Les ratapinyades de les illes Balears: distribuci�, avaluaci� i estat sanitari de les poblacions
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 269-282
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
LES RATAPINYADES DE LES ILLES BALEARS: DISTRIBUCIÓ,
AVALUACIÓ I ESTAT SANITARI DE LES POBLACIONS
per Jordi SERRA-COBO 1, 2, Xavier BAYER 2, Marc LÓPEZ-ROIG 1, 2 i Magdalena SEGUÍ 1
Abstract

Bats are considered an excellent group of environmental health indicator. Besides its ecological importance,
the bats have acquired in recent years a great interest in epidemiological studies because they are an important
reservoir of emerging viral zoonoses.

This paper highlights the ecological and epidemiological information obtained since 1993 in the Balearic Is-
lands. During these years we have used different methodologies: exploration of underground cavities, installing
Japanese nets and recording and analysis of ultrasonic signals emitted by bats. The results obtained indicate that
the Balearic Islands have a very high diversity of bats, with the presence of 19-20 species, the most abundant
Pipistrellus pipistrellus, Pipistrellus kuhlii, Pipistrellus pygmaeus and Tadarida teniotis. These four species together
with Hypsugo Savii, Plecotus austriacus, Rhinolophus ferrumequinum and Rhinolophus hipposideros, are present
in all the major islands of the archipelago.

The loss and alteration of the shelters have a negative impact on bat populations. However, is confirmed the
gradual recovery of the colony of Miniopterus schreibersii hibernation in Minorca, after the great mortality that
occurred in 2003. We have also verified several movements between different cavities either between islands or
between one island refuges.

We observed spread of lyssavirus in Mallorca and Menorca colonies of bats, although that the risk of trans-
mission of a bat to the human species is very low.
Resum

Les ratapinyades són considerades un excel·lent grup indicador de la salut ambiental. A més a més de la im-
portància ecològica, els quiròpters han adquirit els darrers anys un gran interès en estudis epidemiològics perquè
són un important reservori de zoonosis víriques emergents.

El present treball dóna a conèixer la informació ecològica i epidemiològica obtinguda des de l’any 1993 a les
Illes Balears. Durant aquests anys hem utilitzat diferents metodologies: prospeccions de cavitats subterrànies,
instal·lació de xarxes japoneses i enregistraments i anàlisis dels senyals ultrasònics emesos pels quiròpters. Els
resultats obtinguts indiquen que les Illes Balears presenten una diversitat de quiròpters força elevada, amb 19-20
espècies citades, essent les més abundants Pipistrellus pipistrellus, Pipistrellus kuhlii, Tadarida teniotis i Pipistre-
llus pygmaeus. Aquestes quatre espècies juntament amb Hypsugo savii, Plecotus austriacus, Rhinolophus ferru-
mequinum i Rhinolophus hipposideros, són presents en totes les grans illes de l’Arxipèlag.

La pèrdua i les freqüents alteracions dels refugis incideixen negativament en les poblacions de les ratapi-
nyades. No obstant això, s’ha pogut constatar la recuperació gradual de la colònia d’hibernada de Miniopterus
schreibersii a Menorca, després de la gran mortaldat succeïda l’any 2003. També hem pogut verificar diversos
desplaçaments entre cavitats, ja sigui entre illes o entre refugis d’una mateixa illa.

S’ha observat circulació de lyssavirus en colònies mallorquines i menorquines de ratapinyades, tot i que el risc
de transmissió d’una ratapinyada a l’espècie humana és molt baix.
Resumen

Los murciélagos son considerados un excelente grupo indicador de la salud ambiental. Además de la impor-
tancia ecológica, los quirópteros han adquirido en los últimos años un gran interés en estudios epidemiológicos
porque son un importante reservorio de zoonosis víricas emergentes.

El presente trabajo da a conocer la información ecológica y epidemiológica obtenida desde 1993 en las Islas
Baleares. Durante estos años hemos utilizado diferentes metodologías: prospecciones de cavidades subterráneas,
instalación de redes japonesas y grabaciones y análisis de las señales ultrasónicas emitidas por los quirópteros.
Los resultados obtenido indican que las Islas Baleares presentan una diversidad de quirópteros muy elevada, con
presencia de 19-20 especies, siendo las más abundantes Pipistrellus pipistrellus, Pipistrellus kuhlii, Tadarida tenio-
tis i Pipistrellus pygmaeus. Estas cuatro especies juntamente con Hypsugo savii, Plecotus austriacus, Rhinolophus
ferrumequinum y Rhinolophus hipposideros, son presentes en todas las grandes islas del Archipiélago.

La pérdida y las alteraciones de los refugios inciden negativamente en las poblaciones de murciélagos. No
obstante, se ha podido constatar la recuperación gradual de la colonia de hibernación de Miniopterus schreibersii
en Menorca, después de la gran mortalidad sucedida en el año 2003. También hemos podido verificar diversos
desplazamientos entre diferentes cavidades ya sea entre islas o entre refugios de una misma isla.

Se ha observado circulación de lyssavirus en colonias mallorquinas y menorquinas de murciélagos, aunque el
riesgo de transmisión de un quiróptero a la especie humana es muy bajo.
1
Centre de Recerca en Infeccions Víriques, Illes Balears (CRIVIB).
2
Areambiental, 08758 Cervelló (Barcelona).
Plaça. Hospital, 3, 07012 Palma de Mallorca.

E-mail: info@areambiental.com.
269

Introducció
Els quiròpters presenten unes característiques sin-
el nostre equip. El treball aporta noves dades sobre (1)
gulars que els fan únics dins de l’ordre dels mamífers.
la distribució de les diferents espècies de ratapinyades
Les ratapinyades són un grup força antic (TEELING et al.,
a les Balears (a més a més de la informació bibliogràfi-
2005) i han tingut un gran èxit evolutiu, gràcies principal-
ca d’altres autors), (2) l’ecologia i la dinàmica d’algunes
ment a la seva adaptació al medi aeri. Aquest fet queda
colònies d’especial interès (relació entre els diferents
ben palès en el gran nombre d’espècies (més de 1.150
refugis i la seva funció) i (3) l’estat sanitari d’aquestes
espècies) i en la colonització de gairebé tots els ambients
poblacions i la incidència en salut pública.
del planeta (excepte les regions més fredes). La multitud
d’estratègies ecològiques diferents (comportamentals,
alimentàries, reproductores, etc) permet aquesta gran di-
versitat d’espècies, les quals tenen en comú una elevada
Material i mètodes
longevitat i una baixa taxa de fecunditat. Les ratapinyades
són especialment sensibles als canvis en els ecosiste-
mes, ja siguin per alteracions humanes o climatològiques
DISTRIBUCIÓ I DINàMICA POBLACIONAL
(canvi climàtic). Factors, cada vegada més freqüents, tals
com la pèrdua o alteració dels seus refugis (l’augment
Les prospeccions s’han fet pràcticament arreu de les
de la freqüentació humana a les coves i avencs), mo-
Illes Balears (a bona part de Mallorca i Menorca, a Eivissa,
dificació dels seus hàbitats (fragmentació, urbanització,
Formentera, Cabrera i sa Dragonera). També s’han visi-
incendis forestals, etc) o esdeveniments meteorològics
tat alguns illots com ara sa Conillera. Per tal de conèixer
(temperatura, pluviositat) incideixen negativament sobre
millor la distribució les poblacions de ratapinyades s’ha
les poblacions de quiròpters. Aquest fet queda evidenciat
procurat de prospectar una gran varietat d’ambients: ca-
per les darreres dades presentades per la IUCN, segons
vernícoles, antròpics, torrentícoles i rupícoles, així com
les quals el 23% de les 1.150 espècies de quiròpters del
zones humides interiors i litorals, forestals, arbustives i
món estan considerades en regressió (IUCN, 2010). La
terres de conreu, etc. Les citacions obtingudes juntament
sensibilitat als canvis ambientals i les peculiars caracte-
amb les dades bibliogràfiques han estat representades
rístiques del cicle biològic han fet del grup dels quiròpters
en mapes amb quadrícules UTM de 10 x 10 Km.
un bon indicador de la qualitat i salut ambiental (JONES
Les tècniques de mostreig utilitzades han estat:
et al., 2009). Per aquest motiu, estudis sobre la biolo-
instal·lació de xarxes, prospecció diürna de refugis i de-
gia i ecologia de les poblacions de les ratapinyades són
tecció ultrasònica nocturna.
importants per a la gestió i conservació de les espècies
La instal·lació de xarxes s’ha dut a terme quan fos-
però també per observar alteracions o canvis ambientals
quejava i abans de l’inici de l’activitat quiropterològica.
i conèixer l’estat sanitari de les poblacions i els possibles
S’han col·locat xarxes a penya-segats, torrents, basses
riscos associats amb la salut pública.
d’aigua, ponts, embassaments, avencs, coves i mines.
Els primers treballs quiropterològics realitzats a les
Les prospeccions de refugis han consistit en explo-
Illes Balears es remunten als anys seixanta (BALCELLS,
racions de coves, avencs, mines, escletxes de cases,
1964, 1968; VERICARD i BALCELLS, 1965; COMPTE,
teulades, porxades, esglésies, etc. Sempre s’ha utilitzat
1966) i posteriorment altres estudis contribueixen a aug-
il·luminació elèctrica per evitar emprar carbur que pot
mentar el coneixement de la fauna quiropterològica de
incidir negativament en les colònies de ratapinyades.
les Illes Balears (GINÉS, 1982; ALCOVER, 1977, 1988;
La captura de quiròpters, mitjançant ambdós mè-
ALCOVER i MUNTANER, 1986; TRIAS, 1987; SERRA
todes, ha permès identificar directament les espècies,
i BALCELLS, 1987; NOBLET, 1995; PONS et al., 1993;
anotar el sexe, l’estat reproductor (gestants o lactants),
QUETGLAS, 1997; ALCOVER, 2003; GRÀCIA et al.,
prendre mesures morfològiques i obtenir mostres biolò-
2003; VADELL et al., 2005; GUINARD et al., 2006; TRU-
giques per anàlisis sanitàries. La manipulació de les ra-
JILLO i GARCÍA, 2008). Recentment, noves citacions
tapinyades ha estat molt ràpida i els individus han estat
(GARCÍA i ARBONA, 2009; TRUJILLO i GARCÍA, 2009;
alliberats en el mateix lloc de captura.
TRUJILLO et al., 2009) han incrementat el nombre d’es-
Per tal d’estudiar les relacions intra i interespecífi-
pècies presents a les Balears.
ques de les poblacions de ratapinyades (desplaçaments
El nostre equip inicià els primers estudis quiroptero-
estacionals), les seves dinàmiques poblacionals i l’evolu-
lògics a Balears l’any 1993, d’aleshores ençà i de forma
ció del seu estat sanitari s’ha portat a terme un mostreig
continuada, hem anat fent treballs sobre diferents as-
sistemàtic en certes cavitats d’especial interès. La meto-
pectes biològics i ecològics (SERRA-COBO et al., 2006,
dologia utilitzada per aquesta finalitat ha estat el mètode
2007, 2009; AMENGUAL et al., 2007b).
de captura-marcatge-recaptura. Aquest mètode consis-
L’estudi dels quiròpters ha adquirit els darrers anys
teix en l’anellatge sistemàtic dels individus i les seves
un interès que va més enllà dels treballs ecològics i fau-
posteriors recaptures. S’han utilitzat anelles especials
nístics. Les ratapinyades també tenen interès en salut
per a quiròpters de dues mides: anelles de 2,8 mm de
pública perquè són un important reservori de zoonosis
diàmetre per espècies de mida petita i anelles de 3,5 mm
víriques emergents (SERRA-COBO et al., 2002, 2008b;
de diàmetre per les espècies de mida gran. Les dades
AMENGUAL et al., 2007a; 2007c; 2008).
obtingudes durant més de 10 anys, gràcies a aquesta
Així doncs, el present article és una recopilació dels
metodologia, ens han donat informació sobre els movi-
resultats de 19 anys de recerques que ha portat a terme
ments estacionals i ens ha permès estimar, mitjançant
270

OBTENCIÓ DE MOSTRES EPIDEMIOLògIqUES
L’estudi de l’estat sanitari de colònies de ratapinya-
des de Balears el vàrem iniciar l’any 1995. Les anàlisis
es fan al Centre de Recerca en Infeccions Víriques, Illes
Balears (CRIVIB) i a l’Institut Pasteur de París.
S’han analitzat sèrums i pòsits de mostres sanguínies.
La sang s’ha obtingut fent una petita punció a la vena me-
diana a nivell de l’epífisi proximal del radi (SERRA-COBO
et al., 2002; AMENGUAL et al., 2007a). La sang s’ha con-
servat a 4 ºC durant unes hores. A continuació, s’ha centri-
fugat i separat el contingut cel·lular del sèrum. Les mostres
serològiques i cel·lulars han estat conservades a –20 ºC.
DETECCIÓ D’ANTICOSSOS I ARN VíRIC
La tècnica emprada en la detecció d’anticossos
d’EBLV és una adaptació de la prova ràpida de reduc-
ció de focus fluorescents (RFFIT) (BOURHY i SUREAU,
1990). Cada anàlisi serològica s’ha repetit dues vegades
per a cadascuna de les mostres i s’ha pres com a re-
sultat la mitjana aritmètica de les dues repeticions. Per
descartar falsos positius que siguin fruit de reaccions
creuades, s’han considerat sèrums positius aquells que
Foto 1: Ratapinyada de ferradura grossa (Rhinolophus ferrumequinum).
tenien una titulació superior a 27 a ambdues repeticions
(SERRA-COBO et al., 2002).
Photo 1. Greater horseshoe bat (Rhinolophus ferrumequinum).
La fracció cel·lular sanguínia ha estat analitzada amb
la tècnica de la nRT-PCR. Les mostres positives han es-
tat seqüenciades i posteriorment analitzades amb els
el programa Mark 5.0 (WHITE i BURNHAM, 1999), di-
programes Sequencher 10.1 i MEGA5.
versos paràmetres demogràfics, tals com la mida de les
colònies i les taxes de supervivència de les espècies
subjectes a estudi. La citada metodologia també ens ha
permès obtenir interessants dades epidemiològiques so-
Resultats
bre l’evolució de l’estat sanitari de les colònies (SERRA-
COBO et al., 2002; 2009; AMENGUAL et al., 2007). L’es-
tudi dels desplaçaments estacionals, la dinàmica pobla-
DISTRIBUCIÓ
cional i l’evolució de l’estat sanitari de les colònies s’ha
centrat principalment en tres espècies de ratapinyades
La prospecció de noves localitats ha donat resul-
de Mallorca i Menorca: Miniopterus schreibersii (ratapi-
tats interessants a gairebé totes les illes de l’arxipèlag.
nyada de cova), Myotis capaccinii (ratapinyada de peus
S’han localitzat importants colònies pluriespecífiques a
grossos) i Myotis myotis (ratapinyada de morro llarg).
cavitats situades a la Serra de Tramuntana, a la cos-
La tècnica de detecció ultrasònica ha complementat
ta de Menorca i al litoral d’Eivissa. S’ha ampliat molt el
la prospecció de refugis i la col·locació de xarxes i ha es-
nombre d’espècies observades a les coves des Pilar.
tat de gran utilitat per obtenir informació sobre les espèci-
S’han citat 20 espècies de quiròpters a les Illes Balears
es de ratapinyades fissurícoles i forestals. Les emissions
(es comptabilitza R. mehelyii que podria estar extingi-
ultrasòniques de cada espècie han estat captades amb
da). La taula 1 mostra la riquesa d’espècies trobada a
detectors suecs “Petterson Elektronik” en modus “hete-
rodyne” i en temps expandit i enregistrades digitalment
ja sigui en cassets DAT o bé directament en ordinador.
Illes
Núm. d’espècies
La durada de les deteccions ha estat de 10 a 30 minuts i
Mallorca
19
han anat acompanyades, sempre que ha estat possible,
Menorca
15
d’observacions directes del tipus de vol, la mida i la forma
de les ales de les espècies emissores. El període anual
Eivissa
13
d’enregistrament d’emissions ultrasòniques ha abastat
Formentera
9
tots els mesos de l’any, si bé el major esforç s’ha fet du-
Cabrera
7
rant els mesos d’abril a octubre. Els enregistraments han
estat analitzats informàticament utilitzant el programa
Sa Dragonera
6
Bat Sound seguint la metodologia descrita per RUSSO i
Conjunt de Balears
20
JONES (2002) i comparats amb els espectrogrames pa-
Taula 1. Riquesa d’espècies detallada per illes.
tró del nostre arxiu. S’ha utilitzat un GPS per obtenir les
coordenades UTM de les citacions quiropterològiques.
Table 1. Number of species by island.
271

cadascuna de les principals illes. Actualment, disposem
insectes a les clarianes, camins i als terrenys amb pre-
de més de 1.650 citacions quiropterològiques recollides
domini arbustiu. A les zones agrícoles mostra predilec-
pel nostre equip.
ció pels sectors de secà i pels llocs on es combinen els
conreus amb la vegetació silvestre.
Rhinolophus ferrumequinum (Ratapinyada de ferra-
És una espècie que l’hem trobada a totes les illes
dura grossa)
grans (figura 2), des d’arran de mar fins a les cotes més
Solen hibernar a coves, avencs i mines abandona-
altes de la Serra de Tramuntana.
des, i amb menor freqüència a soterranis. Crien a cavi-
tats relativament càlides. A Balears formen colònies que
Myotis emarginatus
poden superar els 200 exemplars. S’ha trobat a coves
(Ratapinyada d’orelles dentades)
situades arran de mar. Caça als espais oberts, poc ar-
Durant l’hivern sol refugiar-se a coves, on acostuma a
brats; clarianes del bosc, zones de garriga i màquia, en-
disposar-se aïlladament o en petits grups. Es col·loca so-
front dels penyals, etc.
vint en escletxes. A Menorca ocupa coves càlides durant
Habita a totes les illes grans (figura 1, foto 1) i és
la primavera i l’estiu, on sol formar colònies de reproduc-
especialment abundant a Menorca.
ció força nombroses d’uns 200 exemplars. De nit caça als
torrents, a les pinedes, a les brolles, màquies i garrigues,
Rhinolophus hipposideros
i també a molts dels espais agrícoles que es combinen
(Ratapinyada de ferradura petita)
amb erms i bosquines. Fins fa pocs anys sols s’havia lo-
Els mesos d’hivern i bona part de la resta de l’any vi-
calitzat aquesta espècie a Menorca. Darrerament també
uen en coves, avencs i mines. Solen hibernar en solitari,
ha estat citada a l’illa de Mallorca (figura 3, foto 2) pel
però a vegades es poden reunir uns quants exemplars
nostre i altres equips (GARCÍA i ARBONA, 2009).
al mateix refugi. Gràcies a la protecció que li ofereix el
patagi, pot ocupar llocs menys arrecerats que les altres
Myotis escalerai (Ratapinyada d’Escalera)
ratapinyades, i per tant, sovint es poden situar a prop
Durant el període reproductor poden utilitzar una
de l’entrada de les cavitats. A l’estiu solen refugiar-se
àmplia varietat de refugis: coves, avencs, mines, forats
a localitats més temperades, tant si són cavitats natu-
dels arbres, escletxes de parets rocoses, de ponts, etc.
rals com edificis abandonats (cases de camp, talaiots,
Les colònies de cria poden oscil·lar entre petits grupets
golfes...). En els refugis de cria s’hi poden concentrar
d’unes deu femelles fins a agrupacions de més d’un
un bon nombre de femelles, a voltes més de cent. Caça
centenar d’individus. Durant aquest temps la majoria de
Foto 2: Ratapinyada d’orelles dentades (Myotis emarginatus).
Photo 2: Geoffroy’s Bat (Myotis emarginatus).
272

mascles s’arreceren en refugis solitaris, però també po-
den formar concentracions nombroses de més de cent
exemplars i establir-se en cavitats. Els ambients naturals
que freqüenta solen ser àrees forestals o arbustives. És
una espècie que es distribueix per Mallorca, Menorca i
Eivissa (figura 4).
Myotis myotis (Ratapinyada de morro llarg)
Les colònies de cria observades a les Balears solen
estar situades en coves i avencs. Les agrupacions més
grans que hem observat són d’uns 600 individus. És una
espècie habitual a les grans extensions de cultius de
secà i als espais on es combinen aquests conreus amb
els erms i amb la vegetació forestal, sobretot de brolles i
Figura 1: Mapa de distribució de Rhinolophus ferrumequinum.
de màquies. A Mallorca té una certa predilecció per anar
Figure 1: Distribution map of Rhinolophus ferrumequinum.
a caçar a zones de muntanya baixa, espais humits (com
per exemple s’Albufera) i sobre els camps d’ametllers i
oliveres. Durant les darreres dècades aquesta ratapinya-
da ha perdut, a Mallorca, una part significativa del seu
hàbitat. Hi ha una citació antiga de l’espècie a Eivissa,
en aquesta illa actualment es podria haver extingit.
Myotis daubentonii (Ratapinyada d’aigua)
Li agrada cercar refugis prop de l’aigua, rius, em-
bassaments, llacunes, albuferes, etc. Els hiverns troben
recer a dins de forats i esquerdes, moltes vegades a
l’interior de les cavitats. Les agrupacions de femelles
reproductores poden concentrar unes quantes desenes
d’exemplars. En general es refugia a prop d’aquests in-
drets i de nit s’hi desplaça a caçar. Fa pocs anys que
Figura 2: Mapa de distribució de Rhinolophus hipposideros.
s’ha pogut comprovar la seva presència a Menorca
Figure 2: Distribution map of Rhinolophus hipposideros.
(figura 6) (TRUJILLO, GARCÍA i JUSTE, 2009). A l’illa
de Mallorca creiem que també hi és present. Disposem
d’alguna citació que hem realitzat en una zona humida,
però ens cal confirmar-la amb major certesa.
Myotis capaccinii (Ratapinyada de peus grossos)
Tendeix a refugiar-se en coves i avencs. Pot ama-
gar-se dins de petits forats i escletxes de les cavitats,
formar petites colònies o situar-se entre les ratapinya-
des de cova (Miniopterus schreibersii). Ocasionalment
poden formar colònies de cria relativament grans de di-
versos centenars d’individus, com és el cas de Menorca.
L’Albufera de Mallorca i l’embassament des Gorg Blau
són àrees de caça d’aquesta espècie. Tot i que a Eu-
ropa se la considera una espècie molt amenaçada, a
Figura 3: Mapa de distribució de Myotis emarginatus.
Mallorca i Menorca és un quiròpter relativament abun-
Figure 3: Distribution map of Myotis emarginatus.
dant (figura 7).
Nyctalus leisleri (Ratapinyada nòctula petita)
És una ratapinyada forestal que es refugia en forats
i clivelles d’arbres madurs i en esquerdes de roques, en
forats d’edificis o en caixes niu. Pot fer desplaçaments
estacionals de més de 1.000 Km de recorregut (HUTTE-
RER et al., 2005). Té tendència a ocupar els mateixos re-
fugis d’un any a l’altre. La primera citació de l’espècie la
vàrem obtenir a Mallorca, posteriorment comprovàrem la
seva presència a Menorca i a Eivissa (figura 8, foto 3).
Nyctalus lasiopterus (Ratapinyada nòctula gegant)
Es tracta d’una espècie de mida gran (fins a 50 cm
Figura 4: Mapa de distribució de Myotis escalerai.
d’envergadura) i costums forestals. Menja ocells passe-
riformes (rupits, etc.) i insectes (DONDINI i VERGARI,
Figure 4: Distribution map of Myotis escalerai.
273

2000). Es varen obtenir dades que semblaven indicar la
seva presència a Mallorca i a Eivissa (SERRA-COBO et
al. 2007) (figura 9). A Balears pot ser una espècie molt
escassa i difícil de localitzar. Manquen més estudis per
conèixer quina és la repartició a Balears. També se l’ha
observada en altres illes de la Mediterrània.
Pipistrellus pipistrellus (Ratapinyada comuna).
És una espècie de caràcter fissurícola que es refugia
en tota mena de forats i escletxes d’edificis nous, vells
o abandonats, als ponts, a les parets rocoses dels pe-
nyals, en forats dels arbres, etc. A l’estiu cerca refugis
càlids. És una de les poques ratapinyades que pot tenir
Figura 5: Mapa de distribució de Myotis myotis.
parts dobles (bessons). Les colònies de cria poden es-
tar formades per unes poques femelles o per centenars
Figure 5: Distribution map of Myotis myotis.
d’individus. És una espècie oportunista, amb poques
exigències ecològiques. És una ratapinyada abundant a
totes les illes (figura 10).
Pipistrellus pygmaeus (Ratapinyada soprano)
Es refugia en forats i esquerdes d’edificis, de ponts
i d’altres construccions, de penyals i fins i tot en arbres.
Poden hibernar en solitari, però sovint es poden reunir
uns quants exemplars al mateix refugi. Mostra certa pre-
dilecció pels punts amb aigua. Li agrada especialment
viure prop de rieres, estanys, albuferes, embassaments,
salines i basses. Tot i això, sovint també es deixa veure
allunyada de les zones humides. La ratapinyada sopra-
no viu amb densitats desiguals a totes les illes grans de
Figura 6: Mapa de distribució de Myotis daubentonii.
l’arxipèlag balear (figura 11).
Figure 6: Distribution map of Myotis daubentonii.
Pipistrellus kuhlii (Ratapinyada de vores clares)
Es refugien en fissures i escletxes d’edificis, de ro-
ques, de balmes, de soterranis, d’arbres i habitualment
poden instal·lar-se en caixes niu. Les colònies de cria
solen ser bastant petites, de poques femelles. Freqüen-
ta ambients força diversos i mostra un caràcter antro-
pòfil menys acusat que la ratapinyada comuna. És una
espècie molt abundant a l’illa de Mallorca i present amb
menor freqüència a la resta d’illes (figura 12).
Pipistrellus nathusii (Ratapinyada de Nathusius)
A l’hivern busca refugi en fissures i forats de les pe-
nyes, les coves i també dels arbres. A la primavera i
l’estiu forma colònies de cria, que poden reunir entre 50
Figura 7: Mapa de distribució de Myotis capaccinii.
i 200 femelles. Aquests refugis sovint se situen en forats
Figure 7: Distribution map of Myotis capaccinii.
i escletxes dels arbres o en menor percentatge en fissu-
res d’algunes construccions. També pot ocupar caixes
niu per a ratapinyades. Li agrada establir-se prop de les
zones humides (aiguamolls, albuferes, maresmes...).
Li agrada caçar per sobre l’aigua i a les clarianes i els
camins que hi ha en els boscos. És una espècie molt
escassa. Tan sols ha estat citada a l’illa de Mallorca
(TRUJILLO i GARCÍA, 2009), però no es descarta que
es pugui trobar en altres illes (figura 13).
Hypsugo savii (Ratapinyada muntanyenca)
És una espècie marcadament fissurícola. Es refugia
en escletxes dels penya-segats, dels edificis i de les co-
ves, avencs i mines. També la podem trobar en forats
d’arbres. Sol formar petites agrupacions de cria de fins a
Figura 8: Mapa de distribució de Nyctalus leisleri.
20 femelles, però excepcionalment n’hi pot haver més. A
Figure 8: Distribution map of Nyctalus leisleri.
Balears freqüenta gran varietat d’ambients (zones bos-
274

Figura 9: Mapa de distribució de Nyctalus lasiopterus.
Figure 9: Distribution map of Nyctalus lasiopterus.
Figura 10: Mapa de distribució de Pipistrellus pipistrellus.
Figure 10: Distribution map of Pipistrellus pipistrellus.
Foto 3: Ratapinyada nòctula petita (Nyctalus leisleri).
Photo 3: Leisler’s bat (Nyctalus leisleri).
coses, terres de cultiu, zones humides, zones costeres,
roquissars, fins i tot zones urbanes). S’ha observat a to-
tes les illes i és especialment abundant a la Serra de
Tramuntana de Mallorca (figura 14).
Eptesicus serotinus (Ratapinyada dels graners)
Es refugia als teulats, golfes i esglésies. També
s’amaga a les fissures de penya-segats i de coves i
avencs. Els refugis estivals són càlids. De nit li agrada
caçar a les zones humides del litoral, els torrents i els
horts. Ha estat citada a Mal orca i a Menorca. Tot i ser una
Figura 11: Mapa de distribució de Pipistrellus pygmaeus.
espècie poc abundant a les Balears, es troba amb relativa
Figure 11: Distribution map of Pipistrellus pygmaeus.
freqüència al Parc Natural de s’Albufera de Mal orca i a
diverses zones de Menorca (figura 15).
Plecotus austriacus (Ratapinyada orelluda meridional)
És una espècie força fissurícola. Els refugis hiver-
nals solen estar ubicats en coves, avencs, mines, túnels
i bodegues abandonades. Les colònies de cria poden
estar situades en edificis vells, sota la teulada, en fo-
rats i en escletxes. En algunes ocasions pot aprofitar
forats dels penya-segats de vora mar, de les balmes o
de l’entrada d’avencs i coves. És freqüent trobar-la en
petits forats dels murs d’edificis vells i de ponts. El més
normal és que les agrupacions de cria no siguin gaire
nombroses, per bé que en alguns casos poden arribar al
Figura 12: Mapa de distribució de Pipistrellus kuhlii.
centenar d’exemplars. Se l’ha observat a totes les illes
(figura 16).
Figure 12: Distribution map of Pipistrellus kuhlii.
275

Barbastella barbastellus (Ratapinyada de bosc)
Tadarida teniotis (Ratapinyada cuallarga)
Els mesos d’hivern troben resguard en coves,
És una ratapinyada de mida relativament gran que
avencs, mines i subterranis. Durant aquest període po-
té caràcter fissurícola. Es refugia als penya-segats in-
den tolerar temperatures molt baixes. Per als refugis es-
teriors i als penyals de vora mar. Secundàriament pot
tivals busquen llocs més càlids. Poden ocupar forats i
ocupar esquerdes d’edificis, per exemple a la ciutat de
fissures dels arbres, arrecerar-se sota algunes escorces
Palma. És una espècie molt abundant a les il es Balears
o situar-se en edificis abandonats. Poden refugiar-se
(figura 19).
solitàriament o formar petites colònies. Li agraden els
ambients forestals. No és una espècie abundant a Bale-
ars. Ha estat citada a Mal orca, Eivissa, Formentera i a Sa
DINàMICA POBLACIONAL
Dragonera. És molt probable que també sigui present a
Menorca (figura 17, foto 4).
Des de 1996 fins la primavera del 2011 s’ha realitzat
un total de 4.553 anellatges de ratapinyades i un total de
Miniopterus schreibersii (Ratapinyada de cova)
1.928 recaptures, les quals han aportat informació sobre
És una espècie amb un caràcter acusadament tro-
moviments estacionals i sobre la dinàmica de diverses
glòfil i gregari. Es refugia en coves i avencs, però també
colònies de Mallorca i Menorca.
en mines abandonades i soterranis. Per hibernar cer-
quen cavitats amb temperatura estable propera als 7
Cova d’en Curt
graus. Els refugis estivals són càlids. Les colònies de
Se la pot considerar el refugi de M. schreibersii més
cria poden ser mixtes amb d’altres espècies. Es distribu-
important de l’illa de Menorca. És l’única cavitat d’hiver-
eix per Mallorca, Menorca i Cabrera (figura 18, foto 5).
nada coneguda i en ella s’hi refugia pràcticament la to-
La població de Cabrera és molt reduïda. La població de
talitat de la població d’aquesta espècie a Menorca. La
Menorca va disminuir dràsticament l’any 2003 en inun-
cova ofereix condicions ambientals (8,5ºC) per tal que
dar-se la cova d’hibernada (hi va haver una mortaldat
les ratapinyades de cova puguin refugiar-se durant els
a l’entorn del 85% de la població). Els plans de gestió
mesos més freds de l’any. Cap a finals de tardor, arri-
duts a terme per la Conselleria de Medi Ambient estan
ben les ratapinyades a la cavitat i resten a la cova fins
essent favorables i ja s’han notat evidències clares de la
a finals d’hivern (abandonen la cova més o menys tard
recuperació.
segons les condicions meteorològiques anuals). Un pe-
Figura 13: Mapa de distribució de Pipistrellus nathusii.
Figura 15: Mapa de distribució de Eptesicus serotinus.
Figure 13: Distribution map of Pipistrellus nathusii.
Figure 15: Distribution map of Eptesicus serotinus.
Figura 14: Mapa de distribució de Hypsugo savii.
Figura 16: Mapa de distribució de Plecotus austriacus.
Figure 14: Distribution map of Hypsugo savii.
Figure 16: Distribution map of Plecotus austriacus.
276

Figura 17: Mapa de distribució de Barbastella barbastellus.
Figura 18: Mapa de distribució de Miniopterus schreibersii.
Figure 17: Distribution map of Barbastella barbastellus.
Figure 18: Distribution map of Miniopterus schreibersii.
tit nombre de M. capaccinii, alguns R. ferrumequinum i
M. escalerai també utilitzen aquesta cavitat com a refugi
d’hivernada.
L’estudi de la dinàmica poblacional de la cova d’en
Curt que duem a terme des de fa més de 12 anys ens
ha permès obtenir informació de gran rellevància sobre
més de 1.300 M. schreibersii. El seguiment anual de la
colònia pren encara més importància després de la gran
mortalitat succeïda l’any 2003, deguda a una inundació
total i sobtada de la cavitat. Aquest esdeveniment catas-
tròfic va provocar una davallada de la mida de la colò-
nia d’un 85 %, passant d’uns 2.200 a uns 300 individus.
Figura 19: Mapa de distribució de Tadarida teniotis.
Actualment, els resultats obtinguts ens indiquen que la
colònia de ratapinyades de cova va recuperant gradual-
Figure 19: Distribution map of Tadarida teniotis.
Foto 4: Ratapinyada de bosc (Barbastella barbastellus).
Photo 4: Barbastelle (Barbastella barbastellus).
277

ment els seus efectius gràcies principalment a tres fac-
Cova des Pilar
tors: (1) La taxa de supervivència promig estimada és
Els resultats de les prospeccions realitzades des del
força elevada per a tots els individus (0,816 ± 0,02) i és
2008 a les coves del Pilar ens indiquen que M. schrei-
semblant a l’obtinguda per M. capaccinii, espècie amb
bersii utilitza aquesta cavitat com a refugi de primavera i
requeriments ecològics semblants (PAPADATOU et al.,
probablement de tardor. Les ratapinyades de cova arri-
2009). (2) El sex-ratio observat (percentatge de femelles
ben a la primavera, formen agrupacions al voltant d’uns
respecte el nombre total) durant el període 2004-2011
300 individus (al mes de maig) i gradualment abando-
fluctua entre 58 i 70 % (figura 20). El major nombre de
nen el refugi. La majoria de ratapinyades (especialment
femelles respecte als mascles, implica un augment po-
les femelles) ja han marxat a mitjans de juliol i agost i
tencial de la taxa de natalitat i per tant un increment en la
només hi resten alguns individus aïllats (majoritàriament
incorporació d’individus a la població via natalitat. Final-
mascles) (figura 21). Altres espècies com M. myotis, M.
ment, (3) la condició corporal dels individus a la sortida
escalerai i els Rhinolophus hi poden ser ocasionalment
del període d’hivernació és millor que abans de la inun-
presents a l’estiu.
dació, fet que pot incidir significativament en una menor
taxa de mortalitat.
Cova de sa guitarreta
La cova allotja una colònia de reproducció pluriespe-
Cova Marina de ses Ratapinyades
cífica de M. schreibersii, M. myotis i alguns individus de
Aquesta cova va ser descoberta per en Josep Már-
M. capaccinii. Les colònies de reproducció estan situa-
quez l’any 2007 i constitueix una localitat important per
des al sostre de la cavitat separades per pocs metres o
a la reproducció de M. schreibersii i M. capaccinii (foto
de vegades formant una sola colònia. El seguiment de la
6). En les diverses prospeccions realitzades s’ha pogut
colònia durant 17 anys ens ha permès determinar que el
constatar que la cavitat alberga una colònia de cria for-
mes de juny és el període en què es produeixen la ma-
mada per uns 400 individus de cada espècie. També
joria de parts de M. schreibersii i M. myotis (figura 22).
s’ha pogut observar que les cries ja volen a principis de
També hem observat que el període de naixements pot
juliol, la qual cosa ens indica que els parts poden produ-
avançar-se o endarrerir-se en funció de les condicions
ir-se a principis de juny, segons les condicions meteoro-
ambientals que hi hagi cada any. Cap a mitjans d’agost,
lògiques anuals. Una altra troballa important és que els
quan els juvenils ja volen i surten a caçar juntament amb
individus d’aquesta cavitat, especialment els M. schrei-
els adults, les ratapinyades d’ambdues espècies aban-
bersii, presenten un fort lligam amb la cova d’en Curt.
donen la cavitat.
Foto 5: Ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii).
Photo 5: Schreiber’s bat (Miniopterus schreibersii).
278

Cova de ses Ratapinyades
respon segurament als diferents períodes de cria de
En aquesta cavitat s’hi refugia una important colònia
cada una de les espècies.
de reproducció pluriespecífica de M. myotis, M. schrei-
bersii, M. capaccinii i M. escalerai, tot i que també s’han
observat R. ferrumequinum i R. hipposideros. No obs-
DESPLAçAMENTS ESTACIONALS
tant això, el nombre d’individus és força diferent segons
quina sigui l’espècie. L’espècie més abundant és de
El metòde de captura-marcatge-recaptura ens ha
llarg M. myotis (al voltant d’uns 700 individus) seguida
permès verificar diversos moviments estacionals per a
per M. schreibersii i en menor nombre M. capaccinii i
quatre espècies de ratapinyades, ja sigui entre illes o en-
M. escalerai (figura 23). Les dues espècies de rinolòfids
tre refugis d’una mateixa illa (AMENGUAL et al., 2007;
tenen una representació menor.
SERRA-COBO et al., 2007). La prosprecció de nous
El nombre d’individus capturats per a cada espècie
refugis durant aquests darrers anys ens ha aportat re-
també varia segons el mes de l’any. Els resultats obtin-
sultats interessants i nous desplaçaments estacionals
guts durant tots aquests anys indiquen que M. myotis,
tant a Mallorca com a Menorca. Un dels resultats més
M. schreibersii, M. capaccinii i M. escalerai són presents
rellevants observats a Menorca ha estat el gran lligam
en aquesta cavitat durant el període d’abril fins l’agost
existent entre els refugis de reproducció i d’hivernada de
(figura 24). Tot i això, el major nombre d’individus per
M. schreibersii. Aquest fet queda ben palès si tenim en
aquestes 4 espècies varia segons el mes. Mentre que
compte que el 100 % dels M. schreibersii recapturats a
M. myotis sembla estar present amb un nombre igual
la cova Marina de ses Ratapinyades provenia de la cova
durant els 5 mesos d’estudi, M. schreibersii, M. capacci-
d’en Curt i el 54% dels individus anellats en aquesta ca-
nii i M. escalerai presenten majors abundàncies al juliol,
vitat marina va ser posteriorment capturat a la cova d’en
maig i juliol-agost respectivament. Aquesta variabilitat
Curt (figura 26). Un fet semblant ha estat observat per a
M. capaccinii, la majoria dels quals també provenien de
la cova d’en Curt. L’altre nou desplaçament verificat per
a M. schreibersii ha estat observat a Mallorca, on un indi-
vidu recapturat a la cova de ses Ratapinyades provenia
de la cova des Pilar, situada a uns 32 Km (figura 25).
Figura 20: Percentatge de femelles respecte el total d’individus captu-
rats per mes.
Figura 20: Percentage of females of the total number of individuals cap-
tured per month.
Figura 22: Percentatge de femelles gestants (color negre) i lactants (co-
lor clar) respecte el total de femelles capturades per mes.
Figura 21: Percentatge de femelles respecte el total d’individus captu-
S’han tingut en compte les prospeccions realitzades durant el
rats per mes. El nombre de captures s’indica a l’interior del
període 2009-2011.
requadre.
Figura 22: Percentage of pregnant (black colour) and lactating females
Figura 21: Percentage of females of the total number of individuals cap-
(light gray colour) of the total number of females captured per
tured per month. The number of captures is indicated inside
month. We have taken into account surveys conducted dur-
the box.
ing the period 2009-2011.
279

Figura 23: Percentatge d’individus capturats respecte el total durant el
període 1996-2011.
Figura 23: Percentage of individuals captured of the total number during
Foto 6: Cova Marina de ses Ratapinyades.
the period 1996-2011.
Photo 6: Marina de ses Ratapinyades’ cave.
RESULTATS EPIDEMIOLògICS
S’ha detectat la presència d’European Bat Lyssa-
virus tipus 1 (EBLV-1) a les coves d’en Curt, Murada,
ses Ratapinyades, sa Guitarreta i des Pilar. S’han trobat
anticossos neutralitzants específics anti-EBLV-1 a M.
myotis, M. escalerai, M. schreibersii, R. ferrumequinum
i T. teniotis. S’ha obtingut ARN d’EBLV-1 de M. myotis,
M. escalerai, M. schreibersii i R. ferrumequinum (SER-
RA-COBO et al., 2002). El seguiment epidemiològic
mostra que hi ha colònies en què els percentatges de
ratapinyades infectades, immunes i susceptibles de ser
infectades es manté en una situació d’equilibri. En d’al-
tres en canvi, els percentatges fluctuen significativament
d’un any a un altre i segueixen cicles d’amplitud variable.
Els estudis mostren que la taxa de supervivència de les
colònies de M. myotis es manté constant malgrat que es
produeixin infeccions víriques d’EBLV-1 a les colònies
(AMENGUAL et al., 2007).
Discussió
Figura 24: Percentatge d’individus capturats cada mes respecte el total
durant el període 1996-2011.
Tenint present la importància dels seguiments a
llarg termini l’actual treball aporta informació de 19 anys
Figura 24: Percentage of individuals captured each month of the total
d’estudis ecològics i epidemiològics sobre les ratapinya-
number during the period 1996-2011.
des de les Illes Balears. El coneixement sobre els qui-
ròpters a les Illes Balears va incrementant gràcies als
diversos estudis realitzats. El major esforç prospectiu
teniotis i P. pygmaeus. Aquestes quatre espècies junta-
fet els darrers anys ha aportat noves dades de les di-
ment amb H. savii, P. austriacus, R. ferrumequinum i R.
ferents espècies de quiròpters de les Illes Balears, com
hipposideros, són presents en totes les grans illes de les
és el cas de les noves citacions de M. emarginatus a
Balears. Altres espècies poden ser a l’actualitat relativa-
l’illa de Mallorca per GARCÍA i ARBONA (2009) i pel
ment abundants i freqüents en una illa (com M. myotis,
nostre equip. Aquest fet evidencia que la realització de
M. schreibersii i M. capaccinii) però ser absents en una
més estudis, especialment en aquelles zones on l’esforç
altra. Cal comentar també les citacions de N. lasiopte-
prospectiu ha estat menor, pot aportar un coneixement
rus a Mallorca i Eivissa. Si bé aquestes semblen indicar
més ampli de les ratapinyades de les Illes Balears. Els
que l’espècie és present a Balears, tal i com succeeix
resultats obtinguts fins ara indiquen que les espècies
en altres illes de la Mediterrània, calen noves dades per
més abundants a Balears són P. pipistrellus, P. kuhlii, T.
confirmar la seva presència. Finalment, la manca de ci-
280

tacions recents de R. mehelyi sembla indicar que aques-
ta espècie en l’actualitat no és present a les Balears.
Hi ha molts factors que poden intervenir en l’extinció
d’una espècie de ratapinyada, però la pèrdua o alteració
dels seus refugis i els fenòmens meteorològics (tempe-
ratura, pluviositat) són els principals factors que incidei-
xen negativament sobre les poblacions de quiròpters.
Malauradament, s’observa una tendència general a la
pèrdua de refugis adients, especialment per a les espè-
cies troglòfiles. La major amenaça que tenen els quiròp-
ters és l’elevada freqüentació humana dels seus refugis
i la creixent destrucció o alteració del seu hàbitat, cons-
trucció d’urbanitzacions al voltant o prop de l’entrada de
les cavitats, etc. Estudis a llarg termini de diverses cavi-
Figura 25: Moviments estacionals de Miniopterus schreibersii (línia
tats ens han permès observar l’evolució de les colònies
contínua negra), Myotis capaccinii (línia discontínua negra)
que s’hi allotgen i avaluar els canvis que s’han produït.
i Myotis myotis (línia contínua grisa).
En aquest sentit, alguns refugis han estat abandonats i
Figura 25: Seasonal movements of Miniopterus schreibersii (black solid
d’altres, com les coves de Sant Martí i d’en Bessó, tan
line), Myotis capaccinii (black dashed line) and Myotis Myotis
sols són emprats de forma ocasional o com a llocs de
(gray solid line).
repòs nocturn. A més, colònies importants com la cova
de sa Guitarreta o la cova d’en Curt han patit davallades
notables en el nombre d’individus com a conseqüència
d’alteracions de l’entorn i d’esdeveniments meteorolò-
gics sobtats, respectivament. Cal destacar, que la gestió
portada a terme des de fa anys per la Conselleria de
Medi Ambient de les Balears, en aquesta última cavitat
ha permès la recuperació gradual del nombre d’individus
de M. schreibersii a Menorca. Així doncs, cal insistir en
la importància que té la conservació dels refugis per a la
riquesa natural i per a la preservació de la biodiversitat.
Els canvis d’us que les ratapinyades poden fer dels
seus refugis poden alterar o modificar els desplaça-
ments estacionals coneguts fins ara (SERRA-COBO et
al., 2007). M. schreibersii és l’espècie de la que conei-
xem més els seus moviments estacionals tant a Balears
com a Catalunya (SERRA-COBO et al., 2009). La seva
capacitat de desplaçar-se ràpidament li permet canviar
Figura 26: Moviments estacionals de Miniopterus schreibersii a Menorca.
de refugi amb certa facilitat a Menorca i a Mallorca on
Figura 26: Seasonal movements of Miniopterus schreibersii in Menorca.
les distàncies entre coves són relativament menors que
a la Península. Aquesta característica fa que el patró
de moviments estacionals que segueix l’espècie a Ba-
ments estacionals a Menorca. No obstant això, el menor
lears presenti diferències respecte al de les poblacions
nombre d’individus presents a la cova d’en Curt respec-
continentals. Si bé hi ha localitats d’hivern, de primave-
te als observats a la cova Marina de ses Ratapinyades,
ra/tardor i d’estiu, l’intercanvi entre elles és molt més di-
suggereix que és molt probable que M. capaccinii utilitzi
nàmic. Els resultats obtinguts de l’anellatge a Menorca
també altres cavitats com a refugis d’hivern.
indiquen que la cova d’en Curt congrega pràcticament la
El trajecte més rellevant fet per un M. capaccinii va
totalitat de la població de M. schreibersii durant l’hivern,
ser entre Menorca i Mallorca, va ser el primer cop que
des d’aquí els individus es distribueixen cap a diverses
es comprovà un desplaçament de l’espècie sobre el mar
localitats de reproducció. Així doncs, a finals d’hivern,
(AMENGUAL et al., 2007). Els desplaçaments estacio-
gran part dels individus, excepte alguns mascles que
nals de M. schreibersii a Mallorca són més complexos
romanen en aquesta cavitat o cavitats properes, es des-
degut a la gran quantitat de cavitats presents a l’illa. Les
placen cap a les cavitats costaneres de l’illa, com és el
dades obtingudes mostren que existeix relació entre les
cas de la cova Marina de ses Ratapinyades, per formar
colònies que es refugien a la cova des Pilar i de ses
les colònies de cria. A la tardor, adults i joves provinents
Ratapinyades (figura 25). L’anellament de M. myotis ha
d’aquesta i d’altres colònies de reproducció, retornen a
mostrat que hi ha molt poca relació entre els individus
la cova d’en Curt per passar els mesos d’hivern (figura
de les colònies de sa Guitarreta i ses Ratapinyades. Les
26). És especialment rellevant la recaptura a Mallorca de
dades obtingudes mostren que l’espècie té un caràcter
dos M. schreibersii que havien estat anellats a Menorca
sedentari a Mallorca (figura 25).
ja que es tenen molt pocs coneixements dels desplaça-
Les ratapinyades també tenen interès en salut públi-
ments de les ratapinyades sobre el mar (AMENGUAL
ca. Són molts i diversos els patògens que s’han aïllat en
et al., 2007). Els resultats obtinguts per a M.capaccinii
els quiròpters, alguns dels quals poden infectar l’espè-
semblen indicar que aquesta espècie presenta un patró
cie humana. Les ratapinyades són un important reser-
molt semblant al de M. schreibersii en els seus desplaça-
vori de zoonosis víriques emergents, com per exemple
281

les provocades per Lyssavirus, Coronavirus, Ebola virus,
GARCÍA, D. & ARBONA, P. (2009): Presencia del murciélago
Marburg virus, Paramyxovirus, West Nile virus o Hantavi-
ratonero pardo Myotis emarginatus (Geoffroy, 1806) (Chi-
roptera: Vespertilionidae) en Mallorca (Islas Baleares). En-
rus. Els quiròpters poden estar persistentment infectats
dins, 33: 121-124.
amb diversos virus però rarament mostren símptomes
HUTTERER, R.; IVANOVA, T.; MEYER-CORDS, C. & RO-
de la malaltia. Així ho va demostrar per primera vega-
DRIGUES, L. (2005): Bat migrations in Europe. A review
da el nostre equip en infeccions ràbiques a colònies de
of banding data and literature. Federal Agency for Nature
ratapinyades (SERRA-COBO et al., 2002; 2008; 2009;
Conservation., Bonn, 162 pp.
AMENGUAL et al., 2007).
IUCN, (2010): IUCN Red List Categories. Prepared by the IUCN
Si bé s’han detectat diverses espècies de ratapinya-
Species Survival Commission. IUCN, Gland, Switzerland.
JONES, G.; JACOBS, D.S.; KUNZ, T.H.; WILLING, M.R. & RA-
des infectades per Lyssavirus en diferents refugis a les
CEY, P.A. (2009): Carpe noctem: the importance of bats as
Illes Balears, la presència de virus en els quiròpters no
bioindicators. Endan. Species Res., 8.
ha de provocar por ni aprensió a aquests mamífers, ni
NOBLET, J. F. (1995): Els quiròpters del Parc Natural de s’Al-
tampoc ha de causar una alarma sanitària. Cal tenir pre-
bufera de Mallorca. S’Albufera de Mallorca. Monografies
sent que les ratapinyades no són agressives si no se
de la Soc. Hist. Nat. Balears, nº 4. Pp. 169-173. Ed. Moll.
les molesta. Contràriament al que es pot pensar en lle-
Palma de Mallorca.
gir les anteriors línies, les ratapinyades són importants
PAPADATOU, E.; BUTLIN, R.K.; PRADEL, R. & ALTRINGHAM,
J.D. (2009): Sex-specific roost movements and population
pel manteniment de la salut ambiental, tant pel que fa a
dynamics of the vulnerable long-fingered bat, Myotis ca-
les malalties zoonòtiques com en el control de plagues
paccinii. Biological conservation, 142, 280-289.
forestals i agrícoles. Els quiròpters depreden una gran
PONS, G.; BENZAL, J.; HINCHCLIFFE, G. & STRACHAN, R.
quantitat d’insectes, alguns d’ells vectors de malalties
(1993): Murciélagos (Mammalia, Chiroptera) del archipiéla-
emergents. Així per exemple, contribueixen a la dismi-
go de Cabrera. Evaluación de las poblaciones y propuestas
nució de mosquits, fet summament rellevant si es té en
de conservación. Endins, 19: 37-41.
RUSSO, D. & JONES, G. (2002): Identification of twenty-two
compte que aquests insectes són potencialment trans-
bat species (Mammalia: Chiroptera) from Italy by analysis
missors de virus emergents com el West Nile i el Den-
of time-expanded recordings of echolocation calls. Journal
gue. La funció reguladora de les poblacions de vectors
of Zoology, 258: 91-103.
és important per prevenir possibles brots de malalties en
SERRA-COBO, J. & BALCELLS, E. (1987): Els quiròpters rat-
la població humana.
penats. In: Història Natural dels Països Catalans. Vol. 13:
L’anàlisi de les relacions entre espècies, el seu entorn
284-311. Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona.
i les dinàmiques víriques permet afrontar aspectes eco-
SERRA-COBO, J.; AMENGUAL, B.; ABELLÁN, C. & BOURHY,
H. (2002): European Bat Lyssavirus Infection in Spanish
lògics i sanitaris de gran complexitat i de summa trans-
Bat Populations. Emerg. Infect. Dis., 8(4): 413-420.
cendència per a la conservació i la gestió dels recursos
SERRA-COBO, J.; AMENGUAL, B.; LÓPEZ-ROIG M.; MÁR-
biòtics i la salut pública. Però per poder dur a terme les
QUEZ, J.; TORRES, M.; RIPOLL, A.; SÁNCHEZ, A. &
esmentades anàlisis són necessaris estudis a llarg ter-
OLIVER, J.A. (2006): “Catorze anys d’estudis quiropterolò-
mini que avaluïn les tendències demogràfiques de les
gics a les Illes Balears (1993-2006)”. Bolletí de la Societat
poblacions i les dinàmiques víriques. Els estudis a llarg
d’Història Natural de les Balears, 49: 89-107.
termini són doncs, essencials per detectar a temps possi-
SERRA-COBO, J.; AMENGUAL, B.; LÓPEZ-ROIG, M.; MÁR-
QUEZ, J.; BAYER, X.; GUASCH, C.; SÁNCHEZ, A. & OLI-
bles alteracions en les poblacions i brots epidemiològics.
VER, J.A. (2007): “Quinze anys d’estudis quiropterològics a
les Illes Balears (1993-2007)”. Endins, 31: 125-140.
SERRA-COBO, J.; AMENGUAL, B.; LÓPEZ-ROIG, M. &
BOURHY, H. (2008b): Lyssavirus en quiròpters: estudi de
Bibliografia
la ràbia de les ratapinyades de les Illes Balears. Documents
de recerca en salut. Conselleria de Salut i Consum, Govern
AMENGUAL, B.; BOURHY, H.; LÓPEZ-ROIG, M. & SERRA-
de les Illes Balears.
COBO, J. (2007a): Temporal dynamics of European Bat
SERRA-COBO, J.; LÓPEZ-ROIG, M.; BAYER, X.; AMEN-
Lyssavirus type 1 and survival of Myotis myotis bats in na-
GUAL, B. & GUASCH, C. (2009): Ratpenats. Ciència i mite.
tural colonies. PLoS ONE, June, Issue 6, e566.
Publicacions i edicions Universitat de Barcelona.
AMENGUAL, B.; LÓPEZ-ROIG, M. & SERRA-COBO, J.
TEELING, E.C.; SPRINGER, M.S.; MADSEN, O.; BATES,
(2007b): First record of seasonal over sea migration of Mi-
P.; O’BRIEN, S.J. & MURPHY, W.J. (2005): A molecular
niopterus schreibersii and Myotis capaccinii between Bale-
phylogeny for bats illuminates biogeography and the fossil
aric Islands (Spain). Acta Chiropterologica, 3: 319-322.
record. Science, 307: 580-584.
AMENGUAL, B.; LÓPEZ-ROIG, M.; MAS, O.; GONZÁLEZ, J. &
TRIAS, M. (1987): Apunts sobre els avencs del Puig Major
SERRA-COBO, J. (2007c): Anàlisi d’ADN mitocondrial de
(Escorca, Mallorca). Endins, 13: 21-26.
cinc espècies de quiròpters de les Illes Balears. Bull. Soc.
TRUJILLO, D. & GARCÍA, D. (2008): Catálogo quiropterológico
Nat. Balears, 50: 269-277.
del parc natural de s’Albufera de Mallorca. V Jornades de
AMENGUAL, B.; BOURHY, H.; LOPEZ-ROIG, M. & SERRA-
Medi Ambient de les Illes Balears. Soc. Hist. Nat. Balears,
COBO, J. (2008): Active monitoring of EBLV infection in
132-133.
natural colonies of the mouse-eared bat (Myotis myotis).
TRUJILLO, D. & GARCÍA, D. (2009): Primera cita del murciéla-
Int. J. Dev. Biol, 131: 530-536.
go de Nathusius Pipistrellus nathusii (Keyserling & Blasius,
BALCELLS, E. (1964): Estudio de las Pitiusas. Supl. Misc.
1839) en las islas Baleares. Galemys, 21 (2): 39-46.
Zool., 1: 29-31.
TRUJILLO, D.; GARCÍA, D. & JUSTE, J. (2009): First record of
BOURHY, H. & SUREAU, P. (1990): Rapid fluorescent focus inhi-
Daubenton’s bat Myotis daubentonii, (Kuhl 1817), for the
bition test (RFFIT). In: Commission des Laboratories de Réfé-
Balearic Islands (Spain). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears. Pal-
rence et d’Expertise, editor. Methodes de laboratoire pour le
ma de Mallorca.
diagnostique de la rage. Paris: Institut Pasteur : 191-193.
WHITE, G.C. & BURNHAM, K.P. (1999): Program MARK: sur-
DONDINI, G. & VERGARI, S. (2000): Carnivory in the greater noc-
vival estimation from populations of marked animals. Bird
tule bat (Nyctalus lasiopterus) in Italy. J. Zool., 251: 233-236.
Study, 46: S120–S139.
282