La cova des Coll : Felanitx, Mallorca : espeleog�nesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentologia, fauna i conservaci�
ENDINS, núm. 27. 2005. Mallorca
LA COVA DES COLL (Felanitx, Mallorca):
ESPELEOGÈNESI, GEOMORFOLOGIA, HIDROLOGIA,
SEDIMENTOLOGIA, FAUNA I CONSERVACIÓ
per Francesc GRÀCIA 1, 2, Bernat CLAMOR 1, Damià JAUME 3, Joan J. FORNÓS 2, Maria Jesús URIZ 4,
Daniel MARTIN 4, João GIL 4, Pedro GRACIA 1, Mateu FEBRER 1 i Guillem PONS 2
Resum
La Cova des Coll (Felanitx) presenta a l’actualitat un recorregut de 7.020 m totals, dels
quals 5.529 m són subaquàtics. Compta amb dues entrades naturals i dos pous artificials que
connecten amb la cova. Una de les entrades comunica amb la mar i l’altra es localitza a l’in-
terior. Un sector de la cavitat està situat sota el nucli urbà de Portocolom.
La principal característica que destaca de la morfologia de la cavitat és l’absència quasi
total d’espeleotemes, a causa dels efectes de la corrosió de les aigües i la gran abundància
de morfologies de corrosió, de les quals presentam un catàleg de formes. Sembla que la des-
trucció de les formacions litoquímiques ha seguit un gradient de transició de la mar cap a l’in-
terior i de dalt a baix.
Els sediments de la cova des Coll presenten dues clares unitats diferenciades tant per
la seva coloració com pel seu contingut mineralògic. Una superior, de composició principal-
ment carbonatada on la calcita és dominant i amb coloracions clares, i una inferior, on la pre-
sència dels components silícics es la característica principal juntament amb la seva tonalitat
vermellosa. Encara que hi ha importants diferències al llarg de la cavitat, especialment entre
els sectors propers a la mar, a on falta la capa superior, i els més interiors. Estan formats per
llims més o menys arenosos i amb elevades quantitats d’argiles. A part d’aquestes acumula-
cions que podem considerar subactuals, a molts indrets de la cavitat s’han observat acumu-
lacions argiloses adossades a les parets, amb senyals d’erosió, que representarien etapes
anteriors de rebliment en condicions ambientals diferents de les actuals.
Els perfils de salinitat i temperatura de les columnes d’aigua mostren 4 franges ben dife-
renciades. La comunicació directa amb la mar determina corrents que distorsionen el perfil
típic, exceptuant les cotes de major profunditat, poc afectades per les masses d’aigua supe-
riors en moviment quan penetren o surten del sistema càrstic per diferències baromètriques
amb la mar. S’ha observat sota les aigües, un important flux d’aigua que ascendeix per la
paret d’una sala interior per diferència de densitats cap a la superfície de la columna hídrica.
La distribució faunística ha estat estudiada als distints sectors de la cavitat i per prefe-
rències de salinitat. S’han censat 15 espècies d’invertebrats no artròpodes, amb la distribu-
ció condicionada especialment per la distància a la mar. S’han classificat 7 esponges, de les
quals cal destacar 3 cites noves per al litoral espanyol, que són les següents espècies: Pla-
kina dilopha
, Suberites carnosus (Johnston) var. flavus Topsent, 1900 i Amorphinopsis
pallescens,
si no es tracta d’una espècie nova, aquesta és la segona cita de l’espècie en el
Mediterrani. Les esponges presenten les espícules robustes, el que indica una disponibilitat
de sílice important. Els estudis efectuats evidencien que la font d’obtenció són els sediments.
Dels dos poliquets determinats Bispira viola constitueix la primera cita a la Península Ibèrica
i a les Balears.
S’han citat 29 espècies de crustacis, 6 d’elles, corresponen a copèpodes harpacticoides
i a un ostràcode, no s’han determinat. La resta pertanyen a grups tan diversos com leptòstra-
cis, decàpodes, amfípodes, isòpodes, misidacis, termosbenacis i copèpodes calanoids, miso-
frioids i ciclopoids. Un 61% de les espècies són estigobionts, és a dir, habitants exclusius del
medi aquàtic subterrani; la resta són espècies marines litorals, típiques d’hàbitats creviculars
o suprabèntics, i que per tant es troben preadaptades a la vida en les cavernes, o són pròpies
del plàncton marí de badies i ports. Quatre de les espècies trobades són noves per a la Cièn-
cia, i es troben en curs de descripció formal; dues d’elles, no es coneixen fins ara enlloc més
del món que a la cova des Coll. Nou de les espècies són endèmiques de les Balears.
De l’estudi aprofundit en el coneixement d’aquesta cavitat se’n desprèn que són neces-
sàries i urgents establir mesures efectives de protecció que permetin conservar aquest patri-
moni natural i cultural vulnerable.
1
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença.
3
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats IMEDEA (CSIC-UIB).
email: xescgracia@yahoo.es
email: d.jaume@uib.es
2
Dept. Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Balears (UIB).
4
Centre d’Estudis Avançats de Blanes. Accés a la Cala St Fran-
email: joan.fornos@uib.es
cesc, 14. 17300. Blanes, Girona. email: iosune@ceab.csic.es
141

Abstract
The Cova des Coll (Felanitx) has a current survey length of 7,020 m, of which 5,529 m
are subaquatic. The cave has two natural entrances and two artificial wells also connect with
it. One of the natural entrances connects with the bay of Portocolom and the other is inland.
Part of the cave lies below an urbanised area of Portocolom.
The principal characteristic which highlights the geomorphology of the cave is the
almost complete absence of speleothems due to the corrosive effects of the water and the
large abundance of corrosion morphologies, which we have catalogued by form. It appears
that the level of destruction of speleothems decreases moving inland and moving downward.
The sediments of the Cova des Coll have two clearly definable units identifiable both by
colour and by mineral content: an upper layer whose composition is mainly carbonate where
calcite dominates and its colour is lighter and a lower one where silicic components are its
principal characteristic along with its reddish tone. There are important differences moving
through the cave, especially between the sections closer to the sea, which lack the upper
layer, and those more inland, which are formed by more or less sandy mud with high levels
of clays. In addition to these accumulations which can be considered as being earlier, red
muddy accumulations have been seen on the walls in many places, which show signs of
erosion and which represent earlier stages of in-filling during different environmental condi-
tions to those now.
The water-column profiles of salinity and temperature have four well-defined bands.
The directness of communication with the bay determines the currents which distort the typi-
cal profile, except at greater depths. These depths are less effected by mass movements of
water into and out of the cave as the bay level changes with barometric changes. An impor-
tant flow of water in the interior chambers has been observed, where the water rises up the
chamber walls owing to the different densities toward the surface of the water column.
The faunal distribution, including salinity preferences, has been studied in the different
sections of the cave. 15 species of non-arthropod invertebrates have been catalogued and
their distribution is closely related to their distance inland from the sea. 7 sponges have been
classified, three of which are not worthy for their first sighting along the Spanish coast.
Amorphinopsis pallescens, if not a new species, is the second sighting of this species in the
Mediterranean. The sponges have robust spicules, which indicate a high level of available
silica. The studies carried out show evidence that the source of this is the sediment. Of the
two polychaeta Found Bispira viola constitutes the first sighting of the species for the Iberian
Peninsula and the Balearic Islands.
Twenty-nine species of crustaceans are reported from the cave, 5 of them corresponing
to harpacticoid copepods and 1 to an ostracod. The rest belong to diverse groups such as
leptostracans, decapods, amphipods, isopods, mysids, thermosbaenaceans, and calanoid,
misophrioid and cyclopoid copepods. 61% of the species are stygobionts (i.e., obligate
groundwater dwellers); the rest correspond to littoral marine species characteristic of supra-
benthic or crevicular marine habitats, preadapted in some way to live in caves, or are neri-
tic species characteristic of the plankton of bays and harbours. Four of the stygobiont spe-
cies are new to Science. 9 of the species found in the cave are Balearic endemics.
Following the detailed study of this cave it has become apparent the urgent need to
establish effective protective measures which will permit the conservation of this natural and
culturally valuable patrimony.
Introducció
Història resumida de les explora-
cions i de les feines de camp

S’ha efectuat l’estudi integral de la cavitat gràcies al
projecte atorgat per l’Obra Social i Cultural de la Caixa
1994 - Topografia de la zona terrestre prop de l’en-
d’Estalvis de les Balears “Sa Nostra”, dins la convoca-
trada (sector de l’Esfondrament) i troballa de les prime-
tòria d’ajuts per a projectes de Conservació de la Biodi-
res continuacions subaquàtiques amb tècniques i equi-
versitat 2003. En total han fet falta exploracions i recer-
pament del tot insuficients al sector del Descobriment
ques al llarg de 6 anys, que han suposat 60 dies d’im-
(Gràcia et al., 1997).
mersions la primera campanya (1994, 1995 i 1996) i 65
1995 - Exploració del sector del Patatús i també
dies d’immersions la segona (2003, 2004 i 2005). Les
s’avança pel sector dels Autèntics. Es troben dos pous
tasques de busseig efectuades sumen 124 dies. El total
artificials per extreure aigua que connecten amb la cavi-
de temps de busseig supera les 900 hores dins la cavi-
tat (Gràcia et al., 1997).
tat, sense tenir en compte les tasques de preparació de
1996 - Descobriment, entrant per la mar, de les
l’equip ni de transport del material.
galeries sota el nucli urbà (sector del Poble) i connexió
142

amb la resta de la cavitat. Continuen les progressions
Descripció resumida de la cavitat
pel sector dels Autèntics i es descobreix el sector Final.
El seu recorregut el 1996 era de 4.880 m, repartits entre
3.389 m subaquàtics, 765 m aquàtics amb aire i 726 m
És la cova subaquàtica amb entrada submarina de
terrestres. L’extrem més distant es troba a 1200 m de la
més recorregut de l’Estat Espanyol: 7.020 m dels quals
mar (Gràcia et al., 1997).
5.529 m són subaquàtics, 765 m aquàtics amb aire i
1999 - Troballa de 90 m de continuacions al final de
726 m terrestres. Compta amb dues entrades naturals i
la sala Tancada (galeries de Més Enllà), després de
dos pous que connecten amb la cova. Una de les entra-
superar un tram molt angost.
des comunica amb la mar i l’altra es localitza darrera del
2003 - Exploració per part de Francesc Gràcia i
nucli urbà, i s’ha format com a conseqüència de l’esbu-
Bernat Clamor de 710 m de les galeries Laberíntiques
cament d’una antiga galeria. Les dues direccions princi-
al sector dels Espectres. Connexió de la galeria dels
pals que segueixen les galeries de la cavitat són: 315°
Solitaris amb la sala del Descobriment a la part final del
al sector de l’Esfondrament i 260° al sector dels Autèn-
sifó de la Terra Roja (sector del Descobriment). Conne-
tics fins al sector dels Espectres. Un sector de la cavitat
xió lateral prop de la sala Tancada amb el sector dels
està situat sota el nucli urbà de Portocolom. La cova la
Espectres (175 m de recorregut total). B.C. connecta
consideram subdividida en set sectors (per a més infor-
amb 115 m el sector del Descobriment amb la galeria
mació GRÀCIA et al., 1997):
dels Encomanats a Déu i troballa de petites continua-
cions a l’Oceà de Fang. Es realitzen obres d’endreça-
ment de l’entrada de la cova (sala dels Porcs) per faci-
SECTOR DEL POBLE
litar l’accés al sifó d’entrada. B.C. i F.G. exploren 320 m
de les galeries Corcades, des de la sala de la Panxa
Parteix des de la mar, de ses barraques de s’aigo
fins a connectar amb les galeries del Segon Pou.
dolça o s’Esdolç (barraca de Ca l’amo Antoni Vica) fins a
2004 - F.G. a la sala Benvinguda descobreix la
la sala del Pou Negre, amb direccions predominants
galeria del Flux, després de forçar un laminador a uns 9
entre 285° i 313°. La màxima profunditat és de -3 m i el
m de fondària (165 m de recorregut). Continuació de les
sostre normalment està entre 0 i -0,5 m a excepció de les
exploracions a les galeries de Més Enllà (total explorat
sales. Constitueix el tram menys ramificat de la cavitat.
230 m). Exploració de laminadors a les proximitats del
Només presenta, a més de la sala del Pou Negre, la sala
segon Pou, troballa de galeries que connecten amb la
del Saurí Santana (31 m de llargària, fins a 13 m d’am-
sala de la Panxa i altres ramals. Exploració d’uns 185 m
plària i entre 3 i 6 m d’alçària), i la cova des Carrer de sa
de galeries i sales escampades al sector Final. Explo-
Punta que antigament formaria part del sistema (43 m de
ració de 90 m a una nova galeria inferior al sector Final
llargària, 13 m d’amplària i entre 3 i 7 m d’alçària).
(màxima fondària de la cova, -15 m). Pesques de plànc-
ton, col·locació de trampes i perfils hidrològics. Ses-
sions fotogràfiques i tasques topogràfiques. Recollida
SECTOR DE L’ESFONDRAMENT
de mostres de sediment.
2005 - Topografia, pesques de plàncton, col·locació
Comprèn les galeries i sales que envolten la dolina
de trampes i sessions fotogràfiques.
d’esfondrament, amb direccions de 315°, des de la sala
Figura 1:Rost d’esfondrament inesta-
ble a la sala dels Porcs. El
bloc que es veu a la part
superior de més de dues
tones de pes es va despren-
dre, fregant als espeleòlegs,
mentre s’efectuava el trans-
port de material fins al sifó
d’entrada (Foto: G. Santan-
dreu).
Figure 1:Ramp of unstable fallen rocks
in the Sala dels Porcs. The
rock that can be seen in the
upper part, which weighs
more than two metric tons,
came away and brushed past
the cavers while they were
transporting equipment to the
sump.
(Photo: G. Santan-
dreu).
143

Figura 2:Troballa de noves continuacions (galeries Laberíntiques al
Figure 2: Working in the new extensions (Laberíntiques galleries toward
sector dels Espectres). Les localitats on hi ha espeleotemes
the Espectres section). The places where well-conserved speleo-
ben conservats són els sectors més interiors de la xarxa sub-
thems remains in the subterranean network are the sections
terrània i també a les cotes més profundes (Foto P. Gracia).
situated more inland and also at greater depth. (Photo P. Gracia).
del Pou Negre fins a la sala dels Porcs. La màxima fon-
cions han permès connectar la galeria dels Encomanats
dària sota les aigües és de -4 m i el sostre de les gale-
a Déu amb el sector del Descobriment i perllongar la
ries sotaiguades se sol trobar entre 0 i -1 m. Predomina
sala Tancada amb les galeries de Més Enllà.
l’aspecte caòtic causat per l’acumulació de blocs i
pedres (Fig. 1).
SECTOR DELS AUTÈNTICS
SECTOR DEL DESCOBRIMENT
Comprèn totes les galeries de la cavitat situades a
ponent del sector del Patatús: això és galeries del
Va del sifó del Misteri i de la Terra Roja a la sala
Segon Pou, la sala Benvinguda, la galeria de les Espon-
Girada. La direcció predominant és de 315°. La carac-
ges, la galeria de les Estalagmites Negres i les galeries
terística més notòria és l’abundància de sales i cambres
de la Mare de Déu (Fig. 4f), totes amb direcció predo-
(Fig. 12) produïdes per l’esfondrament (sala del Desco-
minant 260°. La sala Benvinguda és la de majors
briment, sala Girada, sala de la Trencadissa). Al llarg de
dimensions de la cavitat (45 m de llargària per 30 m
la darrera campanya s’ha aconseguit connectar les
d’amplària). Amb les darreres exploracions han apare-
galeries dels Solitaris amb el sifó de la Terra Roja.
gut les galeries Corcades que connecten la sala de la
Panxa amb les galeries del Segon Pou, la galeria del
Flux i la galeria del Perdut.
SECTOR DEL PATATÚS
Està format per la zona de llevant (galeries del Pri-
SECTOR DELS ESPECTRES
mer Pou fins a les galeries de Més Enllà). Predomina
l’aspecte laberíntic de les galeries (Figs. 4d), però
La troballa d’importants continuacions al final de la
també presenta dues sales importants: la sala de la
galeria dels Espectres, en forma de xarxa de galeries
Panxa (de 50 x 32 m) i la sala Tancada (47 x 17 m),
paral·leles interconnectades (galeries Laberíntiques)
ambdues amb cambres d’aire. Les darreres explora-
ens ha dut a afegir aquest nou sector (Figs. 2).
144


Figura 3: Fotografia aèria de Portocolom amb la planta de la cova des
Figure 3: Aerial photograph of Portocolom with the plan outline of the
Coll superposada.
Cova des Coll superimposed.
145

SECTOR FINAL
roca. Les fluctuacions del nivell de la mar al llarg del
Quaternari determinen la localització d’aquests àmbits,
S’inicia a la sala de la Confusió fins a la sala Pre-
que migren en funció d’aquestes variacions. Per tant les
gau per Nosaltres. Les recerques en aquest sector han
zones actives de dissolució han tingut al llarg del temps
descobert la galeria Inferior, la sala del Cap Buit i altres
un ampli marge d’acció vertical. Els canvis verticals de
continuacions. Es caracteritza per no seguir en general
les fluctuacions del nivell marí determinen també la dife-
una direcció clara. Està formada per la unió de sales,
rent distribució horitzontal de les zones actives dins la
cambres freàtiques circulars i algunes galeries intercon-
massa calcària. L’excavació preferent de conductes i
nectades. És la zona amb més presència d’espeleote-
galeries possibiliten en ocasions reconèixer horitzons
mes de la cavitat. La fondària màxima és de 15 m, el
espeleogenètics relacionats amb paleonivells marins
sostre sempre està per davall dels -5 m.
plistocènics (MYLROIE i CAREW, 1988; PROCTOR,
1988). S’han determinat horitzons principals d’espeleo-
gènesi a la cavitat, entre 0 i -1 m (galeries Corcades),
SUPERPOSICIÓ DE LA CAVITAT RESPECTE DE LA
entre 0 i -2,5 m (sector del Poble), entre 0 i -12 m (la
SUPERFÍCIE
major part de la cavitat), entre -4 i -5,8 m (galeries Labe-
ríntiques al sector dels Espectres) i entre -11 i -15 m
La cova des Coll té com una de les seves peculiari-
(galeria Inferior al sector Final) (Fig. 5).
tats passar al llarg de més de 300 m per davall del nucli
La desaparició dels reblits litoquímics fa que les
urbà de Portocolom (Figs. 3 ), que travessa gairebé d’est
morfologies originàries es vegin molt clarament (Figs. 4,
a oest (sector del Poble). La pròpia entrada submarina
6, 8 i 9), exceptuant les zones afectades per intensos
es troba dins un escar del lloc conegut com es Rivetó.
processos d’esfondrament. Això és poc freqüent en
Aquest sector està molt poc ramificat, però presenta
comparació al que succeeix a la major part de les coves
algunes sales importants, afectades per processos d’es-
de la comarca del Llevant i Migjorn. L’observació de la
fondraments que han fet créixer la cavitat verticalment i
topografia evidencia que la cavitat i en especial els sec-
han disminuït el gruix del sostre. Aquests llocs són espe-
tors més interiors, s’han excavat aprofitant la complica-
cialment perillosos per a la seguretat dels edificis que
da xarxa de diàclasis existents. Algunes galeries es per-
tenen al damunt, ja que la potència de roca, molt des-
llonguen més de 500 m seguint fractures sense inte-
composta, és poc important (va dels menys de 2 m a les
rrupció (per exemple el tram comprés entre les galeries
primeres cases fins als 11 m de màxima a la zona situa-
de Més Enllà i la sala de la Confusió al sector Final) i
da al límit del poble). El pou negre d’una casa afecta
secundàriament els plans d’estratificació (especialment
directament a la cova (sala del Pou Negre, Figs. 13b) i
visibles a l’oceà de Fang, a la sala de la Panxa i a l’ini-
les obres de construcció de nous blocs de pisos fan peri-
ci de la galeria del Flux) formant en ambdós casos gale-
llar la cavitat. El sector del Descobriment, el sector del
ries freàtiques estructurals. Galeries properes entre
Patatús i el sector dels Autèntics es localitzen a una
elles han entrat en coalescència a mesura que la corro-
zona de construccions residencials, però amb una
sió ha actuat sobre les parets que les separaven (Figs.
potència de roca més considerable (entre uns 15 i 25
4f i 5). Aquestes fusions han produït les galeries de
m). El sector dels Espectres, descobert en gran part al
majors volums, tal com es pot observar a la sala de la
llarg d’aquesta darrera campanya (al NE) i el sector
Panxa (sector del Descobriment), la galeria de les
Final (al NW) es troben per davall de zones de garriga.
Esponges, la galeria dels Espectres i la sala de la Con-
fusió (sector Final). La cavitat presenta a més altres
galeries i sales de clar domini clàstic (veure apartat de
sales d’Esfondrament).
Espeleogènesi
La litologia carbonatada dels materials escullosos
Morfologies de corrosió
del Miocè superior, molt porosos i solubles, juntament
amb el component estructural de la zona i els processos
de dissolució per mescla d’aigües amb les seves migra-
Encara que la seva presència a les parets, sostres
cions glacieustàtiques han generat la cova des Coll,
i trespol de les galeries i sales no determinen general-
amb una penetració lineal, perpendicular a la línia de
ment per sí mateixes la superfície del nivell freàtic asso-
costa, de quasi 800 m (Fig. 3). L’espeleogènesi corres-
lit (exceptuant les regates de corrosió), si que, en el cas
pon a la típica de les cavitats freàtiques litorals: proces-
de presentar-se, proven el fet d’haver estat exposades
sos de mescla d’aigües marines i continentals (coastal
sota les aigües corrosives i constitueixen les proves
mixing zone), els quals potencien l’actuació dels meca-
més sòlides de la formació de la cavitat. La documenta-
nismes espeleogenètics a causa de l’agressivitat quími-
ció que es disposa sobre elles a les cavitats del Miocè
ca resultant (BACK et al., 1984). Aquests models van
superior de les Balears és encara escassa (GRÀCIA et
ser adaptats a l’espeleogènesi del Migjorn de Mallorca,
al., 1997, 1998a, 1998b, 2000, 2003; MERINO, 1993,
per GINÉS i GINÉS (1992). La zona superior de la capa
2000). Alguns dels termes emprats s’han consultat de
freàtica (zona epifreàtica) i les zones de mescla d’ai-
BRETZ (1942), NÚÑEZ (1967), FORD i WILLIAMS
gües de diferents densitats (picnoclines) serien els
(1989) i SLABE (1995). A continuació exposam el catà-
espais preferents on es produiria la dissolució de la
leg de formes que es troben a la cova.
146

b
a
c
e
d
f
Figura 4: Morfologies de corrosió d’ordre hectomètric a mètric (macrofor-
Figure 4: Hectometric to metric corrosion morphologies (macroforms
mes i mesoformes): a- Galeria freàtica de control estructural; b-
and mesoforms): a- Phreatic-network passage; b- tubular
Galeria freàtica de secció circular; c- Galeria freàtica de secció
passage; c- 1.5 metre-wide tubular passage; d- solution
circular d’ 1,5 m d’amplària; d- Facetes amb pentinades de roca
facets with “rock combs” in a phreatic-network passage; e-
d’una galera freàtica estructural; e- Conductes seminals o inicia-
rudimentary or embryonic conduits; f- Rock spans where two
dors; f- Envà residual al lloc d’unió de dues galeries freàtiques cir-
globular passages have merged. (Photos a, b, e, f, P. Gracia;
culars. (Fotos a, b, e i f, P. Gracia; c, F. Gràcia; d, O. Espinasa).
c, F. Gràcia; d, O. Espinasa).
147

Figura 5: Seccions de la cavitat: a- Galeries de secció circular situades
Figure 5: Cross-sections of the cave. a- Circular cross-section galleries
a una mateixa cota d’espeleogènesi. La part inferior són les
lying at the same speleogenetic depth. The lower part shows
seccions ampliades; b- Galeries estructurals paral·leles, algu-
some enlarged cross-sections. b- Parallel structural network
nes d’elles fusionades totalment o parcial entre sí; c- Nivells
of galleries, some completely or partially merged; c- levels of
superposats de galeries de diferent tipologia, algunes fusiona-
superimposed passages of different typologies, some mer-
des entre sí verticalment i altres horitzontal.
ging either vertically or horizontally.
MEGAFORMES (d’ordre quilomètric a hectomètric)
MACROFORMES (d’ordre hectomètric a decamètric)
Cavitats espongiformes (spongework caves)
Galeries freàtiques de control estructural tectònic
i/o estratigràfic (generant seccions verticals, horit-

Cavitats laberíntiques formades per la fusió de
zontals o ambdues combinades alhora) (phreatic
sales circulars i galeries que no segueixen una direcció
networks)
clara. Han arribat a un extrem tan elevat de dissolució i
interconnexió que tot el buit en conjunt constitueix una
Les diàclasis servirien de línia de menor resistèn-
morfologia espongiforme a gran escala. Els espais
cia per a la dissolució en règim freàtic i donarien lloc a
estan interconnectats tant a nivell de grans sales i gale-
les galeries (part de cavitats amb desenvolupament lon-
ries com de conductes iniciadors. Alguns sectors espe-
gitudinal) que en secció tenen tendència normalment
cífics de la pròpia cova des Coll en serien un bon exem-
vertical. En moltes zones estan disposades vàries gale-
ple (sector Final).
ries paral·leles, generades per diàclasis també
paral·leles, que presenten fenòmens de coalescència. A
Sistemes espongiformes controlats estructuralment
la cavitat formen la majoria de galeries del sector del
Poble, sector del Descobriment, sector del Patatús i
Xarxes laberíntiques de buits espongiformes, en els
sector dels Autèntics (Figs. 4a, 4d, 5b, 5c, 7 i 9).
quals el control estructural (diàclasis...) és ben patent
sota la forma de galeries que segueixen trajectòries rec-
Galeries freàtiques de secció circular
tilínies i més o manco paral·leles. L’aparença espongi-
(tubular passages)
forme es limita a les morfologies de detall de la cova,
així com a la disposició de sectors concrets de la matei-
Tenen secció circular, semicircular o el·líptica i
xa. La cova des Coll, com a conjunt, és un exemple ben
solen esser de dimensions més reduïdes que les gale-
clar d’aquesta categoria.
ries freàtiques de control estructural (Figs. 4b, 4c, 5a i
148

a
b
d
c
e
f
g
Figura 6: Morfologies de corrosió d’ordre decamètric a centimètric (meso-
Figure 6:Decametric to centimetric corrosion morphologies (meso- and
formes i microformes): a- Columna de roca (diàmetre 1,5 m); b-
microforms): a- Rock pillar (1.5 m diameter); b- Bridge; c and
Pont (Foto P. Gracia); c i d- Morfologies espongiformes de la gale-
d- Spongework in the Galeria del Flux; e- “Rock combs”; f and
ria del Flux; e- Pentinades de roca; f i g- arcs. (Fotos F. Gràcia).
g- Arches. (Photos F. Gràcia).
149

Figura 7: Seccions de galeries estructurals amb presència de regates
Figure 7: Cross sections of structurally controlled phreatic passages with
de corrosió, facetes i pentinades de roca associades.
associated corrosion notches, solution facets, and “rock combs”.
5c). S’han format sense que intervingui de forma tan
MESOFORMES (d’ordre decamètric a mètric)
activa el control estructural. Secundàriament també es
poden trobar diàclasis, emperò la secció de la galeria
Cambres freàtiques circulars (phreatic chambers,
segueix amb la forma circular, semicircular o el·líptica.
globular chambers)
En els casos de l’existència de galeries paral·leles molt
properes solen presentar també morfologies de coales-
Són com les sales freàtiques circulars, però de
cència. Localitzades a les galeries Laberíntiques del
dimensions menors. Es presenten associades i fusiona-
sector dels Espectres i a les galeries Corcades del sec-
des a altres morfologies de corrosió. A la cova des Coll
tor del Patatús i en gran part de galeries del sector dels
es troben especialment als laterals de galeries i sales
Autèntics (Fig. 9). Les mides en secció agafades al sec-
del sector dels Autèntics i del sector Final (Fig. 9).
tor dels Espectres donen uns valors generals d’alçària
entre 0,9 i 1,8 m; el quocient entre amplària i alçària de
Conductes seminals o iniciadors
les seccions és de 1,4 i 1,8 (s’han suprimit els valors de
galeries fusionades).
Constitueixen el primer inici de formació de buits
organitzats. Venen a esser tubs freàtics no penetrables
per l’home a causa de les reduïdes dimensions si més
Sales freàtiques circulars (globular halls)
no, de diàmetre, ja que longitudinalment poden assolir
longituds considerables. La continuació dels processos
Venen a esser unitats de dissolució semi-indepen-
de dissolució i coalescència de conductes pot arribar a
dents de forma circular, algunes de les sales estan con-
transformar-los en galeries freàtiques (Fig. 4e).
nectades amb la resta de la cavitat mitjançant estretes
galeries freàtiques de secció circular (corredors). El dià-
Envans de dissolució (rock spans)
metre arriba a assolir els 25 m (sala del Cap Buit al sec-
tor Final), les descrites en aquesta cova són de sostre
Parets primes separadores de dues galeries, cam-
baix (Fig. 9).
bres o àmbits. Són masses rocoses remanents que
150

a
b
d
c
e
f
g
Figura 8: Morfologies de corrosió d’ordre mètric a centimètric (microformes):
Figure 8: Metric to centimetric corrosion morphologies (microforms): a and
a i b- Penjants; c- Pinacle; d- Esperó; e- Concavitats poc marcades;
b- Rock pendants; c- C
˘ ers; d- Rock jag; e- Subdued pockets; f-
f- Nínxol de paret (amplària 60 cm); g- Tupins de paret (amplària 40
Wall niche (60 cm wide); g- Wall pockets (40 cm wide). (Photos
cm) (Fotos a i e, P. Gracia; b, d, f i g, F. Gràcia; c, B. Bordoy).
a, e, P. Gracia; b, d, f, g, F. Gràcia; c, B. Bordoy).
151

s’han quedat sense dissoldre’s totalment i que estan
donen en el medi líquid en llocs de flux subterrani lent.
situades al llarg de les galeries i sales subdividint-les
La part inferior, en secció, de les galeries freàtiques de
(Figs. 4f i 5a). Solen presentar-se associats a moltes
secció circular (tubular passages) formen una morfolo-
altres morfologies com ara ponts i arcs que permeten
gia d’aquest tipus.
veure o passar d’una galeria a l’altra; així com columnes
estructurals, penjants, pinacles i esperons. Es formen
normalment entre galeries paral·leles i la seva dissolu-
MICROFORMES (d’ordre mètric a centimètric)
ció permet que creixi en volum la cavitat. La seva pre-
sència és molt abundant al sector del Patatús, sector
Morfologies espongiformes (spongeworks)
dels Espectres i sector dels Autèntics (Fig. 9).
Conjunt imbricat de canals, tubs, solcs, forats i irre-
Columnes de roca (rock pillars)
gularitats presents a la volta, parets o pis d’una cavitat
de dimensions molt variables i que de vegades formen
Semblen pilars litoquímics, però es tracta de mor-
una vertadera randa de pedra (Figs. 6c i 6d). Aquestes
fologies de la roca mare que uneixen la volta amb el
microcavitats interconnectades de diferents mides i for-
trespol. Poden procedir d’envans en avançada fase de
mes es produeixen per la diferent dissolució de la roca
destrucció. El desbastiment progressiu de la columna
en aigües estancades (BRETZ, 1942). A la cova des
per dissolució evoluciona cap a un pendant al sostre i a
Coll es troben a la galeria del Flux, entre -9 i -11 m,
un pinacle al terra (Fig. 6a).
segurament amb una gènesi associada a l’intens flux
d’aigua de salinitat inferior que circula per la zona (Fig.
Ponts (bridges)
9). A la galeria del Flux és molt marcat el contrast entre
zones del terra i el sostre amb spongework i d’altres
Estan constituïdes per masses rocoses remanents
sense morfologies de corrosió destacables. L’anàlisi
separadores de dues galeries, cambres o àmbits super-
química de les mostres recollides ha permès veure que
posades verticalment (a nivells diferents). La seva dis-
la calcita és el component principal i que la litologia no
solució permet que creixi en volum la cavitat. Les
sembla condicionar les formes resultants i sí les carac-
dimensions són decamètriques i mètriques (Fig. 6b).
terístiques químiques de l’aigua.
Regates de corrosió (corrosion notches)
Pentinades de roca
Són solcs anivellats a les parets de roca, que s’han
Són morfologies associades i sobreimposades,
format per la corrosió a nivell de superfície de l’aigua, i
encara que no sempre presents, a les facetes. Les cres-
per tant indiquen el nivell freàtic que les va generar
tes no superen els 20 cm d’alçària (Figs. 4d, 6e i 7). A la
(Figs. 4d i 7). Aquestes morfologies impliquen que a la
cova Genovesa se n’han observat a diferents sales i
superfície dels llacs hipogeus predominaria la dissolució
galeries, desenvolupades entre -7,8 i -8,7 m (alçada pen-
per estar subsaturades les aigües. La presència de
tinades 0,9 m) i entre -10,5 i -11,1 m (alçada pentinades
regates de corrosió en cavitats litorals de Mallorca està
0,6 m). A la cova des Coll es troben localitzades a la
poc documentada. A la cova Genovesa se n’han obser-
galeria de les Formacions, galeria del Segon Pou i molt
vat als -7,8 m i als -10,5 m associades a facetes i penti-
poc evidents a la galeria dels Encomanats a Déu (sector
nades de roca (GRACIA et al., 2003). També estan cita-
del Patatús) (Fig. 9). A la cova estan en una cota de fon-
des de la cova des Moro a +23,5 i +23,9 m (TRIAS,
dària que va dels -3 a -4’3 m (les regates de corrosió es
2000). Se n’han trobat a la cova des Coll aproximada-
troben entre -2’5 i -3 m). En pocs casos es troben en dos
ment a uns -3 m respecte del nivell actual de la mar,
nivells superposats (entre -0’7 i -1’2 m).
altres cotes de regates menys importants s’han localitzat
a -0’5 m (galeria de les Formacions i galeria del Segon
Arcs (archs)
Pou) i a - 2’2 m (galeria dels Encomanats a Déu), amb-
dues pertanyen al sector del Patatús (Fig. 9). Estan
Es formen pel desmantellament progressiu dels
associades amb les morfologies anomenades “pentina-
envans, conductes iniciadors i altres morfologies. Els
des de roca” (GRÀCIA et al., 1997).
arcs es diferencien dels ponts perquè són de dimen-
sions mètriques i decimètriques. També solen estar
Facetes (solution facets)
relacionats genèticament amb les columnes estructu-
rals (Figs. 6f i 6g).
Molt sovint associades a les regates de corrosió de
les quals parteixen i constitueixen el seu límit superior.
Anells (rings)
Segueixen longitudinalment les galeries freàtiques
estructurals i es disposen a ambdós costats formant
En ocasions provenen dels forats cilíndrics de les
parets fortament inclinades (facets) que poden presen-
morfologies espongiformes que evolucionen a anells de
tar canals successius, d’arestes poc marcades sobreim-
dissolució. Les seves mides són centimètriques.
posades que anomenam pentinades de roca (Figs. 4d i
7). La separació de les parets de les galeries on es tro-
Penjants o espectres zenitals (rock pendants)
ben sol estar entre 0’5 i 1’5 m. Segurament es formen
per petits fluxos provocats per cèl·lules de convecció,
Formes d’erosió protuberant, elaborada a la roca in
conseqüència de diferències locals de densitat que es
situ, que penja a la volta d’una galeria o d’una sala com
152

Figura 9: Distribució de les principals morfologies de corrosió, zones amb
Figure 9: Distribution of the main corrosion morphologies, zones with
presència d’espeleotemes ben conservats i sales d’esfondrament.
well-conserved speleothems and breakdown chambers.
153

a resultat de la corrosió, les quals tenen dimensions
Els espeleotemes
centimètriques a mètriques (Figs. 8a i 8b). En general
són formes més evolucionades de corrosió dels envans
o de les columnes estructurals. A la galeria del Flux es
La principal característica que destaca de la morfo-
localitzen a una zona lateral pendants formats per flux
logia de la cavitat és l’absència quasi total de forma-
d’aigua de menor salinitat que circula pel sostre de la
cions deposicionals secundàries. Emperò sembla que
galeria en direcció a la sala Benvinguda.
en un moment del passat aquests fets eren ben dife-
rents, ja que la cavitat presenta per tot arreu evidències
Pinacles (C
˘ ers)
dels efectes causats per la corrosió de les aigües sobre
els espeleotemes. L’efecte de la corrosió ha esborrat
Són protuberàncies irregulars que es caracteritzen
total o parcialment els revestiments i formacions litoquí-
per sobresortir del terra. Venen a esser l’equivalent
miques, rejovenint les galeries i afectant també a la roca
invers als penjants. Poden provenir també dels envans
de parets i sostres (Fig. 4a). A la major part de la xarxa
i de les columnes estructurals (Fig. 8c).
subterrània no queden gairebé restes de formacions
litoquímiques, en tot cas deixalles de la dissolució dels
Esperons (rocky jag)
espeleotemes molt localitzats i en molt mal estat (Fig.
10). Els espeleotemes ben conservats (estalactites,
Protuberàncies laterals generades normalment per
estalagmites, columnes i colades) es troben en els sec-
evolució corrosiva dels ponts, arcs i envans (Fig. 8d).
tors més interiors de la xarxa subterrània i també a les
cotes més profundes: localment a les galeries de Més
Concavitats poc marcades
Enllà (sector del Patatús), en alguna zona de les gale-
ries Laberíntiques (sector dels Espectres) (Fig. 2) i en la
Depressions semiesfèriques circulars o el·líptiques
galeria Inferior (sector Final). Per la qual cosa creiem
centimètriques que no penetren gaire dins la roca, la
que la seva destrucció ha seguit un gradient de transi-
seva longitud o amplària supera sempre la fondària de
ció de la mar cap a l’interior i de dalt a baix. És intrigant
la concavitat. Es presenten referint grans superfícies de
les parets i sostres de les galeries i sales. Normalment
s’han associat als tupins (pockets), però a causa de la
gran diferència que presenten i a la seva abundància
mereixen estar ben diferenciades de la resta (Fig. 8e).
Nínxols de paret (wall niches)
Concavitats amb el pis pla, d’ordre mètric a centimè-
tric situades a les parets de les galeries o sales (Fig. 8f).
En ocasions es poden confondre amb els tupins.
Cúpules de corrosió (bellholes)
A molts llocs formen un sostre ondulat. Consistei-
xen en depressions semiesfèriques, de mida decimètri-
ca a mètrica, excavades al sostre d’una galeria en
règim freàtic. Algunes són circulars o allargades i poden
penetrar en forma de tubs cilíndrics dins la roca. Les
diàclasis poden condicionar la gènesi d’associacions de
cúpules de secció d’arc gòtic. En la seva gènesi se
suposa que tenen un paper important les aportacions
d’aigua zenital que en contacte amb l’aigua freàtica
condicionaria una zona corrosiva.
Tupins de paret, sostre i pis (wall pockets, ceiling poc-
kets, floor pockets
)
Conjunt de formes d’erosió càrstica que formen
depressions semiesfèriques circulars o el·líptiques cen-
timètriques, i que en ocasions penetren en forma de
cilindres (Fig. 8g). Poden experimentar coalescències o
dependències (composed pockets) i superposicions
Figura 10:Restes de colada parietal al sector del Patatús. La cavitat pre-
(pocket levels) a les parets, sostre i pis (wall pockets,
senta abundants evidències dels efectes causats per la corro-
ceiling pockets i floor pockets). Al trespol normalment
sió de les aigües sobre els espeleotemes (Foto P. Gracia).
estan recobertes de sediments o de colades pavimen-
Figure 10:Remains of wall flowstone in the Patatús section. The cave
tàries que oculten les morfologies.
shows abundant evidence of the effects caused by water
corrosion on the speleothems. (Photo P. Gracia).

154

el perquè cavitats amb la mateixa gènesi, litologia i
aspecte a escala de megaformes (per exemple la cova
des Pas de Vallgornera) es troben amb les formacions
litoquímiques en un estat de conservació tan diferent.
Pensam que al llarg del Quaternari haurà tingut
moments que els revestiments litoquímics devien donar
un aspecte molt similar a ambdues cavitats i que un
canvi en les condicions físico-químiques a la cova des
Coll van modificar i reactivar els processos de corrosió.
Tal vegada pugui tenir relació la connexió directa amb la
mar i l’existència dels corrents actuals?
Sales d’esfondrament
(collapse chambers)
Els processos d’esfondrament (breakdown proces-
ses) són un dels trets més característic de moltes cavi-
tats mallorquines, que formen voluminoses sales i a on
predominen grans acumulacions de blocs caiguts de les
voltes i parets. La caiguda de masses de roca del sos-
tre per inestabilitat i falta de sustentació dóna lloc a vol-
tes i sales de seccions representatives que tendeixen a
adoptar les formes arrodonides que millor equilibri pro-
porcionen. Els blocs caiguts s’acumulen en el centre de
Figura 11: Cambra d’aire a la sala Benvinguda produïda per esfondra-
ments que condiciona la presència de grans acumulacions
les cambres per formar caramulls cònics d’esfondra-
de blocs (Foto P. Gracia).
ments o per produir rosts de blocs si els esfondraments
són asimètrics. Són el que s’han denominat sales d’Es-
Figure 11: Air chamber in the Sala Benvinguda following breakdown and
resulting in the large accumulations of blocks. (Photo P. Gra-
fondrament collapse chambers (GINÉS, 2000a) i que
cia).
caracteritzen algunes de les categories espeleogenèti-
ques definides per GINÉS (1995), com són tant les
coves de la zona de mescla costanera com les coves
mateix al terme incasion proposat per BÖGLI (1980).
clàstiques en general. Aquests mecanismes es desig-
Se considera una part important de l’evolució espeleo-
nen habitualment en la bibliografia espeleològica hispa-
genètica, en una de les darreres etapes, que contri-
na sota l’expressió, no gaire afortunada, de processos
bueix en gran part en la degradació total dels sistemes
clàstics (MONTORIOL-POUS, 1951) corresponent així
càrstics. Molts d’aquests aspectes generals referents a
Figura 12: Sala del Descobriment. El
creixement ascendent en
molts casos forma cambres
d’aire en quedar la cota dels
sostres per damunt del nivell
freàtic (Foto P. Gracia).
Figure 12: Sala del Descobriment. The
upward growth in many
cases leads to air chambers
as these that are above the
phreatic level. (Photo P.
Gracia).

155

Figura 13: Seccions de dues sales d’Esfondrament: a- Sala Benvingu-
Figure 13: Cross-sections of two breakdown chambers: a- Sala Benvin-
da, la de majors dimensions de la cavitat en connexió amb la
guda, with the greatest dimension and connected to the
galeria del Flux (està representat el corrent d’aigua ascen-
Galeria del Flux (which has the ascending current of water,
dent, de menor densitat, que aflora a la sala); b- Sala del Pou
of lower density, that rises in the chamber); b- Sala del Pou
Negre i dolina d’Esfondrament a on s’evidencia el procés
Negre and Dolina d’Esfondrament where the process that
que ha obert la cavitat a l’exterior.
opened the cave to the exterior can be seen.
coves i sales d’esfondrament i als processos que les
de les cavernes només és eficaç si actuen conjunta-
formen es discuteixen a la literatura disponible, emperò
ment altres agents espeleogenètics que impliquin la
les dades quantitatives i morfomètriques són escasses
retirada de la roca. En segon lloc, la falta d’equilibri gra-
(DAVIES, 1949 i 1951; MONTORIOL-POUS, 1951;
vitatori de les voltes de les sales produeix que el crei-
RENAULT, 1967; WHITE i WHITE, 1969; BÖGLI et al.,
xement progressi sempre cap a dalt. En aquests casos
80; JENNINGS, 1985; WHITE, 1988 i WILLIAMS,
les zones d’espeleogènesi inicials es troben sempre a
1989; WHITE i WHITE, 2000).
cotes més baixes respecte del nivell actual del trespol
A les calcarenites post-orogèniques costaneres, el
de la cavitat. La fusió de vàries unitats d’esfondraments
nivell de la mar sembla esser el principal factor que con-
es poden reconèixer després de l’estudi detallat de les
trola els processos d’evolució d’aquests processos.
topografies de les cavitats.
GINÉS (1991); GINÉS i GINÉS (1992); GINÉS (2000b)
A la cova des Coll les àrees que estan més afecta-
accentuen el paper desenvolupat per la zona de mescla
des pels processos d’esfondrament són (Fig. 9) part del
d’aigües dolces i marina a la zona freàtica de la línia de
sector del Poble (cova des Carrer de sa Punta, sala del
costa, especialment respecte a la dissolució de les
Saurí Santana), la major part del sector de l’Esfondra-
parets i dels esfondraments provocats. Com a norma
ment (sala del Pou Negre, Figs. 13b i 42, galeria de l’A-
general, dos fets importants relacionats amb els esfon-
magat, dolina d’Esfondrament, sala de l’Anglès, sala
draments s’han de tenir en compte. En primer lloc, es
Esperada i sala dels Porcs, Fig.1), gran part del sector
pot assumir que teòricament el volum del con d’esfon-
del Descobriment (sala del Descobriment, Fig. 12; sala
drament és molt més gran que el volum de l’espai buit
de la Trencadissa i la sala Girada), algunes zones del
produït, perquè la quantitat considerable de blocs,
sector del Patatús (part final de la sala de la Panxa i la
pedres i altres runes de l’esbaldregall deixen molts d’es-
sala Tancada), poques àrees, però importants, del sec-
pais buits entre ells. A causa d’aquest increment del
tor dels Autèntics (sala Benvinguda, Figs. 13a i 11; i part
volum de roca associat als esfondraments, l’ampliació
de la galeria del Flux).
156

Els sediments
La major part de les galeries i sales de la cova pre-
senten una acumulació més o menys potent de sedi-
ments en la seva major part de textura fina, de llims argi-
losos a arenes llimoses molt fines, a la vegada que pre-
senten una característica diferencial en funció de la
localització dins la cova i en relació a la columna sedi-
mentària de cada punt. A part d’aquestes acumulacions
que podem considerar subactuals, a molts indrets de la
cavitat s’observen acumulacions argiloses adossades a
les parets, amb senyals d’erosió, que representarien
etapes anteriors de rebliment (potser colmatació) en
condicions ambientals diferents de les actuals (Fig. 19).
METODOLOGIA
En el rebliment sedimentari de la cavitat submergi-
da s’han realitzat, emprant tècniques d’espeleobusseig,
7 microsondatges (Fig. 14) mitjançant la penetració
manual de tubs de PVC per tal d’obtenir la columna
sedimentària de la base dels conductes i veure l’evolu-
Figura 15: Secció dels sondatges Coll_05 i Coll_06, amb indicació de la
presència de matèria orgànica (A, color negre), fracció car-
bonatada amb intercal·lacions de materials llimosos vermells
(B, corlor vermell) i predominança de les arenes carbonata-
des (C, color blau).
Figure 15: Section of logs Coll_05 i Coll_06, showing the presence of
organic matter (A, black colour), carbonate fraction with inter-
calations of red silty sediments (B, red colour), and presence of
sandy carbonate minerals as main constituents (C, blue colour).

ció temporal de la sedimentació. A la vegada de forma
manual es va obtenir una mostra de sediment adossa-
da a la paret de la cavitat. En el mostreig dels micro-
sondatges s’han recollit 24 mostres que sumades a
l’anterior representen un total de 25 mostres de sedi-
ment, que pertanyen a 8 localitzacions repartides per
tota la cavitat (Fig.16).
Les mostres obtingudes han servit per a descriure i
caracteritzar les diverses fàcies sedimentàries presents.
En general són visibles a simple vista diferències molt
marcades de color entre els primers centímetres dels
dipòsits i els situats per davall d’ells. S’han estudiat per
a cada localització la columna vertical de sediments fins
Figura 14: Sondatges del registre sedimentari efectuats a la cova des
a trobar la roca mare del terra, blocs caiguts o bé cola-
Coll. Vegeu localització a la Figura 6.
des estalagmítiques que impedeixen perforar més avall.
Figure 14: Sedimentary logs made on Cova des Coll. See location on
Per a cada localització s’han determinat i analitzat fins a
Figure 6.
4 subnivells diferents segons la variabilitat observada.
157

Taula 1: Color, en sec i humit, dels
sediments, amb indicació de
la profunditat i interval de la
mostra analitzada.
Table 1: Wet and dry colour of the
sediments according to the
depth and range of the
analyzed sample.

Per a cada mostra es van determinar el seu color,
cat a causa de la diferència de color entre els dipòsits.
en humit i sec, es va fer l’estudi granulomètric amb
Els materials predominantment carbonatats superiors
l’anàlisi de la mida de gra mitjançant tècnica làser
són de colors grocs vermellosos (color en humit i sec és
(Coulter LS), i els paràmetres texturals corresponents.
groc vermellós-5YR6/8-); vermells groguencs (color en
Les anàlisis mineralògiques dels sediments van esser
humit 5YR5/6 vermell groguenc a color en sec 5YR7/6
fetes amb un aparell de difractometria de R.X Siemens
groc vermellosos) a bru grisenc, groc, vermell gro-
D-5500 seguint la metodologia exposada per AOKI et
guenc, groc vermell o bru molt dèbil (respectivament)
al. (1974) i HARDY i TUCKER (1988). Finalment es va
que en sec adquireixen colors rosats i grocs vermello-
obtenir el percentatge de matèria orgànica present en
sos. Els de major presència silícica, localitzats princi-
cada mostra per calcinació a 550°C durant 2 hores.
palment a la base, o com a intercal·lacions molt fines
(Fig. 15), són de colors vermells a vermells amb altres
tonalitats, especialment bruns al sector del Poble.
RESULTATS
Mida de gra
Color
El conjunt dels sediments que reomplen la cavitat i
La coloració del sediment mostra dues clares tona-
conductes de la cova des Coll estan formats per llims
litats: groguenques i vermelloses (Taula 1).
més o menys arenosos i amb elevades quantitats d’ar-
Els dipòsits presenten a moltes localitzacions una
giles (Taula 2). Així la fracció més important és la que
estratigrafia marcada per la diferència entre la capa
correspon als llims mitjans amb valors que quasi bé
superior i els sediments inferiors sense que hi hagi una
sempre superen el 20 % la resta de fraccions llimoses
zona de transició gradual. Aquest contrast és molt mar-
oscil·len entre el 7 i el 26 %. Les argiles amb uns valors
158

Coll_08
Sala de la Confusió
Nm
Galeria del Flux
Sector Final
Segon Pou
Coll_06
Sector dels Autèntics
Sector dels
Sala de la Panxa
Coll_04
Espectres
Primer Pou
Sector del Descobriment
Coll_05
Sector del
Patatús
Sala Tancada
Coll_07
Sector de
l’Esfondrament
Coll_02
COVA DES COLL
(Portocolom)
Zona negada amb cambra d’aire
Coll_03
Pou Negre
Zona negada
Sala del Saurí Santana
Zona terrestre
Cova des Carrer
Basament (Miocè superior)
de sa Punta
Coll_01
Entrada submarina
Entrada per esfondrament
Sondatge
Galeria de la Correntia
Mostra
Sector
del Poble
0
100 m
Figura 16: Localització dels sondatges i mostra de sediment recol·lec-
Figure 16: Location of sedimentary cores and sediment sample collec-
tats a la cova des Coll.
ted in Cova des Coll.
159

Figura 17: Corba acumulativa i histograma de freqüències de mostres
Figure 17: Cumulative curve and frequency histogram of some repre-
representatives dels sediments presents a la cova des Coll.
sentative samples of sediments in Cova des Coll.
160

mitjans al voltant del 15% oscil·len entre un 8 i un 19 %.
sediments llimosos vermells (Coll 02-5). A destacar el
Les arenes molt fines, són pràcticament l’única fracció
fet de la presència dels materials més antics (Coll 07-
arena present amb valors que rarament superen el 10%
23) on la fracció predominant són les argiles. La resta
i principalment relacionades amb les fàcies d’entrada
de corbes mostren la interacció dels processos esmen-
(marina) de la cavitat i amb les fàcies carbonatades de
tats juntament amb les aportacions de fàcies d’entrada
les que parlarem més endavant.
(resta de corbes) i el retreballament dels nivells argilo-
La mediana correspon als llims mitjans o llims grui-
sos més antics. Per exemple a la corba Coll 01-03 es
xats i quasi bé totes les mostres són asimètriques per la
poden identificar les fraccions procedents de la desgra-
dreta i mostren corbes anguloses. La resta dels parà-
nulació carbonatada i les fàcies de llims vermells; o a la
metres texturals es poden observar a la Taula 3.
Coll 08-25 les aportacions llimoses mesclades amb el
Les dues unitats (fàcies sedimentàries) comenta-
retreballament de les argiles.
des amb anterioritat venen també caracteritzades per
les anàlisis efectuades de la mida de gra (Taula 2). Així
Mineralogia
la fàcies arenosa carbonatada està formada per arenes
fines a molt fines amb una mitjana de mida de gra de
Les anàlisis mineralògiques de les mostres de sedi-
0,16 mm, mentre que a la fàcies de llims vermells el que
ment mostren la presència de minerals dels grups dels
hi predomina és la fracció que va de llims gruixuts a
carbonats; minerals de les argiles, quars i feldspats
llims fins amb una mitjana de mida de gra de 16,9 mm.
(Taula 4 i Fig. 18). El mineral del grup de les argiles més
La major part de les corbes granulomètriques són
important observat ha estat la il·lita. La caolinita, sem-
bimodals (àdhuc trimodals) cosa que implica la super-
pre present, i en un percentatge que compren entre 0,4
posició de processos sedimentaris diferents. Entre
i 25,8 % contrasta amb les anàlisis efectuades a la cova
aquests processos podem destacar la caiguda de grans
Genovesa (GRÀCIA et al., 2003), a on només està pre-
per desintegració granular de la paret (fàcies carbona-
sent a una mostra de sediments parietals. Curiosament
tada blanca) que ens donaria una corba típica com la
també a la cova des Coll el lloc on està en més percen-
representada en la Fig. 17 (Coll 06-21) i la infiltració de
tatge correspon a sediments adossats a la paret. Apa-
Taula 2: Dades de mida de gra dels sediments presents a la cova des Coll.
Table 2: Grain-size data of sediments in Cova des Coll.
161

X-ray diffractograms of some representative samples of sediments amb basement rock in Cova
des Coll.
18:
Figure
Difractogrames de RX de mostres representatives dels sediments presents a la cova des Coll, i
de la roca encaixant.
Figura 18:
162

Taula 3: Paràmetres texturals corresponents a les anàlisis granulomé-
Table 3: Textural data of grain-size analysis of sediments in Cova des
triques dels sediments presents a la cova des Coll.
Coll.
Taula 4: Dades percentuals semi-quantitatives de la composició mine-
Table 4: Semi-quantitative data (%) on mineralogical composition of
ralògica dels sediments de la cova des Coll.
sediments in Cova des Coll.
163

Figura 19: A molts indrets de la cavitat
s’observen acumulacions
argiloses adossades a les
parets, amb senyals d’ero-
sió, que representarien eta-
pes anteriors de rebliment
en condicions ambientals
diferents de les actuals.
Sector del Patatús (Foto P.
Gracia).
Figure 19: In many places in the cave
red muddy accumulations
on the walls have been
observed, which show signs
of erosion, and which repre-
sent earlier stages of in-
filling in different environ-
ment conditions than the
current ones. Patatús sec-
tion. (Photo P. Gracia).

reixen també hematites i goethita, especialment als sec-
a les zones més interiors de la cova amagada per davall
tors més propers a la mar.
de la capa carbonatada. Així tenim valors de l’ordre de
El quars és el mineral dins del grup dels silicats
57,4-76% (galeria de la Correntia al sector del Poble),
més important en quant a volum. És el component
55,7-81,5% (sala del Pou Negre), 63,3-75,8% (sala del
majoritari amb molta diferència, a totes les anàlisis de
Saurí Santana) sense capa superior que les recobreixi.
subcapes verticals al sector del Poble, sector de l’Es-
A partir d’aquí 42,3-45,9% (sala de la Panxa), 41,8-
fondrament i sector del Descobriment, és a dir, a tots els
54,4% (galeria dels Espectres al mateix sector), 58,4%
sectors més propers a la mar. Per contra, als sectors
a la sala de la Confusió del sector Final, amb capa
interiors (sector del Patatús, sector dels Autèntics, sec-
superior carbonatada. A una paret de sediments ados-
tor dels Espectres i sector Final) el patró de distribució
sats el quars representa el 39,2% (prop de la sala de la
segueix el de la cova Genovesa, això és unes capes
Panxa), emperò si sumem els hematites i les argiles
superiors riques en components carbonatats i capes
totalitzen un valors propers al 90%. Així mateix, la pre-
inferiors riques en quars i argiles. Els minerals del grup
sència de sediments amb una mineralogia i proporcions
del feldspats estan presents com a traces. Dels mine-
semblants en els dipòsits càrstics Holocènics i Plistocè-
rals carbonatats la calcita i la dolomita són els més indi-
nics (Es Pouàs, illa d’Eivissa) indica que els materials
catius.
que reomplen aquestes depressions, cavitats i en gene-
Les capes superiors de sediment, d’elevat contin-
ral obertures a l’exterior poden ser en gran mesura
gut carbonatat, estan presents des de la sala de la
reomplerts pels materials originats i/o aportats per les
Panxa (61,5% els 5 primers centímetres), a prop de la
pluges de fang (FORNÓS et al., 1997). En el cas eivis-
sala Tancada (entre 84% i 96% els 32 centímetres de
senc els sediments llimosos siliciclàstics presenten més
sediment), fins a totes les galeries i sales dels sectors
de 6 m de potència, i contenen aus fòssils del Plistocè
més interiors, galeria dels Espectres (72% els 8 primers
mitjà fins a l’actualitat.
centímetres i 66,4% dels 8 als 20 primers); sector Final
Els feldspats estan distribuïts de forma similar a la
(78% els primers 8 centímetres).
dolomita, i presents a les zones d’aportació d’aigües
Per contra, d’ençà de la mar fins a la zona del Des-
residuals i també associada a les fàcies d’entrada. Els
cobriment el percentatge de carbonats davallen de
valors més alts es donen a la sala del Pou Negre
forma considerable (entre 5,2 i 11% els primers 15 cen-
(10,2% -primers 2 cm-), essent molt similars als pre-
tímetres a la sala del Saurí Santana; entre 4% i 19,5%
sentats a la sala del Pou Negre de la cova Genovesa
els 19 centímetres de la sala del Pou Negre; entre 9,8%
(arribava a un 11,65%).
i 24,5% els 14 centímetres de sediment de la galeria de
De la família de les argiles la il·lita es troba present
la Correntia. Al mateix que la cova Genovesa també la
a tots els punts i repartida per moltes localitzacions,
zona d’influència de l’entrada presenten valors baixos
però associada més amb la capa de quars que no a la
en calcita segurament per la influència d’entrada de
capa carbonatada. Els sediments parietals consolidats
sediments al·lòctons.
assoleixen el 17,1% respecte del 12,16% analitzat de
El quars és el mineral més característic de la capa
dipòsits de les mateixes característiques de la cova
vermella. Aquesta es presenta per molts d’indrets, però
Genovesa.
164

Matèria orgànica
mulació podrien donar lloc a part dels dipòsits vermells
i per tant també serien, encara que en baixa proporció,
Els continguts en matèria orgànica dels sediments
de procedència autòctona.
no mostren clares diferències. El valors oscil·len entre
un 3,7 i 9,9 % amb valors mitjans entre un 5 i un 6 %.
La presència més important de matèria orgànica es
dóna en el primer sector d’entrada de la cavitat (Figs. 14
Característiques hidrogràfiques
i 16) relacionat amb el poble i amb l’entrada externa. El
sediment amb elevats percentatges de matèria orgàni-
de la cavitat
ca de les zones amb major aportació d’aigües fecals
davall del poble és negre (en humit N2,5/ negre i en sec
Els corrents que es produeixen dins la cavitat fan
2,5Y3/2 marró grisós molt fosc).
que la columna d’aigua no sigui molt estable mecànica-
ment, excepte a les capes inferiors a on es donen les
característiques hidrogràfiques més constants. Aquests
L’ACUMULACIÓ SEDIMENTÀRIA
corrents, temporalment i en alguns indrets, poden esser
espectaculars, com és en el cas del sector des Poble, a
Els sediments de la cova des Coll presenten dues
on els canvis baromètrics es tradueixen en corrents de
clares unitats diferenciades tant per la seva coloració
sortida o d’entrada, per compensar la diferència de
com pel seu contingut mineralògic. Una superior, de
nivell de la mar amb el nivell freàtic de la cavitat. Es té
composició principalment carbonatada on la calcita és
constància que en produir-se l’arribada dels efectes del
dominant i amb coloracions clares, i una inferior, on la
presència dels components silícics es la característica
principal juntament amb la seva tonalitat vermellosa.
Quina és la procedència dels components silícics
Salinitat
(quars i feldspats)? L’absència d’afloraments importants
0
10
20
30
40
0
de roques silíciques a Mallorca sembla indicar una pro-
cedència externa d’aquests minerals. La font al·lòctona
1
sembla ser la més probable, o al menys en una eleva-
da proporció, doncs les anàlisis del contingut residual
2
no calcari de les roques presenten proporcions molt
3
petites, pràcticament testimonials (al voltant del 1%). El
quars i la caolinita i també els feldspats, són els mine-
4
rals més característics presents a les pluges de fang
(FORNÓS et al., 1997). Aquests es consideren doncs,
5
en la seva major part, materials de procedència al·lòc-
tona.
6
A part d’aquestes dues clares unitats, a molts
7
indrets de la gruta s’han observat acumulacions argilo-
ses adossades a les parets clarament anteriors (mos-
8
tren superfícies erosives), cosa que ens fa pensar amb
possibles etapes de colmatació (Fig. 19). El rebliment
9
Fondària (m)
sedimentari estaria en funció de l’evolució de l’àrea lito-
10
ral, amb un nivell de mar fluctuant. Aquests fets impli-
carien dues seqüències deposicionals, una de tipus
11
regressiu, en condicions vadoses i una altra de tipus
transgressiu en condicions freàtiques. Els minerals car-
12
bonatats tindrien el seu origen en la descalcificació de
13
la roca en condicions freàtiques; encara que tampoc no
seria descartable el mateix procés en cavitats vadoses,
14
però probablement amb menys possibilitat d’acumula-
ció. La dissolució preferent, ja sigui per raons texturals
15
com cristal·logràfiques dels components de les calcare-
15
18
21
24
27
30
nites, ocasionaria la desintegració de grans de compo-
Temperatura
sició calcítica que caurien al terra i s’acumularien for-
mant la capa superior de color clar. Aquests materials
Figura 20: Perfil de salinitat (‰) i temperatura (°C) a la sala Benvingu-
da (sector dels Autèntics) el mes d’octubre. Els corrents que
els podríem considerar autòctons. La capa inferior, de
es produeixen dins la cavitat fan que la columna d’aigua no
color vermell, i de major importància en potència, podria
sigui molt estable mecànicament, excepte a les capes infe-
correspondre a l’entrada de materials al·lòctons (expli-
riors a on es donen les característiques hidrogràfiques més
constants.
caria la quantitat de quars present) o bé al residu sense
poder descalcificar de la capa superior en continuar el
Figure 20: October salinity and temperature profiles of the water
procés de dissolució al terra de sales i galeries. La
column (Sector dels Autèntics). Water currents inside the
cave produce a rather unstable water column except at the

detecció de quars a les mostres de roca mare del sos-
lower reaches, where more constant hydrographic features
tre i parets de les galeries permet suposar que per acu-
remain.
165

terratrèmol d’Argèlia el dia 4 de juny de 2003 a les 18,33
per damunt de la capa més salada que queda a baix
la retirada de l’aigua de la mar va provocar corrents
fins assolir el laminador d’entrada a la galeria i puja de
amb velocitats impressionants que sortien de la cova
forma espectacular dels -9 m fins a la superfície (cota 0
(informant Guillem Mas).
m), fregant la paret de la sala Benvinguda (Fig. 13a). El
El perfil de salinitat i temperatura de la columna
sostre de la galeria actua de trampa hidrogràfica de la
d’aigua ha estat registrat mitjançant una sonda oceano-
massa d’aigua en relació amb la massa de referència
gràfica CTD Seabird SBE19 pertanyent a l’Institut Medi-
situada a les proximitats.
terrani d’Estudis Avançats. L’aparell realitza lectures
La temperatura de l’aigua a la sala Benvinguda es
automàtiques cada segon d’ambdós paràmetres a més
manté en un mes d’octubre després d’un llarg període de
de la fondària, mentre es desplaçat molt lentament per
sequera per sobre dels 20°C entre la superfície i 6 m de
un bussejador. Les dades posteriorment són transferi-
fondària (a 21,2°C), per davallar bruscament a 18,9°C en
des a un ordinador.
pocs metres (Fig. 20). Aquests fets reflecteixen clara-
La columna d’aigua presenta a la sala Benvinguda
ment la influència marina en la porció superior de la
quatre porcions ben diferenciades (Fig. 20). En primer
columna d’aigua (el perfil de la figura fou realitzat a
lloc, una acumulació lenticular d’aigua dessalada super-
començaments d’octubre, quan la temperatura de la mar
ficial molt prima (menys d’un metre de gruix), producte
assoleix aquests valors). L’aigua del fons de la cavitat es
de la percolació i mescla de la escorrentia superficial
manté als voltants dels 18,8°C i 19°C, com altres masses
sobre la massa d’aigua subjacent. Aquesta és una capa
d’aigua marina fòssil conegudes a cavitats anquialines
salobre (fins a 5 m de fondària) producte directe del flux
semblants d’altres indrets de les Balears.
i reflux de la mar al llarg dels corredors de la cova, i llur
mescla amb l’aigua dolça infiltrada. Segueixen dues
capes: una, entre 5 i 10 m de fondària, pot qualificar-se
com aigua marina modificada per dilució amb passats
Part faunística
episodis d’intrusió d’aigua dolça i l’altre, de 10 m fins al
fons, d’aigua pràcticament marina. La salinitat a la sala
Benvinguda (sector dels Autèntics) en superfície és de
INVERTEBRATS NO ARTRÒPODES
8 ‰ i puja progressivament a 20 ‰ només a 0,5 m de
profunditat i d’aquí passa gradualment fins a 31 ‰ als 5
Els organismes suspensívors (esponges, tunicats,
m. Dels 5 als 10 m pràcticament es manté constant fins
poliquets tubícoles i mol·luscs) es desenvolupen bé a la
que després augmenta ràpidament fins els 37,5 ‰.
cova per mor de l’elevada renovació de l’aigua i de la
A la cavitat s’observa un flux d’aigua vertical, espe-
disponibilitat de matèria orgànica particulada (Figs. 28 i
cialment els mesos pluviosos, entre la galeria del Flux i
33 i Taula 5). Ambdues generades pels corrents entre la
la sala Benvinguda. Al llarg d’una bona part de la gale-
mar i la cavitat a causa de la comunicació directa i al
ria l’aigua superior, menys densa i estratificada circula
comportament de la cova com a vasos comunicants en
consonància amb els canvis baromètrics, les marees i
la sortida d’aportacions hídriques d’infiltració zenital.
Phylum PORIFERA
Ordre Homosclerophorida

Família Plakinidae
Plakina dilopha
Schulze, 1880
Descripció: Exemplars d’entre 0,5 i 1,3 cm de dià-
metre (contrets), formant recobriments fins en forma de
coixinets arrodonits o lobulats (Fig. 21). Consistència
gomosa i color crema-rossenc en alcohol. Espícules
(Fig. 22): Caltropes (microtetractines) d’actines amb
puntes romes i en part bífides, de 34-40 µm, de longitud;
algunes amb aparença de triactines per tenir una actina
avortada. Tetractines molt petites de 7-11,5 µm de dià-
metre (poden tractar-se de formes juvenils). Monolofo-
trienes, dilophotrienes i qualque trilofotriena amb les
actines sense dividir de 10-12 µm. Les subactines de
Figura 21: Plakina dilopha Schulze, 1880. Exemplars d’entre 0,5 i 1,3 cm
de diàmetre, formant recobriments fins en forma de coixinets
l’actina dividida poden dividir-se secundàriament en
arrodonits o lobulats. No està present a les zones més pro-
dues o tres i aquestes, a la vegada, acabar en espines.
peres al mar ni als més allunyats. Aquesta és la primera sen-
Hàbitat: A la cova des Coll s’observa a partir del
yalització de l’espècie en el litoral espanyol (Foto P. Gracia).
sector del Descobriment (de 300 m endavant). No està
Figure 21: Plakina dilopha Schulze, 1880. Specimens between 0.5 and
present a les zones més properes al mar (sector del
1.3 mm in diameter, forming thin overgrowths rounded or
Poble) ni als més allunyats (Fig. 28).
lobulated in shape It is not present in the zones either close
to the sea or those furthest away. This is the first sighting of

Distribució: Mediterrània, es tracta d’una espècie
the species on the Spanish coast. (Photo P. Gracia).
poc freqüent. Aquesta és la primera senyalització de
166

Figura 22: Espícules de Plakina
dilopha. A) caltropa per-
fecta (tetractina) a l’es-
querra i dues caltropes
amb una actina aborta-
da (aspecte de triacti-
na) a la dreta; B) con-
junt d’espícules; C)
tetractines dilophades
(en el centre una espí-
cula immadura); D)
detall de la superfície
d’una espícula immadu-
ra mostrant les nanos-
feres de sílice. Micros-
copi electrònic. (Foto M.
J. Uriz).
Figure 22: Spicules of Plakina
dilopha. A, perfect
calthrop (tetractine) on
the left, and triactine-
like (with one aborted
actine) caltrops on the
right; B, spicule cluster;
C, Dilophose clathrops
(an inmature spicule in
the center); D, detail of
an immature spicule
showing the silica
nanospheres involved
in the spicule building.
Scanning electron
microscope.
(Foto M. J.
Uriz).
l’espècie en el litoral espanyol. Els individus de la cavi-
a la part superior (exemplars contrets). Superfície cober-
tat coincideixen amb alguns de les costes de França
ta per projeccions còniques que li donen aspecte vellós.
(TOPSENT, 1895) en la raresa de les microdiactines.
Còrtex diferenciat, de 1-1,3 mm de grossor. Consistèn-
Difereixen, no obstant això, per la mida de les lofotrie-
cia carnosa. Color blanquinós o crema en alcohol exter-
nes, molt més petites que les tetractines, per la divisió
nament, groguenc brut a l’interior. Espícules (Fig. 25):
dicotòmica de les actines lofades i per l’esbós de bilo-
estrongiloxes de dues mides (les petites situades a la
bulació de les actines de les tetractines.
zona més externa de l’esponja) en disposició radial.
Amiden 1245 x 27-32 µm, les grans i 420-750 x 11-13,6
µm, les petites. Esferàsters, amb el centrum gros i les
Classe Demospongiae
actines globoses, com correspon a un ambient ric en sili-
Ordre Hadromerida
ci (Fig. 26). Amiden 45-80 µm i es troben en el còrtex.
Quiàsters, espinosos d’actines cilíndriques, de 9-15 µm,
Família Tethyidae
de diàmetre, abundants al coanosoma. Es freqüent la
Tethya citrina Sarà & Melone, 1965
separació d’una part de l’adult como a propàgul.
Hàbitat: Pròpia d’indrets assossegats, amb sedi-
Descripció: Exemplars pseudoesfèrics de 1,5-2,5
ment fi. A la cavitat es troba en tot el sector del Poble
cm de diàmetre (Fig. 23), amb un òscul de 0,5-2,5 mm,
(Fig. 28).
167

Distribució: Espècie mediterrània. A la Península
Ibèrica ha estat citada amb anterioritat a la Mar Menor
(Múrcia) de zones fangoses i en herbeis de Caulerpa
nodosa
(MARTINEZ-INGLÉS, 1991).
Família Suberitidae
Suberites carnosus
(Johnston)
var. flavus Topsent, 1900
Syno.: Suberites flavus (Schmidt) Topsent
Descripció: Esponja massiva centimètrica, que
forma lòbuls, més o manco digitiformes de més de 1cm
d’ample, amb òsculs terminals de 1-1,5 mm de diàme-
tre (exemplars contrets). Superfície llisa, còrtex diferen-
ciat però no separable del coanosoma. Consistència
carnosa, compacta. Color crema en alcohol. Esquelet
irregular interior i amb una disposició en atapeïts feixos
plomosos cap a la perifèria.
Espícules: Tilòstils rectes, amb el til globulós, ben
marcat, i la tija un poc fusiforme (més estret davall del til)
i el canal axial visible, acabat en una vesícula en el cen-
Figura 23: Tethya citrina Sarà & Melone, 1965. Exemplars pseudoesfè-
tre del til. Punta acerada. Amiden 140-575 x 3-9 µm, amb
rics de 1,5-2,5 cm de diàmetre. A la cavitat es troba en tot el
els més petits situats a la zona perifèrica de l’esponja.
sector del Poble (Foto P. Gracia).
Hàbitat: Freqüent fins els 40 m de fondària, espe-
Figure 23: Tethya citrina Sarà & Melone, 1965. Pseudospheric speci-
cialment als fons arenosos, molt en particular a llacu-
mens 1.5 – 2.5 cm in diameter. They are found in the Sector
nes. A la cavitat es localitza als primers 100 m del sec-
del Poble. (Photo P. Gracia).
tor del Poble (Fig. 28).
Distribució: L’espècie s’ha citat de l’Atlàntic Nord i
del Mediterrani; la varietat “flavus” és principalment
mediterrània i no s’havia citat amb anterioritat en el lito-
ral espanyol.
Família Clionaidae
Cliona celata
Grant, 1826
Descripció: Exemplar críptic que viu excavant l’inte-
rior de la roca calcària, assolint un desenvolupament
notable (Fig. 24). Forma petites incrustacions o papil·les
de 1-3 mm de longitud que surten separadament del
substrat perforat, color groc daurat, de vegades taronja-
roent, quasi sempre sense espiràsters. Només s’han
observat les espícules silícies que consisteixen en tilòs-
tils robustos, rectes, lleugerament corbats i, ocasional-
ment, fortament corbats. Til ben marcat i punta poc
esmolada. Amiden 133-355 x 9-13,6 µm. Excavacions
Figura 24: Cliona celata Grant, 1826. Esponja que viu excavant l’inte-
uniformes de 30-40 µm de diàmetre (Fig. 27).
rior de la roca calcària, assolint un desenvolupament nota-
Hàbitat: Freqüent des de la zona de marees fins als
ble. A la cova des Coll està present als 120 primers metres
(Foto P. Gracia).
5 m, en roques i còdols calcaris, en zones obscures així
com sota colònies solejades d’algues, sovint perforant
Figure 24: Cliona celata Grant, 1826. Sponge which lives exclusively insi-
closques de mol·luscs. A la cova des Coll està present
de calcareous rock, achieving notable development. It is pre-
sent in the first 120 m of the Cova des Coll. (Photo P. Gracia).

als primers 120 m (Fig. 28) localitzada tant dins pedres i
parets com afectant a espeleotemes molt descalcificats.
Distribució: Espècie cosmopolita, molt abundant a
les Balears.
flexible. Superfície molt híspida. Color bru fosc en alco-
hol. Esquelet format per feixos centrals poliespiculats
Ordre Poecilosclerida
de llargs tilòstils, que es disposen divergents a la zona
perifèrica fins travessar la superfície de l’esponja pro-
Família Raspailiidae
vocant la hispidez. Estiloides (també anomenats anixo-
Raspailia typica Nardo, 1833
xes) en rams envolten els grans tilostils a nivell de la
superfície de l’esponja. Els acantòstils se situen en el
Synon.: R. viminalis Schmidt 1862
coanosoma perpendiculars als tilòstils. Espícules:
Descripció: Exemplar ramificat, d’uns 3 cm de alçà-
Tilòstils llargs i corbats que es van aprimant progressi-
ria, amb branques aplanades i irregulars. Consistència
vament des de la base, amb el til ben marcat i la punta
168

Figura 25: Estrongiloxes (megascleres) de Tethya citrina. A, amb un
Figure 25: Strogyloxeas (megascleres) of Tethya citrina. A, with a cen-
regruix central (B zona central a major augment); C i D
tral swelling (B, central swelling at a higher magnification); C
estrongiloxes i esferasters (Foto M. J. Uriz).
& D strongyloxeas and spherasters. Scanning electron
microscope (Photo M. J. Uriz).

Figura 26: Microscleres de Tethya citrina. A, B,C i D esferàsters en dis-
Figure 26: Microscleres of Tethya citrina. A, B, C, & D spherasters at
tints estats de desenvolupament; E i F) Quiàsters espinosos.
several stages of development; E & F, Spiny chiasters. Scan-
Microscopia electrònica de scandallatge (Foto M. J. Uriz).
ning electron microscope (Photo M. J. Uriz).
roma; amiden 1860-2486 x 18-27 µm. Estiloides, rectes
Distribució: Atlàntic i Mediterrani, en aigües poc
o lleugerament corbats amb un extrem truncat i l’altre
profundes, principalment en biòtops horitzontals amb
molt esmolat; mesuren 595-820 x 4,5-11 µm. Acan-
sediment.
tòstils robusts, cònics, molt espinosos, amb el til poc
marcat i espines que es dirigeixen cap a la base; ami-
Ordre Halichondrida
den 62-106 x 11-18 µm.
Hàbitat: Poc freqüent, encara que molt conspícua,
Família Halichondriidae
sobre closques i fragments d’algues calcàries en els
Amorphinopsis pallescens (Johnston)
fons arenosos, més enllà dels 20 o 30 m. A la cova
des Coll s’ha observada únicament al sector dels
Synon: Halichondria pallescens Johnston, Ferrer
Autèntics (galeria de les Esponges) a uns 700 m de la
Hernández 1917, 1933; no Hymeniacidon pallescens
mar (Fig. 28).
Topsent, 1892
169

C
Figura 27: A, B, C i D, models d’excavació (a diferents augments), rea-
Figure 27: A, B, C, & D, excavation patterns withing calcareous substrates
litzats per C. celata en substrats calcaris de la cova; E, frag-
(at different magnification) made by Cliona celata in the cave;
ments calcaris arrabassats per l’esponja (Foto M. J. Uriz).
E, calcareous pits etched out by the sponge (Photo M. J. Uriz).
Descripció: Esponja d’alguns centímetres, amb una
vament freqüent en presència de concentracions eleva-
base massiva de la qual surten abundants fístules de
des de sílice, com és el cas de la cova des Coll. Si no
diferent longitud, llargues i primes (2-3 mm de diàme-
es tracta d’una espècie nova, aquesta és la segona cita
tre), que s’anastomosen, no es mantenen erectes i
de l’espècie en el Mediterrani.
solen terminar en un òscul. Consistència blana. Super-
fície vellutada al tacte; microhíspida a la lupa. Ectosoma
fàcilment separable del coanosoma, amb espícules tan-
Ordre Haplosclerida
gencials externes, desordenades, travessades per oxes
perpendiculars laxament disposades. Les fístules pre-
Família Haliclonidae
senten sota la capa d’oxes tangencials, feixos poli-espi-
Haliclona subtilis Griessinger, 1971
culats ascendents que poden anastomosar-se. Color
blanquinós en alcohol.
Descripció: Exemplar massiu, hemiesfèric, amb
Espícules: (1) oxes robustes, fusiformes, amb pun-
superfície molt porosa i l’òscul apical de 5 mm de dià-
tes molt acerades, rectes o lleugerament corbades, de
metre en el que es veuen desembocar conductes exha-
345-450 x 10-16 µm; (2) estils robusts, un poc més curts
lants (Fig. 29). Consistència fràgil. Ectosoma diferenciat
i menys abundants que les oxes, en ocasions amb una
en les zones de la superfície de l’esponja en que està
lleugera dilatació a la base; molt cònics, rectes, amb la
recobrint conductes aqüífers, però és difícilment sepa-
punta més ampla i curta que les oxes. Amiden 240-337
rable del coanosoma; a la lupa apareix travessat laxa-
x 11-16 µm.
ment per algunes espícules. Color blanquinós en alco-
Hàbitat: A la cavitat (Fig. 28) abundant en el primer
hol.
centenar de metres (sector del Poble).
Espícules: oxes curtes i relativament robustes, rec-
Distribució: El gènere Amorphinopsis està principal-
tes i fusiformes. Tangencials, laxament distribuïdes a
ment representat a l’Índic i Pacífic oriental. Al Medite-
l’ectosoma. Formant feixos de poques espícules, amb
rrani, s’han citat A. filigrana (SCHMIDT, 1862), a l’Adrià-
direcció ascendent de cap a la superfície de l’esponja,
tic, i A. pallescens (TOPSENT, 1892) en el sud de Fran-
units per espícules transversals, en el coanosoma. Ami-
ça. L’espècie de la cova des Coll difereix de les dues
den 165-182 x 7-10 µm. Les espícules són molt més
anteriors perquè posseeix oxes molt més robustes
gruixudes que les típiques de l’espècie, probablement a
(345-450 vs. 80-160µm). És similar en forma de creixe-
causa d’una gran disponibilitat de sílice, fet que provo-
ment, aspecte extern, esquelet i mida espicular a Hali-
ca que algunes es transformin en estils.
chondria pallescens Johnston, espècie atlàntica, citada
Hàbitat: Espècie trobada principalment en grutes
a Màlaga per FERRER HERNÁNDEZ (1917). Malgrat
sublitorals i ocasionalment a la biocenosi coral·lígena i
aquesta darrera espècie no presenta estils, podríem
a l’estrat basal dels herbeis de fanerògames. A la cavi-
pensar que és conespecífica amb la de Balears ja que
tat és l’espècie d’esponja més característica, penetrant
la transformació d’oxes en estils és un fenomen relati-
fins a 800 m en el sector dels Autèntics. Únicament no
170

Cova des Coll
(Portocolom)
Galeria del Flux
Sector Final
Nm
Segon Pou
Ph
PH
H
P
Sector dels Autèntics
R
Ph
Sector dels
H
Espectres
Ph
Primer Pou
H
H P
B
Ph
B
H
Sector del Descobriment
P
H
B
Ci
Ph
Ph
P
H
Sector del
H
Patatús
Ph
Ph
B
P
B
Sector de
l'Esfondrament
H
Ph
H
Zona negada amb cambra d'aire
Zona negada
P
Zona terrestre
Ph
Basament (Miocè superior)
B
Entrada submarina
Ph
Entrada per esfondrament
H
P
Plakina dilopha
Pou Negre
T
Tethya citrina
N
T
S
Suberites carnosus var. flavus
Cova des Carrer
C
Cliona celata
de sa Punta
Ci
R
Raspailia typica
A
Amorphinopsis pallescens
M
T
H
Haliclona subtilis
C
T
N
B
Bispira viola
S
Pa
Ci
Cirriformia tentaculata
No
T
Ph
Phallusia ingeria
A
C
Ct M
Sector
N
Nassarius corniculus
No
del Poble
T
A
M
Mytilus edulis
S
Pa
Ci
S
Ct
Cerastoderma glaucum
M
Ct
0
100 m
No
Neopycnodonte cochlear
Pa
Paphia rhomboides
Figura 28: Distribució dels invertebrats no artròpodes.
Figure 28: Distribution of non-arthropod invertebrates in the cave.
171

LLISTATS D’INVERTEBRATS NO ARTROPODES
Pyllum PORIFERA
Classe DEMOSPONGIAE
Ordre HOMOSCLEROPHORIDA

Plakina dilopha Schulze, 1880
Ordre HADROMERIDA
Tethya citrina Sarà & Melone, 1965
Suberites carnosus (Johnston) var. flavus
Topsent, 1900
Cliona celata Grant, 1826
Ordre POECILOSCLERIDA
Raspailia typica Nardo, 1833
Ordre HALICHONDRIDA
Amorphinopsis pallescens (Johnston)
Figura 29: Haliclona subtilis Griessinger, 1971. A la cavitat és l’espècie
d’esponja més característica, penetrant fins a 800 m en el
Ordre HAPLOSCLERIDA
sector dels Autèntics. Únicament no es localitza a les zones
Haliclona subtilis Griessinger, 1971
més interiors o de menor salinitat. Les espícules són molt
més gruixudes que les típiques de l’espècie, probablement
Pyllum ANNELIDA
degut a una gran disponibilitat de sílice (Foto P. Gracia).
Classe POLYCHAETA
Figure 29: Haliclona subtilis Griessinger, 1971. It is the most characte-
Bispira viola (Grube, 1863)
ristic sponge in the cave, penetrating up to 800 m to the
Autèntics section. It is not found in the more inland zones or

Cirriformia tentaculata (Montagu, 1808)
those of lower salinity. The spicules are far thicker than those
typical for the species, perhaps owing to the high availability

Pyllum CHORDATA
of silica (Photo P. Gracia).
Classe ASCIDIACEA
Ordre ENTEROGONA

Phallusia ingeria Traustedt, 1883
es localitza a les zones més interiors o de menor salini-
tat (Fig. 28).
Pyllum MOLLUSCA
Distribució: Principalment mediterrània. Citat una
Classe GASTROPODA
sola vegada a l’Atlàntic (PRECIADO, 2002). Ha estat
Nassarius corniculus (Olivi, 1792)
trobada amb anterioritat a Mallorca (BIBILONI, 1989).
Classe BIVALVIA
Mytilus edulis Linnaeus, 1758
Phylum ANNELIDA
Cerastoderma glaucum (Poiret, 1789)
Classe Polychaeta
Neopycnodonte cochlear (Poli, 1795)
Ordre Sedentaria
Paphia rhomboides (Pennant, 1777)
Família Sabellidae
Taula 5: Invertebrats no artròpodes presents a la cova des Coll.
Bispira viola (Grube, 1863)
Table 5: Non-arthropod invertebrates found in the Cova des Coll.
Synon.: Sabella viola Grube, 1863; Sabella mela-
nostigma Gibbs, 1971.
disposició no espiralada de les sedes abdominals. Din-
Descripció: Sabèl·lid de petita mida (4,5 mm d’am-
tre del gènere Bispira, se sembla a B. melanostigma
ple per uns 11 mm de llarg, inclosa la corona branquial).
(Schmarda, 1861), si bé aquesta té el primer segment
Color blanquinós, excepte una sèrie de 2 o 3 taques de
més curt i més d’un parell d’ulls en diverses radioles
color violada fosc o negre en cada radiola, ocasional-
branquials.
ment amb un parell d’ulls en 2 o 3 radioles dorsals (Figs.
Hàbitat: S’ha citat de roques, parcialment protegida
30 i 31). Un parell de taques oculars dorsals visibles a
per esponges i nòduls de concrecions calcàries, entre
la regió anterior del cos. Característicament, l’espècie
3 i 13 m de profunditat. A la cova des Coll es localitza
presenta el primer segment llarg, sedes acompanyants
especialment dins el sediment a on són molt abundants
en cullera no geniculades i projeccions ventrals corba-
especialment al sector del Poble i al sector del Desco-
des cap a l’interior. Tub circular en secció, format per
briment. No estan presents a les zones més allunyades
una capa molt fina de material (probablement mucopo-
de la mar. Normalment forma agrupacions formades per
lisacàrids) llisa a l’interior i compacta i barrejada amb
un gran nombre d’exemplars. Les localitzacions obeei-
sediments fins a l’exterior, a on és de color bru verme-
xen a les zones de majors corrents, penetrant fins els
llós. Una vegada fixats, resulta extremadament difícil
700 m de distància (Fig. 28).
separar el tub del cos. Aquesta espècie es distingeix de
Distribució: Poc coneguda, tal vegada per haver
Sabella pavonina Savigni, 1820 (amb la qual fos sinoni-
estat confusa amb Sabella pavonina, espècie molt més
mitzada per Fauvel 1927) per la seva menor mida, pig-
comuna. Bàsicament present en el Mediterrani, a Croà-
mentació distintiva, primer escut ventral emarginat i la
cia (localitat tipus, GRUBE, 1863), Itàlia (GIAGRANDE,
172

1990) i Turquia (KNIGHT-JONES et al., 1991; KNIGHT-
JONES i PERKINSIT, 1998). Encara que es coneixen
cites d’Indonèsia (GIBBS, 1971) i de les Illes Salomon
(FOSA i NILSEN, 1996), aquestes s’han de revisar per
comprovar si pertanyen o no a la mateixa espècie. Els
exemplars trobats constitueixen la primera cita d’aques-
ta espècie a les Balears i a la Península Ibèrica.
Família Cirratulidae
Cirriformia tentaculata
(Montagu, 1808)
Descripció: Cirratúlid amb el cos allargat, esmolat
als extrems, i pot tenir més de 300 segments (Fig. 32).
El prostomi és cònic, sense ulls ni apèndixs. Brànquies
presents a partir del primer setíger. Cirrus tentaculars
dorsals acanalats, un poc més gruixats que les bràn-
quies, agrupats en dues àrees situades al voltant dels
segments 6-7. Sedes aciculars i capil·lars presents en
ambdues branques parapodials, les quals estan sepa-
rades entre elles per una distància superior a la que
Figura 30: Exemplars de Bispira viola dins del tub i parcialment extrets.
separa la branca dorsal del punt d’inserció de les bràn-
La escala representa 4 mm (Foto D. Martin i João Gil).
quies. L’espècie adquireix el color groc pàl·lid una pic
fixada. En viu és de color groc ataronjat, amb les bràn-
Figure 30: Specimens of Bispira viola both inside and outside the tube.
Vertical bar is 4mm. (Photo D. Martin i João Gil).
quies de color vermell intens.
Figura 31: Bispira viola (Grube, 1863). Es localitza especialment dins el
Figura 31: Bispira viola (Grube, 1863). It is chiefly found in the sediment
sediment a on és molt abundant especialment al sector del
where it is very abundant in the Sector del Poble and Sector
Poble i al sector del Descobriment. No es troba present a les
del Descobriment. It is not found in zones further from the
zones més allunyades de la mar. Les localitzacions obeeixen
sea, being found in passages with high current flow, pene-
a les zones de majors corrents, penetrant fins els 700 m de
trating up to 700 m. The examples are the first found for the
distància. Els exemplars trobats constitueixen la primera cita
Iberian Peninsula and Balearics. (Photo P. Gracia).
d’aquesta espècie a les Balears i a la Península Ibèrica (Foto
P. Gracia).
173

Hàbitat: Present en tot tipus de fons a on existeix
una capa de sediment fi que permeti enterrar el cos,
projectant a l’exterior únicament les brànquies i cirrus
tentaculars. Ha estat localitzada enterrada en el sedi-
ment del sector del Poble i del sector del Patatús,
aquests darrers a més de 600 m a l’interior (Fig. 28).
Distribució: Espècie molt comú.
Phylum CHORDATA
Classe Ascidiacea
Ordre Enterogona

Família Ascidiidae
Phallusia ingeria
Traustedt, 1883
Descripció: Són solitaris sense tòrax ni abdomen,
de colors blancs i translúcids (Fig. 34).
Hàbitat: A la cova des Coll és l’organisme sèssil que
més penetra de cap a l’interior, fins assolir els 800 m
respecte de la mar en el sector dels Autèntics i a més
Figura 32: Cirriformia tentaculata. La escala representa 4 mm (Foto D.
de 700 m en el sector dels Espectres (Fig. 28). Normal-
Martin i João Gil).
ment es troba juntament amb l’esponja Haliclona subti-
Figure 32: Cirriformia tentaculata. Vertical bar is 4mm. (Photo D. Martin
lis. Únicament no es localitza en el sector Final, ni tam-
i João Gil).
poc a les zones més interiors del sector dels Autèntics.
Figura 33: Primer centenar de metres del sector des Poble. Les parets
Figure 33: First hundred meters of the Sector del Poble. The walls are
estan recobertes per una gran densitat d’invertebrats filtra-
densily covered with filter-feeding invertebrates which are
dors que es desenvolupen bé a la cova per mor de l’elevada
well developed because of high renewal of water. (Photo P.
renovació de l’aigua (Foto P. Gracia).
Gracia).
174

Figura 34: Phallusia ingeria. A la cova
des Coll és l’organisme sès-
sil que més penetra de cap a
l’interior, fins assolir els 800
metres respecte de la mar.
Únicament no es localitza en
el sector Final, ni tampoc a
les zones més interiors del
sector dels Autèntics (Foto:
Pedro Gracia).
Figure 34: Phallusia ingeria. It is the
sessile organism which
penetrates furthest into the
Cova des Coll, up to 800 m
from the sea. The only
zones where it is not found
are the final section and the
inner parts of the Autèntics
section. (Photo: Pedro Gra-
cia).

A les galeries Corcades, més properes a la mar, no hi
Classe Bivalvia
viuen a causa de la poca salinitat de l’aigua com a con-
Ordre Pteriomorpha
seqüència de les infiltracions zenitals.
Distribució: És tan poc citada que encara no es té
Família Mytilidae
una idea de quina és la seva distribució ecològica. Pos-
Mytilus edulis Linnaeus, 1758
siblement si es revisen les Phallusia mediterrànies es
trobaran més espècies de les nominalment descrites,
Descripció: Conxa subtriangular, equivalva i un poc
però amb el que hi ha ara els exemplars de la gruta són
inflada, amb l’extrem apical angulós i un poc incurvat.
Phallusia ingeria.
Regió anterior molt més estreta que la posterior, que és
ampla, aplanada i arrodonida. Costat dorsal recte i el
ventral rectilini o una mica còncau. Superfície solcada
Phylum MOLLUSCA
per estries de creixement. Els musclos són de color i
Classe Gastropoda
forma extremadament variable. No obstant això, predo-
Ordre Neogastropoda
minen els exemplars de color negre blavós de vegades
amb bandes radials, la zona interior blanquinosa anaca-
Família Nassariidae
rada, amb una zona blavosa. Les dimensions dels espè-
Nassarius corniculus (Olivi, 1792)
cimens és molt variable en funció del biòtop en el que
viuen. Aigües corrents en les quals hi ha més possibili-
Descripció: Conxa oval cònica, sòlida llisa amb
tat de filtració donen exemplars més grans. Les dimen-
algunes estries espirals a la base de la darrera volta,
sions a nivell mundial oscil·len entre 30 i 80 mm. Nor-
presentant de vegades plecs gruixats longitudinals,
malment, la majoria dels individus que es troben a la
generalment a la base superior de la darrera volta.
zona micromareal de les Balears no superen els 30 mm.
Obertura oval petita, escotada a la base; columel·la
Els exemplars estudiats a la cova són d’uns 90 mm de
callosa i el labre amb petites dents per la part interna.
longitud, els de mida més gran coneguts de les Balears.
La mida sol oscil·lar entre els 18 i 20 mm i el diàmetre
Alguns autors han considerat distintes formes,
de 8,5 a 9,5 mm. La coloració és variable des de marró
subespècies o varietats de Mytilus edulis que han ano-
clar uniforme fins a negre. Els exemplars recol·lectats a
menat Mytilus galloprovincialis, M. edulis galloprovincia-
la cavitat són negrosos amb puntuacions blanquinoses
lis, M. edulis forma galloprovincialis, que són considera-
a la línia de sutura.
des sinònimes.
Hàbitat: Normalment viu a la regió meso-infralito-
Hàbitat: A Europa es troba per totes les costes,
ral en fons de roca i pot arribar a descendir fins als 120
sobre substrats durs, adherida a les roques, des de la
m de fondària. A la cavitat únicament ha estat localit-
zona intermareal fins als 40 m de profunditat. Els exem-
zada a cinc llocs al sector del Poble, fins a uns 200 m
plars de profunditat solen esser més grans. A la cova des
de distància de la mar. Sempre damunt del sediment
Coll es troba amb una extraordinària abundància reco-
(Fig. 28).
brint el terra, sostre i parets als primers 120 m de la cavi-
Distribució geogràfica: Espècie comuna en aigües
tat. S’ha de tenir present la gran força que pot arribar a
salobroses de la Mediterrània i zona atlàntica de Portu-
assolir l’aigua en aquesta zona de la cavitat (Fig. 28).
gal. De vegades és extremadament abundant fins a
Distribució geogràfica: Per tot l’hemisferi boreal, viu
1200 exemplars per m2.
a l’Atlàntic, al Mediterrani i també al Pacífic (Japó).
175

Ordre Heterodonta
Hàbitat: Es troba entre la grava o llims, des de la
zona intermareal fins als 180 m de profunditat. A la cova
Família Cardiidae
des Coll és molt abundant els 120 primers metres, ente-
Cerastoderma glaucum (Poiret, 1789)
rrat al fang (Fig. 28).
Distribució geogràfica: Viu des de Noruega fins al
Descripció: Conxa sòlida equivalva de color blanc
Marroc i penetra a la Mediterrània.
brut amb els extrems situats de cap el costat anterior.
L’ornamentació consisteix en 25 a 26 costelles més o
menys arrodonides, creuades per estries de creixement
FAUNA CARCINOLÒGICA (Phylum CRUSTACEA)
i separades per espais molt estrets i profunds. Les
dimensions no solen sobrepassar els 40 mm de diàme-
S’ha mostrejat mitjançant dues tècniques: 1- pes-
tre anteroposterior, però aquest diàmetre pot ésser
ques amb xarxes de plàncton (confeccionades amb tei-
major i assolir els 50 mm.
xit de nytal de 64 µm de llum de malla) amb les quals es
Hàbitat: Viu enterrada als fons de sediments de la
filtra l’aigua mentre es busseja. 2- pesques amb una
zona meso-infralitoral, a poca profunditat. Generalment
vintena de nanses numerades (confeccionades amb
en aigües salobroses, ja que és eurihalina. Per aquesta
pots de plàstic i malla de nytal) utilitzant fuet o formatge
raó a on més abunda és als estuaris, albuferes i llacu-
com a esquer, que es deixen a la cavitat normalment
nes litorals. L’ambient que troba als primers 100 m de la
entre tres dies i una setmana.
cavitat és molt adequada per a l’espècie, ja que comp-
Les captures s’han efectuat per sectors concrets i
ta amb sediment fangós, forts corrents, salinitat variable
a fondàries determinades per poder caracteritzar la
i poca fondària (Fig. 28).
fauna de les diferents zones de la cavitat. El material
Distribució geogràfica: Viu des de Noruega fins al
capturat amb la xarxa es fixava amb formol a les diver-
sud de Mauritània, oest d’Àfrica a la Mediterrània i a la
ses cambres d’aire repartides a diferents zones de la
mar Negra.
cova, per poder així diferenciar millor la fauna present
als sectors i optimitzar l’estudi carcinològic. Les captu-
res provinents de les nanses es fixaven després de fil-
Ordre Pteriomorpha
trar-les amb l’ajut d’una petita xarxa de plàncton i d’a-
notar la procedència de la mostra. El material recollit
Família Ostreidae
s’ha identificat al laboratori de l’Institut Mediterrani d’Es-
Neopycnodonte cochlear (Poli, 1795)
tudis Avançats (IMEDEA), mitjançant lupa binocular i
microscopi equipat amb contrast diferencial. Una vega-
Descripció: Gènere amb la valva inferior molt pro-
da determinat el material es procedia a l’elaboració de
funda, sense plecs; valva dreta o superior més petita,
mapes zonals de distribució dels crustacis.
còncava o plana i amb rues al davant. La seva forma és
S’han censat a la cavitat un mínim de 29 espècies
extremadament variable i depèn del substrat a on se
(Taula 6) que pertanyen a grups tan diversos com lep-
situa. Color groc marró a violat, a l’interior amb una
tòstracis, decàpodes, amfípodes, isòpodes, misidacis,
capa blanca iridiscent i taques brunes. Pot viure en soli-
termosbenacis, copèpodes calanoids, misofrioids i
tari o en nombroses colònies. Fa, normalment, entre 40
ciclopoids. Cins espècies corresponents a copèpodes
i 50 mm de longitud.
harpacticoides, i una a un ostràcode no han estat
Hàbitat: Viu fins als 250 m de profunditat, a menor
determinades. Quatre de les espècies trobades són
profunditat es localitza a ambients esciòfils. Està citat
noves per a la Ciència, i es troben en curs de descrip-
de corals i grutes. A la cavitat està present al primer
ció formal; dues d’elles, no es coneixen fins ara enlloc
centenar de metres, especialment al sostre i parets i
més del món que a la cova des Coll. Nou de les espè-
també aferrada als musclos (Fig. 28).
cies (39 % del total) són endèmiques de les Balears.
Distribució geogràfica: La seva distribució biogeo-
Trobam a la cova dos grups de crustacis ben dife-
gràfica va des del sud d’Islàndia fins a Angola, mar
renciats: les espècies estigobionts (habitants exclusius
Roja, Madagascar i Pacífic (citada a les Illes Hawaii),
del medi aquàtic subterrani) (un 61 % de les espècies)
penetrant dins la Mediterrània.
i les espècies d’hàbits obscurícoles (preadaptades a la
vida en les cavernes), que utilitzen les coves opcional-
ment i que poden viure en aigües obertes. La cavitat és
Ordre Heterodonta
per a elles una prolongació terra endins de la mar
(Taula 6).
Família Veneridae
El primer grup el formen els amfípodes Bogidiella
Paphia rhomboides (Pennant, 1777)
sp. nov., Maera sp. nov. i Salentinella angelieri; l’isòpo-
de Typhlocirolana moraguesi; el termosbenaci Tethys-
Descripció: Conxa equivalva, amb els vèrtexs des-
baena scabra; els copèpodes calanoides Exumella
plaçats cap a la part anterior, de costat arrodonit al igual
mediterranea, Paramisophria sp. nov., Stephos marga-
que la regió posterior. Costat dorsal arquejat. Valves
lefi i Stephos sp. nov.; els copèpodes misofrioides Spe-
convexes, sòlides amb la superfície creuada per cor-
leophriopsis balearicus i Speleophria gymnesica i els
dons concèntrics aplanats que són més fins als costats.
copèpodes ciclopoides Halicyclops troglodytes, Proto-
Espècie de coloració variable, generalment bruna amb
neocyclops mediterraneus i Muceddina multispinosa.
taques i línies més clares i més fosques. La mida és
El segon grup està format per el leptostraci Neba-
molt variable (25-65 mm de longitud màxima).
lia strausi, el decàpode Palaemon serratus, el misidaci
176

Espècie
Rang Salinitat
Estigobiont
Endemisme
Espècie nova
LEPTOSTRACA
Nebalia strausi Risso, 1826
≥ 34 ‰
DECAPODA
Palaemon serratus (Pennant, 1777)
≥ 34 ‰
AMPHIPODA
Bogidiella sp. nov.
≥ 33 ‰
X
X
X
Maera sp. nov.
≥ 34 ‰
X
X
X
Salentinella angelieri Ruffo & Delamare, 1952
8-25‰
X
ISOPODA
Typhlocirolana moraguesi Racovitza, 1905
8-37‰
X
X
MYSIDACEA
Heteromysis sp.
25-37‰
THERMOSBAENACEA
Tethysbaena scabra Pretus, 1991
8-34‰
X
X
COPEPODA CALANOIDA
Pseudocyclops sp.
≥ 34 ‰
Exumella mediterranea Jaume & Boxshall, 1995
≥ 34 ‰
X
Paramisophria sp. nov.
≥ 34 ‰
X
X
X
Stephos margalefi Riera, Vives & Gili, 1991
≥ 30 ‰
X
X
Stephos sp. nov.
8-37‰
X
X
X
Acartia sp.
≥ 34 ‰
COPEPODA MISOPHRIOIDA
Speleophriopsis balearicus Jaume & Boxshall, 1996
8-23‰
X
X
Speleophria gymnesica Jaume & Boxshall, 1996
≥ 34 ‰
X
X
COPEPODA CYCLOPOIDA
Euryte longicauda Philippi, 1843
≥ 34 ‰
Halicyclops troglodytes Kiefer, 1954
8-23‰
X
Protoneocyclops mediterraneus (Kiefer, 1960)
≥ 34 ‰
X
Cyclopina esilis Brian, 1938
≥ 34 ‰
Muceddina multispinosa Jaume & Boxshall, 1996
≥ 34 ‰
X
Pterynopsyllus sp.
≥ 34 ‰
Oithona sp.
≥ 34 ‰
Taula 6: Crustacis aquàtics presents a la cova des Coll. S’indica si es
Table 6: Aquatic crustaceans present at Cova des Coll remarking their
tracta d’animals típicament cavernícoles (estigobionts) i també
salinity range, their stygobiont (i.e. obligate groundwater-dwe-
si es tracta d’endemismes Balears o d’espècies noves per a la
lling) status, their degree of endemicity, and whether they
Ciència. A més, s’indica també el seu espectre de tolerància a
represent new species.
la salinitat.
Heteromysis sp., els copèpodes calanoides Pseudocy-
localitza a tots els sectors de la cova més propers o d’in-
clops sp i Acartia sp., i els copèpodes cyclopoides
fluència més marina, exceptuant les galeries del sector
Euryte longicauda, Cyclopina esilis, Pterynopsyllus sp. i
dels Espectres, les més interiors del sector dels Autèn-
Oithona sp. Heteromysis sp ateny a la cavitat densitats
tics i del sector del Patatús i tot el sector Final. La seva
poblacionals elevades, concentrant-se a tots els sectors
abundància és inversament proporcional a la distància
de la gruta exceptuant les galeries més interiors dels
a la mar (Figs.35, 40 i 41). Tots aquests animals marins
sector dels Espectres, del sector dels Autèntics i tot el
es localitzen invariablement als sectors de la cavitat
sector Final. La gamba Palaemon serratus també es
amb major influència marina.
177

Cova des Coll
(Portocolom)
Galeria del Flux
S
Sector Final
Th
S
Nm
Segon Pou
P
T M
Th
N
B
H
Sector dels Autèntics
T
Th
Sector dels
Espectres
P
Primer Pou
T
H
H
T
Sector del Descobriment
P
T
Th
T
P
S
H
Sector del
T
Patatús
T
T
P H
Sector de
l'Esfondrament
Th
P
T
Zona negada amb cambra d'aire
Zona negada
P
Zona terrestre
Basament (Miocè superior)
Entrada submarina
Entrada per esfondrament
P
H
Pou Negre
P
Palaemon serratus
N
Nebalia strausi
P
B
Bogidiella sp. nov.
Cova des Carrer
M Maera sp. nov.
de sa Punta
S
Salentinella angelieri
T
Typhlocirolana moraguesi
H
Heteromysis sp.
Th
Tethysbaena scabra
P
Sector
del Poble
P
0
100 m
Figura 35: Distribució dels crustacis Malacostraca.
Figure 35: Distribution of malacostracan crustaceans.
178

Espècies de crustacis trobades a
Ordre Amphipoda Latreille, 1816
Bogidiella
sp. nov.
la cavitat
Espècie nova per a la Ciència. Bogidiellidae és una
Phylum CRUSTACEA
família estrictament estigobiont, que compta a les Bale-
Classe Malacostraca
ars amb 2 espècies: Bogidiella balearica Dancau, 1973,
Ordre Leptostraca Claus, 1880
pròpia dels llacs anquialins de Mallorca i Cabrera, i
Bogidiella torrenticola Pretus & Stock, 1990, del medi
Nebalia strausi Risso, 1826
intersticial de la desembocadura del torrent de Pareis.
Ha estat capturada únicament a la galeria de les Espon-
Es tracta d’una espècie oculada, detritívora i necrò-
ges (Fig. 35), a salinitats que superen el 33 ‰.
faga amb una distribució geogràfica general que com-
prèn el Mediterrani occidental (Golf de Nàpols, Cada-
Maera sp. nov.
quès) així com també la costa atlàntica ibèrica. És la pri-
mera citació de l’espècie a les Balears (Fig. 35). La cita-
Espècie nova d’aquest génere d’amfípodes marins
ció recent de Nebalia sp. a la cova Genovesa correspon
pertanyent a la família Melitidae, ben representat a les
també a aquesta espècie. A la cova des Coll s’ha pes-
aigües costeres del Mediterrani. És micro-oculada i,
cat a salinitats que superen el 34 ‰.
com la espècie anteriorment esmentada, es troba en
fase de descripció formal. Ha estat capturada única-
ment a la galeria de les Esponges (Fig. 35) a salinitats
Ordre Decapoda Latreille, 1803
que superen el 33 ‰.
Palaemon serratus (Pennant, 1777)
Salentinella angelieri Ruffo & Delamare, 1952
Aigües tant marines com salabroses, i penetra fre-
qüentment dins les cavitats amb connexió més o menys
Amfípode estigobiont, únic representant a les illes
directa amb la mar. Es troba amb molta freqüència. Per-
dels Salentinellidae, família estrictament estigobiont i
tany a la família Palaemonidae, és una de les gambes
circummediterrània. L’espècie viu en aigües moderada-
més comunes del nostre litoral, ocupant les cavitats
ment salabroses (fins a 18 ‰ de salinitat) o fins i tot
submarines de l’Atlàntic i Mediterrani. A l’estudi efectuat
totalment dolces de pous i coves; es coneix també de
en dues coves submarines (Sa Catedral i la cova J-1)
sediments no consolidats de rius. Presenta una àmplia
del litoral NE de Mallorca (GILI i MACPHERSON, 1987)
distribució per zones litorals de la regió mediterrània, on
va esser una de les espècies més habituals, observant-
és l’habitant més comú de les coves anquihalines; està
se sempre a les zones més fosques o al límit de la zona
present a totes les illes de l’Arxipèlag. Relativament fre-
fòtica. A la cova Genovesa ha estat citada a les sales
qüent a les capes superiors de la columna d’aigua de la
amb major influència marina. A la cova des Coll també
cova Genovesa. Ateny a la cova des Coll densitats
va ésser citada a diverses galeries i sales, fins i tot
poblacionals importants localment i estacional, depenent
esporàdicament localitzada fins a quasi 1 quilòmetre
de les zones on flueix aigua de menor salinitat (galeria
terra endins (GRÀCIA et al., 1997) (Fig. 35), dins salini-
del Flux i sala Tancada, als sectors dels Autèntics i del
tats que superen sempre el 34 ‰.
Patatús respectivament, Fig. 35). No ha estat observada
Figura 36: Galeria dels Espec-
tres. A les capes d’ai-
gua més fondes de la
cavitat s’han trobat el
major nombre d’espè-
cies de crustacis esti-
gobionts. Algunes d’e-
lles són noves espè-
cies endèmiques i tro-
glòbies per a la ciència
(Foto P. Gracia).
Figure 36: Galeria dels Espec-
tres. The lower rea-
ches of the cave lakes
harbour the higher
number of stygobiont
crustaceans. Some of
these species are new
to Science (Photo P.
Gracia).

179

Figura 37: Femella ovígera de l’isòpode endèmic estigobiont Typhloci-
Figure 37: Ovigerous female of the endemic stygobiont isopod Typhlo-
rolana moraguesi (Foto: M. Vadell).
cirolana moraguesi (Photo: M. Vadell).
ni capturada quan no circulava aigua de menor salinitat
Ordre Mysidacea Boas, 1883
dins la galeria del Flux en direcció a la sala Benvinguda
(això és, als mesos d’estiu i tardor abans de les pluges).
Heteromysis sp.
Per contra als moments que circulava l’aigua pel sostre,
s’ha observat per tota la galeria, a les proximitats de la
Es tracta d’un gènere molt diversificat, amb 74
picnoclina tant per damunt com per davall, amb valors
espècies descrites en aigües tropicals i temperades de
de salinitat que van del 8 al 25 ‰.
tot el Globus, 6 d’elles al Mediterrani. És el primer regis-
tre del gènere a les Balears, si bé fa deu anys el vàrem
capturar també a les coves de cala Varques, a Manacor,
Ordre Isopoda Latreille, 1817
citació que ha romàs inèdita. Els misidacis oculats de
coves submarines solen realitzar migracions diàries que
Typhlocirolana moraguesi Racovitza, 1905
els porten a fora de les cavitats durant la nit per alimen-
tar-se, i tornar de dia als seus refugis subterranis, on
Isòpode Cirolanidae estigobiont endèmic balear
atenyen elevades densitats poblacionals. Les sales i
(citat únicament de Mallorca, Menorca, Cabrera i sa
galeries de la major part de la cavitat estan ocupades
Dragonera). Va esser descrit a principis del segle pas-
per denses poblacions d’un Heteromysis encara no
sat a partir de material capturat a les coves del Drac de
determinat a nivell específic, exceptuant els sectors
Portocristo (RACOVITZA, 1905). Comú a la galeria dels
més interiors (Figs. 35 i 38). La salinitat on s’ha trobat
Myotragus de la cova Genovesa, on sovint es veuen
està compresa entre 25 i 37 ‰.
nedant.
Ha estat observada freqüentment a la cova des
Coll (Fig. 37). Els sectors a on és més abundant són el
Ordre Thermosbaenacea Monod, 1927
sector del Descobriment, sector del Patatús, sector
dels Autèntics i sector dels Espectres. No s’ha localit-
Tethysbaena scabra (Pretus, 1991)
zat als sector del Poble ni al sector Final (Fig. 35). S’ha
observat a totes les profunditats, entre 8 i 37 ‰ desali-
Espècie estigobiont d’aquest rar ordre de crustacis
nitat.
peracàrids, endemisme Gimnèsic s’ha citat a Mallorca i
180

Figura 38: Heteromysis sp., misidaci abundantíssim a molts sectors de
Figura 39: El termosbenaci Tethysbaena scabra, estigobiont endèmic
la cavitat (Foto: M. Vadell).
(Foto: M. Vadell).
Figure 38: Heteromysis sp. a mysid shrimp extremely abundant at
Figure 39: The thermosbaenacean Tethysbaena scabra, an endemic
some sectors of the cave (Photo: M. Vadell).
stygobiont crustacean (Photo: M. Vadell).
illots pròxims (Cabrera, sa Dragonera), així com també
Paramisophria sp. nov.
a Menorca (Fig. 39). Es coneix una altra espècie ibèri-
ca del gènere a la península. A Mallorca únicament es
Els Arietellidae estan representats a la cavitat per
localitza a les aigües subterrànies de les regions costa-
una nova espècie de Paramisophria, coneguda també
neres influenciades per la mar. És típica de les picnocli-
d’altres cavitats de la costa sud-est de Mallorca i també
nes dels llacs anquihalins, on neda activament. S’ha
de Cabrera, estant actualment en fase de descripció
trobat a la cova Genovesa on es concentra en abun-
formal. Les Paramisophria són copèpodes bentònics
dància a la picnoclina d’una sala a on probablement s’a-
depredadors de cos asimètric a la manera dels peixos
limenta dels flòculs de bacteris en suspensió que enllà
pleuronectiformes, consumint principalment altres copè-
es desenvolupen. Pot resistir concentracions molt bai-
podes. Paramisophria mediterranea Jaume, Cartes &
xes d’oxigen dissolt. A la cova des Coll ha aparegut als
Boxshall, 2000 s’ha descrit d’una única cova submarina
sectors més interiors (Fig. 35), a salinitats compreses
mallorquina mentre que la espècie caribenya Parami-
entre el 8 i el 34 ‰.
sophria ammophila Fosshagen ha estat identificada a
una cova submarina de Menorca. A la cova des Coll
s’ha capturat als sectors més interiors (Fig. 40), a sali-
Classe Maxillopoda
nitats superiors al 34 ‰.
Subclasse Copepoda Milne-Edwards, 1840
Ordre Calanoida
Stephos margalefi Riera, Vives & Gili, 1991
Pseudocyclops sp.
Els Stephidae estan representats per l’endemisme
Stephos margalefi, propi de coves submarines i
Pseudocyclopidae. No s’ha classificat a nivell d’es-
anquialines de Mallorca i Cabrera. Fou descrita de la
pècie, essent un gènere típic del suprabentos litoral.
part més fonda d’una cova submarina de Capdepera
S’han registrat vàries espècies al Mediterrani. Trobat en
(RIERA et al., 1991), si bé a l’actualitat es coneix d’al-
gran part de la cova des Coll, a les cotes de salinitat
tres coves anquihalines de la costa i sembla que té una
superiors al 34 ‰ (Fig. 40).
distribució molt més àmplia, si bé circumscrita a les
Gimnèsies (obs. pers.). Stephos margalefi ha estat
Exumella mediterranea Jaume & Boxshall, 1995
capturada a sectors molt diversos (a la part més inte-
rior del sector del Poble, a la galeria dels Espectres del
Dels Ridgewayiidae s’ha trobat a la cavitat l’espècie
sector dels Espectres i a la galeria del Flux del sector
troglobia Exumella mediterranea Jaume & Boxshall,
dels Autèntics. Fig. 40). Ha estat capturada a les pes-
1995, coneguda de coves submarines i anquialines de
ques des de -2 m fins a -11 m, a salinitats superiors
Mallorca, Menorca i Cabrera (cova de na Barxa -Capde-
sempre al 30‰.
pera-, cova del Dimoni -Manacor- i la cova de sa Llumeta
-illa de sa Conillera a Cabrera-), a la vegada que també
Stephos sp. nov.
de Sardenya (JAUME i BOXSHALL, 1995a) i coves sub-
marines de l’entorn de Marsella, en el sud de França. Es
Nova espècie del mateix gènere que apareix sim-
coneixen espècies vicariants a coves de Canàries, Ber-
pàtrica amb l’anterior a les sales més properes a la mar,
muda, Bahamas, Jamaica, Yucatán i Filipines. A la cova
però que s’endinsa en solitud fins als trams més allun-
des Coll només s’ha capturat a la galeria de les Espon-
yats d’aquesta. Es caracteritza per llur mida diminuta
ges, amb salinitats superiors al 34 ‰ (Fig. 40).
(devers 0.5 mm), així com per la peculiar morfologia del
181

Cova des Coll
Pa
(Portocolom)
S
Pa
S
Galeria del Flux
S
Sm
Sector Final
S
Nm
Segon Pou
EP
Sm
Pa
S
Sg
Sector dels Autèntics
Sector dels
Espectres
P
Primer Pou
S
Pa
Sector del Descobriment
S
S
Pa
S
S
Pa
Sb
Sector del
Patatús
P
Sector de
l'Esfondrament
S
Zona negada amb cambra d'aire
Zona negada
Zona terrestre
Basament (Miocè superior)
P
Sm
Entrada submarina
S
Entrada per esfondrament
A
Pou Negre
P
Pseudocyclops sp.
E
Exumella mediterranea
Pa
Paramisophria sp. nov.
Sm Stephos margalefi
Cova des Carrer
S
Stephos sp. nov.
de sa Punta
A
A
Acartia sp.
Sb
Speleophriopsis balearicus
Sg
Speleophria gymnesica
P
Sector
A
del Poble
0
100 m
Figura 40: Distribució dels crustacis copèpodes Calanoida i Misophrioida.
Figure 40: Distribution of calanoid and misophrioid copepods.
182

cinquè parell de potes masculines, coneguda fins ara
Halicyclops troglodytes Kiefer, 1935
sols a un grup de 5 espècies del gènere acantonades a
l’oceà Pacífic. Es troba en fase de descripció formal.
Espècie d’aigües subterrànies salabroses. És un
Stephos sp. nov. presenta a la cavitat un ventall de dis-
dels copèpodes més freqüents a les coves anquialines
tribució molt més ampli que l’espècie anterior del mateix
mallorquines. S’ha citat del sud de França, Sardenya,
gènere. S’ha pescat en moltes galeries del sector del
Grècia i costes del Sàhara, a banda de les Balears. A la
Poble, sector de s’Esfondrament, sector del Descobri-
cova des Coll ha estat capturada només a la sala Tan-
ment, sector dels Autèntics, sector dels Espectres i sec-
cada (sector del Patatús, Fig. 41), en salinitats de l’or-
tor Final (Fig. 40). A fondàries de 0 a 11 m que corres-
dre d’entre 8 i 23 ‰.
ponen a salinitats que van dels 8 a 37 ‰.
Protoneocyclops mediterraneus (Kiefer, 1960)
Acartia sp.
Halicyclopinae. Rara espècie descrita originalment
Acartiidae. No s’ha classificat a nivell d’espècie,
d’una cavitat menorquina i trobada ulteriorment a una
essent un gènere típic del plàncton nerític, s’han regis-
cova del sud d’Itàlia i a la cova “C” de Cala Varques, a
trat vàries espècies al Mediterrani. Capturat únicament
Manacor. A la cova des Coll ha estat capturada només
al sector del Poble (Fig. 40), dins salinitats similars a la
al sector del Poble (Fig. 41), a una salinitat similar a la
marina.
marina.
Ordre Misophrioida
Cyclopina esilis Brian (Jaume i Boxshall, 1996b)
S’han trobat 2 espècies d’aquest ordre a la cavitat,
Cyclopinidae. La primera coneguda de varies loca-
totes dues pertanyents a la família Speleophriidae.
litats de la Mediterrània, mar Negra i costes atlàntiques
Aquesta és raríssima i pràcticament restringida al medi
europees fins al Canal de la Mànega, i comuna a coves
anquialí, havent-se citat en el Mediterrani únicament a
submarines mallorquines. A la cova des Coll ha estat
una cova sarda, i recentment a un altre de Gibraltar, a
capturada només al sector del Poble (Fig. 41) dins sali-
part de a les Balears.
nitat similar a la mar.
Speleophriopsis balearicus Jaume & Boxshall, 1996
Protoneocyclops mediterraneus (Kiefer, 1960)
S’ha citat a Mallorca, Menorca i Cabrera, a vegades
Halicyclopinae. Rara espècie descrita originalment
en simpatria amb l’espècie Speleophria gymnesica.
d’una cavitat menorquina i trobada ulteriorment a una
Compta amb congèneres a coves de Bermuda, Lanza-
cova del sud d’Itàlia i a la cova “C” de Cala Varques, a
rote i les illes Palau (Pacífic NW), així com amb una
Manacor. A la cova des Coll ha estat capturada només
població innominada a Gibraltar. Tant Speleophria com
al sector del Poble (Fig. 41), a una salinitat similar a la
Speleophriopsis es capturen rarament en tot el seu
marina.
àmbit de distribució. A la cova des Coll ha estat captu-
rada a la sala Tancada (sector del Patatús) en aigües
Cyclopina esilis Brian (Jaume i Boxshall, 1996b)
superficials i entre 8 i 23 ‰ de salinitat (Fig. 40).
Cyclopinidae. Espècie coneguda de varies locali-
Speleophria gymnesica Jaume & Boxshall, 1996
tats de la Mediterrània, mar Negra i costes atlàntiques
europees fins al Canal de la Mànega, i comuna a coves
Era coneguda a un parell de coves de Mallorca i un
submarines mallorquines. A la cova des Coll ha estat
altre de Menorca; compta amb altres dos congèneres,
capturada només al sector del Poble (Fig. 41) dins sali-
un a Bermuda i l’altre a Austràlia nordoccidental, així
nitat similar a la mar.
com poblacions innominades a coves de Gibraltar,
República Dominicana i el Yucatán (Mèxic). Ocupa les
Muceddina multispinosa Jaume & Boxshall, 1996
parts més profundes de salinitat marina de les cavitats.
A la cova des Coll ha estat capturada únicament a la
Gènere monotípic de distribució restringida a
galeria de les Esponges a salinitat superior al 34 ‰
coves de Mallorca i Cabrera, Cappo Caccia a la costa
(sector dels Autèntics, Fig. 40).
NW de Sardenya, i el tub volcànic dels Jameos del
Agua, a Lanzarote. A la cova des Coll ha estat captu-
rada als sectors interiors (Fig. 41), a salinitats superiors
Ordre Cyclopoida
al 34‰.
Euryte longicauda Philippi, 1843
Pterynopsyllus sp.
Cyclopidae. (Euryteinae), espècie típicament supra-
No s’ha determinat a nivell específic, però hi ha al
bèntica d’àmplia distribució (tots els mars europeus
menys un congènere descrit al golf de Nàpols; es troba
incloent-hi l’Artic i la costa oriental de Groenlàndia), fre-
en estudi. A la cova des Coll s’ha localitzat a la galeria
qüent també a coves submarines mallorquines. A la
dels Encomanats a Déu (sector del Patatús, Fig. 41) a
cova des Coll ha estat capturada només al sector del
salinitats superiors al 34‰.
Poble en salinitat similar a la marina (Fig. 41).
183

Cova des Coll
(Portocolom)
Galeria del Flux
Sector Final
Nm
Segon Pou
M
O
Sector dels Autèntics
Sector dels
Espectres
Primer Pou
M
Sector del Descobriment
M
Pt
H
M
Sector del
Patatús
Sector de
l'Esfondrament
Zona negada amb cambra d'aire
Zona negada
Zona terrestre
Basament (Miocè superior)
E
Entrada submarina
Entrada per esfondrament
C
Pou Negre
E
Euryte longicauda
H
Halicyclops troglodytes
E
P
Protoneocyclops mediterraneus
Cova des Carrer
C
Cyclopina esilis
de sa Punta
M
Muceddina multispinosa
P
C
Pt
Pterynopsyllus sp.
O
Oithona
E
Sector
del Poble
C
0
100 m
Figura 41: Distribució dels crustacis copèpodes Cyclopoida.
Figure 41: Distribution of cyclopoid copepods.
184

Oithona sp.
tiu era enderrocar-la i poder-hi fer els fonaments d’una
casa de tres altures que afectarien a les galeries, amb
Oithonidae. La cavitat estotja una població d’Oitho-
només 2 m de potència de roca. L’Ajuntament, una
na sp., gènere típic del plàncton nerític i extremadament
vegada assabentat de la problemàtica i la necessitat de
diversificat. Es troba especialment a badies i ports. Hi
protegir la cavitat (figura al llistat de llocs d’interès
ha nombroses espècies citades al Mediterrani. Ha estat
comunitari de la Comunitat Europea) ha tingut una res-
pescada a la cova des Coll a la galeria de les Esponges
posta satisfactòria. També es va sol·licitar que es clau-
(sector dels Autèntics, Fig. 41) a salinitats superiors al
surés el pou negre que afecta a la cova (sala del Pou
34‰.
Negre).
PRESÈNCIA D’ANGUILES (Anguilla anguilla)
Agraïments
Han estat observades al llarg de tot l’any, de mides
compreses entre els 10 cm fins als 100 cm. Des de la
mar fins al segon Pou (sector dels Autèntics), a uns 900
Aquest treball s’ha pogut dur a terme per estar
m a l’interior de la cavitat; també fins a la galeria de les
finançat majoritàriament gràcies al projecte de l’Obra
Esponges i la sala Tancada. La major part de les vega-
Social i Cultural Caixa d’Estalvis de les Balears “Sa
des s’han localitzat a les cambres d’aire, als pous o a
Nostra”, dins la convocatòria d’ajuts per a projectes de
les proximitats.
Conservació de la Biodiversitat 2003. Volem agrair al
Sr. Miquel Alemany, al Sr.Tomeu Tomàs i a la Sra. Eva
Villalonga de la Fundació Obra Social i Cultural de Sa
Nostra per les seves atencions i bones disposicions.
Impactes que afecten a la cavitat:
Part de les prospeccions faunístiques realitzades
s’inclouen dins el projecte REN2001-0580/GLO del
pressió urbanística i abocaments
Ministeri de Ciència i Tecnologia.
d’aigües residuals
Aquest treball s’integra al projecte de la Dirección
General de Investigación del Ministerio de Ciencia y
Tecnología, BTE 2002-04552-C03, “El modelat càrstic i
La localització de l’entrada terrestre de la cova, just
l’evolució morfològica i sedimentària del litoral a les
al límit del nucli urbà, fa perillar la seva conservació,
Balears, València i Sardenya”.
assimilada pels processos urbanístics que segueixen
A Xavier Turón del Departament de Biologia Animal
construint al damunt de la cavitat (Fig. 3). La propietat
(Universitat de Barcelona) per la determinació de Pha-
d’un solar ens va demanar la col·laboració per evitar
llusia ingeria.
que la galeria de les Gambes es ves afectada per les
A Ferran Hierro i Joan Cifre dels Serveis Científico-
obres d’un bloc de pisos. També la cova, molt a prop de
tècnics de la UIB l’ajuda en la preparació de les mostres
l’entrada submarina (inici del sector del Poble), ha
de sediment.
sofert amenaces urbanístiques per la venda d’un habi-
Estam especialment agraïts a Pedro Gracia del
tatge de planta baixa situada damunt la cavitat. L’objec-
Grup Nord de Mallorca i Oscar Espinasa del club C.A.S.
Figura 42: La sala del Pou Negre
es troba a la part final
del sector del Poble.
Les aigües fecals i
residuals aboquen
directament dins la
sala (Foto P. Gracia).
Figura 42: The Sala del Pou
Negre is located in the
inland area of the villa-
ge section. Faecal and
residual waters empty
directly into this cham-
ber. (Photo P. Gracia).

185

Tritón per documentar fotogràficament les galeries sub-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; AGUILÓ, C. i WATKINSON, P. (1998b): La
cova des Drac de cala Santanyí (Santanyí, Mallorca). Endins, 22:
mergides. A Gabriel Santandreu del grup GEM per foto-
55-66.
grafiar les tasques de preparació del material.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. i LAVERGNE, J.J. (2000): Les coves de cala
Fem extensiu el nostre agraïment a Joaquim Ginés
Varques (Manacor, Mallorca). Endins, 23: 41-57.
i Àngel Ginés pels comentaris i ajuda en la realització
GRÀCIA, F.; JAUME, D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER, P.; CLA-
MOR, B.; GUAL, M.A. & VADELL, M. (2003): Les coves de Cala
del treball.
Anguila (Manacor, Mallorca). II: La Cova Genovesa o Cova d’en
Volem agrair al propietari de l’entrada terrestre de
Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentologia,
la cova des Coll, D. Guillem Muntaner la seva amabili-
fauna, paleontologia, arqueologia i conservació. Endins, 25: 43-86.
GRUBE, A.E. (1863): Beschreibung neuer order wening bekannter
tat i les facilitats per accedir-hi.
Anneliden. Sechter Beitrag. Arch. Naturgesch., 29: 37-69.
HARDY, R. i TUCKER, M. (1988): X-ray powder diffraction of sediments.
In: Tucker, M. ed. Techniques in sedimentology. Blacwel. Pàgs:
191-228.
Bibliografia
JAUME, D. i BOXSHALL, G.A. (1995a): A new species of Exumella
(Copepoda: Calanoida: Ridgewayiidae) from anchialine caves in
AOKI, S.; OINUMA, K. i SUDO, T. (1974): The distribution of clay mine-
he Mediterranean. Sarsia, 80: 93-105.
rals in the recent sediments of the Japan Sea. Deep-Sea Rese-
JENNINGS, J. N. (1985): Karst geomorphology. Basil Blackwell, 1-293.
arch, 21: 299-310.
Oxford.
BACK, W.; HANSHAW, B. B. i VAN DRIEL, J. N. (1984): Role of ground-
KNIGHT-JONES, P.; KNIGHT-JONES, W.W. i ERGEN, Z. (1991): Sabe-
water in shaping the eastern coastine of the Yucatán península,
lliform polychaetes mostly from Turkey’s Aegean coast. J. Nat.
Mexicà. In: Groundwater as a Geomorphic Agent. La Fleur Allen &
Hist., 25: 837-858.
Unwin, 281-293. Boston.
KNIGHT-JONES, P i PERKINS, T. H. (1998): A revision of Sabella, Bis-
BIBILONI, M A. (1990): Fauna de esponjas de las islas Baleares. Varia-
pira and Styloma (Polychaeta: Sabellidae). Zool. J. Linn. Soc. Lon-
ción cualitativa y cuantitativa de la población de esponjas en un
don, 123: 385-467.
gradiente batimétrico. Tesis doctoral. Universidad de Barcelona
MARTÍNEZ INGLÉS, AM (1991): Estudio sistemático y ecológico de los
594 pp.
poríferos del sureste ibérico. Ph.D. Tesis, Universidad de Murcia,
BÖGLI, A. (1980): Karst hydrology and physical speleology. Springer-
Facultad de Biología (Departamento de Biología Animal y Ecolo-
Verlag, 1-284, Berlín.
gía), Murcia. 359 pp.
BRETZ, J. (1942): Vadose and phreatic features of limestone caverns.
MERINO, A. (1993): La Cova des Pas de Vallgornera. Endins, 19: 17-23.
The journal of Geology, vol. L, num. 6.
MERINO, A. (2000): Nuevas extensiones de la Cova des Pas de Vall-
DAVIES, W. E. (1949): Features of cavern breakdown. National Spele-
gornera (Llucmajor, Mallorca). Endins, 23: 7-21.
ological Society Bulletin, 11: 34-35.
MONTORIOL-POUS, J. (1951): Los procesos clásticos hipogeos. Ras-
DAVIES, W. E. (1951): Mechanics of cavern breakdown. National Spe-
segna Speleol. Italiana, 3 (4): 119-129. Como.
leological Society Bulletin, 13: 36-42.
MYLROIE, J. E. i CAREW, J. L. (1988): Solution conduits as indicators
FERRER-HERNÁNDEZ, F (1917): Algunas esponjas interesantes de
of late Quaternary sea level position. Quaternary Science
Málaga. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 17: 228-230.
Reviews, 7: 55-64.
FORD, D. i WILLIAMS, P. (1989): Karst geomorphology and Hidrology.
NÚÑEZ JIMENEZ, A. (1967): Clasificación genética de las cuevas de
U. Hyman, p. 601, London.
Cuba. Academia de las Ciencias de Cuba.
FORNÓS, J. J.; CRESPÍ, D. i FIOL, L. (1997): Aspectes mineralògics i
PRECIADO, I. (2002): Demosponjas litorales del entorno de la ría de
texturals de la pols procedent de les pluges de fang a les Illes
Mouro (Santander, mar Cantábrico): taxonomía y ecología. Tesis
Balears: la seva importància en alguns processos geològics
Doctoral. Universidad Autónoma de Madrid, 316 pp.
recents. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 40: 113-122.
PROCTOR, C. J. (1988): Sea-level related caves on Berry Head, South
FOSSA, S. A. i NILSEN, A. J. (1996): Korallenriff Aquarium, 5. Ed. Bir-
Devon. Cave Science, 15. nº 2: 39-49.
git Schmettkamp Verlag, Bornheim, Germany.
RACOVITZA, E.G. (1905): Typhlocirolana moraguesi n. g. n. sp. isopo-
GIANGRANDE, A. (1990): Censmenti dei polycheti dei mari italiani:
de aquatique cavernicole des grottes du Drach (Baléares). Bull.
Sabellidae Malmgren, 1867. Atti. Soc. Tosc. Sci. Nat. Mem., 96:
Soc. Zool. de France, 30: 72-80.
153-189.
RENAULT, Ph. (1967-68): Contribution à l’étude des actions mécani-
GIBBS, P.E. (1971): The polychaete fauna of the Solomon Islands. Bull.
ques et sedimentologiques dans la spéléogenèse. Annales de
Br. Mus. nat. Hist, 21: 101-211.
Spéléologie, 22: 5-21 and 209-267; 23: 259-307 and 529-596.
GILI, J. M. i MACPHERSON, E. (1987): Crustáceos Decápodos captu-
RIERA, T., VIVES, F. i GILI, J.M. (1991): Stephos margalefi sp. nov.
rados en cuevas submarinas del litoral Balear. Inv. Pesq., 51 (supl.
(Copepoda: Calanoida) from a submarine cave of Majorca Island
1): 285-291.
(Western Mediterranean). Oecol. aquat., 10: 317-324.
GINÉS, A. (1991): El carst del migjorn de Mallorca y su paralelismo con
SLABE, T. (1995): Cave Rocky Relief and its Speleogenetical Signifi-
el carst yucateco. 1er Congreso Nacional de Espeleología. Pro-
cance. Znanstvenoraziskovalni Center SAZU. Ljubljana. Pàgs
gramas y resúmenes. Mérida.
128.
GINÉS, A. (2000a): Patterns of collapse chambers in he endokarst of
TOPSENT,E. (1892): Diagnoses d’Eponges nouvelles de la Mediterra-
Mallorca (Balearic Islands, Spain). Acta carsologica, 29/2. 9: 139-
née et plus particulièrement de Banyuls. Archs. Zool. exp. gén. 2ème
148. Ljubljana.
série, 10: 17-28.
GINÉS, A. i GINÉS, J. (1992): Les coves del Drac (Manacor, Mallorca).
TOPSENT,E (1895): Etude monographique des Spongiaires de France.
Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17-18: 5-20.
II. Carnosa. Archs. Zool. exp. gén. 3ème série, 3: 493-590.
GINÉS, J. (1995): L’endocarst de Mallorca: els mecanismes espeleoge-
TOPSENT,E (1900): Étude monographique des Spongiaires de France.
nètics. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 71-86.
III. Monaxonida. (Hadromerina). Archs. Zool. exp. gén. 3ème série,
GINÉS, J. (2000b): El karst litoral en el levante de Mallorca: una apro-
8: 1-331.
ximación al conocimiento de su morfogénesis y cronología. Tesis
TRIAS, M. (2000): La Cova des Moro (Manacor, Mallorca) i alguns des-
Doctoral. Universitat de les Illes Balears. 595 pp. Palma de Mallor-
tacats aspectes de la seva morfologia. Endins, 23: 73-77.
ca.
WHITE, W. B. (1988): Geomorphology and hydrology of karst terrains.
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. i LAN-
Oxford University Press, 1-464. New York.
DRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions-Porto-
WHITE, E. L., WHITE, W. B. (1969): Processes of cavern breakdown.
colom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
National Speleologycal Society Bulletin, 31: 86-96.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. i WATKINSON, P. (1998a): La cova d’en Pas-
WHITE, E. L., WHITE, W. B. (2000): Breakdown morphology, in Spele-
sol i altres cavitats litorals situades entre cala sa Nau i cala Mitja-
ogenesis, evolution of karst aquifers. National Speleologycal
na (Felanitx, Mallorca). Endins, 22: 5-18.
Society Bulletin, 427-429. Huntsville.
186