El sistema Pirata - Pont - Piqueta : Manacor, Mallorca : geomorfologia, espeleog�nesi, hidrologia, sedimentologia i fauna
ENDINS, núm. 29. 2006. Mallorca
EL SISTEMA PIRATA - PONT - PIQUETA (Manacor, Mallorca):
GEOMORFOLOGIA, ESPELEOGÈNESI, HIDROLOGIA,
SEDIMENTOLOGIA I FAUNA
per Francesc GRÀCIA 1, 2, Bernat CLAMOR 1, Joan J. FORNÓS 2, Damià JAUME 3 i Mateu FEBRER 1
Resum
Les noves exploracions subaquàtiques han aconseguit connectar les coves del Pirata i la cova del
Pont amb la cova de sa Piqueta. També s’han descobert altres galeries i sales importants que situen el reco-
rregut actual en 3020 m, dels quals 1190 m són subaquàtics. L’àrea ocupada per la superfície dels llacs
s’estima en 5000 m2. La penetració lineal del sistema de coves, perpendicular a la línia de costa, és d’uns
700 m.
La gènesi del sistema Pirata-Pont-Piqueta correspon als processos de dissolució en la zona de mes-
cla d’aigües marines i continentals, on els ulteriors processos d’esfondrament, amb grans acumulacions de
blocs, i els recobriments litogenètics configuren quasi totalment el seu aspecte actual. De 8 grans unitats
d’esfondrament que es poden individualitzar, 4 d’elles formen les entrades a les cavitats, inclosa la veïna
cova des Xots. De l’estudi i interpretació de la topografia replantejada sobre el terreny es dedueix que la
depressió situada entre el sistema i la cova des Xots és una dolina d’esfondrament. Presentam també un
catàleg de les morfologies de corrosió, localitzades només en algunes de les galeries situades per davall
de l’actual nivell freàtic.
El sistema de cavitats Pirata-Pont-Piqueta presenta una important acumulació de sediments dins les
zones negades. Aquesta sedimentació és caracteritza per la presència de materials llimosos-argilosos de
coloracions marronoses i composició silícica que es relacionen de forma primordial amb les principals
entrades per esfondrament; arenes molt fines de composició carbonatada fruit de la decantació i acumula-
ció de calcita flotant al fons dels estanys amb cambra d’aire; i argiles llimoses vermelles corresponents a
una etapa anterior de rebliment de la cavitat, probablement el darrer estadi glacial com ho indicaria la pre-
sència d’esquerdes de dessecació.
La columna d’aigua del sistema de cavitats presenta quatre masses d’aigua amb característiques ben
diferenciades a on s’han enregistrat un total de 10 espècies de crustacis estigobionts. Totes elles són endè-
miques de les Gimnèsies, de les quals destaca el copèpode misofrioid Speleophria gymnesica, conegut fins
a les hores únicament de les coves C i A de Cala Varques (Manacor), i també de la cova des Coll (Fela-
nitx).
Abstract
New underwater explorations have managed to connect Coves del Pirata with two other nearby caves:
Cova del Pont and Cova de sa Piqueta. Other important galleries and chambers have also been discove-
red and the survey length is now 3020 m, of which 1190 m are underwater. The surface area occupied by
the subterranean lakes is estimated at some 5000 m2. The lineal penetration of the cave system from the
coast, perpendicular to the coast line, is some 700 m.
The origin of the Pirata-Pont-Piqueta system corresponds to the mixing processes of continental and
marine waters, where the breakdown processes, with large accumulations of blocks, and the speleothems
ornamentation make up for almost all the system’s current aspect. Of the 8 principal breakdown units which
can be identified, 4 of them form the entrances to the caves, including the neighbouring cave known as Cova
des Xots. From the study and interpretation of the cave survey projected on detailed maps of the area, it
can be deduced that the depression between the system and Cova des Xots is a breakdown doline. We also
present a catalogue of the corrosion morphologies, limited to some of the passages below the phreatic level.
The Pirata-Pont-Piqueta cave system has an important accumulation of sediments in its drowned
zones. These sediments are characterised by the presence of: 1) silty-clayey materials having a brownish
colour and a silliceous composition which are clearly related to the main breakdown entrances; 2), very fine
sands with a carbonated composition consequence of the decantation and accumulation of floating calcite
at the bottom of the pools with air chambers; 3) and reddish silty-clays that correspond to an early infilling
stage of the cave, probably occurred during the last glacial event which should be indicated by the presen-
ce of dessication cracks.
The water column of the cave system has four water masses, with well-marked differences, where a
total of 10 species of stygobiont crustaceans have been registered. All of them are endemic to Mallorca and
Menorca, of which Speleophria gymnesica is worth mentioning, only known up to now in the caves C and A
at Cala Varques (Manacor), and also in Cova des Coll (Felanitx).
1
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença. email:
3
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats IMEDEA (CSIC-UIB).
xescgracia@yahoo.es
email: d.jaume@uib.es
2
Dept. Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Balears (UIB).
email: joan.fornos@uib.es
25

Introducció
llarga de Mallorca (TRIAS i MIR, 1977).
1982 - El dia 6 de març cinc aficionats a l’espeleo-
logia entren a les coves del Pirata per a explorar llocs
Les coves del Pirata, la cova des Pont i la cova de
desconeguts. Dos d’ells resulten ferits greus en produir-
sa Piqueta estan situades a la possessió de Can Fras-
se un desplaçament de blocs.
quet, a la marina de Manacor, prop de cala Falcó i allun-
1986 - Membres de l’Espeleo Club de Gràcia
yades de nuclis habitats. Les dues primeres van esser
(ECG) de Barcelona, publiquen el descobriment i topo-
condicionades parcialment per poder rebre visites turís-
grafia a les coves del Pirata d’una nova zona descober-
tiques a finals del segle XIX, tot i que un grafit docu-
ta anys abans: la sala Ignorada (GARCIA et al., 1986).
menta la data de 1614 (PASQUAL i NICOLAU, 2006).
1988 - Troballa a la sala del Tanga de la galeria
Molts són els treballs que fan referència a aquestes
Tancada i la sala Dàmocles per part dels escafandristes
cavitats i que han suposat aportacions al seu coneixe-
gal·lesos del Cwmbran Caving Club (CCC).
ment, entre ells cal destacar, per ordre cronològic MAR-
1989 - El replantejament de la planta de les cavitats
TEL (1903), GINÉS i GINÉS (1976), TRIAS i MIR
damunt la fotografia aèria promou l’exploració subaquà-
(1977), GARCIA et al. (1986) i CLARKE (1990-91). Les
tica per part de membres del CCC, que permet, mitjan-
cavitats són molt conegudes, tant per la gent de Mana-
çant el forçament d’una estreta galeria inundada, comu-
cor, com per part dels espeleòlegs, que han fet d’a-
nicar aquesta cova amb les properes coves del Pirata
questes coves unes “clàssiques”. El Grup Nord de
(CLARKE, 1990-91). Així aquest sistema càrstic totalitza
Mallorca al llarg dels anys 2005 i 2006 ha fet una revi-
un desenvolupament subterrani que supera els 2025 m.
sió de les zones inundades, aportant nous descobri-
2002 - Intent frustrat de localització del llac de la
ments. Les darreres recerques han suposat 25 dies
cova de sa Piqueta (sala Obstruïda) per poder cabus-
d’immersions. S’ha pogut realitzar l’estudi interdiscipli-
sar, per part de membres del Grup Nord de Mallorca
nari del sistema gràcies al projecte d’investigació sufra-
(GNM).
gat per l’Obra Social i Cultural de la Caixa d’Estalvis de
2003 - Segon intent d’accedir al llac de la cova de
les Balears “Sa Nostra”, dins la convocatòria d’ajuts per
sa Piqueta per part de vuit espeleòlegs del GNM, EST i
a projectes de Conservació de la Biodiversitat 2006.
GEM. Al llarg de tot un dia es revisa minuciosament tota
La propietat manté un control estricte de les visites,
la cavitat sense èxit. Tenim la seguretat de què s’ha pro-
havent-hi barrat les entrades amb un mur d’obra flan-
duït una esbaldregada que impedeix entrar a la sala on
quejat per una reixa de ferro amb pany i clau. És del tot
es troba el llac.
necessari per poder visitar la zona i les seves cavitats
2005 - Exploracions i tasques efectuades pel
demanar permís a la propietat. Les cavitats estan situa-
(GNM) a les cavitats, dels quals detallam només els
des dins zona ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès)
moments més significatius:
(“Cales de Manacor”) i tenen la consideració de LIC
9 - V - 05. Immersió al llac Victòria (cova des Pont)
(Lloc d’Importància Comunitària), a excepció de la cova
per part de Francesc Gràcia (FG) i Mateu Febrer (MF).
de sa Piqueta. La cova des Pont a més a més presen-
Se n’adonen de la presència d’un fil-guia que parteix
ta la figura de protecció BIC (Bé d’Interès Cultural).
prop de la base del moll del llac i a través d’una angos-
ta galeria prossegueix en direcció W i segueix obert
(galeria Corcada). No hi ha constància documental d’a-
questa exploració.
Història de les exploracions
14 - V - 05. Exploració (FG) d’un forat vist per en
MF a la part terminal del llac Victòria. Una galeria d’una
trentena de metres connecta amb el llac Nou. Des del
1897 - Les coves del Pirata són agençades per
punt de vista exploratori aquesta descoberta curta és
poder-se visitar, amb motiu de l’Exposició Agrícola i les
molt engrescadora perquè permet anar des del llac Vic-
Fires i Festes de Manacor; fent-se un camí per recórrer
tòria (d’accés còmode) a d’altres zones aquàtiques de
la cavitat oferint varis itineraris als visitants.
la cavitat sense haver de sortir fora de l’aigua.
1901 - Les coves del Pirata i la cova des Pont són
9 - VI - 05. Exploració de més d’un centenar de
visitades per l’explorador francès Edouard Alfred Martel
metres a la galeria Corcada a diferents indrets. Amb les
el qual publicà els croquis esquemàtics d’ambdues
noves descobertes hi ha gairebé 200 m de guia que en
coves (MARTEL, 1903).
direcció SW travessa una gran sala aèria (sala dels
1971 - El Grup Espeleològic EST realitza la topo-
Caramells), molt engalanada i amb continuacions
grafia de les coves del Pirata (GINÉS i GINÉS, 1976).
terrestres i finalitza en un altre esfondrament. MF i FG
1972 - Primera cabussada al llac Gran de les coves
surten a la cambra terminal per revisar-la. Se n’adonen
del Pirata (Fig. 1).
de que es troben a la sala del Llac de la cova de sa
1971-77 - Topografia detallada de la cova des Pont
Piqueta (sala Obstruïda), des de la qual no es pot acce-
per part de l’Speleo Club Mallorca (SCM). Amb anterio-
dir a la resta de la cova per mor d’una esbaldregada
ritat a la topografia es van trobar considerables conti-
recent. També observen, al lloc més elevat i a prop del
nuacions, la qual cosa demostra la superficialitat de les
pas tancat, marques de cremades de carbur a la roca.
exploracions històriques de la cova, que s’aturaren
11 - VI - 05. BC revisa els llacs de les coves del
davant l’aigua, deixant verges zones tan importants
Pirata. Va enllaçant els successius llacs, sempre voltant
com el llac Nou, la galeria Myotis i la sala del Tanga. La
l’esfondrament de la sala.
cova, amb les darreres exploracions, arriba a tenir un
18 - VI - 05. BC intenta forçar sense èxit, un lami-
desenvolupament de 1075 m, essent així la sisena més
nador que tal vegada permeti accedir a la sala des
26

Figura 1: El llac Gran de les coves del Pirata va ésser el primer on es
Figure 1: The pool called Llac Gran, in Coves del Pirata, was the first
va realitzar una immersió l’any 1972 per part d’espeleòlegs
to be explored by Catalan cave-divers in 1972. In spite of its
catalans. Tot i la seva espectacularitat, no presenta continua-
spectacular appearance, no important continuations were
cions d’importància (Foto A. Merino).
found (Photo A. Merino).
Tanga sense haver de sortir fora de l’aigua. Exploració
tor i instal·la uns 15 m fins accedir al que sembla una
de la sala dels Caramells. FG explora l’extrem de la
sala (galeria Decorada). Per mor de dur poc llum no
galeria Myotis i baixa uns 6,5 m, però una estretor l’im-
segueix endavant.
possibilita seguir endavant.
27 - XII - 05. FG s’endinsa al lloc trobat per en BC i
25 - VI - 05. FG aconsegueix forçar el pas de la
veu que es tracta d’una galeria que prossegueix. Ins-
galeria Myotis i assolir els -9,5 m amb la presència de
tal·la uns 65 m a 9,5 m de fondària entre un vistós pai-
molts de paleonivells freàtics. Més endavant la galeria
satge ornat de delicades formacions. Acaba en una
ascendeix molt decorada i es torna a tancar per un
zona més estreta i que sembla tancada per fines for-
col·lapse concrecionat.
macions. Uns 15 m abans del final, ascendeix per un
3 - VII - 05. BC aconsegueix superar el laminador i
coster molt decorat fins a una allargassada cambra
accedir així, des de la galeria Migpunt fins a la sala del
d’aire que envolta un esfondrament.
Tanga. Una altra àmplia àrea inundada és accessible
2006. Tot l’any prossegueixen les feines de topo-
entrant pel llac Victòria, sense menester sortir fóra de
grafia, estudi i documentació de la cavitat.
l’aigua. Mentrestant, FG inspecciona el llac Ras (Figs. 2
25 - II - 06. Intent fallit de fotografiar sota l’aigua.
i 3) i passant entre formacions, avança 175 m per una
Les intenses pluges dels darrers dies han arrossegat
àmplia galeria de trespol planer i estibada de forma-
aigua amb fang dins el llac Ras i llac Victòria. La visibi-
cions litoquímiques. Sembla increïble que després de
litat és gairebé nul·la. La cavitat es comporta, en casos
18 anys d’exploracions amb escafandres, a un dels
de fortes precipitacions, d’engolidor de les aigües dels
llacs clàssics de la cova, molt a prop de la boca d’en-
voltants.
trada i sense massa dificultats, es trobi una important
24 - VI - 06. FG desobstrueix un pas i explora una
continuació subaquàtica.
trentena de metres entre la cova de sa Piqueta i la sala
5 - XII - 05. BC a la sala del Tanga força una estre-
dels Caramells fins que un col·lapse li tanca el pas.
27

Figura 2: Malgrat ésser la cova des Pont una “clàssica” dins el món del
Figure 2: In spite of Cova des Pont being a “classic” in the world of cave
busseig espeleològic, alguns indrets com el llac Ras han
diving, some areas such as Llac Ras pool have produced
aportat noves descobertes (Foto A. Merino).
new discoveries (Photo A. Merino).
Descripció del sistema de cavitats
persones de molta edat de Manacor coneixen la cavitat
amb el nom de cova de ses Vistes.
En realitat és una gran sala, de 140 m de longitud i
El recorregut actual del sistema de cavitats és de
amplada màxima que supera els 70 m, escindida per
3020 m, dels quals 600 m són aquàtics aeris i 1190 m
columnes, massissos estalagmítics i blocs que li confe-
subaquàtics. La distància màxima en línia recta que
reixen una gran complexitat topogràfica. La caverna es
separa els extrems entre la cova de sa Piqueta i les
divideix en dues porcions ben diferenciades, que s’es-
coves del Pirata és de 512 m. La direcció general del
tenen en direccions N i S, amb pendents descendents
conjunt de cavitats sembla esser aproximadament NW-
oposats. Presenta diversos llacs a les cotes situades
SE, encara que la coalescència d’esfondraments li han
per davall del nivell freàtic, a -32 m respecte de la boca
conferit un aspecte caòtic. Hi ha 13 llacs principals a
d’entrada. La zona N, de major pendís, disposa d’abun-
més d’altres molts de marginals que suposen una
dants acumulacions de blocs i espeleotemes i el sostre
superfície total estimada de 5000 m2. El desnivell
assoleix els 7 m d’alçada. La zona S, de coster menys
màxim entre la boca superior (+ 36 m) i la fondària
acusat, és de majors dimensions i ornamentació. Són
màxima sota les aigües (-11 m) és de 47 m.
ben notables els imponents massissos estalagmítics i
les columnes que engalanen bona part de l’estança. La
major part dels marges meridionals de la sala estan
COVES DEL PIRATA
flanquejats pels llacs que no presenten continuacions
importants (Fig. 1). El recorregut de la cova és d’aproxi-
Empram aquest nom per designar el conjunt de
madament uns 800 m (GINÉS i GINÉS, 1976).
sales que integren la part clàssica d’aquestes coves i la
sala Ignorada.
Sala Ignorada
Sector Clàssic
Es troba al ponent del sector Clàssic. Consisteix en
un rost de grans blocs, molts d’ells inestables que asso-
El topònim de la cavitat al·ludeix a una llegenda que
leix la zona freàtica. Correspon a la zona posterior de
fa referència a un pirata ferit que trobà refugi en aques-
l’esfondrament que ha format les sales de les coves del
ta cova, tot esperant de poder-se reunir amb els seus
Pirata condicionades per a la visita. Als llacs de la sala
companys. Segons informacions d’en Toni Pascual, les
Ignorada s’hi pot arribar també des d’un petit llac, de
28

SISTEMA
PIRATA-PONT-PIQUETA
Manacor
Topografia Coves del Pirata
Topografia Cova des Pont
A. Ginés, J. Ginés
M. Trias, V. Garcia-D., F. Comas
Est
1971
SCM
1971
Topografia Cova de sa Piqueta
Topografia Sala Ignorada
M. Trias, J. Ginés, C. Payeras
X. Delgado, J. Ferreres, J. Garcia
SCM-Est
1977
ECG
1976
Topografia subaquàtica
F. Gràcia, B. Clamor, M. Febrer
GNM
2005-06
Coves del Pirata
10 Galeria Miotis
1 Sector Clàssic
11 Sala del Tanga
2 Sala Ignorada
12 Galeria Tancada
Cova des Pont
13 Sala Dàmocles
3 Sala Gran
14 Galeria Decorada
4 Llac des Carbonat
Cova de sa Piqueta
5 Llac Victòria
6 Galeria Migpunt
15 Sala d’Entrada
7 Galeria del Llac Ras
16 Sala Obstruïda
8 Galeria del Terrat
17 Galeria Corcada
9 Llac Nou
18 Sala dels Caramells

Figura 3: Pas entre formacions al llac Ras, que ha permès descobrir
Figure 3: Passage between speleothems in Llac Ras, which permitted
una nova galeria sota les aigües que finalitza poc abans
the discovery of a new underwater gallery which ends a little
d’apropar-se a la dolina on s’obre la cova des Xots (Foto B.
before reaching the exterior doline. (Photo B. Clamor).
Clamor).
difícil accés, situat al costat W de les coves del Pirata,
ques. Pel que fa a la seva superfície és de 575 m2. Es va
capbussant uns 25 m. La sala amida 65 x 20 m i tot el
tancar en temps relativament recents amb un mur de
sector té un recorregut de 200 m. Al costat NW es troba
marès i una reixa de ferro per evitar el deteriorament dels
la connexió subaquàtica amb la cova des Pont.
espeleotemes per part de visitants desaprensius, però a
hores d’ara la reixa és oberta. Genèticament és la per-
llongació de l’esfondrament que ha generat l’entrada a la
COVA DES PONT
cavitat, que arriba fins al llac, 33 m per davall del nivell del
terreny. A l’E del llac s’obri la connexió subaquàtica d’uns
Està formada, a efectes pràctics i de forma arbitrària,
30 m fins al llac Nou i a l’W prossegueix de cap a la cova
per la major part de galeries i sales del sistema. S’obri a
de sa Piqueta. A les parets de l’W del llac, sota les aigües,
l’exterior per una boca d’esfondrament, amb 7 m de des-
hi són presents nombroses morfologies de corrosió, en
nivell fins al cim del con d’enderrocs, que se salven amb
forma de penjants, pinacles, tupins, galeries iniciadores i
el pont que dóna nom a la cavitat (TRIAS i MIR, 1977).
envans. Els espeleotemes són abundants en forma d’es-
talactites amb helictites superposades, estalagmites que
Sala Gran
recobreixen els blocs del fons del llac, així com recobri-
ments freàtics subactuals i paleonivells situats a +2,1m.
Des de la boca d’entrada, en direcció N es desen-
volupa la sala Gran, de 70 m de llarg i 40 m d’amplària,
Galeria Migpunt
fins que s’arriba al llac des Carbonat situat al NW (de
575 m2) i al llac Ras al NE (de 725 m2). Aquí la distàn-
Un centenar de metres separa la boca d’entrada de
cia de la part aèria, entre els extrems dels dos llacs
la cova fins la connexió amb la sala del Tanga. L’amplà-
supera els 80 m, amb una alçada del sostre entre els 7
ria és de 30 m i l’alçada màxima 10 m. La galeria pre-
i 9 m. Les colades pavimentàries i estalagmites reco-
senta en secció una volta quasi perfecta, amb el pis
breixen gran part del pis de la sala.
totalment ocupat per grans blocs.
Llac Victòria
Galeria del Llac Ras
Amb una superfície de 575 m2, de gran vistositat, on
Galeria subaquàtica de més de 100 m de longitud,
hi destaquen el gran nombre de formacions estalactíti-
uns 20 m d’amplària i 4 m de fondària (Figs. 2 i 3). Pre-
29

senta una cambra d’aire de 15 x 7 m, que correspon a
Sala Dàmocles
la part central d’un esfondrament. És una de les zones
més decorades de la cavitat, amb la peculiaritat que les
A l’E de la sala del Tanga, després de recórrer 25 m
formacions són de colors molt foscos, exceptuant les
de llac des del final de la part terrestre més propera, 15
estalactites situades a la zona superior que presenten
m d’espaiós sifó aïllen la sala Dàmocles de la resta de
un color totalment blanc. El trespol planer de gran part
la cavitat. Es tracta d’un rost tancat de blocs i pedres.
de la galeria està recobert de polígons de retracció dels
Destaquen les dimensions de 35 m d’amplària i les
sediments argilosos.
columnes i espeleotemes freàtics subactuals. Al S de la
sala es troba la connexió amb les coves del Pirata.
Galeria del Terrat
Galeria Decorada
És la mateixa galeria Migpunt, però en sentit opo-
sat. El fort rost és el més característic dels 70 m lineals
S’inicia al S de la sala del Tanga per un angost rost
de l’estança, per després seguir una trentena de metres
subaquàtic, continuació de l’esfondrament de la sala.
més sota les aigües. L’amplada està compresa entre
És una galeria d’uns 100 m de longitud i 10 m de fon-
uns 18 i 30 m, exceptuant la part terminal a on s’estreny.
dària màxima. Els espeleotemes són extraordinària-
ment abundants, especialment en forma boscos de llar-
Llac Nou - Galeria Myotis
gues estalactitas fistuloses, colades pavimentàries i
columnes. A la part final ascendeix per un coster fins a
El llac Nou, de 60 m de longitud i amb un domini de
sortir a un llac cobert de làmines de calcita flotant que
les morfologies d’esfondrament, permet assolir la galeria
delimita una allargada cambra terrestre. Presenta pa-
Myotis, el final de la qual ha estat forçat per tècniques de
leonivells freàtics a -3,6 m i importants precipitats de
busseig espeleològic. Un pas molt angost a la zona
cristalls que envolten el llac.
sotaiguada es va haver de desobstruir, entre el rost con-
crecionat i la paret frontal. La nova zona subaquàtica és
de modestes dimensions i molt decorada per formacions
COVA DE SA PIQUETA
litoquímiques. La totalitat de la galeria, juntament amb
les noves descobertes té un traçat lineal de 175 m. El
S’inclouen aquí totes les galeries i sales més occi-
total de superfície del llac és de 600 m2. S’ha pogut res-
dentals del sistema, separades de la cova des Pont per
seguir, sota les aigües i en sentit contrari, la galeria Myo-
la galeria Corcada.
tis, entre blocs que formarien la continuació del rost de la
sala. L’amplària real de la galeria, una vegada incorpora-
Cova de sa Piqueta
des les zones subaquàtiques està compresa entre els 7
m de mínima i els 25 m de màxima.
L’entrada es troba al fons d’una dolina d’esfondra-
ment de 36 x 26 m. Està constituïda per una gran sala
Sala del Tanga
de 54 x 48 m, que baixa en suau pendent, menys a la
part NW on la davallada es fa per un fort rost de blocs,
S’hi pot accedir des de la cova des Pont per tres
fins que s’assoleix el nivell freàtic als 36 m de desnivell
llocs. El més “clàssic” és l’accés aeri pel laminador que
(TRIAS i MIR, 1977). En temps recents, la comunicació
hi ha al final de la galeria Migpunt. Una segona manera
amb la sala del Llac (sala Obstruïda) s’ha esbaldregat.
és per la perllongació sota l’aigua del mateix laminador;
uns 10 m de sifó molt estret, però que permet passar
Sala Obstruïda
sense haver de sortir fóra de l’aigua. La tercera possibi-
litat parteix només a 13 m al N de l’anterior, de dins un
És l’antiga sala del Llac (TRIAS i MIR, 1977), de 22
petit llac aïllat per blocs. És un sifó ample i fàcil de cap-
x 12 m i 6 m d’alçada. En la qual es fa ben palesa la
bussar de 7 m de longitud. La sala del Tanga, de 70 x
morfologia clàstica de l’estança. Es tracta del coster
60 m, és una important sala d’esfondrament que sobre-
d’un con d’enderrocs que davalla fins al llac, subdividit
surt envoltada d’aigua, la qual representa més de les
per blocs, amb les zones properes a l’aigua especial-
2/3 parts de superfície. És el llac més extens de tot el
ment inestables. És la mateixa sala que forma la cova
sistema, ja que s’ha estimat en 1500 m2. Els enderrocs
de sa Piqueta separada per enderrocs que l’han acaba-
que formen el pis de la sala es troben en alguns llocs
da de segregar. Al llac abunda la calcita flotant.
recoberts de revestiments litoquímics i abunden també
les acumulacions de guano. L’alçària màxima és d’uns
Galeria Corcada
5 m i 10 m el desnivell total fins als llacs.
L’accés des de la cova des Pont és una estreta
Galeria Tancada
galeria freàtica de secció semicircular amb abundants
formes de dissolució. S’aprecia un lleuger corrent a l’en-
Situada al N de la sala del Tanga, és una galeria
trada que és capaç d’endur-se’n el sediment en sus-
subaquàtica de 50 m de longitud, 10 m d’amplària i 5 m
pensió. Aquest túnel comunica amb una primera sala
de profunditat que finalitza en un coster d’enderrocs
voluminosa, amb la presència a tot el costat N de grans
que tanca el pas a la galeria Migpunt. Presenta al
blocs que provenen de la galeria del Terrat i en pendent
començament abundants penjants, per després predo-
descendeixen sota les aigües. També destaca el trespol
minar els espeleotemes.
planer i recobert de fang. Són abundants els espeleote-
30

mes, especialment columnes i estalagmites, parcial-
blocs concrecionat, que s’allarga 50 m des de la paret
ment descalcificades. Aquí la cavitat adquireix un
del llac fins a fer-se impracticable a poca distància de la
aspecte ramificat, amb diverses galeries. Després de
dolina d’esfondrament que forma l’entrada de la cova
travessar una zona caòtica i estreta se surt a una sego-
de sa Piqueta. L’amplària màxima és de 20 m. Destaca
na sala molt concrecionada, especialment per estalacti-
per la bellesa i delicadesa de les formacions litoquími-
tes gruixudes, columnes i estalagmites. Més endavant i
ques que la recobreixen: blanques colades estalagmíti-
a dalt, s’obri el llac de la sala dels Caramells d’uns 175
ques, colgadures i estalactites amb helictites de gran
m2, passat el qual tornen a proliferar les morfologies de
bellesa.
corrosió.
Sala dels Caramells
Valors Arqueològics
Accessible únicament a través de la galeria Corca-
da. Està situada a l’E de la cova de sa Piqueta, amb la
qual comparteix el mateix origen. Malgrat la poca dis-
La cova des Pont rep aquest nom pel pont que faci-
tància que separa ambdues sales, la riquesa en espe-
lita l’entrada, el qual presenta la volta feta de marès
leotemes és molt desigual. El llac està recobert per un
tallat i la resta de pedra seca. Des d’un rebaix fet a la
tel de calcita flotant i les parets i formacions presenten
vora de la boca per eliminar part del desnivell, el pont va
recobriments freàtics subactuals de color bru. També hi
fins una plataforma de pedres i argamassa que anivella
ha un paleonivell freàtic situat a uns +2 m de color molt
el cim del con d’enderrocs que ocupa el fons de l’abisa-
blanc. A les parets es destrien perfectament els plans
ment d’entrada (Figs. 4 i 5). El pont està muntat damunt
d’estratificació i el sostre està folrat de estalactites fistu-
una volta de mig canó de 3,6 m de llum i 3,5 m d’am-
loses i altres formacions, algunes excèntriques creant
plària. La volta està feta de marès tallat i molt ben com-
boscos d’estalactites de calcita molt blanca, molt con-
post acabada en un arc de 28 dovelles de 40 x 30 cm
trastats en comparació als freàtics subactuals, de colors
aproximadament; la resta del pont i del camí que el
bruns. La sortida fóra de l’aigua és per un gran rost de
segueix és de pedra sense picar (TRIAS i MIR, 1977).
Figura 5: Detall del pont d’accés a la cavitat homònima. Si es pot
acceptar que els materials ceràmics trobats a dins la cavitat
són d’entrada posterior a la construcció del pont, s’atribuiria
al segle XVII (TRIAS i MIR, 1977) (Foto A. Merino).
Figura 4: Rost de l’esfondrament que forma l’entrada de la cova des
Pont (Foto A. Merino).
Figure 5: Detail of the access bridge giving its name to the cave (Cova
des Pont). If it can be accepted that the pottery materials
Figure 4: Slope of the breakdown structure that forms the entrance to
found inside the cave are later than the construction of the
Cova des Pont (Photo A. Merino).
bridge, then it can be attributed to the 17th century (Photo A.
Merino).

31

Figura 6: Fotografia aèria de cala Falcó amb la planta de les coves del
Figure 6: Aerial photograph of Cala Falcó showing superimposed the
Pont, Pirata, Piqueta, Xots, Moro i de cala Falcó superposa-
plan outline of the caves: Pont, Pirata, Piqueta, Xots, Moro
des. (Foto cortesia dels Serveis d’Informació Territorial de les
and Cala Falcó. (Photo courtesy of Serveis d’Informació Terri-
Illes Balears, S.A. -SITIBSA).
torial de les Illes Balears, S.A. -SITIBSA).
32

El que sorprèn és la importància de l’obra unida al que
Control estructural
no quedi memòria ni de quan ni de perquè es va fer. Ni
tant sols queda cap llegenda que en faci referència. La
cita més antiga és d’ESTELRICH (1897) que indica que
Malgrat que no s’ha realitzat en el camp una anàli-
a la seva època ja no quedava memòria de qui l’havia
si acurada de la fracturació i diaclasament de l’àrea
fet, i que s’havia construït per a poder entrar les ovelles
envoltant de la cavitat ni pròpiament de la mateixa,
a sestar. MARTEL (1903) diu que el pont era fet pels
sembla força evident que hi ha un cert control estructu-
moros; això no és més que una prova de que el poble
ral en el seu desenvolupament original. Els dipòsits car-
havia perdut tot record de qui l’havia bastit. Si podem
bonatats (calcarenites i calcàries) on evolucionen les
acceptar que els materials ceràmics trobats a dins la
cavitats descrites són considerats postorogènics, però
cova són d’entrada posterior a la construcció del pont,
malgrat això presenten una forta fracturació de tipus
la podríem atribuir al segle XVII, d’on data la troballa
distenssiu en part originada per un cert basculament de
més antiga: una olla amagada entre uns grans blocs al
tota la marina de llevant vers el sud (FORNÓS et al.,
peu del con d’entrada (TRIAS i MIR, 1977).
2002). A la figura 8 s’han dibuixat les principals alinea-
cions que s’observen en la planta del sistema de cavi-
tats Pirata-Pont-Piqueta. Aquestes alineacions mostren
dues clares direccions predominants 080º i 155º. Enca-
Superposició de la cavitat res-
ra que la morfologia actual de les cavitats és deguda als
progressius esfondraments dels conductes originals
pecte de la superfície
(veure l’apartat Sales d’Esfondrament) aquestes alinea-
cions hi queden força reflectides.
La presència dels conductes, suposadament origi-
La penetració lineal del sistema de coves, perpen-
nals, en els quals s’hi observen abundants morfologies
dicular a la línia de costa, és d’uns 700 m (Fig. 6).
de corrosió (veure l’apartat Sales d’Esfondrament) s’ali-
Mereix especial atenció que la distància que separa les
neen també clarament en una d’aquestes direccions
coves del Pirata de les properes cova des Moro i cova
(080º).
de Cala Falcó és de menys de 200 m. Les cavitats
esmentades són també sales d’esfondrament, segura-
ment capturades per la mar en retrocedir els penya-
segats litorals (GINÉS, 2000). Nosaltres pensam que
tenen relació amb el sistema Pirata-Pont-Piqueta, i que
col·lapses actualment infranquejables, barren el pas
entre elles, fet similar al que passa en relació a la cova
des Xots, on s’aprecia una gran dolina al lloc ensorrat.
Si aquesta suposició fos certa, l’antic sistema presenta-
ria una clara orientació de drenatge cap a la mar i coin-
cidiria amb el traçat d’altres importants cavitats del lle-
vant mallorquí. És el cas de la cova de Cala Varques B
(GRÀCIA et al., 2000) i cova Genovesa (GRÀCIA et al.,
2003a, 2003b) a la marina de Manacor; cova des Coll
(GRÀCIA et al., 1997, 2005), cova dets Ases (GRÀCIA
et al., 1997) i cova d’en Bassol - cova de Cala Mitjana
(GRÀCIA et al., 1998a) a les marines de Felanitx; cova
des Drac de Cala Santanyí (GRÀCIA et al., 1998b).
La superficie exterior de la plataforma miocènica on
es localitza el sistema de cavitats està a una alçària res-
pecte al nivell de la mar d’uns 35 m, excepte a la
depressió de l’entrada a la cova des Xots, que assoleix
els 25 m. Les dimensions de la dolina abans esmenta-
da (Fig. 7), de forma ovalada, són de 112 x 60 m. La
potència de roca al llac de les coves del Pirata està
compresa entre 13 i 20 m, essent la màxima de poc
més de 30 m, ja sota les aigües. A la cova des Pont les
Figura 7: Vista parcial de la dolina de 112 x 60 m d’eixos principals i
potències de roca van dels 20 m a la sala Gran, als 25
26 m snm, situada entre la cova des Xots, la galeria Dàmo-
m al llac Ras i més de 36 m en alguns llocs sotaiguats
cles, la galeria del Llac Ras i les coves del Pirata. Es tracta
d’una depressió generada per l’esfondrament d’antigues
de la galeria. Els 30 m del llac Nou es redueixen als 16-
galeries i sales del sistema. Es veu un espeleòleg a l’entrada
18 m a la galeria Myotis i la galeria Migpunt. A la sala
de la cova des Xots (Foto F. Gràcia).
del Tanga és d’uns 24 m, mentre que només assoleix
Figure 7: Partial view of the doline, measuring 112 x 60 m along its prin-
els 10 m a la galeria des Terrat. Els 28 m al llac Victòria
cipal axes and reaching a depth of -26 metres, located bet-
i a la sala Obstruïda de la cova de sa Piqueta i els 36 m
ween Cova des Xots, Galeria Damocles passage, Llac Ras
d’alguns llocs de la galeria Corcada.
and Coves del Pirata. It is a depression generated by the bre-
akdown of older galleries and chambers of the system. A
caver at the entrance to Cova des Xots can be seen (Photo F.
Gràcia).

33

Figura 8: Principals alineacions
estructurals de la zona
de cala Murada - cala
Falcó i del sistema de
cavitats Pirata-Pont-Pi-
queta.
Figure 8: Main structural linea-
tions at Cala Murada -
Cala Falcó area and
P o n t - P i r a t a - P i q u e t a
cave system.

Les direccions anteriorment comentades per a
cionats amb les oscil·lacions glacioeustàtiques, els pro-
l’àrea de la cavitat s’emmarquen bé dins del context
cessos d’esfondrament (GINÉS, 2000). Aquest model va
estructural que afecta al Miocè superior i que condicio-
esser adaptat per a l’espeleogènesi del Migjorn de Mallor-
na la morfologia de la costa deguda a la fracturació dis-
ca, per GINÉS i GINÉS (1992). Els materials carbonatats
tenssiva (FORNÓS et al., 2005). En aquest sentit i si
del Miocè superior, de fàcies d’escull, d’elevada porositat
observam la figura 8 veurem que la línia de costa pre-
i solubilitat, afectats per fracturació postorogènica són els
senta un traçat totalment rectilini molt clar de direcció
components idonis per a l’actuació dels processos de dis-
040º i una de menor entitat (080º) que s’entrecreuen
solució per mescla d’aigües. El sistema de coves Pirata-
amb una altra direcció quasi perpendicular a la primera
Pont-Piqueta correspon a aquesta gènesi freàtica, a on
(155º) que li dóna una típica forma de tallserrat a la
els processos d’esfondrament, amb grans acumulacions
mateixa i que es aprofitada per al desenvolupament i
de blocs, i els recobriments litogenètics posteriors confi-
encaixament dels barrancs i/o torrents. Aquestes direc-
guren gairebé totalment el seu aspecte actual i oculten
cions coincideixen amb les del sistema de cavitats Pira-
quasi per complet les morfologies de corrosió. Aquestes
ta-Pont-Piqueta.
morfologies són visibles a pocs llocs i sempre a cotes
actualment sota les aigües.
Espeleogènesi
Morfologies de corrosió
L’agressivitat química de les aigües a les proximitats
de les picnoclines és el principal agent espeleogenètic a
La documentació publicada sobre les formes pri-
les costes calcàries litorals (coastal-mixing-zone). Aques-
màries o de dissolució, de les cavitats del Miocè supe-
tes zones de mescla d’aigües de diferent salinitat són els
rior de Mallorca s’ha incrementat considerablement els
espais preferents on es produiria la dissolució de la roca
darrers anys, tot i que el seu coneixement i sistematit-
(BACK et al., 1984). Les oscil·lacions del nivell de la mar
zació és encara insuficient (GRÀCIA et al., 1997,
al llarg del Pleistocè determinen, juntament amb l’aporta-
1998a, 1998b, 2000, 2003b, 2005; MERINO, 1993,
ció d’aigües meteòriques, la localització d’aquests àmbits,
2000, 2006b). Alguns dels termes emprats s’han con-
que migren en funció d’aquestes variacions. En l’evolució
sultat de BRETZ (1942), NÚÑEZ (1967), FORD i
de les cavitats litorals són molt importants, i també rela-
WILLIAMS (1989) i SLABE (1995). S’ha de fer constar
34

que en moltes ocasions es fa difícil atribuir les morfolo-
cal considerar aquelles cavitats inicials com una xarxa
gies de corrosió a una determinada tipologia, ja que es
freàtica de buits amb una disposició espongiforme (a les
presenten juxtaposicions de diferents classes, amb for-
sales i galeries actuals s’observen poques directrius
mes intermèdies i diferents gradacions d’intensitat de la
estructurals clares que controlin el seu desenvolupa-
dissolució. També les variacions de mida de les morfo-
ment). Aquest tipus de cavitats laberíntiques estarien for-
logies suposa un increment de la dificultat de sistema-
mades per la fusió de sales circulars i galeries en les que
tització. A la cavitat, les morfologies de corrosió, només
no s’observa una direcció clara. Han arribat a un extrem
es troben de manera significativa a la galeria Corcada,
tan elevat de dissolució i interconnexió que tot el buit en
algunes zones parietals del llac Victòria i sostres de la
conjunt constitueix una morfologia espongiforme a gran
galeria Tancada. Aquest fet segurament es deu als
escala. Els espais estan interconnectats tant a nivell de
fenòmens d’esfondrament que han fet desaparèixer les
grans sales i galeries com de conductes iniciadors.
morfologies en ésser desmantellades i sepultades. A
continuació exposam el catàleg de formes trobades:
MACROFORMES
MEGAFORMES
Morfologies de corrosió d’ordre hectomètric a deca-
mètric.
Morfologies de corrosió d’ordre quilomètric a hecto-
mètric.
Galeries freàtiques de secció circular
(tubular passages)
Cavitats espongiformes o Xarxes de cavitats espon-
giformes
(spongework caves)
Tenen secció circular, semicircular o el·líptica.
S’han format sense que intervingui de forma activa el
Encara que els esfondraments i processos clàstics
control estructural. De forma clara només hem localitzat
han desmantellat la gran majoria d’evidències sobre les
galeries d’aquest tipus a l’inici de la galeria Corcada,
primeres fases de l’excavació del sistema espeleològic,
amb un diàmetre d’uns 1,5 m.
Figura 9: Tupins de paret i pinacles que han experimentat coalescèn-
Figure 9: Solutional pockets and pinnacles which have merged verti-
cies amb tendència vertical, a la paret del llac Victòria (Foto
cally on the wall of Llac Victòria pool (Photos C. Bodi).
C. Bodi).
35

MESOFORMES
minam amb aquest nom a l’agrupació d’altres morfolo-
gies de corrosió de mida més petita. Aquestes compre-
Morfologies de corrosió d’ordre decamètric a mètric
nen diverses mesoformes (d’ordre decamètric a mètric):
(Fig. 10).
conductes seminals, envans de dissolució, columnes de
roca i ponts; així com nombroses microformes (d’ordre
Conductes seminals o iniciadors
mètric a decimètric): morfologies espongiformes d’ordre
inferior, arcs, anells, penjants, pinacles, esperons, con-
Semblen galeries freàtiques de control estructural o
cavitats poc marcades, nínxols de paret, cúpules de
bé galeries freàtiques de secció circular, emperò ja que
corrosió i tupins (Fig. 9d).
presenten una secció de reduïdes dimensions no són
penetrables per l’home. Longitudinalment poden assolir
longituds considerables. Són l’estadi previ a la formació
MICROFORMES
d’autèntiques galeries, fet que es produeix per la conti-
nuació dels processos de corrosió i coalescència de
Morfologies de corrosió d’ordre mètric a centimètric.
conductes. A la cavitat s’aprecien sota l’aigua en indrets
del llac Victòria, llac Nou i també a la galeria Corcada
Arcs (archs)
(Fig. 10 c i d).
Els arcs són de mida més petita que els ponts. Es
Envans de dissolució (rock spans)
generen per la dissolució progressiva d’altres morfolo-
gies, com són els envans de dissolució, columnes de
La presència de galeries o cambres paral·leles
roca, pinacles, cúpules de corrosió, entre d’altres (Fig.
determina que a mesura que progressa la dissolució de
10a). Per coalescència d’arcs es poden arribar a con-
la roca es generin parets primes separadores d’àmbits.
vertir en ponts.
Aquestes masses rocoses remanents poden mostrar
diferents graus de dissolució i es presenten associades
Anells (rings)
a moltes altres morfologies com ara ponts i arcs que
permeten veure o passar d’una galeria a l’altra, colum-
Són petits forats de pocs centímetres de diàmetre.
nes de roca, penjants, pinacles i esperons (Fig. 10c).
Solen ésser molt abundants a les morfologies espongi-
formes, especialment a les que presenten un intens
Columnes de roca (rock pillars)
grau de corrosió.
En ocasions pareixen columnes de precipitació lito-
Penjants (rock pendants)
química, però es tracta de morfologies de corrosió for-
mades per roca mare que uneixen sostre i pis. És fre-
Formes de dissolució que pengen del sostre, de
qüent la seva procedència d’envans en avançada fase
dimensions centimètriques a mètriques (Fig.10b). Pro-
d’evolució. La dissolució de la columna de roca evolu-
cedeixen generalment de la corrosió dels envans, de
ciona cap a un penjant al sostre i a un pinacle al terra
les columnes de roca i dels processos de coalescència
(Fig. 10b). Es poden localitzar a la galeria Corcada i
de cúpules de corrosió i tupins de sostre, com a part
parets del llac Victòria.
residual de les arestes resultants. A la galeria Corcada
són abundants, com també a les parets subaquàtiques
Ponts (bridges)
del llac Victòria i a l’inici de la galeria Tancada.
Són masses rocoses remanents de la separació
Pinacles (C
˘ ers)
d’àmbits superposats verticalment (a nivells diferents) o
bé horitzontalment. Les mides dels ponts són decamètri-
Sobresurten del terra en forma de protuberàncies de
ques i mètriques, respecte als arcs, que són de dimen-
dimensions centimètriques a mètriques. Es generen a
sions menors (mètriques a centimètriques) (Fig. 10a).
partir de la corrosió dels envans i de la part inferior de les
columnes de roca en avançat procés de dissolució, enca-
Morfologies espongiformes (spongeworks)
ra que poden provenir també d’altres morfologies. Són
l’equivalent invers als penjants. Exemples molt il·lustra-
A nivell de mesoformes (d’ordre decamètric) deno-
tius es localitzen al final de la galeria Corcada (Fig. 11a).
Figura 10: Morfologies de corrosió d’ordre decamètric a mètric (mesofor-
Figure 10: Decametric to metric corrosion morphologies (mesoforms): a-
mes): a- Ponts ; b- Columna de roca d’uns 2 m d’alçària; pre-
bridges; b- Rock column 2 m high, which has in its upper part
senta a la part superior un arc, que juntament amb altres, ja
an arch, which along with others, already open, denote an
oberts, denoten una evolució de la dissolució progressiva de la
evolution of the progressive dissolution of the rock. On the
roca. A l’esquerra, un pinacle ha servit per fraccionar el fil-guia.
left, a pinnacle has served to tie the guideline. Both seem to
Sembla que ambdós formarien part d’un antic envà; c- Con-
have formed part of an old partition; c- Embryonic conduits
ductes iniciadors de secció vertical, que deixen enmig envans
showing a vertical section, that leave in the middle partitions
i penjants (Fotos C. Bodi); d- Morfologies espongiformes d’or-
and pendants (Photos C. Bodi); d- Decametric spongework
dre decamètric. Es tracta de morfologies combinades de
morphologies. They are combined corrosion morphologies. In
corrosió. S’intueix al front de l’escafandrista un conducte ini-
front of the cave diver an embryonic conduit can be envisa-
ciador i s’aprecien als voltants, columnes de roca, arcs, tupins
ged and in the surroundings there can be seen rock columns,
i concavitats poc marcades. Els processos de dissolució han
arches, and little marked wall pockets and hollows. The dis-
afectat també als recobriments litoquímics (Foto B. Clamor).
solution processes have also affected the speleothem depo-
sits (Photo B. Clamor).

36

a
c
b
d
37

a
b
d
c
e
Figura 11: Morfologies de corrosió d’ordre mètric a centimètric (micro-
Figure 11: Metric to centimetric corrosion morphologies (microforms): a-
formes): a- Pinacle de 1,5 m d’alçària, que presenta un arc a
Pinnacle 1.5 m high, which forms an arch in the upper part.
la part superior. Grans concavitats afecten a la base; b-
Large hollows affect its base; b- Solutional cupola opened by
Cúpula de corrosió oberta per la dissolució progressiva; c-
progresive dissolution; c- Coalescing wall pockets; d- Rock
Tupins de paret que han sofert coalescències; d- Penjants; e-
pendants; e- Wall pockets and subdued hollows on the ceiling
Tupins i concavitats poc marcades al sostre (Fotos C. Bodi).
(Photos C. Bodi).
38

Esperons (rocky jags)
Tupins de paret, sostre i pis
(wall pockets, ceiling pockets, floor pockets)
Prominències laterals relacionades generalment
amb ponts, arcs, envans i cúpules de corrosió, de les
Petits clots semiesfèrics circulars o el·líptics centi-
quals procedeixen secundàriament per transformació
mètrics, i que en ocasions penetren en forma de cilin-
progressiva.
dres (Figs. 9 i 11c). És freqüent que presentin coales-
cències o dependències (composed pockets) i superpo-
Concavitats poc marcades (subdued pockets)
sicions (pocket levels). Segons la localització espacial a
les sales i galeries cal puntualitzar si són de parets, sos-
Depressions semiesfèriques circulars, el·líptiques o
tre i pis (wall pockets, ceiling pockets i floor pockets).
irregulars centimètriques que s’endinsen poc dins la
roca. La longitud o amplària supera sempre la fondària
de la concavitat. Es presenten recobrint superfícies
extenses de les parets i sostres de les galeries i sales.
Els espeleotemes
Normalment s’han associat als tupins (solution poc-
kets
), però els consideram un estadi previ que pot arri-
bar en certs casos a formar-los (Fig. 11e).
Les formes reconstructives són abundants i dignes
d’esment, especialment a les coves del Pirata i en menor
Cúpules de corrosió
mesura a la cova des Pont (Figs.12 i 13). Per contra, la
cova de sa Piqueta és molt més minsa en espeleotemes.
Depressions semiesfèriques, circulars o allargades,
Els més abundants són els de degoteig (estalactites,
de mida decimètrica a mètrica, que poden penetrar en
estalagmites i columnes), així com els de flux (colades
forma de tubs dins la roca. Les diàclasis poden condi-
pavimentàries i parietals), mentre que els de percolació
cionar la gènesi d’associacions de cúpules de secció
es presenten en forma d’helictites (Fig. 14). Els espeleo-
d’arc gòtic. En la seva gènesi se suposa que tenen un
temes freàtics estan també presents en forma d’estalag-
paper important les aportacions d’aigua zenital que en
mites còniques formades per l’acumulació de làmines de
contacte amb l’aigua freàtica condicionaria una zona
calcita flotant i cristal·litzacions freàtiques indicadores
corrosiva (Fig. 11b).
dels nivell dels llacs. Algunes zones amb formacions
Figura 12: Progressió entre espeleotemes foscos a la galeria del llac
Figure 12: Progression between dark speleothems in Llac Ras passa-
Ras. Abunden les helictites que sorgeixen d’estalactites i
ge. Abundant are the helictites growing on some stalactites
també les estalactites fistuloses (Foto B. Clamor).
as well as the straw stalactites (Photo B. Clamor).
39

a
b
c
d
Figura 13: Espeleotemes i processos que els hi afecten: a- Massís
Figure 13: Speleothems and the processes that affect them: a- Stalag-
estalagmític de les coves del Pirata (Foto A. Merino); b-
mitic massif in Coves del Pirata (Photo A. Merino); b- White
Estalactites fistuloses de color blanc, mentre que a partir
straws are abundant, while after a certain depth the speleo-
d’una certa fondària els espeleotemes són totalment
thems become totally black, undoubtedly owing to chemical
negres, segurament per processos químics que tenen lloc a
processes of the water drowning Llac Ras gallery; c- Spele-
l’aigua a la galeria del Llac Ras (Foto B. Clamor); c- Espe-
othems affected by corrosion processes (Photo C. Bodi). d-
leotemes fortament afectats per la corrosió (Foto C. Bodi);
Local subsidence being very conspicuous as broken
d- Solifluxió (trencament) molt visible a les columnes i cola-
columns and flowstone in Coves del Pirata (Photo A. Meri-
des de les coves del Pirata (Foto A. Merino).
no).
40

a
b
d
c
e
Figura 14: Espeleotemes freàtics del llac de la sala dels Caramells: a-
Figure 14: Phreatic speleothems in the pool of the chamber called Sala
Espectacular estalactita folrada d’helictites i de cristal·litza-
dels Caramells: a- Spectacular stalactite covered with helicti-
cions freàtiques que corresponen a un paleonivell situat a uns
tes and coated by phreatic crystals which correspond to a
+ 2m; b- Concrecionament freàtic subactual sobre parets i
paleolevel situated at +2m; b- Postglacial phreatic crystalliza-
estalactites; c- Estalactita amb recobriment freàtic. S’aprecien
tions on walls and stalactites; c- Stalactite with phreatic coa-
les làmines de calcita flotant cimentades i les helictites a la
ting. Cemented calcite rafts and helictites can be appreciated
part superior; d- Contrast entre les blanques colades parietals
in the upper part; d- Contrast between the white flowstone
i la franja de cristal·lització freàtica subactual de color bru; e-
pavement and the brownish belt of postglacial phreatic crysta-
Recobriment zenital. (Fotos C. Bodi).
llizations. e- Zenital phreatic coating (Photos C. Bodi).
41

Figura 15: Morfologies d’esfondrament de la galeria Migpunt (cova des
Figure 15: Breakdown morphologies in Galeria Migpunt (Cova des
Pont). S’aprecia la tendència de la volta a adquirir el perfil
Pont). The tendency to reach a state of equilibrium can be
d’equilibri (Foto A. Merino).
seen in the vault profile (Photo A. Merino).
secundàries presenten descalcificacions intenses o pro-
Els corresponents als nivells de + 2,1 m per damunt
cessos de reajustaments gravitatoris (solifluxions).
el nivell freàtic es localitzen al W de la sala Gran, llac
Els importants processos de precipitació litoquími-
Ras, sala del Tanga, sala dels Caramells i a les coves
ca de les coves del Pirata (especialment columnes i
del Pirata. La datació d’aquests revestiments freàtics
massissos estalagmítics) han determinat la comparti-
ens informen d’una edat de 133 ±1,9 ka per les coves
mentació de la cova. Les formacions litoquímiques apa-
del Pirata i 122,7 ±1,9 ka per la cova des Pont (TUCCI-
reixen profusament distribuïdes i confereixen a la cavi-
MEI et al., 2006), corresponent per tant ambdues dates
tat, a més d’una elevada complicació topogràfica, una
amb els màxims transgressius del darrer interglacial.
gran bellesa (GINÉS & GINÉS, 1976).
Els trobats a cotes negatives corresponen als següents
A la cova des Pont alternen zones de pis cobert
nivells: -3 m al llac del Carbonat, -3,6 m a la galeria
majoritàriament per blocs caiguts, amb altres indrets
Decorada i -7 m a la galeria Myotis.
amb importants recobriments de formes de precipitació.
Els mecanismes de reajustament gravitacional del
Destaquen colades pavimentàries, estalagmites,
substrat inestable de la cavitat han provocat la presèn-
columnes i petites estalactites fistuloses al sòtil. Si bé
cia d’importants fenòmens de solifluxió, especialment
s’hi troben concrecions per tot arreu, arriben a tenir
cridaners a les coves del Pirata. Molts massissos esta-
importància davall la boca i a la galeria des Terrat, on
lagmítics, columnes i colades pavimentàries es troben
recobreixen quasi totalment l’acúmul clàstic i prenen
trencades per aquest motiu (Fig. 13d), presentant des-
formes espectaculars, així com també, sota les aigües,
plaçaments de fins a 4 m. També són abundants les
a la galeria del Llac Ras i la galeria Decorada. A la sala
estalagmites basculades respecte a la primitiva dispo-
dels Caramells els blocs es troben recoberts per impor-
sició vertical. Algunes escletxes de desferrament al
tants recobriments litoquímics que han consolidat i
terra de les zones superiors de la cova, superen els 6
decorat l’esfondrament.
m de fondària. Aquests trencaments del pis, paral·lels
Els espeleotemes freàtics són també destacats
a les alineacions dels basculaments constitueixen una
(Fig. 14). Els subactuals, que es troben arran de la
morfologia que obeeix al lent flux dels materials clàstics
superfície dels llacs són molt vistosos i freqüents a les
i al grau de rigidesa del conjunt (GINÉS & GINÉS,
voreres de llacs de les coves del Pirata i a la cova des
1976).
Pont (galeria Decorada, sala del Tanga, sala dels Cara-
També s’observen a les zones situades per davall
mells, llac Victòria, llac Ras i llac del Carbonat) recobrint
del nivell freàtic, espeleotemes afectats per intensos
parets i estalactites.
processos de corrosió que els han destruït en gran part.
42

Les sales d’esfondrament
les àrees inicials d’espeleogènesi es localitzaven sem-
pre a cotes més baixes respecte del nivell actual del pis
de la cova. Les sales d’esfondrament o collapse cham-
El sistema Pirata-Pont-Piqueta el podem definir
bers (GINÉS, 2000) constitueixen una de les darreres
com a un conjunt de sales d’esfondrament interconnec-
etapes de l’evolució espeleogenètica abans de la
tades en les quals, de ben segur, aquests mateixos
degradació total dels sistemes càrstics.
esbucaments aïllen altres cavitats ara per ara inacces-
Els processos d’evolució d’aquestes cavitats als
sibles a l’home (Fig. 15). La superació d’esfondraments
litorals càrstics estan molt influenciats per les
per poder accedir a altres zones de les cavitats és una
oscil·lacions glacioeustàtiques, ja que l’alternança d’epi-
constant exploratòria dins l’espeleologia subaquàtica al
sodis d’inundació i assecament reiterats dels buits com-
llevant de Mallorca. Importants continuacions s’han
porten la major o menor sustentació dels sostres i per
aconseguit forçant alguns esfondraments que barraven
tant la facilitat d’esfondrament. L’ampliació de les cavi-
el pas (GRÀCIA et al., 1998a; 1998b; 2000; 2003; GRÀ-
tats només és eficaç si actuen també mecanismes que
CIA i CLAMOR, 2001). S’ha de tenir present que, llevat
impliquen la retirada de la roca mitjançant la seva dis-
d’algunes zones de la galeria Corcada, gairebé tots els
solució.
contorns del sistema estan tancats per productes dels
El fet de que els sostres actuals i els grans volums
enderrocs, revestiments litoquímics o rebliments sedi-
de materials despresos estiguin coberts d’espeleote-
mentaris fins. També els espais actualment negats per
mes depèn principalment de l’antiguitat dels darrers
les aigües presenten com a morfologia predominant les
esbucaments, del regim freàtic o vadòs al qual ha estat
acumulacions de blocs caiguts (Fig. 16). Els processos
sotmès el buit i de la velocitat de formació dels espe-
d’esfondrament (breakdown processes) són el tret prin-
leotemes. En molts casos els cons d’enderrocs es tro-
cipal d’aquest sistema càrstic originant voluminoses i
ben cimentats i parcialment consolidats per potents
caòtiques sales. El col·lapse dels sostres i parets per
colades i massissos estalagmítics (Fig. 19).
inestabilitat i falta de sustentació dóna lloc a voltes i
Al sistema podem reconèixer, si es procedeix a l’es-
sales de seccions arrodonides per intentar assolir
tudi detallat de la topografia, la fusió de vàries unitats
l’equilibri mecànic. Els blocs caiguts s’acumulen en el
d’esfondraments independents (Fig. 17). L’observació
centre de les cambres per formar caramulls cònics d’en-
de les corbes de nivell és una eina ben útil per intentar
derrocs o per produir rosts de blocs si els esfondra-
delimitar les diferents unitats. Així sembla que la cova
ments són asimètrics. El sentit de creixement del buit es
de sa Piqueta (amb la sala Obstruïda inclosa) i la sala
produeix sempre en sentit ascendent, per la qual cosa
dels Caramells formen part d’una mateixa unitat d’es-
Figura 16: L’abundància de blocs i pedres caiguts són ben presents
Figure 16: The abundance of blocks and fallen boulders is common in
també a la major part de les zones sotaiguades del sistema
most part of the underwater zones of the system (Coves del
(coves del Pirata). (Foto A. Merino).
Pirata). (Photo A. Merino).
43

Figura 17: Localització de les grans unitats d’esfondraments i zones
Figure 17: Location of the main breakdown units as well as the zones
amb abundància de morfologies de corrosió.
with an abundance of corrosion morphologies.
Figura 18: Secció que comprèn la sala Dàmocles, la cova des Xots i la
Figure 18: Cross-section traversing Sala Damocles chamber, the doli-
seva dolina d’accés.
ne, and finally Cova des Xots.
fondrament (unitat 1) que antigament devien d’estar uni-
llacs del Carbonat i el llac Ras, la galeria del Terrat i la
des per l’actual dolina que constitueix l’entrada a la
galeria Migpunt. La sala del Tanga formaria una altra
cova de sa Piqueta. A la cova des Pont, si es parteix de
unitat ben diferenciada de la resta (unitat 8). Les coves
la boca i es ressegueixen les corbes de nivell, sembla
del Pirata constitueixen la unitat 9, connectada amb la
que es pot individualitzar una altra zona (unitat 4,
cova des Pont per la part més occidental de la unitat: la
aquesta unitat es pot subdividir en dues més petites: 2
sala Ignorada. La galeria del Llac Ras (unitat 5), la gale-
i 3). Està formada pel llac Victòria, la sala Gran fins als
ria Myotis i el llac Nou (unitat 6) i la galeria Decorada
44

Figura 19: Massís estalagmític de les coves del Pirata. Les formes lito-
Figure 19: Stalagmitic massif in Coves del Pirata. Speleothem deposits
químiques recobreixen gran part de l’esfondrament que ha
cover the larger part of the breakdown material that has sha-
creat la cavitat, dissimulant els enderrocs (Foto A. Merino).
ped the cave, hidden the resulting rock piles (Photo A. Meri-
no).

45

(unitat 7) formarien unitats que envolten l’eix principal.
METODOLOGIA
La sala Dàmocles constituiria part de l’esfondrament
situat al S o SSW d’una unitat d’esfondrament (unitat
El mostreig dels sediments es va realitzar a dos
10) que inclouria la cova des Xots i la dolina on aques-
nivells. Primer en cada un dels llacs principals (Fig. 20)
ta s’obre (Fig. 18). En total es poden delimitar 8 unitats
es van realitzar una sèrie de sondatges mitjançant la
principals d’esfondrament, d’aquestes, 4 han format
penetració vertical a pressió dins del rebliment sedi-
entrades a les cavitats (cova de sa Piqueta, unitat 1;
mentari de tubs de PVC de 2 polzades de diàmetre i de
cova des Pont, unitat 4; coves del Pirata, unitat 9 i cova
longitud aproximada d’uns 50 cm, que varen ser clavats
des Xots, unitat 10), mentre que la darrera unitat ende-
a mà fent espeleobusseig fins a trobar resistència total
més de formar la boca d’accés a la cova des Xots ha
i extrets també manualment, tapats i numerats per la
ocasionat una gran depressió. Aquests processos són
seva posterior obertura i anàlisis en el laboratori. El total
ben actius i tenim constància d’aquests fets en un espai
de sondatges realitzats va ser de 10 (PP00, PP01,
tant breu com des de 1977 (data de la topografia de la
PP02, PP03, PP04, PP05, PP06, PP07, PP08, PP012).
cova de sa Piqueta) fins a l’any 2002 en el qual ja no
En un cas (PP08), es va tenir que repetir el sondatge
existia el pas fins a la sala Obstruïda.
degut a que la potència del rebliment sedimentari supe-
rava la longitud del tub utilitzat per així poder accedir a
nivells més profunds (PP08bis). A part dels sondeigs es
va agafar una mostra superficial del llac Ras (PP09)
Els sediments
una mostra de roca de la paret del llac Victòria (PP10) i
una mostra del sòl edàfic (PP11) localitzada aproxima-
dament entre la cova des Pont i la de sa Piqueta.
La freqüent presència de sediments al fons dels
Un cop al laboratori els sondeigs van ser oberts lon-
llacs del sistema de cavitats Pirata-Pont-Piqueta, que
gitudinalment mitjançant una serra de disc, separats en
mostrava d’entrada característiques visualment de
dues meitats, una de les quals va ser etiquetada i guar-
força variabilitat ens va portar a realitzar una sèrie de
dada, i l’altra, desprès de fotografiar-la (Fig. 21) va ser
mostreigs dels dipòsits per tal de caracteritzar el rebli-
descrita i mostrejada, agafant una mostra (entre cada 3
ment sedimentari de cada un dels llacs així com el com-
i 10 cm) en funció de les diferents unitats diferenciades
portament sedimentològic de tot el sistema. Per tal d’es-
en una primera observació visual a cada sondatge.
brinar la possible procedència dels materials dipositats,
El total de mostres va ser de 50 (Taula 1) a les
també es va tenir cura de conèixer la composició de la
quals se li va seguir el següent protocol: en primer lloc
cobertura edàfica de l’exterior de la cavitat així com el
es va descriure el color en humit utilitzant una taula de
tipus de roca que conforma l’encaixant de la mateixa.
colors MUNSELL®, desprès les mostres varen ser
Figura 20: Localització de les mostres i sondatges en el sistema Pirata-
Figure 20: Core and sample location in Pirata-Pont-Piqueta cave
Pont-Piqueta.
system.
46

col·locades a la estufa i secades durant 24 h a 105 °C.
L’anàlisi de la matèria orgànica es va realitzar per
Un cop seques es va descriure altre cop el color en sec,
calcinació al forn mufla, mesurant la pèrdua de pes
i es va fraccionar cada una de les mostres per a les dife-
desprès de tenir les mostres a 550 °C durant dues
rents anàlisis posteriors que van ser matèria orgànica,
hores. Per a l’anàlisi granulomètrica i de mida de gra es
mida de gra i textura i mineralogia, utilitzant per això la
va utilitzar un COULTER® LS 100 (Laser Particle Size
totalitat de la mostra, sense separació per fraccions tex-
Analyser) que determina un rang de partícules entre 0,4
turals, al ser la fracció fina la predominant.
i 1.000 µm. A partir dels valors obtinguts es van calcular
Figura 21: Sondatges realitzats en el sistema de cavitats Pirata-Pont-
Figure 21: Cores of sedimentary infilling in Pirata-Pont-Piqueta cave
Piqueta.
system.
Nom
Localització
Tipus
T
Mostra (ex: PP01-01)
PP01-01
PP00
Galeria Corcada (Cova de sa Piqueta)
sondeig
01, 02
PP01
Connexió Cova des Pont - Pirata
sondeig
01, 02, 03, 04, 05
PP02
Llac Nou (Cova des Pont)
sondeig
01, 02, 03, 04, 05, 06, 07
PP03
Galeria Tancada (Cova des Pont)
sondeig
01
PP04
Galeria Decorada (Cova des Pont)
sondeig
01, 02
PP05
Llac Victòria (Cova des Pont)
sondeig
01, 02, 03, 04
PP06
Galeria del Llac Ras (Cova des Pont)
sondeig
01, 02, 03, 04, 05
PP07
Galeria del Llac Ras (Cova des Pont)
sondeig
01, 02, 03, 04, 05, 06, 07, 08, 09, 10
PP08
Galeria del Llac Ras (Cova des Pont)
sondeig
01, 02, 03, 04, 05, 06, 07, 08, 09, 10, 11
PP09
Galeria del Llac Ras (Cova des Pont)
mostra
01
PP10
Llac Victòria (Cova des Pont)
roca
01
PP11
Superfície (Cova de sa Piqueta – Pont)
sòl
01
PP12
Sala Obstruïda (Cova de sa Piqueta)
sondeig
01, 02, 03, 04
Taula 1: Relació dels sondatges i de les mostres recollides dins el sis-
Table 1: Log listing and obtained samples in Pirata-Pont-Piqueta cave
tema Pirata-Pont-Piqueta.
system.
47

Profunditat
Color
Color
Passades mil·limètriques
Mostra
(cm)
humid
sec
negres (7,5YR2,5/1)
Sondatge 00
01
0-2,5
5YR4/6
vermell groguenc
-
-
02
2,5-4
7,5YR6/8
groc vermellós
-
-
Sondatge 01
01
0-3
2,5YR5/8
vermell
7,5YR6/6
groc vermellós
02
3-9
7,5YR5/8
marró fort
7,5YR7/6
groc vermellós
03
9-15
7,5YR5/8
marró fort
7,5YR7/6
groc vermellós
04
15-20
2,5YR3/6
vermell fosc
7,5YR5/8
marró fort
05
20-26
2,5YR3/6
vermell fosc
7,5YR5/8
marró fort
Sondatge 02
01
0-3
7,5YR5/8
marró fort
7,5YR7/6
groc vermellós
02
3-3,5
5YR4/6
vermell groguenc
7,5YR6/6
groc vermellós
03
3,5-7
7,5YR5/8
marró fort
7,5YR7/6
groc vermellós
04
7-13,5
7,5YR6/8
groc vermellós
7,5YR8/4
rosa
05
13,5-21
7,5YR6/6
groc vermellós
10YR7/6
groc
06
21-23
7,5YR7/6
groc vermellós
7,5YR8/4
rosa
07
23-25
7,5YR6/6
groc vermellós
-
-
Sondatge 03
01
0-3
2,5YR3/3
vermell obscur
7,5YR5/6
marró fort
Sondatge 04
01
0-4
5YR4/6
vermell groguenc
7,5YR6/6
groc vermellós
02
4-9
5YR4/6
vermell groguenc
7,5YR6/6
groc vermellós
Sondatge 05
01
0-7
2,5YR4/6
vermell groguenc
7,5YR5/6
marró fort
x
02
7-13
2,5YR4/6
vermell groguenc
7,5YR5/6
marró fort
03
13-16
2,5YR4/6
vermell groguenc
7,5YR6/6
marró fort
x
04
16-21
2,5YR4/6
vermell groguenc
7,5YR6/6
marró fort
Sondatge 06
01
0-3
2,5YR4/6
vermell groguenc
5YR5/8
vermell groguenc
x
02
3-5
2,5YR4/8
vermell fosc
5YR5/8
vermell groguenc
03
5-7,5
2,5YR4/6
vermell groguenc
5YR5/6
vermell groguenc
04
7,5-11
2,5YR4/8
vermell fosc
5YR5/6
vermell groguenc
05
11-16
2,5YR4/8
vermell fosc
5YR5/6
vermell groguenc
Sondatge 07
01
0-3
2,5YR3/6
vermell fosc
7,5YR5/6
marró fort
02
3-7
2,5YR3/6
vermell fosc
7,5YR5/6
marró fort
03
7-9,5
2,5YR3/4
vermell obscur
7,5YR6/6
groc vermellós
04
9,5-12,5
5YR3/3
marró vermellós fosc
7,5YR6/6
groc vermellós
xx
05
12,5-16,5
5YR3/4
marró vermellós fosc
7,5YR6/6
groc vermellós
x
06
16,5-19,5
5YR3/4
marró vermellós fosc
7,5YR6/6
groc vermellós
x
07
19,5-20,5
5YR3/4
marró vermellós fosc
7,5YR6/6
groc vermellós
xx
08
20,5-22,5
5YR3/3
marró vermellós fosc
7,5YR5/4
marró
x
09
22,5-26
5YR2,5/2
marró vermellós fosc
7,5YR5/4
marró
x
10
26-34
5YR2,5/1
negre
7,5YR6/4
marró clar
xx
Sondatge 08
01
0-3,5
2,5YR4/4
vermell obscur
5YR5/6
vermell groguenc
x
02
3,5-6
2,5YR4/6
vermell fosc
7,5YR5/6
marró fort
x
03
6-12,5
2,5YR4/6
vermell fosc
5YR5/8
vermell groguenc
x
04
12,5-17,5
5YR3/4
marró vermellós fosc
7,5YR5/6
marró fort
xx
05
17,5-25,5
5YR3/4
marró vermellós fosc
7,5YR5/6
marró fort
xx
06
25,5-27,5
5YR3/4
marró vermellós fosc
7,5YR5/6
marró fort
xx
07
27,5-32
5YR3/4
marró vermellós fosc
7,5YR5/6
marró fort
xx
08
32-37
5YR3/3
marró vermellós fosc
7,5YR5/6
marró fort
xx
Sondatge 08bis
09
37-45
7,5YR3/2
marró fosc
7,5YR5/6
marró fort
xx
10
45-53
10YR3/3
marró fosc
7,5YR5/4
marró
xx
11
53-62
10YR3/3
marró fosc
7,5YR6/4
marró clar
xx
Mostra 09
01
0-10
2,5YR4/8
vermell fosc
5YR5/6
vermell groguenc
Mostra 11
01
superfície
7,5YR4/6
marró fort
5YR4/6
vermell groguenc
Sondatge 12
01
0-10
7,5YR7/8
groc vermellós
7,5YR7/6
groc vermellós
02
10-20
7,5YR7/8
groc vermellós
7,5YR7/4
rosa
03
20-30
7,5YR7/8
groc vermellós
7,5YR7/6
groc vermellós
04
30-40
7,5YR7/8
groc vermellós
7,5YR8/4
rosa
Taula 2: Descripció del color de les mostres en sec i humit. A la darrera
Table 2: Sample color description of the cores, in wet and dry condi-
columna s’indiquen la presència de intercalacions de làmines
tions. In the last column, the relative abundance of black lami-
negres segons la seva abundància (x: poc, xx: molt).
nae intercalations is indicated (x: low, xx: high).
48

Matèria
els percentatges en pes per a cada una de les fraccions
Mostra
Profunditat
Profunditat
orgànica
d’arenes (>63 µm), llims (63-2 µm) i argiles (<2µm) així
(cm)
(cm)
(%)
(%)
com els paràmetres texturals i estadístics simples
Sondatge 00
(McMANUS, 1988). La composició mineralògica de la
01
0-2,5
-
mostra total es va realitzar utilitzant un difractòmetre
02
2,5-4
-
Siemens D-5000 amb un ànode de Cu obtenint l’espec-
Sondatge 01
tre entre 3 i 34° de 2 theta a un pas de 0,03° amb un
01
0-3
6,27
temps de 3 s per pas a una temperatura ambient de
02
3-9
5,08
03
9-15
6,60
25°C. Un cop identificades les principals fases minerals
04
15-20
3,11
es va realitzar l’anàlisi semiquantitativa mitjançant la
05
20-26
2,37
integració de l’àrea dels pics principals (BISCAYE,
Sondatge 02
1965) per tal d’analitzar la variació mineralògica al llarg
01
0-3
7,63
de l’acumulació sedimentaria.
02
3-3,5
2,86
Tots els resultats s’han representat gràficament en
03
3,5-7
3,89
forma de taules i ens els casos pertinents s’han realitzat
04
7-13,5
3,34
05
13,5-21
2,52
altres gràfics i cartografies de distribució damunt la
06
21-23
2,77
topografia de la cova. En alguns casos concrets s’han
Sondatge 03
realitzat també observacions de microscopi electrònic
01
0-3
4,34
de rastreig (SEM).
Sondatge 04
La totalitat de les dades varen ser sotmeses a trac-
01
0-4
1,76
tament estadístic realitzant finalment una anàlisi facto-
02
4-9
1,90
rial de components principals.
Sondatge 05
01
0-7
4,07
02
7-13
3,39
03
13-16
3,07
RESULTATS
04
16-21
3,41
Sondatge 06
Color dels sediments
01
0-3
2,24
02
3-5
2,44
La totalitat de les dades de color es poden observar
03
5-7,5
3,49
a la Taula 2. En línies generals predominen els colors
04
7,5-11
3,07
05
11-16
2,07
que van des de grocs vermellosos a marrons obscurs,
Sondatge 07
es pot observar però una gran variabilitat entre els son-
01
0-3
3,97
datges. Encara que al llarg de cada un d’ells es mostren
02
3-7
3,31
variacions, podem diferenciar tres tipologies diferents,
03
7-9,5
2,80
sondatges amb colors grocs vermellosos (PP00, PP02,
04
9,5-12,5
4,60
PP12), colors vermells groguencs i foscos (PP06,
05
12,5-16,5
4,69
PP09) i, finalment coloracions amb diferents tonalitats
06
16,5-19,5
4,66
07
19,5-20,5
5,17
de marró (PP01, PP03, PP04, PP05, PP07, PP08). En
08
20,5-22,5
4,43
els del primer tipus de coloracions més clares, els son-
09
22,5-26
3,91
datges són força uniformes presentant algunes bandes
10
26-34
4,09
més vermelloses que es fan més abundants a sostre
Sondatge 08
especialment en els sondatges PP02 i PP12. El segon
01
0-3,5
5,26
tipus on predomina el vermell la uniformitat és la carac-
02
3,5-6
5,15
terística principal. En el darrer tipus on la predominança
03
6-12,5
4,65
dels marrons es la característica principal, destaquen
04
12,5-17,5
4,55
05
17,5-25,5
4,74
de forma irregular la intercalació de bandes mil·limètri-
06
25,5-27,5
4,20
ques negres que es fan especialment abundants cap a
07
27,5-32
5,22
la base dels sondatges PP07 i PP08 donant una clara
08
32-37
4,77
morfologia varvada, essent més irregular a la resta. La
Sondatge 08bis
part superior del sondatge PP01 destaca també per la
09
37-45
7,06
seva coloració més groguenca.
10
45-53
7,59
11
53-62
6,81
Mostra 09
Contingut en matèria orgànica dels sediments
01
0-10
4,45
Mostra 11
El contingut en matèria orgànica de les mostres de
01
superfície
12,50
sediment, que podem observar a la Taula 3, té uns
Sondatge 12
valors que oscil·len des d’un mínim de 1,09 fins a un
01
0-10
1,09
màxim de 12,50 % amb un valor mitjà de 4,11 %. La dis-
02
10-20
1,36
tribució però és molt desigual dins els sondatges. Així,
03
20-30
1,18
el valors mínims corresponen a les mostres dels son-
04
30-40
1,53
datges PP12 amb un valor mitjà de 1,29 %, al PP04
Taula 3: Contingut en matèria orgànica de les mostres.
amb un 1,83 %, valors relativament propers a l’error del
Table 3: Organic matter contents in the samples.
mètode, i al PP06 amb un 2,66 %. La resta de sondat-
49

ges presenten valors mitjans al voltant del 4 %. La mos-
monial; en realitat només s’ha constatat en el sondatge
tra de sòl edàfic dóna valors per sobre del 12 %. Enca-
PP00 (i correspondrien a fragments de roques). Dins
ra que la variació dins els sondatges és relativament
dels paràmetres texturals la mitjana oscil·la de 2,2 µm a
petita, podem destacar la disminució amb la profunditat
272,9 µm amb una mitjana de 52,04 µm; la mediana va
dels sondatges PP01, PP02 i PP05; i la tendència al
de 1,6 a 250,6 µm amb un valor mitjà de 26,32 µm; i el
increment en els PP06, PP07 i, especialment, en el
grau de classificació dels sediments (desviació estàn-
PP08; en cap cas, però les diferències superen el 3%
dard) va de 1,6 µm de valor mínim (molt ben classificat)
(Taula 4). El màxims valors es donen en els sondatges
fins a un màxim de 343,8 µm (mal classificat) amb un
PP08 i PP07, essent el primer el que registra valors mit-
valor mitjà de 68,59 µm (Taula 6).
jans més alts de tots els sondatges, amb un 5,45 %.
La dades més concretes corresponents a les mitja-
La distribució de la matèria orgànica sembla clara-
nes texturals i granulomètriques per a cada sondatge es
ment relacionada amb les entrades per esfondrament
poden observar a la Taula 7 (els paràmetres dels son-
de les cavitats, de manera que la seva presència esta-
datges amb només una mostra els podem trobar a la
ria clarament relacionada amb la procedència exterior,
Taula 5). De l’observació detallada de les taules se’n
com així ho demostra la presència dins del sondatge
poden diferenciar, a nivell general, tres grups de sedi-
PP08 de la galeria del llac Ras de nombroses llavors i
ments: a) els que indicarien les mostres dels sondatges
altres restes vegetals. S’observa també clarament una
PP12 com a més característic, però que també inclou-
disminució d’aquest percentatge amb la distància a
ria els sondatges PP01 i PP02, on la fracció arena asso-
l’obertura exterior. Els valors menors es trobarien a les
leix prop del 50 % amb medianes que corresponen a
zones més allunyades de les entrades, com ara a la
arenes de fines a mitjanes i amb uns graus de classifi-
galeria Decorada, a la galeria Corcada i a la sala Obs-
cació en general força baixos; b) el que caracteritza el
truïda.
sondatge PP06, format quasi exclusivament per fins
amb un percentatge d’argiles proper al 50 %, amb una
Anàlisi de la mida de gra dels sediments
mediana al límit de la mida de gra entre argila i llim i
amb una molt bona classificació; i finalment, c) la resta
L’anàlisi granulomètrica dels sediments que com-
de sondatges que venen a representar termes mitjans,
posen el fons dels llacs del sistema de cavitats Pirata-
amb una predominança dels elements fins, amb una
Pont-Piqueta, es caracteritzen per una elevada variabi-
mediana sempre dins de l’interval de mida de gra del
litat en les proporcions del contingut en arenes, llims i
llims però amb proporcions diferents de la fracció arena,
argiles, dins d’una predominança dels materials fins
que en cap cas superen de mitjana el 10 % i amb uns
(Taula 5). Aquesta variabilitat a més és molt marcada
graus de classificació intermedis.
entre els diferents sondatges que corresponen als dife-
Detalladament a nivell de mostres s’han diferenciat
rents llacs. La variabilitat en el contingut en argiles va
diversos tipus texturals, els exemples més caracterís-
d’un mínim de 2,63 a un màxim de 60,10 % amb una
tics dels quals es poden observar a la Fig. 22. Així tenim
mitjana de 17,43 %. La variabilitat en el contingut en
una corba (PP12-01) amb una angulositat negativa
llims va d’un mínim de 18,57 a un màxim de 87,20 %
(platicúrtica) i un esbiaixament cap a la dreta, amb una
amb una mitjana de 60,44 %. Les proporcions d’arenes
mediana corresponent a la mida de gra de les arenes
mostren encara una major variabilitat, anant des d’una
mitjanes amb una moderada granoclassificació i forma-
proporció del 0 % a un màxim del 78,50 %, amb una
da des d’un punt de vista de la composició sedimentà-
mitjana del 16,55 %. La presència de graves és testi-
ria per una sola població amb molt poca proporció d’al-
Nom
Localització
% M.O.
Nom
Localització
mínim
mínim
màxim
màxim
mitjana
mitjana
Desv. típica
Desv. típica
PP00
Galeria Corcada (Cova de sa Piqueta)
-
PP01
Connexió Cova des Pont - Pirata
2.37
6.60
4.69
1.88
PP02
Llac Nou (Cova des Pont)
2.52
7.63
3.83
1.92
PP03
Galeria Tancada (Cova des Pont)
4.34
PP04
Galeria Decorada (Cova des Pont)
1.76
1.90
1.83
0.10
PP05
Llac Victòria (Cova des Pont)
3.07
4.07
3.49
0.42
PP06
Galeria del Llac Ras (Cova des Pont)
2.07
3.49
2.66
0.59
PP07
Galeria del Llac Ras (Cova des Pont)
2.80
5.17
4.16
0.71
PP08
Galeria del Llac Ras (Cova des Pont)
4.20
7.59
5.45
1.15
PP09
Galeria del Llac Ras (Cova des Pont)
4.45
PP10
Llac Victòria (Cova des Pont)
-
PP11
Superfície (Cova de sa Piqueta – Pont)
12.50
PP12
Sala Obstruïda (Cova de sa Piqueta)
1.09
1.53
1.29
0.19
Taula 4: Valors estadístics descriptius del contingut en matèria orgànica.
Table 4: Statistical descriptive values of the organic matter contents.
50

µ
m m
?
?
2
1,40
1,00
1,70
Argila Argila
< <2
7,12
1
23,30
16,60
1
14,70
10,40
10,10
7,08
4,34
3,93
19,80
7,25
8,73
17,60
18,00
19,30
19,30
29,00
47,20
49,50
49,60
60,10
15,80
12,10
1
14,90
15,60
16,60
14,40
16,20
15,20
17,90
12,90
18,40
19,20
17,80
18,10
18,50
19,70
17,20
16,30
14,00
18,70
38,80
5,46
2,63
6,47
7,31
4,39
total total llims llims
5,00
25,00
32,68
35,10
39,60
81,40
78,30
69,30
50,80
35,20
43,52
32,87
35,77
80,21
83,85
81,17
74,30
72,80
73,40
78,20
66,50
52,80
50,51
50,41
39,87
84,16
87,20
81,90
85,00
79,40
76,90
80,30
81,60
78,40
77,60
75,60
73,60
80,75
79,30
76,00
77,10
80,30
77,10
78,00
70,90
81,27
61,18
67,44
18,57
36,73
50,40
56,71
µ
m m
1,80
LLMF LLMF 4-2 4-2
4,08
5,00
13,40
14,10
9,00
10,00
8,60
4,70
4,12
1,81
2,03
20,90
5,45
7,97
19,40
16,60
21,00
21,10
17,20
19,90
23,80
23,90
23,80
12,90
10,20
12,30
15,90
16,10
13,30
12,80
15,80
17,50
20,60
1
17,00
15,80
15,60
15,60
16,40
20,90
14,60
15,60
14,80
19,90
21,10
6,84
1,44
2,80
4,90
2,77
µ
m m
LLF LLF
1,80
1,60
8-4 8-4
4,40
5,50
10,10
20,80
1
12,00
9,50
6,30
5,00
3,90
2,90
23,60
8,40
1
21,50
25,90
23,70
24,60
24,40
21,50
21,80
23,90
15,80
22,80
19,00
16,10
20,10
20,30
22,10
23,30
26,80
21,60
22,90
18,80
19,00
25,30
24,50
23,40
25,30
24,00
23,50
22,60
21,80
29,10
26,80
8,60
2,28
4,33
5,60
4,24
µ
m m
Llim Llim LLM LLM
6,00
6,50
6,00
7,50
8,80
5,96
5,84
7,20
4,90
2,61
0,27
2,65
5,50
9,00
9,20
16-8 16-8
28,30
19,80
15,90
10,80
21,60
16,80
18,10
18,40
18,20
18,80
20,70
15,00
23,30
21,40
19,80
21,90
21,50
20,30
22,40
22,70
21,70
20,00
17,10
18,10
21,20
19,60
17,90
18,90
21,00
19,10
18,30
16,80
21,00
12,50
12,40
µ
m m
LLG LLG
7,20
7,70
5,90
1,90
1,70
1,20
14,10
19,90
16,30
10,40
9,40
8,90
9,10
1
13,80
32,10
25,40
10,90
9,00
7,70
9,20
8,10
3,30
0,01
0,00
0,00
19,20
22,80
20,60
18,50
15,30
14,30
16,30
12,40
13,30
10,40
16,80
13,60
15,20
13,60
12,90
12,00
12,10
13,80
14,10
1
1
0,78
20,00
5,10
10,30
16,20
19,90
31-16 31-16
µ
m m
1,00
1,50
1,10
1
10,40
4,20
4,10
17,80
15,10
1
7,30
16,70
12,10
13,10
0,31
21,10
18,10
4,10
3,10
2,20
2,60
1,80
0,90
0,00
0,00
0,00
5,96
13,80
13,10
8,60
6,20
6,90
5,50
3,90
4,30
3,70
1
5,90
3,25
6,00
6,20
4,50
2,30
6,10
7,40
5,80
0,07
0,00
19,60
7,10
13,80
14,70
20,60
62-31 62-31
total LLMG total LLMG
1,96
0,00
8,89
8,08
9,16
7,26
2,51
4,49
0,04
0,00
0,00
0,00
0,04
0,67
6,37
0,14
5,02
6,53
5,28
2,22
6,34
4,46
1,46
8,00
0,00
2,92
5,92
4,37
0,00
5,73
5,66
0,00
0,00
arenes arenes
10,00
15,00
60,20
53,48
36,64
10,74
16,01
38,80
54,68
49,41
63,20
60,35
10,12
1
15,34
27,14
78,80
56,80
42,57
38,93
AMF AMF
1,60
18,90
14,80
5,00
1,50
7,90
13,90
13,50
9,30
21,70
12,10
18,90
0,00
6,00
7,40
2,90
3,30
2,50
2,00
3,20
0,04
0,00
0,00
0,00
0,04
0,67
4,30
0,14
2,80
3,30
3,00
1,60
3,80
2,60
7,20
5,20
0,00
2,30
3,70
2,70
0,00
2,50
3,50
5,50
0,00
0,00
17,80
1
20,50
14,30
19,60
0.1-0.06 0.1-0.06
1
AF AF
1,70
18,30
13,00
10,20
0,40
2,60
2,1
1
6,60
19,50
13,70
27,00
0,00
2,70
2,60
3,20
5,40
4,70
0,50
1,28
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
1,10
0,00
1,40
2,30
2,00
0,61
2,30
1,80
3,20
2,75
0,00
0,61
1,80
1,63
0,00
2,80
2,05
7,60
0,00
0,00
8,90
16,90
17,10
7,80
4,80
0.2-0.1mm 0.2-0.1mm
1
AM AM
Arena Arena
17,10
17,80
14,40
0,06
0,24
0,00
10,40
16,40
8,10
22,70
14,10
0,00
0,19
0,12
1,60
0,46
0,06
0,01
0,01
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,70
0,00
0,75
0,93
0,28
0,01
0,16
0,06
0,90
0,05
0,00
0,01
0,42
0,04
0,00
0,43
0,1
2,23
0,00
0,00
0,44
38,50
15,60
12,90
8,90
0.5-0.2mm 0.5-0.2mm
1
AG AG
5,50
7,20
6,10
0,00
0,00
0,00
3,00
1,80
1,80
18,40
0,1
1
0,35
0,00
0,00
0,00
0,38
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,27
0,00
0,07
0,00
0,00
0,00
0,08
0,00
0,16
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,01
0,00
0,00
0,00
1
3,60
6,80
5,08
-0.5mm
1
1-0.5mm
AMG AMG
0,40
0,68
0,94
0,00
0,00
0,00
0,20
3,98
0,00
2,90
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,77
0,55
2-1mm 2-1mm
Grava Grava
>2mm >2mm
85,00
60,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
1
(m) (m)
sòl
0-2,5
2,5-4
0-3
3-9
9-15
0-3
0-3
0-4
4-9
0-7
0-3
3-5
1-16
0-3
3-7
15-20
20-26
3-3,5
3,5-7
7-13,5
7-13
5-7,5
7-9,5
0-3,5
3,5-6
0-10
0-10
13,5-21
21-23
13-16
16-21
7,5-1
1
26-34
32-37
37-45
45-53
53-62
10-20
20-30
30-40
9,5-12,5
22,5-26
6-12,5
27,5-32
Profunditat
12,5-16,5
16,5-19,5
19,5-20,5
20,5-22,5
12,5-17,5
17,5-25,5
25,5-27,5
Profunditat
1
01
02
01
02
03
04
05
01
02
03
04
05
06
01
01
02
01
02
03
04
01
02
03
04
05
01
02
03
04
05
06
07
08
09
10
01
02
03
04
05
06
07
08
09
10
11
01
01
01
02
03
04
Mostra Mostra
Mostra 09
Mostra 1
Sondatge 00
Sondatge 01
Sondatge 02
Sondatge 03
Sondatge 04
Sondatge 05
Sondatge 06
Sondatge 07
Sondatge 08
Sondatge 12
Sondatge 08bis
Taula 5: Paràmetres estadístics texturals de les mostres estudiades.
Table 5: Textural statistical parameters of the studied samples.
51

Profunditat
Profunditat
Mitjana
Mitjana
Mediana
Mediana
m/M
m/M
Moda
Moda
S.D.
S.D.
Skewness
Skewness
Kurtosis
Kurtosis
Mostra
Mostra
(m)
(m)
µ
µm
m
µ
µm
m
µ
µm
m
µ
µm
m
Sondatge 00
01
0-2,5
02
2,5-4
Sondatge 01
01
0-3
161,80
94,77
1,71
170,80
188,20
1,86
rs
4,03
l
02
3-9
168,00
74,32
2,26
361,80
216,00
1,88
rs
4,18
l
03
9-15
134,50
10,72
12,55
291,90
223,30
2,28
rs
6,07
l
04
15-20
12,44
7,78
1,61
10,52
18,67
5,25
rs
60,56
l
05
20-26
27,96
16,14
1,73
30,73
36,05
3,04
rs
12,61
l
Sondatge 02
01
0-3
28,64
13,86
2,07
17,98
35,01
1,71
rs
2,39
l
02
3-3,5
102,90
29,64
3,47
137,80
159,60
2,55
rs
7,83
l
03
3,5-7
272,90
91,22
2,99
618,40
343,80
1,55
rs
2,53
l
04
7-13,5
92,35
60,43
1,53
170,80
94,05
1,29
rs
1,25
l
05
13,5-21
248,70
139,40
1,78
361,80
295,00
1,97
rs
5,05
l
06
21-23
124,60
95,25
1,31
211,60
111,80
1,26
rs
2,93
l
Sondatge 03
01
0-3
7,69
5,51
1,40
8,49
6,84
1,37
rs
1,51
l
Sondatge 04
01
0-4
29,66
20,90
1,42
27,61
34,58
3,28
rs
14,06
l
02
4-9
27,92
17,12
1,63
27,61
34,29
2,95
rs
11,49
l
Sondatge 05
01
0-7
24,30
6,28
3,87
6,85
62,77
4,95
rs
28,60
l
02
7-13
21,66
5,99
3,62
6,85
46,13
3,29
rs
10,61
l
03
13-16
17,71
5,54
3,20
6,85
39,29
3,60
rs
12,55
l
04
16-21
10,23
5,49
1,86
7,63
17,70
5,27
rs
35,57
l
Sondatge 06
01
0-3
11,40
4,29
2,65
5,53
24,46
4,53
rs
22,87
l
02
3-5
4,10
2,18
1,88
1,11
5,79
4,33
rs
26,69
l
03
5-7,5
2,90
2,02
1,43
1,53
2,41
1,52
rs
2,18
l
04
7,5-11
2,76
2,02
1,37
1,37
2,14
1,18
rs
0,78
l
05
11-16
2,16
1,60
1,35
1,23
1,62
1,34
rs
1,34
l
Sondatge 07
01
0-3
11,16
7,73
1,44
10,52
10,73
1,59
rs
2,54
l
02
3-7
15,53
10,52
1,48
11,71
14,58
1,28
rs
1,05
l
03
7-9,5
23,71
11,10
2,14
10,52
47,69
6,76
rs
57,61
l
04
9,5-12,5
12,13
7,84
1,55
9,45
12,14
1,58
rs
2,17
l
05
12,5-16,5
18,85
7,60
2,38
9,45
40,20
6,55
rs
55,17
l
06
16,5-19,5
20,07
7,58
2,65
9,45
41,58
4,66
rs
25,22
l
07
19,5-20,5
17,39
7,93
2,19
9,45
32,63
4,78
rs
28,79
l
08
20,5-22,5
11,48
6,40
1,79
8,49
19,20
5,98
rs
48,90
l
09
22,5-26
17,89
7,15
2,50
8,49
37,98
5,92
rs
51,56
l
10
26-34
13,60
5,88
2,31
7,63
26,53
4,71
rs
26,61
l
Sondatge 08
01
0-3,5
28,06
10,19
2,75
9,45
51,58
4,61
rs
29,41
l
02
3,5-6
18,97
6,98
2,72
8,49
33,75
3,39
rs
12,81
l
03
6-12,5
9,09
6,02
1,51
8,49
8,96
1,64
rs
2,54
l
04
12,5-17,5
12,76
6,39
2,00
8,49
20,33
5,00
rs
36,78
l
05
17,5-25,5
17,26
6,45
2,68
7,63
34,49
4,80
rs
28,95
l
06
25,5-27,5
14,14
6,01
2,35
7,63
27,15
4,66
rs
25,80
l
07
27,5-32
8,13
5,49
1,48
7,63
8,09
1,91
rs
4,04
l
08
32-37
17,85
6,86
2,60
8,49
35,77
4,51
rs
23,86
l
Sondatge 08bis
09
37-45
17,35
6,97
2,49
8,49
31,02
4,11
rs
20,27
l
10
45-53
34,55
7,94
4,35
7,63
64,49
2,73
rs
6,95
l
11
53-62
7,08
5,13
1,38
6,16
6,11
1,42
rs
1,76
l
Mostra 09
01
0-10
4,00
2,83
1,41
4,97
3,42
1,35
rs
1,56
l
Mostra 11
01
sòl
48,21
29,12
1,66
38,08
52,59
1,68
rs
2,64
l
Sondatge 12
01
0-10
267,60
250,60
1,07
361,80
206,30
0,64
rs
-0,23
p
02
10-20
138,70
77,98
1,78
72,46
158,20
1,75
rs
3,19
l
03
20-30
142,90
44,82
3,19
58,48
215,00
2,25
rs
5,65
l
04
30-40
116,00
44,23
2,62
65,10
189,80
2,88
rs
9,61
l
Taula 6: Valors percentuals de les diverses fraccions texturals.
Table 6: Percentage values of the different textural fractions.
52

tres components. El cas de la corba granulomètrica
cúrtica i esbiaixada cap a la dreta. El cas de la corba
corresponent a la mostra PP12-04, és un clar exemple
PP6-03 (molt característic de tot el sondatge) correspon
de bimodalitat degut a la mescla de dues subpoblacions
a una sola població amb un grau de classificació molt
amb diferents mitjanes (que poden tenir diverses pro-
bo amb una mediana de la mida de gra en el trànsit de
porcions segons les mostres de les quals el sondatge
llims a argiles i format en la seva totalitat pels compo-
PP12 n’és un bon exemple), una corresponent a la mida
nents texturals més fins. El tipus corresponent a la mos-
de gra d’arenes mitjanes i l’altre als llims molt gruixats;
tra PP05-02, com el cas de la PP12-04, és clarament
és una corba moderadament granoclassificada, lepto-
bimodal, per tant el sediment correspondria a dues sub-
Figura 22: Histograma de freqüències i corba acumulativa típiques dels
Figure 22: Characteristic frequency histograms and cumulative curves
diferents tipus de sediments presents al sistema Pirata-Pont-
of different sediment types in Pirata-Pont-Piqueta cave
Piqueta.
system.
53

poblacions diferents. La diferència bàsica està en els
aspectes. Per exemple la PP04-01 és lleugerament
valors mitjans de les dues poblacions; en aquest cas es
bimodal però amb una elevada angulositat la qual cosa
tractaria d’arenes fines, sempre en una proporció molt
implica la mescla de dues poblacions amb graus de
menor i de llims fins que correspondrien a la població
classificació molt diferents; la PP07-05 també amb una
principal. El grau de classificació és de mig a bo i les
lleugera bimodalitat, implica una mescla de dues pobla-
corbes sempre són leptocúrtiques i esbiaixades cap a la
cions amb mitjanes i graus de classificació diferents. La
dreta. La resta de corbes que s’observen a la Fig. 22
PP02-05 és una varietat de la PP12-04, bimodal però
són varietats de les anteriors que difereixen en alguns
amb una inversió de la mida de gra predominant i que
Figura 23: Evolució textural dels sediments de la cova de sa Piqueta
Figure 23: Textural evolution of sediments in Cova de sa Piqueta (PP12)
(PP12) i de la connexió Pont-Pirata (PP01).
and in Cova des Pont - Coves del Pirata connection (PP01).
54

es caracteritza, a més a més, per un grau de classifica-
fracció de mida de gra de llims gruixats, i que presenta
ció molt baix, i potser, l’aparició d’una tercera població.
proporcions elevades tant dels components més grui-
El cas de la mostra PP11-sòl, correspon a una mostra
xuts (arenes) com dels més fins (argiles).
de fora la cavitat, concretament a la seva cobertora
Encara que dins cada sondatge la majoria de les
edàfica; és també una corba amb molt poca angulositat
mostres presenten el mateix tipus de corba granulomè-
leptocúrtica i esbiaixada cap a la dreta, amb un grau de
trica, en alguns casos s’observen diferències al llarg del
classificació mitjà amb una mediana corresponent a la
sondatge, la qual cosa reflexa variacions en la dinàmi-
ca sedimentària en alguns dels llacs de la cavitat (Fig.
23). Així per exemple el cas dels sondatges PP12 i
PP01 (a la cova de sa Piqueta i a la connexió Pont -
Pirata, respectivament), mostren una evolució paral·le-
la. A sostre es tracta pràcticament d’una única població
textural formada per arenes mitjanes, mentre que a la
base del sondatge estan clarament diferenciades dues
poblacions amb un predomini de la fracció granulomè-
trica corresponent als llims molt gruixuts. Les mostres
intermèdies mostren una transició gradual en la impor-
tància de les dues poblacions, a la vegada que la frac-
ció més fina esdevé més important i més fina. Fins i tot
s’hi arriba a observar una nova població amb una mitja-
na de gra molt més fina, correspon a la mida de gra
argila, que és especialment evident a la mostra PP01-
03. Aquesta evolució ens indicaria dos processos sedi-
mentaris diferents que es van substituint de forma gra-
dual l’un a l’altre. L’evolució del sondatge PP02 (llac
Nou) presenta una tendència a una evolució similar,
però manté el tipus de corba bastant constant en la què
sempre hi predomina la fracció arena.
Deixant de banda el sondatge PP06 i la mostra
PP09, que mostren una uniformitat pràcticament total,
la resta de sondatges mostren una major variabilitat
però sempre dins d’uns marges relativament estrets,
com és el cas de la galeria Tancada (PP03) o el llac Vic-
tòria (PP05). El primer, format principalment per la frac-
ció de llims gruixuts, amb una bona classificació, i el
segon bimodal amb predomini de la fracció de llims fins,
però a proporció variable i petita de la fracció d’arenes
fines o molt fines al llarg de tots els sondatges. Comen-
tari a part mereixen els sondatges PP07 i PP08 del llac
Figura 24: Rebliment sedimentari de l’entrada de la galeria del Llac Ras
(PP08) amb canvi important del comportament sedimentari
Ras en els quals hi ha un canvi brusc (Fig. 24) a la part
(fletxa) i detall de l’estructura varvada característica de la
superior dels sondatges. En aquesta part superior pre-
base.
senten una corba granulomètrica quasi unimodal amb
Figure 24: Sedimentary infilling at the entrance of Galeria del Llac Ras
predomini de la fracció corresponent als llims fins; a la
(PP08). Arrow indicates an important change in the sedi-
part inferior s’observa una certa bimodalitat amb una
mentation trend. Right corner, detail of the laminated sedi-
presència variable de la fracció corresponent a les are-
mentation existing at the base.
Sondatge
Arenes
Arenes
LlimsLlims
Argiles
Argiles
Mediana
Mediana
Classificació
Classificació
Sondatge
mitjana
mitjana
D. típ.
D. típ.
mitjana
mitjana
D. típ.
D. típ.
mitjana
mitjana
D. típ.
D. típ.
mitjana
mitjana
D. típ.
D. típ.
mitjana
mitjana
D. típ.
D. típ.
PP01
32,34
25,55
53,42
24,28
13,88
6,25
40,75
40,74
136,44
100,62
PP02
46,70
15,52
44,58
13,81
8,43
4,12
71,63
46,39
173,21
121,04
PP04
9,15
0,78
82,51
1,89
7,99
1,05
1901
2,67
34,44
0,21
PP05
6,73
2,99
74,68
2,43
18,55
0,88
5,82
0,38
41,47
18,67
PP06
0,88
1,97
52,02
9,52
47,08
1,28
2,42
1,07
7,29
9,74
PP07
3,62
2,65
81,25
3,39
15,04
1,92
7,97
1,64
28,33
13,54
PP08
5,30
4,82
77,27
3,17
17,35
2,15
6,77
1,37
29,25
18,20
PP12
53,75
18,22
40,60
16,89
5,20
2,11
104,41
98,73
192,33
25,04
Taula 7: Paràmetres granulomètrics bàsics mitjans dels sondatges
Table 7: Mean basic grain-size data of cores with more than one sam-
amb més d’una mostra. Dades en µm.
ple. Data are in µm.
55

mostra
profunditat
profunditat
Argiles
Argiles
Silícics
Carbonats
(cm)
Montmorillonita Clh/Mont Il·lita
Caolinita V
V ermiculita
ermiculita Quartz Feldspats Dolomita Calcita
2θ LMC/HMC
Sondatge 00
01
0-2,5
1,77
4,29
2,46
40,81
6,64
i
44,04
29,423 LMC
02
2,5-4
Sondatge 01
01
0-3
3,98
3,04
0,91
14,13
2,17
3,98
71,77
29,442 LMC
02
3-9
1,88
13,66
4,71
75,29
29,421 LMC
03
9-15
3,19
3,65
3,68
28,99
3,50
11,57
45,41
29,405 LMC
04
15-20
2,45
8,55
5,59
70,62
6,02
6,78
29,400 LMC (2,35)+29,769 HMC (4,43)
05
20-26
5,58
3,67
4,40
65,43
12,31
3,87
5,04
29,401 LMC
Sondatge 02
01
0-3
1,74
3,37
1,09
10,50
2,47
83,84
29,469 LMC
02
3-3,5
2,10
2,16
19,89
5,78
1,39
68,78
29,383 LMC
03
3,5-7
6,73
2,25
13,60
1,26
2,36
73,82
29,414 LMC
04
7-13,5
6,29
2,34
13,33
1,60
2,68
73,76
29,427 LMC
05
13,5-21
1,53
5,10
1,10
0,59
91,69
29,383 LMC
06
21-23
1,43
3,14
3,49
0,79
91,14
29,346 LMC
Sondatge 03
01
0-3
11,98
4,07
66,88
12,71
4,36
29,109 LMC (31,68)+29,790 HMC (2,68)
Sondatge 04
01
0-4
3,30
5,99
2,71
64,44
11,60
5,87
6,10
29,366 LMC (4.09)+ 29,880 HMC (2.01)
02
4-9
4,98
3,16
73,51
13,24
5,10
29,385 LMC (2.16)+ 29,833 HMC (2.94)
Sondatge 05
01
0-7
10,76
3,86
67,25
10,72
1,76
5,66
29,880 HMC
02
7-13
14,39
6,02
63,12
11,27
5,19
29,912 HMC
03
13-16
17,91
5,36
59,44
10,71
1,96
4,61
29,817 HMC
04
16-21
4,24
13,76
5,51
56,82
12,76
6,91
29,467 LMC (3.17)+ 29.881 HMC (3.74)
Sondatge 06
01
0-3
5,28
14,56
7,74
44,16
10,10
3,43
14,74 29,375 LMC (10.67)+ 29,815 HMC (4.07)
02
3-5
26,90
10,01
37,35
13,45
5,53
6,77
29,790 HMC
03
5-7,5
4,82
22,43
9,79
39,99
14,40
8,59
29,775 HMC
04
7,5-11
9,27
22,67
10,30
40,66
12,34
4,75
29,820 HMC
05
11-16
3,08
18,25
11,03
46,38
13,29
7,96
29,820 HMC
Sondatge 07
01
0-3
7,97
5,33
69,70
11,01
5,98
29,356 LMC (3,36)+ 29,761 HMC (2.62)
02
3-7
4,34
1,95
75,30
15,91
2,50
29,789 HMC
03
7-9,5
7,17
2,41
78,73
8,51
3,18
29,828 HMC
04
9,5-12,5
5,15
8,83
2,83
65,89
12,93
4,36
29,416 LMC (1,13)+ 29,845 HMC (3,23)
05
12,5-16,5
2,36
8,44
3,22
70,60
10,34
1,31
3,63
29,838 HMC
06
16,5-19,5
3,82
8,61
4,14
67,86
10,24
5,33
29,827 HMC
07
19,5-20,5
5,21
9,63
4,26
66,27
9,71
4,92
29,864 HMC
08
20,5-22,5
1,97
7,23
2,32
68,82
14,73
5,67
29,851 HMC
09
22,5-26
10,27
4,86
67,82
10,54
6,45
29,797 HMC
10
26-34
9,32
4,31
70,47
11,42
4,38
29,856 HMC
Sondatge 08
01
0-3,5
7,09
2,26
76,11
9,86
4,69
29,330 LMC (1,85)+ 29,830 HMC (2.84)
02
3,5-6
13,93
5,59
64,85
12,04
3,59
29,900 HMC
03
6-12,5
6,39
2,94
77,98
9,54
3,15
29,860 HMC
04
12,5-17,5
5,21
3,23
72,14
11,81
2,54
5,07
29,895 HMC
05
17,5-25,5
8,78
4,63
68,81
13,75
4,03
29,426 (i) + 29,827 HMC
06
25,5-27,5
13,64
4,38
67,16
11,28
3,53
29,856 HMC
07
27,5-32
16,86
4,72
66,55
11,88
08
32-37
3,23
10,00
4,92
68,06
10,96
2,82
Sondatge 08bis
09
37-45
0,47
10,66
4,98
72,49
11,40
10
45-53
12,00
5,12
73,17
9,72
11
53-62
15,26
4,55
65,37
11,15
3,68
29,879 HMC
Mostra 09
01
0-10
1,37
21,24
9,01
55,19
8,14
5,06
29,879 HMC
Mostra 10
01
roca
1,40
98,60
29,345 LMC
imp
impureses roca
0,65
99,34
Mostra 11
01
superfície
6,76
1,82
76,69
10,26
1,22
3,24
29,826 HMC
Sondatge 12
01
0-10
i
0,91
12,27
1,55
85,27
29,433 LMC
02
10-20
1,68
8,09
3,78
86,45
29,528 LMC
03
20-30
1,08
2,85
2,67
93,41
29,443 LMC
04
30-40
2,28
97,72
29,497 LMC
Taula 8: Valors percentuals de la composició mineralògica en les mos-
Table 8: Mineralogical composition of the samples, expressed in per-
tres estudiades.
centages.
56

nes molt fines. Correspon aquest canvi també amb la
composta de manera predominant per algun dels grups
presència d’una sedimentació varvada, amb làmines
minerals esmentats (Taula 9); la desviació típica dóna
inferiors al mil·límetre de gruixa (cosa que ens ha impe-
idea de la variabilitat dins de cada un dels sondatges.
dit d’analitzar la composició varva a varva per manca de
Així, hi domina la composició carbonatada, per ordre
mostra) que sembla ser a causa d’una variació en la
d’importància, en els sondatges PP12, PP02 i PP01
textura del sediment i que possiblement va acompanya-
(sala Obstruïda, llac Nou i connexió Pont-Pirata respec-
da del contingut en matèria orgànica (bandejat negre).
tivament). A la resta dels sondatges domina la sedi-
mentació silícico-clàstica dominada pel quars, essent
Composició mineralògica dels sediments
especialment important la presència del grup de les
argiles en els sondatges PP05, PP07 i PP08. Menció
L’anàlisi de la composició mineralògica dels sedi-
especial mereix el sondatge PP06 que juntament amb
ments que composen el rebliment dels llacs del sistema
la mostra PP09 ambdues de la galeria del Llac Ras arri-
de cavitats Pirata-Pont-Piqueta (Taula 8), mostren
ben a un valor mitjà d’argiles que supera el 30% amb
variacions força importants dins dels que podríem con-
més d’un 20 % de il·lita.
siderar tres components principals. Per una banda els
carbonats (amb clar predomini de la calcita), per altre
els tectosilicats (quars principalment) i finalment els
EL REBLIMENT SEDIMENTARI DEL SISTEMA
minerals que pertanyen al grup de les argiles (general-
PIRATA-PONT-PIQUETA
ment il·lita i caolinita). Així, en referència a la globalitat
dels sediments del sistema de cavitats Pirata-Pont-
Els sediments del sistema de cavitats Pirata-Pont-
Piqueta tenim que dins del grup dels carbonats la calci-
Piqueta presenten tres fàcies o tipus sedimentaris força
ta presenta valors mitjans del 24,27 % amb una eleva-
diferenciats tant per la seva coloració com pel seu con-
díssima desviació típica (34,08) amb valors que
tingut mineralògic i textural i, probablement, d’edat de
oscil·len entre el 0 % i el 97,92 %; mentre que la dolo-
deposició. De forma general, un de composició princi-
mita es pràcticament testimonial amb un 1,37 % de mit-
palment carbonatada on la calcita és dominant i amb
jana i una desviació típica de 2,21. En el cas dels mine-
coloracions clares i la textura mida arena, un de textura
rals silícics, el quars és el predominant, amb valors que
llimosa on el predomini dels components silícics és la
oscil·len entre un 2,28 i un 78,73 % amb una mitjana de
característica principal juntament amb la seva tonalitat
50,99 % i una desviació típica de 25,71; mentre que els
marronosa, i un de coloració vermellosa i composició
feldspats (gairebé sempre plagiòclasis) presenten un
textural molt fina i ben classificada amb elevada pro-
valor mitjà de 8,82 % (desviació típica del 4,79 %) amb
porció de les argiles.
valors que oscil·len del 0 % al 15,91%. En el cas de les
Les potències del sediment obtingudes no superen
argiles, pràcticament només podem parlar de la il·lita i
en línies generals el mig metre acumulant-se en el fons
la caolinita. La primera té una mitjana de 9,21 % amb
dels conductes i sales submergides amb una distribució
una desviació típica de 6,33 % i uns valors que oscil·len
més o menys uniforme; tan sols en la galeria del Llac
entre 0 i els 26,9 %; la segona presenta un valor mitjà
Ras prop de la sala Gran s’hi dóna una acumulació en
de 3,93 % (desviació típica 2,75) amb un valor màxim
forma de ventall amb una potència que supera el metre
de 11,03 % i un mínim de 0%. Hi ha algun altre mineral
i amb un clar decrement d’aquest cap als nivells més
de l’argila present, encara que en proporcions molt bai-
interiors.
xes que podem considerar testimonials (la montmorillo-
Amb totes les dades obtingudes en l’anàlisi de les
nita amb una mitja de 0,25; la clorita/montmorillonita
mostres individuals, tant de matèria orgànica com de
amb un 1,05 % i la vermiculita, amb 0,09 % de mitjana).
textura i mineralogia, s’ha fet una anàlisi de compo-
La forta variabilitat que es reflecteix en els valors
nents principals per tal d’agrupar i veure les diferents
globals queda clarament eliminada quan analitzem son-
poblacions dels sediments presents. Al resultat que es
datge a sondatge, essent en aquest cas la mineralogia
mostra en la Fig. 25, hi queden perfectament reflectits
Sondatge
Argiles
Silicats
Silicats
Carbonats
Carbonats
Sondatge
Il·lita
Caolinita
Quars
Feldspats
Calcita
Dolomita
PP01
4,54 (2,61)
2,77 (2,28)
38,57 (27,65)
4,80 (4,73)
40,86 (33,93)
4,83 (4,19)
PP02
3,57 (2,38)
1,30 (1,11)
10,93 (6,13)
2,21 (2,09)
80,51 (9,77)
1,71 (0,91
PP04
5,48 (0,71)
2,94 (0,32)
68,98 (6,41)
12,42 (1,16)
5,6 (0,71)
2,94 (4,15)
PP05
14,21 (2,93)
5,19 (0,93)
61,66 (4,54)
11,37 (0,97)
5,59 (0,98)
0,93 (1,08)
PP06
20,96 (4,71)
9,77 (1,23)
41,71 (3,57)
12,72 (1,63)
8,56 (3,75)
1,79 (2,56)
PP07
8,18 (1,67)
3,56 (1,17)
70,15 (4,03)
11,53 (2,31)
4,64 (1,27)
0,13 (0,41)
PP08
10,89 (3,81)
4,30 (1,03)
70,24 (4,41)
11,22 (1,22)
2,52 (2,07)
0,49 (1,09)
PP12
0,49 (0,58)
0,42 (0,84)
6,37 (4,72)
0,00 (0,00)
90,71 (5,89)
2,00 (1,61)
Taula 9: Valors mitjans dels principals components mineralògics de la
Table 9: Mean values (and standard deviation) of main mineralogical
totalitat de les mostres corresponents a cada sondatge (entre
components of each log.
parèntesi les dades corresponents a la desviació típica).
57

Figura 25: Anàlisi de components principals mostrant la posició de les
Figure 25: Principal components plot showing the position of different
diferents mostres de sediments.
sampled sediments.
aquests tres tipus diferents de fàcies sedimentàries. En
Pont-Pirata i llac Nou. S’ha observat una clara i elevada
aquesta figura s’hi representen la distribució de les
correlació entre les mostres amb aquesta composició
mostres en funció dels eixos dels components princi-
carbonatada i les d’elevada presència en el contingut en
pals. El primer eix de components principals (PC1 a la
grans de mida arena. Per aquest motiu es van agafar
figura) representa el 45,6 % del total de la variància i
mostres per tal de ser observades al microscopi electrò-
està dominat per les arenes i els minerals carbonatats
nic. De la seva observació acurada es dedueix que
per una banda i els silicico-clàstics per l’altre (principal-
aquesta composició carbonatada es deu en la seva
ment quars). La variació al llarg de l’eix PC1 correspon
major part a cristalls de calcita que s’han format com a
a una variació mineralògica i textural molt concreta, que
precipitats de calcita flotant (Fig. 26) a la superfície dels
com veurem més endavant, separa la sedimentació que
llacs. Aquest fenomen es força evident, en l’actualitat,
podríem considerar autòctona de l’al·lòctona o amb
tant a la sala Obstruïda (galeria Corcada), llac Nou i a la
forta influència externa. En aquest sentit la distribució
sala del Tanga (connexió Pont-Pirata) i també s’ha
de les mostres corresponents al sondatge de la conne-
observat a la galeria del Llac Ras. Aquests agregats cris-
xió Pont-Pirata (PP01) n’és prou evident. Respecte a
tal·lins de calcita flotant mostren un grau de corrosió
l’eix PC2 sembla que representa la mida de gra.
força elevat, la qual cosa implica que probablement els
El segon component principal (PC2), tan sols repre-
condicionants geoquímics del fons dels llacs són força
senta el 14,2 % de la variància total, està dominat pels
diferents dels que es donen a la superfície; segurament
llims per una banda i els minerals de les argiles per l’al-
ens trobarem dins la zona de mescla en els quals la
tre; ens separaria una etapa i/o procés sedimentari
corrosió de la composició carbonatada seria el fenomen
anterior i/o diferent. A nivell de detall i per tal de poder
predominant, la qual cosa explicaria el perquè en alguns
interpretar correctament les dades exposades anem a
llacs aquesta composició carbonatada és tan poc impor-
comentar alguns punts concrets.
tant dins del registre superficial. També la diferent evo-
Un dels punts principals va ser el d’esbrinar el per-
lució sedimentària enregistrada dins del sondatge podria
què de la composició més, o gairebé totalment, carbo-
ser l’explicació (un clar exemple en podria ser el son-
natada dels sediments de la sala Obstruïda, connexió
datge PP01). S’ha de tenir present també que la impor-
58

Figura 26: Fotografies al microscopi electrònic de rastreig de la fracció
Figure 26: SEM observations of the sand fraction in selected samples of
arena de mostres seleccionades dels sediments del sistema de
sediment at Pirata-Pont-Piqueta cave system. PP02-05,
cavitats Pirata-Pont-Piqueta. PP02-05, grans de calcita flotant
Highly corroded calcite raft grains; PP04-02, quartz and
amb forta corrosió; PP04-02, grans de quars i feldspats amb res-
feldspar grains with vegetal fragments; PP05-03, quartz
tes vegetals; PP05-03, grans de quars i minerals agregats del
grains and clay minerals aggregates; PP06-05, clay aggre-
grup de les argiles; PP06-05, agregats d’argiles amb grans de
gates and quartz grains; PP07-05, crystalline aggregate of
quars; PP07-05, agregat cristal·lí de calcita flotant amb símpto-
calcite rafts showing corrosion.; PP08-03 and PP08-07,
mes de forta corrosió; PP08-03 i PP08-07, grans de quars i agre-
quartz grains and clay aggregates with vegetal fragments;
gats dels minerals de les argiles amb restes vegetals; PP12-04,
PP12-04, crystalline aggregates of calcite rafts showing
agregats cristal·lins de calcita flotant amb forta corrosió.
intense corrosion.
tància en la proporció dels carbonats pot venir donada
punt proper a la sala Gran. Aquestes varves (diferen-
per les taxes d’acumulació de sediments al·lòctons que
ciables per les làmines de diferent color) venen clara-
arriben al fons dels llacs. La calcita flotant als sediments
ment marcades per una variació en la textura i en la
es també present (per exemple PP07-05) a llacs en els
composició orgànica del sediment. S’aprecia clarament,
quals la sedimentació predominant és clarament silicico-
a més a més, que a partir d’un determinat moment
clàstica però que per una major producció de calcita flo-
(entre les mostres PP08-03 i 04) es dóna un canvi en
tant, o bé per una menor aportació temporal de material
l’aportació externa molt més detrítica i amb una presèn-
detrític, la proporció de carbonats esdevé puntualment
cia de les làmines varvades molt escadussera.
més important. En qualsevol cas s’ha de relacionar amb
En el cas de la galeria del Llac Ras hi ha una clara
la presència de cambres d’aire.
diferència entre els sondatges PP07 i PP08, situats just
L’observació al microscopi electrònic de rastreig
a la vorera del col·lapse que correspon a la sala Gran
posa també en evidència la procedència externa de bona
de la cova des Pont, i la mostra PP09 i el sondatge
part de la sedimentació en alguns dels llacs amb la pre-
PP06. Aquests dos darrers, mostren una sedimentació
sència de restes vegetals. Seria el cas dels sediments
de materials molt fins (amb més d’un 50 % d’argiles) i
més propers a la sala Gran de la cova des Pont en la
composició mineralògica també dominada pels mine-
galeria del Llac Ras o fins i tot a la galeria Decorada.
rals de les argiles i el quars amb un característic color
En aquest sentit és interessant constatar la presèn-
vermell (Taula 2). La darrera mostra del sondatge PP08
cia de sediments varvats (Fig. 24) especialment impor-
(PP08-11) en té una composició similar. Es tracta clara-
tants en els sediments del llac Ras que ens indicarien
ment d’un rebliment antic de la cavitat. En aquest sentit
una clara estacionalitat en la sedimentació d’aquest
s’ha de constatar que la superfície on s’han recollit
59

Figura 27: Polígons de retracció a -4 m que recobreixen una àrea de
Figure 27: Retraction polygons at -4 m that cover an area of 500 m2 in
500 m2 de la galeria del Llac Ras (Foto B. Clamor).
Llac Ras passage (Photo B. Clamor).
aquestes mostres s’hi observen polígons de retracció
pràcticament en la seva totalitat per quars (>99 %) i la
(Fig. 27) símptoma evident d’una antiga situació molt
resta minerals de les argiles, principalment il·lita. En
inferior del nivell freàtic. L’acumulació enregistrada en
resulta doncs evident, que la dissolució de la pròpia
els sondatges PP07 i PP08 correspondrien a les “fàcies
roca encaixant de la cavitat, és una feble font de sedi-
d’entrada” procedents de l‘exterior (com es pot observar
ment i que, a més a més, aquesta està formada quasi
a la figura 26 hi ha una abundant presència de restes
exclusivament per quars, per tant les impureses pre-
vegetals) al produir-se l’obertura de la cavitat tot for-
sents a la roca no explicarien bona part de la resta dels
mant un cos sedimentari que disminuiria de potència
components minerals presents en el rebliment sedi-
cap a l’interior (és a dir, cap a l’Est).
mentari de la cavitat. Així mateix, el fet de que la major
La procedència de la resta de components minerals
part de la calcita que forma part del sediment, en la
de la cavitat, bàsicament els minerals silicatats (quars i
major part dels sondatges en els quals la fracció silici-
feldspats) i els minerals de les argiles, s’ha d’entendre
co-clàstica és la predominant, està formada per calcita
com a aportacions exteriors o bé com a restes d’impu-
magnesiana (columna de la dreta de la Taula 8), ens du
reses procedents de la dissolució de la roca encaixant.
a pensar que la calcita també pot tenir un procedència
S’ha de comentar, que durant moments de pluges inten-
clàstica, encara que no podem descartar un cert enri-
ses tant al llac Victòria com els de la sala Gran (llac Ras)
quiment en magnesi en el moment de la dissolució de la
l’aigua d’escorrentia procedent de la precipitació pene-
roca encaixant.
trava amb intensitat dins la cavitat, arrossegant una gran
Tot l’exposat, doncs hem de suposar que bona part
quantitat de material sedimentari, enterbolint l’aigua dels
de l’acumulació sedimentària procedeix d’una font exte-
llacs i reduint la visibilitat pràcticament a zero.
rior. Bona part del quars, feldspats i caolinita tindrien
Per tal d’avaluar l’aportació de la dissolució de la
aquest origen. És conegut que a Mallorca no existeixen
roca a la composició del rebliment sedimentari, es va
pràcticament roques que continguin feldspats, i ha estat
avaluar el percentatge d’impureses de una mostra de
constatat que aquest és un component comú en les plu-
roca (PP10) mitjançat l’atac de la mostra fins a la total
ges de fang de procedència sahariana que es donen a
eliminació de la fracció carbonatada (Taula 8). El resul-
les illes (FIOL et al., 2005). La seva acumulació en el sòl
tat es va contrastar amb l’anàlisi semiquantitativa mit-
donaria lloc, amb posteriors rentats, a les infiltracions
jançant la difracció de raigs-X. El resultat, pels dos sis-
cap al interior de les cavitats arrossegades per les
temes indica que es tracta d’una calcarenita molt pura
aigües d’infiltració o fins i tot escorrentia. Per tal de
formada per calcita amb baix contingut en magnesi
comprovar aquest extrem es va analitzar també la com-
(LMC) i amb uns percentatges d’impureses que van de
posició del sòl edàfic de l’exterior de la cavitat. A les
0,37 a un 1,40 %. Aquestes impureses estan formades
Taules 5 i 8 s’observa tant la composició textural com
60

mineralògica de la mostra de sòl (PP11). S’hi pot obser-
Així, en el cas que ens ocupa del sistema Pirata-
var com es tracta d’un sediment texturalment format per
Pont-Piqueta podem dir per resumir que tenim bàsica-
llims i arenes molt fines amb petita proporció de les argi-
ment tres tipus de sediments: un antic i dos de subac-
les, i una composició mineralògica en la qual el quars,
tuals. El primer, antic, estaria format per argiles verme-
feldspats, caolinita i sobretot il·lita hi són presents amb
lles en el qual els processos de descalcificació de la
una petita proporció de calcita que és magnesiana. Tots
roca hi poden tenir molt a veure en la seva gènesi. Dels
aquests valors s’adiuen bé amb la composició de la
dos de subactuals, un que consideraríem autòcton en el
major part dels sediments dels sondatges PP03, PP04,
qual la sedimentació és majoritàriament carbonatada
PP05, PP07, PP08 i amb part de la composició de la
relacionada amb els processos de precipitació a la
resta. La mida de gra del sòl és lleugerament superior a
superfície dels llacs (calcita flotant); i l’altre, que podríem
l’exterior però no es fa difícil pensar en un cert grau de
considerar al·lòcton, en la que la major part del sediment
selecció durant el transport.
té un origen extern al sistema i s’introdueix per esco-
De totes les dades sobre les característiques i com-
rrentia superficial aprofitant les obertures (principalment
posició dels sediments del sistema de cavitats Pirata-
esfondraments) que afecten al sistema de cavitats.
Pont-Piqueta podem generalitzar i dir que amb les
variacions puntuals que pot oferir el mateix sistema, la
sedimentació és similar a altres cavitats ja estudiades
també del llevant i migjorn de Mallorca (GRÀCIA et al.,
Característiques hidrogràfiques
2003, 2005). Ara bé, a l’hora de la interpretació puntual
de cada un dels sediments, com molt bé mostra els cas
de la cavitat
que ens ocupa, s’ha de tenir present la variabilitat dels
processos tant en l’espai com el temps i intentar analit-
El perfil de salinitat i temperatura de la columna
zar el màxim de variables possibles per arribar a una
d’aigua ha estat registrat el mes d’agost de 2006 mit-
acurada interpretació.
jançant una sonda oceanogràfica CTD Seabird SBE19
que pertany a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats.
L’aparell realitza lectures automàtiques cada segon
d’ambdós paràmetres a més de la fondària, mentre es
desplaçat molt lentament per un cabussador. Les dades
posteriorment són transferides a un ordinador.
La columna d’aigua presenta quatre masses d’ai-
gua amb característiques ben diferenciades (Fig. 28).
En primer lloc, una capa d’aigua que va dels 0 als 1,8 m
amb una salinitat que augmenta de 6 ‰ als 14 ‰. Dels
1,8 m als 4,5 m pràcticament es manté constant en 14
‰ per després augmentar dels 4,5 m als 7 m, entre 14
‰ i 33 ‰ fins que després es manté constant pràctica-
ment al voltant dels 34 ‰.
Les mesures del pH de diferents mostres d’aigua
denoten aigües lleugerament àcides (entre 6,4 i 6,9), el
que indicaria que els processos de corrosió de les
aigües són actius actualment.
Part faunística
S’ha mostrejat mitjançant pesques amb xarxes de
plàncton (confeccionades amb teixit de nytal de 64 µm
de llum de malla) amb les quals es filtra l’aigua mentre
es busseja. Les captures s’han efectuat a fondàries
determinades per poder caracteritzar la fauna de les
diferents zones de la cavitat. El material capturat amb la
xarxa es fixava amb formol a les diverses cambres d’ai-
re repartides a diferents zones de la cova, per poder així
diferenciar millor la fauna present als sectors i optimit-
zar l’estudi carcinològic. El material recollit s’ha identifi-
cat al laboratori de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avan-
çats (IMEDEA), mitjançant lupa binocular i microscopi
Figura 28: Perfil de salinitat (ppm) i de temperatura (ºC) a la galeria
equipat amb contrast diferencial.
Decorada (cova des Pont).
Al sistema de cavitats Pirata-Pont-Piqueta s’han
enregistrat un total de 9 espècies de crustacis estigo-
Figure 28: Salinity (ppm) and temperature (°C) profiles in Galeria Deco-
rada (Cova des Pont).
bionts (Taula 10), totes elles, excepte les dues indeter-
61

minades a nivell específic, endèmiques de les Gimnè-
Phylum CRUSTACEA
sies. Destaquen el gènere monotípic de copèpode ciclo-
Classe Malacostraca
poid Troglocyclopina balearica, distribuït al llarg del
carst costaner del SE de Mallorca, des de Capdepera
Ordre Amphipoda Latreille, 1816
fins a l’arxipèlag de Cabrera (JAUME i BOXSHALL,
1996). També es remarcable la troballa a la cavitat del
Metacrangonyx longipes Chevreux, 1909
copèpode misofrioid Speleophria gymnesica, conegut
fins a les hores únicament de les coves C i A de Cala
Amfípode estigobiont endèmic de Mallorca i Menor-
Varques (Manacor), i també de la cova des Coll, a Por-
ca, de gran interès filogenètic i biogeogràfic. Pertany a
tocolom (Felanitx) (GRÀCIA et al., 2005). En referència
una família estrictament estigobiont, els Metacrangonic-
al ciclopoid Halicyclops sp., no ha pogut esser determi-
tidae, composta per sols 16 espècies distribuïdes entre
nat a nivell específic ja que els exemplars capturats no
dos gèneres. La distribució general de la família és peri-
eren adults; això no obstant, l’espècie d’aquest gènere
Mediterrània, però recentment s’han descobert dues
habitual al medi anquihalí del litoral SE de Mallorca és
espècies de Metacrangonyx a coves de la República
H. troglodytes, estesa per gran part del carst litoral del
Dominicana, fent atènyer doncs al gènere una distribu-
Mediterrani occidental.
ció amfi-Atlàntica. Aixó suggereix un origen molt antic
A les pesques efectuades entre 0 i 1 m de fondària,
del gènere, d’abans de l’obertura de l’esmentat oceà.
que corresponen a salinitats d’entre 6 - 8 ‰, s’han cap-
La majoria de metacrangoníctids viuen a les aigües dol-
turat l’isòpode Typhlocirolana moraguesi, els amfípodes
ces, excepte una espècie endèmica de l’illa d’Elba, que
Salentinella angelieri i Metacrangonyx longipes, el ter-
ocupa un pou salobrós, mentre que l’espècie pròpia de
mosbenaci Tethysbaena scabra i el copèpode Metacy-
les Balears ocupa un ampli ventall de salinitats, des de
clops subdolus. S’ha de puntualitzar que la major part
totalment dolces a virtualment marines. A la cavitat s’ha
d’aquestes espècies són bastant eurihalines, ja que se
capturat especialment a la capa més dolça.
solen trobar també a les aigües de major salinitat. Un
altre grup d’espècies es mantenen sempre a dins sali-
Bogidiella balearica (Dancau, 1973)
nitats marines, Troglocyclopina balearica, Stygocyclopia
balearica
i Speleophria gymnesica. Aquestes espècies
Amfípode endèmic de Mallorca i Cabrera (Dancau,
semblen patir d’algun tipus de limitació fisiològica per a
1973; Jaume, 1993), pertanyent a una família exclusi-
penetrar a les aigües més dessalades de les cavitats
vament estigobiont, Bogidiellidae, amb representants a
costaneres, si bé es mantenen a les aigües subterrà-
les aigües dolces i intersticials marines de tots els con-
nies marines permanentment. Almenys 6 de les 10
tinents, llevat de l’Antàrtida. A Mallorca ocupa única-
espècies d’invertebrats registrades fins ara al sistema
ment cavitats anquihalines de la costa de Manacor
són endèmiques de les Balears.
(coves del Drac, coves dets Hams, sistema Pirata-Pont-
Espècies
Espècies
Rang de Salinitat
Rang de Salinitat
Estigobiont
Estigobiont
Endemisme
AMPHIPODA
Salentinella angelieri Ruffo & Delamare-Deboutteville, 1952
6 - 29 ‰
X
Metacrangonyx longipes Chevreux, 1909
6 - 34 ‰
X
X
Bogidiella balearica Dancau, 1973
17 - 26 ‰
X
X
ISOPODA
Typhlocirolana moraguesi Racovitza, 1905
6 - 34 ‰
X
X
TERMOSBAENACEA
Tethysbaena scabra Pretus, 1991
6 - 29 ‰
X
X
COPEPODA MISOPHRIOIDA
Speleophria gymnesica Jaume & Boxshall, 1996
14 - 34 ‰
X
X
COPEPODA CALANOIDA
Stygocyclopia balearica Jaume & Boxshall, 1955
17 - 26 ‰
X
COPEPODA CYCLOPOIDA
Halicyclops sp.
14 - 34 ‰
X
Metacyclops subdolus Kiefer, 1938
6 - 8 ‰
X
Troglocyclopina balearica Jaume & Boxshall, 1996
17 - 26 ‰
X
X
COPEPODA HARPACTICOIDA
sp. indet.
14 - 29 ‰
X
Taula 10: Crustacis aquàtics presents al sistema Pirata-Pont-Piqueta.
Table 10: Aquatic crustaceans collected in Pirata-Pont-Piqueta cave
S’indica si es tracta d’animals típicament cavernícoles (esti-
system. It is indicated whether they are typical cave-dwelling
gobionts) i si són endemismes Balears
animals (stygobionts) and endemic to the Balearics.
62

Piqueta, cova de sa Gleda, coves de Cala Varques), i es
Speleophria gymnesica Jaume & Boxshall, 1996
troba únicament sobre la fusta submergida en descom-
posició.
Era coneguda a un parell de coves de Mallorca i un
altra cova de Menorca; compta amb altres dos congène-
Salentinella angelieri Ruffo & Delamare, 1952
res, un a Bermuda i l’altre a Austràlia nordoccidental, així
com poblacions innominades a coves de Gibraltar, Repú-
Amfípode estigobiont, únic representant a les illes
blica Dominicana i el Yucatán (Mèxic). Ocupa les parts
dels Salentinellidae, família estrictament estigobiont i
més profundes de salinitat marina de les cavitats. A la
circummediterrània. L’espècie viu en aigües moderada-
cova des Coll ha estat capturada únicament a la galeria
ment salabroses o fins i tot totalment dolces de pous i
de les Esponges a salinitat superior al 34 ‰. Al sistema
coves; es coneix també de sediments no consolidats de
Pirata-Pont-Piqueta s’han capturat molts d’exemplars
rius. Presenta una àmplia distribució per zones litorals
(incloent-hi mascles, copepodits i nauplis) a profunditats
de la regió mediterrània, on és l’habitant més comú de
compreses entre -3,5 m i -7 m, que corresponen a sali-
les coves anquihalines; està present a totes les illes de
nitats que van de 28 ‰ a 34 ‰.
l’Arxipèlag. Relativament freqüent a les capes superiors
de la columna d’aigua de la cova Genovesa. Ateny a la
cova des Coll densitats poblacionals importants local-
Classe Maxillopoda
ment i estacional, depenent de les zones on flueix aigua
de menor salinitat.
Ordre Calanoida
Stygocyclopia balearica Jaume & Boxshall, 1995
Ordre Isopoda Latreille, 1817
Espècie distribuïda pel medi cavernícola de les
Typhlocirolana moraguesi Racovitza, 1905
Balears i Lanzarote (Canàries) (JAUME i BOXSHALL,
1995b). Es coneixen vicariants al Pacífic SW, a coves
Isòpode cirolànid estigobiont endèmic balear (citat
de Filipines, Austràlia i Nova Caledònia. A la cova Geno-
únicament a Mallorca, Menorca, Cabrera i sa Dragone-
vesa (Manacor) està citada a salinitats compreses entre
ra). Va esser descrit a principis del segle passat a partir
29‰ i 37‰. Al sistema de coves Pirata-Pont-Piqueta
de material capturat a les coves del Drac de Portocristo
s’ha capturat a les pesques efectuades al fons del llac
(RACOVITZA, 1905). Comú a la galeria dels Myotragus
Victòria, entre 5 i 6 m de profunditat sota l’aigua. La sali-
de la cova Genovesa, on sovint el veiem nedant. Ha
nitat mesurada a la cavitat per aquesta fondària està
estat observat freqüentment a la cova des Coll, a totes
compresa entre els 17‰ i 26‰, en la zona de corres-
les profunditats, entre 8 i 37 ‰ de salinitat.
pon a la segona haloclina.
Ordre Thermosbaenacea Monod, 1927
Ordre Cyclopoida
Tethysbaena scabra (Pretus, 1991)
Halicyclops sp. Kiefer, 1935
Espècie estigobiont d’aquest rar ordre de crustacis
H. troglodytes és una espècie d’aigües subterrànies
peracàrids,. Endemisme gimnèsic s’ha citat a Mallorca i
salabroses. És un dels copèpodes més freqüents a les
illots pròxims (Cabrera, sa Dragonera), així com també
coves anquihalines mallorquines. S’ha citat del sud de
a Menorca. Es coneix una altra espècie ibèrica del gène-
França, Sardenya, Grècia i costes del Sàhara, a banda
re a la península. A Mallorca únicament es localitza a les
de les Balears.
aigües subterrànies de les regions costaneres influen-
ciades per la mar. És típica de les picnoclines dels llacs
Troglocyclopina balearica Jaume & Boxshall, 1996
anquihalins, on neda activament. S’ha trobat a la cova
Genovesa on es concentra en abundància a la picnocli-
És un dels cinc gèneres de crustacis endèmics de
na d’una sala a on probablement s’alimenta dels flòculs
les Balears, tots ells estigobionts. Es tracta d’un copè-
de bacteris en suspensió que enllà es desenvolupen.
pode de mida petita (ateny sòls 0,3 mm de mida corpo-
Pot resistir concentracions molt baixes d’oxigen dissolt.
ral), essent l’únic representant de la seva família (Cyclo-
A la cova des Coll ha aparegut als sectors més interiors,
pinidae) conegut que hagi colonitzat les aigües conti-
amb salinitats compreses entre el 8 i el 34 ‰.
nentals; tota la resta de ciclopínids coneguts són
marins. Es coneix de coves anquihalines de la costa SE
de Mallorca, des de Capdepera fins a Felanitx, així com
Ordre Misophrioida
a dues coves de Cabrera. Viu a les aigües obertes dels
llacs anquihalins.
S’ha trobat una espècie d’aquest ordre a la cavitat
que pertany a la família Speleophriidae. Aquesta és
Metacyclops subdolus Kiefer, 1927
raríssima i pràcticament restringida al medi anquihalí,
havent-se citat en el Mediterrani únicament a una cova
Capturat 1 mascle a la capa més superficial d’ai-
sarda, i recentment a una altra de Gibraltar, a part de a
gua, entre 0 i 1 m de fondària. La salinitat mesurada
les Balears.
està compresa entre els 6‰ i 8‰.
63

Agraïments
(2005): Pleistocene formation, evolution and retreat rates of a car-
bonate coastal cliff (Mallorca Island, Western Mediterranean).
Journal of Coastal Research, SI49: 15-21.
FORNÓS, J.J.; GELABERT, B.; GINÉS, A.; GINÉS, J.; TUCCIMEI, P.;
Aquest treball s’ha pogut dur a terme en estar finan-
VESICA, P.L. (2002): Phreatic overgrowths on speleothems: a
çat majoritàriament gràcies al projecte de l’Obra Social
useful tool in structural geology in littoral karstic landscapes. The
example of eastern Mallorca (Balearic Islands). Geodinamica
i Cultural Caixa d’Estalvis de les Balears “Sa Nostra”,
Acta, 15: 113 - 125.
dins la convocatòria d’ajuts per a projectes de Conser-
GARCIA, J.; DELGADO, X. i FERRERES, J. (1986): Recull de cavitats
vació de la Biodiversitat 2006. Volem agrair al Sr. Miquel
de l’illa de Mallorca. Exploracions, 10: 47-57.
GINÉS, A. (2000): Patterns of collapse chambers in the endokarst of
Alemany, al Sr. Bartomeu Tomàs i a la Sra. Eva Villa-
Mallorca (Balearic Islands, Spain). Acta Carsologica, 29/2. 9: 139-
longa de la Fundació Obra Social i Cultural de Sa Nos-
148. Ljubljana.
tra per les seves atencions i bones disposicions.
GINÉS, A. i GINÉS, J. (1977): Datos bioespeleológicos obtenidos en las
aguas cársticas de Mallorca. Comunicacions 6è Simposium d’Es-
Aquest treball també forma part del projecte de
peleologia, Publ. C.E.T.: 81-95.
recerca finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia-
GINÉS, A. i GINÉS, J. (1992): Les coves del Drac (Manacor, Mallorca).
FEDER, CGL2006-11242-C3-01/BTE.
Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17-18: 5-20.
GINÉS, J. (2000): El karst litoral en el levante de Mallorca: una aproxima-
A Ferran Hierro i Joan Cifre dels Serveis Científico-
ción al conocimiento de su morfogénesis y cronología. Tesis Docto-
Tècnics de la Universitat de les Illes Balears l’ajuda en
ral. Universitat de les Illes Balears. 595 pp. Palma de Mallorca.
l’anàlisi de les mostres de sediment com també a Joan
GINÉS, J. i GINÉS, A. (1976): Ses Coves del Pirata. Endins, 3: 41-45.
GRÀCIA, F. i CLAMOR, B.(2001): La Cova de sa Gleda. Subterránea,
Miquel Carmona del Departament de Ciències de la
16: 24-34. .
Terra de la UIB i a Montse Guart del Dept. d’Estartigra-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. i LAVERGNE, J.J. (2000): Les coves de cala
fia de la Universitat de Barcelona.
Varques (Manacor, Mallorca). Endins, 23: 41-57.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. i WATKINSON, P. (1998a): La cova d’en Pas-
Estam especialment agraïts a Antoni Merino del
sol i altres cavitats litorals situades entre cala sa Nau i cala Mitja-
grup d’Espeleologia de Llubí (GELL) per fotografiar les
na (Felanitx, Mallorca). Endins, 22: 5-18.
galeries i sales terrestres del sistema Pont-Pirata-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; AGUILÓ, C. i WATKINSON, P. (1998b): La
Piqueta, així com de la cova des Xots.
cova des Drac de Cala Santanyí (Santanyí, Mallorca). Endins, 22:
55-66.
Al Drs Joaquim Ginés i Àngel Ginés per la revisió
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GUAL, M.A.; WATKINSON, P. i DOT, M.A.
atenta de l’article.
(2003a): Les coves de Cala Anguila (Manacor, Mallorca). I: Descrip-
Als Serveis d’Informació Territorial de les Illes Bale-
ció de les cavitats i història de les exploracions. Endins, 25: 23-42.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; JAUME, D.; FORNÓS, J.J.; URIZ, M.J.;
ars, S.A. (SITIBSA) i especialment al Director D. Fran-
MARTIN, D.; GIL, J.; GRACIA, P.; FEBRER, M.; PONS, G. (2005):
cesc Gual i a Albert Francioni per proporcionar-nos des-
La cova des Coll (Felanitx, Mallorca): Espeleogènesi, geomorfolo-
interessadament la fotografia aèria de la zona.
gia, hidrologia, sedimentologia, fauna i conservació. Endins, 27:
141-186.
Agraïm a Malen Sales, tècnica de patrimoni de
GRÀCIA, F.; JAUME, D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER, P.; CLA-
l’Ajuntament de Manacor, les gestions realitzades.
MOR, B.; GUAL, M.A. i VADELL, M. (2003b): Les coves de Cala
Volem agrair al propietaris de la finca de Can Fras-
Anguila (Manacor, Mallorca). II: La Cova Genovesa o Cova d’en
Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentologia,
quet Don Pedro Santandreu i a l’amo de Can Frasquet
fauna, paleontologia, arqueologia i conservació. Endins, 25: 43-86.
Don Joan Sureda la seva amabilitat i les facilitats per
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. i LAN-
accedir-hi.
DRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions-Porto-
colom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
Als companys Mateu Vadell, Pere Gamundí, Damià
JAUME, D. i BOXSHALL, G.A. (1995b): Stygocyclopia balearica, a new
Crespí, Gotzon Bastentxea i Antelm Ginard per haver vin-
genus and species of calanoid copepod (Pseudocyclopiidae) from
gut a acompanyar-nos a algunes sortides a les cavitats.
anchihaline caves in the Balearic Islands (Mediterranean). Sarsia,
80: 213-222.
JAUME, D. i BOXSHALL, G. A. (1996): Two new genera of cyclopinid
copepods (Crustacea) from anchihaline caves on western Medite-
rranean and eastern Atlantic islands. Zoological Journal of the Lin-
Bibliografia
nean Society, 117: 283-304.
MARTEL, E.A. (1903): Les cavernes de Majorque. Spelunca, 5 (32): 1-32.
MCMANUS, J. (1988):. Grain size determination and interpretation. In:
BACK, W.; HANSHAW, B. B. i VAN DRIEL, J. N. (1984): Role of ground-
Tucker, M.E., ed. Techniques in Sedimentology, pp. 63-85. Black-
water in shaping the eastern coastine of the Yucatán península,
well Science. Oxford.
Mexico. In: Groundwater as a Geomorphic Agent. La Fleur Allen &
MERINO, A. (1993): La Cova des Pas de Vallgornera. Endins, 19: 17-23.
Unwin, 281-293. Boston.
MERINO, A. (2000): Nuevas extensiones de la Cova des Pas de Vall-
BISCAYE, P.E. (1965): Mineralogy and sedimentation of recent deep-
gornera (Llucmajor, Mallorca). Endins, 23: 7-21.
sea clay in the Atlantic Ocean and adjacent seas and oceans.
MERINO, A. (2006b): Espeleotemas poco frecuentes y morfologías de
Geological Society of America Bulletin, 76: 803-832.
corrosión hallados en la Cova des Pas de Vallgornera. Endins, 30:
BRETZ, J. (1942): Vadose and phreatic features of limestone caverns.
49-70.
The Journal of Geology, vol. L, num. 6.
NÚÑEZ JIMENEZ, A. (1967): Clasificación genética de las cuevas de
CLARKE, O. (1991-1992): Report of the Cwmbran Caving Club diving
Cuba. Academia de las Ciencias de Cuba.
expedition to Son Josep. Mallorca in October 1990. The Red Dra-
ORGHIDAN, T.; DUMITRESCO, M.i GEORGESCO, M. (1975) : Mis-
gon-Y Ddraig Goch, 18: 28-30.
sion biospéologique Constantin Dragan à Majorque (1970-1971):
DANCAU, D. (1973) : Observations sur les Amphipodes souterrains de
Première note: Arachnides (Araneae et Pseudoscorpionidea).
l’’île de Majorque. Genre Bogidiella Hertzog. Trav. Inst. Spéol.
Trav. Inst. Spéol. Emile Racovitza, 14: 9-33.
Emile Racovitza, 12: 113-119.
PASQUAL, A. i NICOLAU, M. E. (2006): Anàlisi dels grafits de sa Cova
ESTELRICH, P. (1897): Las Cuevas del Pirata del predio de Son Forte-
des Pirata i de sa Cova des Pont. Endins, 29: 65-74.
za del término de Manacor. Guía de las mismas y descripción
SLABE, T. (1995): Cave Rocky Relief and its Speleogenetical Significan-
abreviada de sus principales maravillas. Tip. Lit. de Amengual y
ce. Znanstvenoraziskovalni Center SAZU. Ljubljana. Pàgs 128.
Montaner. 23 pàgs. Palma de Mallorca.
TRIAS, M. i MIR, F. (1977): Les coves de la zona de Can Frasquet -
FIOL, LL.; FORNÓS, J.J.; GELABERT, B.; GUIJARRO, J.A. (2005):
Cala Varques. Endins, 4: 21-42.
Dust rains in Mallorca (Western Mediterranean): Their occurrence
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; DELITALA, M.C.; GINÉS, A.; GRÀCIA, F.;
and role in some recent geological processes. Catena, 63: 64-84.
FORNÓS, J.J. & TADDEUCCI, A. (2006): Last interglacial sea
FORD, D. i WILLIAMS, P. (1989): Karst geomorphology and Hydrology.
level changes in Mallorca Island (Western Mediterranean). High
U. Hyman, p. 601, London.
precision U-series data from phreatic overgrowths on speleo-
FORNÓS, J.J.; BALAGUER, P.; GELABERT, B.; GÓMEZ-PUIJOL, LL.
thems. Zeitschrift für Geomorphologie, 50 (1): 1-21. Berlin.
64