Vegetaci� dels canyons c�rstics de la serra de Tramuntana de Mallorca : Balears, Espanya
ENDINS, núm. 30. 2006. Mallorca
VEGETACIÓ DELS CANYONS CÀRSTICS DE LA SERRA
DE TRAMUNTANA DE MALLORCA (Balears, Espanya)
per Guillem ALOMAR I CANYELLES 1
Resum
Es dóna a conèixer la vegetació dels principals canyons càrstics de la serra de
Tramuntana. Són de destacar les comunitats rupícoles i les higròfiles que troben a
aquests indrets un bon hàbitat. La lloreda es refugia als trams més esquerps i
ombrívols d’aquests canyons.
Abstract
The vegetation of the principal karstic gorges in the Serra de Tramuntana are
given. Noteworthy are the rupicolous communities and the hygrophiles which find in
these places a good habitat. The arborescent matorral with Laurus nobilis grow in
the gloomier and shadier stretches of these gorges.
Introducció
Fins a la dècada dels anys 70 del segle passat, la
Massanella, Tomir, Alfàbia, Teix, Galileu, etc.) i amb el
majoria de torrents engorjats de Mallorca tan sols eren
puig Major (1.445 m) com a cim més alt.
mal coneguts i poc trescats per uns pocs pastors, car-
Està formada principalment per roques calcàries
boners, caçadors, contrabandistes, fugitius i qualque
del Juràssic i del Burdigalià i per materials margosos del
excursionista agosarat. Tan sols el torrent de Pareis
Triàsic superior. Durant el Miocè mig es produí l’orogè-
(Escorca) era conegut per la major part d’excursionistes
nia alpina que aixecà i plegà aquests materials sedi-
mallorquins.
mentaris majoritàriament marins.
En aquest treball es fa una introducció a la vegeta-
Es distingeixen tres unitats tectòniques principals,
ció dels pregons torrents de la serra de Tramuntana.
encavalcades i arrossegades una damunt l’altra pel xoc
Cal observar que no és un inventari exhaustiu, ja que
de la placa africana amb l’europea. Així les muntanyes
les observacions es realitzaren, durant les diferents
presenten una cara nord esquerpa amb grans penyals i
campanyes de recerca de l’emblemàtic ferreret (Alytes
una cara sud amb relleus molt més suaus. Presenta
muletensis), descobert viu a aquella dècada (MAYOL et
una sèrie de valls interiors amb una orientació paral·lela
al., 1980; HEMMER & ALCOVER, 1984).
amb les altes muntanyes. Per altra part, l’alternança de
materials més durs del Lias inferior i altres més tous del
Trias han creat un característic relleu imbricat en el per-
fil de la serra de Tramuntana
Generalitats
La permeabilitat d’aquests terrenys fa que filtrin
amb molta facilitat les aigües de pluja, i en poc temps el
terreny torni estar eixut. Tot i això hi ha una extensa
La serra de Tramuntana (Mallorca, illes Balears) és
xarxa hídrica que recull les importants precipitacions
una alineació muntanyosa de 90 km de longitud i una
d’aquesta cadena muntanyenca, les quals aboquen en
mitjana de 15 km d’ampla, amb una orientació que va
angostes gorges càrstiques excavades i que aprofiten
de Nord-est a Pollença, fins el Sud-oest a Andratx
les falles d’origen tectònic i s’obrin camí cap a la costa
(LLUCH, 1997). El seu sector central és el més elevat
nord o cap al Raiguer.
amb diferents cims que superen els 1.000 m (puig de
Aquests canyons constitueixen un dels trets més
característics de l’agrest paisatge calcari de la serrala-
da mallorquina (GINÉS et al., 1979).
1
Departament de Medi Ambient. Consell de Mallorca.
Carrer General Riera 111. 07011. Palma de Mallorca.
Els torrents que aboquen a la vessant nord tenen
galomar@conselldemallorca.net.
una menor extensió i recorren un relleu més abrupte i
109

d’accés difícil; mentre que els torrents que aboquen al
Aprofitaments humans
Raiguer són més llargs i solen travessar relleus un poc
més suaus. Aquests darrers torrents aboquen a les
badies de Pollença, Alcúdia o Palma.
Des de temps immemorables, l’home ha intentat
El caràcter abrupte del medi i les esporàdiques plu-
treure profit d’aquests canyons càrstics. Aprofitant els
ges intenses provoquen freqüents avingudes que arros-
recursos naturals com la pesca (anguiles), la caça
seguen tot el que es troba per davant, amb l’eliminació
(coloms salvatges, tudons, tords, ànneres, etc.), les
de la majoria de plantes que es troben al llit dels
pastures, el carbó i les llenyes. A diferents torrents hi ha
torrents. A les parets d’aquets canyons, a part de loca-
rotlos de sitja (des Gorg Blau, de Pareis, de l’Ofre, des
litzar-se les típiques comunitats rupícoles, també és a
Galliner, de Mortitx, des Ferrerets, etc.) que evidencien
on trobem les altres comunitats no higròfiles.
una explotació carbonera- fins a la dècada dels anys 60
Aquests torrents es caracteritzen per tenir molt
- de llenyes per fer carbó (Buxus balearica, Olea euro-
pocs materials fins al jaç, degut a la força de les avin-
pea var. sylvestris, Pistacia lentiscus, Phillyrea latifolia,
gudes. També són característics els abundants gorgs
Pinus halepensis, Quercus ilex, etc.).
que s’hi localitzen. Alguns d’ells poden retenir l’aigua
En major o menor extensió es marjaren els costers
durant tot l’any.
d’alguns d’aquests torrents. En són uns exemples a la
El clima és típicament mediterrani, de temperatures
zona estudiada: l’hort des Bosc al torrent de Pareis; les
suaus i amb precipitacions concentrades principalment
marjades del torrent des Llorers (Fornalutx), l’Hort del
a la tardor i a la primavera; amb una pluviositat que
Molí (Escorca), el barranc de Biniaraix (Sóller), etc.
oscil·la entre els 700 mm i els 1.400 mm i que pot supe-
També s’aprofitaren els recursos hídrics. Als torrents
rar als 2.000 mm a la part central de la serra de Tra-
del Gorg Blau, de Coanegra (es Freu) i de ses Comes
muntana, els anys més plujosos.
(Hort del Molí) hi ha tot una sèrie de restes de cups de
Mapa 1: Mapa de situació dels diferents torrents estudiats a aquest
Map 1:
Map showing the location of the different torrents studied in this
treball.
paper.
110

molins d’aigua que es construïren a diferents temps his-
reblits. A les darreres dècades el Servei Hidrològic ha
tòrics. A 1902 al Gorg Blau es va construir una petita cen-
construït tota una sèrie de petites preses per regular les
tral elèctrica que donava llum a la possessió de Massa-
crescudes i afavorir la infiltració (Almadrà, es Guix, Solle-
nella, així com a la població de Mancor (GARCÍA, 1965-
ric, ...) dels principals torrents que aboquen cap al Rai-
1980; TRIAS & RAMÓN, 1999). Per altre banda, al
guer. De la majoria d’excursionistes són conegudes les
torrent de l’Ofre (barranc de Biniaraix), a principis del s
canaletes (d’Almadrà, des barranc de Biniaraix, de Coa-
XX es varen construir diferents assuts per regular les
negra, de la font es Pi de Solleric, etc) que conduïren l’ai-
crescudes, encara que actualment estan totalment
gua cap a zones d’horta i fins i tot poblacions.
Torrents que aboquen al Raiguer
Torrent
Municipi
Longitud
Desnivell
Num. d’associacions
2
del Bon Jesús
Bunyola
4.426 m
200- 850 m
14
3
de Coanegra
Bunyola, Sta. Maria del Camí
2.007 m
150- 450 m
19
4
de Solleric
Bunyola, Alaró
3.454 m
240- 500 m
10
5
d’Almadrà
Escorca, Alaró, Bunyola
4.401 m
260- 749 m
23
6
des Galliner
Escorca
393 m
750- 880 m
13
7
des Guix
Escorca, Selva
5.871 m
200- 800 m
24
8
des Picarols
Escorca, Selva
6.006 m
150- 600 m
11
9
de sa Mina
Escorca
4.495 m
100- 700 m
9
30
Mal torrent de Massana
Escorca, Campanet
6.075 m
90- 600 m
13
Torrents que aboquen a Tramuntana
Torrent
Municipi
Longitud
Desnivell
Num. d’associacions
1
de la marina de Valldemossa
Valldemossa
2.383 m
0- 350 m
11
10
de l’Ofre (des Barranc)
Sóller
2.249 m
240- 600 m
22
11
Major (des Racó)
Fornalutx
9.038 m
200- 610 m
17
12
de Bàlitx (de na Mora)
Fornalutx
5.738 m
0- 430 m
20
13
des Gorg des Diners
Escorca
3.592 m
0- 750 m
15
14
de s’Al·lot Mort (de sa Coma)
Escorca
1.855 m
100- 600 m
13
15
d’Almallutx (de s’Arreplegada)
Escorca
1.118 m
618- 700 m
14
16
de Pareis
Escorca
2.934 m
0- 100 m
26
17
des Gorg Blau
Escorca
3.076 m
100- 618 m
20
18
de Turixant de d’Alt
Escorca
1.455 m
450- 550 m
14
19
des Boverons
Escorca
1.416 m
150- 450 m
12
20
de Binifaldó
Escorca
2.050 m
360- 500 m
9
21
d’Alqueda
Escorca
3.582 m
320- 450 m
10
22
de Lluc
Escorca
2.241 m
100- 300 m
21
23
des Ferrerets
Escorca
1.947 m
0- 400 m
11
24
des Tor
Escorca
1.048 m
0- 350 m
15
25
d’Esmorcadors
Escorca
2.966 m
0- 450 m
14
26
s’Argelagar
Escorca
1.138 m
0- 500 m
10
27
des Porcs
Escorca
810 m
0- 500 m
15
28
de Mortitx
Escorca
3.956 m
20- 400 m
19
29
de ses Comes
Escorca
1.725 m
310- 500 m
17
Torrents que aboquen a la badia de Pollença
Torrent
Municipi
Longitud
Desnivell
Num. d’associacions
31
Canal Fondo
Pollença
2.581 m
50- 350 m
9
32
Canal Negre
Pollença
2.352 m
50- 440 m
6
111

Avui en dia, encara es poden observar els efectes
tum caprariensis) és una associació endèmica caracte-
de les cremes o “socarrats” d’extenses zones al voltant
rística del litoral rocós mallorquí. Està formada per una
d’aquests torrents (de Mortitx, des Tor, de s’Argelagar,
sèrie de petites plantes rupícoles halòfiles, de baixa
de Bàlitx, de Massana, etc.), que ocasionen fortes pèr-
alçada, adaptades als forts temporals, amb un predomi-
dues de sòl i afecten a la flora i fauna.
ni de formes pulvinulars (camèfits) i plantes crasses.
A partir de la dècada dels 80, s’ha posat de moda
Aquesta comunitat xeroacàntica es troba a la zona ter-
el barranquisme. La mala pràctica d’aquest esport d’a-
minal d’uns pocs torrents de la serra de Tramuntana.
ventura està provocant diferents problemes de conser-
1- Torrent de la Marina de Valldemossa
vació, tant a la fauna com a la flora, dels canyons de la
12- Torrent de Bàlitx
serra de Tramuntana.
14- Torrent de s’Al·lot Mort
16- Torrent de Pareis
23- Torrent des Ferrerets
24- Torrent del Tor
Mètode
27- Torrent dels Porcs
28- Torrent de Mortitx
Són d’aquesta associació els endemismes: Limo-
Per a la fitosociologia es segueix l’escola SIGMA-
nium bianorii x Limonium minutum, Limonium bianorii,
Montpeller. S’ha emprat la classificació proposada per
Limonium grup balearicum i Senecio rodriguezii.
Bolòs en la seva obra recopilatòria: La vegetació de les
Illes Balears
(BOLÒS, 1996) i TÉBAR & LLORENS
La comunitat de barrella punxosa (ass. Salsolo kali-
(1994) en la nomenclatura de la boixeda.
Cakiletum maritimae) és una associació nitrohalòfila
L’àrea d’estudi compren la majoria de torrents
que es localitza a la desembocadura dels torrents de
engorjats de la zona que va des de Valldemossa fins a
Pareis, a cala Tuent i a la marina de Valldemossa, sem-
Pollença; realitzant-se l’estudi als trams més abruptes
pre associada a ambients una mica alterats.
d’aquests canyons càrstics (Taula 1) i mapa (1). Cal
1- Torrent de la Marina de Valldemossa
observar que una sèrie de torrents canvien de nom
14- Torrent de s’Al·lot Mort
segons el seu tram o al municipi per a on discorren.
16- Torrent de Pareis
Altres estan formats per la confluència d’altres menors.
VEGETACIÓ HELIÒFILA D’AIGÜES DOLCES I SÒLS
HUMITS

Comunitats vegetals
A uns pocs torrents, a on hi ha suficients sediments
i aigües més o menys tranquil·les, hi localitzem algunes
A la majoria de torrents de muntanya hi dominen les
de les comunitats heliòfiles de cormòfits herbacis.
aliances mediterrànies de tipus termòfil, malacòfiles i
L’herbassar subaquàtic d’herbei roig (ass. Zanni-
esclerofil·les; amb preferència de l’ullastrar (Oleo
chellio palustris-Potamogetonetum colorati) és una
sylvestris-Ceratonion siliquae), de la garriga de xiprell i
associació constituïda per hidròfits que ocupa aigües
romaní (Rosmarino-Ericion multiflorae) i de la garriga de
dolces quietes o amb poc corrent. Aquesta comunitat es
muntanya (Hypericion balearici); encara que certs
localitza a uns pocs gorgs permanents, protegits de les
torrents creuen l’alzinar (Quercion ilicis).
fortes avingudes. Potamogeton lucens és l’hidròfit que
A les parets d’aquests canyons angosts és on s’hi
colonitza les aigües quietes.
desenvolupen millor les diferents aliances rupícoles:
5- Torrent d’Almadrà
Adiantion capilli-veneris, Arenarion balearicae, Bartra-
7- Torrent des Guix
mio-Polypodion cambrici, Brassico-Helichrysion rupes-
16- Torrent de Pareis
tris i Polypodion serrati.
17- Torrent des Gorg Blau
A la desembocadura d’uns pocs torrents la influèn-
24- Torrent del Tor
cia marina és ben perceptible fins ben entrat canyó
25- Torrent d’Esmorcadors
endins; i hi trobam diferents tàxons de l’aliança aeroha-
28- Torrent de Mortitx
lina de fonoll marí i saladina (Crithmo-Limonion).
29- Torrent de ses Comes
De les comunitats higròfiles hi trobem, de forma frag-
mentària, les aliances (Isoetion duriei, Molinio-Holoscho-
El boveral (ass. Typho-Schoenoplectetum taber-
enion, Phragmition australis i Potamion pectinati).
naemontani) és una associació herbàcia densa i alta.
Aquesta comunitat higròfila es localitza a uns pocs
torrents i embassaments de les zones estudiades.
VEGETACIÓ LITORAL
3- Torrent de Coanegra
7- Torrent des Guix
Els grans espadats rocosos litorals estan sotmesos
10- Torrent de l’Ofre
a la influència de la saladina que escampa l’embat de la
11- Torrent Major
mar. A la desembocadura d’uns pocs torrents hi ha unes
12- Torrent de Bàlitx
poques espècies aerohalines perfectament adaptades
14- Torrent de s’Al·lot Mort
a aquestes condicions extremes.
28- Torrent de Mortitx
La comunitat aerohalina de saladina (ass. Limonie-
29- Torrent de ses Comes
112

L’herbassar de creixens (ass. Holosciadietum nodi-
El lletreressar (ass. Euphorbietum dendroidis) és
flori) és una comunitat higròfila de fonts i torrentons, que
una màquia alta i atapeïda que es localitza a certes
ocupa molt poca extensió als torrents estudiats.
zones a on no gela; ubicant-se des del nivell de la mar
3- Torrent de Coanegra
fins els 600 m. Es troba a uns pocs torrents de muntan-
5- Torrent d’Almadrà
ya i pot ocupar amples zones:
6- Torrent des Galliner
1- Torrent de la Marina de Valldemossa
7- Torrent des Guix
5- Torrent d’Almadrà
10- Torrent de l’Ofre
7- Torrent des Guix
11- Torrent Major
8- Torrent des Picarols
13- Torrent des Gorg des Diners
10- Torrent de l’Ofre
14- Torrent de s’Al·lot Mort
16- Torrent de Pareis
15- Torrent d’Almallutx
22- Torrent de Lluc
16- Torrent de Pareis
24- Torrent des Tor
17- Torrent des Gorg Blau
32- Torrent del Canal Negre
20- Torrent de Binifaldó
21- Torrent d’Alqueda
El murterar (ass. Clematido balearicae-Myrtetum
communis) és una màquia alta i atapeïda que colonitza
zones amb un sòl profund i on la capa freàtica és molt
VEGETACIÓ ARBUSTIVA
superficial; encara que també viu dintre alzinars i ullas-
trars de zones plujoses. L’hem observat a la part baixa
En aquesta fisiognomia incloem les diferents
de quatre dels torrents estudiats; a la zona ecotònica
màquies i garrigues que hem observat. Estan formades
entre la vegetació de ribera i l’alzinar.
principalment per espècies heliòfiles i esclerofil·les.
3- Torrent de Coanegra
L’ullastrar (ass. Cneoro tricocci-Ceratonietum sili-
5- Torrent d’Almadrà
quae) és una bosquina termòfila de caràcter climàcic,
7- Torrent des Guix
que substitueix l’alzinar a les zones més àrides i asso-
30- Torrent de Massana
lellades o que han estat desforestades. És la màquia
que ocupa més superfície i la trobam a tots els torrents
estudiats.
1- Torrent de la Marina de Valldemossa
2- Torrent del Bon Jesús
3- Torrent de Coanegra
4- Torrent Solleric
5- Torrent d’Almadrà
6- Torrent des Galliner
7- Torrent des Guix
8- Torrent des Picarols
9- Torrent de sa Mina
10- Torrent de l’Ofre
11- Torrent Major
12- Torrent de Bàlitx
13- Torrent des Gorg des Diners
14- Torrent de s’Al·lot Mort
15- Torrent d’Almallutx
16- Torrent de Pareis
17- Torrent des Gorg Blau
18- Torrent de Turixant
19- Torrent des Boverons
20- Torrent de Binifaldó
21- Torrent d’Alqueda
22- Torrent de Lluc
23- Torrent des Ferrerets
24- Torrent des Tor
25- Torrent d’Esmorcadors
26- Torrent d’Argelagar
27- Torrent des Porcs
28- Torrent de Mortitx
30- Torrent de Massana
29- Torrent de ses Comes
31- Torrent del Canal Fondo
32- Torrent del Canal Negre
Foto 1: Torrent d’Almadrà amb aigua.
Photo 1: Torrent d’Almadrà with water.
113

La boixeda (ass. Ephedreto fragilis-Buxetum balea-
29- Torrent de ses Comes
ricae, Phillyreo latifoliae-Buxetum balearicae i Buxo
30- Torrent de Massana
balearici-Aceretum granatensis) és una formació arbus-
31- Torrent del Canal Fondo
tiva possiblement de caràcter relicte, que es troba a la
32- Torrent del Canal Negre
majoria de canyons càrstics de la zona de la part cen-
tral i septentrional de la serra. Han estat descrites tres
El carnassar (ass. Pastinacetum lucidae) és una
associacions relacionades amb el boix; que en aquest
associació de caràcter glaerícola endèmica de Gimnè-
treball apareixen agrupades; ja que encara no sembla
sies. Aquesta comunitat colonitza rossegueres, zones
ben aclarida la seva fisionomia. A les zones més encai-
obertes i pedregoses dels torrents estudiats i ocupa
xades aquestes boixedes a l’estiu no agafen la tonalitat
molt poca superfície a aquests canyons.
roja típica. Són de destacar les espècies: rotaboc (Acer
2- Torrent del Bon Jesús
opalus subsp. granatense), arbre vde visc (Ilex aquifo-
3- Torrent de Coanegra
lium) i mata vera (Pistacia terebinthus) que podem
4- Torrent de Solleric
observar junt amb el Buxus balearica.
5- Torrent d’Almadrà
2- Torrent del Bon Jesús
6- Torrent des Galliner
5- Torrent d’Almadrà
7- Torrent des Guix
7- Torrent des Guix
8- Torrent des Picarols
8- Torrent des Picarols
9- Torrent de sa Mina
10- Torrent de l’Ofre
10- Torrent de l’Ofre
16- Torrent de Pareis
11- Torrent Major
17- Torrent des Gorg Blau
12- Torrent de Bàlitx
22- Torrent de Lluc
13- Torrent des Gorg des Diners
26- Torrent d’Argelagar
14- Torrent de s’Al·lot Mort
31- Torrent del Canal Fondo
15- Torrent d’Almallutx
16- Torrent de Pareis
La garriga de territjol i xiprell (ass. Loto tetraphylli-
17- Torrent des Gorg Blau
Ericetum multiflorae) és una comunitat llenyosa de tran-
18- Torrent de Turixant
sició, en zones on l’alzinar s’ha degradat o està en recu-
19- Torrent des Boverons
peració. Tan sols l’hem observat a la part baixa del
21- Torrent d’Alqueda
torrent des Guix.
22- Torrent de Lluc
7- Torrent des Guix
23- Torrent des Ferrerets
24- Torrent des Tor
25- Torrent d’Esmorcadors
VEGETACIÓ DE MATOLLARS XEROACÀNTICS
26- Torrent de s’Argelagar
HELIÒFILS
27- Torrent des Porcs
28- Torrent de Mortitx
La garriga de muntanya (al. Hypericion balearici) és
29- Torrent de ses Comes
una aliança formada per plantes llenyoses atapeïdes i
30- Torrent de Massana
coixinets espinosos. Aquesta comunitat endèmica és
32- Torrent del Canal Negre
poc densa i baixa, que es localitza a les diferents zones
muntanyoses de Mallorca, des de nivell de la mar fins
El carritxar (ass. Smilaco balearicae-Ampelodes-
als cims més alts. És una vegetació rica en plantes
metum mauritanicae) és una comunitat sabanoide típi-
endèmiques, tirrèniques i microareals, que ha estat afa-
ca de la muntanya mallorquina, que ocupa les zones
vorida per les seculars cremes de pastures.
obertes i amb més terra dels torrents estudiats. Secu-
La comunitat de coixinets de monja (ass. Teucrie-
larment l’home ha afavorit aquesta comunitat amb les
tum subspinosi) és un matollar xeroacàntic endèmic de
reiterades cremes de pastures pel bestiar.
les muntanyes de les Gimnèsies. A certes zones obser-
12- Torrent de Bàlitx
vades, té un caràcter secundari afavorida per a la
13- Torrent des Gorg des Diners
degradació de la zona.
14- Torrent de s’Al·lot Mort
2- Torrent del Bon Jesús
15- Torrent d’Almallutx
6- Torrent des Galliner
17- Torrent des Gorg Blau
7- Torrent des Guix
18- Torrent de Turixant
8- Torrent des Picarols
19- Torrent des Boverons
9- Torrent de sa Mina
21- Torrent d’Alqueda
10- Torrent de l’Ofre
22- Torrent de Lluc
12- Torrent de Bàlitx
23- Torrent des Ferrerets
17- Torrent des Gorg Blau
24- Torrent des Tor
18- Torrent de Turixant
25- Torrent d’Esmorcadors
23- Torrent des Ferrerets
26- Torrent de s’Argelagar
25- Torrent d’Esmorcadors
27- Torrent des Porcs
26- Torrent de s’Argelagar
28- Torrent de Mortitx
27- Torrent des Porcs
29- Torrent de ses Comes
28- Torrent de Mortitx
30- Torrent de Massana
114

VEGETACIÓ FORESTAL
A certes zones dels torrents estudiades hi trobarem
masses boscoses del bosc escleròfil. Aquest alzinar sol
anar acompanyat pel pi o fins i tot podem observar
exemplars centenaris aïllats.
L’alzinar (ass. Cyclamini balearici-Quercetum ilicis)
és el bosc de les zones plujoses de Mallorca. És un
bosc que tradicionalment s’ha aclarit i per tant és pobre
en espècies, encara que té uns pocs endemismes com
són: pa porcí (Cyclamen balearicum), llampúdol bord
(Rhamnus ludovici-salvatoris), territjol (Lotus tetraphyl-
lus
), palònia blanca (Helleborus lividus), etc. A aquest
torrents a l’alzinar hi es freqüent: aladern de fulla ampla
(Phillyrea latifolia), marfull (Viburnum tinus) i llampúdol
bord (Rhamnus ludovici-salvatoris).
1- Torrent de la marina de Valldemossa
2- Torrent del Bon Jesús
3- Torrent de Coanegra
4- Torrent de Solleric
5- Torrent d’Almadrà
6- Torrent des Galliner
7- Torrent des Guix
8- Torrent des Picarols
10- Torrent de l’Ofre
11- Torrent Major
12- Torrent de Bàlitx
13- Torrent des Gorg des Diners
14- Torrent de s’Al·lot Mort
15- Torrent d’Almallutx
17- Torrent des Gorg Blau
18- Torrent de Turixant
Foto 2: Torrent des Guix amb rotaboc i alzina als penyals.
20- Torrent de Binifaldó
Photo 2: Torrent des Guix with Italian maple and holm oaks on the crags.
22- Torrent de Lluc
29- Torrent de ses Comes
30- Torrent de Massana
31- Torrent del Canal Fondo
1999), que es desenvolupa a tota una sèrie de canyons
càrstics, penyals i cingles marins (ALTABA et al., 1995;
ALOMAR, 2003). A indrets a on no gela i amb una alta
VEGETACIÓ FORESTAL DE RIBERA
humitat ambiental. Aquesta formació té una significació
fitosociològica incerta. Acompanyant al llorer hem
A aquests torrents el bosc de galeria (al. Populion
observat: rotaboc (Acer opalus subsp. granatense),
albae) està representat per unes poques comunitats
llengua de cero (Asplenium sagittatum), llengua de cero
fragmentaries i ocupa molt poca extensió, lligat gene-
vera (Asplenium scolopendrium), lledoner (Celtis aus-
ralment a fonts o surgències.
tralis), figuera (Ficus carica var. caprificus), llampúdol
El bosc de ribera (ass. Vinco difformis-Populetum
(Rhamnus alaternus), brusc (Ruscus aculeatus), marfull
albae) és una comunitat higròfila constituïda per una
(Viburnum tinus), viola de roca (Viola jaubertiana), etc.
sèrie d’arbres caducifolis; la major part al·lòctons. Sòl
A agost de 1980 dintre de la Fosca trobarem unes
estar format per diferents redols d’arbres caducifolis:
poques branques d’avellaner (Corylus avellana).
om (Ulmus minor), fleix (Fraxinus angustifolia), polls
7- Torrent des Guix
(Populus spp.) o fins i tot plàtans (Platanus hispanica).
12- Torrent de Bàlitx
1- Torrent de la marina de Valldemossa
13- Torrent des Gorg des Diners
3- Torrent de Coanegra
14- Torrent de s’Al·lot Mort
4- Torrent de Solleric
16- Torrent de Pareis
5- Torrent d’Almadrà
17- Torrent des Gorg Blau
10- Torrent de l’Ofre
18- Torrent de Turixant
11- Torrent Major
22- Torrent de Lluc
12- Torrent de Bàlitx
28- Torrent de Mortitx
16- Torrent de Pareis
25- Torrent d’Esmorcadors
21- Torrent d’Alqueda
La bardissa (ass. Rubo-Crataegetum brevispinae) és
La lloreda és una formació arbustiva possiblement
una comunitat higròfila que sol ocupar les voreres de
de caràcter relicte (CHODAT, 1923; TRIAS & RAMÓN,
torrents i torrentons, i acompanya al bosc de galeria. És
115

una màquia alta i atapeïda a on abunden les espècies
espinoses i les lianes; i que acompanya al bosc de galeria.
1- Torrent de Marina de Valldemossa
2- Torrent del Bon Jesús
3- Torrent de Coanegra
4- Torrent de Solleric
5- Torrent d’Almadrà
6- Torrent des Galliner
7- Torrent des Guix
8- Torrent des Picarols
10- Torrent de l’Ofre
11- Torrent Major
12- Torrent de Bàlitx
13- Torrent des Gorg des Diners
14- Torrent de s’Al·lot Mort
Foto 3: Llorer (Laurus nobilis).
15- Torrent d’Almallutx
Photo 3: Laurel (Laurus nobilis).
16- Torrent de Pareis
17- Torrent des Gorg Blau
18- Torrent de Turixant
19- Torrent des Boverons
20- Torrent de Binifaldó
22- Torrent de Lluc
29- Torrent de ses Comes
30- Torrent de Massana
L’alocar (ass. Leucoio pulchelli-Viticetum agni-casti)
és una comunitat arbustiva que viu a certs codolars i
torrents de muntanya. Aquesta màquia densa aguanta
concentracions elevades de sal i l’hem observada als
torrents de Pareis i de la marina de Valldemossa. Cal
observar que a la desembocadura del torrent de s’Al·lot
Foto 4: Lloreda al torrent de Pareis.
Mort els alís (Vitex agnus-castus) estan mesclats amb
tamarells (Tamarix sp.).
Photo 4: Clump of laurels on the Torrent de Pareis.
14- Torrent de s’Al·lot Mort
16- Torrent de Pareis
27- Torrent de la marina de Valldemossa
La comunitat petròfila muntanyenca de saxífraga
tres dits (Saxifrago-Sedutum stellati) està formada prin-
cipalment per petits teròfits i ocupa replans pedregosos
VEGETACIÓ HERBÀCIA XEROFÍTICA
més o menys ombrejats.
3- Torrent de Coanegra
Comunitats heliòfiles formada principalment per
5- Torrent d’Almadrà
petits camèfits i nombrosos teròfits.
7- Torrent des Guix
L’estepar d’estepa blenera (ass. Poo-Phlomidetum
10- Torrent de l’Ofre
italicae) és una associació endèmica a on domina el
15- Torrent d’Almallutx
camèfit estepa blenera (Phlomis italica), que colonitza a
16- Torrent de Pareis
zones amb sòls profunds i que estan molt pasturades.
17- Torrent des Gorg Blau
5- Torrent d’Almadrà
20- Torrent de Binifaldó
7- Torrent des Guix
22- Torrent de Lluc
9- Torrent de sa Mina
24- Torrent des Tor
10- Torrent de l’Ofre
25- Torrent d’Esmorcadors
13- Torrent des Gorg des Diners
26- Torrent de s’Argelagar
14- Torrent de s’Al·lot Mort
27- Torrent des Porcs
15- Torrent d’Almallutx
28- Torrent de Mortitx
16- Torrent de Pareis
29- Torrent de ses Comes
17- Torrent des Gorg Blau
19- Torrent des Boverons
22- Torrent de Lluc
VEGETACIÓ DELS PENYALS, PEUS DE PENYAL I
24- Torrent des Tor
PARETS
26- Torrent de s’Argelagar
27- Torrent des Porcs
Els grans espadats que constitueixen els canyons
28- Torrent de Mortitx
càrstics de la serra de Tramuntana es troben colonitzats
29- Torrent de ses Comes
per una singular i endèmica aliança rupícola (al. Brassi-
30- Torrent de Massana
co-Helichrysion rupestris). És una vegetació d’una gran
116

bellesa i singularitat, on predominen plantes llenyoses
de diferent origen a on abunden els endemismes bale-
àrics i tirrènics.
La comunitat comofítica d’arenària (ass. Sibthorpio
africanae-Arenarietum balearicae) és una associació
cespitosa d’obaga considerada com un vestigi de la
vegetació del Terciari. A aquest torrents pregons sol
estar molt ben constituïda.
2- Torrent del Bon Jesús
3- Torrent de Coanegra
4- Torrent de Solleric
5- Torrent d’Almadrà
6- Torrent des Galliner
7- Torrent des Guix
8- Torrent des Picarols
9- Torrent de sa Mina
10- Torrent de l’Ofre
11- Torrent Major
12- Torrent de Bàlitx
13- Torrent des Gorg des Diners
14- Torrent de s’Al·lot Mort
15- Torrent d’Almallutx
16- Torrent de Pareis
17- Torrent des Gorg Blau
18- Torrent de Turixant
Foto 5: La comunitat rupícola de violeta de penyal (ass. Hippocrepi-
19- Torrent des Boverons
detum balearicae).
20- Torrent de Binifaldó
21- Torrent d’Alqueda
Photo 5: Rupicolous community of cliff Violet (ass. Hippocrepidetum
balearicae).
22- Torrent de Lluc
23- Torrent des Ferrerets
24- Torrent des Tor
22- Torrent de Lluc
25- Torrent d’Esmorcadors
23- Torrent des Ferrerets
26- Torrent de s’Argelagar
24- Torrent des Tor
27- Torrent des Porcs
25- Torrent d’Esmorcadors
28- Torrent de Mortitx
26- Torrent de s’Argelagar
29- Torrent de ses Comes
27- Torrent des Porcs
30- Torrent de Massana
28- Torrent de Mortitx
31- Torrent del Canal Fondo
29- Torrent de ses Comes
32- Torrent del Canal Negre
30- Torrent de Massana
La comunitat rupícola de violeta de penyal (ass.
La comunitat calcícola de polipodi (ass. Polypodie-
Hippocrepidetum balearicae) és una associació casmo-
tum serrati) és una associació casmofítica rica en fal-
fítica endèmica de les Balears que viu als grans espa-
gueres que es troba en tots els torrents estudiats.
dats de la majoria d’aquests congosts.
1- Torrent de la marina de Valldemossa
1- Torrent de la marina de Valldemossa
2- Torrent del Bon Jesús
2- Torrent del Bon Jesús
3- Torrent de Coanegra
3- Torrent de Coanegra
4- Torrent de Solleric
5- Torrent d’Almadrà
5- Torrent d’Almadrà
6- Torrent des Galliner
6- Torrent des Galliner
7- Torrent des Guix
7- Torrent des Guix
8- Torrent des Picarols
8- Torrent des Picarols
9- Torrent de sa Mina
9- Torrent de sa Mina
10- Torrent de l’Ofre
10- Torrent de l’Ofre
11- Torrent Major
11- Torrent Major
12- Torrent de Bàlitx
12- Torrent de Bàlitx
13- Torrent des Gorg des Diners
13- Torrent des Gorg des Diners
14- Torrent de s’Al·lot Mort
14- Torrent de s’Al·lot Mort
15- Torrent d’Almallutx
15- Torrent d’Almallutx
16- Torrent de Pareis
16- Torrent de Pareis
17- Torrent des Gorg Blau
17- Torrent des Gorg Blau
18- Torrent de Turixant
18- Torrent de Turixant
19- Torrent des Boverons
19- Torrent des Boverons
21- Torrent d’Alqueda
20- Torrent de Binifaldó
117

21- Torrent d’Alqueda
2- Torrent del Bon Jesús
22- Torrent de Lluc
3- Torrent de Coanegra
23- Torrent des Ferrerets
5- Torrent d’Almadrà
24- Torrent des Tor
7- Torrent des Guix
25- Torrent d’Esmorcadors
9- Torrent de sa Mina
26- Torrent de s’Argelagar
10- Torrent de l’Ofre
27- Torrent des Porcs
11- Torrent Major
28- Torrent de Mortitx
12- Torrent de Bàlitx
29- Torrent de ses Comes
13- Torrent des Gorg des Diners
30- Torrent de Massana
14- Torrent de s’Al·lot Mort
31- Torrent del Canal Fondo
16- Torrent de Pareis
32- Torrent del Canal Negre
17- Torrent des Gorg Blau
18- Torrent de Turixant
La comunitat esciòfita de falzia fina (ass. Selagine-
19- Torrent des Boverons
llo-Anogrammetum) es localitza a ambients ombrívols i
22- Torrent de Lluc
humits, sobre sòls descarbonatats; i és molt rara a
23- Torrent des Ferrerets
Mallorca.
25- Torrent d’Esmorcadors
5- Torrent d’Almadrà
27- Torrent des Porcs
15- Torrent d’Almallutx
28- Torrent de Mortitx
16- Torrent de Pareis
29- Torrent de ses Comes
17- Torrent des Gorg Blau
20- Torrent de Binifaldó
La comunitat d’herba saginera (ass. Theligono-
22- Torrent de Lluc
Veronicetum cymbalariae) és una associació rara i pun-
25- Torrent d’Esmorcadors
tual, de parets seques, normalment orientades al nord.
2- Torrent del Bon Jesús
Els penyals secs i assolellats estan colonitzats per
3- Torrent de Coanegra
l’aliança casmofítica Asplenion glandulosi.
4- Torrent de Solleric
La comunitat de falzia glandulosa (ass. Saturejo fili-
5- Torrent d’Almadrà
formis-Asplenietum petrarchae) és una associació rupí-
6- Torrent des Galliner
cola de penyals secs i assolellats formada per unes
10- Torrent de l’Ofre
poques espècies casmofítiques més o menys termòfiles.
11- Torrent Major
Foto 6: Rotlo de sitja al torrent de Pareis.
Photo 6: Charcoal kiln ring on the Torrent de Pareis.
118

12- Torrent de Bàlitx
13- Torrent des Gorg des Diners
16- Torrent de Pareis
19- Torrent des Boverons
22- Torrent de Lluc
24- Torrent des Tor
27- Torrent des Porcs
28- Torrent de Mortitx
31- Torrent del Canal Fondo
La comunitat de caquell de muntanya (ass. Umbili-
cetum gaditani) és una associació termòfila que viu a
certs penyals cecs. Es reconeix principalment per la
presència del caquell de muntanya (Umbilicus gadita-
nus
) i morella roquera (Parietaria judaica).
2- Torrent del Bon Jesús
3- Torrent de Coanegra
4- Torrent de Solleric
6- Torrent des Galliner
7- Torrent des Guix
9- Torrent de sa Mina
10- Torrent de l’Ofre
11- Torrent Major
12- Torrent de Bàlitx
13- Torrent des Gorg des Diners
15- Torrent d’Almallutx
16- Torrent de Pareis
19- Torrent des Boverons
22- Torrent de Lluc
23- Torrent des Ferrerets
24- Torrent des Tor
25- Torrent d’Esmorcadors
Foto 7: Torrent d’Almallutx.
28- Torrent de Mortitx
Photo 7: Torrent d’Almallutx.
31- Torrent del Canal Fondo
VEGETACIÓ DE FONTS I DEGOTISSOS
22- Torrent de Lluc
23- Torrent des Ferrerets
L’agrupació de jonqueres (al. Molinio-Holoschoe-
24- Torrent des Tor
nion) està representada per una sèrie d’associacions
25- Torrent d’Esmorcadors
higròfiles.
27- Torrent des Porcs
La comunitat casmofítica de falzia (ass. Eucladio-
28- Torrent de Mortitx
Adiantetum capilli-veneris) és una associació de llocs
29- Torrent de ses Comes
on degota aigua carregada de carbonat càlcic que pre-
30- Torrent de Massana
cipita al entrar en contacte amb l’aire.
31- Torrent del Canal Fondo
1- Torrent de la Marina de Valldemossa
2- Torrent del Bon Jesús
Herbassar d’orval (ass. Hypericetum cambessede-
3- Torrent de Coanegra
sii) és una associació higròfila endèmica de Mallorca
5- Torrent d’Almadrà
que viu a certes fonts i torrents de muntanya.
6- Torrent des Galliner
5- Torrent d’Almadrà
7- Torrent des Guix
7- Torrent des Guix
8- Torrent des Picarols
10- Torrent de l’Ofre
10- Torrent de l’Ofre
15- Torrent d’Almallutx
11- Torrent Major
16- Torrent de Pareis
12- Torrent de Bàlitx
17- Torrent des Gorg Blau
13- Torrent des Gorg des Diners
18- Torrent de Turixant
14- Torrent de s’Al·lot Mort
22- Torrent de Lluc
15- Torrent d’Almallutx
29- Torrent de ses Comes
16- Torrent de Pareis
17- Torrent des Gorg Blau
La comunitat de jonça boval (ass. Geranio dissecti-
18- Torrent de Turixant
Ranunculetum macrophylli) és una jonquera higròfila
19- Torrent des Boverons
que ocupa molt poca extensió vora fonts i gorgs més o
21- Torrent d’Alqueda
menys permanents.
119

3- Torrent de Coanegra
Bibliografia
5- Torrent d’Almadrà
11- Torrent Major
ALOMAR, G. (2003). Vegetació costera de la Serra in L’esperit de
12- Torrent de Bàlitx
Tamuntana. Larruca, J. R.; Rullan, O.; Perelló; D.; Alomar, G.;
Pons, M; Jurado, J. J.; Mayol, J.; Avellà, X.; Blázquez, M.; Rayó,
16- Torrent de Pareis
M.; Aramburu, J.; Estelrich, J.; Ordinas, A.; Reynés, A.; Llabrés, J.;
Palos, B.; Pol, J. Ll.; Mas, L.; Garrido, C. & Ramis, A. La Forada-
Jonquera amb olivarda (ass. Inulo-Schoenetum) és
da.
ALTABA, C. R.; SÁEZ, LL. & ALOMAR, G. (1995). Inventari de biodi-
una comunitat higròfila pobra en espècies característi-
versitat de les Finques Públiques de la Serra de Tramuntana
ques de fonts i degotissos.
(Mallorca). Vol 1, 1ª part i 2ª part; 4 mapes (Son Fortuny, Son
1- Torrent de sa Marina de Valldemossa
Moragues, comuna de Bunyola i sa Bassa); Vol 2, 1ª part i 2ª part
i 5 mapes (Cúber-Tossals Verds, Son Massip, es Prat, comuna de
3- Torrent de Coanegra
Biniamar i comuna de Caimari); Vol 3, 1ª part i 2ª part i 4 mapes
5- Torrent d’Almadrà
(Menut-Binifaldó-Alcanella-Miner Gran, Mortitx, Santuïri i cala
6- Torrent des Galliner
Murta).
BOLÒS, O. (1996). La vegetació de les Illes Balears. Comunitats de
7- Torrent des Guix
Plantes. Institut d’Estudis Catalans. Arxius de les Secció de Cièn-
10- Torrent de l’Ofre
cies, CXIV. Limpergraf S. L. Barcelona. 267 pp.
11- Torrent Major
CHODAT, L. (1923). Contribution à la geobotanique de Majorque. Bull.
12- Torrent de Bàlitx
Soc. Bot. Genève 15: 153-264.
GARCÍA, J. (1965-1980). Rutes amagades de Mallorca. Impr. Politècni-
13- Torrent des Gorg des Diners
ca. Palma.
14- Torrent de s’Al·lot Mort
GINÉS, A. (1998). L’exocarst de la serra de Tramuntana de Mallorca. in
16- Torrent de Pareis
Aspectes geològics de les Balears (Mallorca, Menorca i Cabrera).
Fornós, J. J. (Edit). IUB.
17- Torrent des Gorg Blau
GINÉS, A.; GINÉS, J.; POMAR, Ll. & SALVÀ, P. A. (1979). La Serra de
18- Torrent Turixant
Tramuntana. VI Coloquio de geografía. Excursión nº 1. Palma de
22- Torrent de Lluc
Mallorca. 38 pg.
HEMMER, H. & Alcover, J. A. (Eds.). Història Biològica del ferreret.
25- Torrent d’Esmorcadors
(1984). Monografies científiques 3. Ed. Moll. Palma de Mallorca.
28- Torrent Mortitx
252 pp.
29- Torrent de ses Comes
LLUCH, F. D. (1997). Geografia de les illes Balears. Lleonard Muntaner
edit.
MAYOL, J.; ALCOVER, J. A.; ALOMAR, G.; POMAR, G.; JURADO, J. &
La comunitat endèmica de berguer i parpalei (ass.
JAUME, D. (1980). Supervivència de Baleaphryne muletensis
Bellio-Menthetum pulegii) està formada per petits geò-
(Amphibia: Anura: Discoglossidae) a les Muntanyes de Mallorca.
fits i teròfits que encatifen terrenys temporalment inun-
Nota preliminar. Bull. Inst. Cat. Hist. Nat. 45 (S. Zool. 3) 115-119.
Barcelona.
dats.
ORDINAS, A.; ORDINAS, G. & REYNÉS, A. (1995). Torrent de Pareis.
2- Torrent del Bon Jesús
Ajuntament d’Escorca. 88 pp.
3- Torrent de Coanegra
ORDINAS, A.; ORDINAS, G.; REYNÉS, A.; ALOMAR, G.; ROTGER, F.
& SASTRE, V. (2006). Sa Comuna de Caimari. L’home i el bosc.
5- Torrent d’Almadrà
Ajuntament de Selva. Gràfiques Loyse.
7- Torrent des Guix
TÉBAR, F. J. & LLORENS, Ll. (1994). Aportación al conocimiento de la
10- Torrent de l’Ofre
vegetación xeroacantica de Mallorca y Menorca (Islas Baleares,
España). Lazaroa 15: 183-192.
11- Torrent Major
TRIAS, M. & RAMON, F. (1999). Els torrents clàssics de la serra de Tra-
12- Torrent de Bàlitx
muntana. Miquel Font edit. Mallorca.
16- Torrent de Pareis
19- Torrent des Boverons
21- Torrent d’Alqueda
22- Torrent de Lluc
24- Torrent des Tor
27- Torrent des Porcs
28- Torrent de Mortitx
30- Torrent de Massana
Conclusions
Els canyons càrstics de la serra de Tramuntana són
un dels darrers biòtops de Mallorca per estudiar. Les
comunitats més ben representades són les rupícoles i
les higròfiles que troben a aquests indrets un bon refu-
gi. La lloreda probablement sigui una comunitat relicte
de l’era terciari.
La creixent pressió antròpica i les males pràctiques
esportives van degradant i embrutant aquests canyons
càrstics; i posen en greu perill a diferents espècies de la
fauna i flora d’aquests indrets fràgils.
120