Coves amb h�bitats anquihalins de les Balears i coves amb h�bitats dol�aqu�coles no litorals : cat�leg espeleol�gic i faun�stic
ENDINS, núm. 30. 2006. Mallorca
COVES AMB HÀBITATS ANQUIHALINS DE LES BALEARS I COVES
AMB HÀBITATS DOLÇAQUÍCOLES NO LITORALS:
CATÀLEG ESPELEOLÒGIC I FAUNÍSTIC
Damià JAUME 1 i Francesc GRÀCIA 2, 3
Resum
Proporcionam un cens de les cavitats amb ambient anquihalí i coves amb medi
dolceaquícola existents a les illes Balears, així com un inventari de les espècies
estrictament subterrànies de crustacis, el grup animal preponderant. També feim
referència a alguns aspectes destacats de les cavitats i una avaluació de l’estat en
què es troben i de les possibles amenaces per a la conservació d’aquests ambients.
Abstract
A check-list of the anchialine and freshwater caves known to occur in the Bale-
aric Islands is provided, together with a check-list of their stygobiont crustaceans.
The paper includes also an evaluation of the state of preservation of these caves,
and of their potential conservation threats.
Resumen
Proporcionamos un censo de las cavidades de ambiente anquialino y cuevas
con medio dulceacuícola existentes en las Islas Baleares, así como un inventario de
las especies estrictamente subterráneas de crustáceos, el grupo animal preponde-
rante. También se referencian algunos aspectos destacados de las cavidades y una
evaluación del estado en que se encuentran y de las posibles amenazas para la
conservación de estos ambientes.
COVES AMB HÀBITATS
ANQUIHALINS DE LES BALEARS

Introducció
Anomenan hàbitats anquihalins (del grec anchialos=
cie: el troglobi Typhlocirolana moraguesi (RACOVITZA,
proper al mar) a les galeries i sales de coves totalment o
1905). No es torna a realitzar cap campanya de recerca
parcial inundades per aigua salobre o totalment marina,
a les cavitats Balears fins a l’any 1969 a la cova de s’Ai-
sense presentar generalment connexió directa amb la
go de Menorca, on es van descobrir dues espècies més
mar (Foto 1). SKET (1986) entén el concepte de fauna
de crustacis (Metacrangonix longipes i Salentinella ange-
anquihalina com la que habita qualsevol tipus d’aigua
lieri). L’important desenvolupament de l’espeleologia
dins roques costaneres caracteritzades per una conside-
mallorquina la dècada dels 70 i 80 va possibilitar millo-
rable macroporositat i per la influència de la mar. Fa més
rar molt el coneixement biogeogràfic i ecològic d’aquests
d’un segle que Racovitza va prospectar la fauna dels
ambients cavernícoles, ampliant les recerques a trenta
llacs de les coves del Drac i hi va trobar una nova espè-
cavitats (GINÉS & GINÉS, 1977) i descrivint les caracte-
rístiques físiques i ecològiques dels llacs (GINÉS, 1983).
En la dècada dels 90 es realitzen avanços taxonòmics
1
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats IMEDEA (CSIC-UIB).
espectaculars per part dels zoòlegs Damià Jaume i Joan
C/Miquel Marquès, 21, 07190 Esporles, Illes Balears. email:
Lluís Pretus (GINÉS, 2002). La concessió de diversos
d.jaume@uib.es
projectes d’estudi de Conservació de la Biodiversitat per
2
Grup Nord de Mallorca. Pollença. email: xescgracia@yahoo.es
part de la Fundació Obra Social i Cultural de Sa Nostra
3
Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes
Balears (UIB).
els anys 2001, 2003 i 2006 ha suposat un important
71

Foto 1: Llac d’entrada de la cova Genovesa, hàbitat anquihalí d’una
Photo 1: Entrance lake at cova Genovesa, a typical anchialine cave
cavitat del llevant mallorquí (Foto: O. Espinasa)
from the Mallorcan levant (Photo: O. Espinasa).
impuls a l’increment de les prospeccions, en aquest cas
Inventari de cavitats amb hàbi-
per part d’espeleòlegs subaquàtics de la Federació Ba-
tats anquihalins del litoral Balear
lear d’Espeleologia, la tasca taxonòmica de les quals la
va realitzar un dels autors. Hem prospectat zones de les
cavitats molt allunyades dels llacs d’entrada i a les màxi-
En total, coneixem 57 estacions anquihalines al
mes fondàries, llocs inabastables pels mitjans clàssics
nostre territori (61 si es consideren per separat els sis-
de prospecció dels llacs.
temes formats per diverses coves, taula 1). Totes aques-
El poblament l’integren animals marins, o d’origen
tes cavitats són de naturalesa càrstica i les dimensions
directament marí –cas dels habitants de les capes d’ai-
de la porció submergida oscil·la entre els més de 10 km
gua més dessalada–, que en molts de casos represen-
de recorregut subaquàtic de la cova de sa Gleda, a
ten relíquies de llinatges evolutius primigenis, ja des-
Mallorca, per anomenar la més llarga, fins a coves a les
apareguts o extremadament rars a l’actualitat. Aquesta
quals amb prou feines trobam basses de pocs centí-
gran notorietat faunística, juntament amb la distribució
metres de fondària (p.e., cova de la Sínia de Son Toni
extremadament restringida i aïllada que mostren
Amer, cova des Carrer de sa Punta, cova Figuera, cova
aquests animals –alguns es coneixen en un únic siste-
de s’Aigo, cova des Fumassos, o cova des Pou).
ma de coves d’una única illa–, els fa molt vulnerables a
tot tipus de pertorbacions ambientals, siguin antròpi-
ques o naturals. Nivells insostenibles de desenvolupa-
ment en la franja costanera del nostre litoral estan ame-
Inventari del poblament animal
naçant la supervivència d’aquest tipus de cavernes tan
peculiars. Seguidament proporcionam informació de
(espècies estrictament
primera mà sobre el medi anquihalí Balear i la seva
subterrànies)
fauna, en concret: 1) un cens de les cavitats amb hàbi-
tats anquihalins existents a les illes Balears (Taula 1); 2)
un inventari de les espècies estrictament subterrànies
L’interès faunístic de totes aquestes cavitats és
de crustacis, el grup animal preponderant (Taula 2); 3)
extraordinari. S’han registrat un total de 40 espècies de
alguns aspectes destacats de les cavitats i una avalua-
crustacis aquàtics estigobionts (això és, habitants
ció de l’estat en què es troben i possibles amenaces per
exclusius de les aigües subterrànies). Entre aquelles
a la conservació d’aquests ambients (Taula 3).
destaquen 1 dels 2 únics representants en aigües
72

DISPONIBILITAT
CAVITAT
MUNICIPI
ILLA
GEOLOGIA
UTM Lat. UTM Long.
TOPOGRÀFICA
Cova de sa Bassa Blanca
Alcúdia
Mallorca
Mesozoic
4410590
515540
Ginés & Ginés, 1974
Font de ses Aiguades
Alcúdia
Mallorca
Mesozoic
4410179
514181
Gràcia et al., 2001
Cova des Bastons
Alcúdia
Mallorca
Mesozoic
4415050
516750
Suárez, 1993
Cova de Son Sant Martí
Alcúdia
Mallorca
Mesozoic
4408460
508520
Trias, 1995
Cova de ses Llàgrimes
Alcúdia
Mallorca
Mesozoic
4415100
516810
Gràcia et al., 2003b
C. Sínia de Son Toni Amer
Campos
Mallorca
Miocè
4360728
503396
Inèdita
Cova de ses Sitjoles
Campos
Mallorca
Miocè
4362450
496350
Inèdita
Cova de na Barxa
Capdepera
Mallorca
Mesozoic
4392960
539300
Andrews et al., 1989
Cova de na Mitjana
Capdepera
Mallorca
Mesozoic
4390710
539010
Ginés et al., 1975
Cova dets Ases
Felanitx
Mallorca
Miocè
4365100 523550
Gràcia et al., 1997
Cova de sa Sínia
Felanitx
Mallorca
Miocè
4364710
522780
Gràcia et al., 1997
Cova des Coll
Felanitx
Mallorca
Miocè
4364500
522770
Gràcia et al., 2005
C. des Carrer de sa Punta
Felanitx
Mallorca
Miocè
4364420
522870
Gràcia et al., 1997
Cova de ses Barraques
Felanitx
Mallorca
Miocè
4360620
521480
Gràcia et al., 1998a
Cova de Cala Mitjana
Felanitx
Mallorca
Miocè
4360012
521020
Gràcia et al., 1998a
Cova d’en Bassol
Felanitx
Mallorca
Miocè
4360415
521340
Gràcia et al., 1998a
C. des Pas de Vallgornera
Llucmajor
Mallorca
Miocè
4357700
489160
Merino et al., 2006
Cova Genovesa
Manacor
Mallorca
Miocè
4375440
527170
Gràcia et al., 2003a
Cova de Can Bordils
Manacor
Mallorca
Miocè
4378950
530310
Trias, 1981
Cova des Coloms I
Manacor
Mallorca
Miocè
4372740
525975
Trias, 1992
Coves del Drac
Manacor
Mallorca
Miocè
4376485
528430
Ginés & Ginés, 1992
Cova Figuera
Manacor
Mallorca
Miocè
4378135
529920
Inèdita
Cova de s’Aigo
Manacor
Mallorca
Miocè
4374591
526708
Gràcia et al., 2003a
Cova des Fumassos
Manacor
Mallorca
Miocè
4377760
527100
Inèdita
Coves dets Hams
Manacor
Mallorca
Miocè
4377530
527610
Ginés, 1995
Cova de s’Ònix
Manacor
Mallorca
Miocè
4377940
527160
Inèdita
Cova des Pou
Manacor
Mallorca
Miocè
4379250
530760
Inèdita
Es Secret des Moix
Manacor
Mallorca
Miocè
4365750
523925
Ginés et al., 1975
Cova de sa Sínia
Manacor
Mallorca
Miocè
4379360
530830
Inèdita
Cova del Dimoni
Manacor
Mallorca
Miocè
4377355
530025
Ginés, 2000
Avenc des Camp des Pou
Manacor
Mallorca
Miocè
4373175
524565
Trias & Mir, 1977
Cova de Cala Varques ACD
Manacor
Mallorca
Miocè
4372450
525550
Gràcia et al., 2000
Cova de Cala Varques B
Manacor
Mallorca
Miocè
4372500
525500
Gràcia et al., 2000
Cova de Cala Falcó
Manacor
Mallorca
Miocè
4372950
525890
Trias & Mir, 1977
Sistema Pirata-Pont-Piqueta
Manacor
Mallorca
Miocè
4373360
525590
Gràcia et al., 2006a
Cova des Serral
Manacor
Mallorca
Miocè
4371690
525095
Ginés, 2000
Cova des Sòtil
Manacor
Mallorca
Miocè
4369790
524885
Ginés, 2000
Cova de sa Gleda
Manacor
Mallorca
Miocè
4372315
523805
Gràcia & Clamor, 2001
Avenc del Carregador
Pollença
Mallorca
Mesozoic
4421660
516690
Encinas, 1994
Avenc de Cala en Gossalba
Pollença
Mallorca
Mesozoic
4421610
516140
Encinas, 1994
Cova de s’Illot
Sant Llorenç
Mallorca
Miocè
4380170
532070
Mascaró, 1968
Cova de s’Abisament
Sant Llorenç
Mallorca
Miocè
4380930
532070
Gràcia et al., 2006b
Cova de sa Torre
Sant Llorenç
Mallorca
Miocè
4381410
532050
Vives, 1973
C. Drac de Cala Santanyí
Santanyí
Mallorca
Miocè
4353625
512830
Gràcia et al., 1998b
Cova des Dracs
Santanyí
Mallorca
Miocè
4350425
508700
Inèdita
Cova des Burrí
Palma
Cabrera
Mesozoic
4332318
496491
Trias, 1993
Cova de sa Llumeta
Palma
Cabrera
Mesozoic
4337312
496567
Trias, 1993
Cova de sa Font
Andratx
Dragonera
Mesozoic
4382684
442389
Trias, 1995
Cova de s’Aigo
Ciutadella
Menorca
Miocè
4424880
571490
Trias, 2004
Cova de sa Tauleta
Ciutadella
Menorca
Miocè
4424620
571217
Trias & Ginés, 1989
Cova de na Figuera
Ciutadella
Menorca
Miocè
4424740
571390
Maluquer, 1952
Cova Polida
Es Mercadal
Menorca
Mesozoic
4436060
598670
Montoriol & Assens, 1957
Avenc de s’Albufereta
Es Mercadal
Menorca
Mesozoic
4435450
598950
Montoriol & Assens, 1957
Cova dets Anglesos
Es Mercadal
Menorca
Mesozoic
4435950
597950
Montoriol & Assens, 1957
Cova de ses Figueres
Sant Lluís
Menorca
Miocè
4409710
605800
Pretus, 1981
Coves de ses Pedreres
Formentera
Formentera
Miocè
4286040
365960
Trias, 1982
Cova de Can Ferrando
Formentera
Formentera
Miocè
4285840
364970
Trias, 1986
Taula 1: Cavitats amb hàbitats anquihalins.
Table 1: Check-list of Balearic caves harbouring anchialine habitats.
73

Figura 1: Trogloianiropsis lloberai Jaume, 1991, gènere endèmic
d’isòpode propi de les coves costaneres del SE mallorquí i
l’arxipèlag de Cabrera.
Figure 1: Trogloianiropsis lloberai Jaume, 19991, an endemic isopod
genus restricted to coastal caves of the Majorcan SE and the
Cabrera archipelago.

espanyoles de l’ordre Thermosbaenacea; així com els
únics representants de famílies com els Metacran-
gonyctidae, Ridgewayiidae, Superornatiremidae i Spe-
leophriidae. És remarcable també la localització en
aquest medi d’una de les 2 espècies cavernícoles de
decàpodes, així com de les 2 espècies de misidacis
cavernícoles conegudes al nostre país. El llistat de totes
Figura 2: Ginesia longicaudata Jaume & Boxshall, 1996, gènere
les espècies trobades es presenta a la taula 2. Cal des-
endèmic i monotípic de copèpode cyclopínid conegut única-
ment de la cova de na Barxa (Capdepera, Mallorca).
tacar que 28 són endemismes exclusius Balears.
També 5 dels 32 gèneres registrats són també endè-
Figure 2: Ginesia longicaudata Jaume & Boxshall, 1996, an endemic,
mics. La riquesa en espècies de les cavitats és variable
monotypic genus of Cyclopinid copepod know only from cova
de na Barxa (Capdepera, Majorca).

(entre 0 i 14), amb el rècord establert a les localitats
mallorquines de la cova des Coll i la cova Genovesa,
amb 14 i 12 espècies, respectivament (Taula 3).
d’aquestes coves (p.e., en preparar els fonaments d’edi-
ficacions, o per les pedreres que proveeixen de material
de construcció a les noves promocions urbanístiques, o
pel seu reblit per escombraries), o bé per l’abocament
Avaluació de l’estat de conser-
d’aigües residuals domèstiques o la infiltració difusa a
través dels aqüífers costaners. Cal dir en aquest sentit
vació de les cavitats
que és freqüent que moltes cases, sobre tot les situa-
des als nuclis litorals antics, limiten el sistema d’evacua-
ció d’aigües residuals a l’abocament directe en pous
Algunes de les espècies anquihalines trobades
negres sense impermeabilitzar. Aquests vessaments es
semblen estar restringides a una cavitat o sistema
realitzen en ocasions directament a les sales inundades
cavernícola. Això les fa extremadament vulnerables a
d’algunes cavitats, com és el cas de la cova Genovesa,
qualsevol influència antròpica. I, per a la seva desgràcia,
situada en el litoral de Manacor i la cova des Coll en el
aquestes coves es troben en general a menys de 500 m
terme de Felanitx. No s’han fet investigacions de les
de la costa. D’aquí que la principal amenaça per a la
repercussions sobre la fauna aquàtica, si és que n’hi ha,
seva conservació procedeix de l’excessiu desenvolupa-
de l’explotació turística d’algunes cavitats (p.e., les
ment turístic de la franja litoral, bé per destrucció física
coves del Drac i les coves dets Hams, a Mallorca).
74

Classe MAXILLOPODA Dahl, 1956
Classe MALACOSTRACA Latreille, 1806
Subclasse COPEPODA H. Milne Edwards, 1830
Ordre CALANOIDA G.O. Sars, 1903
Ordre AMPHIPODA Latreille, 1816
Família Arietellidae G.O. Sars, 1902
Suborden Gammaridea Dana, 1852
Gènere Metacalanus Cleve, 1901
Família Bogidiellidae Hertzog, 1936
Metacalanus sp.
Gènere Bogidiella Hertzog, 1933
Gènere Paramisophria T. Scott, 1897
B. (Bogidiella) balearica Dancau, 1973
P. mediterranea Jaume, Cartes & Boxshall, 2000
Gènere Racovitziella Jaume, Boxshall & Gràcia (en prep.)
Paramisophria sp. nov. 1
R. mallorcae Jaume, Boxshall & Gràcia (en prep.)
Paramisophria sp. nov. 2
Família Melitidae Bousfield, 1977
Família Pseudocyclopiidae T. Scott, 1892
Gènere Pseudoniphargus Chevreux, 1901
Gènere Stygocyclopia Jaume & Boxshall, 1995
P. formenterae Pretus, 1990
Stygocyclopia balearica Jaume & Boxshall, 1995
Gènere Thompsonopia Jaume, Fosshagen & Iliffe, 1999
P. pityusensis Pretus, 1990
T. mediterranea Jaume, Fosshagen & Iliffe, 1999
Pseudoniphargus. sp.
Família Ridgewayiidae M.S. Wilson, 1958
(= P. “africanus” sensu Rufo, 1959-60)
Gènere Ridgewayia Thompson & Scott, 1903
Gènere Psammogammarus S. Karaman, 1955
R. marki ssp. minorcaensis Razouls & Carola, 1996
P. burri Jaume & García, 1992
Gènere Exumella Fosshagen, 1970
Família Metacrangonyctidae Boutin & Messouli, 1988
E. mediterranea Jaume & Boxshall, 1995
Gènere Metacrangonyx Chevreux, 1909
Família Stephidae G.O. Sars, 1902
M. longipes Chevreux, 1909
Gènere Stephos T. Scott, 1892
Família Salentinellidae Bousfield, 1977
S. canariensis Boxshall, Stock & Sánchez, 1990
Gènere Salentinella Ruffo, 1947
S. margalefi Riera, Vives & Gili, 1991
S. angelieri Ruffo & Delamare-Deboutteville, 1952
S. vivesi Jaume, Boxshall & Gràcia, en premsa
Ordre ISOPODA Latreille, 1817
Ordre CYCLOPOIDA Burmeister, 1834
Subordre Asellota Latreille, 1803
Família Cyclopidae Dana, 1853
Superfamília Janiroidea
Gènere Diacyclops Kiefer, 1927
Família Janiridae G.O. Sars, 1899
Diacyclops cf. clandestinus (Kiefer, 1936)
Gènere Halicyclops A.M. Norman, 1903
Gènere Trogloianiropsis Jaume, 1995
H. troglodytes Kiefer, 1954
T. lloberai Jaume, 1995
Gènere Mesocyclops Kiefer, 1927
Família Microparasellidae Karaman, 1933
Mesocyclops cf. salinus Onabamiro, 1957
Gènere Microcharon Karaman, 1934
Gènere Metacyclops Kiefer, 1927
Microcharon sp.
M. subdolus Kiefer, 1938
Subordre Cymothoida Wägele, 1989
Gènere Neocyclops Gurney, 1927
Família Cirolanidae Dana, 1852
N. (Protoneocyclops) mediterraneus (Kiefer, 1960)
Gènere Typhlocirolana Racovitza, 1905
Família Cyclopinidae G.O. Sars, 1913
T. moraguesi Racovitza, 1905
Gènere Ginesia Jaume & Boxshall, 1997
Gènere Metacirolana Nierstrasz, 1931
G. longicaudata Jaume & Boxshall, 1997
M. ponsi Jaume & García, 1992
Gènere Muceddina Jaume & Boxshall, 1996
M. multispinosa Jaume & Boxshall, 1996
Ordre MYSIDACEA Boas, 1883
Gènere Troglocyclopina Jaume & Boxshall, 1996
Subordre Mysida Boas, 1883
T. balearica Jaume & Boxshall, 1996
Família Mysidae Latreille, 1803
Ordre HARPACTICOIDA G.O. Sars, 1903
Gènere Burrimysis Jaume & García, 1993
Família Superornatiremidae Huys, 1996
B. palmeri Jaume & García, 1993
Gènere Intercrusia Huys, 1996
R. nura Wittmann, 2004
I. garciai Jaume, 1997
Gènere Neoechinophora Huys, 1996
Ordre THERMOSBAENACEA Monod, 1927
N. xoni Jaume, 1997
Família Monodellidae Taramelli, 1954
Gènere Superornatiremis Huys, 1996
Gènere Tethysbaena Wagner, 1994
S. mendai Jaume, 1997
T. scabra (Pretus, 1991)
Ordre MISOPHRIOIDA Gurney, 1933
Ordre DECAPODA Latreille, 1802
Família Speleophriidae Boxshall & Jaume, 2000
Subordre Natantia Boas, 1880
Gènere Speleophria Boxshall & Iliffe, 1986
Família Alpheidae Rafinesque, 1815
S. gymnesica Jaume & Boxshall, 1996
Gènere Bermudacaris Anker & Iliffe, 2000
Gènere Speleophriopsis Jaume & Boxshall, 1996
Bermudacaris sp. nov.
S. balearicus Jaume & Boxshall, 1996
Taula 2: Llistat dels crustacis anquihalins de cavitats Balears (subrat-
Table 2: Check-list of stygobiont anchialine crustaceans from Balearic
llat: taxa endèmics).
caves (endemic taxa underlined).
75

T
A

OLÒGIC
CAVITAT
MUNICIPI
ILLA
ACIÓ
V

INTERÈS
NOMBRE
CORROSIÓ
FREÀTICS
JACIMIENT
ALORACIÓ
GLOBAL
D’ESPÈCIES
SER
AMENACES
POTENCIALS
V
(NECESSIT
MORFOLOGIES
ALEONT
IMPORTÀNCIA
GRAU DE CON-
ESPELEOMÈTRIC
ESPELEOTEMES
ESPELEOTEMES
P
ARQUEOLÒGICA
DE PROTECCIÓ)
Cova de sa Bassa Blanca
Alcúdia
Mallorca
SI
SI
SI
SI
4
2
8
MAXIMA
Font de ses Aiguades
Alcúdia
Mallorca
SI
SI
SI
SI
1
1
ELEVADA
Cova des Bastons
Alcúdia
Mallorca
SI
SI
SI
SI
2
3
ELEVADA
Cova de Son Sant Martí
Alcúdia
Mallorca
SI
SI
5
2
8
ELEVADA
Cova de ses Llàgrimes
Alcúdia
Mallorca
SI
SI
SI
1
8
ELEVADA
C. Sínia Son Toni Amer
Campos
Mallorca
1
NORMAL
Cova de ses Sitjoles
Campos
Mallorca
1
1
NORMAL
Cova de na Barxa
Capdepera
Mallorca
SI
SI
9
2
8
ELEVADA
Cova de na Mitjana
Capdepera
Mallorca
Si
SI
8
2
8
MAXIMA
Cova dets Ases
Felanitx
Mallorca
SI
SI
SI
3
2
3,8
ELEVADA
Cova de sa Sínia
Felanitx
Mallorca
SI
2
1
NORMAL
Cova des Coll
Felanitx
Mallorca
SI
SI
SI
SI
SI
14
3
1,3,4,7
MÀXIMA
C. des Carrer de sa Punta
Felanitx
Mallorca
3
1,2,4,6
NORMAL
Cova de ses Barraques
Felanitx
Mallorca
1
1
NORMAL
Cova de Cala Mitjana
Felanitx
Mallorca
SI
SI
2
7
NORMAL
Cova d’en Bassol
Felanitx
Mallorca
SI
SI
SI
SI
1
3,7
MAXIMA
C. des Pas de Vallgornera
Llucmajor
Mallorca
SI
SI
SI
SI
2
2
3,4,8
MAXIMA
Cova Genovesa
Manacor
Mallorca
SI
SI
SI
SI
SI
SI
12
3
1,3,4,6
MAXIMA
Cova de Can Bordils
Manacor
Mallorca
SI
SI
SI
1
3
6
ELEVADA
Cova des Coloms I
Manacor
Mallorca
SI
SI
SI
SI
5
3
8
ELEVADA
Coves del Drac
Manacor
Mallorca
SI
SI
SI
SI
5
3
5
ELEVADA
Cova Figuera
Manacor
Mallorca
SI
SI
SI
1
1
ELEVADA
Cova de s’Aigo
Manacor
Mallorca
3
2,4
NORMAL
Cova des Fumassos
Manacor
Mallorca
SI
SI
1
1
NORMAL
Cova dets Hams
Manacor
Mallorca
SI
SI
5
3
5
NORMAL
Cova de s’Ònix
Manacor
Mallorca
SI
SI
SI
SI
4
2
2
ELEVADA
Cova des Pou
Manacor
Mallorca
2
1
NORMAL
Es Secret des Moix
Manacor
Mallorca
SI
5
1
NORMAL
Cova de sa Sínia
Manacor
Mallorca
SI
SI
SI
1
2
4
ELEVADA
Cova del Dimoni
Manacor
Mallorca
SI
SI
5
2
8
NORMAL
Avenc des Camp des Pou
Manacor
Mallorca
2
2
7
NORMAL
Cova de Cala Varques ACD
Manacor
Mallorca
SI
SI
SI
11
2
3,6,8
ELEVADA
Cova de Cala Varques B
Manacor
Mallorca
SI
SI
SI
SI
SI
2
2
3,6,8
MAXIMA
Cova de Cala Falcó
Manacor
Mallorca
SI
SI
10
1
8
ELEVADA
Sistema Pirata-Pont-Piqueta
Manacor
Mallorca
SI
SI
SI
SI
SI
SI
10
2
8
MAXIMA
Cova des Serral
Manacor
Mallorca
SI
SI
SI
SI
7
2
4,7
ELEVADA
Cova des Sòtil
Manacor
Mallorca
SI
5
1
NORMAL
Cova de sa Gleda
Manacor
Mallorca
SI
SI
SI
SI
SI
SI
8
2
3,7
MAXIMA
Avenc del Carregador
Pollença
Mallorca
1
NORMAL
Avenc de Cala en Gossalba
Pollença
Mallorca
SI
1
NORMAL
Cova de s’Illot
Sant Llorenç
Mallorca
SI
SI
1
2
8
NORMAL
Cova de s’Abisament
Sant Llorenç
Mallorca
SI
SI
SI
SI
6
2
4
ELEVADA
Cova de sa Torre
Sant Llorenç
Mallorca
1
4
2,4
NORMAL
C. Drac de Cala Santanyí
Santanyí
Mallorca
SI
SI
SI
SI
SI
3
2
1,3,4,8
MAXIMA
Cova des Dracs
Santanyí
Mallorca
SI
SI
SI
SI
SI
3
2
8
MAXIMA
Cova des Burrí
Palma
Cabrera
SI
SI
10
1
ELEVADA
Cova de sa Llumeta
Palma
Cabrera
SI
SI
8
1
ELEVADA
Cova de sa Font
Andratx
Dragonera
SI
4
2
5,7
ELEVADA
Cova de s’Aigo
Ciutadella
Menorca
SI
SI
SI
SI
SI
2
2
4
MAXIMA
Cova de sa Tauleta
Ciutadella
Menorca
SI
2
4
ELEVADA
Cova de na Figuera
Ciutadella
Menorca
SI
2
4,6
NORMAL
C. de ses Figueres
Sant Lluís
Menorca
SI
SI
3
1
ELEVADA
Cova Polida
Es Mercadal
Menorca
SI
2
1
ELEVADA
Avenc de s’Albufereta
Es Mercadal
Menorca
1
8
NORMAL
Cova dets Anglesos
Es Mercadal
Menorca
1
NORMAL
Coves de ses Pedreres
Formentera Formentera
3
4
2
NORMAL
Cova de Can Ferrando
Formentera Formentera
SI
e
1
7
ELEVADA
76

Taula 3: Aspectes destacats de les cavitats amb hàbitats anquihalins:
Table 3. Some remarkable traits of anchialine caves:
Interès espeleomètric (s’han considerat les cavitats amb més
Speleometric interest (those caves more than 300 m in
de 300 m de recorregut).
length).
Grau de conservació (1: no amenaçada. 2: vulnerable, amb
Level of conservation (1: caves not threatened. 2: caves vul-
intens règim de visites, espeleobusseig comercial o situades
nerable, under an intense regime of visits, commercial speleo-
dins urbanitzacions o terrenys urbanitzables. 3: alterada, sot-
diving, or placed within urbanizations or on terrains potentially
mesa a explotació turística, abocaments d’aigües residuals,
urbanizable. 3: altered, show-caves, sewage infiltration, rub-
fems, etc. 4: pràcticament destruïda per pedreres, abocament
bish, etc. 4: practically destroyed by quarrying, dumping of
d’escombreries d’obra, o per construccions).
debris, or affected by buildings).
Amenaces potencials (1: abocaments d’aigües residuals per
Potential threats (1: sewage infiltration, etc. 2: practice of
infiltració de foses sèptiques, etc. 2: Destrucció mecànica per
commercial speleo-diving, which disturbes the permanent stra-
pedreres o rebliment de la cavitat per abocament d’escombra-
tification of the water column and damages the submerged
ries d’obra. 3: pràctica de l’espeleobusseig comercial, amb per-
spelaeothems (stalactites, etc.). 4: location within urban areas,
torbació de l’estratificació de la columna d’aigua i destrucció
with consequent risk of destruction by fuilding foundations, etc.
d’espeleotemes submergits (estalactites, etc.). 4: localització
5: threads derived from touristic use (luminic pollution, use of
dins nuclis urbans amb risc de destrucció per fonamentació, etc.
detergents, alteration of the subterranean atmosphere, ope-
5: explotació turística amb contaminació lumínica, detergents,
ning of emergency exits, etc.). 6: dumping of rubbish, carcas-
alteració de l’atmosfera de la cavitat per apertura de sortides
ses, debris, etc. 7: water pumping for domestic or agriculture
d’emergència, etc. 6: abocament de fems, electrodomèstics,
purposes. 8: uncontrolled or excessive visits.
animals morts, etc. 7:extracció d’aigua amb finalitats domèsti-
ques o agrícoles. 8: freqüentació excessiva i incontrolada).
Diverses cavitats s’utilitzen per a l’extracció de l’ai-
gua, bé amb finalitat agrícola o de jardineria (p.e., cova
de Cala Mitjana), o bé lúdica, tal com l’ompliment de
piscines (p.e., cova de Cala Mitjana; cova des Coll). La
cova de Can Bordils s’empra per estimbar els cadàvers
del bestiar des d’un forat que hi ha al sostre de la cavi-
tat. També n’hi ha d’utilitzades com abocadors de fems
i electrodomèstics (cova Genovesa, cova des Carrer de
sa Punta).
S’ha de remarcar l’efecte nociu d’una activitat
esportiva en expansió a la nostra comunitat, l’escafan-
drisme dins cavitats, que comença a practicar-se mas-
sivament amb finalitats turístico-comercials sense
comptar encara amb una regulació de l’activitat. S’ha de
tenir present la gran pertorbació provocada per les
bombolles en un medi permanentment estratificat, com
són les aigües d’aquest tipus de coves, endemés de la
destrucció física que provoquen en estalactites i altres
formacions subaquàtiques (HUMPHREYS et al., 1999).
El grau de conservació de totes les cavitats amb
hàbitats anquihalins de les Balears s’ha avaluat aplicant
una escala arbitraria de 1 a 4, mentre que les amena-
ces potencials o reals per a la seva conservació es des-
criuen de forma concisa en 8 categories (Taula 3).
COVES AMB HÀBITATS DOLÇA-
QUÍCOLES NO LITORALS

Introducció
Les galeries de drenatge són formes endocàrsti-
ques de conducció, generades per la dissolució i erosió
per part de les aigües d’origen meteòric infiltrades en
els massissos càrstics. Les cavitats, actives hidrològi-
cament, es veuen recorregudes per petits rius subterra-
Figura 3: Troglocyclopina balearica Jaume & Boxshall, 1995, gènere
endèmic i monotípic de copèpode cyclopínid propi de les
nis, almenys en part del trajecte (Foto 2). En general, es
coves del Llevant mallorquí i l’arxipèlag de Cabrera.
tracta de coves constituïdes per galeries rectilínies sub-
horitzontals i poc ramificades. Es troben presents a la
Figure 3: Troglocyclopina balearica Jaume & Boxshall, 1995, an
serra de Tramuntana de Mallorca i a la part central del
endemic, monotypic genus of Cyclopinid copepod from the
Majorcan Levant and the Cabrera archipelago.

Migjorn de Menorca, però són molt escasses en el con-
77

DISPONIBILITAT
CAVITAT
MUNICIPI
ILLA
GEOLOGIA
UTM Lat.
UTM Long.
TOPOGRÀFICA
Font de ses Artigues
Alaró
Mallorca
Mesozoic
4396270
481220
Inèdita
Cova de Randa
Algaida
Mallorca
Miocè
4375475
492775
Sastre, 2000
C. des Torrent de Cúber
Escorca
Mallorca
Mesozoic
4403270
482880
Inèdita
Font de Can Salas
Pollença
Mallorca
Mesozoic
4415400
500620
Encinas, 1994
Cova de la Font
Pollença
Mallorca
Mesozoic
4416080
501640
Encinas, 1994
Avenc de la Font
Pollença
Mallorca
Mesozoic
4416210
501710
Encinas, 1994
Cova de Can Sivella
Pollença
Mallorca
Mesozoic
4415840
501130
Mestre, 1980
Font d’en Vicenç
Pollença
Mallorca
Mesozoic
4416750
502340
Encinas, 1994
Font de l’Algaret
Pollença
Mallorca
Mesozoic
4416270
500160
GNM, 1973
Cova de les Rodes
Pollença
Mallorca
Mesozoic
4419100
504400
Gracia, 1972
Avenc de na Borrassa
Pollença
Mallorca
Mesozoic
4413950
498800
Encinas, 1994
Cova dets Estudiants
Sóller
Mallorca
Mesozoic
4401140
475430
Romero, 1975
Font des Verger
Sóller
Mallorca
Mesozoic
4402160
479480
Ripoll & Roca, 1974
Font des Patró Lau
Sóller
Mallorca
Mesozoic
4402170
478010
Trias, 1998
Font de sa Vall
Es Migjorn Gran
Menorca
Miocè
4419740
590050
Mir, 1979
Cova d’en Curt
Ferreries
Menorca
Miocè
4424980
584090
Trias & Ginés, 1989
Taula 4: Cavitats amb hàbitats dolçaquícoles.
Table 4: Caves harbouring freshwater habitats.
junt de les illes, encara que compten amb importants
representants com ara la cova dets Estudiants i la font
des Verger a Mallorca o la font de sa Vall i la cova d’en
Curt a Menorca. Tot seguit proporcionam informació de
primera mà sobre aquestes cavitats i la seva fauna, en
concret: 1) un cens de les coves actives amb hàbitats
dolceaqüícoles existents a les illes Balears; 2) un inven-
tari de les espècies de crustacis estrictament subterrà-
nies, el grup animal preponderant a les seves aigües; 3)
una avaluació de l’estat en què es troben i possibles
amenaces per a la conservació d’aquests ambients i 4)
alguns aspectes destacats d’aquestes cavitats.
Inventari de cavitats amb hàbi-
tats dolçaquícoles no litorals

Coneixem 16 cavitats importants amb hàbitats dol-
çaquícoles no litorals a la Comunitat de les Illes Bale-
ars. A les taules 4 i 5 presentam informació concisa
referent a cada una d’elles (nom, localitat, illa, coorde-
nades UTM, així com referència bibliogràfica on es pot
consultar l’aixecament topogràfic, si n’hi ha). Totes
aquestes cavitats són de naturalesa càrstica, i les
dimensions oscil·len entre els més de 3000 m de la font
de sa Vall (Menorca) o els 1100 m de recorregut de la
cova de les Rodes, a Mallorca, per esmentar les més
llargues, a coves a les quals la importància espeleomè-
Figura 4: Metacirolana ponsi Jaume & Garcia, 1992, isòpode cirolànid
trica és escassa (p.e., avenc de la Font). No s’han con-
cavernícola conegut únicament d’una cavitat a l’illa de Cabrera.
siderat les cavitats amb embassaments d’aigua, ni amb
presència de gurs, ni fonts amb poc recorregut, ja que
Figure 4: Metacirolana ponsi Jaume & Garcia, 1992, a cave-dwelling
cirolanid isopod known only from a cave on Cabrera.
la llista s’ ampliaria considerablement.
78

T
A

CAVITAT
MUNICIPI
ILLA
ACIÓ
V

INTERÈS
NOMBRE
SER
ALORACIÓ
GLOBAL
AMENACES
MORFOLOGIES
D’ESPÈCIES
POTENCIALS
V
(NECESSIT
GRAU DE CON-
ESPELEOMÈTRIC
ESPELEOTEMES
CORROSIÓ/EROSIÓ
DE PROTECCIÓ)
Font de ses Artigues
Alaró
Mallorca
SI
1
7
ELEVADA
Cova de Randa
Algaida
Mallorca
SI
SI
SI
2,3
1,4,7
ELEVADA
Cova des Torrent de Cúber
Escorca
Mallorca
SI
SI
SI
1
8
ELEVADA
Font de Can Sales
Pollença
Mallorca
SI
2
7
ELEVADA
Cova de la Font
Pollença
Mallorca
2
7
ELEVADA
Avenc de la Font
Pollença
Mallorca
2
7
ELEVADA
Cova de Can Sivella
Pollença
Mallorca
SI
3
2
1,7
ELEVADA
Font d’en Vicenç
Pollença
Mallorca
2
ELEVADA
Font de l’Algaret
Pollença
Mallorca
SI
SI
SI
1
7
MAXIMA
Cova de les Rodes
Pollença
Mallorca
SI
Si
SI
7
2
1,2,4,8
MAXIMA
Avenc de na Borrassa
Pollença
Mallorca
SI
SI
2
1,6,7
ELEVADA
Cova dets Estudiants
Sóller
Mallorca
SI
SI
SI
2
2
3,7,8
MAXIMA
Font des Patró Lau
Sóller
Mallorca
SI
SI
1
7
ELEVADA
Font des Verger
Sóller
Mallorca
SI
1
1
3,7
MAXIMA
Font de sa Vall
Es Migjorn Menorca
SI
SI
SI
1
1
MÀXIMA
Cova d’en Curt
Ferreries
Menorca
SI
SI
SI
3
1
MAXIMA
Taula 5: Aspectes destacats de les cavitats amb hàbitats dolçaquícoles
Table 5: Some remarkable features of caves harbouring freshwater
(veure Taula 3 per la codificació).
habitats (see Table 3 for coding).
Foto 2: Cova de Randa, hàbitat dolçaquícola subterrani del terme d’Al-
Photo 2: Cova de Randa, subterranean freshwater habitat at Algaida
gaida (Foto: G. Santandreu).
council (Photo: G. Santandreu).
79

Figura 5: Psammogammarus burri Jaume & Garcia, 1992, amfípode
Figura 5: Psammogammarus burri Jaume & Garcia, 1992, a melitid
melítid de la cova des Burrí, a Cabrera.
amphipod from Cova des Burrí (Cabrera).
Inventari del poblament animal
coves són emprades per abastir-se d’aigua, bé directa-
ment de la cavitat, o bé una vegada han sortit a l’exte-
(espècies estrictament subterrà-
rior, per a ús agrícola, de jardineria o bé urbà.
nies)
Algunes de les coves es troben amenaçades per
les urbanitzacions i el vessament d’aigües fecals, entre
altres possibles agressions. Els abocaments es realit-
L’interès faunístic de totes aquestes cavitats és molt
zen en ocasions directament a les sales inundades d’al-
important. S’hi han registrat un total de 10 espècies de
gunes cavernes, com és el cas de la cova de Randa,
crustacis aquàtics estigobionts (això és, habitants exclu-
situada sota el poble del mateix nom. Paradoxalment
sius de les aigües subterrànies). El llistat detallat de
s’extreia l’aigua per al seu ús fins a l’aparició de proble-
totes les espècies trobades es presenta a la taula 6. Cal
mes de contaminació greus.
destacar que 4 d’elles són endemismes exclusius d’a-
El grau de conservació de les cavitats s’ha avaluat
questes cavitats de les Balears. De la mateixa manera el
aplicant-hi una escala arbitrària de 1 a 4, mentre que les
gènere Balearonethes és també endèmic únicament de
amenaces potencials o reals per a la seva conservació
dues coves. La riquesa en espècies de les cavitats és
es descriuen de forma breu en 8 categories (Taula 5).
variable (entre 0 i 7), amb el rècord establert a la locali-
tat mallorquina de la cova de les Rodes amb 7 espècies
(Taula 5). S’ha de destacar que algunes d’elles encara
no s’han prospectat faunísticament, per la qual cosa fal-
Conclusions
ten dades per a completar l’estudi carcinològic.
De les 73 cavitats que apareixen citades a les tau-
les, almenys 17 d’elles mereixen, per la combinació de
Avaluació de l’estat de conser-
valoracions i amenaces, la categoria de Monument
Natural o altra figura equivalent. Algunes d’elles són
vació de les cavitats
úniques, en alguns aspectes, a nivell europeu o estatal.
Altres són singulars a nivell de comunitat autònoma.
D’elles 11 són hàbitats anquihalins (10 a Mallorca i 1 a
Algunes de les espècies estigobionts trobades
Menorca) i 6 cavitats amb hàbitats dolçaqüícoles (4 per-
semblen estar restringides a una cova o sistema caver-
tanyen a Mallorca i 2 a Menorca). De la resta de cavi-
nícola. Això les fa extremadament vulnerables a qual-
tats, tant les d’elevat interès com les classificades d’in-
sevol influència antròpica. La pràctica totalitat de les
terès “normal”, almenys s’hauria d’evitar la destrucció.
80

Classe MAXILLOPODA Dahl, 1956
Subclasse COPEPODA H. Milne Edwards, 1830

Ordre CYCLOPOIDA Burmeister, 1834
Família Cyclopidae Dana, 1853
Gènere Diacyclops Kiefer, 1927
Diacyclops clandestinus (Kiefer, 1936)
Ordre HARPACTICOIDA G.O. Sars, 1903
Família Ameiridae Monard, 1927
Gènere Nitocrella Chappuis, 1923
N. stammeri Chappuis, 1938
Classe MALACOSTRACA Latreille, 1806
Ordre BATHYNELLACEA Chappuis, 1915
Família Parabathynellidae Noodt, 1964
Gènere Paraiberobathynella Camacho & Serban, 1998
P. fagei (Delamare & Angelier, 1950)
Ordre AMPHIPODA Latreille, 1816
Subordre Gammaridea Dana, 1852
Família Melitidae Bousfield, 1977
Gènere Pseudoniphargus Chevreux, 1901
Pseudoniphargus n.sp.
Família Metacrangonyctidae Boutin & Messouli, 1988
Gènere Metacrangonyx Chevreux, 1909
M. longipes Chevreux, 1909
Família Salentinellidae Bousfield, 1977
Gènere Salentinella Ruffo, 1947
S. angelieri Ruffo & Delamare-Deboutteville, 1952
Ordre ISOPODA Latreille, 1817
Subordre Asellota Latreille, 1803
Família Microparasellidae Karaman, 1933
Gènere Microcharon Karaman, 1933
Microcharon sp. 1
Microcharon sp. 2
Subordre Cymothoida Wägele, 1989
Família Cirolanidae Dana, 1852
Gènere Typhlocirolana Racovitza, 1905
Figura 6: Paramisophria mediterranea Jaume, Cartes & Boxshall,
T. moraguesi Racovitza, 1905
2000, copèpode calanoid depredador de la cova de na Mitja-
Subordre Oniscidea Latreille, 1829
na, a Capdepera.
Família Trichoniscidae G.O. Sars, 1899
Gènere Balearonethes Dalens, 1977
Figura 6: Paramisophria mediterranea Jaume, Cartes & Boxshall,
2000, a predatory calanoid copepod from Cova de na Mitjana
B. sesrodesanus Dalens, 1977
(Capdepera).
Taula 6: Llistat dels crustacis dolçaquícoles de cavitats Balears
(subratllat: taxa endèmics).
Agraïments
Table 6: Check-list of stygobiont freshwater crustaceans of Balearic
caves (endemic taxa underlined).
Alguns dels estudis faunístics de les cavitats s’han
pogut dur a terme al llarg d’aquests anys gràcies a que
han estat parcialment finançats per l’Obra Social i Cul-
Bibliografia
tural de la Caixa d’Estalvis de les Balears, “Sa Nostra”,
dins els Projectes de Conservació de la Biodiversitat
ANDREWS, J.N.; GINÉS, A.; PONS-MOYÀ, J.; SMART, P.L. & TRIAS,
2001, 2003 i 2006.
M. (1989): Noves dades sobre el jaciment paleontològic de la
Cova de na Barxa (Capdepera, Mallorca). Endins, 14/15: 17-26.
A Joaquím Ginés, per les seves suggerències i
ENCINAS, J.A. (1994): 501 grutas del término de Pollensa (Mallorca).
revisió crítica de l’article.
Editorial Punt Gràfic. 609 pp. Pollença.
A Alfredo Barón, cap del Servei d’Estudis i Planifica-
FORNÓS, J. J.; PRETUS, J. Ll. & TRIAS, M. (1989): La Cova de sa
Gleda (Manacor), aspectes geològics i biològics. Endins, 14/15:
ció de la Direcció General de Recursos Hídrics. Ell ha
53-59.
estat el veritable artífex d’aquest document, ja que ens ho
GINÉS, A. (1982): Bioespeleología del karst mallorquín, datos ecológi-
va encomanar per presentar un decret de protecció d’a-
cos preliminares. Tesi de Llicenciatura. Departamento de Ecolo-
gía, Universidad de Palma de Mallorca. 219 pàgs. Inèdit.
quests hàbitats subterranis parcialment o total inundats.
81

GINÉS, A. (2002): La fauna anquihalina de las Baleares un siglo des-
GRÀCIA, J. (1972): Contribuyendo al estudio del karst del valle de
pués del descubrimiento de Typhlocirolana moraguesi Racovitza,
Sant Vicenç de Pollença (Mallorca). Situación geográfica y geoló-
1905 / La fauna anquihalina de les Illes Balears un segle després
gica. Rasgos geomorfológicos. Geo y Bio Karst, 31: 12-14.
del descobriment de Typhlocirolana moraguesi Racovitza, 1905.
HUMPHREYS, W.; POOLE, A.; EBERHARD, S.M. & WARREN, D.
Boletín SEDECK, 3: 124-127.
(1999): Effects of research diving on the physico-chemical profile
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1974): Consideraciones sobre los mecanismos
of Bundera Sinkhole, an anchialine remiped habitat at Cape
de fosilización de la “Cova de Sa Bassa Blanca” y su paralelismo
Range, Western Australia. Journal of the Royal Society of Western
con las formaciones marinas del Cuaternario. Boll. Soc. Hist. Nat.
Australia, 82: 99-108.
Baleares, 19: 11-28.
MALUQUER, J. (1952): Sobre la cueva de “na Figuera” en Parella
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1977): Datos bioespeleológicos obtenidos en
(Menorca). Archivo de Prehistoria Levantina, 3: 195-199.
las aguas cársticas de la isla de Mallorca. 6è Simposium d’Espe-
MASCARÓ, J. (1968): Prehistoria de las Baleares. Palma de Mallorca.
leologia. Escola Catalana d’Espeleologia – S.I.S. del C. E. de
827 pp.
Terrassa. 81-95. Terrassa, Barcelona.
MERINO, A.(2006): La Cova des Pas de Vallgornera: 23 kilómetros de
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las coves del Drac (Manacor, Mallorca).
desarrollo topografiado (Llucmajor, Mallorca). Endins, 30: 29-48.
Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17/18: 5-20.
MESTRE, G. (1980): La incógnita del mundo subterráneo mallorquín.
GINÉS, A.; GINÉS, J. & PONS-MOYÀ, J. (1975): Nuevas aportaciones
Antigua Imprenta Soler. 101 pàgs. Palma de Mallorca.
al conocimiento morfológico y cronológico de las cavernas coste-
MIR, F. (1979): Noves aportacions al coneixement de les coves de
ras mallorquinas. Speleon (Monografía 1): 49-56.
Menorca. Endins, 5-6: 19-28. Palma de Mallorca.
GINÉS, J. (1995): Les coves turístiques de Mallorca. Endins, 20: 191-204.
MONTORIOL, J. & ASSENS, J. (1957): Estudio geomorfológico e hidro-
GINÉS, J. (2000): El Karst litoral en el Levante de Malloca: una aproxi-
geológico del karst de la península de s’Albufereta (Fornells,
mación al conocimiento de su morfogénesis y cronología. Tesis
Menorca). Rassegna Speleologica Italiana, 9: 3-48.
Doctoral Universitat de les Illes Balears.
PRETUS, J.L. (1981): Nota preliminar a l’estudi de la distribució del
GRUP NORD DE MALLORCA (1973): Observaciones sobre la Font de
gènere Typhlocirolana Racovitza (Crustacea, Isopoda). Primera
l’Algaret (Pollensa, Baleares). III Simposium Espeleología. Escola
cita a Menorca. Endins, 8: 21-24.
Catalana d’Espeleologia - Agrupació Científico Excursionista de
RACOVITZA, E. G. (1905): Typhlocirolana moraguesi n.g., n. sp. Isopo-
Mataró. 92-99. Mataró, Barcelona.
de aquaticus cavernicole des Grottes du Drach (Baléares). Bulle-
GRÀCIA, F. & CLAMOR, B. (2001): La Cova de sa Gleda. Subterránea,
tin Société Zoologique de France, 30 (4): 72-80. París.
16: 24-34. Madrid.
RIPOLL, F. & ROCA, L. (1974): Algunas observaciones sobre sa Font
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GRACIA, P.; MERINO, A.; VEGA, P. &
des Verger y su funcionamiento hidrológico. Endins, 1: 21-24.
MULET, G. (2001): Notícia preliminar del jaciment arqueològic de
ROMERO, M. (1975): Noticia de la Cova dets Estudiants (Sóller, Mallor-
la Font de ses Aiguades (Alcúdia, Mallorca). Endins, 24: 59-73.
ca). Endins, 2: 35-37.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GUAL, M.A.; WATKINSON, P. & DOT, M.A.
SASTRE, M. (2000): Molins aiguaders i espais irrigats d’Algaida. Hort
(2003a): Les coves de Cala Anguila (Manacor, Mallorca). I: Descrip-
de Son Gener, font de Randa i aqüífer subterrani. Es Saig,
ció de les cavitats i història de les exploracions. Endins, 25: 23-42.
235/236: 8-16.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; WATKINSON, P.; DOT, M.A.& LANDRETH,
SKET, B. (1986): Ecology of the mixohaline hypogean fauna along the
R. (2003b): La cova de les Llàgrimes (Alcudia, Mallorca). Endins,
Yugoslav coasts. Stygologia, 2 (4): 317-338.
25: 131-140.
SUÁREZ, M. (1993): Aportació al coneixement espeleològic del cap des
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & LAVERGNE, J. J. (2000): Les coves de
Pinar a Alcúdia (Mallorca). Endins, 19: 25-28.
cala Varques (Manacor, Mallorca). Endins, 23: 41-57.
TRIAS, M. (1981): Notícia preliminar del jaciment islàmic de la cova dets
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & WATKINSON, P. (1998a): La cova d’en
Amagatalls. Endins, 8: 59-74.
Passol i altres cavitats litorals situades entre cala sa Nau i cala
TRIAS, M. (1982): Noves dades sobre les cavernes pitïuses. Endins, 9:
Mitjana (Felanitx, Mallorca). Endins, 22: 5-18.
15-27.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & WATKINSON, P. (1998b): La cova des Drac
TRIAS, M. (1986): Contribució al catàleg espeleològic de Formentera.
de Cala Santanyí (Santanyí, Mallorca). Endins, 22: 55-66.
Endins, 12: 25-29.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; JAUME, D.; FORNÓS, J. J.; URIZ, M. J.;
TRIAS, M. (1992): Noves dades sobre la cova des Coloms 1 (Manacor,
MARTÍN, D.; GIL, J.; GRACIA, P.; FEBRER, M. & PONS, G.
Mallorca). Endins, 17/18: 21-23.
(2005): La Cova des Coll (Felanitx, Mallorca): Espeleogènesi, geo-
TRIAS, M. (1993): Catàleg espeleològic. In: J.A. ALCOVER; E.
morfologia, hidrologia, sedimentologia, fauna i conservació.
BALLESTEROS & J.J. FORNÓS (eds), Història Natural de l’Arxi-
Endins, 27: 141-186.
pèlag de Cabrera: 131-152. Palma de Mallorca: Ed. Moll - CSIC.
GRÀCIA, F., JAUME, D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J. J.; BOVER, P.; CLA-
TRIAS, M. (1995): Arqueologia de les cavernes de Mallorca. Endins, 20:
MOR, B. & VADELL, M. (2003): Les coves de Cala Anguila (Mana-
171-190.
cor, Mallorca). II: La cova Genovesa o cova d’en Bessó. Espeleo-
TRIAS, M. (1998): La Font des Patró Lau (Sóller, Mallorca). Endins, 22:
gènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentologia, fauna, paleon-
51-54.
tologia, arqueologia i conservació. Endins, 25: 43-86.
TRIAS, M. (2004): El paisatge subterrani meridional de Menorca. In: J.J.
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. & LAN-
FORNÓS; A. OBRADOR & V.M. ROSSELLÓ (eds), Història Natu-
DRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions-Porto-
ral del Migjorn de Menorca. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 11: 275-
colom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
290.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J. J.; JAUME, D. & FEBRER, M.
TRIAS, M. & GINÉS, J. (1989): Algunes noves cavitats de l’Illa de
(2006): El sistema Pirata-Pont-Piqueta (Manacor, Mallorca): Geo-
Menorca. Endins,14/15: 5-16.
morfologia, espeleogènesi, hidrologia, sedimentologia i fauna.
TRIAS, M. & MIR, F. (1977): Les coves de la zona de Can Frasquet –
Endins, 29: 25-64.
Cala Varques. Endins, 4: 21-42.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; JAUME, D.; FEBRER, M. & VICENS, D.
VIVES, S. (1973): Manacor 71. S.I.S., 3: 4-12.
(2006): La cova de s’Abisament (Sant Llorenç des Cardassar,
Mallorca). Endins, 30: 101-108.
82