Les coves litorals situades a la franja costanera entre es Mal Pas i el cap Gros : Alc�dia, Mallorca. 2. Troballa de restes de vell mar� (Monachus monachus) a la cova des Fonoll Mar�
ENDINS, núm. 30. 2006. Mallorca
LES COVES LITORALS SITUADES A LA FRANJA COSTANERA
ENTRE ES MAL PAS I EL CAP GROS (Alcúdia, Mallorca)(2a part).
TROBALLA DE RESTES DE VELL MARÍ (Monachus monachus)
A LA COVA DES FONOLL MARÍ.
Damià VICENS 1, 4 , Damià CRESPÍ 1, 5, Antelm GINARD 2, 4, Francesc GRÀCIA 3, 4, i Guillem X. PONS 6
Resum
Presentam la topografia i descripció de 9 coves litorals d’Alcúdia. Es comenta
la seva possible gènesi i les peculiaritats morfològiques més destacades. Docu-
mentam l’esbucament recent d’una cavitat situada a la zona. Es descriuen els jaci-
ments del Pleistocè superior marí. A la cova des Fonoll Marí s’han trobat restes de
vell marí (Monachus monachus), extingit el segle passat a les Illes Balears.
Resumen
Presentamos la topografía y descripción de 9 cavidades litorales de Alcúdia. Se
comentan algunos aspectos genéticos y morfológicos destacables de las cavidades.
Se documenta el desmantelamiento reciente de una cavidad situada en la zona. Se
describen los yacimientos paleontológicos del Pleistoceno superior marino. En la
cova des Fonoll Marí, se han hallado restos de la foca monje (Monachus mona-
chus
), extinguida el siglo pasado en las Islas Baleares.
Abstract
We present the survey and description of 9 littoral caves in the municipality of
Alcúdia. We also comment on their possible origin and the more notable morpholo-
gical features observed. Some upper Pleistocene marine deposits are documented,
together with observations on the recent dismantling of a cavity from the studied
zone. In Cova des Fonoll Marí, remains of Mediterranean seal (Monachus mona-
chus
) have been recovered. This species was extinct during XXth century in the
Balearic Islands.
Introducció
En aquest treball es cataloguen cavitats litorals
Les captures càrstico-marines i coves marines (o
d’Alcúdia, situades a la Badia de Pollença, que foren
d’abrasió marina) a Mallorca entren dins la denominació
topografiades entre els estius de 2003 i de 2006 i cons-
més genèrica de cova litoral. A les primeres original-
titueix la continuació a la tasca iniciada per VICENS i
ment existeix una forma endocàrstica que és capturada
CRESPÍ (2003) a l’estudi de les coves d’aquesta zona.
pel progrés de l’erosió litoral i el conseqüent retrocés de
la línia de costa. Les coves marines, en el sentit més
estricte de la paraula, s’originen a partir de processos
aliens als de la carstificació i són cavitats excavades per
1
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma
l’acció erosiva lligada a la dinàmica litoral de les aigües
de Mallorca.
2
Grup Est. Palma de Mallorca.
marines. Les cavitats de gènesi marina no són exclusi-
3
Grup Nord de Mallorca. Pollença.
ves de les costes amb litologia calcària i són presents a
4
Societat d’Història Natural de les Balears. Margalida Xirgú 16
qualsevol tipus de litologia (GINÉS, 2000).
baixos. Palma de Mallorca.
5
Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN). Ctra Palma-Port de
Les coves d’abrasió marina estan ben definides per
Sóller, km 30,5. E-07100 Sóller.
GRÀCIA i VICENS (1998), GINÉS (2000) i GRÀCIA et
6
Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes
al., (2001), en els treballs dels quals hi podem trobar les
Balears. Carretera de Valldemossa km 7,5. E-07122 Palma de
Mallorca.
característiques d’aquest tipus de cavitats.
87

Figura 1: Situació de les cavitats estudiades per VICENS i CRESPÍ
Figure 1: Cave locations. Circles (1 to 11) account for caves described
(2003) amb un cercle (del 1 al 11) i les estudiades en aquest
in VICENS & CRESPÍ (2003); squares (12 to 20) represent
treball amb un quadrat (la 1 i del 12 al 20). 1- Cova de s’Escar.
the sites studied in this paper.
2- Coveta de sa Pedra Foguera. 3- Cova de sa Pedra Fogue-
ra. 4-Pont A. 5- Pont B. 6- Pont C. 7- Pont D. 8- Pont E. 9-
Cova de Sa Foradada o de Sa Plata. 10- Cova des Lladres. 11-
Cova de ses Dues Entrades. 12- Cova de sa Balma. 13- Cova
des Blocs. 14- Coveta de s’Illot. 15- Cova Amagada. 16- Cova
Baixa. 17-Cova dels Arcs. 18- Cova des Fonoll Marí. 19-Cove-
ta des Cocó. 20- Cova Artificial.
Situació geogràfica
El Miocè es caracteritza per presentar un dipòsit
format en un ambient litoral a causa de la proximitat del
La zona d’estudi està situada al NE de la serra de
relleu emergit
Tramuntana de l’illa de Mallorca. L’àrea que tractam es
En referència als dipòsits del Quaternari que hi ha
troba a la península d’Alcúdia, en una franja costanera
a la zona, majoritàriament són col·luvions de vessant de
que limita amb la badia de Pollença. El sector prospec-
muntanya, llims vermells i eolianites. En algun punt molt
tat està situat entre el port esportiu de Bonaire i el cap
concret hi ha dipòsits de platja del Pleistocè superior.
Gros i constitueix uns 2 km de litoral (Figura 1). Es
caracteritza per presentar penya-segats i caletes amb
platges de còdols.
MESOZOIC
Com ja es va comentar a VICENS i CRESPÍ (2003)
el Mesozoic aflora puntualment a la costa entre el Racó
Situació geològica
de ses Barreres i abans del cap Petit. En la major part
d’aquest tram es troba cobert per materials quaternaris.
En alguna de les cavitats que presentam en aquest
En un treball anterior, VICENS i CRESPÍ (2003) ja
treball afloren materials d’aquesta edat (cova de sa
comentaven els estudis geològics que s’havien realitzat
Balma, cova de s’Escar i cova Amagada) i corresponen
a la zona.
a calcàries amb nòduls de sílex. Són roques del Dogger
A l’àrea d’estudi hi ha materials del Mesozoic
o de la part inferior del Malm (Oxfordià).
(segons l’ITGE (1991) aquests materials carbonatats
corresponen al Dogger i a la part inferior del Malm
(Oxfordià) i adossat a ells materials del Miocè post-oro-
MIOCÈ
gènic i del Quaternari. El Miocè aflora quasi des del port
esportiu de Bonaire fins el Racó de ses Barreres. El
Aquests materials es troben descrits més detalla-
Quaternari tant es pot trobar adossat al Mesozoic com
dament en VICENS i CRESPÍ (2003). En aquell treball
al Miocè (VICENS i CRESPÍ, 2003).
es presentà una columna estratigràfica realitzada a la
88

Foto 1: Cristalls de calcita intra-clastes a la cova de s’Escar (Alcúdia)
Photo 1: Calcite crystals growing between rock fragments, in the c stra-
procedents de l’estrat c . Els cristalls més grans fan 1 cm (Foto
tum of Cova de s’Escar (Alcúdia). The largest crystals are 1 cm
D. Vicens).
(Photo D. Vicens).
costa a la punta de la Guarda de Tacàritx. Correspon a
QUATERNARI
una unitat estratigràfica del Miocè superior posterior a
l’episodi compressiu que donar lloc a les muntanyes de
Antecedents
Mallorca, encara que es veu afectat per algunes falles
distensives posteriors. Per això i per la fauna fòssil
SOLÉ SABARÍS (1962) realitzà un tall estratigràfic
observada es pot afirmar que es dipositaren durant el
del Mal Pas. L’autor diu que hi ha una superfície d’a-
Miocè superior.
brasió marina a +3 m sobre les calcàries i margues del
El Miocè de la zona consta de dues unitats, la uni-
Vindobonià. Per damunt hi ha una lleugera capa de
tat que va des del nivell de la mar fins a + 8 m, que
llims vermells i seguidament conglomerats amb clastes
vàrem anomenar unitat calcarenítica i la unitat de bret-
ben rodats amb fragments de Cardium. La formació
xes que es troba per damunt, amb una potència de 9,5
marina es troba recoberta a +4 m per un nivell constituït
m. Per finalitzar la sèrie hi ha una unitat d’eolianites, on
per clastes angulosos i llims rogencs. Una eolianita és
s’alternen bretxes i eolianites que vàrem considerar del
la part superior de la sèrie. No ha estat possible localit-
Quaternari.
zar en el camp el punt exacte que cita aquest autor.
Litològicament, la unitat calcarenítica està formada
Tampoc s’ha pogut observar la seqüència continen-
per: calcarenites amb fòssils abundants de gasteròpo-
tal i en part d’estuari del Pleistocè superior que BUT-
des, bivalves i algunes dents de peixos, limolites amb
ZER i CUERDA (1962) descriuen davall el pont del
alguns clastes i fauna marina abundant (principalment
torrent del Mal Pas, degut a que actualment està tot
mol·luscs), una capa intermèdia de conglomerats amb
cimentat. Els mateixos autors descriuen un jaciment del
clastes decimètrics. Algunes de les cavitats de la zona,
Pleistocè superior en el caló del Mal Pas, on hi ha
com ara la cova de sa Plata (VICENS i CRESPÍ, 2003)
nivells amb mol·luscs continentals i d’altres amb fauna
i la cova des Fonoll Marí (en el present treball), es tro-
marina. No es varen trobar espècies amb significació
ben principalment desenvolupades en la unitat calcare-
estratigràfica per la qual cosa no es va poder precisar si
nítica del Miocè.
el nivells amb fauna marina eren de l’Eutirrenià o del
89

VICENS i PONS (en premsa) estudien els
mol·luscs terrestres fòssils a tres seccions estratigràfi-
ques entre es racó de ses Barreres i el cap Petit. Citen
Iberellus balearicus, Tudorella ferruginea, Trochoidea
frater
, Oxychilus lentiformis, Chondrula pupa i Oesto-
phora
sp.
Quaternari marí
Aquesta zona no presenta la magnitud amb jaci-
ments marins que tenen altres zones de Mallorca
(CUERDA, 1975), però així mateix entre la primera part
(VICENS i CRESPÍ, 2003) i aquesta segona, es des-
criuen dos jaciments on s’ha trobat fauna termòfila. La
major part dels jaciments que hem localitzat no són molt
grans i contenen pocs fòssils. Seguidament descrivim
dos jaciments inèdits.
COVA DE SA BALMA
Dipòsit constituït per arenes grolleres de platja i
còdols de mida centimètrica i decimètrica situat sobre el
que sembla una antiga plataforma d’abrasió marina
sobre les calcàries del Mesozoic. S’han trobat perfora-
cions de Lithophaga lithophaga a uns +2 m s.n.m.
Aquest dipòsit pel seu aspecte recorda molt la unitat B
Foto 2: Cova de s’Escar (Alcúdia). Estat actual de la cavitat després de
del jaciment del cap Petit. Per damunt hi ha tota una
l’esbucament del sòtil (Foto D. Vicens).
sèrie continental constituïda per uns 5 m bretxes poc
Photo 2: Cova de s’Escar (Alcúdia). Present state of the cave after the
cimentades amb clastes centimètrics i per unes bretxes
roof collapsed.
més cimentades amb clastes que van de centimètric
fins a mètric d’uns quant de metres de potència. La
seqüència acaba amb unes bretxes no massa cimenta-
Neotirrenià. Actualment aquest darrer jaciment està
des amb clastes de mides centimètriques. Al dipòsit de
dins el port esportiu de Bonaire les obres del qual, pos-
platja s’han trobat els següents fòssils:
siblement, el varen tapar amb formigó.
Gastropoda: Trunculariopsis trunculus, Cerithium
Anys més tard, CUERDA et al., (1983) estudien i
sp. i Patella lusitanica.
descriuen un interessant dipòsit del Pleistocè superior a
Echinoidea: pues d’eriçó, indeterminat.
la platja de Sant Joan. El dipòsit esta constituït de la
base al sostre, per una eolianita risiana, uns llims ver-
En referència a l’edat del dipòsit, no es pot afirmar
mellosos amb clastes, una platja de l’Eutirrenià on es
taxativament a quin subestadi del Pleistocè superior
varen trobar espècies termòfiles, una platja del Neoti-
pertany per els pocs fòssils trobats, emperò litològica-
rrenià i llims del Würm amb Chondrula pupa. En l’ac-
ment és molt semblant a la unitat B del dipòsit del Cap
tualitat aquest jaciment ha sofert una intensa erosió, ja
Petit i creiem que es pot correlacionar estratigràfica-
que devers l’any 2003 es varen retirar blocs per a millo-
ment, per la qual cosa seria cronològicament del ISS 5a
rar la platja als banyistes ( J.J. Fornós com pers.), dei-
xant al descobert els llims que hi ha per davall la platja
eutirreniana, que es troben al nivell de la mar i que són
CAP PETIT
fàcilment erosionables
VICENS i CRESPÍ (2003) localitzen i descriuen una
Es tracta d’un dipòsit constituït per arenes grolleres
sèrie de dipòsits del Pleistocè superior. Entre la punta
de platja i còdols (la major part centimètrics i algun deci-
de sa Guarda de Tacàritx i el cap Petit, els dipòsits con-
mètric) situat sobre el que sembla una antiga platafor-
tinentals del Pleistocè superior són pràcticament conti-
ma d’abrasió marina sobre les càlcaries del Mesozoic.
nus, i estan formats per eolianites, llims i bretxes
Aquest dipòsit quaternari està constituït per dues uni-
(col·luvions de vessant de muntanya). A les eolianites hi
tats. A la unitat inferior (unitat A) domina l’arena sobre
ha rizocrecions, icnites de Myotragus i mol·luscs. En els
els còdols i s’han trobat els següents fòssils (la major
llims i bretxes hi són freqüents els mol·luscs, si bé hi ha
part d’ells són fragments):
nivells que són menys fossilífers que altres. En refe-
Bivalvia: Ctena decussata, Barbatia plicata, Litho-
rència als dipòsits marins cal destacar la troballa de
phaga lithophaga, Striarca lactea, Arca Noae (no reco-
Patella ferruginea a un dipòsit dins un crull prop de la
llit), Spondylus gaederopus (no recollit).
punta de sa Guarda de Tacàritx (VICENS i CRESPÍ,
Gastropoda: Patella lusitanica, Monodonta turbina-
2003).
ta, Columbella rustica, Conus mediterraneus, Conus
90

testudinarius, Cantharus viverratus, Cythara taeniata,
mostra és molt poc significativa, emperò ens inclinam a
Bittium reticulatum
pensar que cronològicament és del ISS 5a per dos
Crustacea: fragment indeterminat.
motius. En primer lloc per estar per damunt d’un dipòsit
La superfície de contacte entre les dues unitats
que té fauna termòfila i tenir una separació erosiva d’a-
sembla erosiva per la presència del mol·lusc perforador
quest. I en segon lloc, el fet de tenir per damunt un dipò-
Lithophaga lithophaga a la part superior de la unitat A,
sit d’origen continental d’uns 6 m de potència.
el que indica una regressió marina després de dipositar-
se aquesta unitat i una posterior cimentació ja que
aquest mol·lusc té el seu hàbitat sobre substrats durs.
La unitat superior (unitat B) esta constituïda majori-
Descripció de les cavitats
tàriament per còdols centimètrics molt arrodonits i
cimentats per una matriu de gra fi de color marró. S’han
trobat el següents fòssils:
COVA DE SA BALMA
Bivalvia: Lima lima,
Gastropoda: Cerithium sp, Columbella rustica.
Situada prop del cap Petit. Es tracta d’una cavitat
Equinoidea: plaques d’eriçó, indeterminat.
orientada cap el SO que resulta dels efectes de l’abra-
sió marina sobre materials quaternaris adossats a les
A la unitat A s’han trobat espècies termòfiles com
calcàries del Mesozoic. Just per sobre del Mesozoic hi
ara Barbatia plicata, Conus testudinarius i Cantharus
ha un nivell constituït per còdols de platja cimentats de
viverratus, presents a molts dels jaciments eutirrenians
0,35 m de potència amb fòssils de mol·luscs marins.
de les Balears (CUERDA, 1987) la qual cosa ens pot
Per damunt hi ha una capes formades per bretxes. La
indicar segons VICENS et al (2001) que aquesta unitat
inferior constituïda per bretxes amb clastes de mida
pertany cronològicament al ISS 5e o al ISS 5c.
majoritàriament centimètrica i decimètrica poc cimenta-
A la unitat B no s’han trobat espècies termòfiles i la
des d’uns 6 m de potència. La superior per bretxes amb
91

clastes de mida decimètrica i mètrica més cimentades.
Com es pot observar a la topografia hi ha una pla-
taforma d’abrasió marina entre 1 i 2 m sobre les calcà-
ries del Mesozoic i una petita cavitat subaquàtica que
probablement és d’un període en què la mar estava un
poc més baixa que en l’actualitat.
COVA DES BLOCS
Es tracta d’una cavitat situada entre s’Illot i el cap
Petit, just a la vora de a cova de s’Escar. Aquesta zona
es caracteritza geològicament per que hi ha col·luvions
de vessant de muntanya i eolianites fòssils del Quater-
nari, adossats a materials plegats del Mesozoic.
La cavitat en qüestió té una planta de reduïdes
dimensions amb dues entrades, una de terrestre en el
SO i una altra de marina al N que està obstruïda pels
blocs. És una cova que a part d’actuar-hi l’abrasió mari-
na per a la seva formació, també ha estat fonamental la
presència de bretxes no cohesionades per davall d’un
estrat constituït per bretxes molt cimentades per la cal-
cita. Al terra de la cavitat es troben clastes provinents de
la bretxa no cohesionada. La seqüència estratigràfica
seria la mateixa que la cova de s’Escar.
Sens dubte és una cavitat que s’ha format durant
l’Holocè recent i actualment està en un estat molt evo-
lucionat.
Creiem que, al igual que la propera cova des Blocs,
és una cavitat que s’ha originat i esbucat en un breu
període de temps, no superior al mig milenar d’anys.
COVA DE S’ESCAR
Aquesta cavitat descrita per VICENS i CRESPÍ
COVETA DE S’ILLOT
(2003), s’ha esbucat recentment, entre el juliol de 2004
i el juliol de 2006. La sala presentava una superfície
Cavitat de reduïdes dimensions i resultat de l’abra-
d’uns 185 m2 i el gruix de sòtil d’un metre a la part més
sió marina sobre les bretxes quaternàries situada a s’I-
prima. El sòtil afectat per l’esbucament té una superfície
llot. Consta d’una sala de 13 x 2,5 m orientada NO-SE
en planta d’uns 80 m2 i s’ha produït a la part propera a
que s’obri cap el NE i d’un pont sobre la mar que té
la mar. Ara es pot veure un munt de blocs i una balma
varies columnes que el sustenten. La cavitat està ins-
(Foto 1 i Foto 2)
tal·lada dins bretxes del Pleistocè superior de com a
92

mínim 2,5 m de potència. Per damunt hi ha 0,3 m de
d’aquesta plataforma possiblement és del darrer inter-
bretxes de color vermellós poc consistents, una eoliani-
glaciar. Plataformes semblants es poden observar a la
ta de 0,9 m i 4 m de bretxes poc cimentades.
punta de sa Pedra Foguera.
Hi ha dues plataformes d’abrasió marines molt evi-
dents, la actual i una situada a + 1 m que pensam que
és Holocena.
COVA BAIXA
Situada prop de la cova amagada. És una cavitat
COVA AMAGADA
amb tres entrades practicables, que presenta una plan-
ta de forma irregular i amb una alçada entre 1 i 1,5
Cavitat situada prop de la cova de sa Pedra Fogue-
metres. És fruit de l’abrasió marina holocena sobre
ra, entre la punta de sa Pedra Foguera i sa Ferradura.
unes bretxes de color vermellós poc cohesionades que
Té una planta aproximada de 22 x 9 m i la boca s’obri
es troben entre dues eolianites.
cap al NO. L’entrada es troba gairebé obstruïda per
blocs, fruit de processos clàstics de la cavitat i del retro-
cés del petit penya-segat vora la mar. Es pot entrar a la
COVA DELS ARCS
cova tant per una entrada baixa des de la mar com
entre els blocs que hi ha a una balma. La gènesi d’a-
Situada a prop de la punta de sa Guarda de Tacà-
questa cova és per l’erosió sobre les bretxes poc con-
ritx. El recorregut total projectat és de 46 m, amb una
solidades que hi ha per sobre dels materials del Meso-
penetració lineal de 27 m. Es localitza per davall d’una
zoic. Posteriorment s’han produït processos clàstics,
altra cavitat aèria (el denominat Pont D descrit per
per la qual cosa al terra està ple de blocs. Aquests blocs
VICENS i CRESPÍ (2003)). La sala d’entrada, de direc-
són de marès i provenen de l’estrat superior.
ció NO - SE i de 14 m de longitud, presenta tres arcs
Les bretxes i eolianites oculten un antic paleorelleu
d’abrasió marina i dos bufadors superiors com a entra-
consistent amb una plataforma d’abrasió marina i
des. Els arcs des del llevant fins a ponent estan com-
esculls sobre els materials del Mesozoic. La cronologia
presos entre les cotes: -2 i -4,7; -2,7 i -4,8; -3,3 i -5 m
93

94

respectivament. La part exterior del sostre de tota la
Presenta 105 m de recorregut, dels quals 20 m són
sala d’entrada és una plataforma d’abrasió marina
terrestres, 60 m aquàtics amb aire i 25 subaquàtics. Té
actual que està a -1,2 m i en la qual s’obrin els dos bufa-
tres entrades marines, una d’aquàtica amb aire a la
dors o entrades verticals que es van generar quan la
zona NE i dues de subaquàtiques a la zona N. L’entra-
mar estava uns -5 m per davall del nivell actual de la
da de la zona NE (Foto 3), situada al SO des Fonoll
mar. La resta de la cavitat, de 22 m de longitud, segueix
Marí, dóna pas a una sala allargada totalment inundada
una direcció predominant de 250º. L’amplada varia des
de 18 m de longitud i una amplària que varia des d’1m
dels 4 m al començament fins als 7,5 m en arribar a una
fins a 2,5 m, on els darrers 6 m són subaquàtics. La sala
cambra baixa, per després prosseguir en forma d’an-
segueix una fractura de direcció NE-SO. Uns 9 m abans
gosta galeria de devers 1,5 m d’ample. El perfil de la
d’arribar al final d’aquesta sala si ens dirigim cap a l’O
cavitat correspon al típic ascendent de les coves d’a-
uns 4 m i ens giram cap al SO, podem passar amb
brasió marina. La fondària al terra s’inicia als -5 m i
apnea un petit sifó de 1,5 m de llarg que dóna a un altra
ascendeix fins que sobresurt lleugerament per defora
sala allargada d’uns 10 m de longitud i una amplària
de l’aigua en una petita cambreta amb formacions lito-
variable fins els 3 m, que segueix una direcció NE-SO.
químiques. La major part del pis de la cova està reco-
Aquesta sala es comunica amb una altra, que és la de
bert de blocs i pedres, mentre que cap a l’interior és
major dimensions de la cova. Es tracte d’una sala allar-
roca polida per l’abrasió. Per tot arreu es troben morfo-
gada d’uns 43 m de llarg que comunica amb l’exterior
logies d’abrasió, encara que són més espectaculars a
per les dues entrades subaquàtiques de la zona N.
l’entrada (2 bufadors i 3 arcs).
L’accés de majors dimensions és l’entrada submarina,
S’han localitzat a la cavitat diversos exemplars del
de 7,5 m d’ampla i 4,2 m d’alçària, que forma una gale-
cranc Dromia personata.
ria subaquàtica de 25 m de longitud Foto 4). La galeria,
d’amplària general d’uns 6,5 m, segueix una fractura
subvertical molt evident des de l’exterior. Les cotes
COVA DES FONOLL MARÍ
superior i inferior es troben als -0,5 i -5 m, amb el pis en
progressiva ascensió, com és norma general a les cavi-
Cavitat situada entre la punta de sa Guarda de
tats de gènesi marina. El pis de la galeria presenta al
Tacàritx i sa Foradada, en un indret denominat es Fonoll
començament ripple-marks per després passar a esser
Marí. La cova està instal·lada dins materials del Miocè
de roca pulida per l’abrasió. El sostre en bona part del
post-orogènic i la seqüència estratigràfica és la mateixa
recorregut conté un solc amb aire, generalment de poca
que la descrita per VICENS i CRESPÍ (2003).
alçària, a excepció d’una davallada que es troba a uns
En aquesta zona hi ha unes diàclasis molt notòries
3 m de l’entrada. Malgrat semblar poc complicada té
que afecten els materials miocens i també es pot obser-
una cambra aèria superior, de + 3 m que comunica amb
var alguna falla. L’abrasió marina ha actuat a les diàcla-
l’exterior per un altre accés superior, també subaquàtic,
sis i falles i s’ha originat la cavitat.
i desplaçat lateralment respecte de la planta de la gale-
95

96

ria. A la part interior de la galeria un petit i angost sifó
Aquesta seqüència es pot observar a la zona N de
comunica amb l’altra ramal d’entrada de la cavitat. Pas-
la cova de sa Plata, emperò per sobre de les calcareni-
sat aquest, i en direcció a llevant es localitza un petit
tes bioturbades hi ha alguns trams amb un conglomerat
conducte sifonat d’uns 5 m de llargària, que presenta la
amb Ostraea sp. A la cova de sa Plata la dissolució va
part terminal reblida d’arena.
afectar la capa a i b.
A la zona S de la cova hi ha dues saletes amb plat-
getes d’arena. La més oriental té una planta arrodonida
d’uns 6 m de diàmetre. L’altre té una forma irregular i
COVA ARTIFICIAL
sembla que segueix una fractura NO-SO. A la part O
d’aquesta darrera saleta, hi ha un petit llac amb una
Cavitat prou coneguda per tots els banyistes de la
planta de 3 m diàmetre i 20 cm de fondària on es va
zona i situada a prop del port esportiu de Bonaire. La
observar una anguila (Anguilla anguilla) i també es va
cova negada té uns 32 m de longitud, 4 m d’ampla de
trobar un fragment de crani de vell marí (Monachus
terme mitjà i entre uns 2,5 i 4 m d’alçada, amb orienta-
monachus).
ció N-S i té una sortida per unes escales que donen al
jardí d’una casa, la qual cosa fa pensar que és artificial.
A uns 18 m de l’entrada hi ha un pou que serveix per
COVETA DES COCÓ
donar llum a la cova.
La cova, excavada dins una eolianita del Pleistocè
Situada a uns 100 m al NE de la cova de sa Plata.
superior, que per sobre té un estrat de bretxes verme-
Es tracta d’una cavitat molt petita constituïda per dues
lloses d’una potència entre 0,2 i 1 m, amb mol·luscs
saletes negades i comunicades per un sifó. La saleta O
terrestres i el mol·lusc marí Trunculariopsis trunculus.
és de planta molt rodona amb uns 3 m de diàmetre i 2
Per acabar la sèrie, una altra eolianita superior on s’ha
m d’alçada i té una obertura cap el O de 0’6 m d’alçada
observat la presència de Chondrula pupa.
per un metre d’amplada, la qual cosa fa pensar que no
només ha actuat l’abrasió marina per a la seva gènesi.
És possible que la gènesi sigui mixta i es formàs, per
Restes de vell marí (Monachus
dissolució, una petita cambra que ha estat capturada
per l’abrasió de la mar sobre el litoral. La saleta E s’ins-
monachus) a la cova
tal·la a una diàclasi i creiem que és fruit de l’abrasió
des Fonoll Marí
marina, si bé no es pot descartar que hi hagin participat
d’alguna manera processos de dissolució.
La seqüència estratigràfica del nivell de la mar fins
ANTECEDENTS
el sostre (a la cavitat) és la següent: a- bretxes amb
clastes centimètriques i decimètriques amb una potèn-
El vell marí és una de les 10 espècies animals més
cia mínima d’1,8 m. b- 0,6 m de calcarenites amb algun
amenaçades del planeta i l’únic pinnípede que viu a la
claste de mida centimètrica. c- 1,8 m de calcarenites
Mediterrània. La presència de nombrosos topònims a la
bioturbades. A la base es var observar Protoma sp. i
costa de les Illes Balears, com ara cova des Vell Marí,
algun bivalve.
punta del vell marí, ca marí o porcs (fent referència al
97

Foto 3: Cova des Fonoll Marí (Alcúdia). Fotografia realitzada aproxima-
Foto 4: Cova des Fonoll Marí (Alcúdia). Fotografia realitzada aproxima-
dament des del punt g cap el f de la topografia. El bussejador
dament des del punt d cap el t de la topografia. Això és la part
està prop de la sortida que dona en es Fonoll Marí (Foto D.
aèria d’una galeria més gran que de forma submarina dona
Crespí, A, Ginard, F. Gracia i D. Vicens).
cap a l’exterior. Gairebé segueix una fractura orientada S-N
(Foto D. Crespí, A, Ginard, F. Gracia i D. Vicens).
Photo 3: Cova des Fonoll Marí (Alcúdia). Photograph taken from around
point g on the survey towards point f. The cave diver is near
Photo 4: Cova des Fonoll Marí (Alcúdia). Photograph taken from the
the exit leading to Fonoll Marí.
point d on the survey towards point t. This is the aerial part of
a largest underwater gallery that reaches the exterior. The
cave more or less follows a S-N fracture.

“porc marí”, nom amb el qual és conegut en alguns
indrets de les Balears) és un aspecte prou destacable
conegudes: 1 exemplar caçat per la Guàrdia Civil a
sobre la presència al llarg de la història d’aquest animal
l’any 1958 a Cala Tuent, i una femella prenyada captu-
mític a les Balears. A sa Dragonera, per exemple, hi ha
rada a Mondragó el mateix any.
dues coves amb el seu nom, una, coneguda, vora el
Les troballes de restes òssies de vell marí a les
portet i una altra a la costa nord (PONS i MAYOL, 1998,
Balears són més aviat escasses. Es coneixen troballes
SAN FÉLIX, 1999).
a una cova submarina de sa Dragonera amb la boca
En el litoral balear el vell marí era, fins a principis
d’entrada situada a uns 20 m de fondària (PONS i
del segle XX, un animal freqüent. No obstant això, va
MAYOL, 1998). Es tractaria d’un exemplar adult diposi-
ser perseguit fins a la seva extinció, que va tenir lloc
tat a l’IMEDEA. Els ossos recuperats d’aquesta cavitat
devers els anys cinquanta. La persecució directa va ser
eren costelles, vèrtebres, etc. (PONS i MAYOL, 1998).
molt intensa. L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria citava
Segons J.A. Alcover (com. pers.) caldria confirmar la
aquesta espècie explicant la seva caça amb armes de
identificació taxonòmica dels ossos.
foc, xarxes a les coves o hams disforjos. A l’any 1900 es
A una zona molt propera, la cova de sa Cella o de
trobava encara en aigües de Cabrera. Posteriorment en
la Trapa (Andratx) també ha estat recuperada una pre-
tenim referències d’algunes captures com ara a l’any
sumpta dent de vell marí, al maig de 1983 per J.M. Gon-
1918 en què se’n va capturar un exemplar a Cabrera,
zález. Aquesta dent es troba dipositada a l’IMEDEA.
que es conserva dissecat en un museu, i a l’any 1922
SAN FÉLIX (1999) estudia i visita distintes coves
se’n va capturar un altre a prop del Port d’Andratx (un
amb presència contrastada de vell marí a les Balears
dels darrers vells marins de Mallorca); poc abans de la
(illa Llatzaret, illa des Conills de Cabrera, del cap
Guerra Civil es va capturar l’últim exemplar d’Eivissa.
Ferrutx, del cap de Cavalleria i de Formentor). Aquestes
A Mallorca i Menorca es veren exemplars fins als
serien zones de descans i/o de reproducció.
anys 40. Desapareixeran definitivament de Balears en
També classifica les cavitats en dues categories en
els anys seixanta, mitjançant les darreres captures
funció de la seva protecció de l’onatge. Tipus I amb
98

a
d
b
e
f
Foto 5: a, b, c. Crani de vell marí (Monachus monachus) del Museu
Regional d’Artà (Foto Toni Muñoz); d, e, f. Vista ventral, dorsal
i caudal de les restes de Monachus monachus procedents de
la cova des Fonoll Marí (Alcúdia) (Foto G. X. Pons).
Photo 5: a, b, c. Cranium of Mediterranean seal (Monachus monachus)
c
from the Museu Regional d’Artà (Photo Toni Muñoz); d, e, f.
Ventral, dorsal and caudal views of the
Monachus monachus
remains from Cova des Fonoll Marí (Alcúdia) (Foto G. X.
Pons)

99

platgeta però poc protegides de l’onatge i per tant poc
A Toni Muñoz per fer les fotografies del crani de vell
propícies per a la reproducció i de Tipus II amb platja i
marí del Museu Regional d’Artà.
protegides de l’onatge. La cova des Fonoll Marí seria
A Martí Mayol, J. M. Gonzalez, Joan J. Fornós i
del Tipus II.
Josep Antoni Alcover per les informacions que ens han
S’ha comparat el material amb un crani exposat al
subministrat.
Museu Regional d’Artà (Foto 5)(també es conserven els
dos homoplats, de la resta d’esquelet no se’n sap res).
Aquestes restes del vell marí foren trobades a la platja
de Cala Gat (Capdepera) el gener de 1918. Llorenç
Bibliografia
Garcias Font fou el màxim exponent de la secció de
ciències naturals d’aquest museu i que va treballar
BUTZER, K. W. i CUERDA, J. (1962): Nuevos yacimientos marinos cua-
essencialment a l’àrea geogràfica de la zona d’Artà i de
ternarios de las Baleares. Notas y Comunicaciones Inst. Geol.
Min.,
67: 25-70.
Capdepera. És de significativa rellevància històrica la
CAMARASA, J.M. 2000. Cent anys de passió per la Natura. Una histò-
participació d’aquest personatge, com a soci fundador
ria de la Institució Catalana d’Història Natural (1899-1999). Memò-
de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB)
ria núm. 14. ICHN. 183 pp.
CUERDA, J. (1975): Los tiempos Cuaternarios en Baleares. Inst. Est.
i de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN). I és
Bal. Palma. 304 pàgs.
en una d’aquestes sessions científiques en què es
CUERDA, J. (1987): Moluscos marinos y salobres del Pleistoceno bale-
donaven lectures sobre caceres d’espècies, avui en dia
ar. Caja de Baleares “Sa Nostra”. Palma. 420 pàgs.
CUERDA, J.; SOLER, A. i ANTICH, S. (1983): Nuevos yacimientos del
en perill d’extinció. En la sessió científica del primer de
Pleistoceno marino de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 27:
maig de 1919 a Barcelona, en Llorenç Garcias Font lle-
117-125.
geix una nota sobre la captura d’un vell marí (Monachus
GINÉS, J. (2000): El karts litoral en el levante de Mallorca: una aproxi-
mación al conocimiento de su morfogénesis y cronologia. Tesi
monachus) que descriu en aquests termes: “El dia 5 de
doctoral. Inèdit. Universitat de les Illes Balears. 595 pàgs.
gener del prop passat any 1918, i a l’hora baixa, quan
GRÀCIA, F i VICENS, D. (1998): Aspectes geomorfològics quaternaris
es retiraven a Cala Ratjada un parell de llaüts, en pas-
del litoral de Mallorca. In: Fornós J. J. (ED.). Aspectes Geològics
sar per cala Gat, varen veure prop de l’almadraba el vell
de les Balears. Universitat de les illes Balears: 307-329.
GRÀCIA, F., CLAMOR, B., LANDRETH, R., VICENS, D. i WATKINSON,
marí que feia temps els desbaratava les pescades en
P. 2001. Evidències geomorfològiques del canvis del nivell marí .
sos viatges de cala Gat a la de Na Fonera; i mercès a
In: Pons, G. X. i Guijarro J. A. (Eds.). El canvi climàtic: passat, pre-
un poc de dinamita, aconseguiren que entrés dins d’a-
sent i futur. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 9: 91-119.
INSTITUTO TECNOLÓGICO GEOMINERO DE ESPAÑA (1991): Mapa
quella, matant-lo a cops de destral després d’una lluita
geológico de España, E. 1:50.000. Fulla 643-644-645. Sa Calo-
heroica, durant la qual, bramulant com un bou, girà un
bra/Pollensa/Cap Formentor. Madrid.
dels llaüts amb una coetjada. L’animal, que vaig tenir
PONS, M. i MAYOL, M. 1998. Trobada d’ossos de vell marí (Monachus
monachus) i topografia provisional d’una cova marina al Parc
ocasió de veure el dia 6, me semblà un mascle de [...]
Natural de sa Dragonera. Butlletí Científic dels Parcs Naturals de
Monachus monachus Herman [...]; sa llargada total 2 m
les Balears, 2ona època, núm 1: 91-92.
60 cm [...]” (CAMARASA, 2000).
SAN FÉLIX, M. 1999. Estudio de la viabilidad de la recuperación de la
foca monje (Monachus monachus) en las islas Baleares. Docu-
ments Tècnics de Conservació. II època núm 5. Govern Balears.
Conselleria de Medi Ambient, Territori i Litoral. 70 pp.
DESCRIPCIÓ DEL MATERIAL
VICENS, D. i CRESPÍ, D. 2003. Les coves litorals situades a la franja
costanera entre es Mal Pas i el cap Gros (Alcúdia, Mallorca) (1a
part). Endins, 25: 117-130.
S’han recuperat dos fragments cranials – de la
VICENS, D. i PONS, G. X. (en premsa). Els mol·luscs terrestres del
zona occipital- amb la zona timpànica i part del tempo-
Pleistocè superior a jaciments costaners de la zona septentrional
ral corresponent al vell marí (Monachus monachus).
de Mallorca. In: Pons, G. X. i Vicens, D. (Eds). Quaternari i Geo-
morfologia litoral.Homanatge a Joan Cuerda Barceló
. Mon. Soc.
Amb els dos fragments s’ha pogut recostruir i mesurar
Hist. Nat. 14.
l’amplada del foramen magnun (32 mm); distància entre
VICENS, D.; PONS, G. X.; BOVER, P. i GRÀCIA, F. 2001. Els tàxons
els processos condilars (62 mm) i la distància entre els
amb valor biogeogràfic i cronoestratigràfic: bioindicadors climàtics
del Quaternari de les Illes Balears. In: Pons, G. X. i Guijarro J. A.
processos paracondilars (176 mm) (Foto 6).
(Eds.) El canvi climàtic: passat, present i futur. Mon. Soc. Hist. Nat.
El material estudiat s’ha dipositat a la col·lecció del
Balears, 9: 121-146.
Museu de la Naturalesa de les Illes Balears (MNIB) de
la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB).
Agraïments
A Gregori Puigserver, bon amic, que ens ha acom-
panyat en unes quantes ocasions i sempre ha posat
més que bon humor.
A Mateu Vadell per ajudar-nos amb la topografia de
la cova artificial.
A Pere Bover, que en aquests instants està treba-
llant en el American Museum of Natural History de NY,
per acompanyar-nos un dia per aquests paratges d’Al-
cúdia fent valuosos comentaris.
100