Biogeografia, ecologia i taxonomia de les aranyes (Arachnida, Araneae) cavern�coles de les Illes Balears
ENDINS, núm. 26. 2004. Mallorca
BIOGEOGRAFIA, ECOLOGIA I TAXONOMIA DE LES ARANYES
(ARACHNIDA, ARANEAE) CAVERNÍCOLES DE LES ILLES BALEARS
per Guillem X. PONS 1
Resum
Es presenta un resum de la tesi doctoral de PONS (2004) sobre bio-
geografia, ecologia i taxonomia de les aranyes de les Balears de la qual s’han
seleccionat les dades conegudes sobre les aranyes cavernícoles, entrades de
fonts o d’ambients càrstic com puguin esser els torrents de les Illes Balears. Les
dades aportades es corresponen tant a dades bibliogràfiques com a dades fruit
de recol·leccions pròpies. Per a cada taxa s’indiquen: la distribució biogeogràfica
i les referències sobre l’espècie que expliciten la seva presència a les Balears;
dades ecològiques i les localitats bibliogràfiques o pròpies de cada una d’elles.
En conjunt es tracten 47 taxa, recol·lectats de poc més de 100 localitats, dels
quals alguns es discuteix sobre la seva presència a les Balears.
Abstract
This article abstracts the information about spiders found in caves, springs,
gorges and other karstic environments appeared in PONS (2004) Ph.D. thesis on
the biogeography, ecology and taxonomy of the spiders of the Balearic Islands.
Data correspond to either bibliographic records and unpublished personal obser-
vations. For each taxa, the following information is presented: 1) geographic dis-
tribution and previous bibliographic records on the presence of the species in the
Balearics; 2) ecological data; and 3) list of localities where the corresponding
species has been found. Overall, 47 taxa from about 100 localities are considered.
Introducció
Els Arachnida són una Classe zoològica englobada
d’Ordre, únicament cinc grups d’insectes (Coleoptera,
dintre del filum Arthropoda. A aquesta Classe hi pertan-
Lepidoptera, Hymenoptera, Diptera i Heteroptera) i un
yen onze Ordres. A les Illes Balears es troben represen-
altre grup d’Aràcnids, els Àcars, són més nombrosos
tats distints Ordres d’aquesta Classe: Araneae (aranyes),
que les aranyes. Per tant, els Araneae representen el
Scorpiones, Pseudoscorpiones, Opiliones, Palpigradi i
setè grup més divers dins del Regne Animal. Les esti-
Acari. Aquest és un resum d’una tesi d’objectius més
macions del nombre total d’espècies d’aranyes del món
amplis (PONS, 2004) del qual s’ha estriat la informació
oscilen entre les 76.000 (PLATNICK, 1999) i les 170.000
referent als Araneae cavernícoles de les Illes Balears.
(CODDINGTON i LEVI, 1991). Actualment, les estimes
Els Araneae són un grup megadivers, tanmateix no
ens indiquen que es coneixen entre el 20 i el 50% de la
s’els hi ha donat la importància com a d’altres grups zoo-
diversitat específica d’aquest grup.
lògics de la mateixa magnitud en quant al nombre d’es-
Per situar-nos, l’ordre de magnitud de coneixement
pècies que presenten. Les aranyes són també un dels
de les aranyes ibero-balears estarien sobre les 1180
grups més antics dins dels invertebrats. El fòssil més
espècies (MELIC, 2001). Segons la bibliografia consul-
antic que es coneix (380 milions d’anys) correspon als
tada fins a finals dels 80 (data d’inici d’aquesta tesi) a
dipòsits del Devonià de Gilboa, Nueva York. En total es
les Illes Balears havien estat citades 179 espècies d’a-
calcula que han estat descrits uns 3.526 gèneres amb
ranyes. PONS (1991) i PONS i PALMER (1996) discu-
37.972 espècies incloses dins de 109 famílies d’aranyes
teix la validesa sobre l’assignació taxonòmica d’algunes
repartides per tot el món (PLATNICK, 2003). Si les com-
d’aquestes espècies, d’altres no han estat retrobades
param amb d’altres grups zoològics, al mateix nivell
després de la seva descripció, altres determinades
erròniament o no procedents de les Balears. S’ha com-
pletat aquest llistat bibliogràfic amb les dades, recents,
1
Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Balears
procedents de la recol·lecció de nou material, augmen-
Carretera de Valldemossa km 7,5 - 07122 Palma de Mallorca
tant de 179 fins a 277 tàxons d’aranyes reconegudes a
83

les Illes Balears, amb 52 noves citacions inèdites prò-
material. Part d’aquest material resta encara sense
pies, amb la descripció d’una nova espècie (Tegenaria
estudiar i l’estudiat necessita d’una acurada i urgent
scopifera Barrientos, Ribera i Pons, 2002). No obstant,
revisió (BRIGNOLI, 1975). COMPTE (1968) analitza l’o-
en aquest resum just s’han seleccionat les espècies
rigen de la fauna de Menorca, incloent algunes espè-
relacionades amb ambients cavernícoles.
cies d’aranyes. Els darrers estudis realitzats en les
Balears corresponen a BRIGNOLI (1978a, 1978b,
1982), RAMBLA (1977), FEBRER (1979), RIBERA
(1977; 1981; 1989), BARRIENTOS i FEBRER (1986),
Les aranyes de les Illes Balears:
PONS i PALMER (1990; 1992; 1999), PONS (1991;
1992; 1993a; 1993b) i PONS i DAMIANS (1992). LLO-
una introducció històrica
BERA i LLOBERA (1974) realitzen un catàleg biospe-
leològic de la zona de Pollença assenyalant cavitats on
Els treballs que fan referència a la fauna d’aranyes
han estat recol·lectades aranyes. Altres treballs de com-
de les Balears és més bé escassa. La majoria de les
pilació biospeleològica inclouen citacions araneològi-
vegades els treballs publicats són simples llistats de
ques d’altres autors (GINÉS, 1982; TRIAS, 1983).
captures o en el millor dels casos descripcions d’alguns
Per a la realització d’aquest treball s’ha seguit els
tàxons, mancant estudis de conjunt.
llistat i propostes taxonòmiques de PLATNICK (2003),
En el nostre país no ha existit una tradició araneo-
el catàleg mundial més complet i actualitzat.
lògica constant. La primera referència d’aranyes de les
Illes Balears la trobam a RAMIS (1814), on ens dóna les
primeres dades sobre tota la fauna de Menorca.
Aquesta memòria té, a més a més d’esser la primera
Material i mètodes
fita araneològica, un valor addicional en donar-nos els
noms populars de diferents aranyes, molts d’ells avui ja
perduts. Després de 1814 els següents treballs es
L’estudi sistemàtic dels Araneae pot resultar com-
remonten a finals del segle XIX (THORELL, 1873; 1875;
plex ja que és un Ordre en el que contínuament es des-
KOCH 1882) i a principis del segle XX (SIMON, 1914;
criuen tàxons nous per a la ciència. L’ordenació siste-
1929). Treballs posteriors són els de FAGE (1931),
màtica de les espècies d’aranyes resulta difícil, doncs
FRADE i BACELAR (1931), BRISTOWE (1934; 1939),
entre els distints grups hi ha llacunes importants que
BONNET (1945-1961) i DENIS (1952a; 1952b). Aquest
dificulten l’establiment de les seves relacions filogenèti-
darrer autor recull informació, afegeix i corregeix cites
ques. D’altra banda, la dificultat existent per triar criteris
dubtoses dels autors que ja havien treballat en el camp
útils per a crear un model filogenètic real es complica
de l’araneologia de les Balears.
amb el gran nombre de gèneres i espècies descrites
Més recentment, s’han publicat treballs i notes
any rera any. Dintre d’aquest caos, l’ambigua definició
sobre les aranyes de les Illes Balears. Un dels més
de molts tàxons fa que molts de gèneres i espècies
extensos correspon als romanesos ORGHIDAN et al.
siguin contínuament transferits d’una família a una altra.
(1975), els quals, amb motiu d’una expedició bioespele-
La clau de determinació més utilitzada pels dife-
ològica en les Illes Balears, recol·lectaren abundant
rents autors europeus és el tradicional esquema esta-
Figura. 1. Fitxa per a la catalo-
gació utilitzada en
aquesta treball.
Figure. 1. Data-base card used
in this work.
84

blert per SIMON (1892) en Histoire Naturelle des
dades tant morfològiques com moleculars. Un d’a-
Araignées i en Les Arachnides de France (SIMON,
quests projectes està enfocat a l’estudi filogenètic de
1914; 1926; 1929; 1932; 1937). Aquest darrer ha estat
les aranyes. La proposta inicial és seqüenciar repre-
la clau dicotòmica més usada per a determinar les dis-
sentants d’un total de 500 gèneres pertanyents a totes
tintes espècies. Aquestes obres són taxonòmicament
les famílies d’aranyes existents. És d’esperar que d’a-
coherents, però estan bastant criticades des del punt de
quí uns anys ja es pugui disposar de la informació rela-
vista filogenètic. Manca encara un esquema filogenètic
tiva a la filogènia d’un dels grups més importants d’in-
elaborat i complet. Alguns autors han refet la classifica-
vertebrats, tant per el seu nombre d’espècies com per
ció donada per SIMON (op. cit.) i BONNET (1945-61).
la seva importància en la regulació dels ecosistemes
CODDINGTON (1986) parla sobre l’origen monofilètic
naturals.
de les aranyes constructores de teranyines. Entre
S’han seleccionat totes les cites bibliogràfiques o
aquestes se troben espècies pertanyents a famílies cri-
pròpies dels Araneae presents a les cavitats o d’am-
bel·lades (Uloboridae) i a famílies no cribel·lades
bients càrstics ombrívols (torrents, entrades de fonts
(Araneidae i d’altres). Per a tal d’establir l’arbre filoge-
–mines-) de les Balears recollides a PONS (2004).
nètic d’aquest grup, examina en detall les semblances i
El disseny de la fitxa seguida per a l’ordenació del
diferències entre la seda produïda i les glàndules serí-
material estudiat es veu a la Fig. 1. Primer de tot s’in-
geres (i altres característiques morfològiques), el seu
dica el número de referència amb el que s’ha registrat a
comportament a l’hora de la construcció de la teranyina
la col·lecció. Després de la determinació de l’espècie i
i la forma final d’aquesta (CODDINGTON, 1986).
per a cada sèrie d’una mateixa localitat es presenta una
Durant els darrers anys, i com a conseqüència de
breu descripció física i estat del material en col·lecció:
tractar d’establir una jerarquia filogenètica a aquestes
número d’individus, estat reproductor, activitat en que
classificacions, LEHTINEN (1967) reestructura el subor-
han estat capturats, etc. Un altre punt a tenir en comp-
dre Arachnomorpha fonamentat en una anàlisi del grup
te en tota etiquetació és el d’afinar el més possible en
dels cribel·lats. Considera els cribel·lats com a formes
quant a la localitat. S’ha intentat establir una gradació
primitives que se diversifiquen en distintes branques, a
entre el punt més concret i el país on ha estat recol·lec-
cadascuna de les quals és possible trobar formes que
tat l’espècie. La fitxa continua donant informació sobre
conserven el cribel·le i d’altres que l’han perdut. Així,
el mèdote de recol·lecció, conservant i recol·lector.
doncs, el tractament de família donat per SIMON a
Finalment, s’ha obert un apartat sobre factors am-
Oecobiidae (cribel·lada) i Urocteidae (no cribel·lada),
bientals biòtics i abiòtics que envoltaren la captura. D’a-
famílies molt allunyades filogenèticament per a LEHTI-
questa forma es pretèn seguir la tradició dels treballs
NEN (1967), resta unificat en una única família Oecobii-
faunístics que documenten els estudis realitzats amb
dae, amb dues subfamílies (Oecobiinae i Urocteinae).
referències clares i inequívoques als espècimens estu-
D’altra banda, resta importància al caràcter Tryonicha i
diats. Aquesta forma d’introduir els materials permet en
Dyonicha, relatiu a les ungles tarsals de les aranyes.
el futur, si s’escau, de realitzar comprovacions de les
Recentment, tot i seguint amb les teories filogenèti-
diagnosis taxonòmiques.
ques de LEHTINEN (1967), HEIMER i NENTWIG
Els mètodes de recol·lecció utilitzats habitualment
(1982), analitzen el valor taxonòmic dels caràcters utilit-
en les prospeccions araneològiques no difereixen dels
zats per a ordenar les diferents famílies, arribant a la
emprats per als altres grups d’artròpodes. Però per a la
conclusió que els millors caràcters a utilitzar en la sepa-
recol·lecció d’organismes cavernícoles les trampes han
ració de les distintes famílies són:
estat poc utilitzades i bàsicament s’han utilitzat les tèc-
- El mecanisme de fixació interna del bulb copulador for-
niques de recol·lecció directa.
mat pel paracimbi (dorsal o lateral) i de l’apòfisi mitjana,
modificacions que ens duen a una o altra línia evolutiva.
-La forma i funció de la teranyina de l’aranya.
Finalment, CODDINGTON i LEVY (1991) publica-
Conservació dels materials
ren un treball sobre sistemàtia i evolució a on es pre-
senta la filogènia de l’Ordre. Aquest es subdivideix en
dos subordres: S.O Mesothelae, que agrupa els
La conservació del material araneològic segueix las
Lifistiomorfes (unes 30 espècies), i el subordre
mateixes normes de conservació de la resta d’artròpo-
Opistothelae que conté dos infraordres, els
des de cos blan. S’usa com a líquid conservant alcohol
Mygalomorphae (sobre les 2.000 espècies) i els
etílic 70-75° glicerinat, el qual conserva els exemplars
Araneomorphae, que agrupen més de 35.000 espècies
en bones condicions indefinidament. Material conservat
diferents. Les principals línies evolutives dels
en el Museum National d’Histoire Naturelle de Paris
Araneomorphae són: els Haplogynae amb unes 2.500
compta amb més de 100 anys i es pot estudiar sense
espècies conegudes, i els Entelegynae, al qual està
problemes, llevat d’alguns caràcters de coloració.
subdividit amb els Eresoidea, els Palpimanoidea, els
El material provinent de cada mostratge recol·lectat
Orbiculariae i els RTA Clade (Retrolateral Tibial
en el camp es tracta inicialment com a una unitat. Cada
Apophysis),
aquests últims compostos per els
mostra s’etiqueta inicialment amb la localitat, data i
Dionycha, els Lycosoidea i els Dictynoidea.
recol·lector. Una vegada en el laboratori se separa el
Recentment, la NSF (National Science Foundation)
material degudament determinat amb el seu número de
dels EEUU a aprovat una sèrie de projectes anomenats
registre, nombre d’exemplars (especificant el sexe i l’es-
ATOL (Assembling the Tree Of Life) que tenen com a
tat del material), localitat, data de recol·lecció, recol·lec-
finalitat la reconstrucció de l’arbre de la vida a partir de
tor així com altres observacions sobre el seu hàbitat.
85

d’una fauna bastant afí biogeogràficament a la de les
Illes Balears. S’ha fet així mateix un ús continuat de les
obres de LOKET i MILLIDGE (1951; 1953); LOKET et
al.
(1974) i de ROBERTS (1985a; 1985b; 1987).
Aquestes dues obres estan molt ben il·lustrades i són
de gran utilitat per als que s’inicien en el camp de l’ara-
neologia, però tracten d’una fauna molt menys diversa
que la de la Mediterrània occidental.
Per a l’estudi de tot el material recol·lectat per a l’e-
laboració de la fauna araneològica (PONS, 2002) s’ha
creat un important fons de col·lecció i una base de
dades associada amb unes 15000 entrades i uns
50000 espècimens la majoria de les Balears, així com
exemplars procedents d’àrees adjacents a les quals
s’ha desplaçat per fer distintes campanyes de recol·lec-
ció (nord d’Àfrica, llevant Ibèric, Còrsega i Sardenya)
que han servit per comparar els distints espècimens. No
Figura. 2. Entrada a la cova des Burrí davant l’illa de ses Bledes (Cabrera).
obstant, per a cada una de les espècies s’adjunta exclu-
Figure. 2. Entrance of cova des Burrí in front of ses Bledes islet (Cabrera).
sivament el catàleg dels espècimens que han estat
recol·lectats a les Illes Balears ordenats per illes (de
major a menor superfície) i alfabèticament per localitats.
Estudi del material
Al llistat de cada una de les espècies s’indica el núme-
ro de referència de la col·lecció (MNIB), la localitat, el
municipi, la data de recol·lecció, el nombre d’exemplars,
En el laboratori s’estudia cada exemplar recol·lectat
l’estat sexual dels individus i el col·lector. Els exemplars
utilitzant una lupa binocular de 20x a 80x Olympus VMZ.
recol·lectats se troben en depòsit a la col·lecció aracno-
Per fer-ne l’estudi, els exemplars són submergits en
lògica “Museu de la Naturalesa de les Illes Balears”,
alcohol etílic de 70-75° dins d’una placa de Petri i
hostejada a la Societat d’Història Natural de les Balears
manipulats amb pinces fines (entomològiques) i agulles
(SHNB). L’acrònim de la col·lecció és MNIB.
entomològiques. En algunes ocasions cal emprar un
pinzell fi.
Primer de tot s’estudia la morfologia externa: dispo-
sició ocular (curvatura de les línies oculars, talla relativa
Objectius
i presència de tubercles en els ulls), presència de cala-
mistrum i cribel·le, dentició dels quelícers, espinulació
dels apèndix, etc. Totes aquestes particularitats anatò-
Tres han estat els objectius bàsics del treball que
miques contenen informació diagnòstica rellevant.
s’està duent a terme. El primer objectiu és exclusiva-
Després d’una predeterminació a nivell de família s’estu-
ment faunístic, el segon ecològic i tercer biogeogràfic.
dien amb més atenció els òrgans copuladors dels mas-
Els dos darrers són conseqüència directa del primer.
cles i l’epigini i la vulva de les femelles. Per al reconeixe-
OBJECTIU FAUNÍSTIC. Com a primer objectiu s’ha
ment més acurat d’aquest caràcters, de vegades, es fa
tractat de delimitar amb precisió les espècies que es tro-
necessari la separació d’aquestes peces de la resta de
ben a les Balears, estudiant les noves mostres recol·lec-
l’animal. Per a l’ablanació del pedipalp se separa entre
tades, estudiant el material recol·lectat per altres autors
el trocànter i el fémur o entre el fémur i la patel·la; en el
i a lectura crítica de les citacions bibliogràfiques exis-
cas de la femella s’aïlla l’epigini amb l’ajuda d’unes pin-
tents fins a la data. Aquest és, en essència, un objectiu
ces i un microbisturí, se renta el teixit i s’aclareix amb
estrictament faunístic. Tan sols amb un coneixement sis-
àcid làctic durant uns minuts. Després ja es pot estudiar
temàtic precis d’un grup concret es fa possible una
directament l’estructura de la vulva. Les peces estudia-
interpretació inequívoca de les dades de mostratge. És,
des es conserven novament en alcohol dins d’un micro-
doncs, necessària una àmplia tasca de compilació i anà-
vial en el mateix tub de la mostra original.
lisi bibliogràfica, doblement dificultosa per tratar-se d’un
Pel que fa al diagnòstic taxonòmic dels materials
grup oblidat durant molt de temps en el nostre país. Una
obtinguts, cal destacar algunes obres de caràcter gene-
tasca complementària ha estat l’anàlisi i valoració dels
ral que han estat usades regularment per a la identifi-
criteris i caràcters taxonòmics usats actualment, doncs
cació de les distintes espècies. L’absència d’una obra
l’homogeneitat de certs grups d’espècies dificulta la dis-
faunística-sistemàtica sobre les aranyes de la Medi-
tinció entre les discontinuitats interespecífiques i les sim-
terrània occidental (i encara menys sobre les de la
ples variacions poblacionals.
península Ibèrica), ens ha obligat a utilitzar com a clau
El coneixement taxonòmic, el més correcte possi-
bàsica de SIMON (1892; 1914), a més a més dels dis-
ble, de les aranyes, ha estat la condició prèvia, o
tints treballs sobre les espècies endèmiques de les
almenys simultània, i necessària per a poder abordar
Balears, així com altres treballs documentats al llarg
amb garanties d’èxit els altres dos objectius: l’ecològic i
d’aquesta memòria i que apereixen referenciats a l’a-
el biogeogràfic.
partat bibliogràfic. El tractat de SIMON (1892; 1914) és
OBJECTIU ECOLÒGIC. Les dades qualitatives
una obra extremadament útil, doncs, en general, tracta
són indispensables per al coneixement d’una comunitat.
86

Mallorca
Cova des Fum (Sant Llorenç des Cardassar)
Avenc de Son Pou (Santa Maria)
Cova de sa Bassa Blanca (Alcúdia)
Cova de Can Millo (Santa Maria)
Cova de sa Cella / Cova de La Trapa (Andratx)
Cova de Coanegrina (Santa Maria)
Cova de s’Algar (Artà)
Cova de Son Puig (Valldemossa)
Font de Comasema (Bunyola)
Cova de les Meravelles (Bunyola)
Menorca
Avenc des Vent (Calvià)
Avenc de sa Soca (Calvià)
Cova de ses Bruixes (Alaior)
Avenc de n’Andreu (Calvià)
Cova des Caramells, Cala Blanca (Ciutadella)
Avenc Curt (Calvià)
Cova de sa Tauleta (Ciutadella)
Cova d’en Palem (Calvià)
Cova Bassera (Ciutadella)
Avenc des Fangar (Campanet)
Cova Murada, Barranc d’Algendar (Ciutadella)
Cova de na Barxa (Capdepera)
Cova de s’Aigo, Cala Blanca (Ciutadella)
Cova Nova d’Artà (Capdepera)
Cova de na Figuera, (Ciutadella)
Cova de na Mitjana (Capdepera)
Avenc de Torrellafuda (Ciutadella)
Coves d’Artà (Capdepera)
Cova Polida (Es Mercadal)
Ses Coves Petites (Capdepera). Citada com “Cueva
Cova des Coloms, Binigaus (Es Mercadal)
Dragani” per ORGHIDAN et al. (1975).
Cova de s’Engolidor, (Es Mercadal)
Cova de Menut (Escorca)
Avenc 2 de S’Albufereta, Fornells (Es Mercadal)
Sa Calobra-Torrent de Pareis, (Escorca)
Avenc de s’Aglà (Es Mercadal)
Avenc des Burgà, (Escorca)
Cova des Coloms, Sant Agustí, (Es Migjorn Gran)
Cova de sa Cometa des Morts (Escorca)
Cova nord de Sant Agustí, (Es Migjorn Gran)
Engolidor Torrent Pareis (Escorca)
Cova de na Polida, Sant Agustí, (Es Migjorn Gran)
Font Cosconar (Escorca)
Cova den Curt (Ferreries)
Interior de mina Font Cosconar (Escorca)
Cova de ses Figueres, Biniancolla (Sant Lluís)
Avenc de la Font Espinal (Escorca)
Cova dets Ases (Felanitx)
Eivissa
Cova de na Boixa (Felanitx)
Es Secret des Moix (Manacor)
Es Pouàs (Sant Antoni de Portmany)
Cova des Pont (Manacor)
Cova de Santa Agnès, (Sant Antoni de Portmany),
Cova dets Hams (Manacor)
Cova d’en Marsà, Port de Sant Miquel (Sant Joan de
Coves del Drac (Manacor)
Labritja)
Cova del Pirata (Manacor)
Cova de la Pols o d’es Capellà, Sant Miquel (Sant Joan
Cova de Cala Varques (Manacor)
de Labritja)
Cova de Cala Varques “A” (Manacor)
Cova de Cuiram, Eivissa, Port de Sant Miquel (Sant
Cova de Cala Varques “B” (Manacor)
Joan de Labritja)
Cova des Serral (Manacor)
Avenc d’en Cosme, Sant Miquel (Sant Joan de
Cova de Cala Falcó (Manacor)
Labritja)
Avenc des Camp des Pou (Manacor)
Avenc des Cap de sa Serra (Sant Josep de sa Talaia)
Cova des Moro, Cala Falcó (Manacor)
Cova d’Es Vedrà (Sant Josep de sa Talaia)
Font de s’Olla (Sóller)
Cova Santa, (Sant Josep de sa Talaia)
Cova dets Estudiants (Sóller)
Cova de Ca na Reia, (Santa Eulària)
Cova de sa Guitarreta (Llucmajor)
Cova dels Ramells, Eivissa.
Font des Verger (Sóller)
Cova de Bellver, (Palma de Mallorca)
Cabrera
Cova Carolina Facchi, Gènova, (Palma de Mallorca)
Cova Negra (Palma de Mallorca)
Cova des Burrí (Palma de Mallorca)
Cova de Son Maiol (Palma de Mallorca)
Cova des Cap Ventós (Palma de Mallorca)
Pedrera de Génova (Palma de Mallorca)
Cova des Penyal Blanc (Palma de Mallorca)
Cova des Robiols (Puigpunyent)
Cova des Teatre (Palma de Mallorca)
Avenc del Far (Pollença)
Avenc des Frare (Palma de Mallorca)
Cova de Cal Pesso (Pollença)
Cova de sa Llumeta, I. Conills (Palma de Mallorca)
Cova de Can Punxa (Pollença)
Bauma del jaciment de Cas Pagès (Palma de Mallorca)
Cova de les Rodes (Pollença)
Cova de Can Sion (Pollença)
Sa Dragonera
Cova Estreta, exterior (Pollença)
Cova de Llenaire (Pollença)
Cova de sa Font, sa Dragonera, (Andratx)
Font de Míner (Pollença)
Taula 1. Llistat de cavitats sobre les quals se disposa d’informació ara-
Table 1. Check-list of Balearic caves with arachnological data.
neològica.
87

Aquesta memòria té, com ja s’ha indicat, a més a més
FILISTATIDAE
de l’objectiu faunístic, un segon objectiu, de caràcter
Filistata insidiatrix (Forsköl, 1775)
ULOBORIDAE
ecològic. Amb la informació acumulada es pretèn esta-
Uloborus plumipes Lucas, 1846
blir una base d’informació autoecològica, així com la
Mizaga racovitzai (Fage, 1909)
identificació de la fauna araneològica present en els
SCYTODIDAE
diferents biòtops de les Illes Balears. Informació sobre
Scytodes velutina Heineken & Lowe, 1832
aspectes essencials com és la demarcació del nínxol
SICARIIDAE
específic, o aspectes fenològics i corològics han estat
Loxosceles rufescens (Dufour, 1820)
obtenguts gràcies a l’establiment d’uns protocols de
DYSDERIDAE
trampeig estrictes i constants.
Dysdera crocata C. Koch, 1839
OBJECTIU BIOGEOGRÀFIC. Per altra banda, s’ha
Harpactea corticalis (Simon, 1882)
tractat d’abordar un tercer objectiu, aquest de caràcter
SEGESTRIIDAE
biogeogràfic. L’estudi de la biogeografia insular ha fornit
Ariadna insidiatrix Audouin, 1825-27
LEPTONETIDAE
una gran part de la teoria de l’evolució. Una illa és un
Leptoneta infuscata Simon, 1872
objecte d’estudi intrínsecament atraient. Més senzilla
PHOLCIDAE
que un continent o que un oceà, és un objecte visible-
Pholcus phalangioides (Fuesslin, 1775)
ment discret que pot esser etiquetat amb nom, identifi-
Spermophora elevata Simon, 1873
cant així les seves poblacions residents. Dins la ciència
Spermophora senoculata (Dugès, 1836)
de la biogeografia, l’illa és la primera unitat que el
Spermophorides valentiana (Senglet, 1972)
coneixement pot copsar i començar a comprendre.
THERIDIIDAE
Mitjançant l’estudi de grups d’illes, els biogeògrafs veuen
Coscinida tibialis Simon, 1895
un microcosmos “senzillíssim” entre l’aparent infinita
Crustulina sticta (Cambridge, 1861)
complexitat de la biogeografia continental i oceànica. Les
Pholcomma gibbum (Westring, 1851)
illes ofereixen l’avantatge d’esser més nombroses que
Steatoda grossa (C. Koch, 1838)
Steatoda paykulliana (Walckenaer, 1806)
els continents i oceans. Per la seva mateixa multiplicitat
Steatoda triangulosa (Walckenaer, 1802)
i la seva variació de forma, mida, grau d’aïllament i eco-
Theonoe major Denis, 1961
logia, les illes proporcionen les rèpliques necessàries en
Theridion pallens Blackwall, 1834
“experiments” naturals per a poder posar a prova hipòte-
LINYPHIIDAE
sis evolutives (MACARTHUR i WILSON, 1983).
Centromerus sylvaticus (Blackwall, 1841)
La biogeografia és una matèria que fins ara s’ha
Lepthyphantes balearicus (Denis, 1961)
vist poc afectada per la teoria quantitativa. La raó prin-
Lepthyphantes stygius Simon, 1884
cipal és que els processos fonamentals, com són dis-
Lepthyphantes tenuis (Blackwall, 1852)
persió, invasió, competició, adaptació i extinció, estan
Lepthyphantes sp.
entre els problemes més difícils d’estudiar i d’entendre
Lessertia dentichelis (Simon, 1884)
de la biologia (MACARTHUR i WILSON, 1983). Aquesta
Microneta viaria (Blackwall, 1841)
NESTICIDAE
dificultat es veu augmentada en el cas dels invertebrats
Eidmannella pallida (Emerton, 1875)
doncs, quasi sempre, fenòmens d’extinció no queden
METIDAE
reflexats en el registre fòssil. Qualsevol correlació que
Meta bourneti (Simon, 1922)
es faci té que venir donada per la relació entre els
Metellina merianae (Scopoli, 1763)
parents vius més propers geogràfica i cronològicament
Metellina segmentata (Clerck, 1957)
parlant. També hi ha una gradació, una distinta impor-
ARANEIDAE
tància, com a indicadors biogeogràfics entre distints
Araneus angulatus Clerck, 1757
grups faunístics i àdhuc dintre d’un mateix grup faunís-
Mangora acalypha (Walckenaer, 1802)
tic hi haurà famílies amb una menor dispersió (vgr.
Neoscona dalmatica (Doleschal, 1852)
espècies endogees i cavernícoles). Aquesta gradació
Zilla diodia (Walckenaer, 1802)
s’ha vist afavorida al llarg del temps amb l’aparició de
Zygiella xnotata (Clerck, 1757)
AGELENIDAE
les espècies estonòcores, espècies endèmiques.
Lycosoides coarctata (Dufour, 1831)
Malthonica balearica Brignoli, 1978
Tegenaria domestica (Clerck, 1757)
Tegenaria herculea Fage, 1931
Espècies recol·lectades a cavitats
Tegenaria pagana C. Koch, 1841
Tegenaria scopifera Barrientos, Ribera i Pons, 2002
GNAPHOSIDAE
ARANEOMORPHA
Micaria formicaria (Sundewall, 1832)
LIOCRANIDAE
FILISTATIDAE
Liocranum majus Simon, 1878
Filistata insidiatrix (Forsköl, 1775) (Fig. 3)
ANYPHAENIDAE
Anyphaena alboirrorata Simon, 1878
SALTICIDAE
BIOGEOGRAFIA
Heliophanus cupreus (Walckenaer, 1802)
Distribuïda per la zona circummediterrània, conegu-
Taula 2. Llista de les famílies i espècies d’aranyes citades al text.
da d’illes atlàntiques com Açores, Madeira i Canàries.
Table 2. Check-list of spiders families and species cited in this work.
Citada de Mallorca per BRISTOWE (1952) sense indicar
88

localitat precisa i per ORGHIDAN et al. (1975) i BRIG-
ses (trottoir), visseres que sobresurten de la línia de
NOLI (1982) i de Menorca per FEBRER (1979) sense
costa formades per la bioconstrucció d’algues calcàries,
indicar localitat precisa. PONS i PALMER (1990) la recu-
completament submergides durant els períodes de tem-
llen de distintes localitats de la Serra de Tramuntana.
pesta i banyades només per les onades en períodes de
calma. A les Balears ha estat localitzada en les zones
DADES ECOLÒGIQUES
de cocons litorals, molt propers a la línia de costa, situa-
des a la zona de contacte amb aigua. També dins de la
Espècie de costums antropòfiles, sedentàries, fre-
pròpia tenassa a la zona de Pollença (E. Ballesteros
qüent a parets i runes. Realitza una teranyina d’una
com. pers.).
seda molt irregular i aferradissa en forma de tub mal
definit acabat en embut, i l’aranya es disposa a cobert,
DADES PRÒPIES
al fons del cau a l’espera de la seva víctima. La posta,
enganxada sobre la tela, és plana sobre una de les
Mallorca
cares, convexa, quasi hemisfèrica, a l’altra, de teixit
MNIB 13832, Cova de na Mitjana (Capdepera), 16/07/1994, 1
exemplar (1 femella), Col.: G.X. Pons.
blanc molt lleuger, sobre tot per la cara plana a on es
poden veure els ous per transparència. Són aranyes de
llarga longevitat, poden arribar fins als deu anys de vida.
SCYTODIDAE
Scytodes velutina
Heineken & Lowe, 1832 (Fig. 5)
DADES PRÒPIES
BIOGEOGRAFIA
Mallorca
MNIB 7221, Cova des Moro, Cala Falcó (Manacor), 04/08/1993, 4
Distribuïda per la zona mediterrània i africana fins a
exemplars (4 femelles), Col.: G.X. Pons.
MNIB 13818, Es Secret des Moix (Manacor), 21/05/1994, 5 exem-
les illes del Cap Verd. Citada de Mallorca per BRISTO-
plars (juvenils), Col.: G.X. Pons.
WE (1934; 1952) sense indicar localitat precisa,
MNIB 10999, Font des Verger (Sóller), 07/01/1991, 1 exemplar
d’Eivissa per GROPPALI et al. (1998) i de Cabrera per
(juvenil), Col.: G.X. Pons.
DENIS (1952a). Scytodes velutina delicatula Simon,
Menorca
1873. BRIGNOLI (1976) i altres autors posteriors la
MNIB 10998, Cova Murada (Ciutadella), 08/06/1990, 2 exemplars
consideren sinònima de S. velutina.
(juvenils), Col.: G.X. Pons.
DADES ECOLÒGIQUES
ULOBORIDAE
Uloborus plumipes
Lucas, 1846 (Fig. 4)
Espècie lapidícola, bastant comuna sota pedres i
entre el detritus sec.
BIOGEOGRAFIA
DADES PRÒPIES
Present a tota la regió mediterrània i gran part
d’Àfrica.
Eivissa
MNIB 2462, Es Pouàs (Sant Antoni de Portmany), 19/10/1990, 1
exemplar (juvenil), Col.: G.X. Pons.
DADES ECOLÒGIQUES
Cabrera
Espècie present a mitja altura entre els arbusts. Ha
MNIB 630, Cova des Burrí (Palma de Mallorca), 01/04/1991, 1
exemplar (1 femella), Col.: G.X. Pons.
estat localitzada a entrades de coves i a ambients
antròpics.
SICARIIDAE
DADES PRÒPIES
Loxosceles rufescens (Dufour, 1820)
Mallorca
BIOGEOGRAFIA
MNIB 13823, Cova dets Ases (Felanitx), 21/05/1994, 2 exemplars
(2 juvenils), Col.: G.X. Pons.
Espècie molt comuna, distribuïda per la conca
MNIB 2005, Cova dets Estudiants (Sóller), 15/07/1992, 1 exem-
mediterrània, illes atlàntiques, Mèxic i Puerto Rico.
plar (1 femella), Col.: G.X. Pons.
Citada de Mallorca per BRISTOWE (1934; 1952) sense
indicar localitat precisa i per ORGHIDAN et al. (1975),
Mizaga racovitzai (Fage, 1909)
RIBERA (1977; 1981), de Menorca per FEBRER (1979)
i RIBERA (1989) i d’Eivissa per FAGE (1931), MACHA-
BIOGEOGRAFIA
DO (1942), RIBERA (1977) i GROPPALI et al. (1998).
PÉREZ DE SAN ROMÁN (1947) recull la citació de
Espècie coneguda de molt poques localitats de la
FAGE (1931). GINÉS (1982) i TRIAS (1983) recullen les
Mediterrània.
citacions d’altres autors corresponents a recol·leccions
cavernícoles.
DADES ECOLÒGIQUES
Loxosceles distincta (Lucas, 1846) fou citada per
BRISTOWE (1952) sense indicar localitat precisa.
Aranya marina que normalment habita en unes for-
Considerada per BRIGNOLI (1976) i altres autors pos-
macions característiques de la mediterrània, les tenas-
teriors com a sinònima de L. rufescens.
89

DADES ECOLÒGIQUES
DYSDERIDAE
Dysdera crocata
C. Koch, 1839 (Fig. 6)
Espècie lapidícola, lucífuga termòfila i higròfila.
Comuna a les cases i les cavitats. També se la pot tro-
BIOGEOGRAFIA
bar entre l’escorça dels vells arbres, en les fissures de
les roques, sota pedres. Filen una tela gran i irregular
Espècie de distribució cosmopolita. Citada de
que té l’aparença de teranyina de cribel·lades. La seva
Mallorca per FAGE (1931), PÉREZ DE SAN ROMÁN
capacitat de colonitzar el medi antròpic l’ha feta des-
(1947), BRISTOWE (1934; 1952), ORGHIDAN et al.
agradablement coneguda a les Balears per la picada
(1975), RIBERA (1981), de Menorca per DENIS
accidental als humans, amb necrosi parcial, essent
(1961a), FEBRER (1979) i RIBERA (1989) d’Eivissa per
necessari tractament i fins i tot hospitalització (tres
DENIS (1952a) i de distints punts de la Serra de
casos, en 9 anys).
Tramuntana (PONS i PALMER, 1990). COMPTE (1968)
recull la citació de Menorca de DENIS (1961a). GINÉS
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
(1982) recull les citacions d’altres autors corresponents
a recol·leccions cavernícoles. FERRANDEZ (1987)
Mallorca
recull les citacions de tots aquests autors. BRISTOWE
Cova de sa Guitarreta, Son Frare, Inca (Llucmajor ?), 7.4.1974, 2
femelles, J.A. Alcover leg.
(1952) indica la sinonímia d’aquesta espècie amb D.
Avenc des vent (Calvià), esmentat a CRESPÍ et al. (2001), G.X.
balearica Thorell. Així mateix indica la presència d’a-
Pons det.
quest gènere a Mallorca d’una espècie encara no des-
Menorca
crita que no es correspon a D. mordax L. Koch. De la
Cova Murada (Ciutadella), 1.1.988, 1 femella i 2 juvenils.
cova de les Meravelles (Bunyola) s’ha recol·lectat una
Cova des Caramells, Cala Blanca (Ciutadella), 10.12.1981, 1
espècie del gènere Dysdera de característiques anof-
femella.
talmes (C. Ribera com. pers.), encara no descrita.
Eivissa
Cova d’en Marsà, Port de Sant Miquel (Sant Joan), 23.3.1964,
DADES ECOLÒGIQUES
1mascle i 7 femelles, O. Escolà leg.
Cova de la Pols o d’es Capellà (Sant Miquel), 26.3.1974, 1 feme-
lla, F. Español leg.
Espècie lapidícola, viu sota pedres i escorça, de
Cova des Cuiram, Port de Sant Miquel (Sant Joan) ?.8.1969, 1
vegades lleugerament enterrada i àdhuc associada
femella subadulta, Viñas-Canals, leg.
amb formigues. Els isòpodes terrestres són preses molt
Cova de Santa Agnès (Sant Antoni), 1 femella, 12.3.1917, Fage,
1931.
importants en la seva dieta. Espècie de zones tempera-
des. Contrueixen una envoltura habitació oval deprimi-
da, de teixit blanc molt fort i resistent. La femella depo-
DADES PRÒPIES
sita els seus ous i els envolta d’un teixit molt lleuger i
transparent. Cohabita amb les seves cries. Moltes de
Mallorca
les dades bibliogràfiques corresponen a recol·leccions a
MNIB 7222, Cova des Moro, Cala Falcó (Manacor), 04/08/1993, 9
les entrades de coves.
exemplars (4 femelles 5 juvenils), Col.: G.X. Pons.
MNIB 56, Cova Nova d’Artà (Capdepera), 16/01/1992, 2 exem-
plars (1 femella), Col.: G.X. Pons.
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
MNIB 11164, Cova Nova d’Artà (Capdepera), 06/08/1993, 2 exem-
plars (2 juvenils), Col.: G.X. Pons.
Mallorca
Menorca
Cova Negra (Palma) 7.4.1913 núm. 662 (Col. Fage).
MNIB 15, Cova Murada (Ciutadella), 08/06/1990, 1 exemplar (1
Cova de Bellver (Palma). 7.4.1913, núm. 663 (Col. Fage).
femella), Col.: G.X. Pons.
Avenc de Son Pou (Santa Maria).
Cova dets Estudiants (Sóller).
Eivissa
Cova des Pont (Manacor), 10.5.1971, 1 jove.
MNIB 19, Avenc des Cap de sa Serra (Sant Josep de sa Talaia),
Menorca
23/10/1990, 2 exemplars (1 femella 1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
Cova nord de Sant Agustí, 7.9.1958, 1 jove.
MNIB 17, Es Pouàs (Sant Antoni de Portmany), 29/10/1990, 1
Cova des Coloms de Sant Agustí, 29.12.1958, 1 femella.
exemplar (1 juvenil), .
Cova Polida (Es Mercadal), 29.12.1958, 3 juvenils; 30.12.1987, 1
MNIB 31, Es Pouàs (Sant Antoni de Portmany), 10/10/1990, 3
femella i 1 jove; 7.11.1981, 5 juvenils.
exemplars (1 femella 2 juvenils), Col.: G.X. Pons.
Cova de na Polida (Sant Agustí), 6.9.1958, 6 juvenils.
MNIB 18, Es Vedrà (Sant Josep de sa Talaia), 05/10/1990, 2
Cova des Coloms, Binigaus (Es Mercadal), 7.12.1981, 1 mascle i
exemplars (2 juvenils), Col.: G.X. Pons.
1 jove.
MNIB 28, Es Vedrà (Sant Josep de sa Talaia), 20/10/1990, 2
Cova Murada, Barranc d’Algendar (Ciutadella), 8.11.1981, 2 feme-
exemplars (1 femella 1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
lles i 2 juvenils; 1.1.1988, 2 juvenils.
Cova de ses Figueres, Biniancolla (Sant Lluís), 10.12.1981, 5 juvenils.
Cabrera
MNIB 982, Cova des Burrí (Palma de Mallorca), 28/03/1991, 1
DADES PRÒPIES
exemplar (1 juvenil), Col.: Ll. Garcia.
MNIB 5951, Cova des Burrrí (Palma de Mallorca), 28/01/1993, 1
Mallorca
exemplar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
MNIB 1264, Avenc del Far (Pollença), 20/01/1989, 2 exemplars (2
MNIB 985, Cova des Cap Ventós (Palma de Mallorca),
juvenils), Col.: J. Damians.
20/01/1991, 1 exemplar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
MNIB 2604, Avenc del Far (Pollença), 14/10/1992, 1 exemplar (1
MNIB 3661, Cova des Cap Ventós (Palma de Mallorca),
juvenil), Col.: G.X. Pons.
28/01/1993, 1 exemplar (1 femella), Col.: G.X. Pons.
MNIB 1275, Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 09/10/1988,
MNIB 984, Cova des Penyal Blanc (Palma de Mallorca), 18/01/1991,
1 exemplar (1 juvenil), Col.: J. Damians.
4 exemplars (1 mascle 1 femella 2 juvenils), Col.: G.X. Pons.
MNIB 5304, Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 09/10/1988,
MNIB 7228, Cova des Teatre (Palma de Mallorca), 11/08/1993, 1
1 exemplar (juvenil), Col.: J. Damians.
exemplar (1 mascle), Col.: G.X. Pons.
MNIB 1285, Cova de na Barxa (Capdepera), 03/02/1988, 1 exem-
90

plar (juvenil), Col.: J. Damians.
MNIB 8354, Cova Nova d’Artà (Capdepera), 08/08/1993, 4 exem-
plars (juvenils), Col.: G.X. Pons.
Eivissa
MNIB 8364, Es Pouàs (Sant Antoni de Portmany), 10/10/1993, 1
exemplar (1 femella), Col.: G.X. Pons.
Cabrera
MNIB 6124, Avenc des Frare (Palma de Mallorca), 24/03/1993, 1
exemplar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
MNIB 507, Cova des Burrí (Palma de Mallorca), 12/01/1991, 2
exemplars (1 femella 1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
MNIB 3666, Cova des Cap Ventós (Palma de Mallorca),
28/01/1993, 2 exemplars (1 mascle 1 femella), Col.: G.X. Pons.
Harpactea corticalis (Simon, 1882)
Figura 3. Filistata insidiatrix (Forsköl, 1775).
BIOGEOGRAFIA
Espècie coneguda de Frància, Itàlia, Algèria i
Còrsega, i de distints indrets de les Balears. Les cita-
cions d’Harpactea corticalis podrien haver estat confo-
ses amb Harpactea dufouri. Citada de Mallorca per
ORGHIDAN et al. (1975). RIBERA (1981) i GINÉS
(1982) recullen les citacions d’altres autors correspo-
nents a recol·leccions cavernícoles.
DADES ECOLÒGIQUES
Les espècies d’aquest gènere són totes molt més
petites que les del gènere Dysdera i molt més allarga-
des, amb les potes fines i llargues. La coloració i les
seves costums són les mateixes que el gènere prece-
dent, però els seus moviment són més ràpids. Espècie
Figura 4. Uloborus plumipes Lucas, 1846
de costums lapidícoles i de vegades ha estat localitza-
da a entrades de coves.
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
Mallorca
Cova des Pont (Manacor), 10.5.1971, 2 mascles i 4 femelles.
SEGESTRIIDAE
Ariadna insidiatrix
Audouin, 1826 (Fig. 7)
BIOGEOGRAFIA
Espècie distribuïda per tota la Mediterrània. Cidada
Figura 5. Scytodes velutina Heineken & Lowe, 1832.
de Mallorca per BRISTOWE (1934; 1952) sense indicar
localitat precisa i per ORGHIDAN et al. (1975) i PONS i
PALMER (1990).
DADES ECOLÒGIQUES
Viu des de la zona litoral fins les zones més eleva-
des de la Serra de Tramuntana. Fila entre les fissures
de les roques un llarg tub cilíndric a on l’entrada esta
guarnida d’una espècie de petit collet de seda blanca,
molt regular. Els mascles són extraordinàriament rars.
DADES PRÒPIES
Cabrera
MNIB 776, Cova des Burrí (Palma de Mallorca), 12/01/1991, 2
exemplars (2 juvenils), Col.: G.X. Pons.
Figura 6. Dysdera crocota C. Koch, 1839.
91

exemplars (1 femella 1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
LEPTONETIDAE
MNIB 996, Cova de s’Algar (Artà), 10/11/1990, 9 exemplars (3
Leptoneta infuscata Simon, 1872
femelles 6 juvenils), Col.: J. Damians.
MNIB 992, Cova de s’Algar (Artà), 10/11/1990, 1 exemplar (1 juve-
nil), Col.: J. Damians.
BIOGEOGRAFIA
MNIB 998, Cova de s’Algar (Artà), 20/12/1987, 1 exemplar (1
femella), Col.: J. Damians.
Espècie distribuïda per Catalunya i els Pirineus fran-
MNIB 2003, Cova dets Estudiants (Sóller), 15/07/1992, 6 exem-
cesos. Citada d’Oviedo encara que possiblement es trac-
plars (juvenils), Col.: G.X. Pons.
MNIB 14876, Cova dets Estudiants (Sóller), 22/06/1997, 2 exem-
ti d’una espècie o subespècie distinta. Citada exclusiva-
plars (1 mascle 1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
ment de Mallorca per ORGHIDAN et al. (1975), RIBERA
(1981), ESPAÑOL (1988), PONS i PALMER (1990),
PONS i DAMIANS (1991), PONS (1991). OR-GHIDAN et
PHOLCIDAE
al. (1975) nominen una nova subespècie de Mallorca
Pholcus phalangioides (Fuesslin, 1775) (Fig. 8)
Leptoneta infuscata tabacauri que no té valor taxonòmic.
Els mateixos autors citen Leptoneta sp. de Son Puig
BIOGEOGRAFIA
(Valldemossa), segurament, corresponent a aquesta
espècie. GINÉS (1982) recull les citacions d’altres autors.
Espècie de distribució cosmopolita. Distribuïda per
totes les illes. Citada de Mallorca per BRISTOWE
DADES ECOLÒGIQUES
(1934; 1952) sense indicar localitat precisa i per FAGE
(1931), MACHADO (1942), ORGHIDAN et al. (1975),
Element troglòfil, és l’espècie més endogea d’entre
RIBERA (1981), de Menorca per BRISTOWE (1939),
les aranyes de les Balears conegudes. Se situa a les
DENIS (1961a), FEBRER (1979), RIBERA (1981;
parets, estalactites o entre les pedres i la paret prop del
1989), SIMON (1907), DRESCO i HUBERT (1971),
sòl d’algunes coves de Mallorca. La tela és horitzontal,
PONS i PALMER (1990) i d’Eivissa per RIBERA (1977;
de teixit molt lleuger. La posta està formada per un petit
1981). COMPTE (1968) recull les citacions de DENIS
sac ovíger amb pocs ous, d’un color blanc, suspès de la
(1961a). GINÉS (1982) recull les citacions d’altres
tela per un fil flotant. Els espècimens continentals són
autors corresponents a recol·leccions cavernícoles.
de costums lucífugs i també es poden trobar sota gros-
ses pedres, en les fissures profundes de les roques i
DADES ECOLÒGIQUES
entre les molses espesses dels boscos.
Espècie antropòfila (Europa, Amèrica, Asia, Africa),
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
habitual moradora de les cases en els angles del sòtil i
cavitats.
Mallorca
Cova des Robiols (Puigpunyent).
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
Cova dets Estudiants (Sóller).
Cova de Can Sion (Pollença), 7.5.1971, 1mascle i 2 femelles.
Cova de Can Punxa (Pollença).
Mallorca
Cova de les Rodes (Pollença).
Cova Carolina Facchi, Gènova (Palma), 20.4.1971, 2 femelles i 1 jove
Cova de Cal Pesso (Pollença).
Cova dets Hams (Manacor), 29.4.1971, 2 joves.
Cova de Can Millo (Santa Maria).
Coves del Drac (Manacor).
Cova de Menut (Escorca).
Cova de Son Puig (Valldemossa), 5.10.1970, 1 femella.
Menorca
Cova de na Figuera (Ciutadella), 8.9.1958, 4 juvenils.
Cova nord de Sant Agustí, Sant Cristófol (es Migjorn Gran), 7.9.1958,
DADES PRÒPIES
1 mascle subadult i 3 juvenils.
Cova de sa Tauleta (Ciutadella), 2.1.1988, 1 mascle, 1 femella i 1
Mallorca
jove.
MNIB 953, Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 09/10/1988,
Cova den Curt (Ferreries), 1.1.1988, 1 jove.
1 exemplar (1 femella), Col.: J. Damians.
Cova Murada (Ciutadella), 1.1.1988, 2 femelles i 3 juvenils.
MNIB 952, Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 30/11/1988,
Cova de na Polida (Es Mercadal), 30.12.1987, 1 femelles i 6 juvenils.
1 exemplar (1 juvenil), Col.: J. Damians.
Avenc de s’Aglà (Es Mercadal), 29. 12. 19877, 1 femella i 6 juvenils.
MNIB 978, Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 09/10/1988,
Cova de ses Figueres (Sant Lluís), 29.12.1987, 1 mascle; 10.12.81, 3
1 exemplar (1 mascle), Col.: J. Damians.
femelles i 3 juvenils.
MNIB 974, Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 28/07/1991,
Cova des Coloms, Binigaus (Es Mercadal), 7.12.1981, 5 juvenils;
1 exemplar (1 juvenil), Col.: J. Damians.
16.4.1976, 1 jove.
MNIB 999, Cova de Can Sion (Pollença), 29/08/1976, 1 exemplar
Cova de ses Bruixes (Alaior), 12.12.1981, 1 femella i 1 mascle jove.
(1 mascle), Col.: A. Ginés.
Cova Murada, Barranc d’Algendar (Ciutadella), 10.12.1981, 3 mas-
MNIB 997, Cova de Can Sion (Pollença), 15/12/1990, 6 exemplars
cles.
(1 mascle 5 juvenils), Col.: J. Damians.
Cova de s’Aigo, Cala Blanca (Ciutadella), 10.12.1981, 1 femella i 3
MNIB 994, Cova de Coanegrina (Santa Maria), 13/11/1988, 2
juvenils, 5.3.1988, 1 femella.
exemplars (1 femella 1 juvenil), Col.: J. Damians.
Cova de s’Engolidor,(Es Mercadal), 5.3.1988, 2 femelles.
MNIB 995, Cova de les Rodes (Pollença), 29/03/1989, 1 exemplar
(1 femella), Col.: J. Damians.
Eivissa
MNIB 993, Cova de Manut (Escorca), 30/07/1988, 1 exemplar (1
Avenc d’en Cosme, Sant Miquel (Eivissa), 26.3.1974, 1 mascle, 2
mascle), Col.: J. Damians.
femelles i 2 femelles immatures, O. Escolà leg.
MNIB 991, Cova de na Boixa (Felanitx), 23/02/1991, 25 exemplars
(9 mascles 15 femelles 1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
MNIB 979, Cova de na Boixa (Felanitx), 23/02/1991, 3 exemplars
DADES PRÒPIES
(3 juvenils), Col.: J. Damians.
MNIB 1000, Cova de na Boixa (Felanitx), 23/02/1991, 1 exemplar
(1 mascle), Col.: J. Damians.
Mallorca
MNIB 497, Cova de sa Bassa Blanca (Alcúdia), 23/01/1992, 2
MNIB 7220, Cova de Cala Varques (Manacor), 04/08/1993, 1
92

exemplar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
Sa Dragonera
MNIB 1273, Cova de Cala Varques “A” (Manacor), 22/01/1989, 1
Cova de sa Font, sa Dragonera (Andratx), 19.4.1971, 2 juvenils.
exemplar (1 juvenil), Col.: J. Damians.
MNIB 14282, Cova de na Mitjana (Capdepera), 26/05/1996, 1
exemplar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
Spermophora senoculata (Dugès, 1836)
MNIB 14362, Cova de na Mitjana (Capdepera), 27/06/1996, 3
exemplars (1 femella 2 juvenils), Col.: G.X. Pons.
MNIB 1074, Cova de sa Cella (Andratx), 18/07/1991, 3 exemplars
BIOGEOGRAFIA
(1 mascle 1 femella 1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
MNIB 5898, Cova des Pont (Manacor), 12/04/1992, 2 exemplars
Distribució Paleàrctica. Citada de Menorca per
(juvenils), Col.: G.X. Pons.
DENIS (1961a) i FEBRER (1979). Recollida per PONS
MNIB 13335, Cova des Serral (Manacor), 26/02/1994, 4 exem-
plars (1 femella 3 juvenils), Col.: G.X. Pons.
(2003) de localitats no cavernícoles.
MNIB 13822, Cova dets Ases (Felanitx), 21/05/1994, 2 exemplars
(2 juvenils), Col.: G.X. Pons.
DADES ECOLÒGIQUES
MNIB 2001, Cova dets Estudiants (Sóller), 15/07/1992, 2 exem-
plars (1 mascle 1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
MNIB 14216, Coves del Pirata (Manacor), 09/09/1995, 1 exemplar
Espècie antropòfila, comuna a les cases, on cons-
(1 mascle), Col.: G.X. Pons.
trueix unes petites teles en els angles de les habita-
Menorca
cions.
MNIB 10384, Cova Bassera (Ciutadella), 06/06/1990, 1 exemplar
(1 mascle subadult), Col.: G.X. Pons.
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
MNIB 10382, Cova des Coloms (Es Migjorn Gran), 06/06/1990, 1
exemplar (1 mascle subadult), Col.: J.A. Alcover.
Menorca
Eivissa
Cova dels Coloms de Sant Agustí, Sant Cristòfol (Es Migjorn
MNIB 10383, Es Vedrà (Sant Josep de sa Talaia), 19/04/1991, 1
Gran), 29.12.1958, 1 jove.
exemplar (1 femella), Col.: G.X. Pons.
MNIB 10381, Es Vedrà (Sant Josep de sa Talaia), 05/10/1990, 1
exemplar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
Spermophorides valentiana (Senglet, 1972)
Cabrera
MNIB 734, Avenc des Frare (Palma de Mallorca), 19/01/1991, 2
BIOGEOGRAFIA
exemplars (1 mascle 1 juvenil), Col.: J.A. Alcover.
MNIB 13306, Avenc des Frare (Palma de Mallorca), 20/03/1994, 1
Endemisme del llevant de la península Ibèrica de
exemplar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
MNIB 13307, Cova de sa Llumeta, I. Conills (Palma de Mallorca),
les Illes Balears. Descrita de la província de València i
19/03/1994, 16 exemplars (juvenils), Col.: G.X. Pons.
Castelló de la Plana (SENGLET, 1972). Citada per pri-
MNIB 3664, Cova des Cap Ventós (Palma de Mallorca),
mera vegada a les Illes Balears. SENGLET (2001) con-
28/01/1993, 1 exemplar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
MNIB 3665, Cova des Cap Ventós (Palma de Mallorca),
sidera que les espècies Spermophora huberti Senglet,
28/01/1993, 4 exemplars (1 femella 3 juvenils), Col.: G.X. Pons.
1972, S. mammata Senglet, 1972, S. mediterranea
MNIB 735, Cova des Cap Ventós (Palma de Mallorca),
Senglet, 1972, S. petraea Senglet, 1972 i S. valentiana
20/01/1991, 1 exemplar (1 femella), Col.: G.X. Pons.
Senglet, 1972 han d’esser transferides al gènere
Spermophorides.
Spermophora elevata Simon, 1873
DADES ECOLÒGIQUES
BIOGEOGRAFIA
Espècie de costums lapidícoles, trobada sota vege-
Espècie distribuïda per la Mediterrània occidental.
tació arbustiva.
Citada de Mallorca per BRISTOWE (1952), ORGHIDAN
et al. (1975), RIBERA (1981), PONS i PALMER (1990) i
DADES PRÒPIES
de Menorca per DENIS (1961a). GINÉS (1982) recull
les citacions d’altres autors corresponents a recol·lec-
Mallorca
cions cavernícoles. COMPTE (1968) recull la citació de
MNIB 498, Cova de Son Maiol (Palma de Mallorca), 13/02/1992, 1
exemplar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
DENIS (1961a). Es tendrien que revisar aquestes cita-
MNIB 499, Cova de Son Maiol (Palma de Mallorca), 13/02/1992, 4
cions doncs podrien haver estat confoses per
exemplars (3 femelles 1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
Spermophora valentiana.
MNIB 13336, Cova des Serral (Manacor), 26/02/1994, 18 exem-
plars (juvenils), Col.: G.X. Pons.
MNIB 55, Coves d’Artà (Capdepera), 16/01/1992, 1 exemplar (1
DADES ECOLÒGIQUES
femella), Col.: G.X. Pons.
Cabrera
Espècie de costums lapidícoles, també localitzada
MNIB 13304, Avenc des Frare (Palma de Mallorca), 20/03/1994, 1
entre el detritus vegetal sec de zones relativament
exemplar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
assolejades.
MNIB 13305, Avenc des Frare (Palma de Mallorca), 20/03/1994, 5
exemplars (1 mascle 3 femelles 1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
MNIB 766, Cova des Burrí (Palma de Mallorca), 12/01/1991, 3
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
exemplars (1 mascle 2 femelles), Col.: G.X. Pons.
MNIB 6447, Cova des Burrí (Palma de Mallorca), 18/03/1993, 3
Mallorca
exemplars (1 mascle 2 juvenils), Col.: G.X. Pons.
Sa Calobra-Torrent de Pareis (Escorca), 24.4.1971, 1 mascle i 1 jove.
MNIB 13301, Cova des Burrí (Palma de Mallorca), 18/03/1994, 4
exemplars (juvenils), Col.: G.X. Pons.
Menorca
MNIB 6630, Cova des Burrí (Palma de Mallorca), 28/01/1993, 7
Cova des Coloms, Sant Agustí (Es Migjorn Gran), 29.12.1958, 1 jove.
exemplars (juvenils), Col.: G.X. Pons.
93

THERIDIIDAE
Coscinida tibialis
Simon, 1895
BIOGEOGRAFIA
Espècie de distribució africana i també citada
d’Israel, així com d’illes atlàntiques com Madeira i les
Canàries. Citada de Mallorca per ORGHIDAN et al.
(1975). GINÉS (1982) recull la citació d’aquests autors.
DADES ECOLÒGIQUES
Trogloxè, accidentalment trobada a coves.
L’espècie capturada per ORGHIDAN et al. (1975) es
trobava a un ambient parietal de la cova.
Figura 7. Ariadna insidiatrix Audouin, 1826.
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
Mallorca
Coves Petites (Capdepera), 1.5.1971, 2 mascles i 2 femelles. ORGHIDAN
et al. (1975) anomenen aquesta cova sota el topònim “Cueva Dragan”.
Crustulina sticta (Cambridge, 1861)
BIOGEOGRAFIA
Distribuïda per la regió paleàrctica. Citada de
Menorca per DENIS (1961a). COMPTE (1968) recull la
citació de DENIS (1961a). Recollida de s’Albufera de
Mallorca (Muro) a PONS (1993b).
Figura 8. Pholcus phalangioides (Fuesslin, 1775) amb la posta.
DADES ECOLÒGIQUES
Viu entre la vegetació baixa, principalment gramí-
nies. Preferentment colonitza els ambients salobrosos.
Adult durant la primavera.
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
Menorca
Avenc 2 de s’Albufereta (Fornells), 6.9.1958, 1 femella.
Pholcomma gibbum (Westring, 1851)
BIOGEOGRAFIA
Distribuïda per Europa i nord d’Africa. Citada de
Figura 9. Steatoda grossa (C .Koch, 1838), mascle (més petit) amb la femella.
Mallorca per ORGHIDAN et al. (1975), RIBERA (1981),
PONS i PALMER (1990). GINÉS (1982) recull les cita-
cions d’altres autors corresponents a recol·leccions
cavernícoles. Recollida de localitats no cavernícoles de
Cabrera per PONS (1993a).
DADES ECOLÒGIQUES
Colonitza els estrats inferiors de la vegetació amb
molses i vegetació baixa.
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
Mallorca
Ses Coves Petites (Capdepera), 1.5.1971, 3 femelles. Citada com
“Cueva Dragani” per ORGHIDAN et al. (1975).
Figura 10. Steatoda triangulosa (Walckenaer, 1802).
94

Steatoda grossa (C. Koch, 1838) (Fig. 9)
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
BIOGEOGRAFIA
Mallorca
Magaluf (Calvià), 27.1.1970, 2 femelles.
Illetes (Calvià), 18.4.1971, 1 femella.
Espècie cosmopolita, repartida per quasi tot el món.
Sa Calobra-Torrent de Pareis (Escorca), 24.4.1971, 1 femella.
Citada de Menorca per FEBRER (1979).
Cap de Formentor (Pollença), 26.4.1971, 1 femella.
Bosc de Can Sion (Pollença), 7.5.1971, 6 femelles.
Menorca
DADES ECOLÒGIQUES
Avenc 2 de s’Albufereta, Fornells (Es Mercadal), 6.9.1958, 1 femella.
Espècie antropòfila, pot colonitzar les cases i les
entrades de les coves.
Theonoe major Denis, 1961
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
BIOGEOGRAFIA
Mallorca
Espècie endèmica de Menorca únicament citada
MNIB 11123, Cova de Cala Falcó (Manacor), 26/02/1994, 16
pel seu descriptor (DENIS, 1961a) que descriu única-
exemplars (1 mascle 5 femelles 10 juvenils), Col.: G.X. Pons.
ment la femella. RIBERA (1989), recull aquesta citació.
Menorca (sense localitat precisa)
COMPTE (1968) recull la citació de DENIS (1961a).
Caldria confirmar el seu estatus. No recol·lectat des de
la seva descripció.
Steatoda paykulliana (Walckenaer, 1806)
DADES ECOLÒGIQUES
BIOGEOGRAFIA
Es tenen molt poques dades ecològiques docs just
Distribuïda pel sud d’Europa i nord d’Àfrica. Citada
ha estat citada de la localitat tipus, un avenc d’Es
de Mallorca per BRISTOWE (1934; 1952) sense indicar
Mercadal.
localitat precisa i per PONS i PALMER (1990) i de
Menorca per DENIS (1961a) i FEBRER (1979). Espècie
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
comuna a la Serra de Tramuntana. COMPTE (1968)
recull la citació de DENIS (1961a).
Menorca
Avenc 2 de S’Albufereta (Es Mercadal), 6.9.1958, 7 femelles i 1
jove.
DADES ECOLÒGIQUES
Espècie lapidícola. Comuna en les regions àrides
Theridion pallens Blackwall, 1834
on viu sota pedres o dins de petits forats naturals.
Compta amb una teranyina espessa que creuen de
BIOGEOGRAFIA
forma anàrquica i tenen un fort verí que facilita la cap-
tura de grans coleòpters (tenebriònids, caràbids, esca-
Distribuïda per quasi tota Europa.
rabeids...).
DADES ECOLÒGIQUES
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
A Mallorca ha estat trobada preferentment sobre les
Menorca
fulles, sobre tot d’alzines. La posta la depositen sobre la
Cova de na Figuera (Ciutadella), 8.9.1958, 1 jove.
tela, molt blanca, globulosa però acuminada per sobre i
Cova dels Coloms, Sant Agustí (Es Migjorn Gran), 29.12.1958, 1
mascle i 2 femelles subadultes.
armada sobre les voreres de tubercles desiguals i
divergents.
DADES PRÒPIES
Steatoda triangulosa (Walckenaer, 1802) (Fig. 10)
Mallorca
BIOGEOGRAFIA
MNIB 5894, Cova des Pont (Manacor), 12/04/1992, 1 exemplar (1
femella), Col.: G.X. Pons.
Espècie cosmopolita, antropòfila. Citada de
Mallorca per BRISTOWE (1934; 1952) sense indicar
LINYPHIIDAE
localitat precisa i per ORGHIDAN et al. (1975), PONS i
Centromerus sylvaticus (Blackwall, 1841)
PALMER (1990) i de Menorca per DENIS (1961a) i
FEBRER (1979). COMPTE (1968) recull la citació de
BIOGEOGRAFIA
DENIS (1961a).
Espècie de distribució paleàrctica. Citada de
DADES ECOLÒGIQUES
Mallorca (RIBERA, 1981) i de Menorca (RIBERA, 1989)
i de distints punts de la Serra de Tramuntana. GINÉS
Corrent a les cases, a biòtops no antròpics és una
(1982) recull les citacions d’altres autors corresponents
espècie lapidícola se troba sota pedres a zones àrides.
a recol·leccions cavernícoles.
95

Eivissa
DADES ECOLÒGIQUES
Cova Santa (Sant Josep).
Element trogloxè. Colonitzador de l’estrat inferior
de la vegetació.
Lepthyphantes tenuis (Blackwall, 1852) (Fig. 11)
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
BIOGEOGRAFIA
Mallorca
Espècie de distribució paleàrctica, citada d’illes
Cova des Robiols (Puigpunyent).
atlàntiques: Madeira, Açores i a més a més de Nova
Menorca
Cova de ses Bruixes (Alaior), 12.12.1981, 1 mascle i 13 femelles.
Zelanda. Citada de Mallorca per ORGHIDAN et al.
(1975), RIBERA (1981), PONS i PALMER (1990),
PONS i DAMIANS (1991). GINÉS (1982) recull les cita-
DADES PRÒPIES
cions d’altres autors corresponents a recol·leccions
cavernícoles.
Mallorca
MNIB 53, Coves d’Artà (Capdepera), 16/01/1992, 8 exemplars (3
DADES ECOLÒGIQUES
mascles 5 femelles), Col.: G.X. Pons.
Espècie accidentalment trobada a coves, sempre a
Lepthyphantes balearicus (Denis, 1961)
les entrades. Colonitza l’estrat inferior amb vegetació
baixa i molses. Comuna en totes les estacions.
BIOGEOGRAFIA
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
Endemisme de Menorca descrit per DENIS (1961a).
Recollida d’altres cavitats de Menorca per RIBERA (1989).
Mallorca
COMPTE (1968) recull la citació de DENIS (1961a).
Sa Calobra-Torrent de Pareis (Escorca), 27.4.1971, 1 mascle i
1femella.
Coll de Sóller, 5.5.1971, 1 mascle i 3 femelles.
DADES ECOLÒGIQUES
Cova des Pont (Manacor), 10.5.1971, 6 mascles i 4 femelles.
Espècie trogloxena. Encara que citada únicament
DADES PRÒPIES
de l’interior de les cavitats, segurament també es pot
localitzar a l’exterior, ja que no presenta cap caràcter
Mallorca
adaptatiu al món subterrani (RIBERA, 1989).
MNIB 942, Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 09/10/1988,
1 exemplar (1 juvenil), Col.: J. Damians.
MNIB 963, Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 28/07/1991,
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
4 exemplars (1 mascle 3 femelles), Col.: J. Damians.
MNIB 951, Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 09/10/1988,
4 exemplars (1 mascle 1 femella 2 juvenils), Col.: J. Damians.
Menorca
Cova nord de Sant Agustí (Es Migjorn Granl), 7.9.1958, 1 mascle
holotipus, 1 femella subadult i 3 maslces subadults.
Avenc 2 de s’Albufereta, Fornells (Es Mercadal), 6.9.1958, 1 feme-
Lepthyphantes sp.
lla alotipus.
Cova den Curt (Ferreries), 1.1.88, 4 mascles i 11 femelles.
ORGHIDAN et al. (1975) citen Lepthyphantes n. sp.
Cova Polida (Es Mercadal), 30.12.1987, 2 mascles, 6 femelles i 8
juvenils; 7.12.1981, 2 mascles, 4 femelles i 7 juvenils.
sense descriure-la de les Coves del Drac (2.5.1970, 1
Cova de ses Figueres (Sant Lluís), 29.12.1987, 1 mascle, 1 feme-
mascle i 4 femelles), Cova des Pont (10,5.1971, 2 feme-
lla i 4 juvenils; 10.12.1981, 2 mascles, 4 femelles i 4 juvenils.
lles) i de Gènova-Cova Carolina Facchi (28.1.1970, 1
femella). D’aquesta espècie indica que entre les feme-
Lepthyphantes stygius Simon, 1884
lles se troben 2 individus que tenen els ulls completa-
ment despigmentats.
BIOGEOGRAFIA
Igualment, BRISTOWE (1952) cita una nova espè-
Coneguda dels Pirineus. Citada de Mallorca per
cie pertanyent a aquest gènere de Mallorca sense indi-
BRISTOWE (1952) sense indicar localitat precisa i
car localitat precisa.
d’Eivissa per FAGE (1931), RIBERA (1981) i TRIAS
(1983). GINÉS (1982) recull les citacions d’altres autors
Lessertia dentichelis (Simon, 1884)
corresponents a recol·leccions cavernícoles.
BIOGEOGRAFIA
DADES ECOLÒGIQUES
Distribuïda per la zona occidental d’Europa. Citada
Espècie troglòfila. Habitualment cavernícola, rara-
de Menorca per RIBERA (1989).
ment entre els detritus de les zones costeres.
DADES ECOLÒGIQUES
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
Element trogloxè. Colonitzadora de l’estrat inferior
Mallorca
amb vegetació baixa i molses. Espècie lucífuga de
(sense localitat precisa)
vegades es troba dins cavitats.
96

DADES BIBLIOGRÀFIQUES
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
Menorca
Mallorca
Avenc de Torrellafuda (Ciutadella), 5.3.1988, 1 femella.
Gènova, Cova Carolina Facchi (Palma de Mallorca), 28.1.1970, 1
femella, 3 juvenils; 20.4.1971, 2 mascles, 3 femelles i 4 juvenils.
Cova del Pirata (Manacor), 3.2.1970, 1 jove.
Coves del Drac (Manacor), 4.2.1970, 1 jove.
Microneta viaria (Blackwall, 1841)
Menorca
Cova de sa Tauleta (Ciutadella), 2.1.1988, 2 mascles, 1 femella i
1 jove.
BIOGEOGRAFIA
Cova de ses Figueres, Biniancolla (Sant Lluís), 10.12.81, 4 feme-
lles i 1 jove.
Cova de ses Bruixes (Alaior), 12.12.1981, 4 femelles i 4 juvenils.
Distribuïda per la regió Holàrctica, colonitza les illes
Cova des Caramells, Cala Blanca (Ciutadella), 10.12.1981, 1 mas-
Açores i les Antilles. Citada de Mallorca per ORGHIDAN
cle i 1 jove.
et al. (1975), RIBERA (1981). GINÉS (1982) recull les
Cova de s’Aigo, Cala Blanca (Ciutadella), 10.12.1981, 1 mascle i
1 femella; 5.3.1988, 2 femelles.
citacions d’altres autors corresponents a recol·leccions
Avenc de Torrellafuda (Ciutadella), 5.3.1988, 1 femella.
cavernícoles.
DADES ECOLÒGIQUES
DADES PRÒPIES
Element trogloxè. Viu sota pedres en la zona des-
Mallorca
cendent, il·luminada de la cova des Pont. Molt comuna
MNIB 14218, Cova del Pirata (Manacor), 09/09/1995, 2 exemplars
(1 mascle 1 femella), Col.: G.X. Pons.
en totes les estacions entre les fulles seques, detritus
vegetals, en els boscos, etc.
METIDAE
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
Meta bourneti (Simon, 1922) (Fig. 12)
Mallorca
BIOGEOGRAFIA
Cova des Pont (Manacor), 10.5.1971, 3 femelles i 2 juvenils.
Distribuïda per tota la Mediterrània i illes atlànti-
DADES PRÒPIES
ques. Citada de distintes coves de Mallorca per LLO-
BERA i LLOBERA (1974), RIBERA (1977; 1981), PONS
Mallorca
i PALMER (1990), PONS (1991) i CRESPÍ et al. (2001)
MNIB 5902, Avenc des Camp des Pou (Manacor), 12/04/1992, 1
i de Menorca per FEBRER (1979) i RIBERA (1989).
exemplar (1 femella), Col.: G.X. Pons.
GINÉS (1982) recull les citacions d’aquests autors
corresponents a recol·leccions cavernícoles.
NESTICIDAE
DADES ECOLÒGIQUES
Eidmannella pallida (Emerton, 1875)
Espècie troglòfila, element de l’associació parietal de
BIOGEOGRAFIA
les coves. Si s’estableix un criteri de major a menor troglo-
fília, aquesta espècie seria més troglòfila que M. merianae.
Espècie de distribució cosmopolita. Espècie de l’illa
de Mallorca que fou erròniament descrita com Nesticus
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
(Gondwanonesticus) dragani
per DUMITRESCO
(1973), i la relaciona amb la mateixa espècie de l’illa de
Mallorca
Cuba. Aquest autor explicava l’existència d’aquesta
Cova de les Rodes (Pollença), 5.12.1976, 1 femella subadulta, O.
Escolà leg.
espècie a dues localitats tant distants per fenòmens de
Cova de Llenaire (Pollença), 8.8.1975, 1 femella, Bellés-Comas
moviments de plaques. Seria, segons DUMITRESCO
leg.
(1973), una espècie relicte, antiquíssima. Res més lluny
Cova de Can Sion (Pollença), 1 femella, Nadal leg.
Avenc de Fangar, Cases de Fangar (Campanet), 15.8.1964, 2
de la realitat, doncs és una espècie introduïda i ja des-
femelles, Albero leg.; 5.1.1970, 1 femella i 4 femelles immaturs, O.
crita que s’ha adaptat al medi cavernícola. Considerada
Escolà leg.
per PLATNICK (2003) i altres autors com a sinònima
Avenc de sa Soca (Calvià). Comentat a CRESPÍ et al., (2001). G.
X. Pons det.
d’E. suggerens. Citada de Mallorca sota el nom de
Avenc Curt (Calvià). Comentat a VICENS et al., (2000). G. X. Pons
Nesticus dragani per ORGHIDAN et al. (1975). Citada
det.
per BRIGNOLI (1975) i RIBERA (1981). RIBERA (1989)
Menorca
Avenc de s’Aglà (Es Mercadal), 29.12.1987, 5 juvenils.
cita Eidmannella suggerens de Menorca. GINÉS (1982)
Cova de na Polida (Es Mercadal), 30.12.1987, 1 femella i 1 jove;
recull les citacions d’altres autors corresponents a
7.12.1981, 2 femelles joves.
recol·leccions cavernícoles.
Cova Murada, Barranc d’Algendar (Ciutadella), 8.12.1981, 1 feme-
lla subadulta.
DADES ECOLÒGIQUES
DADES PRÒPIES
Espècie troglòfila trobada a l’entrada d’algunes
coves de Mallorca.
Mallorca
MNIB 14197, Avenc de n’Andreu (Calvià), 17/02/1991, 1 exemplar
97

(1 femella), Col.: J.A. Alcover.
exemplars (4 juvenils), Col.: G.X. Pons.
MNIB 14199, Cova de Can Sion (Pollença), 15/12/1990, 3 exem-
MNIB 390, Can Cortés, Campus UIB (Palma de Mallorca),
plars (1 femella 2 juvenils), Col.: G.X. Pons.
05/02/1991, 1 exemplar (1 mascle), Col.: G.X. Pons.
MNIB 14198, Cova de na Boixa (Felanitx), 23/02/1991, 6 exem-
MNIB 7219, Cova de Cala Varques (Manacor), 04/08/1993, 1
plars (6 juvenils), Col.: G.X. Pons.
exemplar (1 mascle), Col.: G.X. Pons.
MNIB 2014, Cova de na Boixa (Felanitx), 11/08/1992, 1 exemplar
MNIB 14145, Cova de Cala Varques (Manacor), 02/12/1994, 5
(1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
exemplars (2 femelles 3 juvenils), Col.: G.X. Pons.
MNIB 1272, Cova de Cala Varques “A” (Manacor), 22/01/1989, 1
exemplar (1 mascle), Col.: J. Damians.
Metellina merianae (Scopoli, 1763) (Fig. 13)
MNIB 1136, Cova de Cala Varques “A” (Manacor), 09/08/1992, 4
exemplars (1 mascle 3 femelles), Col.: J.A. Alcover.
MNIB 1268, Cova de Cala Varques “B” (Manacor), 29/03/1989, 1
BIOGEOGRAFIA
exemplar (1 juvenil), Col.: J. Damians.
MNIB 1149, Cova de Can Sion (Pollença), 15/12/1990, 2 exem-
plars (1 mascle 1 femella), Col.: M. Palmer.
Distribuïda per tota Europa, nord d’Àfrica i illes
MNIB 13829, Cova de La Trapa (Andratx), 07/07/1994, 1 exemplar
atlàntiques. Citada de distintes coves de Mallorca per
(1 femella), Col.: G.X. Pons.
BRISTOWE (1939; 1952), ORGHIDAN et al. (1975),
MNIB 14200, Cova de na Boixa (Felanitx), 23/02/1991, 9 exem-
RIBERA (1977; 1981), PONS i PALMER (1990), PONS
plars (1 mascle 4 femelles 4 juvenils), Col.: G.X. Pons.
MNIB 1282, Cova de s’Algar (Artà), 06/07/2205, 1 exemplar (1
i DAMIANS (1991), de Menorca per DENIS (1961a),
juvenil), Col.: J. Damians.
FEBRER (1979) i RIBERA (1989) i d’Eivissa (FAGE,
MNIB 1283, Cova de s’Algar (Artà), 20/12/1987, 1 exemplar (1
1931). ORGHIDAN et al. (1975) indiquen que la colora-
juvenil), Col.: J. Damians.
MNIB 1288, Cova de s’Algar (Artà), 15/11/1987, 1 exemplar (1
ció i la talla dels individus capturats semblen més a M.
juvenil), Col.: J. Damians.
segmentata (Clerk), emperò l’anàlisi dels òrgans copu-
MNIB 1150, Cova de s’Algar (Artà), 10/11/1990, 2 exemplars (2
ladors del mascle i de la femella se corresponen amb M.
juvenils), Col.: J. Damians.
MNIB 968, Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 09/10/1988,
merianae. GINÉS (1982) i TRIAS (1983) recullen les
4 exemplars (4 juvenils), Col.: J. Damians.
citacions d’aquests autors corresponents a recol·lec-
MNIB 969, Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 09/10/1988,
cions cavernícoles de totes les Balears i de les Pitiüses,
3 exemplars (3 juvenils), Col.: J. Damians.
MNIB 964, Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 28/07/1991,
respectivament. COMPTE (1968) recull la citació de
1 exemplar (1 juvenil), Col.: J. Damians.
DENIS (1961a).
MNIB 972, Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 30/11/1988,
2 exemplars (2 juvenils), Col.: J. Damians.
DADES ECOLÒGIQUES
MNIB 971, Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 28/07/1991,
2 exemplars (1 mascle 1 femella), Col.: J. Damians.
MNIB 970, Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 28/07/1991,
Element troglòfil component de l’associació parietal
7 exemplars (1 mascle 6 juvenils), Col.: J. Damians.
de les coves, és l’espècie més freqüent a les entrades
MNIB 2015, Cova de na Boixa (Felanitx), 11/08/1992, 3 exemplars
(3 juvenils), Col.: G.X. Pons.
de les coves i dels torrents.
MNIB 2009, Cova de s’Algar (Artà), 11/08/1992, 3 exemplars (2
femelles 1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
MNIB 1164, Cova des Pont (Manacor), 12/04/1992, 9 exemplars
(9 juvenils), Col.: G.X. Pons.
MNIB 14875, Cova dets Estudiants (Sóller), 22/06/1997, 1 exem-
Mallorca
plar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
Cova Dragan (Artà), 1.5.1971, 1 mascle, 1 femella i 5 juvenils ?
MNIB 2002, Cova dets Estudiants (Sóller), 15/07/1992, 3 exem-
Avenc des Burgà (Escorca), 1 femella subadulta, O. Escolà leg.
plars (3 juvenils), Col.: G.X. Pons.
Coves Petites, 1.5.1971, 1 mascle, 1 femella i 5 juvenils.
MNIB 14217, Coves del Pirata (Manacor), 09/09/1995, 2 exem-
Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 30.3.1969, 1 mascle i 2
plars (2 juvenils), Col.: G.X. Pons.
femelles, O. Escolà leg.
MNIB 2658, Engolidor Torrent Pareis (Escorca), 01/11/1992, 2
Cova de Menut (Escorca), 31.3.1969, 2 femelles i 1 femella sub-
exemplars (2 juvenils), Col.: M. Fiol.
adulta, J. Quintana, O. Escolà leg.
MNIB 1151, Font Cosconar (Escorca), 09/05/1990, 2 exemplars (2
Cova dets Estudiants (Sóller), 10.4.1974, 1 femella, M. Romero leg.
juvenils), Col.: G.X. Pons.
Cova d’en Palem (Calvià). Comentat a GRÀCIA et al., (1997). G.
MNIB 1156, Font de Comasema (Bunyola), 08/05/1990, 2 exem-
X. Pons det.
plars (2 femelles), Col.: G.X. Pons.
Menorca
MNIB 1161, Font de Míner (Pollença), 03/05/1990, 1 exemplar (1
Cova de na Polida (Es Migjorn Gran), 29.12.1958, 1 jove.
juvenil), Col.: G.X. Pons.
Cova Nord de Sant Agustí (Es Migjorn Gran), 7.9.1958, 13 juve-
MNIB 4642, Font de s’Olla (Sóller), 24/03/1984, 2 exemplars (2
nils.
juvenils), Col.: Ll. Garcia.
Cova den Curt (Ferreries), 1.1.1988, 5 mascles i 12 femelles.
MNIB 1158, Font des Verger (Sóller), 10/01/1991, 1 exemplar (1
Cova Polida (Es Mercadal), 30.12.1987, 1 mascle, 3 femelles i 3.
juvenil), Col.: G.X. Pons.
juvenils; 7.12.1981, 1 mascle, 4 femelles i 2 juvenils.
MNIB 1154, Font Pujant al Massanella (Escorca), 08/03/1990, 1
Cova de ses Bruixes (Alaior), 12.12.1981, 1 mascle, 1 femella i 2
exemplar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
juvenils.
MNIB 9181, L’Ofre, 229 (Escorca), 19/04/1990, 1 exemplar (1
Cova Murada, Barranc d’Algendar (Ciutadella), 8.12.1981, 2 mas-
mascle), Col.: G.X. Pons.
cles i 3 juvenils.
MNIB 14203, Pedrera de Génova (Palma de Mallorca),
Cova de s’Engolidor (Es Mercadal), 5.3.1988, 3 femelles.
15/08/1995, 16 exemplars (juvenils), Col.: G.X. Pons.
Eivissa
MNIB 1169, Torrent de Bàlitx (Fornalutx), 19/06/1990, 3 exemplars
Cova dels Ramells (Eivissa).
(2 femelles 1 juvenil), Col.: J.A. Alcover.
MNIB 8307, Torrent de Bàlitx (Fornalutx), 29/06/1990, 2 exemplars
(juvenils), Col.: G.X. Pons.
DADES PRÒPIES
MNIB 9846, Torrent des Guix (Escorca), 29/04/1990, 4 exemplars
(1 mascle 1 femella 2 juvenils), Col.: G.X. Pons.
Mallorca
Menorca
MNIB 1153, Abaix del Galatzó (Puigpunyent), 29/01/1990, 5
MNIB 1157, Barranc d’Algendar (Ferreries), 08/06/1990, 1 exem-
exemplars (5 juvenils), Col.: G.X. Pons.
plar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
MNIB 7271, Avenc de la Font de s’Espinal (Escorca), 14/08/1993,
MNIB 1159, Barranc de Santa Galdana (Ferreries), 10/06/1990, 1
1 exemplar (1 juvenil), Col.: M. Fiol.
exemplar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
MNIB 1165, Avenc des Camp des Pou (Manacor), 12/04/1992, 4
MNIB 1162, Cova Bassera, Son Saura (Ciutadella), 06/06/1990, 2
98

exemplars (2 femelles), Col.: G.X. Pons.
MNIB 1160, Cova den Curt (Ferreries), 09/06/1990, 3 exemplars
(2 femelles 1 juvenil), Col.: J.A. Alcover.
Eivissa
MNIB 1152, Avenc des Pouàs (Sant Antoni de Portmany),
10/10/1990, 5 exemplars (5 juvenils), Col.: G.X. Pons.
MNIB 1166, Es Pouàs (Sant Antoni de Portmany), 25/04/1991, 6
exemplars (6 juvenils), Col.: G.X. Pons.
MNIB 1168, Es Pouàs (Sant Antoni de Portmany), 05/10/1989, 1
exemplar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
MNIB 1167, Es Pouàs (Sant Antoni de Portmany), 03/10/1989, 1
exemplar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
MNIB 14108, Es Pouàs (Sant Antoni de Portmany), 10/12/1994,
27 exemplars (27 juvenils), Col.: G. Payeras.
Metellina segmentata (Clerck, 1957)
BIOGEOGRAFIA
Figura 11. Lepthyphantes tenuis (Blackwall, 1852).
Espècie de distribució paleàrctica. Citada única-
ment de Menorca per FEBRER (1979), citació que cal-
dria confirmar.
DADES ECOLÒGIQUES
Element troglòfil de l’associació parietal de les coves.
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
Menorca (sense localitat precisa).
ARANEIDAE
Araneus angulatus
Clerck, 1757 (Fig. 14)
Figura 12. Meta bourneti (Simon, 1922).
BIOGEOGRAFIA
Espècie de distribució holàrtica. No havia estat cita-
da a les Balears.
DADES ECOLÒGIQUES
Espècie arbustiva que realitza una teranyina de
grans dimensions, capturant preses de mida gran.
Excepcionalment, ha estat observat un fringí.lid (Fringilla
coelebs)
exhaust, en migració, sense forces per allibe-
rar-se de la teranyina (J. Bonin com pers.). Es disposa al
centre de la seva teranyina, d’un fil de textura densa i
elàstic. En esser molestada es desplaça ràpidament per
fil conductor que la porta a un extrem de subjecció de
l’arbre o arbust. A Cabrera, per exemple, sovint obstacu-
Figura 13. Metellina merianae (Scopoli, 1763).
litza els camins dificultant el pas (PONS, 1993).
DADES PRÒPIES
Eivissa
MNIB 2394, Cova de Ca na Reia (Santa Eulària), 03/10/1992, 1
exemplar (1 femella), Col.: C.R. Altaba.
Mangora acalypha (Walckenaer, 1802) (Fig. 15)
BIOGEOGRAFIA
Distribució Euroasiàtica. Citada de Mallorca per
BRISTOWE (1934; 1939; 1952) sense indicar localitat
precisa i per ORGHIDAN et al. (1975) i de Menorca per
FEBRER (1979), PONS i PALMER (1990).
Figura 14. Araneus angulatus Clerck, 1757.
99

DADES ECOLÒGIQUES
questa espècie amb l’home que l’ha dispersada per tot
el món. Citada de Mallorca per BRISTOWE (1934;
Espècie comuna i abundant que colonitza arbusts i
1939; 1952) sense indicar localitat precisa i per PONS i
arbres.
PALMER (1990) i de Menorca per FEBRER (1979).
DADES BIBLIOGRAFQIUES
DADES ECOLÒGIQUES
Mallorca
Colonitzadora d’ambient rocosos a on arriba a
Palma-Carrer Califòrnia, 21.4.1971, 1 mascle.
esser molt comuna.
Menorca
(sense localitat precisa).
DADES PRÒPIES
DADES PRÒPIES
MNIB 13833, Cova de na Barxa (Capdepera), 16/07/1994, 1
Mallorca
exemplar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
MNIB 6133, Cova de na Boixa (Felanitx), 23/02/1991, 1 exemplar
MNIB 7223, Cova des Moro, Cala Falcó (Manacor), 04/08/1993, 1
(1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
exemplar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
Neoscona dalmatica (Doleschal, 1852)
AGELENIDAE
BIOGEOGRAFIA
Lycosoides coarctata (Dufour, 1831)
N. dalmatica és una espècie pròpia de la conca
Mediterrània.
BIOGEOGRAFIA
DADES ECOLÒGIQUES
Espècie distribuïda per la regió Mediterrània,
Etiòpia i illes atlàntiques. Citada de Mallorca per BRIS-
Espècie colonitzadora de vegetació arbustiva o her-
TOWE (1934; 1952) sense indicar localitat precisa i per
bàcia baixa.
ORGHIDAN et al. (1975), RIBERA (1977; 1981), PONS
i PALMER (1990), de Menorca per DENIS (1961a)
DADES PRÒPIES
FEBRER (1979) i BARRIENTOS i FEBRER (1986).
GINÉS (1982) recull les citacions d’altres autors corres-
Mallorca
ponents a recol·leccions cavernícoles. COMPTE (1968)
MNIB 678, Cova des Cap Ventós (Palma de Mallorca),
recull la citació de DENIS (1961a).
22/01/1991, 1 exemplar (1 juvenil), Col.: G.X. Pons.
Cabrera
DADES ECOLÒGIQUES
MNIB 668, Cova des Burrí (Palma de Mallorca), 12/01/1991, 3
exemplars (3 juvenils), Col.: G.X. Pons.
Espècie que viu entre pedres i forats, de vegades a
arbusts, sempre a poca alçada.
Zilla diodia (Walckenaer, 1802) (Fig. 16)
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
BIOGEOGRAFIA
Mallorca
Distribuïda per la regió Paleàrtica occidental.
Cova de sa Guitarreta, Son Frare, Inca (?) (Llucmajor), 7.4.1974,
2 femelles, J.A. Alcover leg.
Citada de Mallorca per ORGHIDAN et al. (1975), PONS
i PALMER (1990), de Menorca per FEBRER (1979) i
d’Eivissa per GROPPALI et al. (1998).
Malthonica balearica Brignoli, 1978
DADES ECOLÒGIQUES
BIOGEOGRAFIA
Pobladora d’arbusts de mida mitjana.
Citada i descrita la femella de Mallorca BRIGNOLI
DADES PRÒPIES
(1978). PONS i PALMER (1990), PONS i DAMIANS
(1991) recullen més dades de Mallorca. El mascle fou
MNIB 5897, Cova des Pont (Manacor), 12/04/1992, 2 exemplars
descrit de Menorca per BARRIENTOS i FEBRER
(juvenils), Col.: G.X. Pons.
(1986). Citada de Menorca per FEBRER (1979).
Endemisme de les Balears.
Zygiella xnotata (Clerck, 1757) (Fig. 17
DADES ECOLÒGIQUES
BIOGEOGRAFIA
Espècie lapidícola. Espècie relativament abundant
Espècie comuna que té una distribució cosmopoli-
a biòtops boscosos. És una de les espècies més abun-
ta, faltant en la regió australiana i en la regió oriental.
dant de les recollides amb trampes de caiguda a zones
Aquesta distribució és deguda a l’estreta associació d’a-
en bon estat de conservació.
100

DADES PRÒPIES
MNIB 973, Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 09/10/1988,
2 exemplars (2 juvenils), Col.: J. Damians.
MNIB 977, Cova de sa Cometa des Morts (Escorca), 30/11/1988,
2 exemplars (2 juvenils), Col.: J. Damians.
Tegenaria domestica (Clerck, 1757)
BIOGEOGRAFIA
Espècie de distribució cosmopolita. Citada de
Menorca per RIBERA (1989).
Figura 15. Mangora acalypha (Walckenaer, 1802).
DADES ECOLÒGIQUES
Espècie antropòfila associada a entrades de cavi-
tats o runes.
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
Menorca
Cova Polida (Es Mercadal), 30.12.1987, 1 femella i altres joves.
DADES PRÒPIES
Mallorca
MNIB 57, Cova Nova d’Artà (Capdepera), 16/01/1992, 1 exemplar
(1 femella), Col.: G.X. Pons.
Figura 16. Zilla diodia (Walckenaer, 1802).
Tegenaria herculea Fage, 1931
BIOGEOGRAFIA
Citada únicament de la Cova de Santa Agnès (Sant
Antoni, Eivissa), i d’Andalusia (Màlaga, Granada i
Gibraltar). Citada de Mallorca per BRISTOWE (1952)
(sense indicar localitat precisa) i d’Eivissa per FAGE
(1931), PÉREZ DE SAN ROMÁN (1947), RIBERA i
BARRIENTOS (1986). A aquest darrer treball es descriu
el mascle sobre exemplars de Granada. GINÉS (1982)
i TRIAS (1983) recullen les citacions d’altres autors
corresponents a recol·leccions cavernícoles.
Figura 17. Zygiella x-notata (Clerck, 1757).
DADES ECOLÒGIQUES
Element troglòfil de l’associació parietal de les
coves.
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
Mallorca (sense localitat precisa)
Eivissa
Cova de Santa Agnès (Sant Antoni), 12.3.1917, (Col. Fage).
DADES PRÒPIES
Eivissa
Es Pouàs, Santa Agnès de Corona (Sat Antoni), 01/11/90, 1 mas-
cle. Col.: G.X. Pons.
Cova des Vedrà (Sant Josep de la Talaia), 19/04/91, 1 femella.
Col.: G.X. Pons.
Figura 18. Heliophanus cupreus (Walck., 1802).
101

Tegenaria scopifera Barrientos, Ribera i Pons, 2002
(Fig. 19)
BIOGEOGRAFIA
Espècie endèmica de les Balears descrita recent-
ment BARRIENTOS et al. (2002). Les dades aportades
en aquest treball són les úniques localitats conegudes:
l’illa de Tagomago, Cabrera i Cosconar (Mallorca).
DADES ECOLÒGIQUES
Espècie troglòfila situada a les entrades de cavitats
i llocs ombrívols.
DADES PRÒPIES
Mallorca
Interior de mina Font Cosconar (Escorca), 1 femella, 9/5/90, Col.
G.X. Pons.
Cabrera
Bauma del jaciment de Cas Pagès (Palma de Mallorca) 1 jove;
5/04/91, Col. G.X. Pons
GNAPHOSIDAE
Micaria formicaria
(Sundewall, 1832)
BIOGEOGRAFIA
Figura 19. Fàcies dorsal i esternum amb pigmentació característica de
Tegenaria scopifera. Segons Barrientos et al. (2002).
Distribuïda per la regió paleàrtica, també ha estat
Figure 19. Dorsal aspect and sternum showing characteristic pigmen-
citada d’Algèria.
tation of Tegenaria scopifera. After Barrientos et al. (2002).
DADES ECOLÒGIQUES
Tegenaria pagana C. Koch, 1841
Espècie semblant a una formiga. En moments de
gran activitat les espècies del gènere Micaria, a l’igual
BIOGEOGRAFIA
que les formigues, porten l’opistosoma aixecat.
Espècie abundant per la regió Mediterrània. Citada
DADES PRÒPIES
de Mallorca (BRISTOWE, 1934; 1939; 1952; RIBERA,
1981) i de Menorca (BARRIENTOS i FEBRER, 1986;
Mallorca
RIBERA, 1989). GINÉS (1982) recull les citacions d’al-
MNIB 14280, Cova Estreta, exterior (Pollença), 07/05/1996, 1
exemplar (1 mascle), Col.: G.X. Pons.
tres autors corresponents a recol·leccions cavernícoles.
DADES ECOLÒGIQUES
LIOCRANIDAE
Liocranum majus
Simon, 1878
Element troglòfil de l’associació parietal de les
coves encara que també ha estat capturada a l’exterior.
BIOGEOGRAFIA
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
Espècie considerada endèmica de França, de la
península Ibèrica i de les Illes Balears sota les denomi-
Mallorca
nacions de Liocranum pallidulum, L. major i L. segmen-
Cova des Fum (Sant Llorenç des Cardessar) 9.4.1971, 1 femella.
tatum (URONES, 1989). Citada de Menorca per
Menorca
Cova den Curt (Ferreries), 1.1.1988, 1 femella.
FEBRER (1979) i coneguda de: Àvila, Barcelona,
Cova Murada (Ciutadella), 17.3.1985, 1 mascle i 1 femella;
Càceres, Cadis, Granada, La Rioja, Madrid,
1.1.1988, 1 mascle, 3 femelles i 2 juvenils.
Salamanca, Zamora i de les Illes Balears. També ha
Cova de s’Engolidor (Es Mercadal), 5.3.1988, 2 femelles i 1 jove.
estat citada de Portugal: Beira Alta, Douro Litoral, Tras-
os-Montes i Alto Douro.
DADES PRÒPIES
DADES ECOLÒGIQUES
Eivissa
Es Pouàs, Santa Agnès de Corona (Sant Antoni), 01/11/90. 1
Espècie lapidícola, amb un desplaçament molt
mascle i 1 femella. Col.: G.X. Pons.
ràpid. Els adults es troben durant diversos mesos de
102

l’any. La posta es realitza durant la primavera, amb un
Agraïments
sac ovíger més o manco esfèric que es situa adherit a
la part inferior de les pedres, amb una circumferència
de seda i arena que l’enrevolta. La femella se coloca
Els resultats d’una tesi són fruit de moltes hores, de
sobre la posta per protegir-la (URONES, 1989).
molts de dies de treball de camp i de laboratori, i també
de l’esforç de molts d’amics que han compartit anòni-
DADES PRÒPIES
mament aquests moments. A tots els amics i companys
que han patit amb mi aquesta llarga tesi i que també
Cabrera
han recol·lectat espècimens el meu més sincer agraï-
MNIB 821, Cova des Burrí (Palma de Mallorca), 12/01/1991, 3
ment.
exemplars (1 femella 2 juvenils), Col.: G.X. Pons.
MNIB 851, Cova des Burrí (Palma de Mallorca), 28/03/1991, 1
exemplar (1 juvenil), Col.: Ll. Garcia.
MNIB 3660, Cova des Cap Ventós (Palma de Mallorca),
28/01/1993, 1 exemplar (1 femella), Col.: G.X. Pons.
Bibliografia
BARRIENTOS, J.A. i FEBRER, J.B. (1986): Arañas de Menorca. I.
ANYPHAENIDAE
Agelenidae (Araneae). Descripción del macho de Malthonica bale-
arica
Brignoli, 1978. Orsis, 2: 121-129.
Anyphaena alboirrorata Simon, 1878
BARRIENTOS, J.A.; RIBERA, C. i PONS, G.X. (2002): Nuevos datos
sobre los Agelénidos de las Islas Baleares (Araneae, Agelenidae).
BIOGEOGRAFIA
Revista Ibérica de Aracnología, 6: 85-90.
BONNET, P. (1945-1961): Bibliographia Araneorum (Analyse méthodi-
que de toute la literature araneologique jusqu’en 1939). Douladou-
Distribució mediterrània occidental (Portugal,
re, 5058 pp. Toulouse.
Espanya i França). Citada de Mallorca per BRISTOWE
BRIGNOLI, P.M. (1975): Ragni d’Italia. XXV. Su alcuni ragni cavernicoli
dell Italia Settentrionale (Araneae). Notiz. Circ. Spel. Romano, 20
(1952), sense donar localitat precisa, i per ORGHIDAN
(1-2): 7-39.
et al. (1975). URONES (1996) recull aquestes cita-
BRIGNOLI, P. M. (1976): Beiträge zur Kenntnis der Scytodidae
cions.
(Araneae). Revue suisse Zool., 83: 125-191.
BRIGNOLI, P.M. (1978a): Quelques notes sur les Agelenidae, Hahnii-
dae, Oxyopidae et Pisauridae de France et d’Espagne (Araneae).
DADES ECOLÒGIQUES
Revue suisse Zool. 85: 265-294.
BRIGNOLI, P.M. (1978b): Ragni d’Italia XXXII. Specie cavernicole di
Espècie fonamentalment arborícola, capturada
Sicilia. Animalia, 5: 273-286.
BRIGNOLI, P.M. (1982): Contribution à la connaissance des Filistatidae
amb màniga.
paléarctiques (Araneae), Revue Arachnologique, 4: 64-75.
DADES PRÒPIES
BRISTOWE, W. (1934): The spiders of Greece and the adjacent islands.
Proc. Zool. Soc. London, 4: 733-788.
BRISTOWE, W. (1939): The Comity of spiders. Ray Society. Volume I,
Mallorca
1-228. London.
MNIB 7270, Avenc de la Font de s’Espinal (Escorca), 14/08/1993,
BRISTOWE, W. (1952): The spiders of Islands. South-Eastern Natura-
1 exemplar (1 juvenil), Col.: M. Fiol.
list and Antiquary, 57: 34-43.
CODDINGTON, J. (1986): The Monophyletic Origin of the Orb Web. In:
Eivissa
Spiders Webs, Behaviour, and Evolution. W.A. Shear Ed. 319-363.
MNIB 4940, Es Pouàs (Sant Antoni de Portmany), 01/11/1990, 4
Stanford.
exemplars (juvenils), Col.: G.X. Pons.
CODDINGTON, J.A. i LEVI, H.W. (1991): Systematics and evolution of
spiders (Araneae). Ann. Rev. Ecol. Syst., 2: 565-592.
COMPTE, A. (1968): La fauna de Menorca y su origen. Revista de
Menorca, núm. especial: 5-212.
SALTICIDAE
CRESPÍ, D.; GRÀCIA, F.; VICENS, D.; DOT, M.A.; VADELL, M.; BAR-
Heliophanus cupreus (Walckenaer, 1802) (Fig. 18)
CELÓ, M.A.; BOVER, P. i PLA, V. (2001). Les cavitats de la Serra
de na Burguesa Zona 4: Puig Gros de Bendinat (2a part) (Calvià,
Mallorca). Endins, 24: 75-97.
BIOGEOGRAFIA
DENIS, J. (1952a): Quelques araignées de l’ile de Cabrera et remar-
ques sur la faune des Baléares. Inst. royal Scien. nat. Belgique.
28: 1-4.
Espècie de distribució paleàrctica. Citada de
DENIS, J. (1952b): Quelques araignées d’Ibiza (Baleares). Vie et Milieu,
Mallorca per ORGHIDAN et al. (1975), PONS i PAL-
3: 301-303.
MER (1990). BRISTOWE (1952) indica la presència del
DENIS, J. (1961a): Quelques araignées de Minorque. Biospeologica
LXXX. Arch. Zool. exp. et gén., 99: 235-243.
gènere a Mallorca, sense determinar l’espècie ni indicar
DRESCO, E. i HUBERT, M. (1971): Araneae Speluncarum Hispaniae I.
la localitat.
Cuadernos de Espeleología, 5-6: 199-205.
DUMITRESCO, M. (1973): Nesticus (Gondwanonesticus) dragani n.g.,
n.sp. Famille Nesticidae. Résultats des expéditions Bios-
DADES ECOLÒGIQUES
péologiques Cubano-Roumaines à Cuba. Ed Academiei R.S.R. 1:
295-302. Bucarest.
Espècie lapidícola encara que pot formar part de la
ESPAÑOL, F. (1988): Fauna cavernícola. In: Folch, R. (ICNH). Natura,
ús o abús? Llibre Blanc de la Gestió de la natura als Països
fauna florícola.
Catalans. ICNH, Ed. Barcino, Barcelona: 805.
FAGE, L. (1931): Araneae, cinquième série, précedée d’un essai sur l’é-
DADES PRÒPIES
volution souterraine et son déterminisme. Biospeologica LV. Arch.
Zool. Exp. et Gén.
, 71: 99-291.
FEBRER, J.B. (1979): Invertebrats artròpodes (II). In: Enciclopèdia de
Mallorca
Menorca. Tom III. 155-175. Maó.
MNIB 5895, Cova des Pont (Manacor), 12/04/1992, 1 exemplar (1
FERRANDEZ, M.A. (1987): Los Dysderidae (Arachnida, Araneae) de la
femella), Col.: G.X. Pons.
península Ibérica. Tesi doctoral -inèdita-. Universidad
Complutense de Madrid.
103

FRADE, F. i BACELAR, A. (1931): Revision des Nemesia de la faune
PONS, G.X. i PALMER, M. (1990): Valoració faunística. In: B. Barceló
ibérique et description d’espèces nouvelles de ce genre. Bull. Mus.
(Dir.). Pla d’ordenació dels recursos naturals del sector nord de la
Hist. Nat., 3: 222-238.
Serra de Tramuntana. Conselleria d’Agricultura i Pesca. 130-158,
GINÉS, A. (1982): Inventario de las especies cavernícolas de las islas
mapes 30 a 38. Palma de Mallorca.
Baleares. Endins, 9: 57-75.
PONS, G.X. i PALMER, M. (1992): Malthonica Simon, 1898 (Ageleni-
GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; BARCELÓ, M. A.; PLA, V.; CASAS, J. A. i
dae, Araneae): un género endémico del Mediterráneo. Rapp.
VICENS, D. (1997): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona
Comm. int. Mer Médit.
2: Puig d’en Bou (Calvià, Mallorca). Endins, 21: 37-49.
PONS, G.X. i PALMER, M. (1996): Fauna endèmica de les illes Balears.
GROPPALI, R.; GUERCI, P. i PESARINI, C. (1998): Appunti sui Ragni
Institut d’Estudis Baleàrics. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, Palma de
(Arachnida, Araneae) dela costa orientali di Eivissa (Ibiza), con la
Mallorca. 307 pp.
descrizione di una nuova specie: Cyclosa groppalii Pesarini
PONS, G.X. i PALMER, M. (1999): Invertebrats endèmics i illes:
(Araneidae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 41: 65-74.
(Tenebrionidae i Araneae) introduccions i extincions als illots de
HEIMER, S. i NENTWING, W. (1982): Thoughts on the phylogeny of
Cabrera (Illes Balears). In: Ecologia de les Illes. Mon. Soc. Hist.
Araneoidea Latreille, 1805 (Arachnida, Araneae). Zool. Syst.
Nat. Balears 6: 105-122.
Evolut. Forsch., 20: 284-295.
RAMBLA, M. (1977): Sobre una migalomorfas (Arach., Ctenizidae) de
KOCH, L. (1882): Zoologische Ergebnisse von Excursionen auf den
las Baleares. Rapp. Comm. int. Mer Médit., 24(9): 95-96.
Balearen. Arachniden und Myriapoden. Verh. Zool. bot. Ges.
RAMIS, J. (1814): Specimen animalium, vegetabilium et mineralium in
Wien, 31: 625-678.
insula Minorca frequentiorum ad norman Linnaeani sistemati exa-
LEHTINEN, P.T. (1967): Classification of the Cribellate spiders and
ratum. Exaratum. Accedum monina vernacula in quantum fieri
some allied families, with notes on the evolution of the suborder
potuit. Excudebat Petrus Antonius Serra. 4-60.
Araneomorpha. Ann. Zool. Fenn., 4: 199-468.
RIBERA, C. (1977): Nota sobre algunos araneidos de Baleares. Rapp.
LOCKET, G.H. i MILLIDGE, A.F. (1951): British spiders I, The Ray
Comm. Int. Mer Médit., 24: 97-98.
Society, 310 pp. London.
RIBERA, C. (1981): Breves consideraciones sobre los araneidos caver-
LOCKET, G.H. i MILLIDGE, A.F. (1953): British spiders II, The Ray
nícolas de Baleares. Rapp. Comm. Int. Mer Médit., 27(9): 91-92.
Society, 449 pp. London.
RIBERA, C. (1989). Araneidos cavernícolas de Menorca. Endins, 14-15:
LOCKET, G.H.; MILLIDGE, A.F. i MERRET, P. (1974): British spiders III,
81-83.
The Ray Society, 315 pp. London.
ROBERTS, M.J. (1985a): The Spiders of Great Britain and Ireland. Vol.
LLOBERA, M. i LLOBERA, P. (1974): Aproximación al conocimiento de
I Atypidae-Theridiosomatidae. Harley Books Ed. 229 pp.
la fauna troglòbia de la zona de Pollença (Cv. de Cornavaques.
Colchester.
Cv. de Cal Pesso, Cv. de Can Sion, Cv. de les Rodes). Com. IV
ROBERTS, M.J. (1985b):The Spiders of Great Britain and Ireland. Vol.
Simp. Biospelología; E.C.E., G.E. Pedraforca, 97-101. Barcelona.
III Atypidae-Linyphiidae. Harley Books Ed. 256 pp. Colchester.
MACARTHUR, R.H. i WILSON, E.O. (1983): Teoria de la biogeografia
ROBERTS, M.J. (1987): The Spiders of Great Britain and Ireland. Vol. II
insular. Editorial Moll. 198 pp. Palma de Mallorca.
Linyphiidae. Harley Books Ed. 204 pp. Colchester.
MACHADO, A. DO BARROS. (1942): A coleçao de aranhas caverníco-
SENGLET, A. (1972): Note sur les Spermophora (Araneae, Pholcidae)
las do Museo Nacional de Ciências Naturais de Madrid. An. Asoc.
Méditerranéens. Boll. Soc. Entoml. Suisse, 5: 307-319.
esp. Prog. cienc., 7: 806-820.
SENGLET, A. (2001): Copulatory mechanism in Holplopholcus,
MELIC, A. (2001): Arañas endémicas de la península Ibérica e Islas
Stygopholcus
(revalited),
Pholcus, Spermophora
and
Baleares (Arachnida: Araneae). Revista Ibérica de Aracnología, 4:
Spermophorides (Araneae, Pholcidae), with additiobnal faunistic
35-92.
and taxonomic data. Bull. Soc. entomol. Suisse, 74: 43-67.
ORGHIDAN, T.; DUMITRESCO, M. i GEORGESCO, M. (1975): Mission
SIMON, E. (1892): Histoire naturelle des araignées I. 1084 pp. Paris.
biospéologique “Constantin Dragan” à Majorque (1970-1971).
SIMON, E. (1907): Araneae, Chernetes et Opiliones (Première Série).
Première note: Arachnides (Araneae et Pseudoscorpionidea).
Arch. Zool. exp. et gén., 4 Série, 6: 537-553.
Trav. Inst. Spéol. “Emile Racovitza”, 14: 9-33.
SIMON, E. (1914): Les Arachnides de France. Tome 6 (part 1). Ed.
PÉREZ DE SAN ROMÁN, F. (1947): Catálogo de las especies del
Roret, 1-308. Paris.
Orden Araneae citadas en España después de 1910. Bol. r. Soc.
SIMON, E. (1926): Les Arachnides de France. Tome 6 (part 2). Ed.
esp. hist. nat., 45: 417-491.
Roret, 309-532. Paris
PLATNICK, N.I. (2003): The world spider catalog, version 3.5. American
SIMON, E. (1929): Les Arachnides de France. Tome 6 (part 3). Ed.
Museum of Natural History, online at http: research.amnh.org
Roret, 533-772. Paris.
entomology spiders calalog index. html
SIMON, E. (1932): Les Arachnides de France. Tome 6 (part 4). Ed.
PONS, G.X. (1991): Llista vermella dels Aranèids de les Balears.
Roret, 773-978. Paris.
Documents tècnics de Conservació, Direcció General d’Es-
SIMON, E. (1937): Les Arachnides de France. Tome 6 (part 5). Ed.
tructures Agràries i Medi Ambient, Servei de la Conservació de la
Roret, 979-1298. Paris.
Naturalesa. SEFOBASA Ed. 106 pp. Palma de Mallorca.
THORELL, T. (1873): Remarks on Synonyms of European spiders.
PONS, G.X. (1992): El gènere Leptoneta Simon, 1872 (Araneae, Leptone-
(part. 2): 375-644. Uppsala.
tidae) a Mallorca. Apunts Biogeogràfics. Endins, 17-18: 61-66.
THORELL, T. (1875): Description of several European and North African
PONS G.X. (1993a): Estudi preliminar sobre la fauna d’Aranèids
spiders. Kongl. Svenska Vet. Akad. Handl. 13: 3-203.
(Arachnida, Araneae). In: J.A. Alcover, E. Ballesteros i J.J. Fornós,
TRIAS, M. (1983): Espeleologia de les Pitiüses. Institut d’Estudis
(Eds.) Història Natural de l’Arxipèlag de Cabrera. Mon. Soc. Hist.
Eivissencs, 2: 3-58.
Nat. Balears, 2: 333-350. Palma de Mallorca.
URONES, C. (1989): Nuevos datos de Clubionidae (Araneae) ibéricos.
PONS, G.X. (1993b): Artròpodes de s’Albufera de Mallorca. Arachnida,
Misc. Zool., 13: 55-61.
Araneae. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 36: 91-98.
URONES, C. (1996): Catálogo y atlas de las arañas de la familia
PONS, G.X. (2004): Biogeografia, ecologia i taxonomia de les aranyes
Anyphaenidae en la península Ibérica e islas Baleares. Graellsia,
(Arachnida, Araneae) de les Illes Balears. Models de distribució de
52: 73-80.
la fauna insular. Tesi doctoral, Universitat de les Illes Balears,
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; PLA, V.; BARCELÓ, M.A.; GRÀCIA, F.;
Palma de Mallorca. 541 pp.
GINARD, A. i BOVER, P. (2000): Les cavitats de la serra de na
PONS, G.X. i DAMIANS, J. (1992): Els aràcnids de la Cova de sa
Burguesa. Zona 4: Puig Gros de Bendinat (1a part) (Calvià,
Cometa des Morts (Escorca, Mallorca). Endins, 17-18: 51-56.
Mallorca). Endins, 23: 23-40.
104