La cova de s'Abisament : Sant Lloren� des Cardassar, Mallorca
ENDINS, núm. 30. 2006. Mallorca
LA COVA DE S’ABISAMENT (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca)
per Francesc GRÀCIA 1, 2, 5, Bernat CLAMOR 1, Mateu FEBRER 1, Damià JAUME 3 i Damià VICENS 4, 5
Resum
Presentam una cavitat litoral de la zona de mescla, excavada en els materials
escullosos del Miocè superior del Llevant de Mallorca. Constitueix un exemple més
de la importància que tenen les oscil·lacions glacioeustàtiques en l’evolució de l’en-
docarst litoral. L’evolució progressiva l’ha convertida en una sala d’esfondrament,
amb tots els contorns de la cova delimitats per productes dels enderrocs. Les mor-
fologies de corrosió, situades per davall del començament de l’haloclina, han afec-
tat part dels productes de l’esbucament, així com sostres i parets. Els espeleotemes
més interessants corresponen a paleonivells freàtics ubicats a la cota de -11,5 m. La
columna hídrica presenta dues masses d’aigua molt diferenciades, una primera
capa fins als 7 m, amb una salinitat de l’ordre del 2‰ al 4‰ i una segona capa fins
als 12 m a on la salinitat puja contínuament fins assolir valors de 31‰ a la cota més
profunda de la cavitat. S’han determinat un total de sis espècies de crustacis esti-
gobionts que tenen el seu preferent, o bé que toleren, les zones d’aigües de menor
salinitat.
Abstract
We present a coastal cave in the mixing zone, excavated in shelly material from
the Upper Miocene on the Llevant de Mallorca. It constitutes another example of the
importance that glacioeustatic osillations have on the evolution of the coastal endo-
karst. Its progressive evolution has turned it into a breakdown chamber, with the con-
tour of the cave delimited by rock falls. The corrosion morphologies, situated in the
halocline zone, have affected part of the fallen materials, likewise roofs and walls.
The the most interesting speleothems are found at phreatic paleolevels now at -11.5
m. The water column shows two very different masses of water, a first layer down to
7 m, with a salinity between 2 and 4‰, and a second one down to 12 m where the
salinity increases progressively to 31‰ in the deepest reaches. A total of six stygo-
biont crustaceans have been classified which prefer, or at least tolarate, zones of
water with lower salinity.
Introducció
La primera topografia de la cavitat la va realitzar
Actualment es troba en un solar sense construir, al
Joaquim Ginés, del Grup Espeleològic EST l’any 1971,
final del carrer Oms, prop d’una caseta on es troben les
quan encara els voltants de la zona eren garrigues de la
bombes de l’aigua de la urbanització (Fig. 1). Pocs són
marina de llevant. L’intens procés urbanitzador trans-
els articles que fan referència a la cavitat. Està citada al
formà el paisatge i va fer desaparèixer les fites per
treball Datos bioespeleológicos obtenidos en las aguas
accedir a la cova, que va restar bastants anys perduda
cársticas de la isla de Mallorca (GINÉS i GINÉS, 1977),
per a “l’espeleologia oficial”. Es pensava que molt pos-
a l’inventari espeleològic (ENCINAS, 1997) i a la tesi
siblement havia estat destruïda sota els edificis de la
doctoral de BOVER (2004). El Grup Nord de Mallorca al
urbanització de sa Coma, que pertany al terme munici-
llarg de 15 dies dels anys 2005 i 2006 ha fet l’explora-
pal de Sant Llorenç des Cardassar.
ció subaquàtica, la topografia íntegra i la documentació
de la gruta, que encara que no figuri entre les grans
cavitats del Miocè superior, suposa una nova aportació
1
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença.
al coneixement de les cavitats litorals de la zona de
email: xescgracia@yahoo.es
mescla amb continuacions subaquàtiques. S’ha pogut
2
Dept. Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Balears (UIB).
email: joan.fornos@uib.es
realitzar l’estudi de la cova gràcies al projecte d’investi-
3
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats IMEDEA (CSIC-UIB).
gació sufragat per l’Obra Social i Cultural de la Caixa
email: d.jaume@uib.es
d’Estalvis de les Balears “Sa Nostra”, dins la convoca-
4
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma.
5
Societat d’Història Natural de les Balears. Estudi General Lul·lià.
tòria d’ajuts per a projectes de Conservació de la Biodi-
Sant Roc 4. E-07001. Palma.
versitat 2006.
101

Història de les exploracions
fons de la sala de la Davallada i accedeix a la sala dels
Alvèols, plena de morfologies espongiformes i espeleo-
temes de gran bellesa. Al final s’entreveu un altre pos-
1971 - El Grup Espeleològic EST realitza la topo-
sible pas, entre espeleotemes, que caldrà desobstruir.
grafia de la sala d’Entrada.
17 - III - 05. FG topografia les guies instal·lades els
26 - II - 2005. Retrobada de la cova per part d’en
altres dies. Comença la tasca de desobstrucció del pas
Mateu Febrer (MF) i Francesc Gràcia (FG), després
observat la darrera jornada al final de la sala dels Alvè-
d’una intensa recerca per la urbanització i gràcies a les
ols (pas Picat).
orientacions donades per informadors d’una botiga pro-
25 - III - 05. FG i MF de reforç, prossegueixen amb
pera.
les feines de desobstrucció amb maça i escarpra per
3 - III - 05. Primera cabussada per part d’en FG i
forçar el pas Picat. Un cop superat el pas, FG accedeix
MF de recolzament. Al començament, veu quasi totes
a la sala dels Degotissos, molt engalanada d’espeleote-
les parets tancades, excepte en direcció SE, a on des-
mes i prossegueix per un nivell inferior fins que es tanca
prés d’uns 15 m de sifó, s’obri una zona aèria (cambra
a -13 m, a l’extrem més profund de la gruta.
Terrestre) que caldrà revisar. En tornar de cap al llac, i
7 i 14 - IV - 05. FG, MF i Bernat Clamor (BC) rea-
quan ja es dóna quasi per tancada l’exploració, veu un
litzen tasques topogràfiques, documentals i d’estudi de
pas estret entre formacions (pas de la Colada) i s’en-
la cavitat.
dinsa fins a sortir a l’altra banda. Guaita dalt d’un balcó,
9 - VII - 05. BC, a la sala dels Degotissos ascendeix
que és la part superior d’una espècie de pou de volum
precàriament per un rost de sostre baix fins que es fa
considerable (sala de la Davallada), i descendeix des
impracticable.
del nivell 0 fins a -11,2 m, tancar-se en un pas estret que
31 - X - 05; 20 i 28 - V; 10 - VI; 6 i 29 - VIII; 10 - IX
s’ha de mirar (pas de l’Haloclina).
- 06. Prossegueixen les feines de planimetria i de
6 - III - 05. MF i FG surten a la cambra terrestre per
recol·leccions faunístiques de crustacis planctònics
explorar-la. FG força el pas de l’Haloclina, que hi ha al
amb xarxa i trampes.
Figura 1: Fotografia aèria de s’Illot amb la situació de la cova (Foto cor-
Figure 1: Aerial photograph of sa Coma with the position of the cave
tesia dels Serveis d’Informació Territorial de les Illes Balears,
(Photo courtesy of Serveis d’Informació Territorial de les Illes
S.A. -SITIBSA). (Photo courtesy of Serveis d’Informació Terri-
Balears, S.A. -SITIBSA).
torial de les Illes Balears, S.A. -SITIBSA).
102

Descripció de la cavitat
La cavitat es localitza a 7 m per damunt del nivell
de la mar i a una distància mínima d’aquesta de 575 m.
La direcció general de la cova és NE-SW, amb un reco-
rregut de 234 m, dels quals 42 m són aquàtics aeris i
132 m subaquàtics. La distància màxima lineal que
separa la boca de l’extrem més allunyat és de 75 m. El
desnivell màxim entre la boca (+ 7 m) i la fondària màxi-
ma sota les aigües (-13 m) és de 20 m. La caverna, mal-
grat esser de petites dimensions, presenta una certa
complexitat topogràfica. La boca, de només 0,5 m de
diàmetre, s’obri dins una depressió d’uns 3 m de desni-
vell, tapada d’ullastres i mates (Fig. 2). Després de pas-
sar uns primers metres estrets, s’accedeix a la sala
d’Entrada, amb el fons ocupat per les aigües del llac
(Fig. 3). A partir d’aquí la cavitat es bifurca. Pel costat
SE i després de 15 m de sifó, s’obri la cambra Terrestre
de 18 m x 7 m, que puja entre blocs concrecionats fins
a estar molt a prop de l’exterior (Fig. 4). Pel que fa a la
banda del SW, se succeeixen 3 passos angosts que
separen tres sales. El pas de la Colada permet accedir
a la sala de la Davallada, d’uns 13 m de desnivell total
i 18 m x 15 m de dimensions màximes. És la sala de
més volum de la cavitat i presenta un aspecte clàstic i
parcialment recoberta per formacions estalagmítiques i
colades principalment. Una segona estretor (pas de
Figura 2: Accés a la cova (Foto F. Gràcia).
l’Haloclina) porta a la sala dels Alvèols, de 12 m x 8 m i
3 m d’altària. Aquí l’aspecte de la cova canvia molt, ja
Figure 2: Access to the cave (Photo F. Gràcia).
Figura 3: El llac de la sala d’Entrada (Foto A. Merino).
Figure 3: The lake in the entrance chamber (Photo A. Merino).
103

que destaquen els espeleotemes i les morfologies de
corrosió (Fig. 5). El pas Picat permet comunicar amb la
sala dels Degotissos, que descendeix fins els -13 m
amb un aspecte general molt similar al que presenta la
sala anterior. L’extrem més distant és un esfondrament
que tanca el pas. La potència de roca del sostre està
compresa entre 2,5 m a la cambra Terrestre i 16 m al
sostre de la sala dels Alvèols i la sala dels Degotissos.
Espeleogènesi
Dins una enclotada, que dóna nom a la gruta (abi-
sament), s’obri la petita boca de la cavitat, que va esser
modificada pel seu tancament (Fig. 2). L’entrada a la
cavitat està recoberta per bretxes quaternàries i dunes
fòssils, les quals a més de l’exterior, s’observen als pri-
mers metres del sostre. Constitueix un exemple més de
la importància que tenen les oscil·lacions glacioeustàti-
ques en l’evolució de les cavitats litorals. Al rost de la
sala d’entrada han aparegut ossos de Myotragus bale-
aricus
(BOVER, 2004) (Fig. 6) i estan citats també de
Hypnomys morpheus (ALCOVER i ROCA, 1975).
La gènesi de la cova ha seguit un model evolutiu
similar a la resta de cavitats excavades en els materials
Figura 4: Cambra Terrestre situada al SE i separada de la sala d’Entra-
escullosos del Miocè superior del Llevant de Mallorca
da per un tram subaquàtic de 15 m (Foto C. Bodi).
(GINÉS i GINÉS, 1992). L’evolució progressiva l’ha con-
vertida en una típica sala d’esfondrament (GINÉS,
Figure 4: Terrestrial chamber siuated to the SE and separarted from the
Entrance chamber by a 15m subaquatic zones (Photo C.
2000) la qual ha sofert reajustaments dels blocs del pis,
Bodi).
Figura 5: Morfologies espongiformes que afecten al sostre, parets i tres-
Figure 5: Spongework that affects the roof, walls and floor of the cham-
pol de la sala dels Alvèols (Foto C. Bodi).
ber Alveolada (Photo C. Bodi).
104

COVA DE S’ABISAMENT
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca)
TOPOGRAFIA
F. GRÀCIA, M. FEBRER,
B. CLAMOR, D. VICENS
GNM
2005-06
1 Sala d’Entrada
2 Cambra Terrestre
3 Pas de la Colada
4 Sala de la Davallada
5 Pas de l’Haloclina
6 Sala dels Alvèols
7 Pas Picat
8 Sala dels Degotissos
105

Figura 6: Ossos de Myotragus balearicus dins les bretxes que formen
el rost de l’esfondrament de la sala d’Entrada (Foto D.
Vicens).
Figura 7: Procés clàstic amb espeleotemes al sostre (Foto C. Bodi).
Figure 6: Myotragus balearicus bones in the gaps found in the slope of
Figure 7: Breakdown process with speleothems on the roof (Photo C.
breakdown material in the entrance chamber (Photo D.
Bodi).
Vicens).
Figura 8: Espeleotemes freàtics situats a -11,5 m, una vegada superat
Figure 8: Phreatic speleothems situated at -11.5 m, once the second
el pas de l’Haloclina (Foto C. Bodi).
passage (Pas de l’Haloclina) has been overcome (Photo C.
Bodi).

106

fet que es pot deduir dels fenòmens de solifluxió que
Morfologies de corrosió i espele-
afecten els espeleotemes (Fig. 7). Els contorns de la
cova estan delimitats per productes dels enderrocs. Les
otemes
morfologies de corrosió, situades per davall del comen-
çament de l’haloclina, han afectat part dels productes
Les morfologies espongiformes són les formes de
de l’esbucament. El pendent del rost, exceptuant a la
corrosió més característiques de la sala dels Alveòls i
cambra Terrestre, va del NW cap al SE i determina la
de la sala dels Degotissos i únicament es troben un cop
topografia general de la gruta.
passat el pas de l’Haloclina (Fig. 5). Els espeleotemes
es troben repartits per tot arreu, així a la sala d’Entrada
es localitza una columna, parcialment sota l’aigua, que
presideix la sala (Fig. 3). La cambra Terrestre també
conté abundants recobriments de colades pavimentà-
ries i parietals, així com altres espeleotemes de dego-
teig, especialment estalagmites, columnes i estalactites
(Fig. 4). També la sala de la Davallada conté especial-
ment formacions estalagmítiques dignes a tenir en
compte. Les més destacades des del punt de vista de
precipitacions litoquímiques són la sala dels Alvèols i la
sala dels Degotissos. En ambdues sales predominen
els espeleotemes de degoteig (estalactites, estalagmi-
tes i columnes), els de flux (colades parietals i pavi-
mentàries) i els espeleotemes freàtics. Aquests darrers
es troben ubicats a la cota de -11,5 m i són indicadors
d’una pulsació climàtica freda ocorreguda al llarg del
Pleistocè superior (Fig. 8). Algunes de les formacions
litoquímiques es troben afectades per processos de
solifluxió que han trencat columnes i colades.
Característiques hidrogràfiques
de la cavitat

El perfil de salinitat i temperatura de la columna d’ai-
gua ha estat registrat el 29 d’agost de 2006 mitjançant la
sonda oceanogràfica CTD Seabird SBE19. La columna
hídrica presenta dues masses d’aigua molt diferenciades
(Fig. 9). Una primera capa d’aigua va dels 0 als 7 m, amb
una salinitat baixa, del ordre del 2‰ al 4‰, s’ha de tenir
present que són dades del mes d’agost, en principi poc
Figura 9: Perfil de salinitat (‰) i de temperatura (ºC) de l’aigua de la
cavitat mesurat el mes d’agost.
plujós. Dels 7 m als 12 m la salinitat puja contínuament
fins assolir valors de 31‰ a la cota assequible més pro-
Figure 9: Salinity (‰) and temperature (°C) profiles for August.
funda. Aquests valors contrasten amb cavitats litorals
Espècies
Rang de Salinitat
Estigobiont
Endemisme
AMPHIPODA
Salentinella angelieri Ruffo & Delamare-Deboutteville, 1952
2 - 9 ‰
X
ISOPODA
Typhlocirolana moraguesi Racovitza, 1905
2 - 30 ‰
X
X
TERMOSBAENACEA
Tethysbaena scabra Pretus, 1991
2 - 9 ‰
X
X
COPEPODA CYCLOPOIDA
Halicyclops troglodytes Kiefer, 1954
2 - 9 ‰
X
Diacyclops cf. crassicaudis (Sars, 1863)
2 - 9 ‰
X
D. clandestinus Kiefer, 1926 (o D. languidoides clandestinus)


2 - 9 ‰
X
X
COPEPODA HARPACTICOIDA
sp. indet.
2 - 9 ‰
X
Taula 1: Llista dels crustacis aquàtics presents a la cova de s’Abisa-
Table 1: List of aquatic crustaceans present in the cave the Cova de
ment. S’indica el rang de salinitat en la qual s’han capturat, si
s’Abisament. The salinity range of their place of capture is indi-
es tracta d’animals cavernícoles (estigobionts) i si són ende-
cated as well as whether they are cave dwelling (stygobiont)
mismes balears.
and whether they are endemic to the Balearics.
107

situades a distàncies similars, tal és el cas de la cova
Agraïments
Genovesa (GRÀCIA et al., 2003b) i el sistema de coves
Pirata-Pont-Piqueta (GRÀCIA et al., 2006a), ja que a
ambdues cavitats els perfils hídrics consten de 4 masses
Aquest treball s’ha pogut dur a terme en estar finan-
d’aigua, de les quals 2 corresponen a franges de mescla.
çat majoritàriament gràcies al projecte de l’Obra Social
Pel que fa a la cova de s’Abisament, com ja s’ha esmen-
i Cultural Caixa d’Estalvis de les Balears “Sa Nostra”,
tat abans, únicament es localitzen 2 masses d’aigua. En
dins la convocatòria d’ajuts per a projectes de Conser-
el cas de que la cavitat hagués estat més fonda presen-
vació de la Biodiversitat 2006. Volem agrair al Sr. Miquel
taria també la zona d’aigua més salada; per aquest
Alemany, al Sr. Bartomeu Tomàs i a la Sra. Eva Villa-
motiu, el realment destacable és la presència d’una
longa de la Fundació Obra Social i Cultural de Sa Nos-
única zona de mescla així com la major potència de la
tra les seves atencions i bones disposicions.
massa d’aigua més dolça. Això creim que pot esser cau-
Estam especialment agraïts a César Bodi per rea-
sat bé per la menor permeabilitat de la roca, o bé per l’a-
litzar les fotografies subaquàtiques i a Antoni Merino del
portació d’aigües residuals o de rec de la urbanització on
Grup d’Espeleologia de Llubí (GELL) per fotografiar el
es troba ubicada. Aquest perfil se semblaria així al que
llac de la cavitat.
presenta la cova Genovesa a les galeries i sales prope-
Als Drs Joaquim Ginés i Àngel Ginés per la revisió
res al pou negre que l’afecta (GRÀCIA et al., 2003b).
atenta de l’article.
Els valors de la temperatura dins la massa hídrica,
Als Serveis d’Informació Territorial de les Illes Bale-
segueixen la pauta habitual en aquestes cavitats, això és
ars, S.A. (SITIBSA) i especialment al Director D. Fran-
una temperatura gairebé constant entre els 19,5 i els 20°C.
cesc Gual i a Albert Francioni per proporcionar-nos des-
Les mesures del pH d’algunes mostres d’aigua
interessadament la fotografia aèria de la zona.
denoten aigües lleugerament àcides (entre 6,4 i 6,9), el
Als companys Gotzon Basteuretxea, Mateu Vadell i
que indicaria que els processos de corrosió de les
Pere Gamundí per haver vingut a acompanyar-nos a
aigües són actius actualment. Per contra, en superfície,
alguna sortida a la cavitat.
són evidents els fenòmens de precipitació del carbonat
càlcic amb la formació de calcita flotant.
Bibliografia
La fauna
ALCOVER, J. A. i ROCA, Ll. (1975): Noves aportacions al coneixement
del gènere Hypnomys Bate, 1918 i els seus jaciments. Speleon, 22.
BOVER, P. (2004): Noves aportacions al coneixement del gènere Myo-
tragus Bate, 1909 (artiodactyla, caprinae) de les illes Balears. Tesi
A les aigües de la cova de s’Abisament s’han enre-
doctoral. Institut Mediterrani d’Estudis Avançats.
gistrat fins ara un total de sis espècies de crustacis esti-
ENCINAS, J.A. (1997): Inventari espeleològic de les Illes Balears -Any
1997-. Endins, 21: 103-128.
gobionts (Taula 1), que pertanyen a cinc ordres dife-
GINÉS, A. (2000): Patterns of collapse chambers in the endokarst of
rents (isòpodes, termosbenacis, amfípodes, copèpodes
Mallorca (Balearic Islands, Spain). Acta carsologica, 29/2. 9: 139-
ciclopoides i copèpodes harpacticoids (GINÉS i
148. Ljubljana.
GINÉS, A. i GINÉS, J. (1977): Datos bioespeleológicos obtenidos en
GINÉS, 1977; LESCHER-MOUTOUÉ, 1978-79). Les
las aguas cársticas de la isla de Mallorca. 6è Simposium d’Espe-
característiques topogràfiques de la gruta han determi-
leologia. Escola Catalana d’Espeleologia – S.I.S. del C. E. de
nat que les pesques, efectuades amb xarxes de plànc-
Terrassa. 81-95. Terrassa, Barcelona.
GINÉS, A. i GINÉS, J. (1992): Les coves del Drac (Manacor, Mallorca).
ton, únicament s’han pogut.
Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17-18: 5-20.
realitzar a fondàries compreses entre els 0 m fins
GRÀCIA, F.; JAUME, D. RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER, P.; CLA-
als 9 m. Aquest fet determina que la salinitat de la capa
MOR, B.; GUAL. M.A.i VADELL, M. (2003b): Les coves de Cala
Anguila (Manacor, Mallorca). II: La cova Genovesa o cova d’en
d’aigua mostrejada vagi dels 2‰ al 9‰, és a dir, la capa
Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentologia,
més dolça de la gruta. Les espècies capturades corres-
fauna, paleontologia, aarqueologia i conservació. Endins, 25: 43-86.
ponen perfectament a aquestes característiques hidro-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. i FEBRER, M.
lògiques, és a dir crustacis que tenen el seu preferent,
(2006a): El Sistema Pirata - Pont - Piqueta (Manacor, Mallorca):
o bé que toleren, les zones d’aigües més dolces.
Geomorfologia, espeleogènesi, hidrologia, sedimentologia i fauna.
Endins, 29:
El termosbenaci Tethysbaena scabra i la presència
LESCHER-MOUTOUÉ, F. (1978-79): Cyclopidae des eaux souterraines
d’harpacticoides no s’havien citat fins ara a la cavitat.
de l’Ile de Majorque (Espagne). Vie Milieu, 28/29: 83-100.
D’altra banda, tots els taxons identificats a nivell d’es-
pècie es coneixen d’altres indrets balears. Cal remarcar
no obstant que el Diacyclops de la cova es troba en
estudi, doncs la seva assignació inicial per part de LES-
CHER-MOUTOUÉ (1978-79) a D. clandestinus Kiefer,
1926 no concorda amb les seves característiques: les
femelles presenten 12 segments antenulars en front de
11 a D. clandestinus. Els únics Diacyclops amb 12 seg-
ments a aigües europees són D. crassicaudis (Sars,
1863), D. antricola Kiefer, 1967, i D. ruffoi Kiefer, 1981,
però els exemplars de la cavitat difereixen d’aquestes
espècies en altres trets. No s’han observat anguiles al
llarg de totes les tasques efectuades a la cavitat.
108