diferent s
BENITO (2000), RUBINOS (2000), VAN STRY-
pics i dues cues . Alguns laboratoris presenten aques-
DONCK MAES (2001) i RAMIS ALCOVE R
tes corbes com a resultats de les seves datacions ,
(2001b) . Aquestes aportacions inclouen noves data-
mentre que d altres presenten exclusivament els valor s
cions i/o discussions sobre les datacions préviamen t
modais máxims i els extrems deis intervais la i 2a .
publicades .
Aquestes corbes són dedu ibles a partir de la dataci ó
Els darrers anys s han publicat també diversos tre-
C" convencional, mitjangant I aplicació deis programe s
balls sintétics a revistes on s han explicat acuradamen t
de calibratge que duen a terma els cálcuis apropiats .
els fonaments d aquest métode, el seu calibratge i les
seves limitacions (e .g ., ALONSO, 1995 ; CASTRO
LECTURA DE LES DATACIONS C 1 4
MICÓ, 1995 ; JUNYENT et al., 1995 ; MESTRES, 1995 ;
2000 ; VAN STRYDONCK MAES, 2001) . Les data-
Els valors modais d una data calibrada no tenen u n
cions radiocarbóniques es presenten en anys C 14 (figu-
significat important per a la interpretació de la dataci ó
ra 3, eix de les ordenadas), els quals no es correspo-
del material datat (CASTRO MIGÓ, 1995 : 256), tot i
nen exactament als anys solars, peró poden ésser tra-
que sovint es consideren com a les xifres a partir de le s
du ides en datacions d anys del nostre calendari mit-
quals es postulen les diferents interpretacions cronoló-
jangant I aplicació de les corbes de calibratge (veure l a
giques . Els que sí que són importants són els valor s
figura 3), cosa que es pot fer mitjangant I aplicació d e
deis extrems deis intervals que, entorn de les modas ,
programes informátics (STUIVER REIMER, 1993 ;
abasten una probabilitat del 68,3% o del 95,4% qu e
STUIVER et al., 1998) . El calibratge de les dades C ^
continguin la veritable data calibrada, i que són ano-
convencionais, basat en els anells de creixement dei s
menats intervais la i 2a per analogia amb la distribuci ó
arbres actualment té un límit de 11 .400 anys . L abast
de probabilitat de la veritable data radiocarbónic a
10

(veure figura 3) . És sobre aquests valors que cal fer le s
Quedi ciar, doncs, que els resultats cronológic s
discussions sobre la cronologia de la mostra datada .
derivats de la lectura deis valors extrems de I interva l
Els valors extrems d aquests intervals limiten une s
la no són proves sólidas d una cronologia, ni conside-
árees que abasten el 68,3% i el 95,4% respectivament
rant tan sois tot I interval estudiat .
de I área total situada per sota de la corba de probabi-
Pel que fa als intervals 2a, la lectura que s ha de fe r
litats . Aquests valors extrems deis intervals la i 2a es
és igual, bé que, en aquest cas, la probabilitat que l a
donen, habitualment, arrodonits seguint les conven-
cronologia de I esdeveniment datat sia correcta és mol t
cions vigents (e .g ., CASTRO et al., 1997) . Sovint el s
més gran . En afecte, quan es disposa deis valors
intervals 1 a i 2a estan compostos per dos o més subin-
extrems de I interval 2a, se sap que hi ha una probabi-
tervals separats per regions de probabilitat més baixa i
litat p?. 95,4% que I edat real del material datat estigu i
de manera que la suma de Ilurs probabilitats és e l
entre aquests valors . Donat que les corbes de probabi-
68,3% i 95,4%, respectivament .
litat de les datacions són de dues cues, es pot afirma r
Quan es disposa deis valors extrems de I interva l
amb una probabilitat p > 95,4% que la data real de l
la, se sap que hi ha un 68,3% de probabilitat (p) qu e
material datat és anterior al valor extrem més recent d e
I edat real del material datat estigui entre aquest s
I interval . Independentment, amb la mateixa probabilitat
valors . Si I interval la és compost de diversos subinter-
(p > 95,4%) és posterior al valor extrem més antic . Si
vals, aleshores hi ha una probabilitat p > 68,3% que l a
tenguéssim la certesa que les dues cues de la corba d e
veritable data calibrada es trobi a I interval definit pe r
probabilitats situades per fora de I interval 26 abastas -
I extrem superior del subinterval més recent i I extre m
sin la mateixa área, podríem dir que la data seria ante-
inferior del subinterval més antic . Donat que les corbe s
rior al valor extrem més recent amb una probabilitat de l
de probabilitat de les datacions són de dues cues, e s
97,7% (la qual correspondria a la suma del 95,4 %
pot afirmar amb una probabilitat p> 68,3% que la data
situat entre els dos valors extrems de I interval 2a, mé s
real del material datat és anterior al valor extrem mé s
un 2,3% corresponent a [ área de la coa de la corba d e
recent de I interval i, independentment, posterior a l
probabilitats situada per sota del valor extrem mé s
valor extrem més antic . Si tenguéssim la certesa qu e
antic de I interval 2a) . De fet, només la corba de proba-
les dues cues de la corba de probabilitats situades pe r
bilitat acumulada obtinguda per integració de la distri-
fora de I interval la abastassin la mateixa área, podrí-
bució de probabilitats permet I establiment de les pro-
em dir que la data seria anterior al valor extrem mé s
babilitats exactas que el material datat sia anterior o
recent amb una probabilitat del 84,1% (la qual corres-
posterior a una data determinada . Peró, com que no e s
pondria a la suma del 68,3% situat entre els dos valor s
disposa habitualment de les corbes, i com que no e s
extrems de I interval la, més un 15,8% corresponent a
calcula el valor de les árees de probabilitat de les due s
[ área de la cua de la corba de probabilitats situada pe r
cues, amb les dadas habitualment disponibles tan soi s
sota del valor extrem més antic de I interval 1 a) . Peró ,
es pot dir que la data seria anterior al valor extrem més
com que no es disposa habitualment de les corbes, i
recent amb una probabilitat p > 95,4% . Igualment, s i
com que no es calcula el valor de les árees de proba-
I interval 2a ve donat en forma de diferents subinter-
bilitat de cadascuna de les dues cues, normalment tan
vals, per a cadascun deis quals es dóna una probabili-
sois es pot dir que la data seria anterior al valor extre m
tat, la probabilitat que I edat real del material se situ i
més recent amb una probabilitat p> 68,3% . Igualment ,
dintre deis límits de cadascun deis subintervais és e l
si I interval la ve donat en forma de diferents subinter-
resultat de multiplicar la probabilitat de cada subinter-
vals, per a cadascun deis quals es dóna una probabili-
val per 0,954 . S ha de tenir en compte, a més, que s i
tat, la probabilitat que I edat real del material se situ i
es procedeix a la lectura d una datació en funció dei s
dintre deis límits de cadascun deis subintervals és e l
valors extrems de I interval 2a encara existeix una pro-
resultat de multiplicar la probabilitat de cada subinter-
babilitat p
4,6% que la data estigui fora de I interval .
val per 0,683 . En cap cas es pot considerar com a l a
Per una altra banda, quan es disposa de la dataci ó
data real del material datat el valor modal (com sovin t
C-14 d una mostra de naturalesa adequada que docu-
es fa) . En realitat, el valor modal tendria una probabili-
menta la preséncia humana més primerenca a una illa ,
tat molt patita de ser el valor real : quan més precisa si a
el valor extrem més recent de I interval 2a indica un a
la data que es doni, menor és la probabilitat que aques-
data en la qual ja hi havia humans amb una p > 95,4%.
ta sia la real . S ha de tenir en compte, a més, que si e s
De fet, indica que la data real de preséncia humana qu e
procedeix a la lectura d una datació en funció dei s
deriva de la datació de I esmentada mostra és un po c
valors extrems de I interval la (és a dir, situant-la entre
anterior a aquest valor, tot i que no es pot establir am b
els dos valors extrems) encara existeix una probabilita t
exactitud com és d anterior. El que sí que es pot precisa r
p <_
31,7% que la data estigui fora de I interval .
és que la data real és posterior al valor extrem més anti c
Tampoc no és procedent assignar com a data rea l
de I interval 2a amb una p > 95,4% . Aquest valor extre m
d una mostra el valor extrem més antic de I interval la,
més antic de I interval 2a de la datació considerad a
i basar la cronologia de la Prehistória de les Balears e n
també permet establir, amb una p > 95,4%, que no hi h a
aquesta data .
evidéncies sólidas de preséncia humana anteriors .
11

LIMITACIONS DE LES DATACION S
Tot i que no existeixen estudis precisos sobre l a
perdurabilitat de la fusta deis arbres morts (ANDER-
Estrictament, una data C" únicament informa sobr e
SON, 1991), algunes dades aillades i el seny revele n
el moment en qué la mostra datada deixá d intercanvia r
que la fusta pot perdurar molts d anys després de l a
carboni amb I atmosfera (HOUSLEY et al., 1997 : 26) o
seva formació . A Schóningen (Alemanya) s han troba t
amb altres reservoris de O . Per tant, és [ investigado r
recentment unes (lances de fusta de fa 400 .000 anys a
qui ha d interpretar el significat d aquesta informació .
sediments lacunars (THIEME, 1997), on s han conser-
Existeixen una série de limitacions que poden afectar a
vat en excel•lents condicions grácies a haver roma s
la relació entre la datació i el fet arqueológic la crono-
enterrades en unes condicions anaeróbiques . Si qual-
logia del qual es vol conéixer . Cal emfatitzar que le s
cú hagués trobat ara aquestes [lances sense adonar-
limitacions de les datacions C" a les que ens referi m
se del que eren i les hagués cremat, la datació dei s
en el present trebail no provenen deis laboratoris on e s
carbons resultants d aquesta cremació hauria supera t
fan, sinó que deriven de la naturalesa de les mostre s
el límit d abast de la datació per C l i, evidentment, n o
datades, de la seva representativitat respecte els fet s
hagués donat I edat del moment de la cremació . Aques t
que es volen datar, i de la interpretació deis fets datats ,
és un exemple extrem d un supósit imaginara, il . lustra-
i, en conseqüéncia, són inherents a I análisi científic a
tiu de com la fusta perdurable pot arribar a provoca r
que se n fa .
interpretacions errónies .
La cronologia del PC entre els colonitzadors
1 . La naturalesa de les mostres datade s
humans i la naturalesa autóctona de Nova Zelanda h a
estat revisada acuradament per ANDERSON (1991) ,
1 .1 . VIDA MITJANA DE LES MOSTRE S
qui tenint en compte la perdurabilitat de la fusta mod a
Una de les principals limitacions que es tenen a
ha endarrerit ( arribada deis humans a Pilla considera-
[ hora d interpretar el significat de les datacions C "
blement . La reinterpretació de les datacions es basa e n
calibrades deriva de la naturalesa de les mostres data -
que una bona part de les datacions més antigues sobr e
des . En efecte, CASTRO MICO (1995) emfatitzen l a
les que es basava la cronologia del PC s havia fet
importancia de datar materiais de vida curta, i MES -
sobre troncs d arbres emprats per a la construcció d e
TRES (1995) categoritza el grau d adequació dei s
les cases deis maoris primitius . Aquests troncs ja eren
materiais susceptibles de ser datats (de més adequat a
centenes d anys antics quan es varen emprar en l a
menys adequat : Ilavors, branquetes, ossos, anell s
construcció de les cases . Sembla ciar que quan el s
exteriors d arbres de vida curta, fusta d arbres de vid a
maoris colonitzaren Nova Zelanda trobaren troncs d ar-
(larga i carbó procedent d aquesta fusta, material sus-
bres morts feia centenes d anys i els empraren .
ceptible de reutilització i material de naturalesa desco-
Un altre exemple de perdurabilitat de la fusta mod a
neguda) .
prové d una illa atlántica . A Pilla de Trindade (Atlanti c
La majoria de les datacions C `` que s han realitza t
meridional) hi ha registres de troncs d arbres de
sobre materials arqueológics de les Balears són data-
Colubrina glandulosa, una (leguminosa de port arbori ,
cions fetes sobre carbons vegetals, habitualmen t
obtinguts a les darreries deis anys setanta per Storr s
sense indicació precisa deis materials datats . Les data-
OLSON (EYDE OLSON, 1983) . Els troncs morts d a-
cions derivades d aquests carbons vegetals tene n
quests arbres varen ser fotografiats almenys en due s
dues fonts d incertesa que les fan molí poc fiables . E n
expedicions científiques (anys 1901 i 1905) . Hi ha cer-
primer Iloc són poc fiables per la perdurabilitat de l a
tesa (documentació escrita) que els arbres havie n
fusta rera la mort de I arbre (e .g ., ANDERSON, 1991 ;
mort abans de 1821 i que encara vivien el 1803 . En
FLANNERY, 1994), i en segon Iloc, per la laarga durad a
qualsevol cas, la fusta recollida pel Dr S .L . OLSO N
de la vida d a[guns arbres (e .g ., ANDERSON, 1991 ;
havia perdurat moda a Villa durant més de 160 anys .
MESTRES, 1995) .
Hi ha molts d altres exemples de perdurabilitat de l a
ANDERSON (1991) presenta un protocol rigoró s
fusta moda, com són, per exemple, els presentats pe r
per descartar datacions realitzades sobre carbons, e l
EARWOOD (1993) provinents de Gran Bretanya i
qual permet identificar datacions que són altamen t
Irlanda, o com són els vaixells víkings conservats a
dubtoses, a la Ilum de les fonts d errors potencial s
diferents paisos nórdics, per esmentar un cas be n
associades amb els carbons, i que no haurien de se r
conegut popularment .
acceptades sense confirmació de resultats addiciona[s .
A la Ilum deis exemples esmentats, la perdurabilita t
Grácies a aquest treball, la cronologia del PC entre el s
de la fusta moda podria ser considerada com a una
humans i la naturalesa verge de Nova Zelanda ha estat
característica de les regions de clima relativament fred .
revisada. S ha passat de suposar que a Nova Zeland a
Per una altra banda, es té constancia que a alguns jaci-
el PC va esdevenir fa entre 2000 i 1200 anys a teni r
ments mediterranis la fusta antiga s ha conserva t
una documentació sólida que suporta una colonitzaci ó
només carbonitzada, tot i que s ha constatat la presén-
de Pilla fa només uns 700 o 800 anys (ANDERSON ,
cia d instruments de fusta grácies que se n han troba t
1991 ; HOLDAWAY, 1999) .
motlles naturals al travertí . Aquest és el cas del jaci -
12

ment de I Abric Romaní (Capellades, Anoia), on le s
d un contenidor cilíndric de cabells ; LULL et al ., 1999 :
eines de fusta mosterianes es coneixen exclusivamen t
334 ; datació OxA-5772 : 2810±65 BP, 1130-820 cal B C
grácies als seus motlles (CARBONELL CASTRO-
2a ; possible fragment de baiard, de fusta de pi ; LUL L
CUREL, 1992 ; CARBONELL SALA, 2000) . Es podri a
et al., 1999 : 366 ; datació Beta-125221 : 2480±50 BP ,
pensar que, talment com esdevé a I Abric Romaní, l a
790-410 cal BC 2G) . La mostra de fustes trobades a le s
desaparició de la fusta fos el seu únic destí als jaci-
coves i datades per radiocarboni és molt petita (n = 9 )
ments cavernícoles mediterranis, de clima temperat .
i, tot i que representa una mostra esbiaixada de les fus-
No obstant, hi ha evidéncies i indicis sólids que un a
tes trobades a les coves, demostra inequívocamen t
elevada perdurabilitat de la fusta morta no és exclusiv a
que la perdurabilitat de les fustes en les condicion s
de les regions f redes . A les Balears és molt probabl e
ambientals que es donen a certes coves de les Balear s
que hagi hagut dipósits de fusta moda perdurable a
és un fet real . De fet, LULL et al. (1999) relaten que a
alguns indrets . La preséncia actual de fustes morte s
la coya des Cárritx han trobat més de 500 fragments d e
antigues suggereix que en el passat també n hi devi a
fusta (!), que suposen que són les restes de baiard s
d haver. En primer lloc, si la circulació de les aigües a
d época talaiótica, i altres fustes manufacturades (tal s
I Holocé ha estat similar a la que es dóna a I actualitat ,
com els petits contenidors de fusta i els seus taps ,
molts de troncs i fustes caigudes a la mar han d have r
vasos, espátules, gaiats), no datades directament, só n
estat depositades a les platges i cales per les ones, tal-
atribuides també a ( época talaiótica .
ment com esdevé a I actualitat . Els troncs i les fuste s
Talment com ara, en el passat, fustes perdurable s
amarades són molt més resistents a I atac pels insec-
d una ceda antiguitat conservades a les coves pogue-
tes xilófags i a la putrefacció que els troncs no amarats .
ren haver estat emprades pels primers colonitzadors
No de bades en la construcció tradicional de le s
humans per fer els seus focs .
Balears s han emprat troncs amarats a les Salines, a
L existéncia de dipósits de fustes antigues, tals co m
ses Feixes d Eivissa (on encara s amaraven troncs pe r
els de les platges i cales i d algunes coves, ha hagut d e
construcció fa uns 35-40 anys ; N. TORRES, com .
suposar un recurs disponible principalment per als pri-
pers .), o als amaradors (ROSSELLÓ-VERGER, 1964 :
mers colonitzadors humans . Les fustes antigue s
90) . La vida mitjana d un tronc amarat pot superar cen-
degueren ser com algunes espécies endémiques ; és a
tenes d anys, atesa la pervivéncia de construccions tra-
dir, pogueren ser emprades com a recurs consumibl e
dicionals de les Balears . Si la dinámica marina d e
pels primers humans, peró després quasi desapareixe-
I Holocé era com ( actual, sembla evident que els rera-
ren, s esgotaren . La desaparició de les fustes perdura-
fons de les platges i de les cales degueren actuar co m
bles a les Balears no ha estat total, peró probablemen t
a dipósits de fusta moda perdurable, disponibles pe r
ha estat molt important .
als primers colonitzadors humans . És versemblant qu e
L evidéncia disponible sobre perdurabilitat de le s
quan arribaren els primers pobladors humans a le s
fustes inclou diverses localitats insulars . El fet que un a
Balears fessin servir les fustes trobades a les platges i
part de la documentació sobre fustes perdurables pro-
cales per fer els seus focs .
vengui d illes pot no ser casual (figura 2) . L arribada tar-
Per una altra banda, algunes coves poden have r
dana deis humans a les illes pot haver permés I e-
actuat també com a dipósits de fusta moda, que h i
xisténcia d uns dipósits de fusta perdurable majors a
podrien haver perdurat durant molts d anys . Hi h a
les illes que als continents veinats, on la preséncia mé s
constancia que diferents fragments de fusta han per-
primerenca d humans, interactuant amb els dipósits ini-
durat durant mil•lennis a diferents coves mallorquines i
cials de fustes durant mil•lennis, els podria haver esgo-
menorquines . Alguns exemples de fusta que ha perdu-
tat considerablement .
rat molt de temps a les coves mallorquines i menorqui-
La hipótesi aquí plantejada (que a les illes existie n
nes estan representats pels materials obtinguts a I a-
uns reservoris de fusta perdurable més grans que el s
venc de sa Punta (sarcófags tauromorfs ; datació ,
que es trobaven a la mateixa época als continents cir-
CSIC-37 : 2270±110 BP, 800-1 cal BC/AD 26 ; ALMA -
cumdants) es pot contrastar mitjanpant la comparaci ó
GRO, 1970), a la coya de Son Boronat (sarcófags;
de séries de datacions realitzades sobre ossos i car-
datacions BM-1517 : 2350±35 BP, 760-260 cal BC 2a ; i
bons a localitats insulars i continentals . És esperabl e
BM-1518 : 2390±45 BP, 770-380 cal BC 26 ; GUERRE-
que la diferéncia entre les datacions d un mateix nivel l
RO, 1979), a la coya de Son Maimó (sarcófags ; data -
realitzades sobre carbons vegetals i sobre ossos sie n
ció QL-144 : 2370±50 BP, 800-250 cal BC 2a ; VENY,
menors, com a mitjana, a les localitats continentals qu e
1977), a la coya de can Martorellet (pinta de boix ; data -
a les insulars de la mateixa época . És igualment pre-
ció UtC-7860 : 3360±40 BP, 1740-1520 cal BC 2a;
decible que aquesta diferéncia es vagi reduint al s
PONS 1 HOMAR, 1999), a la cova des Mussol (talle s
nivells més recents de les localitats insulars, a mesur a
zooantropomorfa i antropomorfa d ullastre ; LULL et al. ,
que el reservori inicial de fustes perdurables, suscepti-
1999 : 89 ; datacions Beta-110138 : 3060±50 BP, 1430 -
bles de ser emprades, s hagi anat exhaurint .
1130 cal BC 2a, i Beta-110137 : 3030±50 BP, 1410 -
Un segon factor que afecta les datacions C " realit-
1120 cal BC 2a) i a la cova des Cárritx (fusta d ullastre
zades sobre carbons vegetals deriva de la gran longe -
13

vitat que assoleixen alguns arbres . Recentment (LAR -
sois 60 com a "acceptables" . Les discussions cronoló-
SON et al., 1999) s ha descobert que els penya-segat s
giques que realitzen aquests autors es basen exclusi-
constitueixen dipósits d arbres molt vells que tenen u n
vament en aquestes datacions acceptables . Grácies a
desenvolupament molt desaccelerat, com els bonsais .
la utilització de criteris més restrictius, la Prehistória d e
Tot i que la longevitat deis arbres deis penya-segats n o
Nova Zelanda és ara més sólida que en el passat .
ha estat mai estudiada a Mallorca, el model de LAR -
Sembla raonable suposar que la utilització d uns crite-
SON et al. (1999), com suggereixen els autors, segu-
ris més restrictius que els que s han emprat fins fa mol t
rament será válid per a altres indrets . L ús de fuste s
poc fará més sólid el coneixement de la Prehistória d e
d arbres recent morts, peró molt vells, per part deis pri-
les Balears .
mers colonitzadors humans no és un fet descartable . E l
La duració de la vida d una mostra datada és impor-
fet que els penyals esquerps puguin actuar com a dipó-
tant en I establiment de les datacions . De fet, la dataci ó
sits d arbres molt vells, tot i que de mida reduida, f a
d una mostra no estableix el moment en qué aquesta
que s hagi de ser especialment prudent amb les data-
s incorpora al dipósit, sinó I edat mitjana en qué el C °
cions basades en carbons vegetals de jaciments
s ha anat incorporant a I organisme (és a dir, al Ilarg de l
situats a zones de penyals (com pot ser la balma d e
seu creixement ; VAN STRYDONCK MAES, 2001 :
Son Matge) .
164) . Aquest aspecte, que hem destacat en tractar e l
En conseqüéncia, donat que quasi mai s ha especi-
terna de la longevitat deis arbres (ja que pot introdui r
ficat si els carbons vegetals que s han datat provenie n
incerteses de centenes o ádhuc milers d anys), tamb é
de branquetes cremades o de troncs cremats (sens e
s hauria de tenir en compte en el tractament de le s
especificar si eren restes de duramen o no), sembl a
datacions realitzades sobre ossos (si bé, en aques t
raonable ser molt prudents en la utilització de les data-
cas, les incerteses introdu ides són sois de desene s
cions realitzades sobre carbons vegetals . Les font s
d anys) . Aquestes datacions ofereixen una informaci ó
d incertesa esmentades fa que les interpretacions d e
cronológica no sobre el moment exacte en qué el s
moltes datacions realitzades puguin ser qüestionades .
ossos s incorporen als dipósits, rera la mort de [ animal ,
Les interpretacions de moltes datacions obtingude s
sinó sobre un moment anterior : el temps en qué el C "
sobre carbons vegetals poden ser válides, peró tamb é
s anava incorporant a I organisme . Aquesta precisió ,
poden no ser-ho . Sembla per aixó adequat que, com a
referida a la durada de la vida deis vertebrats no se só l
mínim, s excloguin les datacions basades en carbon s
tenir en compte en els treballs que hem consultat, i s h a
vegetals entre les que defineixin moments clau de l a
optat per no introduir-la en el present treball, ja que n o
Prehistória arcaica de les Balears (e .g ., RAMIS
tenim dades sobre la longevitat deis espécimens sobr e
ALCOVER, 2001 b) .
els que s han fet les datacions . La seva inclusió com-
Els carbons vegetals d origen antrópic no són útil s
portaria uns canvis d unes poques desenes d anys a
per establir un terminus ante quem per a la presénci a
les datacions fetes sobre les restes humanes, i fins i to t
humana (el qual s hauria d establir a partir del límit mé s
menors a les fetes sobre les restes de caprins intro-
recent de I interval 2c) . No obstant, a partir de carbon s
duits, que s haurien incorporat als dipósits posterior-
vegetals, el que és possible és establir un terminus
ment a les datacions obtingudes .
post quem (el qual s ha d establir a partir del límit mé s
antic de I interval 2c ; en aquest cas, la realització d un a
1 .2 . PROCEDÉNCIA SUBAÉRIA O SUBAQUÁTIC A
datació sobre fustes antigues perdurables o sobre fus-
DELS MATERIAL S
tes d arbres molt vells impedeix poder precisar com é s
Una volta que queden clars els avantatges de data r
de posterior la preséncia humana respecte al terminus
materials de vida curta, s ha de considerar una altr a
post quem establert) .
font d incertesa que es dóna a les datacions en funci ó
L exclusió de moltes datacions que habitualment e s
de la procedéncia deis materials sobre els quals es fan .
donen com a bones, no hauria de suposar entrebanc s
Les datacions realitzades sobre restes d organisme s
per a I acceptació de noves hipótesis, si aqueste s
que no viven en contacte amb I atmosfera (e .g . ,
exclusions estan fonamentades, ja que contribueixen a
mol•luscs marins o d aigua dolga, peixcs) han de se r
aportar un major rigor a la Prehistória [vegeu, pe r
corregides degut a que el reservori de C" de I atmos-
exemple, els treballs d ANDERSON (1991) i SCHMID T
fera (sobre el qual es fan els cálculs per a les datacion s
(1996)] .
radiocarbóniques) difereix del reservori de C" d altre s
ANDERSON (1991) va procedir a la revisió de mé s
medis . Aquesta consideració també afecta les data-
de 300 datacions de la Prehistória primerenca de Nov a
cions realitzades sobre material ossi d espécies qu e
Zelanda, arribant a la conclusió que només n hi havi a
s han alimentat de recursos no terrestres . En efecte ,
44 d "acceptables" . Per una altra banda, a la mateix a
les datacions radiocarbóniques es realitzen sobre e l
Nova Zelanda, SCHMIDT (1996) ha revisat recentmen t
col•lagen de ros . El col•lagen deis ossos reflecteix e l
les datacions de les construccions anomenades pa . E n
contingut de C" deis aliments . Donat que el reservori
la seva análisi rebutja, sobre una ámplia varietat de cri-
de C" deis oceans, de les mars i deis llacs i rius és dife-
teris, 257 de les 317 datacions disponibles, deixant tan
rent del reservori de C a de I atmosfera, la incorporaci ó
14

d aquest element als ossos difereix entre les espécie s
des . S ha argumentat que la seva mescla és product e
que s alimenten de recursos terrestres i les qu e
d una activitat humana molt intensa i perllongada a ( in-
inclouen a la seva dieta una part considerable de recur-
terior d aquestes cavitats i que, en conseqüéncia, n o
sos marins . Aquest fet afecta les datacions de les espé-
representa una sincronia sintópica deis dos episodi s
cies amb una alimentació mixta terrestre-aquátic a
culturals (e .g ., FORTEA MARTÍ, 1984-85 ; ZILHÁO ,
(com som els humans moderns ; veure RICHARDS e t
1993 ; BERNABEU et al., 1999a) . Un segon exempl e
al ., 2001) . A.ixí, per exemple, recentment s ha pogut
prové de la coya de les Cendres (Alacant), on un carb ó
comprovar que les dietes de grans consumidors de pei-
de Pinus nigra procedent d un estrat neolític va dona r
xos, com ara són els habitants de les illes Órcades d e
una datació de 20430±170 BP (Beta-116625), mentr e
( época deis víkings (BARRETT et al ., 2000) o el s
que la datació d un carbó de Quercus del mateix estra t
esquimals i víkings de Groenlandia (ARNEBORG etal. ,
va oferir un resultat de 8310±80 BP (Beta-116624 ;
1999), han subministrat datacions radiocarbónique s
7550-7080 cal BC 2a) . Les dues mostres són, doncs ,
inadequadament antigues . VAN STRYDONCK
anteriors a I inici del Neolític i clarament heterocróni-
MAES (2001), sense voler ser taxatius, realitzen ( esti-
ques (BERNABEU et al., 1999b : 79) . Un altre exempl e
ma sobre el carácter mixt d una dieta a partir de I estu-
el trobam al jaciment de Ca na Cotxera (Mallorca), o n
di deis isótops estables de nitrogen (8 N 5) i estime n
recentment s ha suggerit que la datació 1-5515 :
que les datacions realitzades sobre ossos d espécie s
3750±100 BP (2500-1850 cal BC 2o) (CANTARELLAS ,
omnívores amb una dieta mixta (terrestre-marina) for-
1972 : 216) és massa antiga per pertányer al nivel )
neixen dates aproximadament un segle més antigue s
intermedi i s ha proposat que el carbó datat correspon-
que I edat real deis ossos datats . BARRETT et al.
dria en realitat al nivell inferior redepositat a I intermed i
(2000) presenten una altra aproximació als percentat-
(LULL et al., 1999 : 29) . En aquest cas una explicaci ó
ges de carboni present en el col•lagen datat basada e n
alternativa seria considerar que aquesta datació s ha-
els isótops estables de carboni (8 C 13 ) . S ha de dir qu e
gués fet sobre una fusta perdurable, més antiga que e l
actualment no es coneix prou bé quin és el grau de fia-
nivell on es trobava . Un altre cas pot estar representa t
bilitat d aquestes aproximacions . No obstant, la biblio-
per I associació d ossos de Myotragus balearicus i d e
grafia consultada recomana ajustar les datacions al s
carbons d una foguera, aparentment pertanyents a l
efectes del reservori marí de C .
mateix nivell, trobada a la coya deis Tancat s
(Menorca) . Les seves respectives datacions varen per-
2 . Fiabilitat de la relació estratigráfica entre la mos-
metre comprovar que eren d époques molt diferents
tra escollida i el fet arqueológic que es pretén data r
(MESTRES DE NICOLÁS, 1997 : apéndix ; LULL e t
al ., 1999 : 24) .
Un segon problema en la validesa de les datacion s
En segon lloc, es coneixen casos en qué a u n
deriva de la -epresentativitat de la mostra datada respec -
mateix nivell estratigráfic es troben materials diacrónic s
te el nivell estratigráfic que la conté . En altres paraules : el
tot i que no es pugui parlar de processos postdeposi-
que es data són uns materials concrets i el que s inferei x
cionals . Aixó esdevé, per exemple, quan es produeixe n
sovint és la cronologia d un fet o d un nivell . Certes qües-
unes condicions de sedimentació molt lenta, qu e
tions poden ser datades per se, com és el cas de la cro-
poden provocar I associació de materials durant u n
nologia de la fauna doméstica a un jaciment determinat ,
interval cronológic molt ample . A les Antilles, s ha des-
donat que es poden realitzar datacions directament sobre
crit un context amb preséncia de micromamífers endé -
els ossos recuperats pertanyents a espécies domésti-
mics (Nesophontes) i europeus (Rattus rattus), apa -
ques . En canvi, per conéixer I edat d uns material s
rentment sincrónic, peró que, en ser datades mostre s
inorgánics que no sien susceptibles de ser datats direc-
d ambdues espécies, es comprová la diferéncia d edat
tament, s han de datar mostres associades . Per tal qu e
entre les dues faunes (MACPHEE et al., 1999) .
una datació sia representativa d un determinat esdeveni-
El darrer factor potencialment distorsionador és l a
ment s ha de poder assegurar la contemporaneitat entre
interpretació errónia de l estratigrafia d un jaciment ,
ambdós elements, sempre mitjangant la seva atribució a
atribuint a un mateix nivell la mostra datada i determi-
un mateix nivell estratigráfic . No obstant, tres factor s
nats elements arqueológics, quan en realitat no hi per-
poden distorsionar aquesta regla .
tanyen . Un exemple d aixó són les datacions de Pul a
El primer és I existéncia de processos postdeposi-
(P-1404 : 3260±60 BP ; 1690-1410 cal BC 2a) i de So n
cionals que provoquen la creació d uns contexto s
Matge (Y-2667 : 3200±100 BP ; 1750-1100 cal BC 2o) ,
secundaris caracteritzats per incorporar elements pro-
acceptades com a les més antigues per a I inici de l a
cedents de dipósits primaris diversos . És el que s h a
cultura talaiótica a Mallorca (e .g ., FERNÁNDEZ -
anomenat "Contextos Arqueológics Aparents" (BER-
MIRANDA WALDREN, 1979 : 366 ; GUERRERO ,
NABEU et al., 1999a ; 1999b) . Nombrosos jaciment s
1993 : 76), les quals foren descartades o qüestionade s
espeleológics de la península Ibérica i el sud d e
(COLL, 1991 : 99 ; GUERRERO, 1997 : 131 ; 1998 : 98 -
Franca, ocupats durant I Epipaleolític i el Neolític, pre-
99) donada I escassa fiabilitat estratigráfica en la pro-
senten nivells amb materials mesclats d ambdós perío-
cedéncia de la mostra datada .
15


A
DE
GHI
J
O
T U VW
t
1
t f
_-_-_-_-
COVA DE CANET
0 4
-18,60
16
Esporle s
Planta
m
Topografi a
M. Trias J. A . Alcover
0 2
1 2
J. Guasp G. Santandreu
m Seccion s
G E M
20-V-2001
DD
SS
Nm
FF
RR
D
GG . C)
1 JJ

3 . Problemes d interpretació deis fets arqueológic s
datats
Finalment, una altra limitació en la validesa d un a
datació deriva d una interpretació errónia del fet datat .
Una interpretació incorrecta d una acumulació de res -
tes faunístiques, d una concentració de carbons i cen-
dres, d uns ossos cremats, o una identificació erróni a
d una mostra faunística datada, fan que la dataci ó
obtinguda en aquests casos tengui un significat mol t
diferent al que originalment se Ii suposa . Per exemple ,
I evidéncia suposada més antiga de preséncia human a
a Pilla de Xipre, consistent en una gran acumulació d e
fauna endémica al jaciment d Akrotiri-Aetokremno s
(e .g ., SIMMONS, 1991 ; 1999), ha estat reinterpretad a
com un dipósit natural a partir d análisis tafonómique s
acurades (BUNIMOVITZ BARKAI, 1996 ; VIGNE ,
1996 ; OLSEN, 1999) .
Implicacions de I aplicació d e
les bases esmentade s

En aquest capítol es volen analitzar les conseqüén-
cies que tenen per a diversos jaciments de l a
Prehistória de les Balears I aplicació deis criteris d e
solidesa de les evidéncies que s han enunciat prévia-
ment així com els indicis que tenim de la cronologi a
deis darrers moments en qué no hi havia humans a le s
Figura 4 : Cova de Canet . Entrada natural de la coya . Aquest era I ú-
illes .
nic accés a la cavitat fins que, després de 1844, s obrís u n
túnel . Foto G . Santandreu .
DELIMITACIÓ D UN TERMINUS ANTE QUEM
Figure 4 : The natural en trance to the Cova de Canet, which was, unti l
the opening of a tunnel after 1844, the only way to enter it .
Es tracta de conéixer la datació més antiga qu e
Photo G . Santandreu.
documenta sólidament la preséncia humana a cadas-
cuna de les illes, una datació que constituiria un termi-
nant les cases de Canet, molt prop deis límits del jard í
nus ante quem per a la preséncia humana, la qual seria ,
d aquest espléndid casal . Aquesta serra és rellevan t
doncs, anterior a aquesta . L obtenció d un terminus ante
espeleológicament . Als seus peus trobam una série d e
quem s ha de realitzar a partir de I estudi deis dipósit s
fenómens ben interessants des deis diferents caires d e
que suposadament contenen les evidéncies de presén-
la ciéncia espeleológica : la font de Canet o d en Bastar ,
cia humana més antiga . En aquest capítol es procedirá
qanat paradigmátic d aquest tipus de captació d aigu a
a revisar les evidéncies suposades de preséncia huma-
(CARBONERO, 1992), la coya de Son Baugá, impor-
na a les Balears anteriors al II mil•lenni cal BC . La dis-
tant estació paleontológica, la coya de Son Mallol, am b
tribució de les localitats discutidas en el present trebal l
un doble interés arqueológic i paleontológic, I aven c
es presenta a la figura 1 . Per a cada localitat es discu-
d en Corbera i la font de la Vila, aquesta darrera princi-
teixen les presumptes evidéncies d antiguitat en funci ó
pal prove idora d aigua a la ciutat de Mallorca abans de l
deis criteris dalt exposats (és a dir, naturalesa dei s
desbaratat creixement de població provocat pel turis-
materials datats, relació estratigráfica i probleme s
me salvatge que patim . La zona está urbanitzada, tot i
terpretació del fet que es pretén datar) . Les inferéncie s
que sembla que el trast on s obri [ entrada natural est á
cronológiques derivadas de paral•leis tipológics tamb é
protegit per I ajuntament d Esporles, terma municipa l
seran sotmeses a I análisi segons els criteris plantejat s
on s ubica la cavitat . L esmentada entrada natural é s
en el cas de les datacions O .
un pou de quasi 19 m (veure figura 4 i topografia) . A
més de per aquest pou, hom pot entrar a la coya pe r
Cova de Canet (Esporles, Mallorca )
una mina oberta a I extrem nord-oest, que és I accés
més emprat actualment . L any 1844 la mina encara n o
La trobam a la serreta que s estén entre el puig d e
existia, tot i que sembla que s hi havien fet trebali s
ses Rotas i el puig del Corral Fals, al costar nord, domi -
d extracció de calcáries decoratives (BOVER, 1844) .
17

Figura 5 :
Cova de Canet. Aspecte actual de la cala realitzada daval l
del pou . En aquesta coya s iniciaren estudis de paleo-
magnetisme . PONS et al. (1979) esmenten que aquesta
cala tenia 3 m de fondária . KOPPER (1984) hi va publica r
una columna estratigráfica de 6 m de fondária, basada e n
la utilització de les dades de dues cales. L any 1986
apuestes cales estaven reomplides, de manera qu e
PONS i COLL (1986) en degueren fer una de nova, qu e
arribó fins a una fondária de 2,5 m . Foto G . Santandreu .
Figure 5:
Cova de Canet. Actual appearance of the borehole sun k
under the entrance hole . Paleomagnetism studies wer e
begun in this cave. PONS et al. (1979) state that th e
boring was 3 m deep . KOPPER (1984) published a 5- m
deep stratigraphic column based on two borings . As thes e
boreholes have now filled in with sediment, PONS COL L
(1986) sank a new 2 .5-m boring . Photo G . Santandreu .

L excavació de la mina va anar unida a I habilitació d e
cie d un dipósit de sediments terrosos que hauri a
la cavitat : s hi feren camins, es picaren escalons i
omplert aquest sector de la cavitat fins a nivel) de l
ádhuc s eixamplaren galeries per augmentar la zon a
paladar . De fet, a Ilevant del pou hi ha una rossegue-
visitable ; potser que en aquest moment es buidaren el s
ra d aquest material . La part alta i mitjana d aquest a
sediments terrossos citats més endavant .
rosseguera está massa amunt perqué el seu sedimen t
La coya va ser objecte de presa de mostres per a
hagi entrat pel pou sense que s hagi omplert tota l a
un estudi paleomagnétic Iany 1972 per part del mala-
galeria ; tanmateix aquesta disposició espacial pot se r
guanyat J . S. KOPPER (figura 5) . En el curs deis tre-
el resultat deis treballs que s han fet a la coya, co m
balls es van descobrir restes de Myotragus, i algun s
hem dit més amunt . No manquen les formes recons-
presumptes indicis de preséncia humana . Vista la difi-
tructives, si bé que localitzades ; hi ha estalactites i
cultat de pujar i davallar pel pou per entrar a la cavitat ,
estalagmites de bona gruixa que, unides a I efecte
aquesta no sembla ni un bon lloc d habitació ni un bo n
cromátic deis conglomerats, donen una bellesa espe-
Iloc per amagar-se per a la caca a I aguait . Tanmateix ,
cial a aquesta gruta .
la situació d algunes de les restes del caprí endémic d e
La circulació hídrica que ha donat origen a la cavi-
les Balears, molt Iluny del pou d entrada, ens fa pensa r
tat s ha establert al vessant nord de I esmentada serra .
en I existéncia duna altra boca per on haguessi n
El nivel) de base, i per tant la direcció del desguás, é s
entrat .
la vall per on corre el torrent de na Bastera . També all á
La cavitat está constituida per un sistema de gale-
hi podien haver hagut les sorgéncies del sistema . L a
ries orientades principalment als 129° . El seu desen-
infiltració vertical sobre la galeria ha excavat el pou, i
volupament, sumats els costats de la poligonal, és d e
altres hipotétiques entrades . En davallar el nivel) d e
451 metres . La coya está excavada en conglomerat s
base -sia per enclotament de la vall o per una davalla-
estratificats de I Aquitaniá . Els estrats, ben vistables ,
da del nivell de la mar- la coya ha romás penjada pe r
tenen un pendent de 44° i estan orientats cap a 355° . H i
damunt del nivell piezométric, i per tant s ha aturat l a
ha dos nivells de galeries, les inferiors notablemen t
seva excavació, que només ha evolucionat grácies a
més estretes que les superiors, que arriben a assoli r
aportacions zenitals que han pogut aportar sediments i
els 8 m en els llocs de més amplada (veure figura 6) .
dipósits litoquímics .
La boca és un pou de 18,60 m obert a la zona mé s
El jaciment de la coya de Canet es va incorporar a
ampla de la galeria principal .
la bibliografía arqueológica de Mallorca a partir del tre-
Morfológicament dominen les formes de dissoluci ó
ball de PONS-MOYÁ et al. (1979) . Aquests autors
en el medi freátic : galeries rodonenques, cúpules d e
assenyalaren la preséncia "en niveles revueltos y po r
corrosió, pendants, etc . Evidentment el pou d entrad a
lo tanto sin estratigrafía natural" de restes d e
és una forma típica de la zona vadosa . A més, com é s
Myotragus balearicus amb petites marques suposada-
corrent en aquest tipus de cavitat, hi podem observa r
ment realitzades amb objectes tallants . PONS-MOY Á
indicis d evolució en el medí vadós : prop del final de l a
et al. (1979) conclogueren que si les marques hagues-
galería superior (secció TT de la topografia) aprecia m
sin estat fetes per eines prehistóriques la seva crono-
dues regates de corrosió . Quant al pis, destaquen el s
logia podria ser propera a la de la balma de So n
sediments argilosos alternats amb algunes colades .
Matge . Cal esmentar que mai es va precisar quine s
Per observació en una de les cales de J . S . KOPPER ,
eren les restes concretes de Myotragus balearicus tro-
veim que tenen una poténcia mínima de 3 metres .
bades a aquests nivells remoguts . Posteriormen t
Prop del pou d entrada (entre les seccions C i D) hi h a
KOPPER (1984) va datar dos nivells de carbons .
unes marques que semblen correspondre a la superfí -
L inferior (situat a 255 cm de fondária) va Iliurar l a
18

Figura 6 :
Cova de Canet . Aspecte de la galeria . Foto G .
Santandreu . .
Figure 6:
Cova de Canet. View of the gallery. Photo G . Santandreu.

datació P-2408 : 9170±570 BP (10400-6800 cal B C
18,60 m, "este espacio de la cueva constituye u n
26), mentre que el superior (situat a 100 cm de fondá-
buen refugio ocasional para el aguarde de la caz a
ria) va Iliurar la datació Beta-6948 : 6370±320 B P
(figura 4) . Es también el lugar más idóneo para encen-
(5900-4500 cal BC 2a) . KOPPER (1984 : 62) indica aix í
der fuego, pues el tiro de aire, gracias a la chimene a
mateix que per sota d aquests nivells de carbon s
natural, es aquí perfecto" . Les conclusions de GUE-
encara n hi havia un altre (a 450 cm de fondária), i v a
RRERO (1997) són que "la fecha más antigua de l a
proposar que tots aquests nivells de carbons serie n
Cova del Canet [sic] supone un dato firme para soste-
d origen antropogénic, situant I edat de ( arribada d e
ner que la primera ocupación humana de la isla deb e
I home a Mallorca abans d aquesta época . El nivel l
enmarcarse con toda probabilidad en un moment o
datat de carbons era, doncs, el segon nivell cultura l
final del Mesolítico, y con toda seguridad antes de l a
present a la coya . PONS-MOYÁ COLL (1986) revi-
aparición del Neolítico en el Levante peninsular" i qu e
sitaren la coya, indicant que la cala realitzada pe r
aquest poblament a Mallorca no s interromp (GUE-
KOPPER (1984) va quedar "en breve accidentalment e
RRERO, 1997 : 40) .
inutilizada por unos importantes desprendimiento s
Per una altra banda, segons LULL et al. (1999 : 16) ,
que durante varios años se produjeron desde el poz o
la formació del dipósit sembla ser producte de I arros-
natural de acceso a la cavidad" (figura 5) . Varen obri r
segament de materiais des de ( exterior i, d altra banda ,
una nova cala, que, tot i ésser menys fonda que ( an-
no és ciar ( origen humá de les marques i fracture s
terior, consideraren que, grosso modo,
presentav a
documentadas sobre els ossos de Myotragus .
una estratigrafia que coincidia amb la de la primera
Finalment, GUERRERO (1999 ; 2000a ; 2000b )
cala . PONS-MOYÁ COLL (1986) situen a la primer a
accepta la datació més recent de KOPPER (1984) . Pe l
cala [la publicada per KOPPER (1984)], al nivell data t
que fa a la preséncia humana a [ época de la dataci ó
en 9170 ± 570 BP, un metatarsiá i un fragment d e
rrtés antiga, la considera possible, bé que ara seria tes-
mandíbula dreta de Myotragus balearicus amb fractu-
timoni d un poblament sense éxit demográfic a Ilarg ter-
res i incisions que es presentaren com a resultat d e
mini, o de visites esporádiques o estacionals .
probables manipulacions humanes . A un nivell supe-
No s entrará a analitzar fil per randa el contingut dei s
rior de la segona cala ("nivel) B") atribuiren padres cre-
darrers articies publicats sobre la coya de Canet . El gra u
mades i una vorera inferior de mandíbula d e
de solidesa de les evidéncies disponibles permet descar-
Myotragus balearicus, i a un nivell inferior de la sego-
tar la coya de Canet com a jaciment clau de la Prehistóri a
na cala ("nivel) D") un fémur de Myotragus balearicus.
del PC, a partir de les següents consideracions :
Les característiques d aquests ossos foren atribuida s
també a manipulacions per humans o per carnívors .
Naturalesa deis mataríais datats
Les evidéncies suposades de preséncia humana a
1. Les datacions deis nivells de carbons es vare n
les darreries del X mil•lenni BP no varen ser accepta-
realitzar a partir de carbons vegetals .
des amb claredat per molts d arqueólegs (e .g . ,
CHERRY, 1990 ; LULL et al ., 1999 : 16) . No obstant ,
Relació estratigráfica
LEWTHWAITE (1989) i GUERRERO (1995 ; 1997 ;
2. Hi ha dubtes raonables de la procedéncia dei s
1999 ; 2000a ; 2000b) consideren la preséncia human a
materiais de Myotragus balearicus amb mar-
a Mallorca a les darreries del X mil•lenni BP a parti r
ques . En el treball de PONS-MOYÁ et al. (1979 )
deis testimonis de Canet .
s indica que es varen trobar restes de M . balea-
Per a GUERRERO (1997), referint-se a la sal a
ricus amb senyals d instruments tallants a u n
situada davall del pou d accés natural a la coya de
nivel] remogut, mentre que al trebail de PONS -
19

MOYA COLL (1986) els Myotragus balearicus
amb presumptes traces d instruments tallant s
estan estratigráficament situats a nivells n o
remcguts .
Problemes d interpretació del fet que es pret n data r
3. Les restes de Myotragus balearicus amb mar-
ques de presumptes manipulacions realitzade s
pels humans han estat re-estudiades (figura 7) .
Cap deis materials que es conserven tenen tra-
ces realitzades per instruments lítics (e .g . ,
ALCOVER et al., 2000c ; PÉREZ RIPOLL
NADAL, 2000 ; RAMIS, inédit) . S ha de dir que ,
en contra de les afirmacions de PÉREZ RIPOL L
NADAL (2000 : 450) i de GUERRERO (2000b :
103-104), la preparació d aquests ossos (e .g ., e l
metatars MNIB 57392, figura 7) no va compor-
tar un tractament físic ni químic especia l
(PONS-MOYA, com . pers .) . Els material s
holocénics recollits a la coya de Canet ni ta n
sois varen ser tractats amb ácid acétic diluTt, j a
que sortien completament nets del dipósit, co m
sol ser habitual amb els materials holocénics .
D altra banda, I únic consolidant que seis v a
aplicar fou goma de fuster dissolta en aigua pe r
facilitar-ne la penetració .
4. No está ciar que tots els nivells de carbons sie n
Figura 8 : Entrada de la coya de Moleta . Als nivells superiors d a-
questa coya es varen trobar les restes humanes atribu ide s
al V mil lenni cal BC, i considerades com a les més antigue s
de la Prehistória de les Balears . Una nova datació realitza-
da sobre una vértebra humana procedent deis mateixos
nivells d aquest jaciment situa aquestes restes humanes a
finais del III mil lenni cal BC o a comenpaments del I I
mil lenni cal BC . Foto G . Santandreu .
Figure 8: Cova de Moleta entrance . The human remains attributed t o
the 5th millennium cal BC and which are considerad a s
being the most ancient from the prehistory of the Balear s

were found in the upper levels of this cave . A new radiocar-
bon dating on a human vertebra coming from the sam a
levels of this site places these human remains at the end o f
the 3rd millennium cal BC or at the beginning of the 2n d

Figura 7 : Metatars de Myotragus amb marques a ( interior del rotilo .
millennium cal BC. Photo G . Santandreu.
lnicialment aquestes marques varen ser considerades d o-
rigen antrbpic, peró presenten els trets característica de le s
marques de rosegador. Escala 2 cm .
Cova de Moleta (Sóller, Mallorca )
Figure 7: Myotragus metatarsus with marks inside the circle . Initially
these marks were wrongly considered as human made, in
La coya de Moleta es troba situada a unes penye s
spite of them being characteristic of a rodent. Scale 2 cm .
que dominen, a ponent, una valleta a la muntanya de l
mateix nom, al terma municipal de Sóller, no gaire Ilun y
de la mar (si bé que a molta algada) . Está excavada e n
d origen antrópic . De fet, ni tan sois está demos-
una gran bossada de bretxes monomíctiques del Lia s
trat que cap deis nivells datats sia inequívoca-
Inferior . La zona está molt modificada per má humana .
ment d origen antrópic .
Tret de les penyes, está ocupada per marges de con-
5. La teoria que la sala de la coya de Canet situa-
reu, avui abandonats . A la modificació deis voltants d e
da per sota del pou vertical d accés (de prop d e
la cavitat també ha contribu it el volum de sedimen t
19 metres d algária i uns 2 m de diámetre) er a
extret durant de les excavacions realitzades a la coya .
un lloc ideal per a I aguait de la caga és un a
Es tracta d una cavitat petita, peró d una cert a
hipótesi no raonable (veure topografia i figur a
complexitat . Está formada per dues coves diferent s
4) que s ha de descartar .
que no tenen comunicació penetrable (i no per tres ,
20

±0
— 8,20
Secció fg h
s
Secció de
0
5 m
Seccions
4
Secció CC
c
±0
±0
COVA DE MOLETA
Sóller
Topografi a
M . Trias J . A . Alcover
D . Ramis
F. Ramon
-7,30
Secció abc -8,20 b t
G E M
18-11-200 1
1
-

Figura 9 :
Interior de la coya de Moleta . Aquesta fotografia correspon
al sector Z (segons WALDREN, 1982), Foto G .
Santandreu .
Figure 9 :
Inside the
Cova de Moleta . This photo corresponds to sec-
tor Z (after WALDREN, 1982). Photo G . Santandreu.

com indicaren inicialment WALDREN KOPPER ,
cavitats ínferiors s haurien omplert de sediments i pe r
1968) . Per la seva situació, just al cim d unes penyes
aixó no serien accessibles, i en tot cas estarien molt pe r
d esquetjar, podem pensar que la coya que veim ara é s
davall la cota que ara podem assolir.
el que roman d una cavitat més gran destruida per I e-
La coya de Moleta (figures 8 i 9) ha estat considera -
rosió superficial . La suma deis costats de la poligona l
da com a un deis tres jaciments clau per al coneixemen t
real, incloent els verticals, és de 92 metres . La fondá-
de la Prehistória arcaica de les Balears . L excavació d a-
ria és de 8,30 metres .
quest jaciment comengá I any 1962 (GRAVES WAL-
Com hem dit, la coya está formada per dues cavi-
DREN, 1966 : 51) . A I anomenada coya "inferior" s hi tro-
tats no comunicades . La coya superior está formada, a
baren uns ossos humans, als quals s hi associarien e n
la vegada, per dues parts ben diferents : una sala de
treballs posteriors diversos materials arqueológics :
boca ampla, quasi una balma, i un pou que assoleix el s
ascles de sílex, códols i agulles d os (figura 10), en nom-
5 m de fondária . La boca está dividida en dues part s
bre variable segons les publicacions (e .g ., ROSSELLÓ-
per un pont de roca . De fet, prácticament totes le s
BORDOY et al., 1967 : 5; WALDREN KOPPER, 1967 :
superfícies de la zona d entrada ho són de roca nua ,
52 ; 1969 : 78 ; WALDREN ROSSELLÓ-BORDOY,
sense cap sediment . El pis és ascendent a ( entrad a
1975 : 106 ; FERNÁNDEZ-MIRANDA WALDREN ,
fins que, sense anivellar-se, comenga a davallar cap a l
1979 : 354; WALDREN, 1982 : 59, 220 ; 1993 : 27) .
pou . Destaca I algada del sostre : 13 m sense compta r
Es realitzaren dues datacions sobre les reste s
una xemeneia que travessa fins a dalt de les penyes .
humanes . La primera d elles, documentada d un a
La coya inferior és encara més complexa . Está for-
manera detallada (WALDREN KOPPER, 1969 : 77 ;
mada per una galeria de 13 m de (largada en plant a
WALDREN ROSSELLÓ-BORDOY, 1975 : 76), am b
que presenta tres direccions diferents N-S, E-W i N-30 °
un resultat de 10686±3517 BP (KBN-640c), fou rebut-
E, dos pisos i un pou, on s assoleix la fondária máxim a
jada a causa del seu ample marge d error. De la sego-
de la cavitat . Val a dir que en el moment del seu des-
cobriment els pous estaven plens de sediment, d e
manera que és probable que la cavitat continu i pe r
davall del fons actual . Morfológicament a les parts inte-
riors ens trobam davant un conjunt representatiu de l a
zona vadosa del carst : pous i galeries de parets rec-
tangulars, que en tot cas no semblen galeries freáti-
ques modificades .
A la zona d entrada de la coya superior semble n
dominar les formes de dissolució relacionadas amb le s
balmes que trobam al peu de les timbes . Entre altre s
Figura 10 : Peronés de Myotragus balearicus procedents de la coya d e
coses, no hi trobam els enderrocs que podríem espera r
Moleta, inicialment interpretats com a agulles d os . Tot i qu e
a una sala d aquest volum . Potser sien davall deis mar-
se suposaren associats a les restes humanes, el diferen t
ges . Tanmateix, no és una tasca fácil esbrinar la génes i
grau de fossilització que presenten, suggereix que són
diacrónics . Escala 2 cm . Foto P. Bover.
d una cavitat tan complexa . Podria ser la part situada a
la zona vadosa d un sistema de conductas que estari a
Figure 10: Myotragus balearicus fibulas from the Cova de Moleta, ini-
majorment davall la valí citada, desguassant tot el mas-
tially considered as being bone needles . Although they were
assumed to be human remains, the different degree of fos-
sís cap a la mar. El fons de la valí estaria a una cot a
silisation suggests that they belong to a different age . Scal e
inferior a ( actual degut a les citades construccions . Les
2 cm . Photo P. Bover.
22

na mostra datada, KBN-640d : 5934±109 BP (5250 -
3680±60 BP, 2210-1880 cal BC 2o ; RAMIS
4500 cal BC 2a), només se sap que estava formad a
ALCOVER, 2001b) se situa uns 3000 anys des-
per 500 g d ossos humans molt fragmentats (WAL-
prés de la datació realitzada per KOPPER
DREN KOPPER, 1969 : 78 ; WALDREN ROS-
WALDREN (1967) . RAMIS ALCOVER (2001b )
SELLÓ-BORDOY, 1975 : 76 ; FERNÁNDEZ-MIRANDA ,
aconsellen descartar la datació donada pe r
1978 : 105) . Recentment s ha publicat que aquest a
aquests autors ja que (1) no ha estat confirmad a
mostra estava formada por una vértebra i una falang e
amb la nova datació, (2) mai es van documenta r
(GUERRERO, 2001 : 7) .
adequadament els materials datats (no s h a
La datació deis ossos humans de la coya de Molet a
publicat cap identificació deis 500 g d ossos qu e
ha estat revisada per MESTRES (2000a) i per RAMIS
composaren la mostra datada, Ilevat que es trac-
ALCOVER (2001b) . El primer treball referma la valide-
tava de restes molt fragmentades ; WALDREN
sa técnica de la mateixa, sense entrar a discutir l a
KOPPER, 1969 : 78 ; WALDREN ROSSELLÓ-
representativitat de la mostra datada . El segon, sens e
BORDOY, 1975 : 76 ; FERNÁNDEZ-MIRANDA ,
qüestionar la validesa técnica de la datació clássica ,
1978 : 105), (3) no és descartable que la mostr a
considera que la validesa d una datació no ve donad a
datada inclogués restes de Myotragus baleari-
exclusivament per I aplicació d uns procediments téc-
cus anteriors, i (4) mai s ha confirmat una data -
nics rigorosos, sinó que també s escau I ús d una meto-
ció sobre mostra de vida curta similar a cap altr e
dologia arqueológica adequada (e .g ., HOUSLEY et al . ,
jaciment de Mallorca . Tot i que recentment s h a
1997 : 26 ; MESTRES 2000a : 191), i la rebutja a partir d e
assenyalat que la mostra datada estava consti-
les consideracions que s exposen un poc més a sota .
tuida per una vértebra i una falange humane s
El grau de solidesa de les evidéncies disponible s
(GUERRERO, 2001), cal dir que el pes conjun t
permet descartar la coya de Moleta com a jacimen t
d aquests dos ossos no representa ni 1/10 de l
clau de la Prehistória deis VI i V mil•lennis cal BC, a
que es va datar.
partir de les següents consideracions :
Relació estratigráfica
Naturalesa deis materials datat s
Els següents arguments provoquen el plantejamen t
1 . S ha datat un deis ossos humans conservat s
de seriosos dubtes sobre la fiabilitat de I estratigrafia d e
com a testimoni de I anomenat "home de Moleta "
la coya de Moleta :
(figura 11) . La nova datació (Beta 135404 :
2. Al mateix sector on es localitzaren les reste s
humanes, ADROVER (1966 : 40) esmenta l a
preséncia de fauna introdu ida a una fondária d e
200 cm, corresponent a un estrat prehumá .
3. La datació Y-2258, 2910±120 BP (STUIVER ,
1969 : 637), assignada a I estrat 5 en contex t
amb cerámica pretalaiótica (WALDREN, 1982 :
53), ha estat publicada sempre com
a
3910±120 BP (e .g ., WALDREN ROSSELLÓ-
BORDOY, 1975 : 107 ; WALDREN, 1997 : 30 ;
CASTRO et al ., 1997 : 85), excepció fet a
d ENSENYAT (1991 : 260), que donó compte d e
( error .
4. Entre els materials que s associen a les reste s
humanes en un context precerámic (e .g ., ROS-
Figura 11 Vértebra humana SM Mu 031 H procedent de la coya d e
SELLÓ-BORDOY et al., 1967 : 5), els códols i
Moleta, considerada coetánia deis materials datats pe r
les ascles de sílex havien estat assignats pré-
KOPPER i WALDREN (1967) . El fragment més gran d a-
viament a un nivell amb cerámica (GRAVES
questa vértebra ha estat datat per RAMIS i ALCOVE R
WALDREN, 1966 : 55 ; KOPPER WALDREN ,
(20C1 b) . El resultat (Beta 135404 : 3680±60 BP, 2210-1880
cal BC 2o) se situa uns 3000 anys després de Cantiga data-
1967 : 115) .
ció i aconsella descartar la interpretació cronológica tradi-
5. La interpretació tafonómica subministrada pe r
cional respecte a I anomenat "home de Moleta" . Escala 2
WALDREN (1982 : 208-211), sobre la selecci ó
cm . Foto P. Bover.
d ossos humans que constitueix la mostra pre-
Figure 11 : Human vertebra SM Mu 031 H from the Cova de Moleta ,
sent a la coya de Moleta contradiu la sev a
considerad as being contemporary with materials datad by
interpretació tafonómica sobre I origen d a-
KOPPER WALDREN (1967) . The biggest fragment ha s
been datad by RAMIS ALCOVER (200 lb), and the result

quest conjunt (WALDREN, 1982 : 37-38, 40 -
(Beta 135404 : 3680±60 BP, 2210-1880 cal BC 2o) is abou t
41), i introdueix dubtes seriosos sobre la situa-
3000 years later than the first dating, which supports the
ció original auténtica deis nivells arqueológic s
rejection of the traditional interpretation of the chronology of
the so-callad "Moleta Man" . Scale 2 cm . Photo P. Bover.

de la coya .
23

2
3
Figura 12 : 1 . Radi de Myotragus balearicus, MNIB 54742 (Coy a
Figure 12: 1 . Myotragus balearicus radius, MNIB 54742 (Coya Estreta ,
Estreta, Pollenga) . 2 . Radi amb marques de la coya d e
Pollenga) . 2. Radius with cut marks from the Cova de
Moleta, atribuit a Myotragus balearicus per WALDRE N
Moleta, attributed to Myotragus balearicus by WALDREN
(1974) . 3 . Radi de Capra hircus, MNIB 48175 (Mallorca) .
(1974), but actually being from an introduced Caprinae . 3.
Les fletxes indiquen els trets emprats per a la diagnosi de l
Radius of Capra hircus, MNIB 48175 (Mallorca) . Arrows
radi central . a: solc de pas de la tróclea lateral de I húmer .
show the features used in its diagnosis . a : sulcus for the
b : tuberositat per a la inserció de la part costal del Iligamen t
humeral trochlea . b : tubercle for the inserrion of the medial
colateral medi del colze . c : tubercle central volar de l a
part of the co-lateral medial ligament of the elbow. c: central
superficie articular. El radi amb marques de la coya d e
tubercle of the articular surface .
Moleta presentat en aquesta (lámina pertany a un Caprina e
introdu it .
Problemes d interpretació del fet que es pret n
rositat per a la inserció de la part costal del Ili-
datar
gament colateral medi del colze está acabat e n
6. Les agulles d os suposades de la coya d e
punta al radi fotografiat, talment com a Capra i
Moleta (figura 10) associades a les reste s
Ovis, mentre que a M. balearicus és més robust
humanes no són artefactes, sinó diáfisis sanca -
i de perfil arrodonit . En tercer lloc, el tubercl e
res de fíbulas de Myotragus balearicus (RAMI S
central volar de la superfície articular del rad i
ALCOVER, 2001a) sense que presentin ca p
fotografiat és molt pronunciat, talment co m
casta d alteració ni de fractura, en contra de l
esdevé a Capra i Ovis. A M. balearicus aques t
que esmenten LULL et al. (1999 : 20) i GUE-
tubercle és molt poc pronunciat .
RRERO (2000a : 107) .
7. El radi amb senyals de descarnament donat a
Balma de Son Matge (Valldemossa, Mallorca)
conéixer, il•lustrat i diagnosticat com a pertan-
yent a M: balearicus per WALDREN (1974 :
La balma de Son Matge está situada a la vora d e
lámina 1), i recollit com a tal per ALCOVER et al.
I estret de Valldemossa, mirant cap al nord . Aquí n o
(1981 : 172) i GUERRERO (2000b : 168), no per-
podem parlar en absolut de cavitat . Es tracta només d e
tany a aquesta espécie . WALDREN (1982) n o
I aixopluc format per una de les grans penyes del Lia s
I esmenta com a pertanyent a
M. balearicus,
inferior, aparentment despreses, de la mola de So n
peró tampoc reconsidera el seu diagnóstic ante-
Pacs . De fet és un espai mal limitat . No seria habitabl e
rior . S ha intentat estudiar directament aques t
si no fos per les obres de condicionament que s hi ha n
radi, peró no s ha pogut trobar conservat ni a l
fet. El pla als peus de la penya sembla artificial . Tamb é
Museu Arqueológic de Deiá ni al Museu d e
les excavacions arqueológiques han modificat I entor n
Mallorca . A partir de la fotografia publicada, tre s
considerablement . Una paret formant un cantó i d apa-
són els carácters que permeten excloure l a
rellat ortostátic delimita I espai al costat occidental .
seva pertinenca a M. balearicus (veure figur a
Restes d una altra possible paret es mostren al costa t
12) . En primer lloc, el solc de pas de la trócle a
est . Les dimensions són de 45 m seguint la penya i d e
lateral de I húmer está molt marcat al radi e n
12 m en sentit perpendicular a aquesta .
qüestió, talment com esdevé als caprins actual s
Aquest jaciment es comencá a excavar el 196 8
Capra i Ovis, mentre que a M. balearicus ,
(WALDREN, 1979 : 43), 1969 (PLANTALAMOR WAL-
aquest solc és molt suau . En segon lloc, la tube -
DREN, 1976 : 243) o 1970 (ROSSELLÓ-BORDOY
24

Secció AA
,•
01
6 m
BALMA DE SON MATG E
Valldemossa
Topografía
M. Trias J . A. Alcover
P. Bover D . Rami s
G E M
18-111-200 1
Planta
25

Figura 13 : Sector est de la balma de Son Matge (juny d e
2001) . D aquest sector procedeix I estratigrafia que é s
qüestionada en aquest treball . Les suposades evidéncies
de domesticació de Myotragus balearicus, rebutjades pe r
RAMIS i BOVER (2001), procedeixen deis nivells inferior s
d aquest sector. L evidéncia més recent de la supervivén-
cia de Myotragus balearicus a Mallorca, que document a
inequívocament la seva preséncia amb posterioritat a l
3700 cal BC (p > 95%), procedeix també d aquest sector.
Foto G . Santandreu .
Figure 13: East Sector of the Balma de Son Matge (June ,
2001). The stratigraphy re-examinad under this pape r
comes from this sector. The presumed evidence fo r
Myotragus balearicus domestication, rejected by RAMIS
BOVER (2001), also comes from the lower levels of this
sector. The latest evidence for the survival of
Myotragu s
balearicus on Mallorca, which unequivocally documenta
its presente
as being later than 3700 cal BC (p > 95%),
again comes from this sector. Photo G. Santandreu .

WALDREN, 1973 : 6) . A les primeres campanyes s in-
nucli de sílex i una datació realitzada sobre carbons (1 -
tervengué al sector est (figura 13), que doné a conéixe r
5516) amb un resultat de 5750±115 BP (4850-4350 ca l
una seqüéncia cultural molt amplia, des d una ocupació
BC 2a) . Aquest nivell era el més recent on s hi docu-
primitiva
(ROSSELLÓ-BORDOY WALDREN ,
mentaven restes de Myotragus balearicus. Per contra ,
1973 :18), horitzó precerámic (e .g ., FERNÁNDEZ -
al nivell immediatament inferior, nivell 35, s esmentav a
MIRANDA, 1978), o Early Settlement Period (WAL-
la preséncia de fauna introdu ida, Cervus, Capra i altre s
DREN, 1982) fins a ( época romana . No obstant, exis-
táxons no especificats (ROSSELLÓ-BORDOY WAL-
teixen quatre interpretacions estratigráfiques d aques t
DREN, 1973 : 18), com ja havia indicat WALDRE N
sector que no són coincidents (ROSSELLÓ-BORDO Y
(1972 : 49) . WALDREN (1974 : 32-33) esmentava l a
WALDREN, 1973 ; FERNÁNDEZ-MIRANDA WAL-
preséncia de cabra, poro, ocells, conills i vaca, junta-
DREN, 1974 ; 1979 ; WALDREN, 1982 ; veure les figure s
ment amb Myotragus, al més antic deis nivells de cen-
14 i 15) . A grans trets, es pot dir que els nivells mé s
dres . Tots els altres nivells [8 a 33, segons ROS-
antics [anteriors al període talaiótic, entés en el senti t
SELLÓ-BORDOY WALDREN (1973)] foren interpre-
de ROSSELLÓ-BORDOY (1973) o de WALDRE N
tats com a pertanyents a l horitzó de les cerámique s
(1982)] estaven formats per una successió de fine s
incises, o de tradició campaniforme, donat que els frag-
capes de cendres i carbons, corresponents als nivell s
ments incisos que enllagaven entre si apareguere n
8 a 34 segons ROSSELLÓ-BORDOY WALDRE N
indistintament a diferents nivells (ROSSELLÓ-BOR-
(1973), nivells V a VIII del tall frontal o IV a VI del tal l
DOY WALDREN, 1973 : 18, 41) . L única datació exis-
NE-SW segons FERNÁNDEZ-MIRANDA WALDRE N
tent fins aleshores, realitzada sobre carbons, era Y-
(1974), i als estrats 9 a 33 segons WALDREN (1982) .
2682 : 3820±120 BP (2600-1900 cal BC 2a), assignad a
Per sota, es documentaren tres nivells d uns 40 c m
al nivell 21 . Es conclo ia que els nivells de cendres e n
cada un, nivells XI a XIII del tall NE-SW (FERNÁNDEZ -
conjunt documentaven una amplia ocupació pretalaió-
MIRANDA WALDREN, 1974) o estrats 34 a 36 (WAL-
tica, entre 3800 i 1500 BC, a la qual s intu ien tre s
DREN, 1982), no registrats per ROSSELLÓ-BORDO Y
facies, peró sense poder-ho afirmar amb certes a
WALDREN (1973), caracteritzats per la gran acumu-
(ROSSELLÓ-BORDOY WALDREN, 1973 : 50) .
lació de coprólits i ossos de Myotragus balearicus, qu e
FERNÁNDEZ-MIRANDA WALDREN (1974), a
foren interpretats com a nivells d estabulació d aquest
més d introduir els tres nivells inferiors amb abundan t
animal . S hi associaren dues datacions, CSIC-177 :
preséncia d ossos i coprólits de Myotragus balearicus,
5820±360 BP (5500-3900 cal BC 2a ; sobre coprólits d e
realitzaren importants canvis en la interpretació estra-
Myotragus balearicus) i QL-29 : 6680±120 BP (5810 -
tigráfica, sense explicar-ne les raons . D una banda ,
5370 cal BC 2a ; sobre ossos de Myotragus balearicus) .
distingiren un nivell pretalaiótic que situen entre el s
Recentment, aquests nivells han estat reinterpretat s
talaiótics i els de les cerámiques incises (nivell V del tal a
com de formació natural a partir deis paral•lels de l a
frontal o IV del tall NE-SW), al qual hi assignaren l a
coya des Moro i de la coya Estreta (RAMIS BOVER ,
datació CSIC-179 : 3620±80 BP (2200-1740 cal BC 20) ,
2001) .
mentre la datació CSIC-180 : 3480±80 BP (2030-160 0
Inicialment (ROSSELLÓ-BORDOY WALDREN ,
cal BC 2a), assignada al límit entre els nivells 111 i IV de l
1973 : 18), només el nivell de cendres inferior [estrat 3 4
tall NE-SW, fou considerada representativa de la tran-
d aquests autors, el qual no es correspon a I estrat 3 4
sició entre els períodes pretalaiótic i talaiótic . D altra
de WALDREN (1982)] fou assignat a una ocupaci ó
banda, els nivells X a XIII del tall frontal o VII a IX de l
humana "primitiva" o "precerámica", associant-s hi un
tall NE-SW, deixen de ser inclosos a l horitzó de le s
26

MIRANDA WALDREN, 1979 : 355-357), quan prévia-
ment aquestes cerámiques havien estat considerade s
com a procedents d una cota de -175 cm (ROSSELLÓ-
BORDOY WALDREN, 1973 : 40) o de -160 cm (ROS-
SELLÓ-BORDOY WALDREN, 1973 : 74), especifican t
que apareixien fragments de cerámica incisa per sot a
(ROSSELLÓ-BORDOY WALDREN, 1973 : 40) .
D altra banda, assignaren la datació Y-2682 : 3820±12 0
BP al nivell IX del tall frontal (FERNÁNDEZ-MIRAND A
WALDREN, 1979 : 357), quan préviament s atribuia a l
nivell immediatament superior (FERNÁNDEZ-MIRAN-
DA WALDREN, 1974 : 299 ; FERNÁNDEZ-MIRANDA ,
1978 : 325) . La datació CSIC-180 : 3480±80 BP deixá d e
considerar-se representativa de la transició al períod e
talaiótic (FERNÁNDEZ-MIRANDA WALDREN, 1974 :
304) i fou inclosa al nivell IV del tall NE/S W
(FERNÁNDEZ-MIRANDA WALDREN, 1979 : 360) .
Finalment, s introdueixen dues parelles de datacion s
procedents del mateix nivell i la mateixa cota : CSIC -
178 : 3980±170 BP i QL-5b : 3970±100 BP (2900-210 0
cal BC 2a) del nivell IX del tall NE/SW a -230 c m
(FERNÁNDEZ-MIRANDA WALDREN, 1979 : 357) i ,
d altra banda, QL-5a : 3420±100 BP (2050-1450 cal BC
2a) i QL-5 : 3350±60 BP (1860-1490 cal BC 2a) del nivel l
V del tall frontal a -150 cm (FERNÁNDEZ-MIRANDA
WALDREN, 1979 : 362) .
WALDREN (1982) plantejá una nova perioditzaci ó
de la Prehistória de Mallorca, esbossada préviamen t
(WALDREN, 1979), introduint diversos canvis en l a
interpretació de I estratigrafia del sector est de la balm a
de Son Matge, sense justificar-ne els motius . Definí u n
Early Settlement Period, on s inclogueren els tres
Figura 14 : Diferents interpretacions estratigráfiques del Sector est d e
nivells d acumulació d ossos i coprólits de Myotragus ,
la balma de Son Matge . A : Segons ROSSELLÓ-BORDOY i
peró assignant la datació QL-29 : 6680±120 BP al nivel l
WA_DREN (1973) . B : Segons FERNÁNDEZ-MIRANDA i
WA_DREN (1974) . C : Segons WALDREN (1982) .
intermedi (estrat 35, WALDREN, 1982 : 150), quan pré-
viament s atribu ia a ( inferior (nivell XIII del tall NE-SW ,
Figure 14: Different stratigraphic interpretations from the East Secto r
WALDREN FERNÁNDEZ-MIRANDA, 1974 : 301 ;
of the Balma de Son Matge. A : After ROSSELLÓ-BORDO Y
WALDREN (1973) . B: After FERNÁNDEZ-MIRANDA
WALDREN FERNÁNDEZ-MIRANDA, 1979 : 353) .
WALDREN (1974). C: After WALDREN (1982) .
També s inclogueren en aquest període els nivells infe-
riors de cendres (estrats 29 a 33), ara caracteritzats pe r
I abséncia de cerámica i de fauna doméstica, i per l a
cerámiques incises per passar a ser considerats com a
preséncia d ossos de Myotragus, un códol a I estrat 3 3
precerámics. Paral•lelament, es fa menció per primer a
i una escassa quantitat d ascles, en número i situaci ó
vegada de la preséncia de restes de Myotragus balea-
estratigráfica imprecises (WALDREN, 1982: 152) . El s
ricus en aquests nivells . A un d ells, nivell IX del tall NE-
nivells següents de cendres (estrats 24 a 28) fore n
SW, fou assignada la datació CSIC-178 : 3980±170 B P
assignats a una Neolithic Early Ceramic Phase, carac-
(2950-1950 cal BC 2a) .
teritzada per la preséncia més recent de restes d e
FERNÁNDEZ-MIRANDA WALDREN (1979) rea-
Myotragus, associada a I estrat 26 (amb la datació BM -
litzaren significatives modificacions respecte a publica-
1408 : 4093±398 BP), i per la preséncia de cerámica i
cions anteriors deis propis autors, justificant-les com a
restes de fauna doméstica des del nivell 28 (amb l a
rectificacions d errors existents . Als nivells XI i XII del tal l
datació QL-988 : 4650±120 BP) . Els nivells de cendres
frontal, anteriorment definits com a precerámics, s h i
més recents (estrats 9 a 23), caracteritzats per l a
assigná un grup de peces cerámiques, ara catalogade s
preséncia de cerámica incisa, foren inclosos dins un a
com a neolítiques, trobades a unes cotes d entre -275 i
Early Beaker Phase (estrats 17 a 23) i una Late Beaker
-305 cm, i s hi associaren les datacions BM-1408 :
Phase (estrats 9 a 16) . La datació CSIC-178 :
4093±392 BP (3700-1600 cal BC 2G) i QL-988 :
3980±170 BP passá a assignar-se a I estrat 22 (WAL-
4650±120 BP (3700-3000 cal BC 2a) (FERNÁNDEZ -
DREN, 1982 : 160), deixant de considerar-se represen -
27

A
B
Figura 15 : Diferents plantes publicadas de la balma de Son Matge . A:
Figure 15 : Different published plants from the Balma de Son Matge . A :
Segons ROSSELLÓ-BORDOY i WALDREN (1973) . B :
After ROSSELLÓ-BORDOY WALDREN (1973). B : Afte r
Segons WALDREN (1982) . Notau el diferent recorregut d e
WALDREN (1982). Note the different situation of the closing
la paret de tancament .
wall.
tativa d un nivel) precerámic amb preséncia d e
provenen de mostres de carbonats segon s
Myotragus balearicus,
com havien proposa t
WALDREN (1986), peró, en canvi, segon s
FERNÁNDEZ-MIRANDA WALDREN (1974 : 304) .
FERNÁNDEZ-MIRANDA WALDREN (1979) i
Pel que fa als dos grups de datacions procedents de l
WALDREN (1982), estan realitzades sobre
mateix nivell i la mateixa cota segons FERNÁNDEZ-
mostres de carbons .
MIRANDA WALDREN (1979), CSIC-178 : 3980±170
2. Les datacions restants associades als nivells d e
BP s assigná a I estrat 22 i QL-5b : 3970±100 BP a I es-
cendres, 1-5516 : 5750±115 BP, QL-988 :
trat 20, mentre que QL-5a : 3420±100 BP s assigná a
4650±120 BP, UtC-9269 : 4060 ± 40 BP, CSIC -
I estrat 12 i QL-5 : 3350±60 BP a I estrat 11 (WALDREN ,
178 : 3980±170 BP, Y-2682 : 3820±120 BP,
1982) .
CSIC-179 : 3620±80 BP i CSIC-180 : 3480±8 0
Finalment, I any 1999 es realitzá una nova cam-
BP, estan realitzades sobre carbons vegetal s
panya al sector est de la balma de Son Matge .
sense analitzar.
D aquesta, únicament se n ha publicat una dataci ó
sobre carbons (UtC-9269 : 4060 ± 40 BP ; 2860-2460
Relació estratigráfic a
cal BC 2a) associats a cerámica (lisa (GUERRERO ,
3. Els nivells de cendres i carbons apareixen ini-
2000a : 24) .
cialment com a difícilment diferenciables i con-
Cap de les evidéncies aportades per la balma d e
tenint fragments cerámics que aferren entre ell s
Son Matge es pot presentar com a prova sólida en rela-
independentment de la cota i el nivell (ROS-
ció a la qüestió del poblament humé inicial, a causa d e
SELLÓ-BORDOY WALDREN, 1973), pe r
les següents consideracions :
després comengar a relacionar nivells estra-
tigráfics amb episodis culturals concret s
Naturalesa deis materíals datats
(FERNÁNDEZ-MIRANDA WALDREN, 1974) ,
1 . Les datacions QL-23 : 4020±50 BP, QL-5b :
arribant finalment a formar una nítida seqüén-
3970±100 BP i QL-24 : 3670±100 BP han esta t
cia estratigráfica amb implicacions cronológi-
rebutjades per estar realitzades sobre carbo-
ques (WALDREN, 1982) .
nats (CASTRO et al ., 1997) . Les datacions QL -
4. Segons ROSSELLÓ-BORDOY WALDRE N
5a : 3420±100 BP i QL-5 : 3350±60 BP també
(1973), només el nivell inferior de cendre s
28

SELLÓ-BORDOY WALDREN, 1973), per ó
més endavant s exposa que la fauna introdu id a
només apareix a partir de 1 estrat 28 amb l a
datació QL-988 : 4650±120 BP (WALDREN ,
1982) .
7. Segons ROSSELLÓ-BORDOY WALDRE N
(1973), I horitzó cerámic més antic correspon a l
de les cerámiques incises o campaniforme ,
peró FERNÁNDEZ-MIRANDA WALDRE N
(1979) i WALDREN (1982) estableixen un horit-
zó neolític anterior assignant-hi unes cerámi-
ques procedents d una cota de -275 a -305 c m
(FERNÁNDEZ-MIRANDA WALDREN, 1979 :
356) o de -275/-300 cm (WALDREN, 1982 :
Figura 16 : Testimonis de conducta osteofágica de Myotragus baleari-
cus, balma de Son Matge . Exemplars no catalogats (crani i
238), quan préviament la cota d aquests matei-
banyes), conservats al Museu de Mallorca . Escala 2 cm .
xos fragments era de -160/-175 cm (ROS-
Figure 16: Evidence for the osteophagic behaviour of Myotragus bale-
SELLÓ-BORDOY WALDREN, 1973) . COL L
aricus, Balma de Son Matge. Uncatalogued specimens
(2000 : 378) planteja la necessitat de comprova r
(skull and /so/atad horas) conseved at the Museu d e
I antiguitat d aquesta cerámica a una altr a
Mallorca . Scale 2 cm .
seqüéncia estratigráfica a causa de la confusi ó
de les dades publicadas .
8. La datació CSIC-180 : 3480±80 BP, inicialmen t
(d uns 3 cm d espessor) és considerat precerá-
considerada com a representativa del tránsit a
mic, mentre que WALDREN (1982) considerar á
la cultura talaiótica donada la seva situaci ó
cinc estrats com a precerámics .
estratigráfica (FERNÁNDEZ-MIRANDA WAL-
5. Segons ROSSELLÓ-BORDOY WALDRE N
DREN, 1974), finalment s integra dins un estrat
(1973), les restes de Myotragus només són pre-
pretalaiótic (WALDREN, 1982) .
sents al nivell inferior de cendres (1-5516 :
9. La datació CSIC-178 : 3980±170 BP, atribuida ini-
5750±115 BP) . Després s associa la presénci a
cialment a un nivell precerámic (FERNÁNDEZ -
més recent de Myotragus amb la datació CSIC -
MIRANDA WALDREN, 1974), passará final-
178 : 3980±170 BP (FERNÁNDEZ-MIRANDA
ment a ser assignada a un altre amb cerámica
WALDREN, 1974), mentre que posteriormen t
campaniforme (WALDREN, 1982) .
es relacionará amb BM-1408 : 4093±392 BP i
10. Les datacions CSIC-178 : 3980±170 BP i QL-
( anterior passará a pertányer a un nivel) nomé s
5b : 3970±100 BP d una banda, i QL-5a :
amb fauna introduida (WALDREN, 1982) .
3420±100 BP i QL-5 : 3350±60 BP de I altra ,
6. Inicialment s esmenta la preséncia de faun a
considerades com a pertanyents al mateix nivel )
introduida per sota del nivell de cendres mé s
i a la mateixa cota per FERNÁNDEZ-MIRAND A
antic, el qual presenta la datació 1-5516 :
WALDREN (1979), són assignades a estrat s
5750±115 BP (WALDREN, 1972 ; 1974 ; ROS -
diferents per WALDREN (1982) .
Figura 17 :
Testimonis de conducta osteofágica de Myotragus balea-
ricus. Radis de Myotragus balearicus mastegats proce-
dents de la coya des Moro (Manacor, Mallorca) .
D esquerra a dreta : MNIB 60744 ; MNIB 38446 ; MNI B
38441 ; MNIB 38444 . Escala 2 cm .
Figure 17:
Evidence for osteophagous behaviour of
Myotragus bale-
aricus . Myotragus balearicus radiuses from the Cova de s
Moro (Manacor, Mallorca) . From left to right: MNIB 60744;
MNIB 38446; MNIB 38441 ; MNIB 38444 . Scale 2 cm.

29

més plausible com a reflex de I etologia d e
Myotragus balearicus (RAMIS BOVER ,
2001) .
15. Les banyes de Myotragus en forma de forca ,
interpretades com a prova de manipulaci ó
humana i, fins i tot, d intent de domesticació ,
han estat recentment revisades, arribant-se a l a
conclusió que són producte del mastegamen t
d ossos per part del propi Myotragus balearicu s
(PÉREZ RIPOLL NADAL, 2000 ; RAMIS ,
2000 ; RAMIS BOVER, 2001 ; figures 16 i 17) .
16. Les marques suposades de carnisseria sobre
ossos de Myotragus són, en els casos de le s
Figura 18 Marina de Santanyí . En aquesta zona s han trobat diverso s
tallers de sílex a I aire Iliure . A partir de les mostres recolli-
mostres que han pogut ser revisades, product e
des en superficie es va suposar una cronologia mesolítica ,
de I acció de les peces dentáries del propi ani-
descartada recentment a causa de I abséncia de paral .lel s
mal en el procés de mastegament deis osso s
tipológics amb les indústries mesolítiques del continen t
(HERNÁNDEZ et al., 2000) .
(PÉREZ RIPOLL NADAL, 2000 ; RAMIS
BOVER, 2001) . Les consideracions realitzade s
Figure 18 Santanyí coastal scrub . Severa/ flint work-sites have bee n
per GUERRERO (1999, 2000a, 2000b) pel qu e
found in this area. They were assumed to be Mesolithi c
from the collected surface samples, but this has recentl y

fa aquests tres darrers punts no s inclouen e n
been rejected on the bases of the absence of typologica l
aquesta discussió degut a les apreciacion s
paraliels with the Mesolithic industries on the mainland
fetes per ALCOVER (2000) .
(HERNÁNDEZ et al., 2000) .
17. L atribució de determinades cerámiques a u n
període neolític, al marge de la seva contra-
11. La datació Y-2682 : 3820±120 BP, pertanyent e n
dictoria situació estratigráfica (vegeu punt 8) ,
principi al nivell VIII del tal/ fronta l
s havia realitzat recorrent als paral•lelismes for-
(FERNÁNDEZ-MIRANDA WALDREN, 1974) ,
mals amb determinats tipus continentals de l
será després assignada al nivell IX del tall fron-
Neolític final i/o del Calcolític del sud de Franca ,
tal (FERNÁNDEZ-MIRANDA WALDREN ,
de Catalunya i/o del Llevant peninsular (e .g . ,
1979) .
FERNÁNDEZ-MIRANDA WALDREN, 1979 :
12. Segons apunta GUERRERO (2000b : 113-114) ,
356 ; WALDREN, 1982 : 239-240 ; GUERRERO ,
la datació 1-5516 : 5750±115 BP, assignada a l
1997 : 49 ; LULL et al., 1999 : 22) . No obstant, el s
nivell inferior de cendres, podria pertányer e n
grans recipients amb base plana, com és el ca s
realitat a un deis nivells de coprólits, segons l a
d aquestes cerámiques de Son Matge, só n
cota a la qual fou recollida la mostra datada .
comuns a I Edat del Bronze, mentre que a l
13. Totes les contradiccions esmentades als punt s
Neolític final, a la Mediterránia nordoccidental ,
anteriors, producte d interpretacions estratigráfi-
són molt més freqüents les bases arrodonides
ques diferents, juntament amb el fet que a le s
(MAYA, 1992) .
publicacions inicials sobre el jaciment els mate-
rials sien assignats a unes cotes, i fins i to t
Indústries de sílex a ( aire Iliure de la zona d e
s empri aquest terme com a sinónim de nivell ,
Santanyí (Mallorca)
provoquen dubtes raonables sobre la fiabilita t
en I atribució estratigráfica deis materials i le s
La preséncia d indústria de sílex a Mallorca é s
mostres datades, que aconsellen rebutjar-le s
coneguda des d antic (e .g ., COLOMINAS, 1915-20 ;
com a evidéncies de la cronologia proposad a
CAÑIGUERAL, 1941) . A Pilla de Mallorca s ha n
per WALDREN (1982) .
esmentat diversos tallers lítics de sílex a [ aire Iliur e
(e .g ., CARBONELL et al., 1981 ; PONS-MOYÁ
Problemes d interpretació del fet que es pret n
COLL, 1984 ; HERNÁNDEZ et al., 2000) . La primer a
datar
troballa fou realitzada als voltants de la coya des Drac
14. L evidéncia suposada més antiga de presénci a
(Santanyí) . CARBONELL et al . (1981) descriguere n
humana a la balma de Son Matge era, com s h a
per primera vegada un conjunt microlític de sílex a
explicat, la gran acumulació de coprólits d e
partir d una recollida superficial . L assignació cronoló-
Myotragus, interpretada com a prova de I esta-
gica d aquest conjunt no és clara . CARBONELL et al .
bulació d aquest animal . El registre d acumula-
(1981 : 80) parlaren d un context del "Neolític precerá-
cions semblants als dipósits paleontológics d e
mic de Mallorca" i, sense precisar gaire atribu iren e l
la coya des Moro i de la coya Estreta indique n
conjunt trobat al "període més antic de les cultures
que aquest fet s ha d interpretar d una manera
prehistóriques balears trobades fins ara", en el senti t
30

cronologia "mesolítica" per als jaciments de Santanyí ,
ja que no existeixen paral•lels tipológics amb les série s
epipaleolítiques peninsulars ni del Rosselló -
Llenguadoc, a diferéncia del que manté GUERRER O
(1997 ; 2000b) .
El grau de solidesa de les evidéncies disponibles per -
met descartar les indústries de sílex a ( aire Iliure de l a
zona de Santanyí com a jaciments claus de la Prehistóri a
del PC, a partir de les següents consideracions .
Naturalesa deis materials datats
Figura 19 : Mostres de la presumpta obsidiana procedents deis vol-
1. La inexisténcia de datacions directes sobre e l
tants de I avenc de I Aigua (Escorca) . D acord amb I anális i
sílex treballat . El fet que una indústria lítica deter-
mineralógica realitzada pel Dr P . ENRIQUE (Universitat de
minada sense context estratigráfic pugui se r
Barcelona), no es tractaria d obsidiana . La composici ó
mineralógica suggereix que es pot tractar de vidres de fosa .
diacrónica fins i tot amb els seus paral•lelisme s
més clars introdueix un element d incertesa insu-
Figure 19: Samples of the presumed obsidian from the area surroun-
perable en I establiment de la seva cronologia .
ding the Avenc de 1 A/gua (Escorca) . According to the mine-
ralogic analysis made by Dr F ENRIQUE (Universitat d e
Barcelona), they are not obsidian. Their mineralogic com-

Problemes d interpretació del fet que es preté n
position suggests that they may be of foundry glass .
datar
2. La inexisténcia de paral•leis clars amb le s
de FERNÁNDEZ-MIRANDA (1978) . PONS-MOYÁ
indústries continentals de sílex (HERNÁNDE Z
COLL (1984) i WALDREN et al . (1984) esmenten nou s
et al., 2000) és un altre element que cal desta-
conjunts lítics principalment a la zona de Santany í
car. Les interpretacions cronológiques anteriors
(figura 18) . PONS-MOYÁ COLL (1984) amb molt a
[e .g ., les suggerides per CARBONELL et al.
precaució avancaren -com a hipótesi de trebali, adme-
(1981) i PONS-MOYÁ COLL (1984), i les con-
tent la manca d elements de judici definitoris i l a
siderades fermes per LEWTHWAITE (1989) i
necessitat de I excavació sistemática deis jaciment s
GUERRERO (1995 ; 1997 ; 2000b)] no esta n
prospectats (PONS-MOYÁ COLL, 1984 : 847-848) -
suportades per cap evidéncia sólida .
que podia haver-hi hagut una preséncia humana ante-
rior al Neolític . Aquesta possibilitat de preséncia pre-
Tallers lítics de Son Real (Santa Margalida ,
neolítica és mantinguda per WALDREN et al. (1984 )
Mallorca )
per al jaciment del Rafal deis Porcs . Aixó ho argumen-
ten PONS-MOYÁ COLL (1984) a partir de I absénci a
GUERRERO (1997 : 34-35) doné a conéixer la tro-
de restes cerámiques prehistóriques en superficie, d e
baila d un taller lític a Son Real, a la badia d Alcúdia ,
I acumulació de restes de mol•luscs marins, amb cert s
amb instruments de "tradición claramente paleolítica" .
paral•lels amb algunes manifestacions d e
HERNÁNDEZ et al . (2000) realitzen I estudi acurat dei s
I Epipaleolític continental, i de la trobalia d uns percen-
materiais lítics de Son Real, i descarten I atribució cul-
tatges entre els instruments lítics recollits semblant s
tural proposada per GUERRERO (1997) .
als d alguns jaciments epipaleolítics de la Mediterráni a
occidental . Aquest argument fou emprat a treballs pos-
Troballes d obsidiana (Escorca, Mallorca )
teriors per defensar una preséncia humana a Mallorca
anterior al Neolític (LEWTHWAITE, 1989 : 545) . GUE-
L obsidiana és una roca volcánica inexistent a
RRERO (1997 : 34 ; 2000b : 119) situa aquests conjunt s
Mallorca . S ha emprat durant la Prehistória com a
dintre del capítol deis primers pobladors de le s
matéria prima per fer utensilis . Al Ilarg de tot el Neolíti c
Balears, indicant que els paral•lels tipológics més clar s
está documentat el comerc d obsidiana a l a
d aquestes indústries es trobarien : 1) en contextos epi-
Mediterránia central (TYKOT, 1996) .
paleolítics del continent, mentre que no es troba re s
CARBONELL et al. (1981 : 80) esmentaren la recen t
semblant al Neolític continental (GUERRERO 1997 :
descoberta de restes d obsidiana a una localitat de l a
35) ; i 2) en contextos tardomesolítics (GUERRER O
serra de Tramuntana (figura 19) . La preséncia d obsi-
2000b : 118) . LULL et al. (1999 : 15-16) i HERNÁNDE Z
diana a Mallorca és recollida també per GUERRER O
et al . (2000 : 361) dubten de I atribució cronológica qu e
(1995 : 17 ; 1996a : 806) i HERNANDO (1999 : 184) .
els diferents autors han donat als taliers de sílex a ( ai-
Aquesta presumpta obsidiana no ha estat confirmad a
re !Hure de Mallorca . Creuen que no está provada un a
per troballes posteriors .
cronologia mesolítica i que no és descartable que sie n
El grau de solidesa de les evidéncies disponible s
indústries coetánies a jaciments calcolítics . Aquest s
permet descartar les indústries d obsidiana de Mallorc a
autors indiquen que no es pot considerar correcta una
com a jaciments claus de la Prehistória del PC . El s
31

Figura 20 :
Suposat cap de Capra gravat a la coya de Betlem, am b
cópia del seu calc. El calc no inclou solcs de la roca qu e
presenten la mateixa textura que els suposats gravats . E l
tipus de banyam que s ha dibuixat al calc del cap de capr í
suposat correspon al banyam de Capra ibex, i és un tipu s
de banyam desconegut a les cabres orades mallorquine s
(Capra hircus), les quals presenten un banyam dret a l a
base, peró divergent i en espiral cap als extrems (ALTA-
BA, 2000), que mai podria ser representat en norma late-
ral com el d una Capra ibex. Foto G . Santandreu .
Figure 20:
Supposed
Capra head engraved in the Cova de Betlem ,
together with a copy of its tracing. The tracing does no t
show grooves in the rock that are identical in textura t o
those in the supposed angraving . The type of horn shown
in the tracing resembles that of Capra ibex, and it is a typ e
of horn unknown on Mallorcan feral goats (Capra hircus),
whose horns are straight at the base and diverge and spi-
ral towards their ends (ALTABA, 2000) and which could
nevar be representad in lateral view as those of a
Capr a
ibex . Photo G . Santandreu .
vidres trobats no són d origen volcanic . Podrien se r
que amb tota reserva, com a una representació d un a
restes d escória de tallers de fosa d algun metall a [ ai-
escena de caca de Myotragus balearicus . GUERRER O
re lliure (Dr P. ENRIQUE, Univ. Barcelona, com .pers .) .
(1996a ; 1996b ; 1997), després de veure ls i de notifica r
No es disposa de dades precises sobre la cronologi a
que s havia fet un nou cale del panell, no rebutja l a
d aquests tallers, ni tan sois sobre els metalls que s h i
interpretació de ROSENSTIGL ROSSELLÓ-BOR-
devien obtenir . Una peca alada d aquest vidre de fosa
DOY (1976), i situa aquests gravats dintre de la tradi-
ha estat recentment trobada a [ entrada de la coy a
ció de I art esquemátic postpaleolític del Llevant ibéric .
Estreta, juntament amb cerámica pretalaiótica (RAMI S
LULL et al . (1999) suposen que els gravats de la coya
QUINTANA, en premsa), cosa que fa sospitar qu e
de Betlem han de correspondre com a mínim a
provengui de foses realitzades d aquella época . Hi ha
moments avancats del Neolític peninsular, sens e
sospites que pugui tractar-se de tallers de fosa d e
excloure que sien posteriors al IV mil•lenni cal BC . Mé s
coure, donat que és el metall que requereix una tem-
endavant CALVO et al . (1999), que identifiquen molt s
peratura de fusió més baixa, assolible sense una gra n
més gravats que els inicialment descrits per RIPOLL
infraestructura (e .g ., OZMENT, 1999) . Aixó tamb é
ROSSELLÓ-BORDOY (1959), suggereixen que serie n
recolzaria la interpretació que puguin ser reste s
posteriors a ( arribada deis primers pastors a Mallorca ,
prehistóriques . No obstant, a falta d estudis més acu-
la qual situen després del 3972 cal BC, a partir de l
rats sobre aquestes peces, considerara que es tract a
valor modal de les restes datadas de la coya de So n
d una documentació poc sólida que, a hores d ara, h a
Gallard (vegeu més a sota) .
de ser deixada de banda pel que fa I estudi del P C
El grau de solidesa de les evidéncies disponible s
entre els humans i la naturalesa prístina de les Balears .
permet descartar la coya de Betlem com a jacimen t
clau de la Prehistória del PC, a partir de les següents
Cova de Betlem (Deiá, Mallorca )
consideracions .
La coya de Betlem és una localitat on es van des-
Problemes d interpretacíó del fet que es pret n
criure una série de gravats prehistórics (RIPOLL
datar
ROSSELLÓ-BORDOY, 1959 ; ROSENSTINGL ROS-
1. No hi ha cap testimoni só[id a la coya de Betle m
SELLÓ-BORDOY, 1976 ; CALVO et al., 2000) . RIPOL L
de gravats fets per percussió, técnica que és l a
ROSSELLÓ-BORDOY (1959) identificaren dues figu-
que identifiquen RIPOLL ROSSELLÓ-BOR-
res antropomorfes, un zoomorf estilitzat i un grava t
DOY (1959), GUERRERO (1997) i CALVO et al.
triangular, indicant que hi havia altres elements d inter-
(1999) com a la utilitzada per a la seva realització .
pretació dubtosa . Es va apuntar la possibilitat que e l
2. La major part deis gravats suposats presentat s
zoomorf representas un Myotragus balearicus, espéci e
per CALVO et al. (1999) no ho són . Són tan soi s
que aleshores no se sabia fins quan havia sobreviscut .
textures naturals d erosió i de corrosió de l a
Posteriorment ROSENSTINGL ROSSELLÓ-BOR-
roca calcária, conseqüéncia directa de diferent s
DOY (1976), a partir de les dadas cronológiques que j a
processos de meteorització . Aquests gravat s
s havien postulat per a la Prehistória arcaica mallorqui-
suposats no tenen res a veure amb el que a l a
na a partir de I estudi de la coya de Moleta i de la balm a
península Ibérica i a tot el món es presente n
de Son Matge, reinterpretaren el conjunt de gravats, bé
com a gravats . Dintre d aquests gravats supo -
32

Capra ibex, i és un tipus de banyam desconegu t
a les cabres orades mallorquines (Capra hir-
cus), les quals presenten un banyam dret a l a
base, peró divergent i en espiral cap al s
extrems (ALTABA, 2000), que mai podría se r
representat en norma lateral com el d un a
Capra ibex, espécie que, d acord amb el qu e
sabem, mai ha viscut a Mallorca .
3. Alguna de les línies identificades per RIPOLL
ROSSELLÓ-BORDOY (1959) -concretament ,
una de les que interpreten com a un antropo-
morf- podrien ser realment resultats de manipu-
lacions humanes, peró és molt dubtós que n i
tan sois es puguin identificar com a gravats
prehistórics .
Cova des Morts de Son Gallard (Deiá, Mallorca )
La possessió de Son Gallard está situada al term e
de Deiá, en un pla al peu deis cims del puig del Teix .
Aquest pla está limitat a la part de la mar per un cingl e
que assoleix localment els 100 m d algada . Als peus de l
cingle hi ha la petita balma, coneguda des d antic co m
a coya des Morts per haver-s hi trobat enterrament s
prehistórics . Aquesta balma presenta conglomerats a
la base i calcáries grises bioclástiques del Burdigaliá a
la pan superior. Les dimensions són ben modestes : en
planta té 33 m de (largada seguint la penya i 9 m e n
direcció perpendicular. Actualment una paret de factu -
Figura 21 Cova des Morts de Son Gallard (juny 2001) . D aquest a
coya prové la datació BM-1994R : 5160±100 BP (4240-3730
cal BC 2Q, realitzada sobre una mostra de carbons, la qua l
fou associada a una fragmenta de cerámica neolítica qu e
roma-len inédita (WALDREN, 1986) . Aquest resultat és pres
amb reserves a certs treballs (e .g ., LULL et al., 1999), dona t
que mai s han publicat en detall els resultats de I excavaci ó
d aquest jaciment . Les datacions realitzades sobre carbons
vegetals d origen desconegut s han de descartar com a pro -
ves sólides per a la cronologia de la preséncia humana .
Foto G . Santandreu .
Figura 21 Cova des Morts de Son Gallard (June, 2001) . The date BM-
1994R : 5160±100 BP (4240-3730 cal BC 2Q of a charcoal
sample comes from this cave, which was ascribed to frag-
ments of unpublished Neolithic pottery (WALDREN, 1986) .
This dating is accepted with reservations in certain works
(e.g., LULL et al ., 1999), as the results of this excavation
have never been published in detall . The datings of charco-
al of unknown origin have to be rejected
as robust proofs for
the chronology of the human presence . Photo G.
Santandreu .

sats, que no són tals, s inclou particularment e l
cap de caprí (figura 20), que d acord am b
CALVO et al . (1999) seria la figura zoomorfa
més clara del conjunt . Aquesta figura suposad a
no tan sois no és res, sinó que el tragat que e s
presenta com el seu calo no respon exactament
al dibuix de la textura de corrosió corresponen t
existent a la coya . S ha d afegir que el tipus d e
banyam que s ha dibuixat al calc del cap d e
caprí suposat correspondria al banyam de
33

ra moderna -no prehistórica- tanca tot I espai . Una gra n
Molt probablement la llar de foc suposada no és tal llar ,
pedra ortostática está ficada dins la paret moderna .
sinó simplement pedres calcinadas . En la nostra opi-
La coya des Morts de Son Gallard (figura 21) va se r
nió, aquesta troballa no té res a veure amb l a
excavada entre 1960 i 1965 (WALDREN, 1982 : 193-
Prehistória de les Balears .
194) . A més d una ocupació talaiótica, s hi documenta-
ren dos enterraments en cista i restes de nivells d ha-
Cova des Moro (Manacor, Mallorca )
bitació, en ambdós casos esmentant-se la presénci a
de cerámica de tradició campaniforme i associant-s h i
La coya des Moro ha estat recentment descrita pe r
la datació sobre carbons Y-1789 : 3790±80 BP (2470-
TRIAS (2000), qui en presenta la topografia . Aquest a
1970 cal BC 26) a un deis enterraments (WALDREN ,
cavitat conté un jaciment arqueológic i paleontológi c
1982 : 194-196) . Posteriorment es publicá una nov a
(figura 22) que es ve excavant des de 1995 . E n
datació d aquest jaciment sobre una mostra de car-
referéncia a I ocupació prehistórica, se n han publica t
bons, que figuren com recol•lectats I any 1983, amb e l
dues datacions (GUERRERO, 2000a), una realitzad a
resultat de BM-1994 : 4760±50 BP (WALDREN, 1986) ,
sobre un os humá (UtC-7878 : 3840±60 BP, 2470-213 0
i poc després va ser corregida passant a convertir-s e
cal BC 215 ; GUERRERO, 2000b : 154) i I altra sobre un a
en BM-1994R : 5160±100 BP (BOWMAN et al., 1990 :
mostra de carbons (UtC-7877 : 3961±42 BP, 2580-230 0
76), la qual es tradueix en una datació calibrada que t é
cal BC 2o ; GUERRERO, 2000b : 154) . Per una altra
un interval 20 de 4250-3700 cal BC . La datació fo u
banda, es disposa d una datació inédita realitzad a
associada a uns fragments de cerámica neolítica qu e
sobre una mandíbula d un caprí introduTt (Beta -
romanen inédits (WALDREN, 1986 : 102) . Aquest resul-
155645 : 3750±40 BP, 2290-2030 cal BC 2o) .
tat és pres amb reserves a certs treballs (e .g ., LULL et
La datació realitzada sobre os humá (UtC-7878 )
al ., 1999 : 21), donat que mai s han publicat en detal l
constitueix, a hores d ara, una de les proves sólida s
els resultats de I excavació d aquest jaciment .
més antiguas de preséncia humana a les Balears .
El grau de solidesa de les evidéncies disponible s
D acord amb els criteris exposats préviament, la lectu-
permet descartar la coya des Morts de Son Gallar d
ra directa de la datació UtC-7878 indicaria exclusiva-
com a jaciment clau de la Prehistória del PC, a partir d e
ment que la preséncia humana a Mallorca és anterio r
les següents consideracions :
al 2130 cal BC (límit superior de I interval 26), amb un a
probabilitat p > 95% . No obstant aixó, s ha de tenir e n
Naturalesa deis materials datat s
compte que existeix un element d incertesa que n o
1. La datació presentada s ha realitzat sobre car-
está totalment controlat . Es tracta del desconeixemen t
bons vegetals .
de la dieta de I individu sobre el qual es va fer la data -
ció UtC-7878 . Tot i que no es disposa del valor 8
Relació estratigráfica
tenint en compte la proximitat del jaciment a la mar, n o
2. Mai s ha publicat el context detallat de I excava-
es pot excloure taxativament que aquest individu con -
ció de la coya des Morts de Son Gallard (LUL L
sumís aliments marins, i, per tant, que la datació obtin-
et al., 1999 : 21) . WALDREN (1986 ; 1997) ,
guda pugui ser aproximadament un centenar d any s
GUERRERO (2000a : 27 ; 2000b : 158) i CALV O
més antiga que I edat real de I individu (segons ( estim a
et al. (1999 : 19) accepten aquesta datació, per ó
presentada per VAN STRYDONCK MAES, 2001) . E n
a altres treballs que tracten el tema, és obviad a
conseqüéncia, d acord amb aquesta estimació s ha d e
o rebutjada (e .g ., CASTRO et al., 1996 ; LULL et
concloure que la datació UtC-7878 suggereix que l a
al ., 1999 : 21) pel desconeixement del seu con-
preséncia humana a la coya des Moro és anterior a ca .
text .
2030 cal BC .
Una segona aproximació a I edat real deis osso s
Platja prop d es Caló (Artá, Mallorca )
humans datats de la coya des Moro es basa en l a
metodologia proposada per BARRETT et al. (2000) .
L única menció que existeix sobre la preséncia d u n
Aquests autors consideren que el millor métode pe r
nivell d ocupació paleolític a les Balears va ser realit-
estimar el percentatge de carboni d origen marí que e s
zada per RÓDHENBURG (1992) . A unes dunes fóssil s
troba en el col•lagen deis ossos datats deriva de I aná-
trobades prop des Caló, Artá, aquest autor va troba r
lisi deis isótops estables de carboni . La mostra datad a
unes pedres cremades que va atribuir a una llar de fo c
(UtC-7878) presenta un valor de C 13 de -19,5 oio o
d origen antrópic . La descripció de la troballa presenta
Aplicant la metodologia proposada per BARRETT et al .
una ceda similitud a la realitzada a la coya de Canet, l a
(2000), aquesta xifra indicaria que en torn d un 12,76 %
qual fou interpretada també com a les restes d una lla r
del carboni del col•lagen datat seria d origen marí . L a
de foc per KOPPER (1984) i GUERRERO (2000a ,
correcció de I edat aparent subministrada per la dataci ó
2000b) . En aquest cas el nivell fou datat en fa 26680 +
UtC-7878 seria d uns 51 anys sobre el seu valor modal ,
3050/-2200 anys . Aquesta troballa ha passat desaper-
i la datació corregida seria de 2460-2030 cal BC 2o .
cebuda a la bibliografia arqueológica de les Balears .
Aquesta aproximació coincideix, en el seu extrem mé s
34

Figura 22 : Cova des Moro, sector IV (maig del 2001) . Aquest jacimen t
Figure 22: Cova des Moro, sector IV (May. 2001) . Th s paleontologica l
arqueológic i paleontológic es ve excavant des de 1995 . E n
and archaeological site has been under excavated since
referéncia a I ocupació prehistórica, se n han publicat dues
1995. Regarding its prehistorical occupation, two dating s
datacions (GUERRERO, 2000a), una realitzada sobre un os
ha ve been published (GUERRERO, 2000a) . One of them ,
humá (UtC-7878 : 3840±60 BP, 2470-2130 cal BC 2n) i [ al-
made on human bones (UtC-7878: 3840±60 BP, 2470-2130
tra sobre una mostra de carbons (UtC-7877 : 3961±42 BP ,
cal BC 2n), and the other one (UtC-7877: 3961±42 BP,
2580-2320 cal BC 2o) . Una tercera datació (Beta-155645 :
2580-2320 cal BC 2o) on a charcoal sample. A third dating
3750±40 BP, 2290-2030 cal BC 2o) tete sobre una mandí-
(Beta-155645 : 3750±40 BP, 2290-2030 cal BC 2o), made
bula d un caprí introdu it pels humans, procedeix d aques t
on a mandible from a Caprinae introduced by man, come s
indret . Foto P. Alburquerque .
from this parí of the cave . Photo P. Alburquerque .
recent, amb la basada en les estimacions de VA N
Son Ferrandell-Olesa, Old Settlemen t
STRYDONCK MAES (2001), i indicarla que la data -
(Valldemossa, Mallorca )
ció UtC-7878 implica que la preséncia humana a l a
coya des Moro és anterior a ca . 2030 cal BC .
Es tracta d un assentament a ( aire Iliure que ha Iliu-
Per una altra banda, la datació Beta-155645, realit-
rat una amplia seqüéncia cronológica i cultural (e .g . ,
zada sobre una mandíbula d un caprí introdu it d ali-
WALDREN, 1984 ; 1987), peró amb greus probleme s
mentació exclusivament terrestre, demostra inequívo-
quant a la contextualització estratigráfica de la infor-
cament, amb una p > 95%, que la preséncia humana a
mació (SANDERS, 1988 ; COLL, 2000 : 376) . La inter-
la coya des Moro és anterior al 2030 cal BC .
pretació del jaciment ha estat objecte d una detallad a
Pel que fa a la segona datació publicada (UtC -
revisió, realitzada a partir de la bibliografia existen t
7877), no s ha de considerar com a testimoni sóli d
(LULL et al ., 1999 : 29-32) .
d una cronologia primerenca de preséncia human a
La datació més antiga Iliurada pel jaciment, i alhora
donat que s ha realitzat sobre carbons vegetals . En
la més antiga associada a materials de tradició campa-
conseqüéncia, a partir deis criteris emprats en aques t
niforme a Mallorca, realitzada sobre carbons vegetals ,
treball, és descartable com a prova sólida per a I esta-
és BM-1843R : 4030±110 BP (2900-2200 cal BC 2n) .
bliment d un terminus ante quem per a la presénci a
Les següents datacions en antiguitat, realitzades sobr e
humana . No obstant, aquesta datació és rellevant pe r
carbons o sobre material desconegut, se situen entre l a
a I establiment d un terminus post quem (veure més a
fi del III mil•lenni cal BC i I inici del següent [QL-1636 :
sota) .
3790±90 BP (2500-1950 cal BC 2o), QL-1592 :
35


3700±30 BP (2200-1970 cal BC 2a) i BM-1981R :
regates de corrosió citadas més amunt que pode m
3640±100 BP (2300-1650 cal BC 2a)] . Totes aqueste s
veure a la secció BB de la topografia . La intensitat d e
datacions, en estar realitzades sobre carbons vegetal s
la destrucció de la cavitat, principalment a la sala i a l a
o sobre mostres no descritas, són descartables com a
dolina, ens fa pensar en una edat molt reculada per a
proves sólidas de cronologia de preséncia human a
I inici de la seva génesi . A banda deis processos d es-
arcaica .
fondrament de la própia coya, cal pensar en una per-
llongada acció erosiva epigea que podria haver canvia t
Coval Simó (Escorca, Mallorca )
el paisatge, fent desaparéixer formes superficials, co m
ara dolines prou grans per justificar la circulació hídrica
El trobam a la serra de Cúber, a I esquena qu e
necessária per excavar una cavitat d aquest volum .
separa la coma de Son Torrella del pla de Cúber, a 92 0
GUERRERO (2000a : 27) esmenta una ocupaci ó
m d altitud, excavat en les calcáries massives del Lia s
tardoneolítica en aquest jaciment, que es troba en vie s
inferior . És la cavitat d interés arqueológic rellevan t
d excavació . Anteriorment GUERRERO (1999 : 568 )
situada a més altitud de Pilla .
situava I abandonament ca . 2400-2300 cal BC . COL L
Es tracta d una caverna de poc desenvolupament .
(2000 : 379) i GUERRERO (2000b : 155) indiquen, paró ,
Si comptam la part que podríem dir exterior (és a dir, l a
que en estar basada aquesta estima cronológica úni-
dolina que la completa pel sud-est), la suma de la poli-
cament amb paral•lels cerámics amb altres jaciment s
gonal arriba als 162 m, mentre que la part que própia-
d estratigrafia problemática (tals com Son Matge i So n
ment és cova només assoleix els 88 m . Tot i tenir ta n
Ferrandell-Olesa), es fa necessária la confirmació pré-
poc desenvolupament presenta una notable complica -
via de la informació procedent d aquests darrers .
ció . Está formada per tres parts ben diferents : la sal a
La datació d un queixal de Caprinae introdui t
superior (on hi ha el jaciment arqueológic), la galeri a
(cabra/ovella ; MNIB 80508 ; COLL, 2001) procedent d e
inferior (amb dues entradas), i la dolina (que, a afecte s
la unitat estratigráfica 35, que representa aparentmen t
de penetració humana, está aillada de les altres dues) .
el nivell d ocupació humana més antic excavat fins a l a
La sala superior és ovalada ; les dimensions en plant a
data del jaciment, ha donat el resultat de Beta-154196 :
són de 14 m per 10 m, si bé que un abisament n h a
3760±40 BP (2300—2030 cal BC 2a) . Aquesta dataci ó
deixat la meitat descoberta . El pis és pla, amb algun s
permet afirmar amb una p > 95% que la presénci a
blocs producte de I enderrocament del sótil . Tanmateix ,
humana més antiga fins ara documentada a la cova é s
la majoria de blocs va ser retirada en comengar els tre-
posterior al 2300 cal BC, amb la qual cosa el seu aban-
balls arqueológics . A la galeria inclinada s hi entra pel s
donament fou inqüestionablement posterior a aquesta
dos extrems : el superior comunica amb la sala supe-
data . Una altra datació presentada per COLL (2001 )
rior, mentre que a la part baixa s hi entra per un pou e n
confirma que I abandonament seria ben posterior a
forma d embut, més ample que la galeria . La dolin a
aquesta data . A horas d ara, aquesta datació represen -
devia ser una sala que va passar per ull . Només el cos-
ta I evidéncia sólida més antiga de preséncia human a
tat de mestral presenta les parets en balma típique s
a Mallorca, la qual seria, amb una p > 95% anterior a l
d una dolina d esfondrament . Si bé actualment la gale-
2030 cal BC .
ria i la dolina estan desconnectades, és segur que for-
men part de la mateixa cavitat, tant per proximitat co m
Cova de sa Tossa Alta (Escorca, Mallorca )
pel fet que els sediments del fons de la galeria sembl a
que hagin arribat, almenys en part, des de la dolina . L a
Aquesta cavitat la trobam als aspres costers de l a
seva morfologia presenta els dos aspectes extrems d e
cara nord del puig Caragoler de Femenia, a 670 m
I erosió en el madi hipogeu : corrosió i esfondraments
d algada, i davall d un cingle que fa un bec agullonat . E l
clástics . Cal destacar, en el primer aspecte, els pen-
cingle domina soberg un paisatge desolat de carritxe-
dants i
regates de corrosió que trobam al sostre de l a
res i esquetjars que davallen cap a la mar, on more n
galeria .
vora el Corral d en Figuera . No és gaire enfora del cam í
L inici de la génesi d aquesta cavitat I hem de cerca r
que des del col) deis Ases (entre el puig Roig i el pui g
en I excavació en la zona freática . Els trets morfológics
de Femenia) fins al col) Ciuró, volta el puig de Femenia ;
citats són prou explícits . Aixó ens obliga a suposar I e-
concretament és devora el camí que davalla en ziga-
xisténcia d una capa freática penjada a una carena d e
ziga cap a les cases abandonadas deis Fornets .
la Serra molt per damunt els nivells de base ganarai s
Aquest darrer camí sud del que hem citat abans, a l a
situats als fons de les valls . Tanmateix, els exemples
part situada davall del col) des Pinotons .
d aquest fenomen són prou abundants parqué no en s
La caverna s obri en el contacte entre les calcárie s
resulti insólit (e .g ., TRIAS, 1982) . Els conductas inicial s
massives grises del Lias i les margocalcáries d e
evolucionaren en dues sales unidas per una galeri a
I Infralias . Está constituida per una sola sala inclinada .
inclinada . En un moment indeterminat, peró molt antic ,
La planta és arrodonida i de 30 m de diámetre, i s es-
la davallada del nivell piezométric deixaria part de l a
treny a la part de la boca, on només té uns 12 m d am-
cavitat en sec, moment en el qual s excavarien les
piada ; la superfície aproximada és devers 900 m 2 . E l
37

cap al sudoest conseqüéncia del plegament . Les mar-
gocalcáries han creat un nivell de base local per a l a
Secció longitudina l
circulació hídrica . Aquesta ha excavat la cavitat seguin t
el junt d estratificació on entren en contacte les due s
formacions, podem suposar que al principi en régi m
freátic i prop de la surgéncia del sistema . La zona d in-
filtració la tenim a les tosses i costers de la part alta d e
-8,5 0
la muntanya . En restar en sec la roca per desaparici ó
c
de la capa freática s ha establert una infiltració vados a
0
10
que ha provocat importants esfondraments clástics qu e
m
s han aturat en un estrat ; per tant, és per aixó que e l
sótil de la cavitat és llis, seguint I estrat . Els dipósits d e
terra vegetal arrossegada de ( exterior i les obres d e
condicionament han configurat I aspecte final de l a
caverna, bastant més anivellat que no devia ser aban s
de ( arribada deis human s
S ha publicat la troballa superficial d uns fragment s
cerámics en aquesta coya, anomenada erróniamen t
coya de sa Bassa (CALVO et al., 2000) . S ha suggerit ,
a partir de possibles paral•leis formals i tecnológics d e
la cerámica trobada, una assignació cronológica de l
/ -
Plant a
jaciment a la segona meitat del IV mil•lenni cal B C
COYA DE SA TOSSA ALTA
(CALVO et al., 2000 : 407) . Aquesta cronologia suggeri-
Escorc a
da s ha de descartar a partir del que s ha dit als apar-
Topografi a
M . Trias F. Comas
tats 7 i 17 de I análisi de la balma de Son Matge .
GEM
11-11-9 6
Cova Murada (Ciutadella, Menorca )
pis presenta forta inclinació a la zona propera a ( en-
Aquesta cavitat s obri a la paret occidental de l
trada i és ben pla a la part més interior . Els responsa-
barranc de I Algendar (Ciutadella, Menorca), a 80 m
bles d aquest anivellament són uns sediments de terr a
sobre el nivell de la mar. S hi accedeix: a través d u n
vegetal arressegats de [ exterior. La zona d aprop d e
caminoi estret que inclou parts picadas a la roca . H a
I entrada presenta unes grans penyes caigudes . En u n
estat descrita per MIR (1976), qui en presenta la topo-
espai entre elles és on la cavitat assoleix la fondári a
grafia . És un sistema de drenatge hipogeu de le s
máxima, que és de 10 m . El sótil és llis i la morfologi a
aigües de la marina superior. La galeria d entrada, am b
és básicament clástica . Algunas concrecions en form a
un pórtic de 11 m d algária i 9 m d amplária, conté u n
d estalagmites de poca algada es localitzen en lloc s
important jaciment arqueológic, molt espoliat .
molt concrets de la cavitat, i no són rellevants en e l
La galeria d entrada de la coya Murada va Iliurar el s
seu conjunt morfológic . El gran volum i la facilitat d ac-
anys cinquanta cinc banyes de Myotragus balearicu s
cés la fan un bon refugi o lloc d habitació, i sembl a
que haurien estat trobades en associació a cerámic a
haver estat ocupada ja des deis temps més reculat s
"neolítica" pel senyor G . Florit, conservador del Muse u
de la presencia humana a Mallorca . A més de l a
Arqueológic de Ciutadella (MERCADAL, 1959) . Am b
presencia de tests de cerámica d Horgen, alguna s
posterioritat se n han trobat més, de banyes d e
construccions ens fan palesa aquesta circumstáncia .
Myotragus, a la mateixa coya (figura 23) . Durant quas i
És tracta duna rampa-escala que davalla pel costa t
quaranta anys (MERCADAL, 1959 ; GUERRERO ,
oest i d una terrassa limitada per grans pedres ortostá-
1995 ; 1997) s ha considerat que les banyes d e
tiques a la part central de la coya just damunt dei s
Myotragus balearicus trobades a la coya Murada pro-
blocs . L espai condicionat d aquesta manera té une s
venien, com a mínim en part, deis nivells d ocupaci ó
dimensions de 4 per 10 m .
humana de la coya . WALDREN KOPPER (1968 : 44 )
Dins el procés genétic de la coya han tengut u n
consideren que diferents banyes de M . balearicu s
papar definitiu les margocalcáries citadas més amunt ,
obtingudes a coves de Menorca varen ser talladas acu-
que formen un estrat vistable a la zona nordoest de l
radament per humans i que fins i tot una d elles va se r
puig Caragoler. La seva presencia ha donat origen a l a
perforada amb I objecte de ser emprada com a un pen-
font d en Castell, situada a I indret de nom ben explica-
jaroll. Per un altre costat, aquestes trobales vare n
tiu de pla de s Argilota . Com hem dit, la coya s obri e n
donar peu a GUERRERO (1995 ; 1996a ; 1996b ; 1997 )
el contacte entre les margocalcáries i les calcáries de l
a inferir una técnica peculiar d ablació de banyes realit-
Lias inferior ; ambdós materials tenen un fort pendent
zada pels humans a Menorca, la qual es basaria en "un
38

aportaria uns indicis sólids d abséncia human a
a la coya .
Relació estratigráfica
2 . PLANTALAMOR (1997 : 327) va aconsellar pre-
caució en el tractament de la informació relativ a
a la coya Murada, donada la metodologí a
emprada en la recuperació deis materials .
ARNAU et al. (2000 : 93) indiquen que a un a
cala feta els anys vuitanta es va trobar un a
Figura 23 Banyes de Myotragus balearicus de la coya Murada.
banya de M. balearicus per sota del nivell d o-
Aquestes banyes (oren inicialment considerades com a pro-
cupació humana de la coya, i suggereixen qu e
vinents d un nivel) arqueológic (MERCADAL, 1959) i se n
les banyes trobades préviament han de se r
feren interpretacions váries [des de considera-ne algun a
com a un penjaroll (WALDREN i KOPPER, 1968) fins a
anteriors a aquesta ocupació .
considerar que eren resultats de técniques d ablació parti-
culars (GUERRERO, 1995)] . En realitat es tracia de reste s
Biniai Nou (Maó, Menorca )
d alimentació de grans águiles (ARNAU et al., 2000) i pro-
cedeixen deis nivells prehumans de la coya . Exemplars
conservats al Museu Municipal de Ciutadella (els tres d e
Aquest jaciment, excavat els anys 1997-1998 pe r
I esquerra) i al Museu del Seminari de Ciutadella (els cin c
LI . PLANTALAMOR i J .L . GÓMEZ, fou donat a conéi-
de la dreta) . D esquerra a dreta : MMC 3 ; MMC 2 ; TPN 03(1 )
73 ; MDM 80 ; TPN 03(1) 4/MDM 84 ;TPN 03(1) 5/MDM 83 ;
xer inicialment per GUERRERO (2000a), el qual I i
TPN 03(1) 7/MDM91 ; TPN 03(1) 9/MDM 85 . Escala 2 cm .
assigna una cronologia del III mil•lenni cal BC, anterio r
al 2200 cal BC . RUBINOS (2000) presenta diverse s
Figure 23 : Myotragus balearicus horns from Cova Murada . These
horns were initially considered as coming from an archaeo-
datacions realitzades sobre ossos humans . PLANTA-
logical leve/ (MERCADAL, 1959) and various interpreta-
LAMOR (2001), VAN STRYDONCK MAES (2001) i
tions of them have arisen (from some of them being pen-
PLANTALAMOR et al . (2001) presenten, de primera
dants (WALDREN KOPPER, 1968) to them being a n
example of a special horn cutting technique (GUERRERO,

má, els estudis sobre la seqüéncia cultural del jaci-
1995)). They are actually the feeding left-overs of grea t
ment, les seves datacions radiocarbóniques i la sev a
eagles (ARNAU et al ., 2000) and they come from prehuman
interpretació general .
levels of the cave. Specimens conserved at the Muse u
Municipal de Ciutadella (the three on the left) and at th e

La datació més antiga, realitzada sobre os hum á
Museu del Seminari de Ciutadella (the five on the right) .
(UtC-8949 : 3745±35 BP ; 2290-2030 cal BC 2a) consti-
From left to right: MMC 3; MMC 2; TPN 03(1) 73 ; MDM 80;
tueix, a hores d ara, la prova sólida més antiga d e
TPN 03(1) 4/MDM 84;TPN 03(1) 5/MDM 83; TPN 03(1 )
7/MDM91 ; TPN 03(1) 9/MDM 85 . Scale 2 cm .

preséncia humana a Pilla de Menorca . La lectura direct a
de la datació UtC-8949 indicaria exclusivament que l a
preséncia humana a Menorca és anterior al 2030 cal BC
(límit superior de I interval 2a), amb una probabilitat p >
simple corte vertical . Tot i que GUERRERO (1997) e s
95% . No obstant, d acord amb els criteris exposats pré-
mostra prudent pel que fa I establiment de la cronologi a
viament, i seguint VAN STRYDONCK MAES (2001), l a
de la preséncia humana a Menorca a partir de les res -
constatació que I individu sobre el que es va fer la data-
tes de Myotragus d aquest dipósit, inclou el dipósit a
ció UtC-8949 consumia peixos (tal i com demostra e l
I anomenada fase protoneolítica, que situa entre e l
valor obtingut de 8 N 1$), fa que la datació obtinguda si a
4730 i el 3000 BC .
més antiga que I edat real de I individu . Tot i que no é s
El grau de solidesa de les evidéncies disponibles
possible corregir amb molta cura les conseqüéncies de l
permet descartar la coya Murada com a jaciment cla u
consum de peix, VAN STRYDONCK MAES (2001 :
de la Prehistória del PC, a partir de les següents con-
166) suggereixen que les datacions sobre ossos d om-
sideracions :
nívors que presentin una dieta mixta han de presenta r
uns valors aproximadament un segle més antics que I e -
Problemes d interpretació del fet que es pret n
dat real deis materials . Per aixó, la lectura estricta de l a
data r
datació UtC-8949 suggereix que la preséncia humana a
1 . Les banyes de Myotragus balearicus proce-
Menorca seria anterior a ca . 1930 cal BC . Si I aproxima -
dente de la coya Murada no són resultat de cap
ció a I edat real de la mostra es fa a partir de la metodo -
manipulació humana, sitió les restes de I ali-
logia proposada per BARRETT et al. (2000), la dataci ó
mentació d un depredador alat de talla gran ,
corregida és de 2200-1970 cal BC 2a, suggerint que l a
molí probablement ( águila reial, i amb tota pro-
preséncia humana a Menorca seria anterior a ca . 197 0
babilitat es depositaren a la coya abans que h i
cal BC . A efectes práctics, i amb totes les reserves pos -
arribassin els humans (ARNAU et al., 2000) . E n
sibles, en el present treball considerarem que aquest a
realitat, contráriament al que s ha suposat fin s
datació demostra que la preséncia humana a Menorca
fa pocs anys, la datació d aquestes banyes
és anterior a ca . 1930 cal BC .
39

Es Pouás (St Antoni de Portmany, Eivissa)
peró I extracció de sediments la va engrandir . Aques t
pou comunica amb una sala irregular de 32 m per 1 5
Es Pouás és I avenc d esfondrament més especta-
m, de planta allargada en sentit E-W . TRIAS (1983) h a
cular que es coneix a Eivissa . Es troba a Ilevant del pl a
descrit la cavitat i ha presentat la seva génesi .
de Corona, entre aquest i el pla de Son Gelabert . L a
Es tracta d un avenc que va ser víctima d un a
seva boca sobre quasi dalt un pujol de 236 m . Es
extracció incontrolada de sediments que va fer malb é
Pouás rep el nom degut al pou d uns 7 m de diámetr e
bona part deis nivells superiors (FLORIT et al., 1989 ;
i prop de 19 rn de fondária que comunica la cavitat am b
COSTA FERNÁNDEZ, 1992 : 304) . Una representa -
( exterior . La fondária del pou era inicialment menor,
ció tridimensional d es Pouás es presenta a la figur a
Figura 24 Representació tridimensional d es Pouás (Sant Antoni d e
Figure 24 : Three-dimensional representation of Es Pouás (San(Antony
Portmany, Eivissa) . Dibuix M . Trias .
de Portmany, Eivissa). Drawing M . Trías .
40

Figura 25 : Es PoJás . D aquest jaciment prové una dataci ó
de suposada preséncia humana primerenca a le s
Pitiüses[CSIC-870 : 5770±100 ; 4898-4875 (2%), 4860-
4450 (97%), 4424-4397 (2%) cal BC 2a], que és rebutja-
da en el present treball .
Figure 25 : Es Pouás . The supposed dating of early huma n
presence on the Pityusics [CSIC-870 : 5770±100 ; 4898 -
4875 (2%), 4860-4450 (97%), 4424-4397 (2%) cal BC 2aJ,
which is rejected under Chis papar, comes from Chis sita.

24 . Entre 1989 i 1994 s hi realitzaren campanyes d ex-
rentment, es poden considerar com a coetani s
cavació paleontológica (figura 25) . ALCOVER et al.
sovint inclouen materials de diferent cronologia .
(1994) postulen un nivell de preséncia humana a parti r
Aquest és el cas de les presumptes associa-
de la troballa d un nivell amb abundancia d ossos cre-
cions de Rattus rattus i Nesophontes a la
mats i de fauna introduida . Aquest nivell fou data t
República Dominicana . Altres exemples més
[CSIC-870 : 5770±100 BP ; 4898-4875 (2%), 4860-445 0
propers són el de la fauna trobada en superfíci e
(97%), 4424-4397 (2%) cal BC 2G] a partir duna mos-
al final del pou de la coya des Penyal Blan c
tra d ossos d ocells no identificats (ALCOVER et al. ,
(Cabrera ; ALCOVER et al., 1997), ola trobad a
1994 ; GÓMEZ BELLARD, 1995) . Aquesta datació e s
en superfície a la coya des Tancats, a Menorc a
va considerar com a una data a la qual ja hi hauri a
(LULL et al., 1999) .
preséncia humana . Posteriorment, GUERRERO (1999 :
566) publica altres dues datacions del jaciment (UtC-
Puig de ses Torretes (Santa Eulária des Riu ,
6222 i UtC-6516), interpretant-les com a proves d e
Eivissa )
preséncia humana en aquesta cronologia . Aqueste s
dues darreres datacions són recollides també pe r
En aquest assentament a ( aire lliure es va obteni r
COSTA BENITO (2000) a partir de la publicació pré-
una datació realitzada a partir d un os de bou (UtC -
via . Aquestes datacions es realitzaren sobre ossos cre-
8319 : 3645±42 BP ; 2140-1880 cal BC 2e ; COSTA
mats pertanyents a una espécie de rascló nova per a l a
BENITO, 2000 : 244) . GUERRERO (2000a : 28) atri-
ciéncia, encara no descrita (Rallus n . sp ., figura 26 ;
bueix aquestes restes al 2100 cal BC . Aquesta dataci ó
UtC-6222 : 6130±80 BP, 5300-4840 cal BC 26 ; dataci ó
constitueix, a hores d ara, la prova sólida de presénci a
realitzada sobre un fragment distal de tibiotars) i a un a
humana més antiga a Pilla . No obstant, d acord amb el s
oca de talla petita (Anser aff . erythropus, figura 27 ;
criteris exposats préviament, la lectura de la dataci ó
UtC-6516 : 5650±60 BP, 4670-4350 cal BC 2G ; dataci ó
UtC-8319 indica exclusivament que la preséncia huma-
realitzada sobre un fragment distal de tibiotars), i vare n
na a Eivissa és anterior al 1880 cal BC (límit superio r
ser fetes per conéixer fins quan havien sobreviscu t
de I interval 2a), amb una probabilitat p > 95% .
aquestes espécies, desaparegudes a I actualita t
d Eivissa, i no parqué aquests ossos es trobassin a ca p
DELIMITACIÓ D UN TERMINUS POST QUEM
context arqueológic .
A I actualitat no es consideren aquestes datacion s
Indicis d abséncia d humans a les Balears
com a proves sólides ni tan sois com a indicis sólids d e
Capítol apart mereixen els indicis d abséncia d hu-
preséncia humana a Pilla a partir de dues considera-
mans a les Balears i la seva cronologia . A partir del qu e
cions .
esdevé a altres illes del món, consideram aquí quatre
tipus d indicis sólids d abséncia d humans a le s
Problemes d interpretació del fet que es pret n
Balears : abséncia deis elements culturals diagnóstics
datar
d una época determinada i d ámplia difusió a I area cir-
1. En primer lloc, els estudis recents de BENNET T
cumdant, preséncia d espécies endémiques singulars
(1999) i OLSEN (1999) posen en dubte que h i
a les illes susceptibles de ser esvaides de les illes rer e
hagi una correlació entre els ossos cremats i
( arribada deis humans, canvis en la vegetació pre-
alguna implicació cultural directa .
sumptivament imputables a ( arribada deis humans i
2. En segon lloc, els estudis de MACPHEE et al .
canvis en la sedimentació presumptivament vinculats a
(1999) apunten que fins i tot nivells que, apa -
( arribada deis humans .
41

ES
±0
POUÁS
SANT ANTON I
-6
Topografi a
M. TRIAS
J.A .ALCOVE R
7-10-8 9
-18,30
Secció AA
Seccion s
0
6 m
- 2,40
-4,30
-10
Secció B B
Secció abcd e
B
A
Plant a
F
0
4
® m
42

Abséncia d elements culturais diagnóstics d un a
época determinada a I área circumdan t

Determinats elements culturais tenen la peculiarita t
de pertányer únicament a un període cultural, amb un a
cronologia determinada . A les Balears no s ha troba t
fins ara cap deis "fóssils directors" que caracteritze n
I Epipaleolític i el Neolític antic de les regions circum-
dants . La cronologia de les diferents perioditzacion s
habitualment reconegudes a ( área oriental de la penín-
sula Ibérica i deis estils de campaniforme es present a
a la figura 28 .
A cap localitat arqueológica de les Illes Balears s h a
registrat indústria lítica de tradició epipaleolítica o
mesolítica, contráriament al que es podria esperar s i
els primers colonitzadors humans haguessin esta t
capadors-recol•lectors preneolítics . També hi ha un a
abséncia completa d elements culturais del Neolíti c
antic, tals com cerámica cardial/epicardial (BERNA-
BEU, 1989 : 123), els quals, en canvi, s han trobat a
Córsega i Sardenya en dipósits arqueolágics de crono-
logia neolítica (eg, TYKOT, 1994) i a la zona oriental d e
la península Ibérica fins a les darreries del V mil•lenn i
cal BC, o fins i tot més recentment (e .g ., MESTRES
MARTÍN, 1996) . Per una altra banda, mai s ha troba t
obsidiana a les Balears (vegeu un poc més amunt) . A
la Mediterránia occidental hi va haver un important trá-
Figura 26 : Restes de Rallus n .sp . procedents d es Pouás . A : Crani i
fic d obsidiana durant prácticament tot el Neolíti c
fragment de mandíbula (caixa craniana, MNIB 19153 ; pre-
(TYKOT, 1996) . L abséncia de tots aquests elements
maxil .lar, MNIB 19347 ; fragment de mandíbula, MNI B
suggereix una arribada més tardana a les darreries de l
29877) . B : Ossos de rala (húmer, MNIB 29853 ; ulna, MNI B
29869 ; carpometacarpiá, MNIB 29875) . C : Ossos de rala
V mil•lenni cal BC i s adiu bé amb una arribada tardan a
de Rallus aquaticus per comparació . Un os termoalterat
deis primers colonitzadors humans a les Balears .
d aquesta espécie va subministrar la datació UtC-6222
Aquesta arribada hauria d haver estat posterior a l a
(6130±80 BP, 5240-4840 cal BC 2a) . Escala 2 cm . Foto M .
McMinn .
desaparició funcional de les indústries de I Epipaleolíti c
i del Neolític antic a ( área circumbalear (RAMIS
Figure 26: Rallus n .sp . fossil remains from Es Pouás . A : Skull an d
ALCOVER, 2001b) . D altra banda, els elements mate-
mandible fragment (braincase, MNIB 19153; premaxillar,
MNIB 19347; jaw fragment, MNIB 29877). B: Wing bone s

rials trobats a I arxipélag balear, amb una cronologi a
(humerus. MNIB 29853; ulna, MNIB 29869 ; carpo-metacar-
més antiga, com són la cerámica de tradició campani-
pus . MN/B 29875) . C: Wing bones of Rallus aquaticus for
forme, els brapals d arquer, els ganivets de sílex tabu-
comparison . A thermoalterated bone of this species gave
the dating UtC-6222 (6130±80 BP55240-4840 cal BC 2o) .
lar amb talls de retoc pla, o les mostres d arquitectura
Scale 2 cm . Photo M . McMinn .
megalítica, poden no ser anteriors a I Edat del Bronze .
Figura 27 :
Restes d Anser aff . erythropus procedents d es Pouás .
D esquerra a dreta : fémur MNIB 24232 ; tibiotars, MNI B
24229 ; tarsometatars, MNIB 24230 ; carpometacarpiá ,
MNIB 19767 ; radi, MNIB 20080 ; ulna, MNIB 34827 ;
húmer, MNIB19456) . Un os termoalterat d aquesta espe-
cie va subministrar la datació UtC-6516 (5650±60 BP,
4680-4350 cal BC 2a) . Escala 2 cm . Foto M . McMinn .
Figure 27:
Fossil remains of Anser aff.
erythropus . From left to right:
femur MNIB 24232: tibiotarsus, MNIB 24229; tarso-meta-

tarsus, MNIB 24230 ; carpo-metacarpus, MNIB 19767;
radius, MNIB 20080; ulna, MNIB 34827; humerus,
MN/B19456) . A thermoalterated bone from this specie s
gave the dating UtC-6516 (5650±60 BP, 4680-4350 cal BC
2a). Scale 2 cm . Photo M. McMinn .

43

cal B C
3500
3000
2500
2000
1500
100 0
1
1
1
Neolítie Recen
Neolitic Fina l
Nordest
3
í
Cadcoliti c
3
f
Bronze :infl e
Neolitie II B
1loritzó Campaniforme de Transició
Llev-ant
Bronze Valen cié
Cardats i niarítim s
Estils de l
I stils regional s
Campaniforme
3
I(pic:unpanirorme s
Figura 28 : Periodització aproximada de la Prehistória recent a ( áre a
Figure 28: Periodised outline for the recent prehistory of the eastern
oriental de la península Ibérica . Cronología basada en el s
part of the Iberian Peninsula . Chronology based on the cali-
calibratges subministrats per MAYA (1998) i RINCÓ N
brations given by MAYA (1998) and RINCÓN (1998), wh o
(1998), a partir de les dades de treballs anteriors . El perío-
follow data from anterior works. The c .hronolgy for th e
de de vigéncia del Calcolític al nord-est ibéric s ha perllon-
Calcolithic in the peninsula s north-east has been extende d
gat seguint MESTRES i MARTÍN (1996) . La cronologia dei s
from MESTRES MARTÍN (1996) . The chronology for th e
estils del campaniforme a la península Ibérica segueix e l
Bell Beaker styles on the Iberian Peninsula follows the cali-
calibratge de GONZÁLEZ MARCÉN et al. (1992), a partir d e
bration given by GONZÁLEZ MARGEN et al. (1992), which
les dates proposades per HARRISON (1988) .
are based on the dates proposed by HARRISON (1988) .
L ocupació humana des d inicis del Neolític e s
determinats táxons per part de colonitzadors neolítics ,
documenta de forma clara a totes les altres grans illes
I abséncia de totes aquestes espécies a les Balears es
de la Mediterránia . El registre arqueozoológic d aques-
pot considerar com a un altre indici d abséncia d aques t
tes illes mostra com les comunitats neolítiques, a mé s
episodi cultural .
de portar les espécies doméstiques, introduiren diver-
sos mamífers silvestres de mida gran i mitjana (VIGNE ,
Preséncia de Myotragus balearicus a les Gimnésies
1999), entre els quals destaquen diverses espécies d e
A un gran nombre d illes d arreu del món s ha docu-
carnívors : la guineu (Vulpes vulpes) al Neolític pre-
mentat que les espécies de mamífers i d ocells mé s
cerámic de Xipre (VIII mil•lenni cal BC) ; el toixó (Metes
estranyes desapareixen al poc d arribar els primers
metes) i la fagina (Martes foina) al Neolític de Creta (V I
colonitzadors humans (e .g ., MARTIN, 1984 ; MACPHE E
mil•lenni cal BC) ; la guineu al Neolític de Córsega i d e
MARX, 1997 ; ALCOVER et al., 1998 ; 1999c) . Les
Sardenya (VI mil•lenni cal BC) . Aquest patró d intro-
hipótesis d arribada humana a Mallorca vigents fin s
duccions d espécies comporta un maneig de la faun a
I any 2000 (model clássic, d arribada ca . 5600 cal BC, i
silvestre per part almenys de certes comunitats medi-
model d arribada primerenca, ca . 7000 cal BC), junta-
terránies d inicis del Neolític, el qua] no s ha documen-
ment amb les dades cronológiques més recents exis-
tat a les comunitats insulars del III mil•lenni cal BC . É s
tents sobre la preséncia de Myotragus balearicus (figu-
simptomátic el fet que a les Balears només es docu-
ra 29), implicaven un solapament temporal molt gra n
menti la preséncia de mamífers al•lóctons silvestres d e
entre aquesta espécie i els humans . Aquest ampli sola-
talla mitjana o gran exclusivament a partir d époc a
pament no s adiu amb els coneixements biológic s
talaiótica (UERPMANN, 1970 ; ESTÉVEZ, 1984 ;
actuals sobre extincions de vertebrats insulars (e .g . ,
CHAPMAN GRANT, 1995) . Als jaciments de cronolo-
ALCOVER et al., 1998) . D acord amb les teories clássi-
gia anterior en els que s ha realitzat una identificació d e
ca (ca . 5000 cal BC) i primerenca (ca . 7000 cal BC) d e
les espécies teriológiques presents [e .g ., ca na Cotxer a
colonització humana de les Balears, Mallorca hauri a
(CANTARELLAS, 1972) ; son Ferrandell-Olesa (CLUT-
estat ( única illa del món de mida relativament petita o n
TON-BROCK, 1984 ; SANDERS, 1988) ; coval d en Pe p
s hauria donat una (larga coexisténcia entre els human s
Rave (COLL, 1991) ; coval Simó (COLL, 2000)] no s h a
i una espécie endémica de mamífer altament modifica -
registrat la preséncia de cap d aquests táxons, i nomé s
da i adaptada als medis insulars .
es troben mamífers doméstics de talla mitjana i gran, i
Actualment no hi ha evidéncies ciares de les rela-
espécies de rosegadors silvestres . Si, com supos a
cions entre els primers colonitzadors humans i M.
VIGNE (1999), existeix un patró cultural d introducci ó
balearicus . No s han trobat Ilocs de caca i no hi ha ca p
d espécies silvestres que comporta el transport de
Iloc on es constati inequívocament la coexisténci a
44

Figura 29 . Esquelet reconstru id de Myotragus balearicus .
Figure 29. Reconstructed Myotragus balearicus skeleton .
entre els humans i Myotragus . Les evidéncies suposa-
com ha esdevingut amb moltes espécies insulars arre u
des de contacte de la coya de Canet (PONS-MOYÁ
del món . La hipótesi alternativa que suggereix que le s
COLL, 1986), balma de Son Matge (WALDREN ,
extincions de les megafaunes endémiques insulars
1982), coya de Moleta (WALDREN, 1982), coy a
poden estar relacionades amb canvis climátics no pot
Murada (MERCADAL, 1959), i coya des Moro (GUE-
explicar com les extincions esdevingudes a diferents
RRERO, 1997) no está inequívocament demostra t
illes situades a una mateixa regió biogeográfica no só n
que ho sien .
sincróniques (e .g ., JACKSON JOHNSON, 2001) .
Donada I escassa mobilitat de M . balearicus i la
M. balearicus té moltes de les característiques qu e
seva suposada manca de por als humans (e .g ., ALCO-
s han considerat típiques de les espécies "proclius a
VER et al ., 1981 ; RAMIS BOVER, 2001), s ha d ex-
I extinció" (DIAMOND, 1984b), tals com tractar-se d u n
cloure que la manca de dipósits que documentin l a
endemisme insular, estar mancat de mecanismes d e
coexisténcia d humans i M . balearicus respongui a qu e
fugida als depredadors, i ser de mida relativament gra n
les dues espécies s evitassin . Sembla més versem-
[era I herbívor de talla més gran de les Gimnésies, i tot
blant que aquesta mancanga de dipósits sia el resulta t
i presentar una algária a la creu d uns 45 cm (QUET-
que s hagi donat a les Balears una extinció, esdevin-
GLAS BOVER, 1998), s estima que el seu pes cor-
guda rere ( arribada deis humans, tan rápida de M.
poral era relativament elevat] .
balearicus que virtualment no hagi deixat traces en e l
La duració del solapament entre humans i M. balea-
registre fossilífer.
ricus pot haver estat molt curta . No disposam de dade s
En efecte, els models més acceptats sobre extin-
directes per conéixer-la, peró a partir de les evidéncie s
cions de mamífers a illes (e .g ., MARTIN, 1984 ; DIA-
históriques d extincions d espécies insulars a altres ille s
MOND, 1984a ; LAX STRASSER, 1992 ; FLANNERY,
del món (e .g ., I extinció deis dodós, deis moes, i altres )
1994 ; MACPHEE MARX, 1997 ; ALCOVER et al . ,
es pot inferir raonablement que degué ser inferior al s
1998 ; 1999c) suggereixen que I extinció d una espéci e
cent o cent cinquanta anys . Els dodós s extingiren a Pi-
endémica, altament modificada a través d un procé s
lla de Mauritius, una illa amb una extensió de 2000 km 2
d evolució insular, com és el M . balearicus, s hauri a
situada a 800 km a I est de Madagascar (amb dificultats
produ it al poc temps de [ arribada deis humans, talment
d accés molt majors que les Balears i amb una orogra -
45

fia molt abrupta), en menys de 200 anys després que Fi-
sinó d origen climátic, almenys a alguna de les illes (e .g . ,
lia fos descoberta . Els moes de Nova Zelanda, dues
LULL et al., 1999) . Aquests autors consideren que M .
illes amb una extensió que supera els 269 .000 km 2 ,
balearicus era una espécie especialitzada en consumi r
s extingiren aparentment en menys d uns 400 anys des-
boix (Buxus balearica ; vegeu la figura 30), que aquest a
prés de [ arribada deis humans (e .g ., FLANNERY,
planta va desaparéixer de Menorca per un canvi clima-
1994) . Recentment HOLDAWAY JACOMB (2000 )
tic i que a continuació es va extingir Myotragus en no tro-
suggereixen que aquest període fou considerablement
bar la planta de la qual, segons aquests autors, depenia .
més curt, de menys de 100 anys .
Aquesta hipótesi está mancada de base . No teni m
A partir deis registres de la durada de les extin-
evidéncies que M. balearicus depengués del boix pe r
cions d aquestes i d altres espécies endémiques d ille s
sobreviure (ALCOVER et al., 1999b) . No hi ha evidén-
es pot inferir que una espécie com M. balearicus e s
cies que el boix s extingís a Menorca abans de ( arriba -
degué extingir en un període de temps molt curt . A par-
da deis humans . No hi ha evidéncies incontestables qu e
tir d aquesta especulació raonable, la probabilitat d e
la causa del declivi del boix sia primáriament climátic a
trobar evidéncies arqueológiques del contacte entre
(ALCOVER et al ., 1999a) . Aquesta planta sobrevi u
els humans i M . balearicus és tan petita que la troba-
actualment a alguns cims de la serra de Tramuntana ,
lla de restes d aquest artiodáctil endémic será quas i
tant a zones molt mancades de sóls com a zones am b
sempre indicadora que encara no hi havia humans a
sóls, de clima fred i amb abundants precipitacions .
Pilla, amb un marge d error estimat en poc més de cen t
Sobreviu també a Pilla de Cabrera, de clima calorós i
anys . L acceptació de la hipótesi d una arribada huma-
amb escasses precipitacions, mentre que no sobreviu a
na més tardana del que se suposava fins a la dat a
Menorca, una illa amb un clima menys árid que el d e
(RAMIS ALCOVER, 2001b) és compatible amb un a
Cabrera . LULL etal . (1999) tampoc contemplen que a l a
reducció considerable del solapament entre els pri-
mateixa época s hi extingiren Eliomys morpheus i
mers colonitzadors humans i M . balearicus, i s adi u
Asoriculus hidalgoi, espécies de les quals tampoc n o
millor amb els models d extinció sobtada de les espé-
tenim constancia ni tan sois que visquessin a les boixe-
cies insulars (MARTIN, 1984 ; MACPHEE MARX ,
des . La hipótesi de LULL etal. (1999) sobre I extinció d e
1997) . Si aquesta extinció fou deguda a les pression s
M. balearicus sembla está mancada, doncs, d evidén-
de cada realitzades pels humans, a la destrucció d e
cies sólides que la suportin .
( hábitat, a la introducció de competidors o de depre-
Per contra, es té constancia que M . balearicus v a
dadors, o a la introducció de malalties que actuassi n
viure a les llles Balears durant centenes de miler s
com a un flagell d efectes molt rápids és un tem a
d anys, tant a époques glacials com a interglacials . E l
encara no resolt . L extinció en la mateixa época d al-
darrer intergiacial sembla haver estat de clima mé s
tres espécies autóctones que no es poden considera r
cálid que ( actual, ádhuc a les Balears (e .g ., ROSE e t
com a susceptibles de ser cadades pels humans sug-
al., 1999 ; VESICA et al., 2000), sense que es registra s
gereix, tot i que no prova, que la introducció d epizoó-
cap extinció de cap vertebrat terrestre a cap de le s
ties degué tenir una importancia notable en el procé s
illes . Per una altra banda, sabem que M. balearicus er a
d extinció de la fauna autóctona de les Gimnésies .
molt abundant, almenys a Mallorca (i seguramen t
Aquest suggeriment ha estat expressat préviamen t
també a Menorca), tant durant els períodes glacial s
per diferents autors (e .g ., CLUTTON-BROCK, 1984 :
com en el transcurs deis períodes interglacials . El se u
107), i, de ser provat, pot representar una documenta -
declivi no pareix, doncs, haver estat relacionat amb ca p
ció important per acceptar I anomenada hipótesi de l a
causa climática i la hipótesi que fos degut a ( arribad a
hipermalaltia (MACPHEE MARX, 1997) com a expli-
deis humans ens sembla la hipótesi alternativa mé s
cació de les extincions de megafaunes insulars .
probable .
La consideració que la troballa de M. balearicus és
GUERRERO (2000b) considera que M. balearicus
un indici sólid d abséncia d humans a les Gimnésies es
s hauria extingit abans de ( arribada deis colonitzador s
basa en dues suposicions . En primer Iloc, que M. balea-
del Calcolític (la qual situa ca . 2600/2500 cal BC ; GUE-
ricus hauria viscut a les Balears fins ( arribada dei s
RRERO, 2001), i atribueix aquesta extinció a una séri e
humans . En segon lloc, que la duració del contacte entre
de factors convergents imprecisos, entre els qual s
M . balearicus i els colonitzadors humans hauria esta t
inclou els humans que, en la seva opinió, freqüentave n
molt curta . La primera suposició és raonable . No hi h a
intermitentment I arxipélag amb seguretat des de mit-
motius de pes per suposar una extinció prévia a ( arriba-
jans del V mil•lenni (GUERRERO, 2000b : 140) i ta l
da deis humans d una línia que havia evolucionat a
volta des de finals del VIII mil•lenni (GUERRERO ,
Mallorca durant 5,3 milions d anys i a Menorca duran t
2000a : 25 ; 2000b : 156) . Aquesta hipótesi no será con-
2,3 milions d anys (BOVER ALCOVER, 2000), perío-
siderada al present treball ja que no está fonamentad a
de en el qual es van donar un elevat nombre de glacia-
en cap dada sólida, no explicita els factors convergent s
cions i époques interglacials .
suposats, no analitza els efectes de cadascun d a-
Alguns autors han suposat recentment que la caus a
quests factors i no aporta cap prova de les freqüenta-
de I extinció de M. balearicus no hauria estat antrópica,
cions intermitents suposades .
46

Les datacions més recents realitzades sobre un o s
Aquestes dues datacions suggereixen que el s
de Myotragus són la BM-1408 : 4093±398 BP (3700 -
humans o no eren presents a Pilla o la seva presénci a
1600 cal BC 26), procedent de la balma de Son Matge ,
era molt recent . Aquest indici d abséncia d humans n o
i la UtC-6517 : 4785±40 BP (3650-3380 cal BC 2G), pro-
és, paró, tan sólid com el derivat de la preséncia d e
vinent de la coya des Penyal Blanc a Cabrera (RAMI S
Myotragus balearicus a les Gimnésies, donat que le s
ALCOVER, 2001 b) . Aquestes datacions documenten ,
espécies sobre les quals s han realitzat les datacion s
amb una probabilitat p > 95%, que M . balearicus es v a
no es poden considerar tan proclius a I extinció, en e l
extingir després del 3700 cal BC a Mallorca i despré s
sentit de DIAMOND (1984b), com ho era M . balearicus.
del 3650 cal BC a Cabrera . En aquest cas, maigrat l a
gran proximitat entre Cabrera i Mallorca, seria possibl e
Canvi en la vegetaci ó
pensar en una supervivéncia d aquesta espécie a l a
L arribada d humans a una illa sol anar associada a
petita lila de Cabrera després de la seva desaparició a
un canvi sobtat en ( estructura de la vegetació (e .g . ,
les illes majors . La datació disponible de M. balearicus
FLENLEY et al., 1991 ; JAMES 1995 ; ALCOVER et al . ,
immediatament anterior és la proporcionada per mate-
1999c ; HANNON BRADSHAW, 2000) . La detecci ó
rials procedents de la coya Estreta de Pollenca, UtC-
d un canvi sobtat en la vegetació és esperable rere l a
5171 : 5720±60 BP (4720-4400 cal BC 2G) .
primera arribada deis humans a una illa . A le s
Gimnésies, des del 6000-5500 fins el 4000-3000 cal
Preséncia d ocells endémics a les Piti se s
BC, d acord amb les análisis paiinológiques, no e s
A un gran nombre d illes del món s ha documenta t
detecta cap canvi en la vegetació que pugui ser inter-
que ( arribada deis humans comporta la rápida extinci ó
pretat com a resultat d una influéncia humana inequí-
de les espécies ornítiques endémiques i un canvi sob-
voca (YLL et al., 1999) . Un canvi notable de la vegeta-
tat en ( estructura de les comunitats d ocells (MILBER G
ció de Mallorca i de Menorca es registra el Hl mil•lenn i
TYLBERG . 1993 ; JAMES, 1995 ; ALCOVER et al. ,
cal BC (YLL et al., 1999 : 49 ; LÓPEZ, 2000 : 200-201 ;
1999c) . Aquesta extinció afecta d una manera mol t
figura 29), tot i que sembla existir encara alguna incer-
específica els rasclons (STEADMAN 1991 ; 1995) .
tesa en la seva cronologia . Encara que YLL et al.
Abans de ( arribada deis humans, les Pitiüses eren le s
(1999) i PÉREZ-OBIOL et al . (2000) consideren que l a
úniques illes de la Mediterránia desproveídas de mamí-
causa d aquest canvi en la vegetació és climática, coin-
fers (FLORIT et al. ; 1986, ALCOVER et al., 1994) . L a
cideix amb el que s esperaria que esdevingués en arri-
comunitat ornítica de les Pitiüses s estructurava d un a
bar els primers humans a Pilla . La coincidéncia de l
forma molt peculiar. Els seus paral•lelismes més clar s
canvi en la vegetació amb la data de la primera arriba -
es traben a les illes Hawaii (SEGUÍ ALCOVER ,
da proposada per RAMIS ALCOVER (2001b) é s
1999) . La comunitat ornítica de les Pitiüses sembl a
haver estat bastant estable des de fa, com a mínim ,
30.000 anys fins a [ arribada deis humans .
D acord amb els models més ganarais d extinci ó
d ornitofauna insular endémica, cal esperar que ( arri-
bada deis humans a les Pitiüses comportás la rápid a
extinció d algunes espécies, així com un canvi en l es-
tructura de la comunitat ornítica . L extinció de les espé-
cies que es poden considerar com a més proclius a
extingir-se rere ( arribada deis humans pot haver esta t
un fenomen molt rápid . La preséncia d aquests taxa e n
el registre pot ser considerada com a un indici que el s
humans encara no havien colonitzat Pilla (o, alternati-
,° r~ t
^ ;xt
t ~ w
vament, que es trobaven a la primera fase de la colo-
nització) .
Figura 30 : Bosquet de boix (Buxus balearica), Puig Gros de Ternelle s
(Follenga) . El boix presenta actualment una distribuci ó
Disposam de dues datacions realitzades sobr e
relicta a Mallorca i ha desaparegut a Menorca . Abans de l a-
ossos d ocells endémics de les Pitiüses . En primer Iloc ,
rribada deis humana era una planta relativament abundan t
es va datar la part distal d un tibiotars d una espécie d e
a Mallorca i a Menorca . Es disposa de testimonia que era
consumida per Myotragus balearicus, tot i que aquesta
rascló endémica, encara no descrita (Rallus n .sp . ; figu-
espécie molt probablement no depenia del boix per sobre-
ra 26), la qual va donar una datació 5300-4840 cal B C
viure .
2G . Per una altra banda, es va datar la part distal d u n
Figure 30: Box (Buxus balearica) wood, Puig Gros de Ternelles
tibiotars d una oca de petita talla, derivada d Anse r
(Pollenga). The current box distribution is relict on Mallorca ,
erythropus (figura 27), i que encara no s ha estabiert s i
whereas it is now absent on Menorca. Before man s arrival,
es pot considerar com a un táxon diferent (espécie o
it was an abundant plant on both islanos. There is som e
subespécie) o si simplement n era un ecotipus . Aques t
documentad evidence that it was consumad by Myotragu s
balearicus . However, it is not very probable that Chis species
ós va donar una datació 4670-4350 cal BC 2G .
depended on it to survive.
47

compatible amb I existéncia d una relació estreta entr e
carbó es considera com a una de les conseqüéncies
aquests dos esdeveniments, tot i que no ho prova . Pe r
sedimentológiques de I arribada deis humans a un a
a YLL et al. (1999) i PÉREZ-OBIOL et al . (2000) e l
localitat (BURNEY, 1999) . Dos són els tipus de sedi-
canvi en la vegetació seria explicable per un incremen t
ments on és apreciable aquest canvi, els sediment s
en les condicions d aridesa de les illes .
cavernícolas i els sediments llacunars . En afecte, ( arri-
bada primera i ocupació d una cavitat per part d un s
Dadas sedimentológique s
humans sol quedar reflectida en un canvi sobtat en el s
L arribada d uns humans a un territori insular sovin t
sediments, que sovint comencen a incorporar partícula s
es veu reflectida en I existéncia de discontinu itats nota-
microscópiques de carbó . El canvi de color provocat pe r
bles a diferents dipósits sedimentaris . Un sobtat i pro-
aquesta acumulació de partículas sol ser apreciable a
nunciat increment en partículas microscópiques d e
simple vista . Per una altra banda, també a sediment s
Ilacunars s han detectat discontinu itats atribu ides a [ a-
rribada deis humans (e .g ., BURNEY et al ., 1994) .
L aproximació sedimentológica per a I estudi de [ arriba -
da deis humans a una lila ha estat emprada a Ilocs ta n
diversos com Hawaii, les Índies Occidentals, alguna s
illes del Pacífic meridional i Madagascar (BURNEY,
1999) .
A les Balears a horas d ara no hi ha gaire informa-
cions sedimentológiques que permetin una aproxima -
ció al coneixement de la discontinu itat sedimentari a
presumptivament relacionada amb la primera arribad a
deis humans . Manquen especialment dadas cronoló-
giques sobre aquesta discontinu itat . Tot i amb aixó ,
com a mínim a una localitat es constata una disconti-
nu itat sedimentológica relacionable amb la primer a
arribada deis humans a I indret . Es tracta del jacimen t
de la cova des Moro . A la sala d entrada d aquest jaci-
ment es pot diferenciar perfectament entre els sedi-
ments deis nivells antrópics i els nivells preantrópics
(figura 31) . Es disposa d una datació que és rellevan t
per a I establiment d un terminus post quem per a I o-
cupació d aquesta cova . Es tracta de la datació UtC -
7877 (GUERRERO, 2000a ; 2000b), realitzada sobre
una mostra de carbó trobada a un nivell de cendre s
situat a la base deis nivells humans d ocupació .
Aquesta datació presenta un interval 20 de 2580-232 0
cal BC, i és indicativa que I ocupació de la cov a
(almenys de I indret de la cova d on procedeix) és pos-
terior al 2580 cal BC amb una probabilitat p > 95% .
Tot i que aquesta datació reflectex un terminus
Figura 31 : Canvi sedimentológic relacionat amb el PC, cova des Moro .
Es disposa d una datació que és rellevant per a I establi-
post quem per a la preséncia humana a la cova de s
ment d un terminus post quem per a I ocupació d aquest a
Moro (almenys de I indret de la cova d on procedeix, b é
cova . Es tracta de la datació UtC-7877 (GUERRERO ,
que probablement per a tota la cova), creim que es fa n
2000a ; 2000b), realitzada sobre una mostra de carbó tro-
bada a un nivell de cendres situat a la base deis nivells
necessáries novas datacions tant a la mateixa cov a
humans d ocupació . Aquesta datació presenta un interva l
com a altres localitats, amb I objectiu de poder arribar a
20 de 2580 - 2320 cal BC, i és indicativa que I ocupació d e
fixar d una manera fiable aquest terminus per a to t
la cova (almenys de I indret de la cova d on procedeix) é s
posterior al 2580 cal BC amb una probabilitat p > 95% . Foto
Mallorca, així com per a les altres illes .
G . Santandreu .
Figure 31 : Sedimentological discontinuity relatad to the First Contac t
Revisió deis models sobre l a
(PC) event, Cova des Moro. There exists a relevant dating
to establish the final terminal point for the human occupa-

colonització humana de les
tion of this cave, being the dating UtC-7877 (GUERRERO ,
2000a; 2000b) made on a charcoal sample from an ash-
Balears
bed at the base of the human-occupation levels. This
dating has a 2o- inteval of 2580 to 2320 cal BC, and it indi-

Els models sobre la colonització humana de le s
cates that the cave s occupation (at least in the par of th e
Balears s han elaborat a partir, sobretot, de les evidén-
cave where the sample was obtained) is postdatas to 258 0
cal BC with a p > 95% . Photo G . Santandreu .

cies suposades existents a Mallorca . Les evidéncie s
48


100 0
200 0
Model d'arribada tard .tna
Model d'arribada tardana
(Ramos & Aleo\\er .211111b)
(e.g ., Lópei,2111111)
300 0
Model derribada tardan a
(present treball )
400 0
Model cleitssic (Atener et al ., 1994 )
500 0
Model clitssic
(e.g ., Waldren, 1982)
Model classic (Guerrero, 1997)
600 0
700 0
Model d'arribada primerenca
800 0
(e .g ., Letathtcaite, 1989 ; Guerrero, 1997)
cal BC
Mallorca
Menorca
Eivissa
Figura 32 : Models sobre [ época de colonització de les diferents illes .
Figure 32: Models for the period of colonisation on the different islands .
S assenyala, en tramat, I espectre temporal en qué els dife-
They show, shaded, the temporal ranges for the differen t
rents models situen el PC . Aquesta gráfica no incideix en l a
First Contact (PC) models . This diagram does not show the
continuitat del poblament humá, la qual és discutida al text .
continuity patterns for human settlement, which are discus-
Els períodes abastats són indicatius del grau d incertes a
sed in the text . The periods shown are indicative of the
existent (és a dir, als models no sindica exactament I any e n
degree of uncertainty that exists (that is, the models do no t
qué es produeix el PC, sinó un període dintre del qual s e
show the exact year when the PC occurred, only the perio d
situa, sense que es pugui dir si el PC s apropa més a la dat a
that it is situated within, but whether this moment is closer t o
més antiga o a la data més recent de I espectre) . En verd ,
the starting date or the closing date is impossible to say) . In
els models que es consideren acceptables . En rosa, el s
green, the models that are considered as acceptable unde r
models alternatius rebutjats en aquest treball .
this paper. In pink, the alternatives rejected under this paper.
suposades de preséncia humana primerenca a
I extrem més recent de I interval 2c, amb la qua l
Menorca i a les Pitiüses han estat febles (e .g ., COSTA
cosa I antiguitat continua essent la mateix a
FERNÁNDEZ, 1992 ; COSTA, 2000 ; PLANTALA-
(GUERRERO, 1999 ; figura 32) .
MOR, 1992 ; 1997 ; LÓPEZ 2000), i I estudi de la colo-
(3 ) Un altre model postula una colonització definiti-
nització d aquestes illes sovint fa referéncia a dade s
va més recent de Mallorca pels humans, prece-
provinents de Mallorca .
dida per un Ilarg període de preséncies huma-
Fins al recent treball de RAMIS ALCOVE R
nes temporals, més o menys esporádique s
(2001b), les hipótesis recents sobre la colonitzaci ó
(considerant com a valides algunes o totes le s
humana de Mallorca es podien resumir en els següent s
evidéncies suposades més antigues que ha n
models :
estat qüestionades en el present treball) . Le s
(1) WALDREN (1982 : 112-114 ; 1997) suposa un a
interpretacions d aquestes preséncies humane s
preséncia humana ininterrompuda des de pro p
discontínues són diverses : bé una ocupaci ó
del 5600 cal BC (a partir del valor modal de l a
estacional realitzada per emprar alguna cast a
datació més antiga procedent deis nivells d e
de recurs de Pilla (ENSENYAT, 19 91 ; CASTR O
coprólits de la balma de Son Matge), rebutjan t
et al., 1996 ; LULL et al., 1999 ; GUERRER O
de fet les evidéncies suposades de la coya d e
2000a ; 2000b), bé una arribada accidenta l
Canet (figura 32) .
(FERNÁNDEZ-MIRANDA 1978 : 106), o bé u n
(2) LEWTHWAITE (1989 : 545) i GUERRER O
curt episodi colonitzador sense continuitat o un a
(1997 : 33; 1999 : 566) accepten les datacions d e
visita esporádica (COSTA, 2000 : 51 ; GUERRE-
la coya de Canet, defensant una colonitzaci ó
RO 2000a : 25 ; 2000b : 106, 156) . En opinió dei s
definitiva a un moment tan primerenc com é s
seguidors d aquest model, la colonització per-
ara la darreria del VIII mil-lenni BC, fa més d e
manent de Mallorca es degué iniciar :
9000 anys . En aquest cas, quan s ha publicat e l
1 . a principis del IV mil•lenni cal BC (GUE-
calibratge de la datació més antiga d aques t
RRERO 2000a ; 2000b), d acord amb e l
jaciment, no s ha fet servir el valor modal sinó
valor modal de la datació més antiga d e
4 9

la coya deis Morts de Son Gallard (realit-
ques, i I abséncia a les Balears d elements cultural s
zada sobre carbons vegetals), o
que són característics deis temps anteriors al 11 1
2. a mitjans o a finals del IV mil•lenni cal B C
mil•lenni cal BC) . Hi ha indicis d abséncia d humans a
(LULL et al., 1999), d acord amb el valo r
Mallorca a mitjans del IV mil•lenni cal BC (com ara és
modal de la datació sobre carbons vege-
la preséncia de Myotragus balearicus) . La hipótesi més
tals del nivell més primerenc que cont é
parsimoniosa, i que és, per tant, la més acceptabl e
espécies doméstiques i cerámica a l a
científicament, consisteix en situar el PC entre el s
balma de Son Matge (segons WAL-
humans i la naturalesa prístina de Mallorca en u n
DREN, 1982), o
moment encara no ben precisat del 111 mil•lenni, entr e
3. a la segona meitat del III mil•lenni cal B C
ca . 3000 i el 2030 cal BC, en considerar prou fiables el s
(ENSENYAT, 1991 : 261 ; CASTRO et al. ,
indicis sólids d abséncia humana dalt esmentats . Es
1996 : 111 ; COSTA, 2000 : 52) segons e l
tracta d una hipótesi sólida i avaluable, no especulati-
valor modal de la datació més antig a
va, i a la Ilum de la qual moltes incerteses que es tro-
procedent de Son Ferrandell-Olesa i
baven a la Prehistória de les Balears es poden enten-
que, alhora, és la datació més antiga qu e
dre . Aquest és el cas, per exemple, de I afirmació d e
s associa a la cerámica incisa de tradici ó
SCHÜLE (1993 : 406) segons la qual els arguments pe r
campaniforme, malgrat estar realitzad a
una (larga coexisténcia a Mallorca entre els humans i
sobre carbons vegetals .
Myotragus no són convincents . Igual esdevé amb I ob-
El problema fonamental d aquests models és l a
servació que "no deixa de ser notable que un hom e
feblesa de la seva base empírica, donat que le s
que havia estat capaq de navegar fins a Mallorca ten-
evidéncies que els sostenen no resisteixen una anális i
gués una indústria tan pobra" -realitzada per TRIA S
sobre la seva solidesa i, en conseqüéncia, són descar-
(1995 : 174) a partir de la preséncia suposada d un s
tables d acord amb la revisió aquí presentada . E n
humans fa 7000 anys, amb les indústries suposade s
segon terma, com a models teórics pateixen greus defi-
de sílex i d os de la coya de Moleta-, la qual deixa d e
ciéncies per poder ser acceptables . D una banda n o
ser intrigant, en no haver ni humans ni, en conseqüén-
justifiquen de forma convincent la preséncia human a
cia, indústria en aquella época .
durant el Mesolític i/o el Neolític sense que s hagi tro-
L acceptació de la hipótesi que aquí presenta m
bat a Mallorca cap deis fóssils directors d aquests epi-
dóna coheréncia a tot el cos de coneixements qu e
sodis culturals, d acord amb el registre actual . La ide a
tenim sobre la Prehistória arcaica de Mallorca, i fa inne-
que la població mallorquina romangué alada duran t
cessária una enorme quantitat d especulacions no rao-
diversos mil•lennis o que, els visitants intermitent s
nables, sovint males d entendre, que fins ara es troba-
suposats no deixaren cap rastra cultural característic ,
ven a la base de les hipótesis anteriors [tals com, pe r
ni tampoc paleoecológic, no resulta plausible compa-
exemple, I existéncia de visites esporádiques o acci-
rant-la amb I evidéncia de totes les altres illes de l a
dentals prévies a la colonització de les illes, o de visi-
Mediterránia . D altra banda, aquests models no done n
tes estacionais per a la recol•lecció de recursos esta-
cap explicació per al fenomen de la llarga coexisténci a
cionais, com ara els aglans, o com haver d inferir une s
entre els humans i Myotragus, que es derivaria de l a
extincions suposades i repetidas de poblacions local s
seva acceptació, ja descartada la hipótesi de I intent d e
que no haurien tengut éxit demográfic (paró amb la for-
domesticació d aquesta espécie endémica (e .g . ,
tuna d haver trobat els testimonis suposats escasso s
RAMIS BOVER, 2001), quan a totes les altres ille s
de la seva preséncia), o com la suposició que [ arriba-
mediterránies les espécies endémiques proclives a
da definitiva deis humans s hauria realitzat a u n
I extinció desapareixen quasi simultániament amb I a-
moment en qué ja no hi hauria fauna autóctona d e
parició de les primeres evidéncies culturals sólidas .
mamífers, o com les estimes demográfiques d une s
Cap d aquestes hipótesis és sólida a la Ilum d e
poblacions de cagadors-recol•Iectors imaginadas, etc .] .
( análisi presentada en aquest treball, i, en conseqüén-
La documentació sólida de preséncia humana mé s
cia, totes s han d abandonar (RAMIS ALCOVER ,
antiga a Mallorca es basa en les datacions Beta -
2001b) . Ara per ara, les proves sólides de presénci a
154196 (realitzada sobre un ós d un caprí introdu it ,
humana més antiga a Mallorca són les restes óssies
coval Simó), Beta-155645 (realitzada sobre un ós d u n
d un caprí introdu it procedent del coval Simó i d u n
caprí introdu it, coya des Moro) i UtC-7878 (realitzad a
caprí introduiit i d un humá procedents de la coya de s
sobre un ós d un humá, coya des Moro) . A partir d a-
Moro (que documenten, amb una p> 95% la presénci a
questes datacions es conclou que la preséncia huma-
humana a Pilla abans del 2030 cal BC) . Es tenen indi-
na a Mallorca és anterior al 2030 cal BC amb una p >
cis sólids (peró no proves) que ( arribada deis human s
95% . A horas d ara no es pot establir si I edat real dei s
a Mallorca no es degué produir abans del III mil•lenn i
materials datats del coval Simó és més antiga, idéntica
cal BC (tals com la cronologia del canvi de vegetació -
o més recent que I edat real deis materials procedent s
tot i que existeixen encara alguna incertesa sobr e
de la coya des Moro, donat el solapament existen t
aquesta cronologia-, algunas dadas sedimentológi -
entre els intervais 26 d aquestes datacions . Entre
50

aquestes tres datacions, les dues realitzades sobr e
a I existéncia d una seqüéncia d esdeveniments qu e
ossos d herbívors introduits (i que, en conseqüéncia ,
condueixen a una colonització definitiva de les Balears .
no tenen els problemes d interpretació inherents de le s
Aquesta part no és contrastable, i per aixó no pot se r
datacions realitzades sobre ossos d espécies que pre-
objecte d análisi dintre d un treball que segueix el méto-
senten una dieta mixta d origen terrestre i marítim )
de científic . Qualsevol evidéncia arqueológica arcaic a
documenten acuradament una preséncia humana pos-
suposada podria ser assignada arbitráriament a un o a
terior al 2300 cal BC, tant a la coya des Moro com a l
un altre d aquests episodis . La bibliografia recent plante -
coval Simó, amb una p > 95% . Les altres datacion s
ja la necessitat de definir acuradament els tipus d e-
disponibles per al III mil-lenni cal BC (tant les basade s
vidéncies arqueológiques que caldria considerar com a
en carbons vegetals com en restes humanes) docu-
diagnóstics de cada un deis diferents episodis esmen-
menten que la preséncia humana és posterior a date s
tats (e .g ., VIGNE, 1989 : 41 ; CHERRY, 1990 : 198) . D e
més antigues, si bé no permeten establir acuradamen t
fet, els tipus d evidéncies que donarien suport a aquest s
com és de posterior .
suposats períodes anteriors al poblament definitiu de le s
Pel que fa a Menorca (figura 32), descartada I evi-
Balears [aixó és, enterraments (les restes humanes d e
déncia de coya Murada, a I actualitat la data de presén-
la coya de Moleta), acumulacions de restes de cuina i
cia humana més antiga prové del jaciment de Binia i
menjar (coya de Canet, balma de Son Matge), fabricaci ó
Nou, excavat recentment sota la direcció deis Drs LI .
d útils amb matéries primeres locals (indústria de síle x
PLANTALAMOR i J .L .GÓMEZ, on s han trobat reste s
de la zona de Santanyí)], podrien considerar-se indicati-
humanes que són anteriors a ca . 1930 cal BC (VA N
ves més aviat d una colonització que de visites tempo-
STRYDONCK MAES, 2001) . L atribució d aqueste s
rals, d acord amb les indicacions de CHERRY (1981 : 48 -
restes al 2200 cal BC (GUERRERO, 2000a : 29) está
49) i VIGNE DESSE-BERSET (1995 : 310-311) .
mancada de base sólida, ja que es basa en la lectur a
La segona part del model considera que la seqüén-
inadequada de la datació subministrada pel laboratori .
cia d episodis que varen conduir a la colonützació defini -
Existeixen indicis paleopalinológics que suggereixen l a
tiva de les Balears es va produir al llarg de diferent s
inexisténcia d humans a Pilla durant el IV mil•lenni ca l
mil•lennis . Aquesta segona part no está suportada pe r
BC (LÓPEZ, 2000) . La hipótesi més parsimoniosa, i
les evidéncies arqueológiques i paleontológiques dispo-
que és, per tant, la més acceptable científicament, con-
nibles analitzades en aquest treball, i per aixó és cientí-
sisteix en situar el PC entre els humans i la naturales a
ficament descartable . Resulta més parsimoniós, d a-
prístina de Menorca en un moment encara no ben pre-
cord amb el registre actual, considerar que la colonitza-
cisat entre ca . 3000 i ca . 1930 cal BC .
ció de les diferents illes fou un procés d una durada mol t
A Villa d Eivissa (figura 32), la prova de presénci a
més curta . Si la colonització de les illes fou un procé s
humana més antiga consisteix en la datació d un os d e
culturalment sincrónic, o si es va produir una colonitza-
bóvid del puig de ses Torretes (COSTA BENITO ,
ció culturalment escalonada, és una cosa que a hore s
2000 : 229) que amb una probabilitat p > 95% seri a
d ara, amb el poder de resolució de les evidéncies dis-
anterior al 1880 cal BC . L evidéncia suposada d es
ponibles, no es pot resoldre . La proximitat de les data-
Pouás, datada el V mil•lenni cal BC, no és suficient-
cions més antigues de preséncia humana a Mallorca i
ment sólida i s ha de descartar. Els indicis de presénci a
Menorca, així com el marge de I espectre tempora l
o d abséncia humana anterior al II mil•lenni cal BC a les
establert en aquest treball per a la colonització human a
Pitiüses encara no estan ben establerts, i per aixó ca l
d aquestes illes, permet conjecturar que la colonitzaci ó
situar-hi ( arribada deis humans a un moment indeter-
d aquestes dues illes fou un procés culturalment sincró-
minat anterior al 1880 cal BC, sense que pogue m
nic . En canvi, tot i la proximitat cronológica del testimo-
encara establir amb certesa un terminus ante que m
ni més antic de preséncia humana a les Pitiüses res-
non durant els tres mil•lennis anteriors . No obstant
pecte als de preséncia humana a les Gimnésies, e l
aixó, el que es pot afirmar amb una p > 95% és que a
marge de I espectre temporal establert en aquest tre-
hores d ara no hi ha evidéncies de preséncia human a
ball per a la colonització humana d Eivissa, no aconse-
a Eivissa anteriors al 2140 cal BC .
lla conjecturar sobre la cronologia precisa d aques t
COSTA (2000) i GUERRERO (2000a) han proposa t
esdeveniment. En conseqüéncia, fins a I obtenció d e
que es va produir una seqüéncia d episodis que varen
noves dades que permetin estrényer l espectre tempo-
conduir a la colonització definitiva de les Balears, el s
ral per a la colonització humana de les Pitiüses no e s
quals es varen desenvolupar al llarg de diferents mil . len-
podrá resoldre si el canal que separa les Pitiüses de le s
nis . Aquesta seqüéncia inclou la descoberta, explora-
Gimnésies fou una barrera efectiva que provoca algu n
cions, visites esporádiques, freqüentació i/o colonització
retard en la colonització .
i establiment definitiu de les Balears . Aquest model s ha
Per acabar, des del punt de vist espeleológic s h a
plantejat com escenari hipotétic sobre el qual es v a
d esmentar que totes les coves on s han trobat reste s
desenvolupar la colonització de les Balears .
associades a les cultures més antigues de les nostre s
El model proposat per aquests autors es pot desdo-
illes, especialment a Mallorca, formen un grup sense ca p
blar en dues parts . En primer Iloc, el model fa referéncia
denominador comú, tret de la facilitat d accés .
51

Morfológicament o tipológicament les estacions espele-
ciar aquest estudi sobre la cronologia del PC han estat
ológiques on s han trobat restes relacionables amb e l
autoritzades i parcialment financades pel Consell d e
que aquí hem denominat PC són diferents .
Mallorca . Els propietaris deis terrenys on es trobe n
Preferentment, peró, es tracta de cavitats petites i am b
aquestes coves (Srs P. SANTANDREU i E . GILDEMEIS-
una bona il•luminació natural . Les cavitats d accés més
TER), ens han facilitat molt I accés a les coves . La Sra
dificultós han estat descartades en el present treball co m
Da . Carmen DELGADO DE MARCH ens va facilitar I ac-
a estacions hostejadores de proves del PC . Troba m
cés a la coya de sa Tossa Alta . Gabriel SANTANDRE U
coves on s han documentat evidéncies arqueológique s
ha realitzat diverses fotografies que es presenten a
antigues per tot el territori insular, cosa que ens fa pen-
aquest treball . Les fotos deis ocells fóssils d es Pouá s
sar que en aquests temps les Illes Balears ja estave n
han estat realitzades per Miguel McMINN . Paco ALBUR-
ben colonitzades . En efecte, si poc abans del 2000 ca l
QUERQUE ens va facilitar una foto del sector IV de l a
BC els humans habitaven des de la coya des Moro, a l
coya des Moro . Els Drs Miguel PALMER (Universitat d e
sud-est de Mallorca i a vorera de mar, fins al coval Simó ,
les Illes Balears) i Leslie MARCUS (American Museum o f
al nord-oest i a més de 900 m d altitud, hem de dedui r
Natural History, New York) ens ha aclarit alguns proble-
que el poblament devia estar escampat prácticament pe r
mes estadístics . Afina BONNER (Boston) va revisar la pri-
tota Pilla . Per altra part, seria una gran casualitat que el s
mera versió anglesa del resum . El Dr Darniá JAUME en s
arqueólegs, que normalment limiten les prospeccions a
ha ajudat a preparar algunes figures . Aquest treball s h a
una zona concreta, haguessin topat amb els únics jaci-
vist beneficiat pels comentaris de dos revisors anónims .
ments que existeixen d aquesta época reculada . Pe r
A tots ells els estam ben agraits .
tant, no és gaire agosarat pensar en I existéncia de mé s
estacions, pendents de ser descobertes, d aquesta cro-
nologia i d una cronologia ádhuc anterior .
Bibliografi a
ADROVER, R . (1966) . Pequeño intento de lavado de las tierras de l a
cueva de Son Muleta y los resultados obtenidos . Bolletí de la
Agraiments
Societat d História Natural de les Balears, 12 : 39-46 .
AITKEN, M .J .
(1985) . Thermoluminiscence Dating . Studies i n
Archaeological Science, Academic Press, 359 pp . London .
Aquest treball s inclou dintre deis Projectes d e
ALCOVER, J .A . (2000) . Réplica a "Mito y realidad de los primeros bale -
Recerca PB97-1173 i BTE2001-0589 "Análisis de la
aricos" . Revista de Arqueología, 235 : 6-7.
Evolución y Extinción de Myotragus balearicus Bate 1909
ALCOVER, J .A . ; BOVER, P . ; RAMIS, D . ; QUINTANA, J . ARNAU, P.
(2000a) . La fauna prehumana de Menorca . In CAMPS, A .
(Artiodactyla : Caprinae) . 1 i II," financats per la DGICY T
(coord .), La coya C-2 de punta Nati : un important jaciment pale-
(Madrid) . Un deis autors (D .R .) és becari del Ministerio de
ontológic de Myotragus balearicus localitzat a Ciutadella . Muse u
Ciencia y Tecnología . En primer lloc, i d una manera mol t
Municipal de Ciutadella : 11-30 . Ciutadella de Menorca .
ALCOVER, J .A . ; BOVER, P. ; RAMIS, D . ; QUINTANA, J . ARNAU, P.
especial, estam agraits a Pere BOVER (Institu t
(2000b) . La coya C-2 de Punta Nati . In CAMPS, A . (coord .), La
Mediterrani d Estudis Avancats, Palma de Mallorca) pe r
coya C-2 de punta Nati: un important jaciment paleontológic de
les múltiples idees que ens ha donat en el transcurs d e
Myotragus balearicus localitzat a Ciutadella . Museu Municipal d e
Ciutadella : 31-47 . Ciutadella de Menorca .
les discussions que hem tengut sobre el tópic que e s
ALCOVER, J .A . ; BOVER, P . SEGUÍ, B . (1999a) . Una aproximació a
tracta en aquest treball . El Dr Lluís PLANTALAMO R
la paleoecologia de les illes . In ALCOVER, J .A . DEL HOYO, X .
(Museu de Menorca, Maó) i el Dr Joan FORNÓ S
(eds .), Ecologia de les illes. Monografies de la Societat d Históri a
Natural de les Balears, 6 : 169-204 . Palma .
(Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca) en s
ALCOVER, J .A . ; FONT, A . TRIAS, M . (1997) . Primera troballa de
van facilitar diversos treballs rellevats i han participat e n
fauna plistocénica a Cabrera. Endins, 21 : 79-82 .
la discussió d alguns punts del treball . El Dr Pere ENRI-
ALCOVER, J .A . ; LLABRÉS, M . MORAGUES, LI . (coord .) (2000c) .
Les Balears abans deis humans. Monografies de la Societa t
QUE (Universitat de Barcelona, Barcelona) ens va torna r
d História Natural de les Balears, 8, 80 pp . Palma .
a remetre els resultats de les análisis de ( obsidiana supo-
ALCOVER, J .A. ; MCMINN, M . ALTABA, C .R . (1994) . Eivissa : A
sada de Mallorca fets I any 1983 . Estam agraits als D r
Pleistocene Oceanic-like Island in the Mediterranean . Nationa l
Geographic Research Exploration,
10 : 236-238 .
Joan S . MESTRES (Universitat de Barcelona, Barcelona )
ALCOVER, J .A . ; MOYA-SOLA, S . PONS-MOYA, J . (1981) . Le s
i Dr Fernan ALONSO (Instituto de Química Físic a
Quimeres del Passat. Els Vertebrats Fóssils del Plio-Quaternari
Rocasolano, CSIC, Madrid) per haver revisat la part de l
de les Balears i Piti ses . Moll, Monografies Científiques, 1, 26 0
pp . Palma .
text corresponent a la lectura i limitacions de les data-
ALCOVER, J .A . ; PÉREZ-OBIOL, R . ; YLL, E .I . BOVER, P. (1999b) . The
cions C l" . Volem deixar ciar que si hi ha alguna errad a
diet of Myotragus balearicus Bate 1909 (Artiodactyla, Caprinae), a n
d interpretació en aquest treball és tota nostra, i no de le s
extinct bovid from the Balearic islands : evidence from coprolites.
Biological Journal of the Linnean Society, 66 : 57-74 .
persones que ens han ajudat . Joan PONS ens va infor-
ALCOVER, J .A .; SEGUÍ, B . BOVER, P. (1999c) . Extinctions and loca l
mar sobre el tractament deis ossos de la coya de Canet .
disappearances of vertebrates in the western Mediterranea n
Néstor TORRES ens va informar sobre el tractament d e
islands . In MACPHEE, R .D .M . (ed .), Extinctions in Near Time .
Plenum Press: 165-188 . New York .
les fustes a ( arquitectura tradicional eivissenca i LI .
ALCOVER, J .A . ; SANS, A . PALMER, M . (1998) . The extent of extinc-
GÓMEZ ens va facilitar bibliografia sobre els amaradors .
tions of mammals on islands . Journal of Biogeography, 25 : 913 -
Les excavacions de la coya des Moro i de la coy a
918 .
ALONSO, F. (1995) . Consideraciones sobre la calibración . Revista
Estreta, dues de les cavitats a partir de les quals es va ini -
d Arqueologia de Ponent, 5 : 251-252 .
52

ALTABA, C .R . (2000) . La cabra salvatge de Mallorca : un patrimoni que
CAÑIGUERAL, J . (1941) . El cuchillo de sílex de la cueva «Des Moros .
cal gestionar. Bioma, 2 : 38-40 .
Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 28 : 253-254 .
ALMAGRO, M . (1970) . Las fechas del C-14 para la Prehistoria y l a
CARBONELL, E . ; MORA . R . : PONS-MOYA, J . COLL, J . (1981) . La
Arqueología peninsular. Trabajos de Prehistoria, 27 : 9-43 .
indústria en sílex del jaciment a I aire Iliure de la zona del Rafa l
ANDERSON, A . (1991) . The chronology of colonization in Ne w
des Porcs-Cova des Drac (Santanyí, Mallorca) . Endins, 8 : 75-80.
Zealand . Antiquity, 65 : 767-95 .
CARBONELL, E . CASTRO-CUREL, Z . (1992) . Paleolithic Wooden
ARAMBURU, J . ; GARRIDO . C . SASTRE, V . (1994) . Guía arqueoló-
Artifacts from the Abric Romani (Capellades, Barcelona, Spain) .
gica de Mallorca: desde la Prehistoria a la Alta Edad Media . R . y
Journal of Archaeological Science, 19 : 707-709 .
J .J . de Olañeta, 267 pp . Palma .
CARBONELL, E . SALA . R . (2000) . Planeta humá . Empúries ,
ARAMBURU, J . SASTRE, V. (1998) . Contribucions al coneixemen t
Biblioteca Universal . 135 . 275 pp . Barcelona .
de la Prehistória i Protohistória a la Serra . Papera del Madi
CARBONERO, M . A . (1992) . L Espei de I aigua . Patita hidráulica tradi-
Ambient, 3 : 34-49 .
cional a Mallorca . Consell Insular de Mallorca, Palma .
ARNAU, P. ; BOVER, P. ; SEGUÍ. B . ALCOVER, J .A . (2000) . Sobre
CASTRO, P.V. MICÓ, R . (1995) . El C l, y la resolución de problema s
alguna jaciments de
Myotragus balearicus
Bate 190 9
arqueológicos . La conveniencia de una re ` lexión . Revista
(Artiodactyla, Caprinae) de tafonomia infreqüent . Endins, 23 : 89 -
d Arqueologia de Ponent, 5 : 252-260 .
100 .
CASTRO, P .V ; GILI, S . ; GONZÁLEZ MARCÉN, P . ; LULL., V. ; MICÓ, R .
ARNEBORG, J . ; HEINEMEIER, J . ; LYNNERUP, N . ; NIELSEN, H .L . ;
RIHUETE, C . (1997) . Radiocarbon Deting and the Prehistory o f
RUD, N . SVEINBJÓRNSDÓTTIR, A .E . (1999) . Changa of diet
the Balearic Islands. Proceedings of the Prehistoric Society, 63 :
of the Greenland vikinga determinad from atable isotopes analy-
55-86 .
sis and 1,C dating of their bones . Radiocarbon, 41 (2) : 157-168 .
CASTRO, P.V. ; LULL, V. MIGÓ, R . (1996) . Cronología de la
BADA, J .L. SCHROEDER, R .A . (1973) . Glacial-Postglacia l
Prehistoria Reciente de la Península Ibérica y Baleares (c. 2800 -
Temperatura Differences Deduced from Aspartic Aci d
900ANE) . BAR International Series, 652, 294 pp . Oxford .
Racemisation in Fossil Bones . Science, 182 : 479-482 .
CHAPMAN, R .W. GRANT, A . (1995) . Talayot 4, Son Ferrandell-
BARRETT, J .H . ; BEUKENS, R .P. BROTHWELL, D .R . (2000) .
Oleza : Problemas de los procesos de formación, función y sub-
Radiocarbon dating and marine reservoir correction of Viking Ag e
sistencia . Revista d Arqueologia de Ponent, 5 : 7-52 .
Christian burials from Orkney . Antiquity, 74 : 537-543 .
CHERRY, J .F. (1981) . Pattern and Process in the Earliest Colonization
BENNETT, J . (1999) . Thermal Alteration of Buried Bona . Journal o f
of the Mediterranean Islands . Proceedings of the Prehistoric
Archaeological Science, 26 : 1-8 .
Society, 47 : 41-68 .
BERNABEU, J . (1989) . La tradición cultural de las cerámicas impresa s
CHERRY, J .F. (1990) . The First Colonization of the Mediterranea n
en la zona oriental de la Península Ibérica . Servicio d e
Islands : A Review of Recent Research . Journal of Mediterranea n
Investigación Prehistórica, Serie Trabajos Varios, 86, 158 pp .
Archaeology, 3(2) : 145-221 .
Valéncia .
CLUTTON-BROCK, J . (1984) . Preliminary report on the animal remain s
BERNABEU, J . ; PÉREZ RIPOLL, M . MARTÍNEZ, R . (1999a) .
from Ferrandell-Oleza with comments on the extinction o f
Huesos, Neolitización y Contextos Arqueológicos Aparentes . I n
Myotragus balearicus and on the introduction of domestic livestoc k
BERNABEU, J . OROZCO, T (eds .), II Congrés del Neolític a la
to Mallorca . In WALDREN, W.H . ; CHAPMAN, R . ; LEWTHWAITE ,
Península Ibérica . Universitat de Valéncia . Saguntum Extra-2:
J . KENNARD, R . (eds.), The Deya Conference of Prehistory .
589-596 . Valéncia .
Early Settlement in the Western Mediterranean Islands and thei r
BERNABEU, J . ; VILLAVERDE, V. ; BADAL, E. MARTÍNEZ, R .
Peripheral Areas. BAR International Series, 229 : 99-118 . Oxford .
(1999b) . En torno a la neolitización del Mediterráneo peninsular :
COLL, J . (1991) . Seriación cultural de los materiales del coval den Pe p
valoración de los procesos postdeposicionales de la Cova de le s
Rave (Sóller, Mallorca) . Elementos calcolíticos y talaióticos .
Cendres . In Geoarqueologia i Quaternari litoral . Memorial M.P.
Trabajos de Prehistoria, 48 : 75-101 .
Fumanal . Universitat de Valéncia, Departament de Geografia : 69 -
COLL, J . (2000) . Excavación arqueológica del coval Simó. Estad o
81 . Valéncia .
actual y perspectivas de futuro . In GUERRERO, V.M .
BOVER, J . M . (1844) Descripción de la Gruta de Canet en la villa d e
GORNÉS, S . (coord .), Colonización humana en ambientes insu-
Esporlas . Imprenta Nacional a cargo de Juan Guasp . Ciutat d e
lares . Interacción con el medio y adaptación cultural . Universita t
Mallorca .
de les Illes Balears : 371-400 . Palma .
BOVER, P. ALCOVER, J .A . (2000) . La identitat taxonómica d e
COLL, J . (2001) . Primeras datacions absolutas del jaciment de cova l
Myotragus binigausensis Moya Solá i Pons Moya 1980 . Endins ,
Simó . Endins, 24
23 : 83-88 .
COLOMINAS, J . (1915-20) . L Edat del Bronze a Mallorca . Anuari d e
BOWMAN, S .G .E . ; AMBERS, J .C . LEESE, M .N . (1990) .
l Institut d Estudis Catalana, 6 : 555-573 .
Reevaluation of British Museum radiocarbon dates issued betwe-
COSTA, B . (2000) . Plantejaments per a I análisi del procés d establi-
en 1980 and 1984 . Radiocarbon, 32(1) : 59-79 .
ment humá en petits media insulars . El cas de I arxipélag balear .
BUNIMOVITZ, S . BARKAI, R . (1996) . Ancient Bones and Moder n
In GUERRERO, V.M . GORNÉS, S . (coord .), Colonizació n
Myths : Ninth Millennium BC Hippopotamus Hunters at Akrotiri
humana en ambientes insulares. Interacción con el medio y adap-
Aetokremnos, Cyprus? Journal of Mediterranean Archaeology,
tación cultural. Universitat de les Illes Balears : 11-71 . Palma .
9(1) : 85-96 .
COSTA, B . BENITO, N . (2000) . El poblament de les illes Pitiüse s
BURLEIGH, R . CLUTTON-BROCK, J . (1980) . The Survival o f
durant la prehistória : estat actual de la investigació . In GUERRE-
Myotragus balearicus Bate, 1909, into the Neolithic on Mallorca .
RO, V.M . GORNÉS, S . (coord .), Colonización humana e n
Journal of Archaeological Science, 7 : 385-388 .
ambientes insulares . Interacción con el medio y adaptación cul-
BURNEY, D .A . (1999) . Ratas, Patterns and Processes of Landscap e
tural. Universitat de les Illes Balears : 215-317 . Palma .
Transformation and Extinction in Madagascar. In MACPHEE ,
COSTA, B . FERNÁNDEZ, J .H . (1992) . Les Illes Pitiüses : de l a
R .D .M . (ed .), Extinctions in Near Time . Plenum Press : 145-164 .
prehistória a la fi de I época púnica . In ROSSELLÓ-BORDOY, G .
New York .
(ed .), La prehistória de les illes de la Mediterránia occidental . X
BURNEY, D .A. ; PIGOTT BURNEY, L . MACPHEE, R .D .E . (1994) .
Jornadas d Estudis Histórica Locals . Institut d Estudis Baleárica :
Holocene Charcoal Stratigraphy from Laguna Tortuguero, Puert o
277-355 . Palma .
Rico . and Me Timing of Human Arrival on the Island . Journal o f
CUOMO DI CAPRIO, N . (1988) . La ceramica in Archeologia . L Erma d i
Archaeologial Science, 21 : 273-281 .
Bretschneider. La Fenice . Roma .
CALVO, M. ; GARCÍA, J .; FORNÉS, J . ; GUERRERO, V.M . ; RAMIS, D .
DIAMOND, J . (1984a) . Historic Extinctions : A Rosetta Stone fo r
SALVA, B . (2000) . La coya de sa Bassa (Escorca, Mallorca) . I n
Understanding Prehistoric Extinctions . In MARTIN, P.S . KLEIN ,
GUERRERO, V.M . GORNÉS, S . (coord .), Colonización huma-
R .G . (eds .), Quaternary Extinctions. A Prehistoric Revolution. Th e
na en ambientes insulares. Interacción con el medio y adaptació n
University of Arizona Presa : 824-862 . Tucson .
cultural. Universitat de les Illes Balears : 401-416 . Palma .
DIAMOND, J . (1984b) . "Normal" extinctions of isolated populations . I n
CALVO, M . ; GUERRERO, V.M . GONZÁLEZ, E . (1999) . Panel roco-
M .N . NITECKI (ed .), Extinctions . Chicago University Press : 191 -
so con grabados prehistóricos de la cueva de Betlem (Deiá ,
246 . Chicago .
Mallorca) . Mayurga, 25 : 13-27 .
EARWOOD, C . (1993) . Domestic wooden artefacts in Britain and
CANTARELLAS, C . (1972) . Excavaciones en "Ca na Cotxera" (Muro ,
Ireland from Neolithic to Viking times. University of Exeter Presa ,
Mallorca) . Noticiario Arqueológico Hispánico, 1 : 179-226 .
300 pp . Exeter.
53

ENCINAS, J .A . ALCOVER, J .A . (1997) . El jaciment fossilífer de l a
Colonización humana en ambientes insulares . Interacción con el
coya Estreta . Endins, 21 : 83-92 .
medio y adaptación cultural. Universitat de les Illes Balears : 99 -
ENSENYAT, J . (1991) . Island colonisation in the Wester n
190 . Palma .
Mediterranean : the Balearic Islands . In WALDREN, W. H . ;
GUERRERO, V.M . (2001) . Contra-réplica a J .A.Alcover . Revista de
ENSENYAT, J . KENNARD, R . (eds), Ilnd Deya Conference o f
Arqueología, 237: 6-7 .
Prehistory, BAR International Series, 574 : 251-66 . Oxford .
HANNON, G .E . BRADSHAW, R .H .W. (2000) . Impacts and Timing o f
ESTÉVEZ, J . (1984) . Restos alimentarios e industria ósea de So n
the First Settlement on Vegetation of the Faroe Islands .
Fornés (Mallorca) . In GASULL, P. ; LULL ; V. SANAHUJA, M a E. ,
Quaternary Research, 54 : 404-413 .
Son Fornés 1: La Fase Talayótica . Ensayo de reconstrucción
HARRISON, R .J . (1988) . Bell Beakers in Spain and Portugal : workin g
socio-económica de una comunidad prehistórica de la isla d e
with radiocarbon dates in the third millenium BC . Antiquity, 62 :
Mallorca . BAR International Series, 209 : 138-178 . Oxford .
464-472 .
EYDE, R .H . OLSON, S.L. (1983) . The dead traes of ilha da Trindade .
HERNÁNDEZ, J . ; MANGADO, J . ; ÁLVAREZ, R . ; FULLOLA, J .M .
Bartonia, 49 : 32-51 .
CALVO, M . (2000) . Los talleres líticos en superficie de son Rea l
FERNÁNDEZ-MIRANDA, M . (1978) . Secuencia cultural de la prehisto-
(Santa Margalida, Mallorca) : estudio, definición y caracterización .
ria de las Baleares . Biblioteca Praehistorica Hispana XX, 376 pp .
In GUERRERO, V.M . GORNÉS, S . (coord .), Colonización
Madrid .
humana en ambientes insulares. Interacción con el medio y adap-
FERNÁNDEZ-MIRANDA, M . WALDREN, W .H . (1974) . El Abrigo d e
tación cultural . Universitat de les Illes Balears : 351-370 . Palma .
Son Matge (Valldemossa) y la periodización de la Prehistori a
HERNANDO, A . (1999) . Los primeros agricultores de la Península
mallorquina mediante los análisis de Carbono-14 . Trabajos de
Ibérica . Una historiografía crítica del Neolítico. Síntesis, 315 pp .
Prehistoria, 31 : 297-304 .
Madrid.
FERNÁNDEZ-MIRANDA, M . WALDREN, W .H . (1979) .
HOLDAWAY, R .N . (1999) . Introduced Predators and Avifauna l
Periodificación cultural y cronología absoluta en la Prehistoria d e
Extinction in New Zealand . In MACPHEE, R .D .M . (ed .) ,
Mallorca . Trabajos de Prehistoria, 36 : 349-77 .
Extinctions in Near Time . Plenum Press : 189-238 . New York .
FLANNERY, T. (1994) . The Future Eaters . Raed Books Australia .
HOLDAWAY, R .N . JACOMB, C . (2000) . Rapid Extinction of the Moa s
Sydney .
(Aves : Dinornithiformes) : Modal, Test amd Implications . Science,
FLENLEY, J .R . ; KING, A .S .M . ; JACKSON, J . CHEW, C . (1991) . Th e
287 : 2250 .2254 .
Late Quaternary vegetational and climatic history of Easter n
HOUSLEY, R .A . ; GAMBLE, C .S . ; STREET, M . F ETTITT, P. (1997) .
island . Journal of Quaternary Sciences, 62 : 85-115 .
Radiocarbon evidente for the Lateglacial Human Recolonisatio n
FLORIT, F., MOURER-CHAUVIRÉ, C . ALCOVER, J .A . (1989) . El s
of Northern Europe . Proceedings of the Prehistoric Society, 63 :
ocells pleistocénics d es Pouás, Eivissa . Nota preliminar. Butlletí
25-54 .
de la lnstitució Catalana d História Natural, 56 : 35-46 .
JAMES, H .F. (1995) . Prehistoric Extinctions and Ecological Changa s
FORTEA, F. MARTÍ, B . (1984-85) . Consideraciones sobre los inicios
on Oceanic Islands . In VITOUSEK, P.M . ; LOOPE, LI .L. ADSER -
del Neolítico en el Mediterráneo Español . Zephirus, 37-38 : 167 -
SEN, H . (eds .), Islands. Biological Diversity and Ecosyste m
199 .
Function. Ecological Studies, 115 : 87-101 .
GARCIA 1 ORELLANA, J . (1998) . Caracterització de cerámica preta-
JACKSON, J .B .C . JOHNSON, K .G . (2001) . Life in the Last Few
laiótica de Pilla de Menorca mitjangant la datació per termolumi-
Million Years . Paleobiology, suppl ., 26 (4) : 221-235 .
nescéncia. Conselleria d Educació, Cultura i Esports . Govern
JUNYENT, E . ; LÓPEZ, J .B . MARTIN, A . (1995) . Datació radiocarbó-
Balear/ Institut Menorquí d Estudis . 84 pp . Ciutadella de Menorca .
nica i calibratge . Revista d Arqueologia de Ponent, 5 : 250-251 .
GEYH, M.A . SCHLEICHER, H . (1990) . AbsoluteAge Determination.
KOPPER, J .S . (1984) . Carie Cave, Esporles, Mallorca . In WALDREN ,
Springer-Verlag, 503 pp . Berlin-Heidelberg .
W .H . ; CHAPMAN, R . ; LEWTHWAITE, J . KENNARD, R . (eds .) ,
GÓMEZ BELLARD, C . (1995) . The first colonization of Ibiza an d
The Deya Conference of Prehistory. Early Settlement in the
Formentera (Balearic Islands, Spain) : some more islands out of
Western Mediterranean Islands and their Peripheral Areas . BA R
the stream? World Archaeology, 26 (3) : 442-455 .
International Series, 229 : 61-69 . Oxford .
GONZÁLEZ MARCÉN, P. ; LULL, V . RISCH, R . (1992) . Arqueología
KOPPER, J .S. WALDREN, W.H . (1967) . Balearic Prehistory . A Ne w
de Europa, 2250-1200 A .C . Una introducción a la "edad del bron-
Perspective . Archaeology, 20(2) : 108-115 .
ce". Síntesis, 317 pp . Madrid .
KRA, R . (1986) . Standardizing procedures for collecting, submitting ,
GRAVES, W . WALDREN, W.H . (1966) . El yacimiento de Myotragus
recording, and reporting radiocarbon samples . Radiocarbon, 2 8
balearicus en la cueva de Son Muleta y su relación con los nive-
(2A) : 765-775 .
les arqueológicos de Mallorca . Bolletí de la Societat d História
LARSON, D .W . ; MATTHES, U . ; GERRATH, J .A. ; GERRATH, J .M .;
Natural de les Balears 12 : 51-58.
NEKOLA, J .C. ; WALKER, G .L. et al. (1999) . Ancient stunted
GUERRERO, V .M . (1979) . El yacimiento funerario de Son Boronat
traes on cliffs . Natura, 398 : 382-383 .
(Calviá-Mallorca) . Bolletí de la Societat Arqueológica Lul liana ,
LAX, E . STRASSER, T.F. (1992) . Early Holocene Extinctions on
37 : 1-50.
Crete : The Search for the Cause . Journai of Mediterranea n
GUERRERO, V.M . (1993) . Navíos y navegantes en las rutas de
Archaeology, 5(2) : 203-224 .
Baleares durante la Prehistoria . El Tall, 217 pp . Palma .
LEWTHWAITE, J . (1989) . Isolating the Residuals : the Mesolithic Basi s
GUERRERO, V .M . (1995) . La edad oscura de la arqueología balear.
of Man-Animal Relationships on the Mediterranean Islands . I n
Revista de Arqueología, 166 : 15-23 .
BONSALL, C . (ed .), The Mesolithic in Europe. John Donal d
GUERRERO, V .M . (1996a) . El Neolítico Balear : Status Quaestionis e
Publishers Ltd . : 541-55 . Edinburgh .
hipótesis de trabajo . In 1 Congrés del Neolític a la Penínsul a
LÓPEZ, A . (2000) . El poblament inicial de Villa de Menorca . In GUE-
Ibérica . Formació i implantació de les comunitats agrícolas .
RRERO, V.M . GORNÉS, S . (coord.), Colonización humana e n
Gavá-Bellaterra . Rubricatum, 1 : 805-822 .
ambientes insulares. Interacción con el medio y adaptación cul-
GUERRERO, V.M . (1996b) . El poblamiento inicial de la isla d e
tural. Universitat de les Illes Balears : 195-214 . Palma .
Mallorca . Complutum Extra, 6 : 83-104.
LULL, V. ; MIGÓ, R . ; RIHUETE, C . RISCH, R . (1999) . La Cova des
GUERRERO, V.M . (1997) . Cazadores y pastores en la Mallorca prehis-
Cárritx y la Cova des Mussol. Ideología y sociedad en la prehis-
tórica. El Tall, 182 pp . Palma .
toria de Menorca . 699 pp . Barcelona.
GUERRERO, V.M . (1998) . La Mallorca prehistórica . Des deis inicis a l
MACPHEE, R .D .E . ; FLEMMING, C . LUNDE, D .P. (1999) . "Last
Bronze Final. Consell de Mallorca, 106 pp . Palma .
Occurrence" of the Antillean Insectivoran Nesophontes : New
GUERRERO, V.M . (1999) . Rectificaciones y nuevos enfoques al trán-
Radiometric Dates and Their Interpretation . American Museu m
sito de la caza-recolección a una economía productora e n
Novitates, 3261 : 1-20 .
Baleares . In BERNABEU, J . OROZCO, T. (eds .), II Congrés de l
MACPHEE, R .D .E . MARX, P.A . (1997) . The 40,000-Year Plague .
Neolític a la Península Ibérica, Universitat de Valéncia. Saguntum
Humans, Hyperdisease, and First-Contact Extinctions . In GOOD-
Extra-2: 565-570 . Valéncia.
MAN, S.M . PATTERSON, B .D . (eds .), Natural Change an d
GUERRERO, V .M . (2000a) . Mito y realidad de los primeros baleáricos .
Human Impact in Madagascar. Smithsonian Institution Press :
Revista de Arqueología, 231 : 16-29 .
169-217. Washington .
GUERRERO, V.M . (2000b) . La colonización humana de Mallorca en e l
MARTIN, P.S . (1984) . Prehistoric Overkill : The Global Model . In MARTIN ,
contexto de las islas occidentales del Mediterráneo : una revisión
P.S . KLEIN, R .G . (eds .), Quaternary Extinctions. A Prehistoric
crítica . In GUERRERO, V.M . GORNÉS, S . (coord .),
Revolution. The University of Arizona Press : 354-403 . Tucson .
54

MAYA, J .L. (1992) . Calcolítico y Edad del Bronce en Cataluña . In UTRI-
megalitisme mediterrani a Menorca . Trebalis del Museu de
LLA, P. (coord .), Aragón/Litoral mediterráneo : intercambios cultu-
Menorca, 24 : 185-188 . Maó .
rales durante la Prehistoria. Institución Fernando el Católico : 515 -
PLANTALAMOR, LI . VAN STRYDONCK, M . (1997) . La cronologia de
554 . Zaragoza .
la prehistória de Menorca. Govern Balear. Treballs del Museu de
MAYA, J .L . (1998) . El Bronce Final y los inicios de la Edad del Hierro .
Menorca, 20, 83 pp . Maó.
In BARANDIARÁN, 1 . ; MARTÍ, M . ; RINCÓN, Ma .A . MAYA, J .L. ,
PLANTALAMOR, LI . WALDREN, W. (1976) . Campaña de excava-
Prehistoria de la Península Ibérica . Ariel : 317-425 . Barcelona .
ciones en el Abrigo de Son Matge . Noticiario Arqueológic o
MAYOL, J . (1999) . Les Terres de Baliar: apunts de natura i de paisat -
Hispánico, Prehistoria, 5 : 243-246 .
ge . Sa Nostra : 165 pp . Palma .
PONS 1 HOMAR, G . (1999) . Análisi espacial del poblament a l
MERCADAL, B . ,1959) . Breve noticia sobre el hallazgo de un incisivo
Pretalaiótic final i al Talaiótic 1 de Mallorca. Consell de Mallorca ,
de Myotragus en una cueva menorquina junto a cerámica neolíti-
CoI . lecció La Deixa, 2, 265 pp . Palma .
ca . Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares, 5 : 57 -
PONS-MOYÁ, J . ; MOYÁ, S . KOPPER, J .S . (1979) . La fauna d e
59 .
mamíferos de la coya de Canet (Esporles) y su cronología .
MESTRES, J .S . (1995) . La datació per radiocarboni i el calibratge de
Endins, 5-6 : 55-58 .
les dates radiocarbóniques . Objectiu, problemas i aplicacions .
PONS-MOYÁ, J . COLL, J. (1984) . Les indústries lítiques deis jaci-
Revista d Arqueologia de Ponent, 5 : 260-275 .
ments a l aire lliure de la zona de Santanyí (Mallorca) . In WAL-
MESTRES, J .S . (2000a) . A propósito de la datación del "Hombre d e
DREN, W .H . ; CHAPMAN, R . ; LEWTHWAITE, J . KENNARD, R .
Moleta" . In GUERRERO, V.M . GORNÉS, S . (coord .) ,
(eds .), The Deya Conference of Prehistory . Early Settlement in
Colonización humana en ambientes insulares . Interacción con el
the Western Mediterranean Islands and their Peripheral Areas .
medio y adaptación cultural. Universitat de les IIIes Balears : 191 -
BAR International Series, 229 : 841-857 . Oxford .
193 . Palma .
PONS-MOYÁ, J . COLL, J . (1986) . Observaciones sobre la estrati-
MESTRES, J .S . ;2000b) . La datació per radiocarboni. Una visió actual .
grafía y las dataciones absolutas de los sedimentos holocénico s
Tribuna d Arqueologia 1997-98 : 195-239 .
de la cova de Canet (Esporles, Mallorca) . Endins, 12 : 31-34.
MESTRES, J .S . DE NICOLÁS, J .C . (1997). Contribución de la data-
POPPER, K .R . (1962) . La lógica de la investigación científica . Tecnos,
ción por radiocarbono al establecimiento de la cronología absolu-
451 pp . Madrid .
ta de la prehistoria menorquina . Caesaraugusta, 73 : 327-341 .
QUETGLAS, G . BOVER, P. (1998) . Reconstrucció de I esquelet d e
MESTRES, J .S . MARTÍN, A . (1996) . Calibración de las fechas radio -
Myotragus balearicus Bate, 1909 (Artiodactyla, Caprinae) : nova s
carbónicas y su contribución al estudio del Neolítico catalán . In 1
implicacions morfofuncionals. Bolletí de la Societat d História
Congrés del Neolític a la Península Ibérica . Formació i implanta -
Natural de les Balears, 41 : 159-172 .
ció de les comunitats agrícolas . Gavá-Bellaterra. Rubricatum, 1 :
RAMIS, D . (2000) . Patrons d alteració als ossos de Myotragus baleari-
791-804 .
cus Bate 1909 (Artiodactyla, Caprinae) de la Cova des Mor o
MILBERG, P. TYLBERG, T. (1993) . Naive birds and noble savages -
(Manacor) . In GUERRERO, V.M . GORNÉS, S . (coord .) ,
a review of man-causad prehistoric extinctions of islands birds .
Colonización humana en ambientes insulares . Interacción con el
Ecography, 16 : 229-250 .
medio y adaptación cultural . Universitat de les IIIes Balears : 455 -
MIR, F. (1975) . Les formes hipogees del Barranc de I Algenda r
471 . Palma.
(Menorca) . Endins, 3 : 27-39 .
RAMIS, D . ALCOVER ., J .A . (2001a) . Bona Needles in Mallorca n
MOLL, M . (ed .) (2000) . História de les lilas Balears. Documenta.
Prehistory : a Reappraisal, Journal of Archaeological Science, 28 :
Palma .
907-911 .
MOOK, W.G . (1986) . Business meeting : recommendations/resolution s
RAMIS, D . ALCOVER, J .A . (2001b) . Revisiting the Earliest Huma n
adoptad by the twelfth International Radiocarbon Conference .
Presence in Mallorca, Western Mediterranean . Proceedings of
Radiocarbon, 28 : 799 .
the Prehistory Society, 67 .
OLSEN, S . (1999) . Investigation of the Phanourios bones for evidenc e
RAMIS, D . BOVER, P. (2001) . A review of the evidence for domes-
of cultural modification . In SIMMONS, A .H . (ed .), Fauna /
tication of Myotragus balearicus Bate 1909 (Artiodactyla ,
Extinction in an Island Society. Pygmy Hippopotamus Hunters o f
Caprinae) in the Balearic Islands, Journal of Archaeologica l
Cyprus. Kluwer Academic/ Plenum Publishers : 230-237 . New
Science, 28 : 265-282 .
York .
RAMIS, D . QUINTANA, C . (en premsa) . Noticia de la troballa d uns
OZMENT, K. (1999) . Viaje a la Edad del Cobre . National Geographic
materials arqueológics a [ entrada de la cova Estreta (Pollenga) .
(España), 4 (4) : 70-79 .
Endins, 24
PATTON, M . (1996) . Islands in time. Island sociogeography an d
RICHARDS, M .P. ; PETTITT, P.B . ; STINER, M .C . TRINKAUS, E .
Mediterranean prehistory. Routledge, 213 pp . Londres/New York .
(2001) . Stable isotope evidence for increasing dietary breadth i n
PÉREZ-OBIOL, R . ; YLL, E .I . ; PANTALEÓN-CANO, J . ROURE, J .M .
the European mid-Upper Paleolithic . Proceedings of the Nationa l
(2000) . Evaluación de los impactos antrópicos y los cambios cli-
Academy of Sciences, USA, 98, 11 : 6528-6532 .
máticos en el paisaje vegetal de las islas Baleares durante lo s
RINCÓN, M a .A . (1998) . El Calcolítico y la Edad del Bronce . In BARAN-
últimos 8000 años . In GUERRERO, V.M . GORNÉS, S . (coord .) ,
DIARÁN, I . ; MARTÍ, M .; RINCÓN, Ma .A . MAYA, J .L., Prehistoria
Colonización humana en ambientes insulares. Interacción con el
de la Península Ibérica. Ariel : 197-315 . Barcelona.
medio y adaptación cultural. Universitat de les IIIes Balears: 73-
RIPOLL, E . ROSSELLÓ-BORDOY, G . (1959) . Los grabados rupes-
98 . Palma .
tres de sa Cova de Betlem . Deyá, Mallorca . Ampurias, 21 : 260 -
PÉREZ RIPOLL, M . NADAL, J . (2000) . Estudio tafonómico de los
266 .
restos óseos de Myotragus procedentes de diversos yacimiento s
RÓDENBURGH, H . (1992) . Nouvelles données du 14C provenant d u
arqueológicos de las islas Baleares . In GUERRERO, V.M .
Maroc et de I Espagne et leur apport pour la connaissance d u
GORNÉS, S . (coord .), Colonización humana en ambientes insu-
développement du relieve et la pédogenese dans I Holocene et l e
lares. Interacción con el medio y adaptación cultural . Universita t
Pleistocene récent . Cuaternario y Geomorfología, 6 : 157-160 .
de les IIIes Balears : 445-454 . Palma .
ROSE, J ., MENG, X. WATSON, C . (1999) . Paleoclimate and paleo-
PLANTALAMOR, LI . (1992) . La Prehistória i Protohistória de Menorca :
environmental responses in the western Mediterranean ovar th e
estat actual de la qüestió . In ROSSELLÓ-BORDOY, G . (ed .), L a
last 140 ka : evidence from Mallorca, Spain . Journal of th e
prehistória de les illes de la Mediterránia occidental . X Jornadas
Geological Society, 156 : 435-448 .
d Estudis Histórics Locals. Institut d Estudis Baleárics : 83-130 .
ROSENSTINGL, R . ROSSELLÓ-BORDOY, G . (1976) . El santuari o
Palma .
de "sa cova de Betlem" . Mayurqa, 15: 247-260.
PLANTALAMOR, LI. (1997) . Prehistoria de las islas Baleares . Espacio ,
ROSSELLÓ-BORDOY, G . (1963) . Una aproximación a la Prehistori a
Tiempo y Forma, Serie 1, Prehistoria y Arqueología, 10 : 325-389 .
de Mallorca . Ampurias, 25 : 137-163 .
PLANTALAMOR, LI . (2001) . Análisi comparativa i seqüéncia cultural . I n
ROSSELLÓ-BORDOY, G . (1972) . La prehistoria de Mallorca .
PLANTALAMOR, LI . MARQUÉS, J . (coord .), Biniai Nou . El
Rectificaciones y nuevos enfoques al problema . Mayurqa, 7 : 115-56 .
megalitisme mediterrani a Menorca . Treballs del Museu d e
ROSSELLÓ-BORDOY, G . (1973) . La Cultura Talayótica en Mallorca:
Menorca, 24 : 129-139 . Maó .
bases para el estudio de sus fases iniciales. Cort, 226 pp. Palma .
PLANTALAMOR, LI . ; GARCIA, F. ; GÓMEZ, J .L . ; GARCIA ORELLANA ,
ROSSELLÓ-BORDOY, G . WALDREN, W.H . (1973) . Excavaciones
J . ; MARQUÉS, J . ; PONS, J . MOLINA, A. (2001) . Conclusions .
en el abrigo del bosque de Son Matge (Valldemossa, Mallorca) .
In PLANTALAMOR, LI . MARQUÉS, J . (coord .), Biniai Nou. El
Noticiario Arqueológico Hispánico, 2 : 1-76 .
55

ROSSELLÓ-BORDOY, G . ; WALDREN, W.H . KOPPER ., J .S . (1967) .
Sardinia and Corsica . In SKEATES, R . WHITEHOUSE, R .
Análisis de Radiocarbono en Mallorca . Palma : Trabajos del
(eds .), Radiocarbon Dating and /tallan Prehistory. Accordi a
Museo de Mallorca, 1 .
Research Centre : 115-145 . London .
ROSSELLÓ-VERGER, V . (1964) . Mallorca . El sur y sureste. Cámara
TYKOT, R .H . (1996) . Obsidian procurement and distribution in the cen-
Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Palma d e
tral and western Mediterranean . Journal of Mediterranea n
Mallorca, 553 pp . Palma .
Archaeology, 9 : 39-82 .
RUBINOS, A . (2000) . Las fechas carbono-14 del monumento n° 2 d e
UERPMANN, H .P. (1970) . Die Tierknochenfunde aus der Talayot -
Biniai Nou (Menorca) . In GUERRERO, V.M . GORNÉS, S .
Siedlung von S lllot (San Lorenzo, Mallorca). Munich .: Studie n
(coord .),
Colonización humana en ambientes insulares.
über frühe Tierknochenfunde von der Iberischen Halbinsel, 2 ,
Interacción con el medio y adaptación cultural. Universitat de le s
Institut für Palaeoanatomie, Domestikatiorisforschung un d
Illes Balears : 437-444 . Palma .
Gesichte der Tiermedizin der Universitát, 110 pp . München .
RUL . LAN, O . (1998) . De la coya de Canet al tercer boom turístic . Un a
VENY, C . (1977) . Apuntes complementarios sobre la cueva de la Eda d
primera aproximació a la geografia histórica de Mallorca . Papers
del Hierro de Son Maimó, Petra (Mallorca) . Trabajos de
de Medi Ambient, 6 : 171-213 .
Prehistoria, 34: 111-164 .
SANDERS, E .A.C. (1988) . Animal Remains from the Old Settlement at
VESICA, P.L . ; TUCCIMEI, P. ; TURI, B . ; FORNOS, J .J . ; GINES, A.
Son Ferrandell-Oleza : Valldemossa, Mallorca, Baleares, Spain . I n
GINES, J . (2000) . Late Pleistocene Paleoclimates and sea-level
llnd Deiá Conference of Prehistory, Résumés : 6 . DAMARC . Deiá .
Change as inferred from stable isotopes and U-series studies o f
SCHMIDT, M . (1996) . The commencement of the pa construction i n
overgrowths on speleothems, Mallorca, Spain . Quaternary
the New Zealand prehistory . Journal of the Polynesian Society,
Science Reviews, 19 : 865-879 .
105 : 441-451 .
VIGNE, J .D . (1987). L extinction holocéne du fond de peuplemen t
SCHÜLE, W . (1993) . Mammals, vegetation and the initial huma n
mammalienn indigéne des iles de Méditerranée occidentale .
settlement of the Mediterranean islands : a palaeoecologica l
Mémoires de la Societé Géologique de France, N.S ., 150 : 167 -
approach . Journal of Biogeography, 20 : 399-412 .
177 .
SEGUÍ, B . (1997) . Avifauna fóssil del jaciment plistholocénic de la coy a
VIGNE, J .D . (1989) . Le peuplement paléolithique des iles : le débat
des Moro (Manacor, Mallorca) . Bolletí de la Societat d História
s ouvre en Sardaigne . Les nouvelles de l archéologie, 35 : 39-42 .
Natural de les Balears, 40 : 71-89 .
VIGNE, J .D . (1996) . Did Men Provoke Extinctions of Endemic Larg e
SEGUÍ, B . ALCOVER, J .A. (1999) . Comparison of Paleoecologica l
Mammals on the Mediterranean Islands? The View from Corsica .
Patterns in Insular Bird Faunas : a Case Study from the Western
Journal of Mediterranean Archaeology, 9 : 117-120 .
Mediterranean and Hawaii . Smithsonian Contributions to
VIGNE, J .D . (1999) . The large "true" Mediterranean islands asa mode l
Paleobiology, 89 : 67-74.
for the Holocene human impact on the European vertebrat e
SEGUÍ, B . ; BOVER, P. ; TRIAS, M . ALCOVER, J .A . (1998) . El jaci-
fauna? Recent data and new reflections . In BENECKE, N . (ed.) ,
ment fossilífer de la coya C-2 (Ciutadella de Menorca) . Endins,
The Holocene History of the European Vertebrate Fauna . Modern
22 : 81-97 .
Aspects of Research. Verlag Marie Leidorf GmbH : 295-322 .
SIMMONS, A .H . (1991) . Humans, island colonization and Pleistocen e
Randen/Westf .
extinctions in the Mediterranean : the view from Akrotir i
VIGNE, J .D . DESSE-BERSET, N . (1995) . The exploitation of anima l
Aetokremnos, Cyprus . Antiquity, 65 : 857-869 .
resources in the Mediterranean Islands during the Pre-Neolithic :
SIMMONS, A .H . (ed .) (1999) . Fauna) Extinction in an Island Society.
the example of Corsica . In FISCHER, A . (ed .), Man and Sea in th e
Pygmy Hippopotamus Hunters of Cyprus . Kluwer Academic/
Mesolithic. Oxbow Books : 309-318 . Oxford .
Plenum PLblishers, 381 pp . New York .
WALDREN, W .H . (1972) . Determinación de la edad por medio del C14 .
STEADMAN, D .W . (1991) . Extinction of species : Past, Present and
Bolletí de la Societat d História Natural de les Balears, 17 : 34-50 .
Future. In WYMAN, R .L . (ed .), Global Climate Change and Life o n
WALDREN, W.H . (1974) . Evidente of the extinction of the Myotragus
Earth : 156-169 .
balearicus . In Prehistoria y Arqueología de las Islas Baleares . I n
STEADMAN, D .W . (1995) . Prehistoric Extinctions of Pacific Islan d
VI Simposium de Prehistoria Peninsular. Universiad d e
Birds : Biodiversity Meets Zooarchaeology . Science, 267 : 1123 -
Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria . Publicaciones
1131 .
Eventuales, 24 : 31-38 . Barcelona .
STRYDONCK, M . van MAES, A . (2001) . Les datacions i les análisi s
WALDREN, W.H . (1979) . A Beaker workshop area in the Rock Shelte r
isotópiques de Biniai Nou . In PLANTALAMOR, Ll . MARQUÉS ,
of Son Matge, Mallorca . WorldArchaeology, 11(1) : 43-67 .
J . (coord .), Biniai Nou . El megalitisme mediterrani a Menorca .
WALDREN, W .H . (1982) . Balearic Prehistoric Ecology and Culture . The
Treballs del Museu de Menorca, 24 : 163-174 . Maó .
Excavation of Certain Caves, Rock Shelters and Settlements .
STUIVER, M . (1969) . Yale Natural Radiocarbon Measurements IX .
BAR International Series, 149, 773 pp . Oxford .
Radiocarbon, 11 : 545-658 .
WALDREN, W .H . (1984) . Chalcolithic settlement and beaker connec-
STUIVER, M . REIMER, P.J . (1993) . Extended 14C data base an d
tions in the Balearic islands . In WALDREN, W.H . ; CHAPMAN, R . ;
revised Calib 3 .0 14C age calibration program . Radiocarbon, 35 :
LEWTHWAITE, J . KENNARD, R .C . (eds .),
The Deya
215-230.
Conference of Prehistory Early Settlement in the Wester n
STUIVER, M . ; REIMER, P.J . ; BARD, E . ; BECK, J .W. ; BURR, G .S . ;
Mediterranean Islands and their Peripheral Areas . BA R
HUGHEN, K .A . ; KROMER, B . ; MCCORMAC, G . ; VAN DE R
International Series, 229 : 911-965. Oxford .
PLICHT, J . ; SPURK, M . (1998) . INTCAL98 radiocarbon age cali-
WALDREN, W.H . (1986) . The Balearic Pentapartite Division o f
bration, 24,000-0 cal . BP. Radiocarbon, 40 (3) : 1041-1083 .
Prehistory. Radiocarbon and other age determination inventories .
TARRADELL, M . (1964) . La necrópolis de "Son Real" y la "illa des
BAR International Series, 282, 185 pp . Oxford .
Porros". Mallorca. Exavaciones Arqueológicas en España, 24 .
WALDREN, W .H . (1987) . A Balearic Beaker Model . Ferrandell-Oleza ,
Madrid .
Valldemossa, Mallorca. In WALDREN, W.H . KENNARD, R .C .
THIEME, H . (1997) . Lower Palaeolithic hunting spears from Germany .
(eds .), Bel/ Beakers of the Western Mediterranean. Deffinition ,
Nature, 385 : 807-810 .
Interpretation, Theory and New Site Data . BAR Internationa l
TRIAS, M . (1982) . Consideracions sobre les formes epifreátiques de l a
Series, 331 : 207-255 . Oxford .
coya de ses Gerres (Escorca, Mallorca) . Endins, 9 : 29-36 .
WALDREN, W .H . (1992) . Radiocarbon and other isotopic age determi-
TRIAS, M . (1983) . Espeleologia de les Pitiüses . Estudis Breus, 2 : 1-58 .
nations from the Balearic Islands . DAMARC, 26 . Deiá .
TRIAS, M . (1995) . Arqueologia de les cavernes de Mallorca . Endins, 20
WALDREN, W .H . (1997) . The definition and duration of the Beake r
/ Monografies de la Societat d História Natural de les Balears, 3 :
Culture in the Spanish Balearic Islands : a Radiocarbon Survey.
171-190 .
Oxford Journal of Archaeology, 16(1) : 25-38 .
TRIAS, M . (2000). La Cova des Moro (Manacor, Mallorca) i alguns des-
WALDREN, W.H . KOPPER, J .S . (1967) . Mallorca Chronology fo r
tacats aspectes de la seva morfologia . Endins, 23 : 73-77 .
Prehistory based on Radiocarbon Method . Pyrenae, 3 : 45-65 .
TROJA, S .O . ; PEZZINO, A . ; MAllOLENI, P.; ROMEO, M . ; BURRA -
WALDREN, W .H . KOPPER, J .S . (1968) . An Extinct Antelope an d
FATO, G . ; TURRISI, E . ; CRO, A. ; GUELI, A .M . ; IGNACCOLO, P.
Prehistoric Man . Discovery, 3(2) : 39-44 .
CAPUTA, C . (1995) . Archaeometric methodologies in Catania :
WALDREN, W .H . KOPPER, J .S . (1969) . Informe preliminar sobre
characterization and dating of Sicilian Neolithic pottery . Fort h
análisis de radiocarbono en Mallorca, in X Congreso Nacional de
Euro Ceramics, 14 : 125-136 .
Arqueología . Mahón, 1967. Secretaría General Congresos
TYKOT, R .H . (1994) . Radiocarbon dating and absolute chronology in
Arqueológicos Nacionales: 75-82 . Zaragoza .
56

WALDREN, W.H . ROSSELLÓ-BORDOY, G . (1975) . Excavacione s
en la Cueva de Muleta (Sóller-Mallorca) . Los niveles arqueológi-
cos . Noticiario Arqueológico Hispánico, 3 : 74-108 .
WALDREN, W .H . : SANDERS, E .A .C . COLL, J . (1984) . The lithi c
industry of the Balearic lslands. . .lts Olezian Tradition of Tabular
Flint Blades . In WALDREN, W .H . ; CHAPMAN, R . ; LEWTHWAI-
TE, J . KENNARD, R . (eds .), The Deya Conference o f
Prehistory. Early Settlement in the Western Mediterranea n
Islands and their Peripheral Areas .
BAR International Series, 229 :
859-909 . O xfo rd.
XAMENA, P. (1978) . História de Mallorca. Moll, 398 pp . Palma .
YLL, R . ; PANTALEÓN-CANO, J . ; PÉREZ-OBIOL, R . ROURE, J .M .
(1999) . Cambio climático y transformación del medio durante e l
Holoceno en las Islas Baleares . In BERNABEU, J . OROZCO, T
(eds .) . II Congrés del Neolític a la Península Ibérica, Universita t
de Valéncia . Saguntum Extra-2:
45-51 . Valéncia .
ZILHÁO, J . (1993) . The Spread of Agro-Pastoral Economies acros s
Mediterranean Europe : A View from the Far West . Journal o f
Mediterranean Archaeology 6 (1) :
5-63 .
57

Document Outline