Les cavitats de la serra de na Burguesa : zona 6 : la mineria a la serra d'en Marill : Palma, Mallorca
ENDINS, núm. 26. 2004. Mallorca
LES CAVITATS DE LA SERRA DE NA BURGUESA. ZONA 6:
LA MINERIA A LA SERRA D’EN MARILL (Palma, Mallorca)
per Pere BOVER 1, 3, 4, 5, Antelm GINARD 1, Damià CRESPÍ 2, 4, Damià VICENS 2, 3,
Mateu VADELL 1, Jaume SERRA 6, Gabriel SANTANDREU 2 i Miquel Àngel BARCELÓ 1.
Resum
Presentam la descripció i topografia d’una sèrie de mines de guix algunes de
les quals donaven a enfonsaments naturals i en alguns casos s’hi observen restes
d’antigues cavitats. Entre aquestes destaquen la pedrera Grossa i la mina des Camí
Vell de Puigpunyent. També es descriuen dues cavitats naturals de petites dimen-
sions. D’altra banda, es realitza una descripció geològica dels materials present a la
zona, el tipus de jaciments de guix i la discussió sobre la seva gènesi, i una aproxi-
mació històrica de la mineria de guix a Mallorca.
Resumen
Presentamos la topografía y descripción de una serie de minas de yeso, entre
las cuales algunas conectan con cavidades naturales. Entre éstas destacan la
Pedrera Grossa y la Mina des Camí Vell de Puigpunyent. También se describen dos
cavidades naturales. Por otra parte se hace una descripción geológica de los mate-
riales de la zona, la tipología de los yacimientos de yeso, discutiéndose su origen,
así como una aproximación histórica de la minería del yeso en Mallorca.
Abstract
We present the description and topographic survey of different gypsum mines,
some of connecting natural caves. We emphasize Pedrera Grossa and Mina des
Camí Vell de Puigpunyent mines. We also describe two natural caves and we pres-
ent a geological description of the materials of the zone, the gypsum mine typolo-
gies, the origin of these mines, and an historical approach to the gypsum mining in
Mallorca.
Introducció
El primer grup espeleològic que es va interessar
Boixa de Felanitx, publicada al Bolletí de la Societat
per la serra de na Burguesa va ser l’Equip Mallorquí
d’Història Natural de les Balears (PALAU, 1955), que va
d’Espeleologia (EME). La seva activitat va ser molt
ser la primera topografia publicada per un grup espele-
intensa durant els anys 1955 i 1956, i iniciaren un estu-
ològic mallorquí. Les restants topografies, gairebé mig
di sistemàtic que es va centrar en el sector Est de la
segle després de ser realitzades, varen ser publicades
serra de na Burguesa, als voltants de la Vileta, en el
per VICENS i PLA (2001b) en un treball històric referent
terme de Palma (VICENS i PLA, 2001a, VICENS et al.,
al grup EME.
2001). Curiosament les topografies realitzades per
El Grup d’Exploracions Subterrànies (GES) de
aquest grup foren inèdites a excepció de la cova d’en
Barcelona, realitzà una campanya l’any 1960 a Mallorca
investigant sis cavitats (MONTORIOL, 1963). Tres
d’aquestes cavitats, les coves de Gènova, la cova dels
1
Grup Espeleològic EST. Palma de Mallorca.
Coloms i les coves del Pilar es troben a la serra de na
2
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma.
Burguesa.
3
Societat d’Història Natural de les Balears. Estudi General Lul·lià.
Sant Roc 4. E-07001. Palma de Mallorca.
El 20 de gener de 1962, el germans Basilio Angel i
4
Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN). Ctra Palma-Port de
Ambrosio Tomás de La Salle de Palma realitzen una tro-
Sóller, km 30,5. E-07100. Sóller.
balla paleontològica important a la serra de na
5
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, Ctra de Valldemossa km
Burguesa. Troben restes òssies de Myotragus a un
7,5. E-07122. Palma de Mallorca.
6
IES Josep Sureda i Blanes, C/ Joan Coll, 2, Palma.
reompliment càrstic d’un avenc que talla la pedrera de
59

Figura 1. Mapa de la zona d’estudi amb la localitza-
ció de les cavitats. 1: Mina de s’Olla.
2: Cova de s’Olla. 3: Mina de s’Arbocera.
4: Mina Llarga. 5: Mina de sa Ferralla.
6: Mina des Tres Pinets. 7: Mina de
s’Avenc. 8: Mina des Foradí. 9: Mina des
Camí Vell de Puigpunyent. 10: Pedrera
des Forn. 11: Avenc de ses Figueres.
12: Pedrera Grossa. 13: Mina des Pont.
14: Mina des Llit. 15: Mina des Coll d’en
Marill.
Figure 1. Map of the location of the caves in the
study zone.
Gènova (ÁNGEL, 1962). Es tractava d’una nova espè-
L’orientació general dels plecs anticlinals i sinclinals
cie per a la ciència, el Myotragus batei, un antecessor
lligats a l’estructura de na Burguesa és NE-SO, perpen-
del M. balearicus (CRUSAFONT i ÁNGEL, 1966).
dicular al sentit del transport tectònic (GELABERT,
Els membres del Grup Espeleològic EST de Palma,
1998). Hi ha falles normals que es produïren posterior-
a finals de la dècada dels seixanta i inicis del setanta,
ment a la formació dels encavalcaments. Les direccions
topografien una sèrie de cavitats emblemàtiques
d’aquestes solen ser NE-SO i NO-SE (ITGE, 1991).
(GINES et al., 1989).
Les mines que es descriuen en aquest treball es
Altres grups espeleològics, a la dècada dels setan-
troben en bretxes quaternàries de col·lapse o de reom-
ta, varen realitzar alguna topografia, però sempre en
pliment de cavitats que es formaren sobre materials del
menor importància que el grups abans esmentats
Lias i del Retià que es troben pels voltants de la zona
(VICENS i PLA, 2001a, VICENS et al., 2001).
estudiada (ITGE, 1991). Els pocs afloraments de la roca
La primera catalogació sistemàtica a la serra, es
subjacent en la zona ens mostren dolomies del Retià.
deu a Miquel Àngel Barceló (BARCELÓ, 1992), on des-
criu cavitats situades a s’Hostalet, fruit de les activitats
espeleològiques iniciades a la dècada dels setanta pel
grup EST. La tasca s’ha continuat per un equip d’espe-
Descripció geològica
leòlegs procedents de diferents grups espeleològics
mallorquins (GRÀCIA et al., 1997; BARCELÓ et al.,
1998; VICENS et al., 2000; CRESPÍ et al., 2001; BAR-
DESCRIPCIÓ DELS MATERIALS GEOLÒGICS I DEL
CELÓ et al., 2003). Una breu història dels treballs rea-
SEU EMPLAÇAMENT
litzats en aquesta serra va ser presentada a les III
Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears
Com ja s’ha dit en l’apartat anterior, les mines i
(VICENS et al., 2001).
pedreres que es descriuen en aquest treball s’han rea-
litzat en bretxes del Quaternari. Aquestes bretxes es
formen per col·lapse d’antigues cavitats o bé pel reom-
pliment de sistemes càrstics.
Situació geogràfica i geològica
Un exemple d’aflorament on trobam aquestes bret-
xes és el que es mostra en la Fig. 2. En aquest aflora-
ment, que es troba en la part occidental de la pedrera
Les cavitats presentades en aquest treball es tro-
Grossa podem veure els següents materials:
ben localitzades al NO de la Vileta, en concret entre el
1.- En la base apareix el substrat format per dolo-
cementiri de son Roca i la serra d’en Marill (Fig. 1).
mies del Retià, que presenten una estratificació en
Totes les cavitats es troben situades al terme municipal
capes de pocs decímetres de potència, cabussant cap
de Palma.
al NE i es troben molt afectades pel diaclasat.
Tal com ja s’ha comentat en treballs anteriors, la
2.- Per sobre tenim les bretxes quaternàries, molt
serra de na Burguesa es correspon amb dues alinea-
heterogènies i formades per clastes de diverses litolo-
cions muntanyoses de direcció NE-SO que culminen
gies. En la Fig. 2 podem veure que dins de les bretxes
amb el puig Gros de Bendinat en el S i amb el puig des
apareixen grans blocs de guix.
Cans en el N. Des del punt de vista geològic cadascu-
En la Fig. 3 es detalle un altre aflorament situat en
na de les dues alineacions de muntanyes correspon a
la part SO de la pedrera Grossa. En aquest es pot veure
un plec d’inflexió de falla, més o menys complex, ver-
una estratificació, molt més complexa, que delata una
gent al NO, però la septentrional desplaçada 1,5 km
alternança de diversos episodis diposicionals. Podem
més al NO que la meridional (GELABERT, 1998). En la
diferenciar les següents unitats:
zona d’estudi del present treball ens trobam en el bloc
1.- Bretxes de color vermellós, amb una potència
septentrional de la serra de na Burguesa.
de 2 m, molt endurides i cimentades. Trobam dos nivells
60

de colades pavimentàries intercalats (1a i 1b). Aquests
4.- Finalment tenim un nivell edàfic actual de colo-
dos nivells, bastant discontinus, ens separarien tres uni-
racions vermelloses, d’uns 0,50 m de potència, que no
tats de bretxes. Es troben restes de gasteròpodes
presenta una organització clara i on es poden veure
terrestres (Iberellus sp i altres espècies sense identifi-
fragments de teules.
car) i que preferentment se situen en la subunitat bret-
Aquests afloraments exemplifiquen els materials
xosa intemèdia.
que anam trobant en la zona d’estudi. En general pre-
2.- Bretxes de color vermellós poc cimentades, amb
dominen les bretxes caòtiques i desorganitzades que es
una potència de 1,75 m. La matriu és llimosa i molt més
veien en l’aflorament de la Fig. 2, encara que en algun
abundant que en la unitat anterior. Comença amb un
punt es poden veure materials més estratificats com els
nivell on predominen els clastes de grans dimensions
que es veuen en la Fig. 3. Aquests darrers corresponen
(mida bloc), per sobre hi ha alguns nivells amb major
més aviat a materials de reompliments d’antigues cavi-
predomini de clastes.
tats, que han sofert una història sedimentària més com-
3.- El nivell anterior s’acaba amb una capa de cola-
plexa, mentre que els primers corresponen més aviat a
da pavimentària de color gris, bastant contínua, d’uns
col·lapses d’antigues cavitats.
0,20 m de potència.
Figura 2. Tall de l’aflorament situat a la
part occidental de la pedrera
Grossa.
dol: Dolomies del
Retià.
bre: Bretxes del
Quaternari. gui: Bloc de guix
situat dins de les bretxes qua-
ternàries. blo: Blocs de bretxes
caiguts del sostre de la cavitat.
Figure 2. Geological section of the out-
crop located in the Western side
of Pedrera Grossa. dol: Retian
dolomites. bre: Quaternary
breccias. gui: Gypsum block
located in the Quaternary brec-
cias. blo: Breccia block fallen
from the cave ceiling.

Figura 3. Tall de l’aflorament situat a la
part meridional de la pedrera
Grossa. 1: Unitat de bretxes
endurides amb gasteròpodes
terrestres. 1a i 1b: Intercalacions
de colades pavimentàries.
2: Unitat de bretxes poc cimen-
tades amb matriu llimosa.
3: Colada pavimentària. 4: Ni-
vell edàfic.
Figure 3. Geological section of the out-
crop located in the Southern
side of Pedrera Grossa. 1: Hard
breccias level with land snails.
1a i 1b: Intercalations of flow-
stone. 2: Slightly consolidated
breccias level with slimy matrix.
3: Flowstone. 4: Edaphic level.

61

TIPUS DE JACIMENTS DE GUIX I DISCUSSIÓ
tipus d’emplaçament:
SOBRE LA SEVA GÈNESI
1.- Formació de les capes de guix original, segura-
ment interestratificades amb els materials carbonats del
DARDER (1914) fa una distinció entre el guixos
Retià. Aquest guix, en la seva disposició original, no el
triàsics, que considera d’origen llacunar, i el guixos
trobam enlloc en aquest indret.
juràssics de la serra de na Burguesa, que creu d’origen
2.- Posteriorment hi hauria la dissolució de la major
eruptiu, hipòtesi que FALLOT (1922) rebutja perquè
part dels guixos i una carstificació de les capes carbo-
creu que tots els guixos de la serra de Tramuntana són
natades. L’evolució d’aquest procés acabaria produint
d’origen sedimentari. DARDER (1946) creu que ha de
el col·lapse de les cavitats formades i la gènesi de les
sotmetre’s a revisió. En altres treballs del nostre equip
bretxes i de gran part dels enfonsaments que es troben
(VICENS et al., 2000) discutírem la nostra opinió defen-
actualment. Lligats amb aquest procés es troben guixos
sant l’origen sedimentari dels guixos.
emplaçats com a blocs de grans dimensions dins de les
El guix, que era l’objectiu de les explotacions, es
bretxes de col·lapse. No coneixem exactament l’edat de
troba lligat en tres tipus d’emplaçament: 1) en forma de
formació d’aquestes bretxes però degut que encara es
blocs dins de les bretxes (com es veu en la Fig. 2); 2) com
poden destriar morfologies de col·lapse que podrien
a ciment o omplint buits entre els clastes de bretxes qua-
estar en part lligades a la formació d’aquests processos
ternàries, en aquest cas es troba freqüentment associat a
pensam que no poden ser excessivament antigues
la matriu llimosa de les bretxes; 3) omplint fractures de les
(Quaternari).
dolomies subjacents, aquest darrer emplaçament és el
3.- Finalment hi hauria una dissolució parcial dels
menys freqüent, i només s’ha vist en una ocasió.
blocs de guixos, que es pot veure en el bloc represen-
En definitiva es pot afirmar que el guix que trobam
tat en la Fig. 2 i la reprecipitació de guix en l’espai
en aquesta zona no es troba en la disposició original. Es
intersticial entre els clastes o en les fractures de les
poden diferenciar tres etapes en la formació dels guixos
dolomies retianes inferiors. Aquests serien dos dels
de la zona de la Vileta, que correspondrien a quatre
emplaçaments que trobam en la zona d’estudi.
Foto 1:
Galeria de la mina Llarga (Foto M. Vadell).
Photo 1: Gallery of Mina Llarga (Photo M. Vadell).
62

La mineria del guix a la serra de
na Burguesa

Els jaciments de guix es troben dispersos per la
serra de na Burguesa. Actualment només estan en
explotació dues pedreres a la part sudoccidental (ses
Vinyes i es Clot d’en Dalmau) que mantenen un volum
d’explotació apreciable (58.695 tones entre les dues el
2003 segons dades de la Conselleria de Comerç,
Indústria i Energia del Govern Balear). Les pedreres del
sector nordoriental es troben abandonades, amb tota
certesa degut a la seva irregular distribució espacial i a
la manca de riquesa mineral del jaciment.
No s’han trobat moltes cites antigues sobre aques-
ta activitat minera. De fet aquestes mines no figuren en
el Mapa de Rocas Industriales editat per l’IGME (1975),
ni tampoc en el Pla Director Sectorial de Pedreres de
les Balears de la Conselleria de Medi Ambient del
Govern Balear, encara que citi algunes pedreres histò-
riques (el llistat es troba publicat al Decret 61/99, Butlletí
Oficial de les Balears 73 ext.). L’única cita històrica
sobre mines en la zona estudiada prové del Die
Balearen
de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Austria (HABS-
BURGO Y LORENA, 1984). La cita original, que es
publicà l’any 1897, esmenta les pedreres de Bendinat
(responsables de produir la major part del guix que
s’utilitzava a Palma), i les de Son Quint i Gènova, situa-
des també al terme de Palma. Quan es fa referència a
les pedreres de Son Quint en aquesta obra, no sabem
si es tracten de les situades a la zona propera de les
coves del Pilar, o les que presentam en aquest treball.
La confusió radica que ambdues zones estan situades
en els terrenys de la mateixa possessió. De totes for-
Foto 2:
Galeria d’entrada oriental a la mina des Camí Vell de
Puigpunyent (Foto A. Ginard).
mes, ens inclinam a pensar que les pedreres presenta-
des en el nostre treball són més antigues degut a que
Photo 2: Eastern entrance gallery of Mina des Camí Vell de
mostren tècniques d’explotació menys elaborades.
Puigpunyent (Photo A. Ginard).
Foto 3:
Galeria d’entrada
occidental a la mina
des Camí Vell de
Puigpunyent (Foto
A. Ginard).
Photo 3: Western entrance
gallery of Mina des
Camí Vell de
Puigpunyent (Photo
A. Ginard).

63

Foto 4:
Sala des Martell, cavitat
natural captada per les
labors mineres de la pedrera
Grossa (Foto M. Vadell).
Photo 4: Sala des Martell, natural
cave captured by the minig
works of Pedrera Grossa
(Photo M. Vadell).

Foto 5:
Vista de la part baixa de la
pedrera Grossa (Foto M.
Vadell).
Photo 5: View of the lower side of
Pedrera Grossa (Photo M.
Vadell).

Les coves del Pilar i el guix a
El problema de la localització d’antigues explota-
Mallorca
cions mineres es pot fer extensiu als materials de cons-
trucció. Si es lleven els casos de les pedreres de Portals
o les del castell de Bellver –i encara de manera molt
Aquest apartat es basa en les dades bibliogràfiques
superficial– , poc més s’ha estudiat. És en aquest con-
que s’han consultat i en els records d’infantesa d’un
text de desconeixement generalitzat que s’han d’inclou-
dels autors (Jaume Serra).
re les pedreres i les mines de guix de les coves del Pilar
El coneixement de la mineria històrica a Mallorca
de Palma. Per força, s’ha d’acudir a la prova ab absen-
és un tema que està poc documentat. Fins i tot per a
tia, sempre perillosa i al paper que tengué el guix dins
una època com la Prehistòria, en la qual els metalls pre-
el món constructiu de Mallorca, així com els guixaires
determinen tota una sèrie de períodes, es coneixen sols
dins els oficis de la construcció.
els resultats finals del procés, però res se sap del seu
En aquest aspecte, cal recordar que la terminologia
principi. S’utilitzà l’estany, el coure i el ferro, però tot
consagra dos termes referits als obrers del guix: guixer
indica que algunes les matèries primeres s’importaven
i guixaire (guixaine en el llenguatge col·loquial de
de fora de l’illa, malgrat que alguns indicis parlen d’al-
Ciutat). El primer es refereix al miner o forner de guix;
gunes possibles mines. Un cas diferent seria el plom del
és a dir, a l’encarregat dels processos referits a l’obten-
qual se’n coneixen alguns jaciments, d’entre les quals hi
ció (LLABRÉS i VALLESPIR, 1984, 87-98). El segon és
destaca el de Bunyola.
el referit a aquelles persones que treballen amb el guix
64

com a material de construcció. És interessant aturar-se
Així s’ha pogut comprovar en nombroses excavacions i
en aquesta segona denominació, ja que conserva una
estudis de paraments constructius. Ara per ara, tot indica
terminació arcaica no gaire freqüent a Mallorca. Això
que va ser a partir de finals del segle XVII i a partir de
podria interpretar-se com a un element primordial per
models constructius italianitzants quan les obres de guix
parlar d’una activitat molt antiga i important. La nostra
començaren a prendre força.
hipòtesi de treball és tot el contrari.
La documentació de topònims a Ciutat de Mallorca
S’intentarà presentar un panorama en el qual l’acti-
sembla confirmar aquesta compareixença tan tardana.
vitat dels guixers i dels guixaires va ser molt marginal
D’aquesta manera, per exemple, es documenta un
fins el s. XVIII. Per aquest motiu, ni les obres ni els
carrer a Palma que antigament es deia del Guix, però
jaciments, i especialment les coves del Pilar, no han
que ja a 1671 era conegut com a Carrer Brondo
estat destacats fins fa relativament poc temps.
(ZAFORTEZA, 1989, 371). Igualment, a 1672 es docu-
menta la “Guixeria de n’Alonso” situada en el carrer de
Sant Andreu, on segurament hi havia un molí de guix
LES DIFICULTATS CRONOLÒGIQUES
propietat del notari Ramon Alonso (ZAFORTEZA, 1989,
372). De fet, a Ciutat, la majoria de topònims relacionats
Ara per ara, tot partint de la conquesta de 1229, s’ha
amb el guix es documenten a partir d’aquest període
de considerar que l’obra de guix a la Mallorca cristiana
(ZAFORTEZA, 1989, 371-374). Fins i tot, el denominat
tengué una importància molt secundària. Això és deu a
Forn del Guix, proper a l’actual Plaça Quadrado, feia
les tècniques de construcció usades fins ben entrat el
referència a un forn de pa (ZAFORTEZA, 1989, 324).
s. XVII. De fet, tant el guixers com els guixaires estaren
Es podria pensar que els viatgers donarien alguna
sempre inclosos en el si de l’Ofici de Picapedrers
pista especial; però, de fet, no passa així, en demostra-
(QUETGLAS, 1939, 59-66). Fins i tot, uns suposats
ció de la poca importància que es donava al tema. Val
Capítols dels Guixers, del segle XV, es tracten, en reali-
la pena remarcar un dels primers, com és José Vargas
tat d’unes ordinacions generals dels picapedrers (PONS,
Ponce, que a 1787 publicà una de les primeres des-
1926 i 1930). S’ha de tenir en compte que, com a mate-
cripcions de l’illa. Com a bon il·lustrat, aquest escriptor
rial de construcció, el guix (en les seves diverses quali-
una de les coses a les que posa esment és el de les
tats), presenta grans avantatges com la rapidesa de l’ei-
riqueses naturals de Mallorca, especialment aquelles
xugat o la seva mal·leabilitat, però té un comportament
amb possibilitats de generar rendiments econòmics.
molt deficient al llarg dels anys, en altes concentracions
Així, per exemple, cita l’abundor de mines (sic), fins i tot
d’humitat o de calor intensa. Per això, poques vegades
d’or i plata i és dol de què no se treballin més. Amb tot,
les parets es referien amb guix; es recobrien de lloses de
no posa cap esment a les pedreres o mines de guix
pedra en el cas d’edificis notables o de referits de calç.
(VARGAS PONCE, 1983, 41-45).
Foto 6:
La pedrera Grossa vista des de dalt (Foto D. Crespí).
Photo 6: View from above of Pedrera Grossa (Photo D. Crespí).
65

Foto 7:
Galeria d’entrada a la pedrera Grossa (Foto D. Crespí).
Photo 7: Entrance gallery of Pedrera Grossa (Photo D. Crespí).
El mateix es pot dir de Joaquim Maria Bover. A les
Arran de tot el que s’ha dit, s’ha de considerar que s’ex-
seves Noticias histórico-toponímicas, publicades per
plotaren des de finals del segle XIX fins la primera mei-
primer cop a l’any 1836, dedica un petit resum a la geo-
tat del segle XX. J. Mascaró Passarius les situa a l’ín-
logia de l’illa. Quan descriu aquest apartat i específica-
dex M25 2B del seu mapa, en un indret on sovint s’indi-
ment el que ell defineix com a piedras, sols fa referèn-
quen pedreres i altres mines. Era una contrada molt
cia a l’alabastre de Banyalbufar i Estellencs, i quan
atractiva per l’al·lotea dels voltants que, sovint, hi ana-
al·ludeix al guix anota simplement: Sulfato calizo: abun-
ven a explorar i córrer aventures.
da en la isla y es para las artes de la mejor especie: le
En els anys 60, encara es varen veure alguns vells
hay especular y de todas las variedades conocidas,
(antics miners?) que replegaven pedra de guix, espe-
però no cita cap jaciment en particular (BOVER, 1864,
cialment crestalls o estalagmites i estalactites, que
12-17). La mateixa trajectòria seguiran autors posteriors
segurament usaven per decorar jardins o per vendre a
(HABSBURGO, 1984)
les primeres botigues de souvenirs. Varen esser aques-
En conclusió, el que s’ha de deduir és que el treball
tes persones les que avisaren dels perills, en particular
amb guix cobrà força arran de l’aparició de dos ele-
d’una sèrie de pous que podien engolir al·lots agosa-
ments constructius novells a Mallorca, tot partint del
rats. D’alguna manera, calaren, ja que hi havia indrets
segle XVIII i que es consolidaren en el segle següent:
clarament prohibits d’una manera tàcita.
els cels-rassos i la utilització del marès en llivanya. No
Les coves estaven integrades per tres nuclis dis-
cal fer menció a la transcendència del guix de diverses
tints i suposadament diferenciats. El més gran i més
qualitats en la construcció de cels-rassos. En referència
atractiu era la gran cova amb estalagmites i estalactites.
als maressos en llivanya, s’ha de tenir present que
Bona part del seu sòtil havia caigut. Notícies orals, no
impulsaren la utilització del guix com a element de
confirmades, deien que havien estat els propis miners
suport i que provocà l’aparició de l’anomenat ciment
que l’havien barrobinada pel perill que suposava. De
mallorquí, així com l’ús de tècniques més sofisticades
fet, molt prop de l’entrada, hi havia una boca de mina
per referir les parets.
artificial amb una sèrie de colzes que aviat es convertí
en un dels indrets prohibits. D’aquí sols es replegaven
concrecions calcàries. Les més preuades eren les esta-
LES COVES DEL PILAR
lagmites i les estalactites, i diverses cristal·litzacions.
Un segon àmbit era una petita balma que havien
Aquestes coves són, originalment, unes formacions
aprofundit fins fer una boca de mina d’una trentena de
càrstiques típiques, però que s’usaren per extreure sul-
metres, on hi apareixien algunes vetes de guix, que
fat de calç. A la dècada de 1960, ja estaven en desús.
tenien incrustades línies d’un mineral obscur que les
66

feia molt interessants. De totes maneres, sembla que la
una gènesi més basada en la circulació de les aigües
veta acabà molt aviat i l’explotació s’aturà.
subterrànies, però les morfologies que s’observen
El tercer espai era un conjunt de boques de mina
corresponen més aviat a processos clàstics (BARCELÓ
que estaven totalment vedades i que sols s’exploraven
et al., 2003).
fins allà on arribava la llum del Sol. D’elles i del seu
Segons BARCELÓ (1992) les cavitats de la serra
exterior s’obtenien les formacions cristal·lines més vis-
de na Burguesa són predominantment d’origen clàstic i
toses. Es tractava de cristalls translúcids, moltes vega-
avencs megaclàstics. Es pot constatar que els proces-
des recobrint una crosta calcària i, fins i tot, alguns
sos d’esfondrament de les cavitats són bastant clars, i
exemplars tenyits de colors rosat o vermellenc. A la vora
que en alguns casos donen lloc a grans volums, rela-
d’aquests jaciments, hi havia restes de construccions
cionats amb processos clàstics (GRÀCIA et al., 1997;
del que podien esser dependències annexes a l’explo-
BARCELÓ et al., 1998; VICENS et al., 2000; CRESPÍ et
tació, totes elles fetes de paret de pedra i, en alguns
al., 2001; BARCELÓ et al., 2003).
casos, de pedra seca. D’entre tots, destacava un enor-
Es pot dir que la majoria de les cavitats de la serra
me forn de guix amb tres boques. Aquí i allà, es des-
de na Burguesa són cavitats clàstiques amb un fort con-
triaven restes de vies de vagonetes i del que devien
trol estructural. Es correspondrien amb la tipologia de
esser maquinària destrossada.
cambres de col·lapse descrita per GINÉS (2000), en
A principis dels anys 70, l’explotació de les pedre-
què les morfologies de dissolució són escasses: avenc-
res que estaven a la cota inferior d’aquestes mines des-
cova de na Picacento (BARCELÓ, 1992), cova de
trossaren el seu accés natural, així com bona part de
s’Agre d’en Massip (CRESPÍ et al., 2001), cova de ses
les ruïnes més destacades de les mines principals. Les
Caderneres (BARCELÓ et al., 2003).
darreres visites sols varen esser possibles agafant el
Un altre aspecte a tenir en compte és la importàn-
camí superior i tot indicava que aquestes instal·lacions
cia que tenen les solifluxions en la majoria de les cavi-
havien desaparegut totalment.
tats de la serra de na Burguesa; en alguns casos s’hi
donen desplaçaments superiors a un metre. També s’hi
observen nombrosos processos de concrecionament,
que arriben a ser importants a moltes de les cavitats de
Espeleogènesi
la serra.
Les coves naturals que es troben en la zona d’es-
tudi (cova de s’Olla i avenc de ses Figueres) segueixen
Quant a l’espeleogènesi, CAÑIGUERAL (1949) afir-
l’esquema genètic general de les coves de na Burguesa
ma que les coves de la serra de na Burguesa que
i corresponen a cavitats de tipus clàstic, sense morfolo-
acompanyen els jaciments de guix són el resultat de la
gies de dissolució reconeixibles.
dissolució d’aquests, formant una buit en el Trias,
A la mina de s’Avenc el forat de l’avenc es veu reto-
essent-ne un exemple les coves del Pilar, les de
cat per la mà de l’home però es pot veure una colada
Gènova i Calvià. MONTORIOL (1963) també fa algunes
parietal en el costat NE que ens indicaria que ja existia
interpretacions sobre la espeleogènesi d’algunes cavi-
un forat natural anterior a les labors mineres. També es
tats de la serra de na Burguesa, i atribueix a aquestes
veu un forat clarament natural a l’extrem NO de la mina.
Foto 8:
Sala inferior de l’avenc de
ses Figueres (Foto G.
Santandreu).
Photo 8: Lower chamber of Avenc
de ses Figueres (Photo
G. Santandreu).

67

Ja s’havia observat anteriorment que en algunes cavi-
lució dels guixos subjacents, que no es troben mai in
tats es realitzaven mines, segurament per extreure guix
situ, no hagi jugat un paper apreciable en la gènesi dels
o altres materials: espeleotemes, grava o fins i tot en
enfonsaments.
algun cas s’ha arribat a postular que es podia treure
guano dels ocells (MONTORIOL, 1963). Mines que
comuniquen amb cavitats clàstiques naturals es troben
amb bastant freqüència a la serra de na Burguesa: cova
Descripció de les cavitats
des Coloms (MONTORIOL, 1963; BARCELÓ et al.,
2003) o les coves del Pilar (MONTORIOL, 1963). En la
nostra zona d’estudi trobam altres enfonsaments que
Les coves es varen localitzar utilitzant un GPS
no es pot afirmar que tenguin un origen natural (mina de
Magellan 300 el dia 3 de juliol de 2004 i s’utilitzà el
s’Arbocera, mina de s’Olla, mina des Foradí, mina des
Datum Europeu de 1950.
Tres Pinets, mina des Pont) ja que es podrien haver
format per l’enfonsament de galeries de mines, però a
causa de les seves grans dimensions, fan pensar que
MINA DE S’OLLA
tenguin un origen natural. En altres casos, a l’enfonsa-
Coordenades UTM: 4384517 / 465212 - 228
ment s’hi ha vist la mà de l’home, que hi ha extret mate-
rials utilitzant pics o barrobins, encara que no es pot
Aquesta mina es caracteritza per presentar una
descartar que hi pogués haver hagut un enfonsament
galeria quasi horitzontal d’uns 20 m de llarg, de secció
natural preexistent. Aquest és el cas de la pedrera
quadrada d’uns 2 x 2 m, que dóna a la part baixa d’un
Grossa, de la mina des Camí Vell de Puigpunyent i de
enfonsament de volum no menyspreable i d’uns 25 m de
la pedrera des Forn.
desnivell, la qual cosa és més que suficient per a crear
En un treball anterior elaborat pel nostre equip
un microclima propici per el creixement de falgueres
(VICENS et al., 2000) es comentava que les coves de
(Taula 1). No podem saber com era aquest enfonsament
la serra de na Burguesa, a diferència del que deia
abans dels treballs de mineria, però el més probable és
CAÑIGUERAL (1949) no es formaven per dissolució
que existís un enfonsament natural. La litologia present
dels guixos subjacents, sinó per una evolució molt
a les parets de l’enfonsament consisteixen amb bretxes
avançada del procés de carstificació dels carbonats. En
de materials retians. La cronologia de la gènesi
aquest cas no es pot descartar que el procés de disso-
d’aquestes bretxes podria ser pliocena o quaternària.
Foto 9:
Interior de la mina des Pont (Foto M. Vadell).
Photo 9: Inside of Mina des Pont (Photo M. Vadell).
68

COVA DE S’OLLA
Coordenades UTM: 4384555 / 465144 - 268
Cavitat natural de modestes dimensions, situada
entre sa mina de s’Olla i es coll d’en Marill. Presenta un
desnivell de 3 m i una planta en forma de cor, on la dia-
gonal principal està orientada NE-SO. Hi ha concrecio-
nament litoquímic consistent en colades parietals i
algunes estalagmites.
MINA DE S’ARBOCERA
Coordenades UTM: 4384446 / 465186 - 231
Mina de dimensions reduïdes a la qual es pot acce-
dir a través d’una galeria oberta al costat nord que
comença amb una trinxera. De la mina n’ha quedat un
enfonsament bastant profund, on hi podem trobar algu-
nes parets que arriben fins al 20 m i un recorregut des
de l’extrem est a l’oest de 40 m. L’alçada de les parets
en algun lloc, molt localitzat, és suficient per crear el
microclima necessari pel creixement dels pteridòfits
(veure Taula 1, Foto 11).
A la paret nord s’han trobat conglomerats d’origen
torrencial d’edat mala de precisar, però ens inclinam a
una edat pliocena o del quaternari inferior, a causa de
que actualment les torrenteres es troben distants
d’aquesta mina.
69

MINA LLARGA
d’uns 2,5 m i que ens porta a un enfonsament renifor-
Coordenades UTM: 4384432 / 465214 - 211
me, allargat en direcció N-S. Aquest enfonsament té un
desnivell acusat, ja que a la part més meridional té una
Consisteix en una mina llarga formada per una
diferència d’alçada de més de 6 m amb l’extrem sep-
única galeria de direcció quasi E-O, de 37 m de longi-
tentrional, més enfonsat. El terra de l’enfonsament es
tud, una amplada mitjana de 2 m i una alçada entre 1,5
troba cobert de blocs i de vegetació arbustiva que no
i 2 m (Foto 1). Al seu interior hi ha dues cales laterals.
s’ha representat a la topografia.
El seu extrem occidental es veu acabat amb una acu-
mulació de blocs que ens indicarien un enfonsament.
Està situada molt a prop del camí que condueix cap a la
MINA DE S’AVENC
pedrera des Forn i la mina de s’Olla
Coordenades UTM: 4384532 / 465043 - 275
Podem diferenciar per una part la mina i per altra
MINA DE SA FERRALLA
l’avenc, que no connecten però que sembla que la mina
Coordenades UTM: 4384414 / 465192 - 224
es feu per poder accedir a l’enfonsament de l’avenc i es
degué abandonar degut a la manca de possibilitats que
Està formada per una galeria rectilínia de 15 m de
presentava aquesta cavitat. La mina comença amb una
longitud, 1,5 m d’amplada i 1,5 m d’alçada de direcció
trinxera molt estreta (0,7 m d’amplada) que ens con-
E-O. Té un forat de ventilació superior de 4 m de desni-
dueix a una petita cavitat natural que presenta un cert
vell de forma ovalada. S’acaba amb un esbucament de
concrecionament. A l’extrem NO de la mina hi ha un
materials terrosos. Es troba a una cota un poc superior
petit forat vertical natural, amb concrecionament parie-
a la mina llarga i es dirigeix vers la mina des Tres
tal i que s’obri a l’exterior.
Pinets. Probablement aquestes tres mines formaven un
L’avenc està format per un enfonsament de forma
únic complex i estaven connectades. Rep el nom a
irregular que es va eixamplant cap a la part inferior.
causa de la ferralla de les restes de motos que trobarem
Aquest avenc té un bot de 5,5 m. Presenta una obertu-
dins d’aquesta mina.
ra superior de forma allargada que es veu retocada per
la mà de l’home però que ja devia existir abans, ja que
es veu recoberta de colada en la part superior de la
MINA DES TRES PINETS
paret SE. També es pot veure una petita saleta a l’ex-
Coordenades UTM: 4384416 / 465180 - 228
trem SO, a la paret de la qual afloren llims amb estrati-
ficació horitzontal i restes de Tudorella ferruginea. En
Consisteix en una galeria de direcció NE-SO, al
aquesta saleta també es veren aranyes de l’espècie
final de la qual hi ha una paret de reforça un desnivell
Meta bourneti (Foto 10).
70

fins a 5 galeries. A les galeries s’hi accedeix a traves
MINA DES FORADÍ
d’unes trinxeres, a la vora de les quals s’acumulen
Coordenades UTM: 4384481 / 465167 - 229
grans quantitats de terra sobrant de la triadissa que es
devia fer del guix que s’extreia de la mina. A la trinxera
En l’actualitat és un enfonsament de dimensions
on s’acumula més material, sobrant de la triadissa, és la
modestes, al qual es pot accedir per una petita trinxera
que es troba just a la vora del camí vell de Palma a
o per una galeria horitzontal d’uns 6 m de llarg,
Puigpunyent.
Dins de la mina hi ha restes de construccions en
paret seca que possiblement es construïen per protegir,
MINA DES CAMÍ VELL DE PUIGPUNYENT
d’enderrocaments, els camins que es devien haver fet
Coordenades UTM: 4384388 / 465243 - 207
per facilitar el transport del material per dins la mina.
4384278 / 465207 - 205
En alguns llocs de la mina s’han trobat restes dels
guixos que s’explotaven.
Mina de dimensions considerables de la qual es pot
Una de les galeries s’ha practicat dins bretxes del
destacar la distància de sud a nord -120 m aproxima-
Quaternari. La galeria s’atura quan es va arribar a les
dament- i l’alçada de les parets que en alguns llocs arri-
bretxes retianes. Es va observar la presència de
ba fins els 30 m. Es pot accedir a la mina a traves de
Tudorella ferruginea amb la closca dissolta. Es tracta
diferents galeries, de secció quadrada (Fotos 2 i 3),
d’una petita cavitat reomplerta per bretxes en la què es
algunes de les quals, a causa d’enderrocaments, tenen
poden observar les colades parietals de l’antiga cavitat
l’accés obstruït. Pels voltants de la mina s’han trobat
a causa de les labors de mineria.
71

l’entrada, fins al marge N del penya-segat de la pedrera.
En general, las parets del marge són altament inestables.
Tal com passa a altres pedreres de la zona, aques-
ta pedrera sembla haver estat excavada aprofitant una
cova natural, restes de la qual en forma de colada parie-
tal, trobam al sector N de la pedrera. A aquesta zona
trobam un esbaldrec de blocs de gran mida, que devien
formar part del sòtil de l’antiga cavitat.
La superfície de la pedrera és difícil d’observar
degut a què està coberta de vegetació. Les espècies
predominants són els pins (Pinus halepensis), càrritx
(Ampelodesmos mauretanica), xiprell (Erica multiflora) i
estepa blanca (Cistus albidus). Per aquest motiu, no
s’ha representat en la planta de la topografia, però sí en
les seccions.
El sector de la mina té el seu accés a uns 9 m en
direcció SW respecte a l’entrada de la pedrera, i a l’al-
tra banda del camí que deixa la pedrera a la dreta. La
boca de la mina, de 2,5 m d’ample i 1,2 m d’alt, està
excavada en la paret d’un antic forn de calç. La mina té
un recorregut de 16 m en direcció SW-NW, cap a la
pedrera. Al principi la mina té una amplada de 3 m i una
alçada de 1,5 m, que es va reduint a mesura que avan-
çam per la galeria. La major estretor es troba quasi al
final de la mina, després d’un esbaldrec de material del
sòtil, amb una amplada de 1,2 m i una alçada de 0,5 m.
Passada aquesta estretor hi ha una minúscula cambra,
on la mina queda totalment bloquejada per blocs i terra
caiguts del sòtil. En aquest punt, al final de la galeria, el
desnivell respecte a la part més baixa de la pedrera és
de 3,6 m. El punt més baix de la pedrera i el final de la
galeria coincideixen en la topografia, fet que fa pensar
que la depressió de la pedrera està provocada per l’en-
fonsament de la mina. De fet, a aquesta zona de la
pedrera hi ha un forat artificial circular d’uns 30 cm de
diàmetre, que devia funcionar com a respirador per a la
mina, o devia ser un intent de connectar pedrera i mina.
AVENC DE SES FIGUERES
Coordenades UTM: 4384477 / 465313 - 241
Cavitat natural que es localitza a les rodalies de la
pedrera des Forn, molt a prop de la part superior d’una
de les carenes de la serra d’en Marill. La seva localitza-
ció és relativament senzilla, ja que és veu afavorida per
PEDRERA DES FORN
la presència a la boca de la cavitat d’uns vistosos exem-
Coordenades UTM: 4384480 / 465239 - 215
plars de figuera (Ficus carica) que en destaquen entre
l’esponerosa bardissa que atapeeix la zona.
Es tracta d’una cavitat de modesta extensió, condi-
Aquesta pedrera està situada molt a prop de l’en-
cionada per un accés vertical que dona pas a una sala
trada de la mina de s’Olla, i de fet, flanqueja el camí
inferior dominada pel desenvolupament horitzontal
d’accés a la zona on es troben gran part de les pedre-
(Foto 8). És al coster de llevant d’aquesta estança on
res i mines presentades en aquest treball.
trobam la cota màxima de fondària amb poc més de
La pedrera està dividida en dos sectors. El sector de
10 m. La seva espeleogènesi sembla ser per esfondra-
la pròpia pedrera i el d’una mina que devia tenir accés a
ment amb un cert control estructural.
ella, actualment separats en superfície per un camí.
La boca natural de la cavitat, és un passatge verti-
La pedrera té fàcil accés directe des del camí, per la
cal de planta força irregular i altura variable, tant és així
seva part S. La planta de la pedrera és allargada en direc-
que al coster nord, aquesta, amida prop de 7 m de fon-
ció S-N, amb aproximadament 58 m de recorregut. El
dària mentre al coster sud , el desnivell supera per poc
recorregut transversal màxim (aproximadament a la mei-
els 4 m. És precisament per aquest vessant per on és
tat de la pedrera) és de 23 m. El desnivell total de la
més factible el descens a l’interior amb la assegurança
pedrera és de 22 m, des del seu punt més baix, a prop de
d’un passamà.
72

73

74

75

L’interior està format per una única cambra de
trespol descendent recobert de blocs. El sòtil en aquest
forma poc definida, orientada al seu eix principal a 270º
sector està format per una bretxa d’aspecte poc com-
i unes dimensions màximes de 15 m de llargària per
pacte, és de secció arrodonida i exempt que cap tipus
5 m d’amplada. A la vertical del pou d’entrada, a més
de recobriment calcari.
d’un embolic de soques de les esmentades figueres, hi
trobam un con d’enderrocs que cau suaument cap el
coster oriental fins donar pas a un zona més anivellada
PEDRERA GROSSA
de trespol terrós. Aquest sector és el més espaiós de la
Coordenades UTM: 4384178 / 465550 - 164
cavitat, i presenta una secció marcadament triangular,
amb un sòtil a indrets molt fracturat, mentre que en
La pedrera es troba a uns 600 m del cementiri de
altres indrets hi pengen alguns recobriments calcaris en
son Roca en direcció NO. La seva gran mida (i els grans
forma de colades i minses estalactites. La seva alçada
munts de terra extrets d’ella, ja colonitzats per vegeta-
és d’uns 4 m; a l’extrem, en canvi, l’altura màxima del
ció) la fa totalment visible una vegada que ens anam
sòtil tan sols arriba al metre i mig formant un petit
apropant a la zona. L’únic accés a peu pla a la pedrera
reducte . En aquest punt s’ha de destacar la presència
és per una mina artificial excavada a la zona NE i que
dels restes d’un paretó de pedres molt esbaldregat que
va en direcció E-O (Foto 7).
acaba de delimitar, a manera de tancat, aquest espai
Es tracta de la pedrera més gran de la zona que es
terminal. La seva funció no deixa de ser curiosa, ja sia
presenta en aquest treball. Les dimensions de la seva
per la seva dubtosa funcionalitat a tan insòlit indret, així
planta de forma trapezoïdal són 103 m en sentit E-O i
com la poca accessibilitat que presenta la cavitat. De
un màxim de 95 m en sentit N-S. El seu diàmetre màxim
totes maneres, en aquest mateix redol són evidents els
és de 142 m en direcció NO-SE. El seu punt màxim d’al-
restes de fragments ceràmics que denoten un ús de la
çada de tall de la pedrera se troba al sector N amb uns
cova en un temps no massa llunyans. Entre els restes
17 m de desnivell.
també es poden observar les despulles de diversos ani-
La pedrera sembla haver-se excavat a partir d’una
mals: cans, xots, conills o eriçons.
cavitat natural, ja que a la regió O-SO encara s’hi poden
Pel que fa al coster Occidental de l’estança, es veu
trobar restes de formacions litoquímiques, bàsicament
igualment ocupat pel con d’enderrocs, configurant un
colada parietal, i sembla ser l’única zona on es poden
76

77

veure relictes de l’antiga cova natural (Foto 4).
da de la pedrera. Aquesta cavitat és d’origen clàstic i
L’interior de la pedrera està bàsicament format per
sembla ser un dels llocs més interessants i intactes de
acumulacions muntanyoses de terra i a les zones pro-
la cavitat original de la pedrera (topografia ampliada a la
peres a les parets de la pedrera abunden els blocs cai-
planta general de la pedrera). És una cavitat de forma
guts d’esbaldrecs més o manco recents (Fotos 5 i 6).
allargada de 14 m de recorregut, formada en la majoria
A aquesta part interior hi podem trobar una autèntica
del seu recorregut, per una succesió de blocs. Per
zona verda, on mates (Pistacia lentiscus) i pins (Pinus
accedir al final de la cova s’han de passar dos passos
halepensis) són els representants vegetals majoritaris,
estrets, un d’ells, el d’accés a la cambra final, eixamplat
els quals, degut al fet d’haver crescut a l’interior de la
artificialment a la colada en un moment indeterminat (en
pedrera, no varen ser calcinats a l’incendi que devastà
el moment de l’explotació de la pedrera o posterior-
la zona l’any 1993. De fet, a la planta de la topografia no
ment?). Només a la saleta d’entrada i a sala intermèdia
s’ha representat la vegetació ja que no es podria obser-
hi trobam colada parietal sobre blocs i formacions esta-
var la gran majoria de la morfologia del trespol.
lagmítiques i petites estalactites al sòtil.
Ja hem tractat sobre els aspectes geològics
Apart de la pròpia utilització de la pedrera com a tal,
d’aquest indret abans, on es feia la descripció de dos
i gràcies a la seva única entrada per una mina estreta,
afloraments de la pedrera Grossa (Figs. 2 i 3).
la pedrera ha estat emprada, tal com passa a moltíssi-
Només es troben dues zones on la pedrera adqui-
mes coves d’accés fàcil, com a sestador o lloc de tan-
reix aspecte de cova (apart de la mina d’entrada). Una
cament per ovelles i/o cabres. Al passadís de la mina
és la sala Picada que es troba a la zona NE de la
d’entrada se poden trobar restes de dues parets que
pedrera molt a prop de la mina d’accés i es tracta d’una
poden haver estat la porta de tancament de la pedrera.
cova–mina artificial d’uns 42 m de recorregut i d’uns
Una de les parets (sembla que la més moderna pel fet
3 m d’ample. La seva morfologia suggereix que es
d’estar construïda amb bloquet de ciment) està acom-
podria tractar de l’eixamplament artificial d’una antiga
panyada d’una escaleta metàl·lica tipus electron (Foto
cavitat, degut a què al sòtil del final de la galeria trobam
7), i que enganxada per un dels extrems a la paret de la
una obertura artificial de 5 x 1 m aprofitant una antiga
mina amb ciment feia de tancament superior. De fet,
boca natural. De fet, per la quantitat de restes de terra
alguns pagesos de la zona coneixen la pedrera com Es
que es troba a l’exterior d’aquest forat suggereix que era
Prat i xerren de què la pedrera s’emprava per aquest fi.
un dels llocs per on es treien els sediments de l’interior.
Actualment, malauradament, el fet d’estar tan a prop de
La petita boca de l’altra cavitat, la sala des Martell
zones habitades i per ser de fàcil accés amb vehicles
(Foto 4), es troba a la zona SO, zona més concreciona-
motoritzats (a pesar dels diferents cartells de prohibició
78

79

que han anat apareixent i desapareixent a l’entrada de
l’alçada són d’uns 2 m, per donar pas a una sala d’uns
la pista devora del cementiri), ha fet que la pedrera
17x 6 m en planta i una alçària màxima de 5 m.
(i bàsicament tota la zona) hagi estat colonitzada, en
Por tot arreu de la mina hi ha esbucaments degut a
algunes zones, per tot tipus d’escombraries deixades
que el material es bastant tou, i de fet tota la galeria
per pseudo-excursionistes que allà hi acampen. De fet,
està molt modificada de del seu abandonament. El sòtil
els dos principals perills que hi ha a l’interior de la mina
en el sector de la sala està molt debilitat i presenta un
són les possibles malalties que pot agafar un en cas de
gruix escàs. Els materials del sòtil són més consistents
ferides provocades pels fems i la caiguda de blocs dels
que el de les parets.
voladissos de les parets de la pedrera, algun d’ells real-
ment preocupant. Recomanam per a la visita de la
pedrera la vacuna del tètanus i casc (o molta prudència
a l’hora d’apropar-se a les parets). Abstenir-se d’anar-hi
en dissabte, diumenge o festius.
Paleontologia de mol·luscs
MINA DES PONT
En la realització d’aquest treball s’han trobat alguns
Coordenades UTM: 4384415 / 465213 - 176
jaciments paleontològics que han aportat fauna fòssil de
mol·luscs:
Mina de dimensions considerables a la qual es pot
accedir a través d’una galeria llarga (10 m aproximada-
ment), que s’inicia amb una trinxera (11 m), oberta al
PEDRERA GROSSA
costat est i d’una altra trinxera oberta al costat oest. A
més té dues entrades naturals, en forma de xemeneia,
Just passat la mina d’entrada, en un reompliment
la primera de les quals dóna accés a la galeria del cos-
càrstic, consistent en llims vermellosos poc consolidats,
tat est i l’altra a un pont que ha quedat al centre de la
s’han trobat el següents mol·luscs fòssils: Oxychilus
mina. Després de les excavacions dutes a terme a la
lentiformis, Trochoidea frater forma majoricensis,
mina ha quedat un enfonsament força gran amb parets
Iberellus balearicus, Iberellus companyonii i Tudorella
que arriben fins als 11 m d’alçada en alguns punts (Foto
ferruginea. Actualment són endèmics de Mallorca o de
9) i un recorregut màxim de 30 m. A l’interior, replet de
diverses illes de l’arxipèleg de les Balears i són part del
vegetació que dificulta el pas, hi ha força brutícia entre
que resta de la fauna indígena pre-humana (PONS i
la qual hi podem trobar fins i tot dos cotxes. La proximi-
PALMER, 1996). El primer és troglòfil i ha estat citat a
tat a la Vileta i el fet que just a la vora de l’enfonsament
nombroses coves (PONS i DAMIANS, 1992). En els
hi ha un camí hi facilita el llançament de tota casta de
llims i eolianites de jaciments litorals del Quaternari
fems.
balear són nombroses les cites del mol·luscs abans
esmentats (CUERDA, 1975), a excepció d’Iberellus
balearicus
, que és un endemisme de la serra de
MINA DES LLIT
Tramuntana i coincideix amb la zona on s’han estudiat
Coordenades UTM: 4384023 / 465698 - 152
menor quantitat de jaciments litorals del Quaternari. És
d’especial rellevància trobar en una mateixa localitat
Aquesta mina, excavada en bretxes del Quaternari
Iberellus balearicus i Iberellus companyonii, ja que
està situada a uns 125 m al S de l’entrada de la pedre-
viuen a indrets diferents i això ens indica un punt on
ra Grossa. Té un recorregut de 25 m en sentit SO, amb
convivien les dues espècies. Referent a les cites
un desnivell pràcticament nul excepte als seus darrers
d’aquestes dues espècies a localitats properes,
3-4 m, degut a l’acumulació d’enderrocs de la paret del
GASULL (1963) cita Iberellus companyonii vivent a les
final de la galeria i d’una obertura artificial en el sòtil
pedreres de Gènova i fòssil a Son Dureta. El mateix
d’aquesta zona. Aquesta obertura és quadrangular, de
autor cita Iberellus balearicus vivent a Establiments.
1 x 1 m. L’amplada de la galeria oscil·la entre els 2 i
Els fòssils s’han dipositat a la col·lecció Museu de
3,5 m, excepte en alguns punts on la pedrera va ser
la Naturalesa de les Illes Balears de la Societat
eixamplada, no sobrepassant els 5 m. La seva alçada
d’Història Natural de les Balears.
és d’uns 2 m a quasi la totalitat de tot el seu recorregut.
Al final de la galeria hi ha excavada una petita cambra
en direcció NO de 4 x 3 m de planta, i amb una alçada
MINA DEL CAMÍ VELL DE PUIGPUNYENT
no superior als 2 m.
A la trinxera que dóna al camí vell de Puigpunyent,
es va trobar a unes bretxes vermelloses del Quaternari
MINA DES COLL D’EN MARILL
el mol·lusc fòssil Trochoidea frater.
Coordenades UTM: 4384655 / 465143 - 290
Com el seu nom indica, la mina es troba situada en
PEDRERA DES FORN
el coll d’en Marill. La mina està constituïda per una gale-
ria d’uns 24 m orientada SSE-NNO. Abans d’entrar per
A la paret occidental es troben unes bretxes amb
la boca de la mina, hi ha una trinxera d’uns 15 m. La
matriu llimosa de coloració rogenca. En aquestes bret-
mina inicialment té uns 7 m de galeria on l’amplària i
xes s’han trobat restes d’Iberellus sp.
80

Fauna d’invertebrats
te triangular. Va ser observat a la mina Llarga, a la mina
de sa Ferralla i a la pedrera Grossa, en unes condicions
de penombra i ambient sec.
Degut a les característiques i morfologia de les
Loxosceles rufescens, té una distribució cosmo-
mines que s’han estudiat, la fauna invertebrada obser-
polita i unes mides compreses entre 8 i 20 mm de lon-
vada ha estat bàsicament trogloxena, tret de tres espè-
gitud. És una espècie lucífuga i caçadora. Pot ser
cies d’aràcnids que podem trobar en algunes cavitats:
observada al terra i a les parets de les cavitats seques.
Uloborus plumipes, té una distribució cosmopolita
S’ha observat amb freqüència a les cavitats de la serra
i s’observa habitualment a les boques de les entrades a
de na Burguesa (VADELL, 2003). Tenen una coloració
les cavitats. Els exemplars tenen una mida que oscil·la
que varia entre el gris ataronjat i el color marró fosc, i
entre 3 i 4 mm en els mascles i entre 4 i 6 mm a les
una marca molt característica en el cefalotòrax amb una
femelles, amb un contorn corporal que li dóna un aspec-
coloració bruna vermellosa i una forma de violí. Fou
observada una colònia molt nombrosa al sector SO de
la pedrera Grossa a la sala des Martell, en unes condi-
cions d’obscuritat total i un ambient molt sec, també es
va observar un exemplar a la pedrera des Forn.
Meta bourneti, té una distribució europea, asiàtica
occidental i africana septentrional. És una espècie tro-
glòfila i estrictament lucífuga. El seu aspecte és bastant
robust si la comparam amb la Metellina merianae. Les
femelles tenen una mida aproximada de 17 mm i els
mascles de 14 mm. La seva coloració és bruna fosca i
molt similar en apariència a la M. menardi, encara que
aquesta no sol presentar els anells de coloració de les
potes, i es distingeix bàsicament per l’epigini i els palps
masculins (ROBERTS, 1995). Aquestes aranyes són
depredadors actius que teixeixen teranyines circulars a
la foscor de les coves i tenen una funció limitadora
important contra els insectes actius i prolífics com els
dípters, que es refugien a les coves en condicions cli-
màtiques adverses o hivernals. S’observà una petita
colònia a la saleta sudoccidental de la mina de s’Avenc,
en condicions d’obscuritat total i alta humitat (Foto 10).
Foto 10:
Meta bourneti femella, trobada a l’enfonsament natural de la
mina de s’Avenc (Foto M. Vadell).
Flora de pteridòfits
Photo 10: Meta bourneti female, found in the natural collapse of Mina
de s’Avenc (Photo M. Vadell).
En aquesta campanya s’ha obert una nova via de
treball: cita i descripció de les diferents espècies de pte-
ridòfits que es poden trobar a les entrades de les cavi-
tats de la serra de na Burguesa. A la Taula 1 se citen les
espècies que s’han trobat a les mines que es descriuen
en aquest treball.
Mina
Espècie
Des Camí Vell de Puigpunyent
Asplenium trichomanes
Pedrera Grossa
Asplenium trichomanes
Pedrera des Forn
Asplenium ceterach
Asplenium ceterach
Mina de s’Arbocera
Asplenium trichomanes
Asplenium ceterach
Mina de s’Olla
Polypodium cambricum
Foto 11:
Asplenium trichomanes, trobada a la mina de s’Arbocera
subsp. Serrulatum
(Foto M. Vadell).
Taula 1: Pteridòfits a les mines de la Vileta.
Photo 11: Asplenium trichomanes, found in Mina de s’Arbocera (Photo
M. Vadell).
Table 1: Pteridophita in la Vileta Mines.
81

Agraïments
GINÉS, A. (1982): Inventario de especies cavernícolas de las Islas
Baleares. Endins, 9: 57-75.
GINÉS, A. (2000): Patterns of collapse chambers in the endokarst of
Mallorca (Balearic Islands, Spain). Acta Carstologica, 29: 140-148.
A Santi Amengual per haver-nos acompanyat en
GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; BARCELÓ, M. A.; PLA, V.; CASAS, J. A. i
algunes sortides.
VICENS, D. (1997): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona
2: Puig d’en Bou (Calvià, Mallorca). Endins, 21: 37-49.
A Joan Llabrés de la Conselleria de Comerç,
HABSBURGO Y LORENA, L.S. (1984): Las Baleares. Descritas por la
Indústria i Energia del Govern Balear per facilitar-nos
palabra y el dibujo. José de Olañeta, editor. Barcelona.
les dades d’explotació del guix a la serra de na
IGME (1975): Mapa de rocas industriales, E. 1:200.000. Hoja nº 57:
Palma de Mallorca. Madrid.
Burguesa i Pere Ripoll de la Conselleria de Medi
ITGE (1991): Mapa geológico de España, E. 1:50.000. Hoja nº
Ambient del Govern Balear per deixar-nos consultar el
698/723(IV): Palma/Illa del Toro y Cap de Cala Figuera (Mallorca).
Pla Director Sectorial de Pedreres de Balears.
Madrid.
LLABRÉS RAMIS, J. i VALLESPIR SOLER, J. (1984): Els nostres artis
A Guillem X. Pons per col·laborar amb la diagnosi
i oficis d’antany (V). Estudis Monogràfics del Museu de La
específica dels mol·luscs fòssils i els seus valuosos
Porciúncula – Ciutat de Mallorca, pp. 87-98.
comentaris.
MONTORIOL, J. (1963): Resultados de una campaña geoespeleológi-
A Francesc Gràcia, Gregori Puigserver, Josep
ca en los alrededores de la Bahía de Palma de Mallorca. Speleon,
15: 3-32.
Antoni Casas i Vicenç Pla perquè la seva presència vir-
PALAU, J.M. (1955). De Re Biospeleologica. II. El Leptobythus (nov.
tual ha animat molt les nostres sortides.
gen.) palaui (nov. sp.) Jeann. (Col. Pselaphidae) de la Cova d’en
Boixa. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares, 1: 41-43.
PONS, A. (1926): Els Gremis. Capítols fabricats per lo bon goverm y
regimen del Offici de Picapedres (1405). BSAL XXI pp. 101-104.
Bibliografia
PONS A, (1927): Els Gremis. Capítols fabricats per lo bon goverm y
regimen del Offici de Picapedres (1514). BSAL XXI pp. 208-210.
PONS, A. (1930): Ordinacions Gremials i altres Capítols a Mallorca.
ÁNGEL, B. (1962): Hallazgo de Myotragus en las canteras de Génova
Estampa d’en Guasp. Palma de Mallorca.
(Mallorca). Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares, 7: 89-94.
PONS, G. X. i DAMIANS, J. (1992): Fauna malacològica d’algunes cavi-
BARCELÓ, M. A. (1992): Cavidades de la Serra de na Burguesa. Zona
tats de l’illa de Mallorca. Endins, 17-18: 67-72.
1: S’Hostalet (Calvià, Mallorca). Endins, 17-18: 25-36.
PONS, G. X. i PALMER, M. (1996): Fauna endèmica de les illes
BARCELÓ, M. A.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL, M.; CRESPÍ, D. i
Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 5: 1-307
VICENS, D. (2003): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona
QUETGLAS GAYÁ; B. (1939): Los Gremios de Mallorca. Breve estudio
5: Coma des Mal Pas (Calvià i Palma, Mallorca). Endins, 25:
histórico-sociológico de los Colegios de Honorables Menestrales
BARCELÓ, M. A.; GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; PLA, V.; GINARD,
que florecieron en Mallorca desde el siglo XIII al XIX. Imprenta Mn.
A. i CASAS, J.A. (1998): Les cavitats de la serra de na Burguesa.
Alcover – Palma de Mallorca, pp. 59-66.
Zona 3: Coll des Pastors (Calvià, Mallorca). Endins, 22: 19-35.
QUETGLAS, B (1980): Los Gremios en Mallorca (S. XIII-XIX). Imprenta
BOVER, J. M. (1864): Noticias histórico-toponímicas de la Isla de
Politécnica. Palma de Mallorca.
Mallorca. Estadística general de ella y períodos memorables de su
ROBERTS, M. J. (1995): Spiders of Britain and Northern Europe. Collins
historia. Segunda edición. Librería de D. Felipe Guasp. Palma.
Field Guide. 383 p.
CAÑIGUERAL, J. (1949): Las cuevas de Campanet (Mallorca). Revista
VADELL, G. M. (2003): Fauna invertebrada de las cavidades del
ibérica núm. 156.
Barranc de sa Coma del Mas Pas (Palma-Calvià). Endins, 25:
CRUSAFONT, M. i ÁNGEL, B. (1966): Un Myotragus (Mammifère
107-116.
Ruminant) dans le Villafranchien de l’île de Majorque: Myotragus
VARGAS PONCE, J. (1983): Descripciones de las Islas Pithiusas y
batei, nov. sp. Comptes Rendues de l’Academie de Sciences
Baleares. Ed. J.J. de Olañeta. Colec. Viajeros y Filósofos.
Paris, 262: 2012-2014.
Barcelona.
CRESPÍ, D.; GRÀCIA, F.; VICENS, D.; DOT, M. A.; VADELL, M.;
VICENS, D. i PLA, V. (2001a): Breu història de coneixement espeleolò-
BARCELÓ, M. A.; BOVER, P. i PLA, V. (2001): Les cavitats de la
gic de la serra de na Burguesa. Aubaïna, 3(1): 23-28.
serra de na Burguesa. Zona 4: puig Gros de Bendinat (2a part).
VICENS, D. i PLA, V. (2001b): L’Equip Mallorquí d’Espeleologia (EME):
Calvià -Mallorca-. Endins, 24: 75-97.
primer grup espeleològic mallorquí. Endins, 24:113-127.
CUERDA, J. (1975): Los tiempos Cuaternarios en Baleares. Inst. Est.
VICENS, D.; BARCELÓ, M.A.; CRESPÍ, D.; GRÀCIA, F.; PLA, V.;
Bal. Palma. 304 pàgs.
GINARD, A.; BOVER, P.; VADELL, M. i DOT, M. A. (2001): Estat
DARDER, B. (1914): Los yesos metamórficos de Mallorca. Bol. Soc.
del coneixement espeleològic de la serra de na Burguesa (serra
Esp. Hist. Nat., Marzo 1914, p. 180.
de Tramuntana, Mallorca). In PONS, G.X (COORD.) III Jornades
DARDER, B. (1946): Història de la coneixença geològica de l’Illa de
del Medi Ambient de les Illes Balears: 70-71.
Mallorca. Ed. Moll. 185 pàgs. i 10 figs. Palma de Mallorca.
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; PLA, V.; BARCELÓ, M.A.; GRÀCIA, F.;
FALLOT, P. (1922): Étude géologique de la Sierra de Majorque. Lib.
GINARD, A. i BOVER, P. (2000): Les cavitats de la serra de na
Polyt. Ch. Beranger ed. 420 pàgs. Paris.
Burguesa. Zona 4: Puig Gros de Bendinat (1a part) (Calvià,
GASULL, LL. (1963): Algunos moluscos terrestres y de agua dulce de
Mallorca). Endins, 23: 23-40.
Baleares. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 9: 3-80.
ZAFORTEZA Y MUSOLES, D. (1989): La Ciudad de Mallorca. Ensayo
GELABERT, B. (1998): La estructura geológica de la mitad occidental de la
histórico-toponímico. Ajuntament de Palma.
Isla de Mallorca. Inst. Tec. Geominero de España. 129 pàgs. Madrid.
82