Principals caracter�stiques clim�tiques des clot des Sero: Calvi�, Mallorca
ENDINS, n . O 17-18. 1992. Palma de Mallorca.
PRINCIPALS CARACTER~STIQUES
CLIMATIQUES
DESCLOTDESSERO
(Calvia, Mallorca)
per Angel GINÉS* i Pau GINÉS*
Resumen
Se presentan en este trabajo los resultados de una serie de mediciones de Temperatura
y Humedad Relativa efectuadas desde el 6-XI-1988 hasta el 6-X-1991 en la cavidad kárstica
denominada Es Clot des Sero (Calvia, Mallorca). Las temperaturas registradas en el fondo
de la sima quedan comprendidas entre los valores extremos de 1,5O C (mínima invernal) y
16O C (máxima de verano), mientras que la humedad relativa se mantiene entre 88 % y
100 % aproximadamente. Estas especiales condiciones climáticas, que contrastan con la ari-
dez del terreno donde se abre la cavidad, le permiten albergar una interesante comunidad
de helechos y briófitas entre la que destaca la presencia de Phylliiis scolopendrium; siendo
ésta la más meridional de las localidades mallorquinas de dicha especie.
Abstract
We are now presenting the results of a series of temperature and relative humidity mea-
surements which have taken place in a karstic cavity known as Es Clot des Sero (in Calvia,
Mallorca) from the 6th-November-88 to the 6th-October-91. The extreme temperature values
recorded at the bottom of this collapse-pit are 1.5O C (winter minimum) and 16O C (sumrner
maximum), while the relative humidity is that 88 % to 100 % approximately. All this confers
some special climatic conditions that contrast with the aridity of the ground where the cave is
placed; therefore it allows the appearance of an interesting community of ferns and bryophy-
tes. Among these plants stands the fern Phyllitk scolopendrium, being Es Clot des Sero the
southernmost locality where this specie is found in the island of Mallorca.
Introducció
Es Clot des Sero fou explorat i topografiat pel
sols 13 metres i la Ilum, encara que més o manco ate-
Grup Espeleologic EST el 1970, durant una campanya
nuada, arriba practicament a tots els racons. Llevat
de reconeixement de diverses cavitats de la Serra de
d'alguns espeleotemes a les parets i al terra de la
Na Burguesa, entre les que destacaven I'Avenc de sa
cova, les morfologies són típiques d'esfondrament,
Moneda i la Cova de na Picacento. Més tard, el grup
pero no s'observen acumulacions de blocs en el cen-
espeleologic 0. E. M. va continuar les exploracions en
tre de la sala. És probable que el terra, sorprenent-
aquella zona ampliant considerablement I'inventari de
ment pla, i la volta ben regularitzada indiquin el llarg
cavitats explorades.
temps transcorregut des de I'etapa d'esfondraments
La topografia des Clot des Sero, que va fer en
que donaren a la cova la seva actual configuració.
Félix Amat el 6 de juny de 1970, permet comprovar
Ja en les primeres visites a la cavitat s'observa
que aquesta cova esta formada per una única sala, de
I'important desenvolupament de la vegetació que ocu-
planta gairebé circular, la cúpula de la qual s'obre a
pa el fons de la sala, així com I'abundancia de la fal-
I'exterior mitjancant un esfondrament (Figura 1). La
guera Phyllitis scolopendrium (popularment conegut a
profunditat maxima que s'assoleix en el fons és de tan
Mallo~ca
com ~Ilengo
de cero,, o, d'una manera més
abreujada <<cero,, o <<sera,,). És evident que el topo-
* Grup Espeleolbgic EST. Palma de Mallorca.
nim que identifica I'avenc es refereix a la presencia

d'aquesta especie en el fons des Clot des Sero, ja que
les grans fulles es poden reconeixer facilment des del
Mallorca.
forat d'entrada. La utilització tradicional de la c<llengo
pren pel fet de trobar-se en un context climatic calid
molt xeric per a una falguera d'aquestes característi
te a donar notorietat al Iloc.
nya i a S'Entreforc (BONNER, 1976) o en coves i ro-
uals de 600 mm.
ques humides del Puig Major i del Torrent de Pareis
(BONAFE, 1977). Tampoc s'ha ampliat molt la seva
distribució geografica en la recent actualització de
ROSSELLÓ et al. (1986). No obstant aixo la prospec
ció botanica d'avencs, tant a Mallorca com al País Va-
lencia (ROSSELLÓ & GINÉS, 1980; GINÉS, 1983 i
HERRERO-BORGOÑÓN, 1986) ha mostrat que

Observacions realitzades
1989, 15-X-1989, 19-V-1991 i 6-X-1991. D'entre els
resultats, que apareixen a la Taula 1, mereixen esser
La campanya de medicions ha consistit en la rea-
destacades les següents dades:
lització de 10 sortides d'observació escalonades al
- Durant els darrers tres anys la Temperatura del
llarg de tres anys i distribuides de manera que perme-
fons des Clot des Sero ha assolit un valor Mínim de
tessin obtenir una primera aproximació sobre els trets
1,5O C i un valor M&im de 16O C.
més característics del clima des Clot des Sero.
- Mentre la Temperatura Maxima té tendencia a
Entre Novembre de 1988 i Octubre de 1989 es
coincidir amb la Temperatura Mitjana Anual de la zona
prengueren en 8 ocasions mesures de Temperatura i
on s'obre la cavitat, la Temperatura Mínima enregis-
Humitat Relativa amb un instrumental molt senzill, ter-
trada en el fons de I'Avenc és sorprenentment baixa.
mometre i psicrometre, i es deixa instaldat en el fons
- Durant els mesos dlHivern les temperatures es
de I'avenc un termometre de maximes i mínimes que
mantenen entre els 6O C i els 8O C, amb valors d'Humi-
es llegia i reajustava en la següent sortida d'observa-
tat Relativa compresos entre 88 % i 93 %.
ció. Ens interessava sobre tot avaluar la magnitud dels
- Durant els mesos de Primavera i Estiu la Tem-
canvis de Temperatura (T) i Humitat Relativa (HR) que
peratura puja gradualment, sense arribar a superar els
es registraven en el fons de la cavitat i per aquest mo-
16O C, i es manfé la Humitat Relativa sempce per so-
tiu no era necessari un instrumental de mesures mas-
bre del 98 %.
sa precís. Les 2 darreres sortides d'observació es limi-
- El c<refredament,, de la cavitat sembla produir-
taren a completar les dades de maximes i mínimes
se a partir dlOctubre i va acompanyat d'un descens de
que abracaven els cicles anuals compresos entre I'Oc-
la Humitat Relativa bastant apreciable.
tubre de 1989 i I'Octubre de 1991. Així s'aconseguia
- Entre Novembre i Desembre es mesuraren os-
disposar d'unes dades aproximades valides per a
cil~lacions
intermensuals de Temperatura relativament
cada estació de I'any i també de la medició, estesa a
importants (lo0 C), mentre que a I'Hivern de ple les
gairebé tres cicles anuals, de les temperatures m&¡-
oscil~lacions intermensuals s'atenuen a tan SOIS
5O C i
mes i mínimes que experimenten les comunitats vege-
es tornen a incrementar en acabar la Primavera (7O C).
tals que poblen el fons de I'avenc.
- Durant el mes de Julio1 de 1989 I'oscil~lació
ter-
Les dates en que es realitzaren les observacions
mica enregistrada fou de 2,5O C, la qual cosa manifes-
són llistades tot seguit: 6-Xl-1988, 22-Xll-1988, 21 -1-
ta un considerable estancament de I'aire a I'interior de
1989, 26-11-1 989, 1 -V-1989, 22 i 23-VI-1 989, 29-Vll-
la caverna.
TEMPERATURA
HUMITAT RELATIVA
DATA
T mín -
T m&
Exterior
Fons
Exterior
Fons
6-Xl-1988 . . . . . . . . . . .
-
1 3O
-
90 %
-
-
6-Xl a 22-Xll . . . . .
-
-
-
-
3'
-
13'
22-Xll-1988 . . . . . .
7,5O
6O
80 %
89 %
-
-
22-Xll a 21-1
. . .
-
-
-
-
2O
- 7,s0
21 -1-1989 . . . . . . . .
11,5O
7O
91 %
93 %
-
-
21-1a26-11 . . . . . .
-
-
-
-
2O
- 7O
26-11-1989 .
. . .
13O
7,5O
52 %
88 %
-
-
26-11 a 1-V .
. . .
-
-
-
-
3,5O - 9O
1 -V-1989 . .
. . .
17O
8O
-
-
-
1-Va22-VI . . . . . .
-
-
-
-
5,5O -
13'
22-VI-1 989 . . . . . . .
26,5O
13O
55 %
98 %
-
-
22-VI a 29-VI1 . . . .
-
-
-
-
11'
-14,5O
29-Vll-1989 . . . . . .
29'
14,5O
55 %
98 %
-
-
29-Vlla15-X . . . . .
-
-
-
-
11°
-
16'
15-X-1989 . . . . . . .
20,5O
13,5O
67 %
95 %
-
-
15-X-89 a 19-V-91 . . .
-
-
-
-
1,5O -
16'
19-V-1991 . . . . . . . . . .
20,5O
9,5O
80 %
99 %
-
-
19-V a 6-X . . . . . . . . . .
-
-
-
-
7'
-
16'
6-X-1991 . . . . . . . . . . .
20,5O
1 4O
78 %
96 %
-
-
Taula I

- Les diferencies entre la Temperatura Exterior i
d'HR es donen els mesos dlHivern i els maxims d'HR
la del fons des Clot des Sero són petites a I'Hivern
a partir de la Primavera.
(1,5O C el Desembre) i es fan més grosses a I'Estiu
- Diversos perfils de Temperatura i Humitat Rela-
(més de 15O C el Juliol).
tiva, mesurats al llarg de la vertical de I'avenc, apareixen
- La Humitat Relativa és sempre molt elevada i
a la Figura 2 i seran comentats en el proxim apartat.
fluctua durant I'any entre 88 % i 100 %; els mínims
H R
50 60 70 80 90 100 %
HR
50 60 70 80 90 100 %
6.11.88
Avenc d' Escorca
H R
50 60 70 80 90 lo0 %

Discussió dels resultats
se formant zones de vegetació distribui'des en dife-
rents profunditats; aspecte que no sera tractat en
Les series d'observacions de Temperatura i Hu-
aquest treball. També s'intueix I'evolució termica i hi-
mitat Relativa efectuades durant els darrers tres anys
grometrica de les masses d'aire en el curs de les es-
mostren que el microclima des Clot des Sero és ex-
tacions (PIPAN, 1956); especialment I'entrada d'aire
cepcionalment fred al llarg de la major part del cicle
fred exterior durant les temporades en les quals s'en-
anual i que tan SOIS en els mesos més calids s'enre-
registren baixes temperatures a I'entorn de la cavitat.
gistren temperatures moderades, encara que sempre
La comparació d'aquests perfils (Figura 2) amb
acompanyades d'una elevada Humitat Relativa.
els que obtinguerem a I'Avenc d'Escorca o de sa Font
El comportament físic de les masses d'aire a I'in-
de slEspinal (Grup Espeleologic EST, 1986) posa de
terior de la cavitat encara ens és poc conegut, pero
manifest que els climes interns d'ambdues cavitats
amb les dades disponibles es pot afirmar que es Clot
són molt semblants, encara que es trobin en localitats
des Sero actua com una autentica <<trampa
d'aire
totalment distintes des d'un punt de vista bioclimatic.
fredm (CHOPPY, 1982 i 1983). Sorpren la manera tan
Els seus respectius comportaments termics, com a
brusca en que aquest avenc d'esfondrament, de di-
trampes d'ai're fred, fan que tant I'Avenc dlEscorca
mensions modestes, és capac de produir un microcli-
com es Clot des Sero tenguin microdimes bastant ho-
ma radicalment distint de I'ambient que I'envolta. És
mogenis, amb relativa independencia del clima exte-
probable que la forma de cúpula que presenten les pa-
rior que els envolta. Certament no és per casualitat
rets i voltes, la profunditat moderada que té (ni massa
que els dos avencs citats contenen les millors pobla-
gran ni massa reduida) i la seva localització en el fons
cions de Phyllitis scolopendrium de I'illa de Mallorca,
d'un talveg, li permetin recol.lectar I'aire fred i dens
amb exemplars les fulles dels quals superen el metre
amb gran eficacia i emmagatzemar-lo després sense
de llarg (maxim: 72 cm de lamina foliar i 41 cm de
facilitar-ne ni la renovació ni I'escalfament. Tal vegada
pecíol).
la topografia de la cavitat no afavoreix I'intercanvi
d'aire amb I'exterior durant les estacions calides, pero
el que sí és evident és la magnitud del <<salt*
climatic
Agraiments
produit per aquesta estructura d'origen carstic.
L'establiment en es Clot des Sero de comunitats
La realització d'aquest treball sobre el clima des
vegetals singulars no és més que la conseqüencia
Clot des Sero ens ha obligat a visitar la cavitat en
d'aquest microclima fred i humit, que serveix de refugi
nombrases ocasions al llarg de tres cicles anuals.
a especies la presencia de les quals a ['exterior (arid
Hem d'agrair als següents companys del Grup Espe-
i especialment sec i calorós durant I'estiu) seria impos-
leologic EST la seva pacient companyia durant les ac-
sible. Endemés de I'esmentat Phyllitis scolopendrium
tivitats d'aquesta campanya de medicions: Lina Borras,
(que reb una il-luminació compresa entre 3000 i 100
Antonia Córcoles, Lluís A. Fiol, Mateu Fiol, Joaquín
lux) s'hi troben exemplars de les falgueres Phyllitis sa-
Ginés, Martiniano Mediavilla, Antoni Merino, Maria
gittata, Adiantum capillus-veneris i Polypodium cambri-
Lluisa Planells, Eudald Pons, Joan Pons-Moya i Josep
cum. També són interessants i significatius els briofits
F. Ramos.
que tapissen el terra del «bosc de seros,>, com Homa-
lia lusitanica
(entre 200 i 60 lux), Pellia fabbroniana
(entre 80 i 20 lux, juntament amb protal.lus de Phylli-
tic) i Lophocolea bidentata, així com els que ocupen
Bibliografia
altres llocs més dispersos i localitzats, com Eucladium
BONAFE, F. (1977): Flora de Mallorca. Editorial Moll. Volum 1: 48-50.
verticillatum, Fissidens sp. i Rhynchostegiella tenella;
Palma de Mallorca.
tots són pobladors habituals de coves i avencs. En
BONNER, A. (1976): Plantes de les Balears. Editorial Moll. Manuals
canvi, a la part més seca del fons de la cavitat predo-
d'introducció a la Naturalesa 1. 139 pp. Palma de Mallorca.
minen les fanerogames Ficus carica, Parietaria diffu-
CHOPPY, J. (1 982): Processus climatiques dans les vides karstiques.
1, Dynamique de I'air. Série Phénomenes Karstiques. 84 pp.
sa, Rubus ulmifolius i Rubia peregrina entre altres. Fi-
París.
nalment, els Iíquens més ampliament representats en
CHOPPY, J. (1 983): Processus climatiques dans les vides karstiques.
coves, dels generes Lepraria i Opegrapha, es distri-
2, Composition de I'air. Série PhénomBnes Karstiques. 88 pp.
bueixen per les zones superiors i inferiors de les voltes
París.
GINÉS, A. (1983): Bioespeleologia del karst mallorquín. Datos ecold-
respectivament, i són substitults per algues en les pa-
gicos preliminares. Tesis de Licenciatura 1 Universitat de les
rets més ombrívoles.
llles Balears. Federaci6 Balear d'Espeleologia (xerocopiat).
La comparació dels perfils de Temperatura i Hu-
219 pp. Palma de Mallorca.
mitat Relativa, realitzats en dates diverses com el 6-
'
GRUP ESPELEOL~GIC EST (1986): &'Era d'Escorca (Escorca, Ma-
Xl-1988, el 22-VI-1 989 i el 19-V-1991, resulta útil per
llorca) i algunes cavitats veinesn. Endins, 12: 3-1 l . Palma de
Mallorca.
avaluar els canvis d'ambdós factors físics amb relació
GUIJARRO, J. A. (1 986): Contribución a la bioclimatología deBalea-
a la profunditat de I'avenc. La variació al llarg de I'any
res. Tesis Doctoral 1 Universitat de les Illes Balears. 232 pp. i
explica la tendencia de certes especies a estabilitzar-
annexos. Palma de Mallorca.

HERRERO-BORGOÑÓN, J. J. (1986): La flora de las simas valencia-
nas. Contribución a su estudio. Federacibn T. Valenciana de
Espeleología. 301 pp. Valencia.
PIPAN, L. (1956): [~Ricerche
preliminar¡ di meteorologia ipogea nelle
grotte del Carso Triestino)). Le Grotte d'ltala, Cene 3, 1 : 225-261.
Castellana Grotte.
ROSSELLÓ, J. A. & GINÉS, A. (1980): ~~lntroducció
a la brioflora dels
avencs mallorquinsn. Endins, 7: 27-35. Palma de Mallorca.
ROSSELLÓ, J. A.; PERICAS, J.; ALOMAR, G. &TORRES, N. (1986):
<(Notas pteridológicas 6. Atlas Pteridologico de las Islas Balea-
res.,. Acta Botanica Malacitana, 1 1 : 294-302. MAlaga.