Quinze anys d'estudis quiropterol�gics a les Illes Balears : 1993-2007
ENDINS, núm. 31. 2007. Mallorca
QUINZE ANYS D’ESTUDIS QUIROPTEROLÒGICS
A LES ILLES BALEARS (1993-2007)
Jordi SERRA-COBO 1, 2, Blanca AMENGUAL1, 2, Marc LÓPEZ-ROIG 1, 2, Josep MÁRQUEZ 3, Xavier BAYER 2,
Cisco GUASCH 2, Antonia SÁNCHEZ 2 i Joan Antoni OLIVER 4
Resum
Les ratapinyades són mamífers placentaris adaptats al vol que han tingut gran èxit evolutiu i han
colonitzat la major part del planeta excepte les zones polars. Malgrat la seva importància ecològica, la
distribució, l’ecologia i la dinàmica de les poblacions de ratapinyades solen ser poc estudiades. El pre-
sent treball dóna a conèixer i analitza la informació quiropterològica obtinguda des de 1993, any en què
el nostre equip inicià els estudis a les Illes Balears.
S’han prospectat cavitats subterrànies, s’han capturat ratapinyades amb xarxes i s’han efectuat
enregistraments i anàlisis dels senyals ultrasònics emesos pels quiròpters per tal d’ampliar la informació
sobre la distribució de les ratapinyades a les Illes Balears. S’ha analitzat l’ocupació estacional de Miniop-
terus schreibersii
, Myotis capaccinii, Myotis myotis i Rhinolophus ferrumequinum a 8 refugis situats a
Mallorca i a Menorca i s’han estudiat desplaçaments estacionals de les anteriors espècies.
S’han prospectat unes 470 localitats diferents i s’han observat 16 espècies de ratapinyades a les
Illes Balears, de les quals algunes d’elles han estat citades per primera vegada. Aquest és el cas de N.
leisleri
a Menorca i Eivissa; P. pygmaeus a Menorca i P. pipistrellus, P. kuhlii, N. leisleri, M. capaccinii, B.
barbastellus
i T. teniotis a Sa Dragonera. P. pipistrellus, P. kuhlii i T. teniotis són les espècies de ratapin-
yades més abundants a les Illes Balears. Els resultats obtinguts fins ara, tot i que encara són parcials,
indiquen que existeixen diferències en la composició de les comunitats de ratapinyades de cada illa, ja
sigui en les espècies presents com en la freqüència de cadascuna d’elles. Mallorca és l’illa amb major
diversitat d’espècies de quiròpters. L’anàlisi de l’ocupació estacional ha mostrat la importància quiropte-
rològica de les cavitats estudiades i ha permès estimar el nombre de ratapinyades que s’hi refugien.
La metodologia del captura - marcatge - recaptura ha possibilitat verificar diversos desplaçaments
entre cavitats. R. ferrumequinum i M. myotis realitzen desplaçaments de curta distància, mentre que M.
schreibersii
i M. capaccinii recorren distàncies més llargues (tot i ser menors que les observades al con-
tinent). S’ha pogut comprovar, per primera vegada, desplaçaments de M. schreibersii i M. capaccinii entre
colònies de Mallorca i Menorca.
Abstract
Bats are placental mammals adapted to flight and evolutionarily very successful, which has led them
to colonize most of the planet except for polar areas. Despite their ecological importance, the distribution,
ecology, and dynamics of bat populations are usually little studied. The present work reveals and analy-
ses chiropterological information gathered since 1993, when our team began studying bats from the Bale-
aric Islands.
In order to further extend the information about Chiroptera distribution in the Balearic Islands under-
ground cavities have been explored, bats have been captured with nets, and recordings and analyses of
ultrasonic signals sent out by bats have been performed. Seasonal roosting of Miniopterus schreibersii,
Myotis capaccinii, Myotis myotis, and Rhinolophus ferrumequinum has been analysed in eight roosts and
seasonal movements of the same species have been studied in Mallorca and Menorca.
About 470 different localities have been explored and 16 bat species have been observed in the Balearic
Islands, some of which being reported for the first time, such as N. leisleri in Menorca and Eivissa; P.
pygmaeus
in Menorca and P. pipistrellus, P. kuhlii, N. leisleri, M. capaccinii, B. barbastellus, and T. tenio-
tis
in Sa Dragonera. P. pipistrellus, P. kuhlii i T. teniotis are bat species more abundant in Balearic Islands.
The results obtained to date, although still partial, show differences in the composition of bat com-
munities in each island, either in the species present or in their frequency. Mallorca is the island where
Chiroptera species are more diverse. The analysis of seasonal roosting has revealed the chiropterologi-
cal importance of the studied cavities and has allowed us to estimate the number of bats that roost in
them.
The methodology of capture – banding - recapture has allowed us to verify several movements bet-
ween cavities. R. ferrumequinum and M. myotis make short distance displacements, whereas M. schrei-
bersii
and M. capaccinii travel longer distances (although shorter than those observed on the continent).
Movements of M. schreibersii and M. capaccinii between colonies of Mallorca and Menorca have been
proved for the first time.
1
Grup de Recerca de Biologia de Vertebrats (96- SGR 0072),
3
Unió Excursionista Menorquina, Apartat de correus 804, 07701
Departament de Biologia Animal. Facultat de Biologia, Universitat
Maó.
de Barcelona. Av. Diagonal, 645, 08028 Barcelona.
4
Servei de Protecció d’Espècies Conselleria de Medi Ambient,
2
Areambiental, 08758 Cervelló (Barcelona). E-mail: info@aream-
Govern de les Illes Balears. C/ Manuel Guasp, 10, 07006 Palma
biental.com.
de Mallorca.
125

Introducció
desenvolupament d’un sofisticat sistema de sonar en la
majoria d’espècies i el tipus de recursos alimentaris que
capturen, fan dels quiròpters un dels grups de verte-
Les ratapinyades són mamífers placentaris agru-
brats amb major valor ecològic. La majoria de les rata-
pats en l’ordre dels quiròpters, nom d’origen grec que
pinyades de les Illes Balears depreden grans quantitats
significa mans alades (keir = mà, pteron = ala). És un
d’insectes i exerceixen una funció reguladora sobre
grup de mamífers relativament antic que va aparèixer a
poblacions d’artròpodes. La importància ecològica dels
l’hemisferi nord del nostre planeta fa uns 64 milions
quiròpters justifica que, a les Illes Balears, totes les
d’anys, quan els continents eren molt més a prop els
espècies siguin protegides i que la Unió Europea hagi
uns dels altres. Aquest fet hauria facilitat l’expansió dels
inclòs tots els quiròpters en l’annex de la Directiva de
quiròpters a la major part del planeta (a excepció de les
1992 corresponent a les espècies d’interès comunitari
regions polars). Trobem ratapinyades als oasis dels
que requereixen protecció estricta. Malgrat el gran inte-
deserts, a les selves tropicals i subtropicals, a les pla-
rès que presenta aquest grup de mamífers, la distribu-
nes properes al mar o a les serralades de muntanyes
ció, l’ecologia i la dinàmica de les poblacions de rata-
relativament altes, a les illes allunyades dels continents,
pinyades de les Illes Balears han començat a ser cone-
a les regions temperades o a les regions boreals. El
gudes fa poc temps (AMENGUAL et al., 2007a;
grup dels quiròpters s’ha diversificat molt en el decurs
SERRA-COBO et al., 2007). Els treballs quiropterolò-
de la seva història evolutiva. Així doncs, no és estrany
gics publicats abans de 2007 han estat escassos però
que trobem un ampli ventall d’espècies adaptades a un
han aportat interessant informació, especialment els
variat espectre d’hàbitats i de recursos alimentaris.
realitzats per Balcells, Alcover i Muntaner i Pons et al.
Actualment es coneixen més de 1.100 espècies arreu
(BALCELLS, 1964, 1968; VERICARD i BALCELLS,
del món i constitueixen aproximadament el 20 % de
1965; COMPTE, 1966; GINÉS, 1982; ALCOVER, 1977,
totes les espècies de mamífers conegudes. Cada any
1988; ALCOVER i MUNTANER, 1986; NOBLET, 1995;
es descriuen noves ratapinyades, que es descobreixen
PONS et al., 1983; QUETGLAS, 1997; ALCOVER,
no tant sols a les regions tropicals i subtropicals, sinó
2003; GRÀCIA et al., 2003; VADELL et al., 2005; GUI-
també a les regions temperades del primer món.
NARD et al., 2006). Tenint en compte la importància
Les ratapinyades es caracteritzen per ser l’únic
ecològica de les ratapinyades i els nombrosos aspectes
grup de mamífers adaptat al domini aeri. Els quiròpters
encara desconeguts, era important efectuar estudis
realitzen veritables vols batuts, no comparables als
més exhaustius que analitzessin la distribució i l’ecolo-
efectuats per altres espècies de mamífers les quals sols
gia de les poblacions de quiròpters de Balears.
planegen. Les singulars adaptacions al domini aeri, el
El Grup de Recerca de Biologia de Vertebrats inicià
els estudis quiropterològics a les Illes Balears l’any
1993. Des d’aleshores, i de forma continuada, s’han
anat obtenint dades sobre la distribució, l’abundància,
l’etologia i l’ecologia d’aquest singular grup de mamí-
fers. Una primera part dels treballs ha estat publicada
recentment al Butlletí de la Societat d’Història Natural
de les Balears (SERRA-COBO et al., 2007). El present
treball té com a objectiu ampliar la informació publicada
per la Societat d’Història Natural de les Balears i actua-
litzar-la incloent-hi les dades obtingudes el 2007.
Material i mètodes
DISTRIBUCIÓ
Els estudis realitzats s’han centrat principalment en
les illes de Mallorca, Menorca i sa Dragonera. Eivissa
s’ha mostrejat de forma parcial i, per tant, una part de les
dades són bibliogràfiques (BALCELLS, 1964; VERICAD
i BALCELLS, 1965; COMPTE, 1966; PONS et al., 1983;
ALCOVER i MUNTANER, 1986; ALCOVER, 2003). Les
dades corresponents a les illes de Cabrera i Formente-
ra han estat obtingudes integrament a partir d’informació
bibliogràfica, si bé en el cas de l’arxipèlag de Cabrera
s’han explorat algunes coves i el litoral de les illes de sa
Conillera i de Cabrera. Les prospeccions per realitzar el
present treball s’han efectuat als següents ambients:
Foto 1: Aparell detector d’ultrasons.
forestals (especialment pinedes i alzinars); antròpics
Photo 1: Bat detector.
(nuclis urbans, possessions, esglésies i cases de camp);
126

Foto 2: Ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii).
Photo 2: Schreiber’s bat (Miniopterus schreibersii).,
troglòfils (coves, avencs i mines abandonades); rupíco-
sons s’han efectuat seguint la metodologia descrita per
les (penya-segats de les serres de Tramuntana i de Lle-
SERRA-COBO et al. (2007) (Fotografia 1). Totes les
vant i penyals de vora mar); embassaments (Gorg Blau
localitats han estat georeferenciades utilitzant un GPS.
i Cúber); i zones humides litorals. Les tècniques utilitza-
Les citacions obtingudes en l’estudi juntament amb les
des per mostrejar han estat diverses en funció de l’am-
citacions bibliogràfiques han estat representades en
bient prospectat: instal·lació de xarxes, prospecció diür-
mapes amb quadrícules UTM de 10 x 10 Km i en els
na de refugis i detecció ultrasònica nocturna.
quals s’han distingit dues categories de quadrícules
Les xarxes s’han col·locat al vespre en zones on
amb citacions de quiròpters: les que s’ha comprovat
prèviament s’havia detectat activitat quiropterològica i
presència sols abans de 1993 (indicat en gris en els
s’han retirat a mitja nit. S’han instal·lat xarxes en zones
mapes); les que s’ha comprovat la presència de quiròp-
on les ratapinyades cacen i a l’entrada d’alguna cova.
ters després de 1993 (indicat en negre en els mapes).
Les prospeccions de refugis han consistit en explora-
cions de cavitats subterrànies (coves, avencs i mines) i
d’ambients antròpics (escletxes de cases, teulats, por-
OCUPACIÓ ANUAL DE CAVITATS I DESPLAÇA-
xades, esglésies, etc.). En totes les exploracions s’ha
MENTS ESTACIONALS
utilitzat il·luminació elèctrica per evitar emprar llum de
carbur que podria alterar les condicions ambientals de
S’ha estudiat l’ocupació estacional de quatre espè-
les cavitats i incidir negativament en les colònies de
cies de quiròpters (Miniopterus schreibersii, Myotis
ratapinyades.
capaccinii, Myotis myotis i Rhinolophus ferrumequinum;
La tècnica de detecció ultrasònica ha complemen-
Fotografies 2-5) a 8 refugis de les Illes Balears: 4 d’ells
tat la prospecció de refugis i la col·locació de xarxes i ha
situats als termes municipals mallorquins d’Alcúdia,
estat de gran utilitat per obtenir informació sobre les
Inca, Llucmajor i Pollença; i 4 als termes municipals
espècies de ratapinyades fissurícoles i forestals. Les
menorquins (un de Ciutadella, dos a Es Migjorn Gran i
emissions ultrasòniques de cada espècie han estat cap-
un a Ferreries). L’ocupació estacional d’aquests refugis
tades amb detectors suecs “Petterson Elektronik en
s’ha estudiat efectuant prospeccions periòdiques, en les
modus heterodyne” i en temps expandit i enregistrades
quals s’han determinat les espècies i el nombre d’indi-
digitalment ja sigui en cassets DAT o bé directament en
vidus presents. La mida de les colònies s’ha estimat
ordinador. Els enregistraments i les anàlisis dels ultra-
comptant directament el nombre de quiròpters presents
127

Figura 1: Mapa de distribució de Pipis-
trellus pipistrellus
/ Pipis-
trellus pygmaeus
. En gris
citacions sols comprovades
abans de 1993. En negre
citacions verificades després
de 1993.
Figure 1: Records of distribution of
Pipistrellus pipistrellus
/
Pipistrellus pygmaeus
. In
grey verified records before
1993. In black verified re-
cords after 1993.

Figura 2: Mapa de distribució de Pipis-
trellus kuhlii
/ Hypsugo
savii
. En gris citacions
sols comprovades abans de
1993. En negre citacions
verificades després de 1993.
Figure 2: Records distribution of Pipis-
trellus kuhlii
/ Hypsugo
savii
. In grey verified
records before 1993. In black
verified records after 1993.

Figura 3: Mapa de distribució de Ple-
cotus austriacus
Eptesi-
cus serotinus
. En gris
citacions sols comprovades
abans de 1993. En negre
citacions verificades després
de 1993.
Figure 3: Records distribution of Ple-
cotus austriacus
/ Eptesi-
cus serotinus
. In grey veri-
fied records before 1993. In
black verified records after
1993.

128

Foto 3: Ratapinyada de peus grans (Myotis capaccinii).
Photo 3: Long-fingered bat (Myotis capaccinii).
en cada una o bé mitjançant tècniques indirectes. L’es-
comparable a la duta a terme en els aucells. L’anellatge
timació indirecta s’ha realitzat utilitzant la tècnica de
de quiròpters és una labor que sol ser més delicada i ha
marcatge – captura – recaptura i el mètode Jolly-Seber
d’estar seguida per un control dels individus marcats
per a poblacions obertes incorporat en el programa
que permeti llevar les anelles en cas de que ocasionin
Mark 4.0 (POLLOK et al., 1990). Tant en l’estimació indi-
molèsties. Totes les ratapinyades anellades han estat
recta com en les estimacions directes els resultats del
amollades poc temps desprès de la seva captura. Deu
nombre d’individus s’ha expressat per una mitjana i un
refugis més, tots ells situats a Menorca, han estat explo-
interval de confiança del 95 %.
rats de forma puntual per obtenir informació comple-
L’estudi dels desplaçaments estacionals s’ha cen-
mentària sobre els moviments estacionals.
trat en ratapinyades de Mallorca i Menorca. S’han estu-
diat els moviments de quatre espècies: M. schreibersii,
M. capaccinii, M. myotis
i R. ferrumequinum. El treball
de camp es va planificar a partir d’analitzar les caracte-
Resultats
rístiques fisiogràfiques i biòtiques de l’àrea a prospectar
i les característiques del cicle anual de les ratapinya-
des. Les campanyes de prospecció s’han realitzat
DISTRIBUCIÓ
durant tot l’any. Els moviments estacionals s’han estu-
diat a partir de la tècnica d’anellatge. Les ratapinyades
S’han prospectat unes 470 localitats diferents i
han estat marcades amb anelles especials per a qui-
s’han observat 16 espècies de ratapinyades a les Illes
ròpters col·locades a l’avantbraç. S’han emprat anelles
Balears (Taula 1). A més, s’han obtingut dades que
de dues mides en funció de la grandària de l’espècie a
semblen indicar la presència de Nyctalus lasiopterus a
marcar: les de mida petita (2,8 mm de diàmetre) per a
Mallorca i probablement a Eivissa. Els resultats obtin-
M. capaccinii i les de mida gran (3,5 mm de diàmetre)
guts confirmen la presència de Nyctalus leisleri i Pipis-
per a M. schreibersii, M. myotis i R. ferrumequinum. La
trellus pygmaeus a Mallorca i cita per primera vegada:
planificació de les campanyes d’anellatge i l’acurat
N. leisleri a Menorca i Eivissa, P. pygmaeus a Menorca
seguiment de les colònies és molt important per obtenir
i P. pipistrellus, Pipistrellus kuhlii, N. leisleri, M. capacci-
bons resultats i per a no ocasionar molèsties a les rata-
nii, Barbastella barbastellus i Tadarida teniotis a sa Dra-
pinyades. La tècnica d’anellament de quiròpters no és
gonera. La major diversitat d’espècies s’ha observat a
129

Figura 4: Mapa de distribució de Myo-
tis capaccinii
/ Myotis nat-
tereri
. En gris citacions
sols comprovades abans de
1993. En negre citacions
verificades després de 1993.
Figure 4: Records distribution of Myo-
tis capaccinii
/ Myotis nat-
tereri
. In grey verified
records before 1993. In black
verified records after 1993.

Figura 5: Mapa de distribució de Myo-
tis myotis
/ Myotis emargi-
natus
. En gris citacions
sols comprovades abans de
1993. En negre citacions
verificades després de 1993.
Figure 5: Records distribution of Myo-
tis myotis
/ Myotis emargi-
natus
. In grey verified
records before 1993. In black
verified records after 1993.

Figura 6: Mapa de distribució de
Nyctalus leisleri
/ Barbas-
tella barbastellus
. En gris
citacions sols comprovades
abans de 1993. En negre
citacions verificades després
de 1993.
Figure 6: Records distribution of
Nyctalus leisleri
/ Barbas-
tella barbastellus
. In grey
verified records before 1993.
In black verified records after
1993.

130

2
1
2
2
14
2
2
33
58
Nº Cites
Pipistrellus
DRAGONERA
,
SA
; rat, ratapinyada.
; Ppy
%
,45
,45
,00
3,45
1,72
0,00
0,00
0,00
3,45
3,45
24,14
0,00
3
0,00
3
0
0,00
0,00
56,90
T
adarida teniotis

2
2
1
2
7
; Tt,
Nº Cites
CABRERA
Pipistrellus pipistrellus
; Pp,
%
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
28,57
0,00
28,57
14,29
0,00
0,00
28,57
1
1
1
1
1
5
Pipistrellus kuhlii
Rhinolophus hipposideros
Nº Cites
FORMENTERA
; Pk,
; Rh,
%
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
20,00
20,00
0,00
0,00
0,00
20,00
0,00
20,00
20,00
0,00
Nyctalus leisleri
1
4
1
12
2
1
0
10
7
38
; Nl,
EIVISSA
Nº Cites
Rhinolophus ferrumequinum
%
able 1: Bats observed in the Balearic Islands and citations by island.
0,00
0,00
0,00
0,00
2,63
2,63
0,00
5,26
0,00
2,63
0,00
0,00
T
10,53
31,58
26,32
18,42
; Rf,
Myotis nattereri
; Mn,
5
5
3
1
18
5
2
2
3
7
52
15
10
128
Nº Cites
MENORCA
%
Miniopterus schreibersii
0,00
3,91
3,91
0,00
2,34
0,78
Myotis myotis
14,06
3,91
1,56
1,56
0,00
2,34
5,47
40,63
1
1,72
7,81
; Mm,
; Ms,
2
10
9
6
75
7
5
9
126
238
14
24
10
19
62
616
Nº Cites
MALLORCA
%
Plecotus austriacus
0,32
1,62
0,00
1,46
0,97
Myotis emarginata
12,18
20,45
38,64
2,27
3,90
1,14
0,81
1,46
1,62
3,08
10,06
; Pa,
; Me,
L
A
T

4
4
5
9
7
O
16
10
82
148
270
16
32
14
17
63
45
1
1
852
T
Nº Cites
Myotis capaccinii
Eptesicus serotinus
%
0,47
1,88
0,59
1,06
1,17
9,62
17,37
31,69
1,88
3,76
0,82
1,64
2,00
7,39
5,28
13,38
; Mc,
; Es,
Hypsugo savii
; Hs,
, rat. soprana
Barbastella barbastellus
Espècie, nom comú
Bb, rat. de bosc
Mc, rat.de peus grans
Me, rat. d’orelles dentades
Mm, rat.de morro llarg
Mn, rat. de Natterer
Nl, nòctul petit
Pk, rat. de vores clares
Pp, rat. comuna
Ppy
Hs, rat. muntanyenca
Es, rat. dels porxos
Pa, orellut meridional
Ms, rat. de cova
Rf, rat. gran de ferradura
Rh, rat. petita de ferradura
Tt, rat. de coa llarga
Bb,
pygmaeus
aula 1: Ratapinyades observades a les Illes Balears i citacions per illa.
T
131

Figura 7: Mapa de distribució de
Miniopterus schreibersii. En
gris citacions sols comprova-
des abans de 1993. En
negre citacions verificades
després de 1993.
Figure 7: Records distribution of
Miniopterus schreibersii. In
grey verified records before
1993. In black verified re-
cords after 1993.

Figura 8: Mapa de distribució de Rhi-
nolophus hipposideros
/Rhinolophus ferrumequinum

. En gris citacions sols
comprovades abans de
1993. En negre citacions
verificades després de 1993.
Figure 8: Records distribution of Rhi-
nolophus hipposideros
/Rhinolophus ferrumequinum

. In grey verified records
before 1993. In black verified
records after 1993.

Figura 9: Mapa de distribució de Tada-
rida teniotis. En gris citacions
sols comprovades abans de
1993. En negre citacions
verificades després de 1993.
Figure 9: Records distribution of Tada-
rida teniotis. In grey verified
records before 1993. In black
verified records after 1993.

132

Foto 4: Ratapinyada de musell llarg (Myotis myotis).
Photo 4: Greater mouse-eared bat (Myotis myotis).
Mallorca. Les dades obtingudes durant 2007 han contri-
segons les variacions climatològiques anuals, són els
buït significativament a conèixer millor la distribució de
M. schreibersii i els M. capaccinii. A mitjans d’abril arri-
les ratapinyades de Mallorca. La taula 1 mostra, per a
ba M. myotis. Les colònies de reproducció de M. schrei-
cada illa Balear, les espècies observades i la freqüència
bersii i M. myotis estan situades al sostre de la cova
de citacions de cadascuna d’elles. Les freqüències han
separades per pocs metres una de l’altra. Els M. capac-
estat calculades sense incloure les citacions de restes
cinii estan situats entre la colònia de M. schreibersii. Els
òssies, ja que era difícil determinar si les restes eren
parts se solen produir el mes de juny. Els juvenils inicien
molt antigues o relativament recents. Les figures 1-9
el vol a les 5 o 6 setmanes després del naixement
corresponen als mapes de distribució de les diferents
(SERRA-COBO, 1989). Les ratapinyades comencen a
espècies de ratapinyades. Les prospeccions efectua-
abandonar la cova a primers d’agost. Com a conse-
des durant l’estiu a l’arxipèlag de Cabrera no han per-
qüència del present estudi i per tal de preservar la colò-
mès trobar cap colònia de M. schreibersii però han pos-
nia, la Conselleria de Medi Ambient va limitar l’accés de
sibilitat obtenir informació sobre les característiques
la gent al refugi, col·locant una reixa amb barrots horit-
geomorfològiques i ambientals de les illes. Així l’arxipè-
zontals que permetés el pas de les ratapinyades.
lag és propici a la presència de ratapinyades fissuríco-
Des de la primavera fins la tardor, la cova del terme
les que es refugiïn en els penyals de vora de la mar,
municipal d’Inca allotja una colònia pluriespecífica d’uns
com per exemple T. teniotis i B. barbastellus.
672 (440-905) M. myotis, 117 (67-167) M. schreibersii,
59 (33-84) M. capaccinii, 41 (23-59) M. nattereri, 15 (8-
21) Rhinolophus ferrumequinum i 6 (3-8) Rhinolophus
OCUPACIÓ ANUAL DE CAVITATS MALLORQUINES
hipposideros. Les dades referents al nombre d’individus
corresponen fins l’any 2005. M. myotis i M. nattereri arri-
La cova estudiada al terme municipal de Llucmajor
ben a la cova a principis o mitjans d’abril, poc després
allotja una colònia de reproducció de 249 (234 – 264) M.
arriben M. schreirbersii, M. capaccinii i R. ferrumequi-
myotis, 189 (180 – 198) M. schreibersii i 33 (24 – 42) M.
num. Els R. hipposideros presents a la cova solen ser
capaccinii. D’altra banda, darrerament s’ha comprovat
mascles que es refugien aïlladament durant l’any. S’ha
la presència a la cova de Myotis nattereri, espècie que
observat que totes les espècies, excepte R. hipposide-
no s’havia observat abans de 2005. Les primeres rata-
ros, es reprodueixen a la cova. El període de parts es
pinyades en arribar a la cavitat, a principis d’abril i
produeix de mitjans de maig a finals de juny, essent R.
133

Foto 5: Ratapinyada gran de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum).
Photo 5: Greater horseshoe bat ((Rhinolophus ferrumequinum).
ferrumequinum la primera espècie en criar. Les ratapin-
OCUPACIÓ ANUAL DE CAVITATS MENORQUINES
yades comencen a abandonar el refugi a finals d’estiu.
No s’ha pogut obtenir informació sobre l’ocupació
Un dels dos refugis d’Es Migjorn Gran està format
durant el període hivernal degut a la dificultat que pre-
per petites cavitats situades a la vora de la mar que
senta l’exploració de la cova. Com a conseqüència del
allotgen colònies de cria d’uns 60 R. ferrumequinum i un
present estudi, la Conselleria de Medi Ambient també
nombre indeterminat de M. emarginatus.
ha limitat l’accés de la gent a l’interior de la cova. La
La cova de Ferreries és un refugi d’hivernada que
protecció estricta de la cavitat va produir un augment
allotjava 2.244 (2152-2335) M. schreibersii, uns 20 M.
molt important de la colònia de ratapinyades, que l’any
capaccinii i ocasionalment un o dos R. ferrumequinum.
2006 quasi havia duplicat la mida de la colònia.
Malauradament, el febrer de 2003 es va produir una mor-
La cova d’Alcúdia és una petita cavitat que allotja
talitat del 85 % de la colònia degut a la inundació total i
durant la primavera i la tardor una colònia pluriespecífi-
sobtada de la cova com a conseqüència d’una pluja
ca d’uns 85 (72-99) M. capaccinii, 132 (107-158) M.
torrencial. Podríem dir que va ploure torrencialment a
myotis, alguns M. schreibersii i esporàdicament s’hi
mitjans d’hivern com ho sol fer durant la primavera i la
refugia R. ferrumequinum. Durant l’estiu aquest refugi
tardor quan no hi ha la colònia d’hibernada al refugi. A
pot allotjar algun quiròpter, la major part mascles. És
finals de la tardor, i segons les variacions climatològiques
una cavitat amb un fort impacte antròpic, ja que l’entra-
anuals, les femelles i els joves de l’any de M. schreiber-
da és molt visitada.
sii arriben a la cova. A finals d’hivern són els mascles els
La cova de Pollença refugia durant la primavera i la
primers en abandonar el refugi (SERRA-COBO et al.,
tardor una colònia d’uns 242 (236-247) M. schreibersii,
1998). La cova allotja durant l’hivern la majoria de M.
208 (203-212) M. capaccinii i 6 (2-10) M. myotis. La
schreibersii de Menorca. Abans de la inundació, durant
major part dels quiròpters abandona la cova a finals de
l’estiu s’hi podia refugiar una petita colònia formada
primavera. Durant l’estiu allotja alguns individus, la
majoritàriament per mascles. L’estiu de 2007 hem trobat
majoria mascles. Les ratapinyades arriben al refugi a
una colònia d’uns 130 M. capaccinii. És la major agrupa-
finals d’estiu.
ció d’aquesta espècie que es coneix a Menorca.
134

El refugi de Ciutadella allotja una colònia d’hiberna-
cova d’Inca (els refugis estan separats per una distàn-
da d’uns 63 (22-104) R. ferrumequinum, però també és
cia aproximada de 35 Km) i un d’aquests individus va
utilitzada per M. schreibersii com a refugi ocasional d’hi-
retornar a la cova de Llucmajor. No s’ha verificat cap
vern durant curts períodes de temps i com a refugi equi-
desplaçament de M. myotis anellat a Inca vers la colò-
noccial de primavera i tardor. La cova allotja una colò-
nia de Llucmajor (AMENGUAL et al., 2007a; SERRA-
nia de reproducció d’uns 158 (83-233) R. ferrumequi-
COBO et al., 2007; Figura 10).
num i un nombre indeterminat de Myotis emarginatus.
La taxa de recaptura de M. schreibersii ha estat la
El segon refugi situat a Es Migjorn Gran pot allotjar
més elevada de les quatre espècies estudiades (40,29
durant tot l’any algun R. ferrumequinum. En el decurs
%, Taula 2) i el percentatge d’individus recapturats que
de la primavera i a finals d’estiu serveix de refugi de
han canviat de refugi també ha estat relativament elevat
pas, durant pocs dies, per a un nombre indeterminat de
(22,53 %). S’ha comprovat 8 i 4 trajectes diferents de M.
M. schreibersii i M. capaccinii.
schreibersii a Menorca i Mallorca, respectivament, i 2
trajectes més entre illes (Figura 10). Un M. schreibersii
anellat a la cavitat d’Inca es va desplaçar cap a un altre
DESPLAÇAMENTS ESTACIONALS
refugi del terme de Pollença per després prosseguir el
desplaçament fins la cova de Ferreries a Menorca (la
La Taula 2 mostra el nombre d’individus anellats i
distància en línia recta entre la cova de Pollença i la de
recapturats, el percentatge d’individus que s’ha com-
Ferreries és de 86 km) (AMENGUAL et al., 2007a;
provat han canviat de refugi i la taxa de recaptura de
SERRA-COBO et al., 2007; Figura 10).
cada espècie durant el període 1996-2006. La taxa de
La taxa de recaptura de M. capaccinii ha estat rela-
recaptura de M. myotis ha estat relativament elevada
tivament baixa (8,11 %, mentre que el percentatge d’in-
(26,32 %, Taula 2). Sols tres dels M. myotis anellats a
dividus recapturats que han canviat de refugi és relati-
Llucmajor s’ha comprovat que s’hagin desplaçat vers la
vament elevat (33,33 %, Taula 2). S’han verificat 3 tra-
Figura 10: Moviments estacionals de ratapinyades de colònies mallor-
quines. Els punts negres indiquen refugis on s’allotja M.
schreibersii
, M. capaccinii i M. myotis. Els punts grisos indi-
Figura 11: Moviments estacionals de ratapinyades de colònies menor-
quen la presència de R. ferrumequinum. A. Moviments esta-
quines. A. Moviments estacionals M. schreibersii. Els punts
cionals de M. schreibersii. B. Moviments estacionals de M.
grisos són refugis on també s’hi allotja M. capaccinii. B.
myotis (color gris) i M. capaccinii (color negre).
Moviments estacionals de R. ferrumequinum.
Figure 10: Seasonal movements of Majorcan bats colonies. The black
Figure 11: Seasonal movements of Minorcan bats colonies. A. Seaso-
points indicate refuges where lodges Miniopterus schreiber-
nal movements of M. schreibersii. The gray points indicate
sii, Myotis capaccinii and M. myotis. The gray points indica-
refuges where also lodges M. capaccinii. B. Seasonal move-
te the presence of R. ferrumequinum. A. Seasonal move-
ments of R. ferrumequinum.
ments of M. schreibersii. B. Seasonal movements of M. myo-
tis (gray) and M. capaccinii (black).

135

Spa
NAb
1c
2d
3e
4f
5g
RCRh
TRi
M.s.
1432
28,49
9,71
1,75
0,35
0
22,53 %
40,29 %
M.c.
148
7,43
0,68
0
0
0
33,33 %
8,11 %
M.m.
1216
17,43
6,17
1,81
0,82
0,08
0,94 %
26,32 %
R.f.
276
19,57
2,90
0,36
0
0
9,52 %
22,83 %
aSp = Espècies anellades: M.s., M. schreibersii; M.c., M. capaccinii; M.m., M. myotis; R.f., R. ferrumequinum.
bNA = Nombre d’individus anellats.
c1, d2, e3, f4 i g5 = Percentatge d’individus recapturats en una, dues, tres, quatre o cinc ocasions.
hRCR = Percentatge d’individus recapturats que han canviat de refugi.
iTR = Taxa de recaptura.
Taula 2: Resultats de les campanyes d’anellaments realitzades.
jectes diferents per a l’espècie (Figura 10). El desplaça-
forats dels arbres. No succeeix el mateix a Sa Drago-
ment més important el va realitzar una femella de M.
nera on l’espècie predominant és T. teniotis, ratapinya-
capaccinii anellada a la cova de Ferreries a Menorca
da fissurícola que troba en els penyals de l’illa un lloc
que va ser recapturada un mes i mig més tard a la cova
adient per refugiar-se. R. ferrumequinum és molt més
mallorquina d’Inca. És la primera vegada que es com-
freqüent a Menorca que a Mallorca on es refugia ja sigui
prova el desplaçament estacional de M. schreibersii i M.
a cavitats naturals com a mines i soterranis. Les colò-
capaccinii entre dues illes de l’arxipèlag Balear (AMEN-
nies de M. myotis només s’han observat a Mallorca, si
GUAL et al., 2007a; SERRA-COBO et al., 2007). Els
bé han estat presents en altres illes com ho han mostrat
resultats mostren que no hi ha aïllament poblacional
els treballs realitzats per ALCOVER (2003). En alguns
entre les colònies menorquines i mallorquines de M.
casos l’absència d’algunes espècies en una illa concre-
schreibersii i M. capaccinii.
ta sembla ser deguda a un procés d’extinció (ALCO-
R. ferrumequinum efectua desplaçaments més
VER i MUNTANER, 1986; ALCOVER, 2003), en el què
curts i irregulars que M. schreibersii. S’han comprovat 7
a més a més de la possible incidència humana s’hi
trajectes diferents a Menorca (Figura 11).
podrien haver afegit fenòmens d’exclusió competitiva
L’estudi ha permès obtenir dades de longevitat de
entre espècies de ratapinyades (BEGON et al., 1988).
M. myotis a Mallorca. En aquest sentit, el 2004 es varen
Igualment, és interessant destacar l’abundància i l’ele-
recapturar 3 M. myotis anellats el 1996, els quals tenien
vada freqüència que presenta P. kuhlii a Menorca i
com a mínim 8 anys d’edat i el 2006 s’ha recapturat un
Mallorca, especialment a la primera illa on la freqüència
M. myotis anellat l’any 1997, el qual tenia com a mínim
és major que la de P. pipistrellus. Mallorca és l’illa que
9 anys.
ofereix major diversitat d’ambients per a les ratapinya-
des i, per tant, no és estrany que presenti major nombre
d’espècies (Taula 1). De la fauna quiropterològica de
Mallorca sobte l’abundància de N. leisleri, espècie des-
Discussió
coneguda fins fa pocs anys a l’illa. També crida l’atenció
l’absència de citacions de M. emarginatus, la qual molt
probablement sigui present a Mallorca. Pel que fa refe-
L’estudi sobre la distribució de les espècies de qui-
rència a l’arxipèlag de Cabrera, cal destacar l’abando-
ròpters a les Illes Balears és encara parcial i manca
nament de la cova des Burrí, per causes desconegu-
major esforç prospectiu especialment a les illes d’Eivis-
des, per part de la colònia de M. schreibersii. Tenint en
sa i de Cabrera. Això no obstant, les dades obtingudes
compte la capacitat que té l’espècie per volar sobre la
fins ara ja indiquen algunes característiques faunísti-
mar, la colònia de M. schreibersii de Cabrera havia d’es-
ques destacables. Les espècies més abundants a Bale-
tar relacionada amb les agrupacions meridionals mallor-
ars són P. pipistrellus, P. kuhlii i T. teniotis (Fotografies
quines. Això no obstant, és probable que algun M.
6-8). Les dues primeres són espècies ubiqüistes amb
schreibersii utilitzi ocasionalment la cova des Burí per
acusat caràcter antropòfil, que es refugien ja sigui a les
refugiar-se. Els abundants penyals de Cabrera que hi
escletxes de les roques, als teulats de les cases o a les
ha vora de la mar fan preveure que una de les espècies
abundants parets seques de les Balears. La darrera
predominants a l’illa ha de ser T. teniotis.
espècie és fissurícola i es refugia als nombrosos penya-
Les ratapinyades tenen diferents requisits segons
segats de vora mar i de l’interior de les illes. Fins i tot,
sigui l’estació de l’any, fet que comporta que moltes
hem observat una nombrosa colònia de T. teniotis en la
espècies canviïn de refugi. En aquest sentit existeix una
junta de separació de dos edificis situats al centre de
estreta relació entre les característiques morfològiques
Ciutat de Mallorca. Existeixen diferències en la compo-
i ambientals del refugi i de l’entorn on aquest està situat
sició de les comunitats de ratapinyades de cada illa, ja
i el cicle de vida i els requeriments ecològics de cada
sigui en les espècies presents com en la freqüència de
espècie. Es distingeixen tres categories d’espècies
cadascuna d’elles. Així per exemple, l’espècie més fre-
segons siguin els seus desplaçaments estacionals: hi
qüent a Mallorca és P. pipistrellus, la qual es refugia tant
ha quiròpters sedentaris, com per exemple R. ferrume-
a construccions humanes com a escletxes de roques i
quinum, que se solen desplaçar entre localitats relativa-
136

Foto 6: Ratapinyada comuna (Pipistrellus pipistrellus).
Photo 6: Pipistrelle (Pipistrellus pipistrellus).
ment properes les unes amb les altres i, per tant, realit-
ferradura relativament nombrosa es sol refugiar en
zen desplaçaments anuals curts; altres ratapinyades,
aquesta cova des de la tardor fins la primavera. Pel que
com per exemple M. schreibersii, poden realitzar des-
fa referència a M. myotis és una espècie molt fidel als
plaçaments estacionals regionals de diversos centenars
seus refugis de reproducció. Així ho mostra l’escàs
de quilòmetres (SERRA-COBO et al., 1998); i finalment,
intercanvi entre les coves d’Inca i de Llucmajor, malgrat
hi ha espècies migradores de llargues distàncies que
estar situades a relativament pocs quilòmetres de dis-
poden recórrer més de 1.500 Km, com per exemple
tància (35 Km en línia recta). La cova d’Inca agrupa la
Nyctalus leisleri (HUTTERER et al., 2005). El nostre
major colònia de M. myotis coneguda a Mallorca i és un
estudi ha analitzat els desplaçaments d’espècies
dels refugis quiropterològics amb major valor ecològic
sedentàries i migradores regionals i ha aportat les pri-
de les Illes Balears.
meres dades de moviments estacionals de ratapinya-
M. schreibersii i M. capaccinii són dues espècies
des per a les Illes Balears (AMENGUAL et al., 2007a;
migradores regionals capaces de realitzar vols relativa-
SERRA-COBO et al., 2007).
ment ràpids. Les distàncies que recorren en els seus
Els desplaçaments de R. ferrumequinum i M. myo-
desplaçaments estacionals és força variable. Aquestes
tis comprovats són de molt curta distància, però il·lus-
espècies es mouen entre els refugis càlids d’estiu i els
tren la dinàmica anual de les dues espècies. Les coves
refugis d’hivern caracteritzats per temperatura baixa i
de Ciutadella i d’Es Migjorn Gran situada a la costa
força constant i humitat relativa elevada (SERRA-
allotgen des de finals de primavera i durant l’estiu bona
COBO, 1990, 1992). Els moviments estacionals de M.
part dels R. ferrumequinum de la meitat meridional de
schreibersii són dels més coneguts d’Europa (HUTTE-
Menorca, característica summament important a tenir
RER et al., 2005). Així per exemple, hi ha força infor-
en compte en la gestió de l’espècie. Una part de les
mació sobre els desplaçaments que l’espècie efectua a
colònies de R. ferrumequinum d’aquestes dues coves
Catalunya. La distància mitjana entre els refugis d’estiu
es distribueixen a finals d’estiu en petits grups o isola-
i d’hivern de M. schreibersii és de 120 Km (SERRA-
dament vers un nombre relativament elevat de cavitats
COBO et al., 1998). Contràriament al que succeeix amb
menorquines situades principalment al sector sud i est
la ratapinyada de cova (M. schreibersii), els desplaça-
de l’illa. Això no obstant, no totes les ratapinyades aban-
ments de M. capaccinii són poc coneguts. Els escassos
donen la cova de Ciutadella després del període de
estudis realitzats semblen indicar que aquesta espècie
reproducció, una colònia de ratapinyades grans de
efectua moviments curts de 40 a 50 Km (PAUNOVIC,
137

Foto 7: Ratapinyada de vores clares (Pipistrellus kuhlii).
Photo 7: Kuhl’s pipistrelle (Pipistrellus kuhlii).
1997a, 1997b, 1998; PAUNOVIC i KARAPANDZA,
Els M. schreibersii de la cova de Ferreries abando-
1999). El major recorregut verificat ha estat de 140 Km
nen la cavitat a finals d’hivern. La majoria es desplacen
(HUTTERER et al., 2005). En general, hi ha molt poca
vers la cova de Ciutadella, on romanen algunes setma-
informació sobre els desplaçaments que les ratapinya-
nes, i després segueixen el barranc d’Algendar cap a la
des realitzen sobre la mar. Intercanvis entre colònies de
costa sud des d’on es distribueixen per les cavitats dels
quiròpters situades a diferents illes d’un arxipèlag sols
barrancs. Un petit grup de ratapinyades (fins ara no ha
s’havien descrit a les illes de Malta on les distàncies
estat possible quantificar-lo) es desplaça vers les cos-
entre illes són mínimes (HUTTERER et al., 2005). Els
tes septentrionals mallorquines. És important destacar
M. schreibersii de Mallorca i Menorca es comporten
la gran importància ecològica que tenen els barrancs
com a migradors regionals, si bé els seus desplaça-
menorquins per a les poblacions de quiròpters, en
ments solen ser més curts i no segueixen patrons tant
especial el barranc d’Algendar, que ofereix nombrosos
definits com els realitzats en el continent europeu
refugis i recursos tròfics durant tot l’any.
(SERRA-COBO et al., 1998). Això és degut a les dis-
Menys coneguts són els desplaçaments estacio-
tàncies relativament curtes que hi ha entre els refugis
nals dels M. scheribersii de Mallorca. La gran quantitat
d’una mateixa illa que els permet canviar amb facilitat
de cavitats que hi ha a l’illa i l’actual abandonament d’al-
d’una cavitat a l’altra. Això no obstant, s’ha comprovat
gunes de les coves en les què es refugiava l’espècie,
que alguns individus realitzen desplaçaments superiors
han dificultat el seguiment de M. scheribersii a Mallorca.
als 100 Km i són capaços de volar sobre la mar i can-
Una fracció de la colònia que es reprodueix a la cova
viar d’illa. Hi ha femelles que es reprodueixen a la cova
d’Inca es desplaça a finals d’estiu vers la cova de
mallorquina d’Inca que es desplacen primer vers l’ex-
Pollença. En aquesta darrera cavitat es queda durant la
trem septentrional de la Serra de Tramuntana i poste-
tardor i probablement és on les ratapinyades s’apare-
riorment migren vers la costa meridional menorquina,
llen. Les ratapinyades tornen a freqüentar la cova de
per hivernar a la cova de Ferreries (Figura 10). El
Pollença a principis de primavera, per desplaçar-se de
barranc d’Algendar és important en aquest desplaça-
nou a la cova d’Inca.
ment, ja que ofereix cavitats equinoccials de pas en les
Els M. capaccinii també es comporten com a migra-
què els M. schreibersii reposen i troben abundants
dors regionals a les Illes Balears. És una espècie que pre-
recursos tròfics abans d’anar a hibernar a la cova de
senta força mobilitat entre refugis, com ho indica l’elevat
Ferreries.
percentatge d’individus que han canviat de refugi (Taula 2).
138

Foto 8: Ratapinyada de cua llarga (Tadarida teniotis).
Photo 8: European free-tailed bat (Tadarida teniotis).
Les dades obtingudes demostren que hi ha inter-
Agraïments
canvi de ratapinyades entre Mallorca i Menorca i que
aquests desplaçaments succeeixen en ambdues direc-
cions. La distància entre les costes més properes de
Els autors agraeixen el suport rebut per les Conse-
Mallorca i Menorca oscil·la entre els 40 i els 51 Km,
lleries de Medi Ambient i de Salut i Consum de les Illes
aproximadament. Els nostres resultats indiquen l’exis-
Balears, així com la col·laboració en els treballs de
tència de moviments estacionals entre ambdues illes i
camp d’Auri Ripoll, Marta Torres, Oliver Mas, Carmen
mostren la capacitat que tenen aquestes espècies per
Orellana, Jaume Gual, Joan Perelló, Jaume Salvà,
orientar-se i recórrer distàncies de com a mínim 40 Km
Miquel Truyol, Guillem Triay i José Antonio Encinas.
sobre la mar (AMENGUAL et al., 2007a). Estudis pre-
cedents havien mostrat que M. schreibersii utilitza mar-
ques de terreny, com per exemple barrancs, rius i pen-
Bibliografia
yals, per orientar-se en el decurs dels seus desplaça-
ments estacionals (SERRA-COBO et al., 2000). Els M.
ALCOVER, J.A. (1977): Segona dada de Tadarida teniotis (Raf., 1814)
schreibersii i els M. capaccinii de Balears són capaços
(Chiroptera, Molossidae), a l’illa de Mallorca. Endins, 4: 43-44.
ALCOVER, J.A. (1988): Els mamífers de les Balears. Ed. Moll 192 pp.
de volar sobre la mar en absència de marques de
Palma de Mallorca.
terreny.
ALCOVER, J.A. (2003): Les rates pinyades (Mammalia: Chiroptera) fòs-
La possibilitat de que es produeixin intercanvis
sils del jaciment paleontològic del Pouàs (St. Antoni de Portmany,
Eivissa). Endins, 25: 141-154.ALCOVER, J.A. i MUNTANER, J.
entre colònies de ratapinyades de Mallorca i Menorca
(1986): Els quiròpters de les Balears i Pitiuses: una revisió.
és un important factor a tenir en compte en estudis epi-
Endins, 12: 51-63.
demiològics sobre les virasis dels quiròpters (SERRA-
AMENGUAL, B.; LÓPEZ-ROIG, M. i SERRA-COBO, J. (2007a): First
record of seasonal over sea migration of Miniopterus schreibersii
COBO et al., 2002; AMENGUAL et al., 2007b). Alhora,
and Myotis capaccinii between Balearic Islands (Spain). Acta Chi-
l’existència d’intercanvis de M. schreibersii i M. capacci-
ropterologica, 3: 319-322.
nii entre illes és una característica molt important a tenir
AMENGUAL, B.; BOURHY, H.; LÓPEZ-ROIG, M. i SERRA-COBO, J.
(2007b): Temporal dynamics of European Bat Lyssavirus type 1
en compte alhora de prendre mesures de conservació,
and survival of Myotis myotis bats in natural colonies. PLoS ONE,
ja que les actuacions efectuades en una de les illes
June, Issue 6, e566.
poden tenir conseqüències en l’altra.
BALCELLS, E. (1964): Estudio de las Pitiusas. Supl. Misc. Zool., 1: 29-31.
139

BALCELLS, E. (1968): Interesantes datos faunísticos y biológicos de la
POLLOCK, R.H.; NICHOLS, J.A.; BROWNE, C. i HINES, J.E. (1990):
cueva “Sa Guitarreta” de Llucmajor. Bol. Soc. Hist. Nat. Balears, 2: 3-4.
Statistical inference for capture-recapture experiments. Wildl
BEGON, M.; HARPER, J.L. i TOWNSEND, C.R. (1988): Ecología. Indivi-
Monogr., 107: 1-97.
duos, poblaciones y comunidades. Ed. Omega 886 pp. Barcelona.
PONS, G.; BENZAL, J.; HINCHCLIFFE, G. i STRACHAN, R. (1983):
COMPTE, A. (1966): Resultados de una expedición zoológica a las
Murciélagos (Mammalia, Chiroptera) del archipiélago de Cabrera.
Islas Pitiusas. I Vertebrados. Bol. R. Soc. Española Hist. Nat.
Evaluación de las poblaciones y propuestas de conservación.
(Biol.), 64: 15-46.
Endins, 19: 37-41.
COURTOIS, J.-Y., BEUNEUX, G. i FAGGIO, G. (1999): Première obser-
QUETGLAS, J. (1997): New records of bats (Chiroptera) for Minorca,
vation de la Grande Noctule, Nyctalus lasiopterus, en Corse. Arvi-
Balearic Islands, Western Mediterranean Sea. Mammalia, 6(14):
cola, 11 (2): 32.
611-614.
GINÉS, A. (1982). Inventario de las especies cavernícolas de las Islas
SERRA-COBO, J. (1989): Primary results of the study on Miniopterus
Baleares. Endins, 9: 57-75.
schreibersii growth. Fourth European Bat Research Symposium
GINARD, A.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; BARCELÓ, M.A. i BOVER, P.
1987, 169-173, Praga.
(2006): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona 8: mineria al
SERRA-COBO, J. (1990): Estudi de la biologia i ecologia de Miniopte-
voltant des coll des Vent (Palma, Mallorca). Endins, 29: 99 - 120.
rus schreibersii. Pub. Univ. Barcelona. Resum microfitxes del text
GRÀCIA, F.; JAUME, D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER, P.; CLA-
de la tesis.
MOR, B.; GUAL, M.A. i VADELL, M. (2003): Les coves de cala
SERRA-COBO, J. (1992): Contribution to the chorology and biology of
Anguila (Manacor, Mallorca). II: La cova Genovesa o cova d’en
Myotis capaccinii (Bonaparte, 1837) in Spain. In: Prague Studies
Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentologia,
in Mammalogy. I.Horácek i V.Vohralí (eds). Charles University
fauna, paleontologia, arqueologia i conservació. Endins, 25: 43-86.
Press, 183-188, Praha.
HUTTERER, R.; IVANOVA, T.; MEYER-CORDS, C. i RODRIGUES, L.
SERRA-COBO, J.; SANZ, V. i MARTÍNEZ-RICA, J.P. (1998): Migratory
(2005): Bat migrations in Europe. A review of banding data and
movements of Miniopterus schreibersii in the north-east of Spain.
literature. Federal Agency for Nature Conservation., Bonn, 162 pp.
Acta Theriologica, 43(3): 271-283.
NOBLET, J.F. (1995): Els quiròpters del Parc Natural de S’Albufera de
SERRA-COBO, J.; LÓPEZ, M.; MARQUÈS, T. i LAHUERTA, E. (2000):
Mallorca. Monogr. Soc. Hist. Nat. Balears, 4: 169-173.
Rivers as possible landmarks in the orientation flight of Miniopte-
PAUNOVIC, M. (1997a): The history, results and problems of bat ringing
rus schreibersii. Acta Theriologica, 45(3): 347-352.
in FR of Yugoslavia. Nauc˘no-struc˘ni skup o prirodnim vrednostima
SERRA-COBO, J.; AMENGUAL, B.; ABELLÁN, C. i BOURHY, H.(2002):
i zas˘titi z˘ivotne sredine, zbornik radova, V: 360-365.
European Bat Lyssavirus Infection in Spanish Bat Populations.
PAUNOVIC, M. (1997b): First results of bat ringing in Zlotska Klisura
Emerging Infectious Diseases, 8(4): 413-420.
Gorge. Nauc˘no-struc˘ni skup o prirodnim vrednostima i zas˘titi z˘ivot-
SERRA-COBO, J.; AMENGUAL, B.; LÓPEZ-ROIG, M.; MÁRQUEZ, J.;
ne sredine, zbornik radova, V: 366-371.
TORRES, M.; RIPOLL, A.; SÁNCHEZ, A. i OLIVER, J.A.(2007):
PAUNIVIC, M. (1998): New results of bat marking (Mammalia, Chirop-
Catorze anys d’estudis quiropterològics a les Illes Balears (1993-
tera) in Eastern Serbia. Nauc˘no-struc˘ni skup o prirodnim vrednos-
2006). Boll. Soc. Nat. Balears, 49: 89-107.
tima i zas˘titi z˘ivotne sredine, zbornik radova, VI: 243-246.
VADELL, M.; ZARAGOZA, J.A.; BARCELÓ, M.A. i CRESPÍ, D. (2005):
PAUNOVIC, M i KARAPANDZA, M. (1999). Bat fauna of Valjevo area
Aportaciones al conocimiento de la fauna cavernícola en el con-
(Western Serbia). Pp. 47-48, in Bats and man. Million years of coe-
junto de las Coves del Pilar (Palma, Mallorca). Endins, 27: 75-92.
xistence. Abstracts of the VIIIth European Bat Research Sympo-
VERICAD, J.R. i BALCELLS, E. (1965): Fauna mastozoológica de las
sium, 23-27 August 1999 (M. Cruz i K. Kozakiewicz, eds.). Institu-
Pitiusas. Bol. R. Soc. Española Hist. Nat. (Biol.), 63: 233-264.
te of Animal Systematics and Evolution, Krákow, Poland, 86 pp.
140