Descripci� dels rastres i les petjades d'Hypnomis Bate, 1918 (Mammalia : Gliridae) de la cova de sa Duna : Alaior, Menorca
ENDINS, núm. 26. 2004. Mallorca
DESCRIPCIÓ DELS RASTRES I LES PETJADES D’Hypnomys Bate,
1918 (Mammalia: Gliridae) DE LA COVA DE SA DUNA (Alaior, Menorca)
per Josep QUINTANA 1 i Pere ARNAU 2
Abstract
In this paper we describe the Hypnomys paw prints and tracks located on the sur-
face of a pleistocene dune that partially collapsed cova de sa Duna (Alaior, Menorca).
This deposit can be considerated exceptional for the number and quality of paw prints.
For the firts time, Hypnomys tracks are described and hands and feet paw prints are
correctly distinguished. The feet shows the “typical” morphology of Hypnomys paw prints,
with elongated digital and big intermediate pads. The unique studied hand paw print
shows a big rounded central pad and two little and rounded lateral pads. The tracks mor-
phology, shaped by alternate series of paw prints couples indicated that tracks were
made by jumping animals on the inclined (30º) surface of the dune. This kind of track pro-
vided a relatively scarce information about corporal proportions of Hypnomys, like body
length or width-length body relationship. The absence of tail tracks possibly indicates that
Hypnomys not drag the tail when it moves.
Resum
En aquest treball es descriuen les petjades i els rastres d’Hypnomys localitzats a la
superfície d’una duna del plistocè superior que omple parcialment la cova de sa Duna
(Alaior, Menorca). Per la quantitat i la qualitat de les petjades, el jaciment de la cova de
sa Duna es pot considerar com excepcional. Mentre que les petjades d’aquest mamífer
ja eren conegudes en un altre jaciment menorquí (les penyes d’Alparico, Ciutadella de
Menorca), és el primer cop que es troben i descriuen tres rastres d’Hypnomys. Per pri-
mera vegada també s’han pogut distingir de forma clara les empremtes dels peus i de
les mans. Les petjades mostren la morfologia “típica” d’Hypnomys: presència de coixi-
nets digitals i un gran coixinet intermedi en els peus. L’única petjada d’una mà recupe-
rada sembla que presenta tres coixinets: un de gros central i dos de més petits situats a
l’esquerra i a la dreta del coixinet central. La morfologia dels rastres (formats per sèries
alternades de parells de petjades) indica que no correspon al rastre típic de pas, format
per la successió de tres parells de petjades, sinó que més aviat es van formar quan els
animals van passar botant damunt la superfície de la duna, possiblement a causa de la
seva inclinació (30º). Per les característiques dels rastres, la informació que aquests pro-
porcionen és relativament escassa, de forma que resulta difícil poder obtenir informació
sobre la longitud real del tronc o la proporció entre la longitud i l’amplada d’aquest.
D’altra banda, l’absència de marques de coa ha estat interpretada com un indici que
Hypnomys no arrossegava la coa en desplaçar-se.
Introducció
En aquest treball es descriuen alguns dels rastres i
de les proporcions corporals d’aquest animal. La compa-
petjades d’Hypnomys trobats a les eolianites de la cova
ració de les petjades d’Hypnomys amb els peus de la rata
de sa Duna (Alaior, Menorca). Aquest jaciment es pot
sarda actual (Eliomys quercinus Linnaeus, 1766) (no ha
considerar extraordinari, tant per la quantitat com per la
estat possible comparar la forma de les mans), tàxon
qualitat de rastres i petjades que s’hi han conservat. El
estretament relacionat amb l’Hypnomys, permetrà conèi-
principal interès es troba, però, en l’existència de rastres
xer si existeixen o no canvis importants en la morfologia i
clars d’Hypnomys que ens ajudaran a conèixer algunes
en les proporcions dels peus d’Hypnomys.
1
Gustau Mas, 79-1º. 07760 Ciutadella de Menorca. Illes Balears.
2
Museu Municipal des Bastió de sa Font. Plaça de sa Font, sn.
07760 Ciutadella de Menorca. Illes Balears.
7

Antecedents històrics
Metodologia de treball
El primer treball sobre paleoicnologia a les Balears
Els amidaments dels rastres (gambada i amplada de
és el de FORNÓS i PONS-MOYÀ (1982), en el qual es
la sendera) es van realitzar a partir d’uns calcs en paper
descriuen uns rastres i unes petjades de Myotragus en
vegetal, on totes les petjades van ser numerades correla-
els sediments dunars plistocènics de ses Piquetes
tivament de menor a major segons el sentit d’avançament
(Mallorca).
del rastre, tot diferenciant les petjades esquerres (e) de
CALAFAT et al. (1986-1987) descriuen unes petjades
les dretes (d). Totes les mides es van prendre a partir de
de vertebrats (possiblement rèptils) en el Triàsic inferior
les petjades del peu, considerant un punt imaginari situat
del nord-oest de Mallorca.
al centre de cada petjada.
QUINTANA (1993) descriu uns rastres de Myotragus
Hem considerat les mides següents:
en els sediments dunars plistocènics de les penyes
-Gambada o moviment cap endavant. S’ha mesurat
d’Alparico (Ciutadella de Menorca); en aquest mateix tre-
a partir d’un punt fix en una de les petjades fins al mateix
ball s’hi descriuen i figuren, per primera vegada, unes pet-
punt en la petjada següent del mateix peu.
jades d’Hypnomys, el segon mamífer més gran després
-Amplada de la sendera, o distància perpendicular
de Myotragus.
que separa les petjades dretes de les esquerres.
FORNÓS et al. (2002), estudien de forma molt deta-
Les mides preses a cada una de les petjades s’han
llada uns rastres i unes petjades de Myotragus localitza-
fet damunt les rèpliques de les petjades, amb l’ajut d’un
des en unes eolianites plistocèniques del sud de
calibrador digital.
Mallorca, a partir de les quals es descriu una nova icno-
En la fig. 1 s’indiquen totes les mides preses en les
espècie: Bifidipes aeolis Fornós, Bromley, Clemmensen i
petjades de les mans i els peus. En el cas de les dels
Rodríguez-Perea, 2002.
peus, són només aproximades, ja que queden mal defi-
nits els marges anteriors de les petjades.
Figura 1: Mides de les petjades. (A).1: dit interior; 5: dit exterior. a, b, g
Figure 1: Paw prints measurements. (A). 1: inner finger; 5: outer finger;
i d: angles interdigitals; A-E: longitud compresa entre la part
a, b, g i d: interfinger angles; A-E: length between the fore side
anterior dels coixinets digitals i la part posterior del coixinet
of the finger pad and the back side of the intermediate pad;
intermedi. (B).a: amplada màxima; b: longitud màxima; c: lon-
(B). a: maximum width; b: maximum length; c: maximum
gitud màxima del coixinet intermedi; d: amplada màxima del
length of the intermediate pad; d: maximum width of the inter-
coixinet intermedi; e-i: longitud màxima dels coixinets digitals;
mediate pad; e-i: maximum length of the digital pads; j-n:
j-n: amplada màxima dels coixinets digitals. Aquestes figures
maximum width of the digital pads. The figures are maked
han estat realitzades a partir de la petjada 5e del rastre núm.
from the 5e paw print of the track 2, and the interfinger angels
2, i els angles interdigitals representats corresponen als
represent real values. Sscale: 10 mm.
valors reals. Escala: 10 mm
8

S’han fet cinc rèpliques, corresponents a la petjades
1e, 2e-2d i 4e del rastre núm. 1 i 3e-3d, 4e-4d del rastre
núm. 2. Actualment es troben dipositades en la col.lecció
particular de Josep Quintana, juntament amb els calcs
originals sobre paper vegetal.
Situació i descripció del jaciment
El jaciment es localitza a l’interior de la cova de sa
Duna, a la costa sud del terme municipal d’Alaior
(Menorca, Illes Balears), cap a la zona ponent de
Calascoves (fig. 2). Davant del penya-segat on se situa
l’entrada de la cova, hi ha una gran duna quaternària fos-
silitzada, en la qual no ha estat possible trobar cap tipus
de petjada.
Les dimensions d’aquesta cova són modestes. Les
dues sales principals tenen una longitud màxima d’uns 25
m i una amplada d’uns 16 m. Un pas estret (la zona C de
Figura 2: Situació de la cova de sa Duna.
la fig. 4) comunica les dues sales principals, parcialment
reblertes per una duna quaternària consolidada de sorra
Figure 2: Cova de sa Duna location.
fina que s’estén cap a l’interior de la cova formant un ven-
tall amb una superfície molt plana lleugerament convexa
d’est a oest. La superfície plana de la duna és deguda,
molt possiblement, al pas de làmines d’aigua que en cer-
Gambada
tes zones van deixar marques de corrent molt allargades
Núm. de la petjada Rastre 1
Rastre 2
Rastre 3
i paral.leles al màxim pendent de la duna
En la sala situada més al sud (que es podria consi-
1e-2e
-
145,10
-
derar el vestíbul), la duna ha estat molt erosionada. La
1d-2d
-
152,36
-
sala nord es conserva millor, encara que ja mostra sen-
2e-3e
98,41
161,29
143,16
yals clars d’erosió, especialment a la zona oriental.
Les petjades d’Hypnomys es distribueixen per tota la
2d-3d
114,51
160,47
135,81
superfície de la duna. El seu estat de conservació i la
3e-4e
130,67
165,97
147,38
seva densitat varien d’un punt a l’altre; les majors densi-
3d-4d
129,12
157,57
141,76
tats coincideixen amb els límits occidentals i orientals de
la duna i la cova, i també amb la zona occidental adjacent
4e-5e
116,69
158,31
132,57
a l’entrada de la cova. En aquesta zona la densitat és
4d-5d
110,84
155,17
135,91
molt elevada, però es troben molt mal conservades en
5e-6e
146,58
152,84
142,08
superposar-se les unes a les altres.
Les petjades més ben conservades es localitzen en
5d-6d
157,54
151,90
141,89
els flancs occidental i oriental de la zona final de la duna
6e-7e
-
147,59
-
i a la part nord del vestíbul. En aquesta zona, però, la
superfície de la duna està lleugerament concrecionada,
6d-7d
-
166,16
-
de manera que els detalls de les petjades no estan tan
7e-8e
-
152,84
-
ben definits com en altres zones de la duna.
7d-8d
-
142,52
-
8e-9e
-
149,39
-
8d-9d
-
154,14
-
Descripció dels rastres
9e-10e
-
155,63
-
9d-10d
-
148,29
-
Els rastres estudiats es localitzen a la zona oriental
10e-11e
-
160,22
-
de la sala nord, a uns dos metres per sobre de la part final
10d-11d
-
163,09
-
de la duna, com s’indica en la fig. 4.
S’han estudiat tres rastres diferents (fig. 3) que mos-
11e-12e
-
142,60
-
tren característiques similars, en estar formats per la suc-
11d-12d
-
138,45
-
cessió alternada de parells de petjades. El rastre 2 és el
més llarg, i està format per dotze parells de petjades,
Valors mitjans
125,54
153,72
140,07
mentre que els rastres 1 i 3 mostren només cinc parells.
Taula 1: Mides de la gambada (en mm)
Les marques de les ungles en les petjades indiquen cla-
rament que el sentit d’avenç és ascendent i que la direc-
Table 1: Stride measurements (in mm).
9

ció és SE-NO (fig. 3). Els valors de la gambada i de l’am-
plada de la sendera apareixen en les taules 1 i 2. La rela-
ció entre els valors mitjans de la gambada i l’amplada de
la sendera és de 2,09 en el rastre 1, 3,02 en el rastre 2 i
2,94 en el rastre 3.
Generalment, el que s’observa en cada un dels ras-
tres són les petjades dels peus, i és rar poder observar
les de les mans, que solen aparèixer per damunt o per
davall de les petjades dels peus. Això és degut, molt pos-
siblement, al fet que en la majoria dels casos les petjades
dels peus se superposen a les de les mans, en ser més
grans i en exercir sobre elles una major pressió en impul-
sar el cos de l’animal cap endavant.
Segons MILLS (1976), recollit per ALCOVER et al
(1981, 2000) Hypnomys hauria arrossegat la coa arran
d’uns hàbits de vida més terrestres que la rata sarda
actual, que té una coa mòbil. En cap dels rastres estu-
diats, ni en cap zona de la duna ha estat possible obser-
var la presència de marques produïdes per una coa. En
la nostra opinió aquesta evidència negativa resulta bas-
tant significativa, ja que un animal pesant com
l’Hypnomys (segons es dedueix de la mida de les petja-
des) (taula 3) hauria deixat un rastre clar en la superfície
plana i humida de la duna.
Tipologia dels rastres
Els tres rastres estudiats corresponen a un dels tres
tipus de rastres de bot figurats per BANG i DAHLSTRÖM
(1992). El bot és el tipus de marxa més comú en molts
d’animals petits amb un llom llarg i flexible, com els rose-
gadors, petits carnívors i insectivors. No obstant això, les
rates i els ratolins utilitzen el bot i el pas amb una fre-
Figura 3: Rastres 1, 2 i 3 de la cova de sa Duna. Escala: 20 cm.
qüència semblant per desplaçar-se (BANG i
Figure 3: The three studied tracks from La cova de sa Duna. Scale: 20 cm.
DAHLSTRÖM, 1992). Si bé és cert que aquesta forma de
desplaçar-se és comuna en els petits mamífers, també és
cert que és extremadament rar trobar aquests tipus de
Amplada de la sendera
rastres en el registre fòssil (MOSSMAN i SARJEANT,
Núm de les petjades Rastre 1
Rastre 2 Rastre 3
1983); encara més si es té en compte que es tracta de
rastres d’un petit mamífer.
1e-1d
-
52,09
-
L’existència d’aquest tipus de rastre en la cova de sa
2e-2d
60,18
50,13
43,65
Duna es deu, molt possiblement, a la marcada inclinació
3e-3d
53,23
54,04
49,76
(30º) de la superfície de la duna, que obligà els animals a
desplaçar-se botant. S’ha de tenir també molt present
4e-4d
62,39
49,11
50,48
que els valors de la longitud de la gambada en aquests
5e-5d
59,50
49,74
47,37
tipus de rastres són més grans que els que es deixaria en
un rastre format pel pas d’un animal per una superfície no
6e-6d
64,38
51,22
46,38
inclinada en la qual l’animal no es desplacés botant.
7e-7d
-
48,26
-
8e-8d
-
51,12
-
9e-9d
-
55,12
-
Descripció de les petjades
10e-10d
-
52,10
-
11e-11d
-
51,58
-
La distinció entre les petjades dels peus i les mans es
12e-12d
-
45,77
-
basa en la seva mida relativa i en el nombre de dits. En
Valors mitjans
59,93
50,85
47,52
la rata sarda el peu és més gran que la mà i presenta cinc
dits, mentre que a la mà el dit 1 (el dit interior o polze)
Taula 2: Mides de l’amplada de la sendera (en mm).
està molt reduït i no deixa marca en el sediment.
Table 2: Track width measurements (in mm).
La descripció de les petjades de la mà es basa en
10


Figura 4: Topografia de la cova de sa Duna. L’asterisc (*) indica la posi-
Figure 4: Topography of La cova de sa Duna. The asterisk (*) shows the
ció dels tres rastres estudiats. Cortesia de Josep Florit i Josep
location of the three studied tracks. Courtesy of Josep Florit
Màrquez.
and Josep Màrquez.
11

una petjada situada a la part anterior de la petjada 2e
pot dir que les petjades de les dues localitats són molt
del rastre 1, que és la més ben conservada, i en una de
semblants.
situada a la part interna posterior de la 4d del rastre 2.
El rang de variació en les dimensions de les petja-
Per descriure les petjades dels peus s’han fet servir
des de les penyes d’Alparico és més gran que en les
totes les petjades de les quals s’han realitzat còpies en
petjades de la cova de sa Duna (taula 3). En el jaciment
escaiola, excepte la 2d del rastre 1, que presenta una
de les penyes d’Alparico no hi ha rastres ben definits,
forma mal definida.
de manera que és possible que totes les petjades
Les mesures de les petjades de les mans i dels
corresponguin a individus diferents, la qual cosa expli-
peus apareixen en la taula 3.
caria el major rang en la variació de les mides. A la cova
de sa Duna la variació és menor en correspondre, com
a màxim, a tres individus diferents.
En el seu treball sobre les petjades d’Hypnomys de
Petjada de la mà
les penyes d’Alparico, QUINTANA (1993) figura, mesu-
ra i distingeix les petjades corresponents als peus i a les
mans. L’examen posterior d’aquestes petjades i l’estudi
Presenta quatre dits lleugerament divergents (fig.
de les seves dimensions i del nombre de dits (cinc) per-
5) especialment el dit 2 (intern) i el dit 5 (extern). Els dos
met dir que totes les petjades figurades i mesurades per
dits centrals són quasi paral.lels. Els coixinets digitals
aquest autor correponen, en realitat, als peus.
mostren un contorn allargat i estret. Les parts més ante-
riors dels quatre dits es troben molt poc marcades. Els
coixinets intermedis estan formats per un coixinet cen-
tral, gran i ben marcat, de forma circular, i dos coixinets
Comparació amb els peus
laterals menors i menys marcats, també de forma circu-
lar (fig. 6). Coixinets carpians absents.
d’Eliomys quercinus
Com en altres rosegadors de mida petita, E. quer-
Petjades dels peus
cinus mostra dos coixinets metacarpians: un de molt
allargat i situat a la part interna del peu, i un altre de
més petit i rodó, situat més lateralment i anteriorment
Mostra cinc dits lleugerament divergents (fig. 7). Els
en relació amb l’altre coixinet metacarpià. Entre els coi-
coixinets digitals dels dits 2-5 estan ben marcats i són
xinets metacarpians i digitals hi ha quatre coixinets
llargs i estrets. El coixinet digital del dit 1 està manco
intermedis, separats els uns dels altres per solcs.
marcat o no apareix i mostra un contorn una mica més
En les petjades d’Hypnomys trobades fins ara (les
arrodonit. El coixinet intermedi està ben marcat, és gran
de les penyes d’Alparico i les de la cova de sa Duna) no
i té una forma arronyonada (fig. 8). Absència dels coixi-
apareixen les marques corresponents als coixinets
nets metacarpians.
metacarpians; en canvi, el coixinets intermedis estan
Les petjades dels peus de la cova de sa Duna són
ben marcats, però resulta molt dificil poder-ne establir el
anteroposteriorment molt allargades (fig. 8), la qual
nombre exacte perquè estan mal diferenciats. Ara per
cosa sembla indicar que existeix una certa deformació
ara no és possible dir si la morfologia dels coixinets
en les seves proporcions. Això es deu, molt possible-
intermedis és deguda a les característiques del sedi-
ment, a la inclinació de la superfície de la duna, que va
ment, que haurien desdibuixat la forma real de cada un
provocar un cert lliscament del peu cap endarrere (fig.
dels coixinets intermedis, o si la forma de la petjada
8). El grau elevat d’humitat va permetre la conservació
posa de relleu la fusió de tots els coixinets en un únic
dels solcs deixats a la part anterior dels dits durant el
coixinet, com passa en altres grups de mamífers.
seu desplaçament.
Discussió
Comparació amb les petjades de
les penyes d’Alparico

La nomenclatura icnològica està ben justificada en
àrees continentals en ser molt difícil identificar una deter-
minada petjada amb el tàxon que l’ha produïda. El reduït
Les petjades dels peus de la cova de sa Duna són
nombre de mamífers terrestres endèmics en el plistocè
clarament més allargades que les petjades descrites a
de les illes Balears (inclosos en els gèneres Myotragus,
la duna quaternària de les penyes d’Alparico (QUINTA-
Hypnomys i Nesiotites) fa possible la identificació
NA, 1993). Aquestes diferències són degudes, com ja
(almenys a escala genèrica) de la petjada amb l’animal
s’ha vist, al grau d’inclinació de la superfície dunar. En
que l’ha produïda. Per aquesta raó, creim innecessària la
les petjades de les penyes d’Alparico les deformacions
definició d’un nou icnotàxon a partir de les petjades de la
són molt menors perquè la superfície de la duna és
cova de sa Duna o de les penyes d’Alparico. Els mots
pràcticament horitzontal. Sense tenir en compte les
“petjada d’Hypnomys” o “rastre d’Hypnomys” són, al nos-
deformacions de les petjades de la cova de sa Duna, es
tre entendre, prou implícits i clars.
12

Figura 5: Angles interdigitals de la petjada de la mà situada a la part
anterior de la petjada 2e del rastre 1. Els punts marquen les
longituds A-E, com s’indica en la figura 1. El núm. 1 indica la
posició del dit intern. Escala: 10 mm.
Figura 6: Mà d’Hypnomys, situada a la part anterior de la petjada 2e del
rastre 1. El dibuix s’ha fet a partir del positiu en escaiola.
Figure 5: Interfinger angles of the hand paw print located in the fore part
Escala: 5 mm. Dibuix: J. Quintana.
of the 2e paw print of the track 1. The points shows the A-E
lengths as in the figure 1. The number 1 shows the inner fin-

Figure 6: Hypnomys hand paw print, located in the fore part of the 2e
ger. Scale: 10 mm.
paw print of the track 1, drawing from the plaster copie of the
paw print. Scale: 5 mm. Drawing by J. Quintana.

Figura 7: Angles interdigitals de la petjada del peu 3e del rastre 2
Figura 8: Petjada 4e del rastre núm. 1 (esquerra), dibuixada a partir del
(esquerra) i del peu 1e del rastre 1 (dreta). Els punts marquen
positiu en escaiola. A la part anterior de la petjada apereixen
les longituds A-E, com s’indica en la figura 1. El núm. 1 indi-
les marques dels dits en lliscar sobre la superfície de la duna,
ca la posició del dit intern. Escala: 10 mm.
com indiquen les fletxes del dibuix esquemàtic de la dreta.
Escala: 10 mm. Dibuix de J. Quintana.
Figure 7: Interfinger angles of the foot 3e from the track 2 (left) and the foot
1e from the track 1. The points shows the A-E lengths as in the
Figure 8: Paw print 4e from the track 1 (left), drawing from the plaster
figure 1. The number 1 shows the inner finger. Scale: 10 mm.
copie of the paw print. In the fore part of the paw print appe-
ar the mark of the foot sliping, just as the arrows shows (rigth).
Scale: 10 mm. Drawing by J. Quintana.

Conclusions
Si bé és cert que fa falta un estudi acurat del coixinet
El jaciment de petjades de la cova de sa Duna es poc
intermedi del peu d’Hypnomys, la seva morfologia sembla
considerar com excepcional, tant per la quantitat com per
suggerir alguns canvis significatius, com la fusió i el major
la qualitat de les petjades. En aquesta cova s’han trobat i
desenvolupament dels coixinets intermedis.
descrit, per primer cop, alguns rastres de bot
Cal esperar que l’estudi comparatiu d’aquests rastres
d’Hypnomys. En correspondre a rastres de bot, la infor-
i petjades amb els de la rata sarda actual (Eliomys quer-
mació que proporcionen és relativament escassa, espe-
cinus) i altres rosegadors, juntament amb aproximacions
cialment pel que fa referència a les proporcions corporals
acurades de la massa corporal d’Hypnomys i l’estudi de
(la longitud del tronc o la relació entre la longitud i l’am-
possibles canvis en les proporcions de l’esquelet d’a-
plada del cos) d’Hypnomys. De les mesures preses, l’am-
quest rosegador, permetin conèixer d’una forma més acu-
plada de la sendera correspon als valors reals, mentre
rada el tipus de locomoció i els trets característics dels
que la longitud de la gambada és superior a la real. La
peus i les mans d’Hypnomys.
deformació de les proporcions reals de la gambada és
Des d’aquí volem fer ben palesa la necessitat de prote-
encara major a causa de la inclinació de la superfície
gir el jaciment de petjades de la cova de sa Duna, atès que
sobre la qual es va moure l’animal.
és una part molt interessant del nostre patrimoni geològic.
13

Cova de sa Duna
Taula 3: Mides de les petjades.
Les notacions de cada
α
β
γ
δ
A
B
C
D
E
a
b
c
mida són les mateixes
que apareixen en la figura
1
24º

11º
10,5º
14,22 20,38 23,06 24,58 21,89 24,30 26,86
9,06
1, excepte O, que corres-
pon a la profunditat de les
2
11,5º
16,0º
15,0º
15,0º
9,31
21,67 22,07 22,21 19,83 22,73 23,11
9,99
petjades. 1: petjada 4e
3


11º
11º
16,91 23,56 22,95 21,77 13,67 23,78 25,17 12,16
del rastre 1; 2: petjada 1e
del rastre 1; 3: petjada 3e
4
-
31º

38º
-
15,41 18,78 15,83 17,35 19,41 14,26
5,86
del rastre 2; 4: petjada de
la mà situada a la part
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
anterior de la petjada 2e
del rastre núm. 1. Les pet-
1
13,54
6,97
9,56
7,39
7,38
7,97
4,10
3,61
3,23
4,20
4,01
4,67
jades 5 i 6 corresponen,
respectivament, a les pet-
2
12,95
-
8,08
7,26
7,84
7,64
-
3,33
3,55
3,76
4,47
5,36
jades D i F figurades per
3
13,97
8,61
10,63
9,64
8,71
6,06
5,02
3,81
3,52
3,60
3,16
7,49
Quintana (1993) en la
làmina 1.
4
11,20
-
-
3,68
3,72
-
-
-
4,60
3,18
-
-
Table 3: Paw prints measure-
ments. The notation of
each measurement as in

Penyes d’Alparico
the figure 1, excepting O:
α
β
γ
δ
the depth of the paw
A
B
C
D
E
a
b
c
prints. 1: paw print 4e
5
-
-
-
-
10,80 18,40 22,50 20,10 18,00 19,90
-
11,24
from the track 1; 2: paw
print 1e from the track 1;

6
-
-
-
-
-
22,19 24,36 22,14 22,17 21,90
-
-
3: paw print 3e from the
track 2; 4: paw print of the

7
-
-
-
-
19,58 23,65 24,90 24,43 22,84 25,81
-
10,92
hand located in the fore
side of the paw print 2e

8
-
-
-
-
18,00 23,24 23,33 24,21 20,04 24,38
-
8,58
from the track 1. The paw
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
prints 5 and 6 are the paw
prints D and F from the

5
11,76
-
7,64
8,44
7,53
5,53
-
4,05
4,13
3,61
3,60
-
plate 1 of Quintana
(1993).

6
-
-
-
8,86
7,91
7,14
-
-
3,41
2,66
2,75
-
7
13,97
-
11,20 10,32
9,04
7,75
-
3,63
2,73
3,70
2,53
-
8
12,28
9,46
10,63
-
10,54
9,52
3,96
3,96
-
3,05
3,62
-
Agraïments
Bibliografia
ALCOVER, J. A.; MOYÀ-SOLÀ, S. i PONS-MOYÀ, J. (1981): Les quime-
Estam especialment agraïts a en Josep Florit i a en
res del passat. Els vertebrats fòssils del plio-quaternari de les
Josep Màrquez, de la Unió Excursionista de Menorca
Balears i Pitiüses. Ed. Moll. 260 pàgs.
(UEM), per deixar-nos publicar la topografia de la cova
ALCOVER, J.A.; LLABRÉS, M. i MORAGUES, LL. (2000): Les Balears
abans dels humans. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 8: 78 pàgs. Ciutat
de sa Duna i haver-nos enviat la circular núm. 27 de la
de Mallorca. Edit., Sa Nostra-SHNB.
UEM en la qual s’explica de forma detallada la morfolo-
BANG, P. i DAHLSTRÖM, P. (1992): Huellas y señales de los animales de
gia i les característiques de la cova de sa Duna.
Europa. Ed. Omega. 243 pàgs.
CALAFAT, F.; FORNÓS, J. J.; MARZO, M.; RAMOS-GUERRERO, E. i
També estam molt agraïts a en Joaquim (Xim)
RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1986-1987): Icnología de vertebrados de la
Sánchez i a en Fernando Escalante (Tortu) per haver-
facies Buntsandstein de Mallorca. Acta Geol. Hisp., 21-22: 515-520.
nos ajudat en el treball de camp, sense el que no hau-
FORNÓS, J. J. i PONS-MOYÀ, J. (1982): Icnitas de Myotragus balearicus
del yacimiento de Ses Piquetes (Santanyí, Mallorca). Boll. Soc. Hist.
ria estat possible la realització d’aquest treball. Na Pilar
Nat. Balears, 26: 135-144.
Vinent, del Sevei d’Assessorament Lingüístic del
FORNÓS, J. J.; BROMLEY, R. G.; CLEMMENSEN, L. B. i RODRÍGUEZ-
Consell Insular de Menorca, va corregir, de forma total-
PEREA, A. (2002): Tracks and trackways of Myotragus balearicus
Bate (Artiodactyla, Caprinae) in Pleistocene aeolianites from
ment desinteressada, el manuscrit original. Els suggeri-
Mallorca (Balearic Islands, Western Mediterranean). Palaeogeo.,
ments del Dr. Àngel Galobart, de l’Institut de
Palaeoclim., Palaeoec., 180: 277-313.
Paleontologia “M. Crusafont” (Sabadell) han ajudat a
MILLS, D. (1976): Osteological study of the Pleistocene Dormvife
Hypnomys morpheus Bate from Mallorca (Rodentia, Giridae). Publ.
millorar aquest treball.
Palaeont. Inst. Univ. Uppsala, spec. Vol. 4: 1 – 73.
Un dels autors (J. Q.) està molt agraït al Dr. J. A.
MOSSMAN, D. J. i SARJEANT, A. S. (1983): Huellas de pisada de ani-
Alcover, a Pere Bover i al Dr. Guillem X. Pons (IMEDEA,
males extintos. Investigación y Ciencia: 51-62.
CSIC-UIB) per la seva ajuda a l’hora de consultar les
QUINTANA, J. (1993): Descripción de un rastro de Myotragus e icnitas de
Hypnomys del yacimiento cuaternario de Ses Penyes d’es Perico
pells d’E. querquinus, per la seva hospitalitat i sincera
(Ciutadella de Menorca, Balears). Paleontologia i Evolució, 26-27:
amistat.
271-279.
14