Les cavitats de la serra de na Burguesa : zona 8 : mineria al voltant des coll des Vent : Palma, Mallorca
ENDINS, núm. 29. 2006. Mallorca
LES CAVITATS DE LA SERRA DE NA BURGUESA. ZONA 8:
MINERIA AL VOLTANT DES COLL DES VENT (Palma, Mallorca)
1
per Antelm GINARD 1, 3, Damià CRESPÍ 2, 4, Damià VICENS 2, 3, Mateu VADELL 1, Miquel Àngel BARCELÓ i Pere BOVER 1, 3, 4, 5
Resum
Es presenta la descripció i topografia de 6 cavitats del NE de la serra de na Bur-
guesa i dues galeries artificials realitzades per a l’extracció de guix. Quatre de les
coves descrites en aquests treballs també presenten excavacions (galeries, trin-
xeres i pous verticals) realitzats amb la finalitat de treure guix. Les mineralitzacions
de guix es manifesten de forma més notable en la cova des Coals, en forma de
grans blocs formats pel col·lapse d’una antiga formació càrstica, i en la cova des
Cavall, on es veuen espeleotemes formats pel guix. També es citen les espècies de
la fauna troglòfila i la flora de pteridòfits trobats a les entrades de les cavitats.
Resumen
Se presenta la descripción y topografía de 6 cavidades de la zona nororiental
de la Serra de na Burguesa y dos galerías artificiales realizadas para la extracción
de yeso. Cuatro de las cuevas descritas en este trabajo también muestran las labo-
res realizadas para la obtención del yeso (galerías, trincheras y pozos verticales).
Pueden observarse notables mineralizaciones de yeso en la Cova des Coals, en
forma de grandes bloques formados por el colapso de una antigua cueva, y en la
Cova des Cavall, donde destacan los espeleotemas de yeso. También se citan las
especies de la fauna troglófila y la flora de pteridófitos halladas en las entradas de
las cavidades.
Abstract
We present the description and topographic survey of 6 caves in the north-east-
ern part of the Serra de na Burguesa, and two artificial galleries made for gypsum
mining. Four caves described also have mining works for gypsum extraction (gal-
leries, trenches and pits). Gypsum ores are mainly seen in the Cova des Coals,
when these are located as great boulders done for collapse of ancient karstic gal-
leries, and the Cova des Cavall, when these are located as gypsum speleothems.
We also enumerate the troglophile fauna and pteridophita flora observed in the cave
entrances.
Introducció
L’Equip Mallorquí d’Espeleologia (EME) va ser el
mig segle després de ser realitzades, varen ser publi-
primer grup espeleològic que es va interessar per la
cades per VICENS i PLA (2001b) en un treball històric
serra de na Burguesa. Iniciaren un estudi sistemàtic
referent a aquest grup pioner de l’espeleologia mallor-
que es va centrar en el sector est de la serra, als vol-
quina. Amb posterioritat més grups es varen interessar
tants de la Vileta, en el terme de Palma (VICENS i PLA,
per la serra, un breu resum de les seves aportacions es
2001a; VICENS et al., 2001). Les topografies, gairebé
poden trobar a VICENS et al. (2001).
Anys després de la primera catalogació sistemàtica
de la serra, Miquel Àngel Barceló segueix la tasca a
s’Hostalet en el terme de Calvià (BARCELÓ, 1992).
1
Grup Espeleològic EST. Palma.
L’estudi s’ha continuat per un equip d’espeleòlegs que
2
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma.
3
Societat d’Història Natural de les Balears. C/ Margalida Xirgú, 16
ha centrat el seu estudi a la serra (GRÀCIA et al., 1997;
baixos. Palma.
BARCELÓ et al., 1998; VICENS et al., 2000; CRESPÍ et
4
Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN). Ctra. Palma-Port de
al., 2001; BARCELÓ et al., 2003; BOVER et al., 2004 i
Sóller, km 30,5. E-07100. Sóller.
5
Mammalogy Department. American Museum of Natural History.
VICENS et al., 2005) i també per un altre equip (DOT i
Central Park West at 79th Street. New York, NY 10024 (USA).
SANCHEZ, 2004).
99

El vessant SE de la serra de Son Camps i de Son
1962), encara que també es descriuen algunes cavitats
Marill es caracteritza perquè va tenir una cova turística
localitzades als vessants SE de la serra de Son Camps
(les coves del Pilar) i per la mineria del guix.
i de Son Marill que no foren publicades en treballs ante-
Les úniques referències que hem trobat referent al
riors (Figura 1). El sector d’estudi està situat a la porció
usos de les coves del Pilar venen donades per CAÑI-
NE de la serra de na Burguesa. Les cavitats i mines pre-
GUERAL (1949) i FÀBREGUES (1966). Així mateix, les
sentades en aquest treball es troben localitzades al NO
poques cites històriques referent a la mineria de la zona
dels nuclis urbans de Son Rapinya i de la Vileta, en el
ve donat per HABSBURGO-LORENA (1897) i DARDER
terme municipal de Palma.
(1914). Recentment, BOVER et al. (2004) i VICENS et
al
. (2005) descriuen les mines de guix de la zona.
Des del punt de vista biològic, aquesta zona de la
serra presenta una interessant fauna troglòfila i troglò-
Situació geològica
bia (com la Campodea majorica interjecta i el centpeus
Lithobius vivesi) (VADELL et al., 2005) i s’ha descobert
una espècie nova per a la ciència, Entomobrya vadelli a
Tal com ja s’ha comentat en treballs anteriors, la
les coves del Pilar (JORDANA et al., 2005). En els
serra de na Burguesa es correspon amb dues alinea-
darrers anys s’ha començat també a inventariar de
cions muntanyoses de direcció NE-SO que culminen
forma sistemàtica la flora de pteridòfits de les entrades
amb el puig Gros de Bendinat en el S i amb el puig des
de les cavitats (BOVER et al., 2004). Encara que en la
Cans en el N. Des del punt de vista geològic cadascu-
serra de na Burguesa els pteridòfits no siguin tan abun-
na de les dues alineacions de muntanyes correspon a
dants com en altres indrets de la serra de Tramuntana
un plec d’inflexió de falla, més o menys complex, ver-
si convé destacar la presència d’espècies poc freqüents
gent al NO, però la septentrional desplaçada 1,5 km
com la llengua de cero (Asplenium scolopendrium) que
més al NO que la meridional (GELABERT, 1998). En la
es troba en abundància en el clot des Cero (GINÉS i
zona d’estudi del present treball ens trobam en el bloc
GINÈS, 1992).
septentrional de la serra de na Burguesa.
Des del començament s’han investigat les restes
L’orientació general dels plecs anticlinals i sinclinals
fòssils trobades a les cavitats de la nostra zona d’estu-
lligats a l’estructura de na Burguesa és NE-SO, perpen-
di. Cal destacar la trobada d’un fragment de crani de
dicular al sentit del transport tectònic (GELABERT,
Myotragus aff. batei amb les banyes mastegades a
1998). Hi ha falles normals que es produïren posterior-
l’avenc Socarrat (CRESPÍ et al., 2001).
ment a la formació dels encavalcaments. Les direccions
d’aquestes solen ser NE-SO i NO-SE (ITGE, 1991).
La majoria de cavitats de la serra de na Burguesa
es troben en materials del Lias inferior (ITGE, 1991).
Aquesta és una unitat massiva formada per dolomies
sovint bretxades (FORNÓS i GELABERT, 1995). Algu-
nes cavitats, sobretot en el sector més septentrional, es
desenvolupen en materials del Retià (Triàsic superior).
Aquests estan formades per dolomies, carnioles i algu-
nes intercalacions margoses (FORNÓS i GELABERT,
1995). En les zones profundes de certes cavitats es tro-
ben els guixos del Keuper (Triàsic superior), que en la
nostra zona estan formats per guixos sacaroides amb
una laminació poc visible (VICENS et al., 2005). Sovint,
Figura 1: Mapa de la zona amb la situació de les cavitats: 1) galeria de
en les parets de les cavitats es troben bretxes quater-
sa Trinxera, 2) cova Nova, 3) clot de sa Paret, 4) cova de
nàries. Aquests materials poden presentar dues fàcies
s’Espaseta, 5) cova des Cavall, 6) mina des Camí, 7) clot de
ses Falgueres, 8) cova des Coals.
que tenen un diferent significat geològic; 1) bretxes de
col·lapse, formades per clastes angulosos de dolomies
Figure 1: Location map of the caves.
del Lias, del Retià i, ocasionalment, guixos del Keuper,
sense o amb poca matriu llimosa de coloració blanqui-
nosa i ciment format per grans cristalls de calcita; 2)
bretxes de reompliment de cavitats, formats per clastes
Situació geogràfica
de litologies diverses, subangulosos, amb una matriu lli-
mosa vermellosa on, de vegades, s’hi troben fòssils de
vertebrats i mol·luscs terrestres, el ciment no es pot
L’objectiu de les nostres recerques espeleològiques
apreciar a simple vista.
s’ha centrat en la serra de na Burguesa, aquesta és una
Les coves i mines que hi ha al voltant del coll des
alineació muntanyosa situada al SO de la serra de Tra-
Vent es troben en bretxes dolomítiques del Lias. En les
muntana de Mallorca, amb direcció predominant NE-
mines situades més a prop del nucli urbà de la Vileta se
SO, i amb alçades que arriben a assolir els 503 m (puig
situen en bretxes quaternàries de col·lapse o de reom-
Gros de Bendinat).
pliment de cavitats que es formaren sobre materials del
El present treball se centra en la zona al voltant del
Lias i del Retià. Els pocs afloraments de la roca subja-
coll des Vent, entre la serra de Son Marill i el puig des
cent en la zona ens mostren dolomies del Retià
Garrover (toponímia segons MASCARÓ-PASARIUS,
(BOVER et al., 2004).
100

Descripció geològica
d’aflorament en la galeria d’extracció de guix de la mina
Inferior
del clot de ses Falgueres. Per sobre tenim les
bretxes quaternàries, molt heterogènies i formades per
A la vall que hi ha al SE de la serra de Son Marill,
clastes de diverses litologies. També en algun punt es
les mines i pedreres estan emplaçades majoritàriament
poden veure materials més estratificats. Aquests darrers
dins bretxes del Quaternari. Aquestes bretxes desorga-
corresponen més aviat a materials de reompliments
nitzades es formen pel col·lapse d’antigues cavitats o bé
d’antigues cavitats, que han sofert una història sedi-
pel reompliment de sistemes càrstics. En alguns indrets
mentària més complexa (BOVER et al., 2004).
a la base apareix un substrat format per dolomies del
El Lias és el material predominant en els aflora-
Retià, que presenten una estratificació en capes de pocs
ments rocallosos. En la zona d’estudi està format per
decímetres de potència, cabussant cap al NE i es troben
dolomies molt bretxificades, que a causa de la seva
molt afectades pel diaclasat. En la nostra zona d’estudi
manca d’estructura sovint es poden confondre amb les
es pot veure un exemple bastant clar d’aquest tipus
dolomies del Retià.
Foto 1: Espeleotemes de guix
amb hàbit acicular a la
sala Inferior de la cova
des Cavall (M. Vadell).
Photo 1: Gypsum speleothems
with acicular habitus
located in the Sala Inferi-
or of Cova des Cavall
(M. Vadell).

Foto 2: Espeleotemes de guix
amb hàbit equidimen-
sional a la sala Inferior
de la cova des Cavall (D.
Crespí).
Photo 2: Gypsum speleothems
with equidimensinal ha-
bitus in the Sala Inferior
of Cova des Cavall (D.
Crespí).

101

Foto 3: Espeleotemes epiaquà-
tics que corresponen a
un antic nivell d’aigua del
gur de la sala dels Pa-
leonivells, a la cova des
Cavall (M. Vadell).
Photo 3: Epiaquatic speleothems
generated in a dried rim-
stone dam in the Sala
dels Paleonivells of
Cova des Cavall (M.
Vadell).

El guix, objectiu de les explotacions, es troba lligat
MONTORIOL (1963) en què atribueix la formació de
a cinc tipus d’emplaçaments: 1) guixos massius saca-
coves en la serra de na Burguesa a processos de cir-
roides, clarament sedimentaris i que corresponen a
culació de les aigües.
materials del Triàsic superior. Aquests materials no aflo-
En treballs anteriors ja hem discutit com són d’im-
ren, només es troben a l’interior d’algunes coves o
portants els fenòmens de col·lapse en la formació de
mines; 2) en forma de blocs dins les bretxes; 3) com a
cavitats en la serra de na Burguesa (BARCELÓ, 1992;
ciment o omplint buits entre els clastes de bretxes qua-
GRÀCIA et al., 1997; BARCELÓ et al., 1998; VICENS et
ternàries, en aquest cas es troba freqüentment associat
al., 2000; CRESPÍ et al., 2001; BARCELÓ et al., 2003;
a la matriu llimosa; 4) omplint fractures de les dolomies
VICENS et al., 2005). De fet les nostres cavitats s’en-
subjacents, aquest darrer emplaçament només s’ha vist
globarien en la tipologia de cambres de col·lapse
en una ocasió (VICENS et al., 2005); 5) com a espele-
(collapse chambers) descrites per GINÉS (2000a), que
otemes formats per la dissolució i reprecipitació dels
en la bibliografia més antiga apareixen anomenades
guixos dins de buits, aquest darrer tipus s’ha observat
coves clàstiques o megaclàstiques (GINÉS, 1995b;
per primera vegada en la realització d’aquest treball i
BARCELÓ, 1992). En alguns casos els fenòmens de
s’afegeix als quatre tipus d’emplaçament que ja havíem
col·lapse se superposen uns als altres formant cavitats
observat en treballs anteriors (BOVER et al., 2004;
de plantes molt complexes, aquest és el cas de la covo-
VICENS et al., 2005).
ta des Puig Gros de Bendinat (VICENS et al., 2000) de
Referent a la formació dels guixos de la zona de la
la cova des Coloms (BARCELÓ et al., 2003) i de les
Vileta, que no es troben en la disposició original es for-
coves del Pilar (VICENS et al., 2005).
marien per la dissolució dels materials originals, que
Per a la formació d’aquestes cambres de col·lapse
deixaria blocs de guix mesclats amb altres blocs de
és necessari que es formin buits per la dissolució de la
dolomies, i per la reprecipitació dels guixos. En treballs
roca. Tenim evidències de dissolució de la roca carbo-
anteriors discutim de forma més extensa la gènesi dels
natada en l’avenc-cova de na Picacento, que presenta
diferents jaciments de guixos (BOVER et al., 2004).
morfologies semblants a les de conducció (BARCELÓ,
1992). Algunes altres coves de la serra de na Burguesa
presenten morfologies menors de dissolució que en
alguns casos podria estar relacionada amb processos
Espeleogènesi
subedàfics: cova de s’Agre d’en Massip (CRESPÍ et al.,
2001), rampa de ses Columnes de les coves del Pilar
i cova dets Escolapis (VICENS et al., 2005). En el cas
El primer en tractar el tema de l’espelogènesi a la
de la cova de ses Caderneres s’han vist morfologies de
nostra zona d’estudi fou CAÑIGUERAL (1949), diu que
dissolució (cúpules de dissolució i un pont de roca) que
les coves de la serra de na Burguesa, que acompanyen
s’haurien d’haver produït a una major profunditat, ja que
els jaciments de guix, són el resultat de la dissolució
la cova (actualment amenaçada pel reompliment de la
d’aquests i posa com a exemple les coves del Pilar, les
pedrera amb enderrocs) es troba al mig de la paret del
de Gènova i Calvià. Posteriorment tenim el treball de
tall d’una pedrera (CRESPÍ et al., 2001).
102

Foto 4: Espeleotema pavimentari
amb morfologia còncava,
que representa l’etapa
inicial del creixement
d’una estalagmita en un
punt de goteig intens, a la
sala dels Paleonivells de
la cova des Cavall (M. À.
Barceló).
Photo 4: Floor speleothem with
concave shape. It is
formed as the fist stage
of stalagmite growing
with strong dipping. Situ-
ated in the Sala dels
Paleonivells of Cova des
Cavall (M.À. Barceló).

En altres casos, la dissolució que ha format el buit
espeleotemes de guix en quatre cavitats: cova de Cala
de la cavitat s’ha produït en els guixos triàsics subja-
Falcó, cova de sa Guitarreta, cova des Drac des Rafal
cents. S’han pogut observar clarament morfologies de
des Porcs i cova de ses Rates Pinyades. En dues d’a-
dissolució en guixos en les mines que es troben sota la
questes (cova de sa Guitarreta i cova de ses Rates Pin-
caverna des Caos a les coves del Pilar (VICENS et al.,
yades) el guix està relacionat amb el guano de les rates
2005). Es pensa que la dissolució dels guixos pot haver
pinyades i sembla estar genèticament relacionat amb
jugat un paper important en la formació de molts dels
aquest. A les altres dues (cova des Drac des Rafal des
enfonsaments associats a mines a la serra de na Bur-
Porcs i cova de Cala Falcó) l’origen de l’anió sulfat
guesa, especialment a la zona que es troba al vessant
segurament es troba relacionat amb l’aigua marina que
SE de les serres de Son Camps i de Son Marill (BOVER
ha entrat a la cova com a esprai (cova des Drac des
et al., 2004). També s’ha pogut constatar la presència
Rafal des Porcs) o bé com a mescla d’aigua marina
de guix en parts profundes d’altres cavitats: covota des
amb aigua dolça (cova de Cala Falcó).
Puig Gros de Bendinat (VICENS et al., 2000), cova des
Els espeleotemes de guix que trobam a la cova des
Guix i cova des Ratot (VICENS et al., 2005) i en la cova
Cavall tenen una gènesi completament diferent de les
des Coals (en el present treball). En treballs anteriors
que s’han descrites anteriorment, ja que provenen de la
(BOVER et al., 2004, VICENS et al., 2005) s’han tractat
dissolució i posterior precipitació del guix que aflora
de forma més exhaustiva els aspectes relatius a la for-
dins de la cavitat. Aquests espeleotemes s’han trobat
mació de cavitats en guixos. Les cavitats en aquests
omplint buits dins dels afloraments de guixos trobats a
materials són freqüents en la península i en altres
la cova des Cavall. Podem diferenciar dues tipologies:
indrets dels món, tant en guixos del Triàsic com en gui-
1) guixos d’hàbit aciculars, en forma de petites agulles
xos del Miocè (CALAFORRA, 1998; CALAFORRA et
de mida superior al centímetre de longitud (Foto 1); 2)
al., 1992).
crostes de guixos amb hàbit equidimensional (Foto 2).
Els processos de concrecionament són un dels
Segons FERNÁNDEZ (1995) les crostes de guix són la
aspectes més importants i destacats de moltes de les
forma més corrent en què cristal·litza aquest mineral a
cavitats de la serra. Aquests, en la majoria de les cavi-
l’interior de les cavitats, que en ocasions arriben a cobrir
tats de la serra de na Burguesa, estan afectats fre-
el sostre i les parets de les galeries en alguns quilòme-
qüentment per solifluxions; en alguns casos s’hi donen
tres. Els agregats d’agulles són menys freqüents
desplaçaments superiors a un metre. A més dels espe-
(FERNÁNDEZ, 1995). Hem de mencionar que malgrat
leotemes clàssics, formats per calcita (estalactites,
el guix sigui relativament abundant a les cavitats al vol-
estalagmites, columnes, colades i excèntriques) hi tro-
tant de la Vileta, els espeleotemes de guix són més
bam uns altres tipus d’espeleotemes formats per gui-
aviat escassos. Segons CALAFORRA et al. (1992) en
xos. GINÉS (1995a) i GINÉS (2000b) ens diuen que ja
regions de clima temperat els espeleotemes de guix
s’havien trobat espeleotemes d’aquesta mineralogia a
s’acostumen a trobar a les zones més ventilades de les
Mallorca però eren molt escassos. ONAC et al. (2005)
cavitats.
fan un estudi més acurat de la mineralogia dels espele-
Com a altres espeleotemes interessants cal desta-
otemes de diverses coves de Mallorca. Varen trobar
car uns espeleotemes epiaquàtics que decoren la sala
103

Foto 5: Preparant l’exploració a la galeria artificial d’entrada de la cova
des Cavall, al començament dels anys setanta (M.À. Barceló).
Photo 5: Some cavers exploring the artificial entrance of Cova des Ca-
vall, at the beginning of the 70’s decade (M.À. Barceló).
dels Paleonivells de la cova des Cavalls (Foto 3).
Aquests tipus d’espeleotemes són bastant freqüents a
les cavitats de la serra de na Burguesa, generalment
solen representar nivells d’estancament d’aigües en un
antic gur, sovint ja eixut, en comptes de ser produïts pel
nivell freàtic de les aigües subterrànies. També desta-
carem els espeleotemes pavimentaris amb morfologia
còncava, que se poden interpretar com a la primera
etapa en la formació d’una estalagmita en una zona de
degoteig intens (Foto 4). Aquests espeleotemes aparei-
Foto 6: Sala del Pou de Ventilació de la cova des Coals, al sostre de
xen a la sala dels Paleonivells de la cova des Cavall,
la qual es pot apreciar el pou artificial que dóna nom a la sala
i seva forma recorda els cràters d’impacte meteorític
(D. Crespí).
que es poden veure a la superfície de la Lluna.
Photo 6: Sala del Pou de Ventilació of Cova des Coals; on top we can
see an artificial entrance (D. Crespí).
Mineria del guix
sigui una cova o un avenc, on es poguessin veure els
nivells triàsics amb guix. La galeria es començava des
de l’exterior cap a la cavitat normalment en un nivell
Les referències històriques de la mineria del guix a
més baix que l’entrada de la cavitat i exemples d’això en
la serra de na Burguesa són escasses i només HABS-
tenim a la cova dels Coloms (DARDER, 1914; MONTO-
BURGO-LORENA (1897) i DARDER (1914) citen una
RIOL, 1963; BARCELÓ et al., 2003), coves del Pilar
sèrie de pedreres on s’extreia el guix.
(VICENS et al., 2005), cova des Cavall (VICENS i PLA,
Els jaciments de guix es troben dispersos per la
2001b; i en aquest treball), cova des Coals (VICENS i
serra de na Burguesa. Actualment només estan en
PLA, 2001b; i en aquest treball) i clot de ses Falgueres
explotació dues pedreres a la part sudoccidental (ses
(en aquest treball).
Vinyes i es Clot d’en Dalmau). Les pedreres del sector
En la nostra zona d’estudi trobam altres enfonsa-
nordoriental es troben abandonades.
ments que no es pot afirmar que tenguin un origen natu-
Respecte a la mineria del guix de la serra de na
ral (mina de s’Arbocera, mina de s’Olla, mina des Fora-
Burguesa, ja hi ha tres treballs que parlen d’ella.
dí, mina des Tres Pinets, mina des Pont) ja que es
BOVER et al. (2004), i de forma més resumida, també
podrien haver format per l’enfonsament de galeries de
a CRESPÍ et al. (2004), descriuen mines a cel obert i
mines, però, a causa de les seves grans dimensions fan
galeries al vessant SE de la serra de Son Marill i
pensar que tenguin un origen, si més no parcialment,
VICENS et al. (2005) descriuen les mines de les coves
natural. En altres casos, a l’enfonsament s’hi ha vist la
del Pilar, situades al vessant SE de la serra de Son
mà de l’home, que hi ha extret materials utilitzant pics o
Camps.
barrobins, encara que no es pot descartar que hi
L’explotació del guix es feia a cel obert o bé en
pogués haver esdevingut un enfonsament natural pree-
galeries (DARDER, 1914). És bastant freqüent que hi
xistent. Aquest és el cas de la pedrera Grossa, de la
hagi mines que comuniquen amb cavitats clàstiques
mina des Camí Vell de Puigpunyent, de la pedrera des
naturals (BOVER et al., 2004). El guix no aflora a la
Forn (BOVER et al., 2004). El cas del clot de ses Fal-
zona d’estudi i de fet pensam que els miners abans de
gueres pot tractar-se clarament d’un enfonsament natu-
començar una mina cercaven una cavitat natural, ja
ral amb mines associades (en aquest treball).
104

Foto 7: Entrada de la Balma de la cova des Coals, el terra ha estat
Photo 7: Entrance to the Balma de la Cova des Coals. The floor has
condicionat, probablement durant l’etapa d’explotació minera,
been conditioned when the cave was worked for mining (A.
per facilitar l’accés a la cavitat (A. Ginard).
Ginard).
BOVER et al. (2004) presenten un panorama en el
Pilar n’hi ha quatre. Els forns situats a la cota més baixa
qual l’activitat dels guixers i dels guixaires va ser molt
consten d’un edifici molt deteriorat, d’una planta, amb la
marginal fins el s. XVIII i dedueixen que el treball amb
façana de pedra, amb quatre boques i dues cambres de
guix cobrà força arran de l’aparició de dos elements
combustió independents (si bé hi ha un forn on només
constructius novells a Mallorca, tot partint del segle
s’hi observa una boca, per la qual cosa presumiblement
XVIII i que es consolidaren en el segle següent: els
l’altre boca està destruïda). Més deteriorats estan els
cels-rassos i la utilització del marès en llivanya. De totes
dos forns, situats a una cota superior. La pedrera es va
formes el guix era un dels materials usuals emprat en la
menjar el que era la façana dels forns, per la qual cosa
construcció d’algunes fortificacions de Palma (Castell
no sabem si havia una o dues boques per forn. Aquests
de Bellver, Castell de Sant Carles, etc.) i així consta en
semblen de construcció més regular que els anteriors i
els llibres de comptes que ESTADA (1892) va poder
encara presenten restes de tres columnes situades a la
revisar dels anys compresos entre 1597 i 1700. El guix
part posterior (VICENS et al., 2005).
era un material molt més car que la calç.
Als voltants de les pedreres i mines prop del
Com a dada curiosa podem senyalar que en la rea-
cementiri de la Vileta i hi ha unes runes just a l’entrada
lització del present treball s’ha trobat una inscripció en
de la pedrera Grossa, que semblen dos forns de guix
l’entrada artificial de la cova des Coals amb una data
de planta quadrada. Aquests forns estan en molt mal
gravada a la pedra de 1760.
estat, com es pot veure per la façana completament
Les mines de guix de les coves del Pilar presenten
esbucada, no s’observa cap vestigi de columnes per
associades restes d’infrastructures mineres i tècniques
sostenir la teulada i la sala annexa (que pot ser la case-
d’explotació (VICENS et al., 2005) que són més acura-
ta de les eines) està molt deteriorada (VICENS et al.,
des que les observades a les mines que BOVER et al.
2005). Aquests forns probablement són més antics que
(2004) varen estudiar a l’adjacent serra de Son Marill,
el de les mines de les coves del Pilar i sembla per les
per la qual cosa pensam que les primeres són més
runes que hi ha que tenien la façana oberta. Això sem-
modernes.
bla que també passa als forns de la pedrera de guix de
Les mines de guix d’aquesta zona tenen forns de
Bendinat. De la mateixa manera que a les coves del
guix. En concret, a les mines de guix de les coves del
Pilar, els forns es presenten en parells.
105

Figura 2: Planta dels forns de guix (sense la coberta) que hi ha vora la
Figure 2: Plan gypsum furnaces (roof not pictured) near the Pedrera
pedrera Grossa (Palma). A- Forns situats a l’entrada de la
Grossa (Palma). A: Furnaces located at the entrance of the
pedrera Grossa. B- Forns situats a la cruïlla que va de la
Pedrera Grossa. B: Furnaces located at the trail from Pedre-
pedrera Grossa cap el coll des Vent. E- Caseta d’eines. F-
ra Grossa to Coll des Vent. E- Warehouse. F- Furnace.
Forn.
A la figura 2 es pot observar la planta dels forns
Descripció de les cavitats
que hi ha al voltants de la pedrera Grossa. El que hi ha
a l’entrada de la pedrera té dos forns i una caseta d’ei-
nes associada, al igual que els situats uns 150 m cap el
COVA NOVA
N dels anteriors. Si observam la planta de cada conjunt
Coordenades UTM: 464841 / 4383746 - 260
de forns veurem que hi ha diferències. La part posterior
de l’olla dels forns dels primers presenten angles rectes
Aquesta cavitat es troba entre la mina de sa Trin-
mentre que els segons presenten els caires arrodonits.
xera i l’entrada natural de les coves del Pilar. És una
Possiblement tant els primers com els segons no tenien
caverna de modestes dimensions on s’han fet una sèrie
columnes i les parets més llargues dels costats dels
d’acondicionaments. Just a l’entrada hi ha un mur de
forns servien per suportar una teulada que feia el servei
pedra seca i un poc més endavant unes pedres
de porxada just davant els forns.
col·locades vora la paret que obstruïen els pas a una
És molt probable que les dues tipologies presenten
sala més concrecionada que l’anterior emperò molt pol-
una cronologia diferent. Ens inclinam a pensar que els
sosa.
forns que donen al camí des coll des Vent són anteriors
El 14-01-06 realitzant una desobstrucció a la zona
als que hi ha a l’entrada de la pedrera i s’alimentaven
NO de la cavitat es va produir un enfonsament que va
de guix procedent de la cova des Coals entre d’altres.
deixar un buit d’uns tres metres cúbics.
Els forns de la pedrera s’alimentaven del guix procedent
de la vall.
CLOT DE SA PARET
Coordenades UTM: 465049 / 4383791 - 270
Mineria de la calç
Aquesta és una cavitat de dimensions insignificants
(tant sols 5 m en planta en la zona més ampla). La cavi-
tat és un enfonsament de 3,3 m en bretxes. Té una
La calç té múltiples aplicacions i a la nostra socie-
planta triangular amb un dels vèrtexs orientat cap al S.
tat es va utilitzar fins a la meitat del segle XX, que va
El terra es troba recobert de blocs i terra. Com a únic
començar a ser arraconada i substituïda per ciments i
tret destacable tenim una paret, que dóna nom a la cavi-
pintures.
tat, en el costat N de la cavitat amb una orientació N-S.
En aquesta zona de la serra de na Burguesa (el
A més d’això també es pot apreciar que a la boca d’en-
vessant SE de la serra de Son Camps i la serra de Son
trada de la cavitat hi ha una petita escombrera que ens
Marill) són nombrosos els forns de calç. Es troben just a
indica que s’ha tret material d’aquesta.
la vora de camins de carro i actualment en aquesta zona
La cavitat es troba situada a uns 400 m a l’E de les
n’hi ha restes com a mínim de deu, amb un diàmetre
coves del Pilar, molt a prop del coll que hi ha entre els
d’uns 6 m d’olla i dos d’uns 2 m de diàmetre.
puig des Revells i el puig Rodó.
106

COVA NOVA
(Palma, Mallorca)
TOPOGRAFIA
D. VICENS, A. GINARD,
D. CRESPÍ, M. VADELL, M.A. BARCELÓ
GEM, EST
2006
COVA DE S’ESPASETA
Coordenades UTM: 465937 / 4383939 - 180
La cavitat rep el nom de la planta anomenada espa-
seta (Gladiolus illyricus), ja que aquesta es trobava en
gran nombre quan es va aixecar la topografia (01-IV-06).
Se situa a uns 250 m al N del cementiri de la Vileta.
Les seves dimensions són modestes, i tot just arri-
ben a 9 m en el tram més llarg. Té una morfologia irre-
gular amb el terra cobert de blocs. S’hi entra per un
enfonsament on hi ha crescut una figuera. Aquest ens
mena directament a la sala principal. En els laterals NO
i NE ens trobam amb algunes fractures que ens per-
llonguen uns 2 m la cova. Quasi no presenta decoració.
MINA DES CAMÍ
Coordenades UTM: 465609 / 4384678 - 200
COVA DE SA PARET
(Palma, Mallorca)
Aquesta mina es troba a pocs metres del camí que
ens condueix fins al coll des Vent. És una mina llarga i
TOPOGRAFIA
D. CRESPÍ, M. VADELL
rectilínia de uns 26 m de longitud, dels quals 21,5 són
coberts i la resta és la trinxera d’entrada. La seva sec-
GEM, EST
2006
ció és bastant quadrada amb una alçada i una amplada
d’1,5 m. La mina no és més llarga perquè es varen inte-
rrompre les labors mineres. Al final de la galeria es
poden veure les marques dels pics que s’utilitzaven per
excavar la roca.
107

MINA DES CAMI
COVA DE S’ESPASETA
(Palma, Mallorca)
(Palma, Mallorca)
TOPOGRAFIA
TOPOGRAFIA
D. CRESPÍ, P. BOVER
D. CRESPÍ, M. VADELL
GEM, EST
2006
GEM, EST
2006
CLOT DE SES FALGUERES
primers corresponen a la trinxera d’entrada i la resta a
Coordenades UTM: 465388 / 4384783 - 280
la zona subterrània. La secció d’aquesta galeria és bas-
tant quadrada amb una amplada de 2,40 m i una alça-
Aquest enfonsament es pot trobar fàcilment. Just
da d’uns 2,20 m. Aquesta galeria acaba amb un enfon-
quan s’arriba al coll des Vent, seguint el camí habitual,
sament que obstrueixen les possibles continuacions.
es troba un tirany que segueix aproximadament la
Aquesta mina està excavada en materials bretxosos en
corba de nivell en què es troba el coll. Aquest caminoi
els quals es pot apreciar una certa estratificació cap-
ens durà fins a la mina Inferior. Pujant, arribarem a la
bussant uns 30º, que segurament corresponen a sedi-
mina Superior, que és l’entrada artificial, i la més
ments col·luvials. Un poc per sobre d’aquesta mina, i a
còmoda, al clot de ses Falgueres. Aquesta cavitat rep el
mig camí de la mina Superior, trobarem la cala Infe-
nom de la important quantitat de falgueres que s’hi
rior. És una excavació de petites dimensions (sols 2 m
troba, aquestes es troben descrites a l’apartat de flora
la trinxera i 4,7 m l’excavació subterrània) i molt baixa
de pteridòfits.
alçada (1 m), que es féu per tal de veure les possibili-
Aquest és un típic exemple de cavitat amb labors
tats extractives i s’abandonà tot d’una.
mineres associades. El clot està format per un enfonsa-
Un poc per sobre ens trobam amb la mina Supe-
ment natural d’un sistema càrstic desaparegut quasi del
rior que ens condueix a la zona del Clot. La mina
tot, amb restes de cavitats naturals. Les mines es tro-
Superior està formada per una galeria artificial de 8 m
ben per sota de l’enfonsament, i anaven a cercar els
de longitud, amb una trinxera de 4 m d’entrada. La seva
nivells amb guixos.
amplada és força irregular, però es pot considerar que
En aquesta cavitat poden diferenciar tres zones: 1r,
té uns 2 m de mitja. A prop de la sortida cap a la zona
el nivell de galeries artificials inferiors (mina Inferior, i
del Clot observam una paret de pedra adossada a la
cala Inferior) fetes amb la intenció d’arribar al guix que
galeria. L’alçada de la galeria també és irregular, amb
hi podria haver davall de d’enfonsament; 2n zona del
alçades que varien entre 1,5 i 2,5 m. A la meitat de la
Clot, forma l’enfonsament o clot pròpiament dit, que
galeria trobam un pou ascendent que comunica amb
ocupa la part més destacable d’aquesta cavitat; 3r sec-
l’exterior.
tor del Balcó, seria la part pròpiament de cova natural,
La zona del Clot és la part més extensa de la cavi-
aquesta és modesta quan a dimensions però té cert
tat, té una planta irregular i el terra completament cobert
interès des del punt de vista espeleogenètic, com és
de blocs de molt diverses mides. A la part N hi trobam
podrà veure més endavant.
dues petites coves, la situada més a l’E té colades pavi-
Seguint el camí que ens durà fins al clot de ses Fal-
mentàries i algun petit gur al seu interior. La meitat més
gueres, arribarem a la mina Inferior, aquesta és una
occidental del clot forma una balma de grans dimen-
galeria artificial de 37 m de longitud, dels quals els 9,5 m
sions, amb una alçada en voladís de 13,8 m a la part
108

CLOT DE SES FALGUERES
(Palma, Mallorca)
TOPOGRAFIA
D. CRESPÍ, D. VICENS, M. VADELL,
M.A. BARCELÓ, A. GINARD
GEM, EST
2005-2006
109

Foto 8: Sala de la Trinxera de la
cova des Coals, on es
pot apreciar la trinxera i
les obres fetes per con-
dicionar la sala per a les
explotacions mineres (A.
Ginard).
Photo 8: Sala de la Trinxera of
Cova des Coals, we can
see the trench and work
done to condition this
chamber for mining (A.
Ginard).

més alta. A la part més meridional, en una zona un poc
tard VICENS i PLA (2001b). Al començament dels anys
resguardada, es trobaren excrements de geneta
setanta també van explorar aquestes cavitats membres
(Genetta genetta). En tota la part SE la zona del Clot
del grup EST (Foto 5). Finalment ambdues cavitats
delimita amb un escarpament vertical d’uns 3 m.
s’han topografiat de bell nou, durant els anys 2005 i
Per accedir al sector del Balcó hem de pujar per
2006, per membres dels grups EST i GEM.
uns blocs que ens conduiran a aquestes sales naturals.
Es troben a la part NO de la cavitat un poc per sobre del
nivell de la base de la zona del Clot. La primera de les
Denominació del lloc
sales que trobam té una planta de forma triangular,
allargada cap al N i amb 14 m de longitud. En aquesta
Segons les notes d’en Josep M. Palau el nom
sala el sòl està cobert de blocs i es poden veure alguns
correcte hauria de ser Es Covals, com a augmentatiu de
espeleotemes (columnes, estalactites i estalagmites). A
coves, en comptes d’Es Coals com es coneguda actual-
la part més profunda d’aquesta sala és veu un bloc de
ment la cavitat, hipòtesi que compartim els autors d’a-
guix de dimensions mètriques. Per sota del bloc s’acce-
quest treball. Una altra prova que ens pot servir per a
deix a una sala inferior de sostre baix (1 m). En la sala
ratificar aquesta teoria del nom és la disposició de les
inferior el terra està completament cobert de blocs que
entrades. La cavitat té dues entrades molt properes, la
tapen les possibles continuacions. Al sostre es poden
qual cosa fa pensar també en dues cavitats properes
apreciar algunes morfologies que ens podrien indicar
que van acabar sent una sola i d’aquí el nom de Es
que en aquesta sala es produí dissolució formant con-
Covals però que amb el temps va derivar cap a Es
ductes, encara que aquest procés no s’acabi d’apreciar
Coals.
clarament degut a l’emmascarament per processos
clàstics posteriors.
Descripció i morfologia
COVA DES COALS
La cavitat es troba situada a la vora del camí que
Coordenades UTM: 465837 / 4384925 -200
parteix del cementiri de la Vileta i va cap al coll des
Vent. Poc després de passar el coll des Vent es poden
Historia de les exploracions
trobar dues entrades i un pou de ventilació just a la vora
del camí.
La cova des Cavall i la cova des Coals, són dues de
La cavitat s’ha format per diversos col·lapses d’un
les cavitats que van ser explorades i topografiades
antic sistema càrstic. Posteriorment ha experimentat
durant els anys 1955 i 1956 per l’Equip Mallorquí d’Es-
processos de concrecionament i també el reompliments
peleologia (EME), grup que va néixer en el si de la
amb bretxes. A més la cavitat ha estat força modificada
Societat d’Història Natural de les Balears. Durant
a causa de l’explotació de guix que ha sofert.
aquests dos anys el grup EME va topografiar aquestes
El recorregut de la cavitat és d’uns 220 m. És un
i altres cavitats però no en va publicar mai els resultats.
recorregut fàcil, en part a causa de les modificacions
Si més no les topografies les varen publicar anys més
que ha sofert per l’explotació. La cavitat té dues entra-
110

111

Foto 9: Sala Gran a la cova des Coals, on es pot apreciar la impor-
Photo 9: Sala Gran of Cova des Coals. Collapse phenomena can be
tància dels fenòmens de col·lapse (M. Vadell).
seen (M. Vadell).
des i un pou de ventilació. L’entrada més gran de la cavi-
aquests balconets es poden veure unes columnes
tat és una boca d’esfondrament de dimensions conside-
construïdes de pedres, sens dubte fetes per la mà de
rables, envaïda per la vegetació, en la qual hi predomi-
l’home, que donen a entendre que aquí abans hi havia
nen les urticàcies, que aprofita el microclima creat a
una sala i que possiblement a causa de l’extracció de
causa de l’esfondrament existent. A la serra de na Bur-
material de la sala inferior el trespol es va esbucar.
guesa en tenim uns quants casos d’entrades de cavitats
A continuació, des de la sala del Pou de Ventila-
en morfologies semblants, com ara la covota des Puig
ció, és pot accedir a una altra sala per sobre d’uns
Gros de Bendinat (VICENS et al., 2000) o la cova des
blocs o per baix, a través d’un forat condicionat. Aques-
Pastors i la cova des Ribellet (BARCELÓ et al., 1998).
ta segona sala (sala de la Trinxera, Foto 8) està com-
En aquesta entrada, que forma una balma amb un pen-
pletament condicionada per poder treure el material de
dent considerable (Foto 7), ja es pot observar el primer
la cavitat. Hi van fer una trinxera al mig de la sala, d’una
condicionament de la cavitat: un marge que possible-
alçada discreta, amb parets de contenció per facilitar la
ment feia de suport tant pel camí de sortida de la cavitat
sortida a l’exterior. Als laterals d’aquesta sala s’obser-
com perquè l’entrada natural de la cavitat no es veiés
ven restes d’excavacions. Aquestes parets s’encaminen
impedida per l’esllavissament dels blocs del terra.
cap a una confluència de sales petites, en direcció O,
La segona entrada, més petita, consta d’una gale-
algunes d’elles també com a conseqüència d’excava-
ria artificial on s’ha pogut observar un gravat amb la
cions. Aquestes sales petites són molt seques, d’alçada
data 1760, que dóna accés a una saleta que s’assem-
discreta i amb algunes formacions com ara columnes.
bla a l’entrada de la cova de s’Aigo Estiulada (BAR-
A través d’una d’aquestes sales, en direcció E,
CELÓ et al., 1998).
podem anar cap a una galeria, d’uns 0,6 m d’alçada i 1
Començarem la descripció de la cavitat per l’entra-
m d’amplària, que ens duu fins, a la que hem comentat
da de la Balma (Foto 7). Una vegada s’ha entrat a la
abans podria haver estat una altra cavitat. Aquesta
cavitat, a la primera sala, on hi ha el pou de ventilació
galeria se separa en dues, amb blocs concrecionats,
(sala del Pou de Ventilació, Foto 6) ja hi trobam restes
amb un rost considerable, i arriben a la primera sala de
clares d’extracció de guix. Al sòl es poden veure restes
la segona entrada.
de les excavacions per fer l’extracció del material. A la
La segona entrada de la cavitat està excavada per
part de dalt d’aquesta sala hi ha uns balconets que són,
la mà de l’home i comença amb una trinxera que dóna
possiblement, restes del que fou una sala superior i a la
accés a l’entrada artificial, damunt la qual es pot veure
qual es podia accedir a través del pou de ventilació. En
el gravat amb la inscripció de la data de 1760. Segueix
112

una petita cavitat natural on podem destacar-hi uns
de trobar ja que té una entrada molt a prop del camí.
espeleotemes epiaquàtics, formats en un antic gur ja
Aquesta entrada és una trinxera que es va fer per poder
eixut. A la primera sala d’aquesta segona entrada
treure fàcilment el guix de la cavitat. A més d’aquesta
també hi trobam restes de parets per condicionarla per
entrada té una altra entrada natural que dóna accés a la
poder extreure-hi guix. En direcció SE s’arriba a la sala
sala superior de la cavitat i un forat de ventilació al què
Gran (Foto 9), de dimensions 23x10 m, que destaca
es pot arribar des de l’exterior a través d’una trinxera
pels processos de col·lapse que es poden observar i
petita. Es pot entrar fàcilment per l’entrada de la trinxe-
per la presència de blocs de guix a la paret excavada.
ra encara que està pràcticament envaïda per la vege-
En aquesta sala també hi trobam restes de parets que
tació en la què els esbarzers hi dificulten l’accés. En
foren condicionades per facilitar l’extracció del material
aquesta trinxera, de dimensions 12,7x2,5 m, encara hi
cap a l’exterior. Es pot observar que es va treure un
poden trobar restes del cavall que dóna nom a la cavi-
gran volum de materials, això ha fet que hagin quedat
tat i que probablement es feia servir com a animal de tir
alguns balconets a la part de dalt de la sala. Des d’a-
en les tasques d’explotació minera. A fora de la trinxera
questa sala ja no es pot continuar encara que a ambdós
hi ha un enderroc de dimensions considerables i que
costats hi ha algunes continuacions (Foto 10) però que
n’és una mostra més del treball d’explotació que es va
ràpidament es fan impenetrables entre les formacions.
fer en aquesta cavitat. A través de la trinxera es pot
accedir a una sala, que anomenam sala del Pou de
Ventilació
, en la què es poden veure clarament restes
COVA DES CAVALL
de les parets de contenció que es van fer per facilitar
Coordinades UTM: 465585 / 4384471 - 190
l’extracció de guix de la cavitat mentre aquesta s’explo-
tava. En aquesta sala del Pou de Ventilació hi podem
Aquesta cova és fruit de col·lapses d’antics siste-
veure el pou de ventilació, que dóna nom a la sala, que
mes càrstics. Posteriorment s’han donat processos de
es va fer suposadament com primera opció per treure
concrecionament en certes zones i de reompliments
material de la cavitat o senzillament era una cala de
amb bretxes que més endavant han sofert altres pro-
tempteig a la cavitat abans de començar-ne l’explotació.
cessos d’enfonsament.
Per accedir en aquest pou de ventilació s’hi va fer una
La cavitat es troba situada en el camí que hi ha
trinxera, de dimensions discretes (8,25x1,5 m), però no
entre el cementiri de la Vileta i el Coll des Vent. És fàcil
en queden restes d’un gran ús.
Foto 10: Realitzant les tasques topogràfiques a una galeria annexa a
Photo 10: Gallery near the Sala Gran in Cova des Coals when we were
la sala Gran a la cova des Coals concrecionada amb estalac-
doing the topographic survey. Columns, stalactites and flows-
tites, columnes i colada pavimentària (M. Vadell).
tone can be seen (M. Vadell).
113

GALERIA DE SA TRINXERA
(Palma, Mallorca)
TOPOGRAFIA
P. BOVER, M. VADELL,
D. CRESPÍ, M.A. BARCELÓ
GEM, EST
Gener-2005
Des de la sala del Pou de Ventilació podem acce-
GALERIA DE SA TRINXERA
dir a totes les altres parts de la cavitat. A través d’uns
Coordenades UTM: 464756 / 4383755 - 250
blocs i en direcció NE podem pujar cap a la sala Supe-
rior
que té una sortida natural però només accessible
La trinxera està situada només a 36 m al S de l’en-
emprant cordes. Abans d’arribar a aquesta sala superior
trada E-2 de les coves del Pilar (VICENS et al., 2005).
i entre els blocs hi ha un crull a través del qual és possi-
Es tracta de dues galeries distribuïdes en dos nivells i
ble continuar uns metres fins que es fa impenetrable i a
excavades inicialment dins material calcari del Lias infe-
dins del qual hi hem observat un petit gorg. Una altra
rior fins que la inferior arriba als guixos del Triàsic. La
vegada des de la sala del Pou de Ventilació i també en
inferior té un recorregut total d’uns 36 m en la zona
direcció NE podem accedir a la sala Inferior, de dimen-
coberta i una galeria descoberta d’entrada de 48 m de
sions discretes 8,25x7,5 m, on hi ha mostres evidents de
longitud, mentre que la superior només té uns 15 m de
l’explotació de la cavitat i en la qual encara hi ha restes
recorregut. La mina superior està situada en la mateixa
considerables d’espelotemes de guix (Fotos 1 i 2), a
trinxera d’entrada que la inferior però a 17 m d’alçada
més de guix en blocs, que s’extreia de la cavitat.
sobre ella. Ambdues mines són més o menys homogè-
Des de la sala del Pou de Ventilació també es pot
nies en el seu recorregut i de mesures similars, sobre
accedir a l’altra part de la cova (sala dels Coral·loides,
els 2 m d’alçària i 1,80 d’amplària.
Foto 11), una sala que s’estructura seguint la direcció
La mina inferior acaba en una saleta de 7,5x8 m,
del crull NE-SO. Té uns 20,25 m. A la zona alta de la
amb una alçada màxima de 4,5 m. La formació d’a-
sala hi ha colades parietals i al terra un concreciona-
questa sala és clarament antròpica. A la sala s’hi acce-
ment de tipus coral·loide, que donen nom a la sala. La
deix per una mina que és en un tram folrada de pedres
sala està separada en dues per uns grans blocs. Aques-
(4,5 m), i en un altre encimentat (6 m). Al final de la
ta part de la cova ens duu cap a la part més inferior de
galeria d’accés a la sala i ja dins l’interior d’aquesta hi
la cavitat on hi ha una saleta de petites dimensions, que
trobam un muret de contenció d’una alçada de 1,7 m.
anomanam sala dels Paleonivells, en la què hi trobam
La sala presenta diferents petites cambres, alguna
uns espeleotemes epiaqüàtics (Foto 3) i uns espeleote-
d’elles totalment inaccessibles, no sols per la seva
mes pavimentaris amb morfologia còncava (Foto 4) que
reduïda mida, sinó també per la inestabilitat d’alguna de
la converteixen sens dubte en la part més interessant
les zones.
de la cavitat.
114

115

Foto 11: Sala dels Coral·loides
de la cova des Cavall,
els espeleotemes co-
ral·loides es poden
apreciar al primer terme
(M. Vadell)
Photo 11: Sala dels Coral·loides of
Cova des Cavall. Cora-
lloids are in the fore-
ground (M. Vadell).

Mines de guix de les coves del
funditat i que uneix la galeria del Pilar amb les galeries
Pilar
de s’Acollonament. Les restes d’una escala de gat
que hi ha just al fons del pou evidencien la manera en
què ho feien.
Tot i que les vàrem descriure en el treball anterior i
en presentarem la topografia (VICENS et al., 2005),
aportam detalls nous.
Al punt z de la topografia encara hi ha rails i es pot
Fauna observada
observar a la major part de la galeria on hi havia les tra-
vesses de les vies. A les parets es poden observar les
fregades de les vagonetes sobre tot entre els punts u i
BALCELLS (1959) cita un exemplar solitari de Rhi-
v de la topografia. Presumiblement poc després d’a-
nolophus hipposideros de la cova des Coals. Malaura-
bandonar les mines es varen desmuntar les vies.
dament en les exploracions realitzades a les cavitats
Sens dubte es va foradar del punt y cap el punt w i
d’aquest treball no s’ha observat cap exemplar d’a-
això ho sabem pel sentit en que es varen efectuar el
questa espècie, però si que foren observats 2 exem-
forats per col·locar-hi els barrobins. Això demostra que
plars de Rhinolophus ferrumequinum a la cova des
hi va haver un equip de miners que foradava entrant per
Coals, en condicions d’obscuritat total. Aquesta espècie
la galeria de s’Acollonament. Un altre equip de
és d’hàbits més o menys solitaris, encara que les feme-
miners, pot ser foradàs de la zona exterior (prop dels
lles formen colònies per donar a llum. Els exemplars
forns de guix inferiors) cap a l’interior. Per fer aquesta
immadurs i els mascles solen viure solitaris o en petits
galeria s’havia de tenir un coneixement topogràfic de
grups a les cavitats (ALCOVER, 1979). Posseeixen un
les coves del Pilar que semblen ser obra d’un enginyer.
complex foliaci a la part superior de la cara on s’obrin
Trobam interessant mencionar que a la galeria des
els orificis nasals amb forma de ferradura, per això
Forn (a prop del punt z de la topografia) ha augmentat
reben el nom vulgar de rates pinyades de ferradura.
l’esbaldrec ja existent. A la foto 9 en el treball VICENS
També tenen la projecció connectiva fortament arrodo-
et al., 2005 (feta el mes de març de 2005) es pot obser-
nida i vores de sella concaus (DE PAZ i BENZAL, 1990;
var un puntal que aguanta una biga. En el mes de
Foto 13). La longitud del cap i el tronc és entre 60 i 70
setembre del mateix any es va visitar aquesta galeria i
mm, i la coa de 40 mm, té una envergadura de 30 a 32
la biga s’havia romput. El que dèiem en el treball ante-
cm. La seva coloració és terrosa obscura a les parts
rior no està de més repetir-ho: no convé visitar aquesta
dorsals, amb el cap lleugerament més clar, les parts
zona de la mina, es a dir la zona final de la galeria des
ventrals són de coloració gris rosat molt clar (ALCO-
Forn, ni tampoc visitar les galeries de s’Acollona-
VER, 1979; Foto 12). El Rhinolophus ferrumequinum
ment, ja que l’estat és bastant precari i el perill d’esbu-
s’estén per Euràsia i nord d’Àfrica per una franja que
cament és elevat.
abasta des del sud de Gran Bretanya, la península Ibè-
Un altre qüestió que no es va comentar és com
rica i el Marroc a la part més occidental fins a la Xina, el
davallaven els miners pel pou del Pilar de 15 m de pro-
Nepal, Corea i el Japó a la més oriental. Aquesta espè-
116

cie està catalogada en l’ORDEN NAM/2784/2004, de 28
de maig, publicada en el BOE 197, amb la categoria de
vulnerable.
A la cova des Coals, també s’ha observat qualque
exemplar de psocòpter que pertany a l’espècie Psyllip-
socus ramburii
, això no obstant, en la cova des Cavall
formen una colònia nombrosa que es pot observar sobre
les restes orgàniques vegetals i sobre els excrements
que segurament són de rata. Citada per primera vegada
a les cavitats de la coma des Mal Pas (VADELL, 2003),
ha resultat ser una espècie que es troba amb certa fre-
qüència en les cavitats mallorquines. S’ha observat en
major nombre a les cavitats de la serra de na Burguesa
(Vadell, obs. pers.). Són espècies de caràcter domícola
i presenten una distribució cosmopolita.
S’han capturat quilòpodes que pertanyen a la subes-
pècie endèmica Balear de Lithobius piceus tabacauri en
el clot de ses Falgueres (25-II-06) davall d’unes pedres i
amb condicions de llum indirecta, en la cova des Coals
(18-II-06) sobre unes colades en condicions de penom-
bra i a l’entrada de la cova des Cavall (18-II-06 i 14-IV-
06) davall de pedres i humus vegetal. És una espècie
amb una marcada tendècia troglòfila, que és la que es
troba amb més freqüència a les cavitats mallorquines
(VADELL, 2006). Segons PONS i PALMER (1996) es
tracte d’una espècie amb dubtes taxonòmics pendents.
Cal destacar un exemplar femella que s’està estudiant i
que fou capturat a la cova des Cavall. Aquest exemplar,
encara que comparteix majoritàriament els caràcters de
determinació amb L. piceus tabacaurii presenta lleugeres
diferències en l’espinulació i, a més, té una mida molt
superior tant a nivell d’espècie com de subespècie. La
mida dels individus d’aquesta espècie normalment
oscil·len entre els 13 i els 21 mm de longitud en L. piceus
L.Koch i entre els 17 i els 22 mm en L. piceus tabacauri
Negrea i Matic, mentre que l’exemplar recol·lectat pre-
senta una longitud extraordinària de 30 mm.
A la cova Nova s’observà un escorpí de l’espècie
Foto 12: Rata pinyada de ferradura grossa (Rhinolophus ferrumequi-
endèmica Euscorpius balearicus (14-I-06) damunt una
num) a la sala de la Trinxera de la cova des Coals (M.À. Bar-
colada devorant un quilòpode que possiblement es trac-
celó).
ti de Chaetechelyne vesubiana (Foto 14). El mateix dia
Photo 12: Great horseshoe bat (Rhinolophus ferrumequinum) in the
Sala de la Trinxera of Cova des Coals (M.À. Barceló).
Foto 13: Detall de la cara de la
rata pinyada de ferra-
dura grossa (Rhinolo-
phus ferrumequinum
)
de la sala de la Trinxera
de la cova des Coals
(M. Vadell).
Photo 13: Face of the great hor-
seshoe bat (Rhinolo-
phus ferrumequinum)
found in the sala de la
Trinxera of Cova des
Coals (M. Vadell).

117

varen exemplars en el clot de sa Paret (29-IV-06) amb
condicions de llum difusa i a la cova des Cavall (14-IV-
06) en condicions de penombra. Segons PONS (2004)
és menys troglòfila que M. bourneti.
Els pteridòfits de la serra de na
Burguesa

Continuam el treball de cita i descripció de les dife-
rents espècies de pteridòfits, que es poden trobar a les
entrades de les cavitats de la serra de na Burguesa,
que vàrem iniciar l’any 2004 (BOVER et al., 2004). A la
Taula 1 se citen les espècies que s’han trobat a les cavi-
tats que es descriuen en aquest treball i en el treball
publicat a l’any 2005 (VICENS et al., 2005). Aquestes
són plantes de gran importància biològica, com es pot
Foto 14: L'escorpí endèmic de Balears (Euscorpius balearicus) devo-
constatar a ALOMAR (2003).
rant un quilòpode que possiblement es tracti de Chaete-
chelyne vesubiana
, a la cova Nova (M. Vadell).
Photo 14: The endemic scorpion of the Balearic Islands (Euscorpius
Cavitat
Espècie
balearicus) eating a chilopoda (maybe Chaetechelyne vesu-
biana) in Cova Nova (M. Vadell).
Coves del Pilar
Adiantum capillus-veneris
Cova Nova
Polypodium cambricum
Asplenium trichomanes

també es va observar una Scutigera coleoptrata, un qui-
Clot de sa Paret
-
lòpode habitual en els vestíbuls de les cavitats, així com
Cova de s’Espaseta
-
a certa distància cap a l’interior.
Mina des Camí
-
S’han observat aranyes, com un exemplar mascle
Clot de ses Falgueres
Asplenium ceterach
juvenil de l’espècie Meta bourneti i diverses postes
Asplenium trichomanes
d’ous (31-12-05). Es tracta d’una espècie troglòfila i típi-
Polypodium cambricum
cament representant del biòtop parietal, observada en
Selaginela denticulata
parets i voltes de les entrades de les coves, així com en
les parets dels avencs (GINÉS, 1982). Desgraciada-
Cova des Coals
Polypodium cambricum
ment aquesta espècie no s’observa amb molta freqüèn-
Cova des Cavall
Adiantum capillus-veneris
cia en les cavitats de la serra de na Burguesa, i el nom-
Polypodium cambricum
bre d’individus és baix (Vadell, obs. pers.). Una altra
Selaginela denticulata
aranya observada fou Dysdera crocota. Es tracta d’una
espècie troglòfila i lucífuga, present en certa freqüència
Taula 1: Pteridòfits a les cavitats de la zona nororiental de la serra de
na Burguesa.
en esquerdes de les entrades de les coves, pertany al
biòtop lapidícola (GINÉS, 1982). Es troba estesa per
Table 1: Pteridophita in the north-east-ear part of the Serra de na Bur-
Gran Bretanya, Europa (llevat d’Escandinàvia;
guesa caves.
ROBERS, 1995). També s’han trobat nombrosos exem-
plars de Loxoceles rufescens, una Araneae que sol ser
assidu a les cavitats de la serra de na Burguesa, sobre-
tot si són seques. És una espècie que es troba en biò-
Agraïments
tops lapidícoles i presenten una marca molt caracterís-
tica en forma de violí en el cefalotòrax (VADELL, 2003),
Estem agraïts al geòleg Antoni Martínez que va
té una àmplia distribució mundial, freqüent en el Medi-
venir a visitar les coves del Pilar i va fer valuosos
terrani occidental on es pot observar davall de les
comentaris.
pedres i a l’interior de les cavitats situades en les zones
A Francesc Gràcia que va venir un dia a topografiar
més càlides (RIBERA, 1989). Aquesta espècie es va
la cova des Coals.
observar a la cova des Cavall formant una colònia nom-
A Vicenç Pla que ens va acompanyar en un dia que
brosa i en el clot de ses Falgueres. Una altra Araneae
dedicà a la fotografia de la natura.
observada és la Metellina merianae que també és fre-
A Lluc Gràcia i Julian Vadell, futures promeses de
qüent a les cavitats mallorquines. És un troglòfil que
l’espeleologia.
pobla les parets i les voltes de les entrades de les
A Miquel Trias per deixar-nos consultar el seu arxiu
coves, pertany a la associació parietal (GINÉS, 1982).
espeleotopogràfic.
S’observaren diversos exemplars el 14-IV-06 a la cova
A Gregori Puigserver i Josep Antoni Casas, espele-
des Coals, en condicions de penombra, també s’obser-
òlegs virtuals de la serra de na Burguesa.
118

Corrigenda
DE PAZ, O i BENZAL, J. (1989): Clave para la identificació de los mur-
ciélagos de la Península Ibérica (MAMMALIA, CHIROPTERA).
Misc. Zool., 13: 153-176,
DOT, M.A. i SANCHEZ. C. R. (2004): El carst de sa Malafetge (Calvià i
Al treball anterior (VICENS et al., 2005) a la pàgina
Palma, Mallorca). Endins, 26: 105-124.
62 quan parlam de la galeria de l’Infern, diu: En reali-
ESTADA, E. (1892): La ciudad de Palma. J.Tous Editor. 260 pp.
FÀBREGUES, L. (1966): Ca-nostra (50 años de vida palmesana). Tom II.
tat no sabem si es tracta d’una galeria o d’una sala,
Ediciones Cort. Palma.
però n’estem ben segurs de la seva existència per la
FERNÁNDEZ, E. (1995): La sedimentación en el medio kárstico. In
presència d’unes escaletes que hi davallen i que als
FERNÁNDEZ, E. i PEIRO, R. (COORD.) Introducción a la geología
kárstica
: 81-109. Federación Española de Espeleología, Barcelona.
pocs metres estan obstruïdes pel pou de ventilació.
FORNÓS, J. J. i GELABERT, B. (1995): Litologia i tectònica dels carst de
Ha de dir: En realitat no sabem si es tracta d’una
Mallorca. Endins, 20 /Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 27-43.
galeria o d’una sala, però n’estem ben segurs de la seva
GELABERT, B. (1998): La estructura geológica de la mitad occidental de
la Isla de Mallorca. Inst. Tec. Geominero de España. 129 p. Madrid.
existència per la presència d’unes escaletes que hi
GINÉS, A. (1982): Inventario de especies cavernícolas de las Islas Bale-
davallen i que als pocs metres estan obstruïdes (Foto
ares. Endins, 9: 57-75.
10) i per la presència d’un pou de ventilació proper.
GINÉS, A. (1995a): Els espeleotemes de les coves de Mallorca/ The spe-
Aquesta galeria o sala estaria just davall de la part final
leothems of majorcan caves. Endins, 20 /Mon. Soc. Hist. Nat. Bale-
ars
, 3: 87-97.
de la galeria des Forn i de la sala des Pou de Ventila-
GINÉS, A. (2000a): Patterns of collapse chambers in the endokarst of
ció (mirar la planta de la galeria i les seccions U i W-X).
Mallorca (Balearic Islands, Spain). Acta Carstologica, 29: 140-148.
GINÉS, A. i GINÉS, P. (1992): Principals característiques climàtiques des
Clot des Sero (Calvià, Mallorca). Endins, 17-18: 37-42.
S’han detectat els següents errors que esmentam:
GINÉS, J. (1995b): L’endocarst de Mallorca: els mecanismes espeleoge-
A la cova des Coll des Vent on posa Sthaphilinidae
nètics/Mallorca’s endokarst: the speleogenetic mechanism. Endins,
hauria de posar Staphylinidae, el Phtomaphagus clava-
20 /Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 71-86.
GINÉS, J. (2000b): El karst litoral en el levante de Mallorca. Tesi docto-
lis hauria de ser Ptomaphagus (Ptomaphagus) clavalis
ral, Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes
Reitter. On diu que varen trobar una nimfa de Myxodes
Balears, 625 p. (inèdit).
vespertilionis segurament és volia dir Ixodes vespertilio-
GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; BARCELÓ, M. A.; PLA, V.; CASAS, J. A. i
VICENS, D. (1997): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona
nis. Carabus morbillosus macilentus actualment s’ano-
2: Puig d’en Bou (Calvià, Mallorca). Endins, 21: 37-49.
mena Macrothorax morbillosus macilentus.
HABSBURGO-LORENA, L.S. (1897): Die Balearen Geschidert in Wort
A la cova d’en Moret, on posa Staphilinidae hauria
und Bild. Hofbuchhandlung von Leo Woert. Leibzig.
de posar Staphylinidae.
ITGE (1991): Mapa geológico de España, E. 1:50.000. Hoja nº 698/723(IV):
Palma/Illa del Toro y Cap de Cala Figuera (Mallorca). Madrid.
JORDANA, R.; VADELL, M. i BAQUERO, E. (2005): Descripción de una
nueva especie de Entomobrya (Collembola, Entomobryidae) de una
cueva de Mallorca (Islas Baleares, España). Serie Zoologica, 29(2):
8-21.
Bibliografia
MASCARÓ-PASARIUS, J. (1962): Corpus de Toponimia de Mallorca. 15
vol. Palma.
ALCOVER, J.A. (1979): Els mamífers de les Balears. Manuals d’Intro-
MONTORIOL, J. (1963): Resultados de una campaña geoespeleológica
ducció a la naturalesa 3, ed. Moll, 190 p. Palma.
en los alrededores de la Bahía de Palma de Mallorca. Speleon, 15:
ALOMAR, G. (2003): Les falgueres de les Balears. Quaderns de natura
3-32.
de les Balears. Edicions Documenta Balear, Palma.
ONAC, B.P.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A. i GINÉS, J. (2005): Mineralogical
BALCELLS, R.A. (1959): Quirópteros de cuevas españolas recolectados
reconnaissance of caves from Mallorca Island. Endins, 27: 131-140.
desde 1955 a 1958. Speleon, X 1-2:75-94.
PONS, G. X. (2004): Biogeografía, ecologia i taxonomia de les aranyes
BARCELÓ, M. A. (1992): Cavidades de la Serra de na Burguesa. Zona 1:
(Arácnida, Aranae) cavernícolas de les illes Balears. Endins, 26: 83-
S’Hostalet (Calvià, Mallorca). Endins, 17-18: 25-36.
104.
BARCELÓ, M. A.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL, M.; CRESPÍ, D. i
PONS, G. X. i PALMER, M. (1996): Fauna endèmica de les illes Balears.
VICENS, D. (2003): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona
Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 5: 1-307.
5: Coma des Mal Pas (Calvià i Palma, Mallorca). Endins, 25: 87-
RIBERA, C. (1989): Araneidos cavernícolas de la Isla de Menorca.
106.
Endins, 14-15: 81-83.
BARCELÓ, M. A.; GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; PLA, V.;
ROBERTS, M.J. (1995): Spiders of Britain and Northern Europe. Collins
GINARD, A. i CASAS, J.A. (1998): Les cavitats de la serra de na
Field Guide, 383 p.
Burguesa. Zona 3: Coll des Pastors (Calvià, Mallorca). Endins, 22:
VADELL, M. (2003): Fauna invertebrada de las cavidades del Barranc de
19-35.
sa Coma del Mal Pas (Palma-Calvià). Endins, 25: 107-116.
BOVER, P.; GINARD, A.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; VADELL, M.; SERRA,
VADELL, M. (2006): Noves dades sobre la distribució de Lithobius vivesi
J.; SANTANDREU, G. i BARCELÓ, M. A. (2004): Les cavitats de la
Serra 1983 i Lithobius piceus tabacarui Negrea & Matic 1973 (Chi-
serra de na Burguesa. Zona 6: La mineria a la serra d’en Marill
lopoda, Lithobiomorpha) a les coves de Mallorca. Aubaïna, 7 (en
(Palma, Mallorca). Endins, 26: 59-82.
premsa).
CALAFORRA, J. M. (1998): Karstología de yesos. Univ. de Almería, Inst.
VADELL, M.; ZARAGOZA, J. A.; BARCELÓ, M. A., i CRESPÍ, D. (2005):
de Est. Almerienses. 390 pàgs. Almería.
Aportaciones al conocimiento de la fauna en el conjunto de las
CALAFORRA, J. M.; FORTI, P. i PULIDO-BOSCH, A. (1992): Nota preli-
Coves del Pilar. Endins 27: 75-92.
minar sobra la influencia climática en la evolución espeleogenética
VICENS, D. i PLA, V. (2001a): Breu història de coneixement espeleològic
de los yesos con especial referencia a los afloramientos kársticos
de la serra de na Burguesa. Aubaïna, 3(1): 23-28.
de Sorbas (España) y de Emilia-Romagna (Italia). Espeleotemas, 2:
VICENS, D. i PLA, V. (2001b): L’Equip Mallorquí d’Espeleologia (EME):
9-18.
primer grup espeleològic mallorquí. Endins, 24:113-127.
CAÑIGUERAL, J. (1949): Las cuevas de Campanet (Mallorca). Revista
VICENS, D.; BARCELÓ, M.A.; CRESPÍ, D.; GRÀCIA, F.; PLA, V.;
ibérica núm. 156.
GINARD, A.; BOVER, P.; VADELL, M. i DOT, M. A. (2001): Estat del
CRESPÍ, D.; GRÀCIA, F.; VICENS, D.; DOT, M. A.; VADELL, M.; BAR-
coneixement espeleològic de la serra de na Burguesa (serra de Tra-
CELÓ, M. A.; BOVER, P. i PLA, V. (2001): Les cavitats de la serra
muntana, Mallorca). In PONS, G.X (COORD.) III Jornades del Medi
de na Burguesa. Zona 4: puig Gros de Bendinat (2a part). Calvià -
Ambient de les Illes Balears: 70-71.
Mallorca-. Endins, 24: 75-97.
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL, M. i BAR-
CRESPÍ, D.; BOVER, P.; GINARD, A.; VICENS, D.; VADELL, M.; BAR-
CELÓ, M.A. (2005). Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona
CELÓ, M. A. SERRA, J. i SANTANDREU, G. (2004): La mineria del
7: les coves del Pilar i les mines de guix. Endins, 27: 47-74.
guix als voltants de Palma (Mallorca). IV Jornades del Medi Ambient
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; PLA, V.; BARCELÓ, M.A.; GRÀCIA, F.;
de les Balears. SHNB, 70-71.
GINARD, A. i BOVER, P. (2000): Les cavitats de la serra de na Bur-
DARDER, B. (1914): Los yesos metamórficos de Mallorca. Bol. Soc. Esp.
guesa. Zona 4: Puig Gros de Bendinat (1a part) (Calvià, Mallorca).
Hist. Nat., Marzo 1914, p. 180.
Endins, 23: 23-40.
119

COVA DE SA CAMPANA
COVA D’ES COLL D’ES VENT
3-IV-55 - Amb Vidal i Muntaner. Molt semblant a la “Cova de sa
Figuera”; hi deixàrem dues trampes en la cavitat del fons enfront de
3-IV-55 - Amb Vidal i Muntaner. Deixades dues trampes amb peix en
l’entrada.
la petita cavitat del fons enfront de l’entrada. També una trampa per
17-IV-55 - Amb Vidal, Homs i Moll. Recollides les trampes sense cap
Catops a l’exterior.
captura excepte Catops.
7-IV-55 - Amb Muntaner i Vidal. Res a les trampes de l’interior, a les
Peu de pàgina:
per Catops: Sthaphilinidae, Catops zariquieyi Jeann. Phtomaphagus
● Temperatura 18,5° (Palau)
clavalis i alguns Hymenoptera. Vidal capturà un petit quiròpter a l’en-
trada del passadís lateral de la dreta, en penombra, dit quiròpter fou
COVA DE SA FIGUERA
enviat al Dr. Bancells el dia 11-IV-55. Descobertes dues noves cavi-
tats entrant a l’esquerra, no es poderen explorar totalment.
3-IV-55 - Amb Vidal i Muntaner. Molt clara, deixada una sola trampa
17-IV-55 - Amb Vidal, Homs i Moll. Recollides les trampes amb
amb peix al fons, enfront de l’entrada.
Catops i Estafilinids. Recolectats una sèrie d’ossos per Muntaner i
17-IV-55 - Amb Vidal, Homs i Moll. Recollida la trampa sense cap-
acabada d’explorar la cavitat. Convindria colocar noves trampes a
tures. Capturat un quiròpter per Palau.
les darreres cavitats descobertes, de reduïdes dimensions i molt
Peu de pàgina:
seca, amb poques formacions esta
Captures:
Peu de pàgina:
Acars: paràsit sobre la orella del quiròpter.
Captures:
Quiròpters: Rhinolophus ferrum-equinum
Acars: una ninfa de Myxodes vespertilionis entre els pèls del cos
del quiròpter.
COVES DES COALS
Quiròpters: Rhinolophus hipposideros minimus
☛ Altura de l’entrada 240 m s n m. Orientació de l’entrada N 15° E
3-IV-55 - Amb Vidal i Muntaner. Es tracte d’una cavitat feta per la
mà del home per l’extracció de guix; molt seca. No s’hi van deixar
COVA D’EN SALOM
trampes.
14-V-56 - Amb Vidal. Acabada la planimetria. Capturat un quiròpter
Situada un poc més lluny del cementiri de La Vileta, es tracta d’una
a la part natural de la cova.
cavitat natural de reduïdes dimensions i molt seca, amb poques for-
Peu de pàgina:
macions estalactitiques; constituïda per un passadís d’accés d’uns
El quiròpter capturat en 14-V-56 és un mascle de petit tamany de
sis metres de llarg per una mitja de dos d’amplària que comunica
Rhinolophus hipposideros minimus Bancells det. (carta 23-V-56).
amb una sala oblonga d’eix major perpendicular a l’eix del passadís
☛ Probablement s’anomenaven en un temps aquestes cavitats
d’entrada, aquesta sala comunica, a da un dels extrems de l’eix
“Els Covals” (augmentatiu de coves) i la coma on estan situades
major, amb altres tres sales; dues a l’extrem de l’esquerra de l’en-
es diria Coma dels Covals (Palau).
trada i una, la més reduïda, a l’altre extrem, un gran bloc després
deixa una diaclassa, a uns tres metres de l’entrada de la cova i a
COVA DES CAVALL
l’esquerra de la mateixa entrada, que comunica amb la sala major de
les dues situades a l’esquerra de l’eix major de la sala principal, dita
1ª visita, 8-12-56 - Amb Vidal, Alzina, Llodrà i Homs. Es tracte d’un
diaclassa no és practicable.
avenc amb una entrada artificial de cova i molt sec. Es va començar
1ª visita, 31- 5-56 - Amb Gabriel Vidal i servint de guia Isidre Ripoll.
la planificació. Recol·lectats dos aràcnids i un escorpí en la primera
Es va fer la planimetria de la cavitat deixant llest el plànol. No es dei-
sala (penombra); prop de l’entrada d’avenc Vidal capturà un quiròp-
xaren trampes en vista de l’extrema sequedat de la cova. A vista no
ter. Enviat en consulta a Balcells el 12-12-56. (1)
es va recollir res; pel sòl s’observaren òssos en quantitat, segura-
2ª visita, 16-12-56 - Amb Muntaner, Vidal, Alzina i Llodrà. Acabada
ment de moltó. A l’exterior, prop de la boca, es capturà: Carabus
la planificació. No es van fer més captures. Fotografiada l’entrada
morbillosus macilentus (Col.), Hispa testacea (Col.) sobre el Cistus i
artificial i fetes dues fotos en l’interior a la primera i segona sales.
en abundància, a més uns grossos exemplars de Helix aspersa
Peu de pàgina:
(Molusca gasteropoda). Planimetria Vidal-Palau.
Rhinolophus hipposideros minimus
, Bancells det.
Peu de pàgina:
☛ Es tracte d’un avenc amb una entrada horitzontal artificial feta,
☛ En la saleta més profunda 15° temperatura. Sense corrents
segurament, al cercar mineral de guix (Palau).
d’aire. (Palau)
❥ 17-11-1981. Alcover-Pol. Cavitat molt guixosa. Hi trobam R.
rallus
i Tudorella ferruginea. Sembla que el seu accés a l’exterior
COVA D’EN MORET
no es massa antic.
1ª visita, 29-VI-56 - Amb Vidal, Homs i Oriol Homs; feu de guia Isi-
COVA DES GALL
dre Ripoll. Es tracte d’una cova-avenc amb una estreta entrada que
dona pas a una diaclassa i aquesta a una sala amb derrubis comu-
16-12-56 - Després d’engrandir el forat d’entrada per poder penetrar
nicant a un altre sala amb boniques formacions estalactitiques i una
en la cavitat hem trobat el que sembla una cova que les torrentades
columna, un sol recó en la segona sala presenta humitat. Es deixa-
han omplert de terra quedant solzament una petita sala molt baixa
ren tres trampes amb peix al fons de la primera sala. Es feu la pla-
de sostre i amb el trespol de terra; dona l’impressió de un solzament
nimetria, per Vidal i Homs, d’aquesta primera sala. Foren recol·lec-
veu les voltes del sostre de la cova. No es feu cap captura i es va
tats, també a la primera sala tres mol·luscs i un aràcnid.
aixecar el corresponent plànol per Vidal, Alzina i Llodrà.
2ª visita, 15-VII-56 - Amb Vidal. Recollides les trampes, en una d’e-
Peu de pàgina:
lles restes de dipter (?), les altres buides; tornades a posar amb cer-
☛ Tenim dades de que era profunda. Tot fa pensar que les aigües
vesa, una al mateix lloc i les altres a la sala humida. Recollits dos
que baixen per la torrentera l’han anat omplint. Cova molt petita
dípters i un lepidòpter a la Sala Humida i un aràcnid prop de l’entra-
(Palau).
da. Prosseguida la planificació.
❥ 17-11-1981. Alcover-Pol. Trobam el forat d’entrada totalment
3ª visita, 23-VII-56 -Amb Vidal Muntaner i F. i V. Moll, prosseguida la
tapat pels Rubus. És molt petit (0,5x0,4 m) i es troba ben a la vora
planificació, fetes tres fotografies, recollides les trampes sense cap-
del camí cap el coll des Vent. No hi penetrarem.
tures. Recol·lectat un cargol, dos dípters i dos isòpodes.
4ª visita, 4-XI-56 - Amb Vidal, Homs, Alzina i Llodrà. Prosseguida la
planificació i deixades dues trampes, amb peix, a la segona sala.
5ª visita, 11-XI-56 - Vidal i Alzina solzament; acabada la planimetria.
Vidal recollí dues de les trampes, (no pogué trobar la tercera), sense
captures, a una trampa deixada a l’exterior (per Catops) es recollí un
Adjuntam les fitxes que acompanyaven les topografies del grup EME relatives a les cavitats de la zona que nosaltres estudiam. Foren escrites per
Josep Maria Palau a excepció d’alguns peus de pàgina escrits per altres persones que desconeixem la seva identitat, i que hem dessignat per dos
símbols diferents (☛, ❥).
120