Centenari de la troballa de Typhlocirolana moraguesi a les coves del Drac : Mallorca, setembre 2004 : XIII Jornadas cient�ficas de la SEDECK
ENDINS, núm. 28. 2005. Mallorca
Centenari de la troballa de
Typhlocirolana moraguesi

a les coves del Drac
Mallorca, Setembre 2004
XIII Jornadas Científicas de la SEDECK
5

Organitzat per:
Museu Balear de Ciències Naturals
Sociedad Española de Espeleología y Ciencias del Karst
Universitat de les Illes Balears
Sota el patronatge de:
Conselleria de Medi Ambient (Govern de les Illes Balears)
amb l’especial col·laboració de:
Consell de Mallorca (Departament de Medi Ambient i Natura)
i de les següents institucions:
Ajuntament de Sóller
Institut d’Estudis Catalans
Federació Balear d’Espeleologia
Société Internationale de Biospéologie (SIBIOS)
Cuevas del Drach S.A.
6

Presentació
Durant els dies 10, 11 i 12 de setembre de 2004 es
d’interessos que va experimentar Émile G. Racovitza, i
varen celebrar a Mallorca les “XIII Jornadas Científicas
que el dugueren a redactar, en tan poc temps, el cèle-
de la SEDECK”, que tenien per objecte la commemora-
bre Essai. En els primers paràgrafs del Prefaci de l’Es-
ció del Centenari del descobriment del crustaci caverní-
sai, publicat l’any 1907 als Archives de Zoologie Expé-
cola Typhlocirolana moraguesi a les aigües salabroses
rimentale et Générale, Émile G. Racovitza reconeix
de les coves del Drac. El 16 de juliol de 1904 el biòleg i
aquesta continuïtat dins la seva biografia d’estudi i de
oceanògraf romanés Émile G. Racovitza, en el decurs
recerca:
d’una prospecció faunística en la qual participava Fer-
nando Moragues, jove naturalista i entomòleg aficionat,
“El 1904, el vapor Roland, del Laboratori Arago,
va recol·lectar a les coves del Drac diversos exemplars
efectuava investigacions oceanogràfiques a les Balears
d’insectes i crustacis, tant terrestres com aquàtics. La
sota la direcció del senyor Pruvot i amb la participació
troballa d’organismes tan singulars produí un tomb en la
del senyor Odón de Buen, professor de la Universitat de
trajectòria del que hauria d’esdevenir fundador de la
Barcelona. Del temps consagrat a les investigacions
Bioespeleologia actual. Pocs anys abans, els llacs sub-
marines n’havien estat distrets alguns dies per a explo-
terranis on es va trobar aquest petit invertebrat troglobi
rar les cèlebres coves del Drac, a Mallorca.
havien estat explorats per Édouard-Alfred Martel, acom-
Efectivament, el 15 de juliol el vaixell fondejava a
panyat de l’espeleòleg Louis Armand, de Pedro Bonet
Portocristo i l’endemà érem a la cova del Drac. Tres
de los Herreros i de l’esmentat Fernando Moragues, fill
dies de cacera em van proporcionar un cert nombre de
del propietari de les coves. Un any després d’aquella
cavernícoles, tant terrestres com d’aigua dolça. Entre
memorable prospecció bioespeleològica, el 26 d’abril
aquests darrers, un isòpode cec, incolor i proveït de
de 1905, l’oceanògraf Odón de Buen presidia a l’Institut
llargs apèndixs, em deixà esbalaït, sobretot per la seva
Balear de Palma una sessió extraordinària de la Socié-
semblança amb les formes marines. El seu estudi apro-
té Zoologique de France, i en aquella reunió acadèmica
fundit em mostrà que pertanyia a la família dels cirolà-
Émile G. Racovitza presentava la descripció d’una nova
nids i el vaig descriure (1905) amb el nom de Typhloci-
espècie d’isòpode cavernícola, a la qual va designar
rolana moraguesi n. g., n. sp.
amb el nom de Typhlocirolana moraguesi en reconeixe-
La presència d’aquest crustaci amb parents marins
ment a l’entomòleg mallorquí.
a les aigües dolces d’una cova, els caràcters que el
diferenciaven dels cirolànids lucícoles i l’empremta tan

Els anys següents varen ser decisius en el canvi
forta del medi obscur sobre tota la seva organització
vers una concepció nova i més ambiciosa dels estudis
suscitaren en el meu esperit un nombre de preguntes
bioespeleològics. Tothom coincideix en considerar la
que em semblen del més alt interès.”
publicació de l’Essai sur les problèmes biospéologiques
com l’autèntica acta fundacional de la Bioespeleologia
En apropar-se la data del Centenari del descobri-
moderna, però sens dubte el descobriment de Typhloci-
ment de Typhlocirolana moraguesi, un petit equip orga-
rolana moraguesi es troba a l’origen del sobtat canvi
nitzador dirigit per Àngel Ginés havia portat a terme una
7

sèrie de contactes i gestions encaminats a la realització
Sessió acadèmica del matí:
d’una sessió acadèmica dedicada a la Història de la
Bioespeleologia. Aquesta iniciativa havia estat impulsa-
9,30 a 10,15 h. “Données nouvelles ou moins con-
da per un heterogeni grup d’institucions les quals eren
nues sur le début de la Biospéologie” per Georges
ben coneixedores de la importància de l’esdeveniment
Racovitza (Institutul de Speologie, Cluj, Romania). Pre-
que es volia commemorar; especialment el Museu Bale-
sentat per Bogdan P. Onac.
ar de Ciències Naturals (Sóller, Mallorca), la Sociedad
Española de Espeleología y Ciencias del Karst
10,15 a 11,00 h. “Importance of the discovery of
(SEDECK) i la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Leptodirus hochenwartii, the first troglobiont insect” per
Amb una reunió científica d’aquestes característiques
Slavko Polak (Notranjski Museum, Postojna, Eslovènia).
es volia retre un just homenatge a la fonamental contri-
bució d’Émile G. Racovitza quant a l’avenç en el conei-
11,00 a 11,30 h. Pausa - cafè
xement de la vida cavernícola i, al mateix temps, reme-
morar el context històric en què es va produir la troballa
11,30 a 12,00 h. “Histoire de la Biospéologie ante et
de Typhlocirolana moraguesi i la posterior publicació de
post la découverte de Typhlocirolana moraguesi dans
l’Essai sur les problèmes biospéologiques. L’objectiu
les Coves del Drac” per Christian Juberthie (Société
era convidar a alguns dels més destacats especialistes
Internationale de Biospéologie, Laboratoire Souterrain
internacionals en Història de l’Espeleologia i de la
de Moulis, França).
Bioespeleologia, per tal d’oferir als interessats un pano-
rama suggestiu del que havia estat la Bioespeleologia
12,00 a 12,30 h. “Reiseskizzen von den Balearen.
anterior a Racovitza i situar dins aquest marc general la
L’entomologista Friedrich Will e l’Arciduca Ludwig Sal-
“petita història” de l’Espeleologia balear durant les
vator” per Brigitta Mader (Ludwig Salvator Forschung
dècades anteriors al descobriment del primer animal
Wien, Viena, Àustria).
cavernícola mallorquí, l’isòpode Typhlocirolana mora-
guesi
. Cal remarcar que, fins a l’arribada del vaixell oce-
12,30 h. a 13,15 h. “Some details from the research
anogràfic “Roland”, el coneixement espeleològic a
history and ecology of anchihaline waters” per Boris Sket
Mallorca havia gravitat, molt significativament, al voltant
(Biotechnical Faculty, University of Ljubljana, Eslovènia).
de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena.
13,15 a 16,00 h. Pausa – dinar, a Son Lledó (UIB).
El projecte va anar prenent forma poc a poc, durant
més de tres anys, fins arribar a materialitzar-se final-
Sessió acadèmica de la tarda:
ment en una activitat commemorativa que es va desen-
volupar, durant els dies 10, 11 i 12 de setembre de
16,00 a 16,30 h. “La evolución del concepto de
2004, com a Tretzenes Jornades Científiques de la
cueva en las ciencias espeleológicas y su influencia en
SEDECK, d’acord amb el següent programa:
la Karstología y en la Bioespeleología” per Àngel Ginés
(Museu Balear de Ciències Naturals i Universitat de les
Illes Balears, Palma de Mallorca).
Dia 10 de Setembre
16,30 a 17,00 h. “Bioespeleología Bética” per Pablo
12,30 h. Recepció i visita a les Coves del Drac
Barranco (SEDECK i Universidad de Almería, Almería).
(Manacor). Homenatge a Émile G. Racovitza.
17,00 h. a 17,30 h. “L’Essai sur les problèmes bios-
18,00 h. Visita a l’estàtua d’Émile G. Racovitza a
péologiques de Racovitza en el context del segle XXI”
Porto Pi.
per Xavier Bellés (C.S.I.C., Barcelona).
19,30 h. Presentació al Museu Balear de Ciències
17,30 h. a 18,00 h. “Proteus for scientists and tou-
Naturals (Sóller) de la traducció catalana de l’Essai sur
rists -a history of its 19th century collection and captivity”
les problèmes biospéologiques a càrrec de Xavier
per Trevor Shaw (Institut za Raziskovanje Krasa, Pos-
Bellés (Institut d’Estudis Catalans).
tojna, Eslovènia). Presentat per Slavko Polak.
18,00 h. a 18,15 h. Pausa – cafè.
Dia 11 de Setembre
18,15 h. a 19,15 h. Taula rodona sobre “Estat actual
Lloc: Universitat de les Illes Balears
i perspectives de la Biospeleologia”, coordinada per
Edifici: Jovellanos
Giuseppe Messana (President de la Société Internatio-
nale de Biospéologie, Istituto per lo Studio degli Ecosis-
9,00 a 9,30 h. Benvinguda i presentació de les Jor-
temi, Florència, Itàlia).
nades.
Joana Xamena, Directora General de Biodiversitat,
Bartomeu Calafell, Director Insular de Medi
Dia 12 de Setembre
Ambient,
i José María Calaforra, President de la Sociedad
11,00 h. Visita al Parc Natural de Sa Dragonera i a
Española de Espeleología y CIencias del Karst.
la cova des Moro.
8

La major part del programa previst es va poder rea-
Calaforra (President de la SEDECK), Joan Estrany,
litzar satisfactòriament gràcies a la participació, directa
Joan J. Fornós, Joaquín Ginés, Francesc Gràcia, Martí
i indirecta de nombroses persones i institucions. L’equip
Mayol (Director del Parc Natural de Dragonera), Antoni
organitzador dels actes del Centenari de la troballa de
Merino (President de la FEE), Giuseppe Messana (Pre-
Typhlocirolana moraguesi estava constituït per Carolina
sident de la SIBIOS), Antoni Moyà, Pablo Barranco i
Constantino, Aina Alcover i Àngel Ginés, però va comp-
Mateu Vadell, entre d’altres. Però, sens dubte cal agrair
tar amb un ample suport, fonamentat principalment en
molt especialment als ponents convidats la dedicació
la infraestructura que proporcionaven les tres institu-
que varen abocar a l’elaboració de les seves contribu-
cions responsables de l’organització: Museu Balear de
cions, el que llavors ens va permetre gaudir d’un
Ciències Naturals (MBCN), Sociedad Española de
excel·lent conjunt de conferències. Lamentablement,
Espeleología y Ciencias del Karst (SEDECK) i Universi-
dos ponents convidats, Trevor Shaw i Gheorghe Raco-
tat de les Illes Balears (UIB). La major part del finança-
vitza, no varen poder assistir als actes commemoratius,
ment va ser assumit per la Conselleria de Medi Ambient
però gràcies a Slavko Polak i Bogdan P. Onac, les
(Govern de les Illes Balears), gràcies a la favorable pre-
seves conferències varen ser presentades d’una mane-
disposició que va tenir envers el projecte la Directora
ra molt digna. Un altre ponent convidat, Boris Sket,
General de Biodiversitat, Joana Xamena, qui va copsar
mereix un comentari a part: amb molt poc temps va
tot d’una l’enfocament que volíem donar a aquests
acceptar fer una presentació sobre “la història de la
actes commemoratius. El Consell Insular de Mallorca, a
investigació i l’ecologia de les aigües anquihalines”. De
través del seu Departament de Medi Ambient i Natura,
manera prou significativa, la ponència de Boris Sket
va concedir una important aportació econòmica i es va
tancava el cercle: Émile G. Racovitza va descobrir
afegir a la celebració d’aquesta fita important del conei-
Typhlocirolana moraguesi dins els llacs salabrosos de
xement de la fauna mallorquina. La col·laboració de
les coves del Drac, en un medi que avui qualificaríem
l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i de l’Ajuntament de
d’anquihalí.
Sóller va fer possible la primera presentació pública de
La Federació Balear d’Espeleologia volia completar
la traducció al català de l’Essai sur les problèmes bios-
la seva aportació a aquest Centenari mitjançant les pàgi-
péologiques, en una acurada publicació editada per
nes de la seva publicació ENDINS. Els vuit articles que
Xavier Bellés (IEC). Finalment, altres entitats, més
segueixen a continuació són la millor contribució que
directament relacionades amb l’estudi i divulgació del
podem fer per rememorar aquesta fita de l’Espeleologia
món subterrani, varen participar també en l’èxit de les
mallorquina, però també aquests vuit articles volen
“XIII Jornadas Científicas de la SEDECK”; especial-
donar una dimensió internacional al que va significar la
ment, la Federació Balear d’Espeleologia, la Société
troballa del científic romanès en el camp de la Bioespe-
Internationale de Biospéologie (SIBIOS), i l’empresa
leologia, o de la Biologia Subterrània. Tant se val!
“Cuevas del Drach, S.A.”.
Aquesta enumeració d’agraïments no pot obviar les
persones que varen col·laborar més generosa i intensa-
Àngel GINÉS
ment amb l’equip organitzador, en diferents tasques i en
Coordinador de l’equip organitzador
diferents moments: Josep Antoni Aguiló, José María
i Editor dels treballs del Centenari
9