Les coves litorals situades a la franja costanera entre es Mal Pas i el cap Gros : Alc�dia, Mallorca. 1
ENDINS, núm. 25. 2003. Mallorca
LES COVES LITORALS SITUADES A LA FRANJA COSTANERA
ENTRE ES MAL PAS I EL CAP GROS (Alcúdia, Mallorca) (1a part)
per Damià VICENS 1, 2 i Damià CRESPÍ 1, 3
Resum
Es presenta la topografia i descripció de sis coves litorals i cinc ponts del terme
d’Alcúdia situats majoritàriament dins materials del Miocè i del Quaternari, que es
caracteritzen per estar molt relacionats amb la dinàmica litoral. Es comenta la seva
possible gènesi i les peculiaritats morfològiques més destacades. També es
descriuen els jaciments del Plistocè superior marí, així com alguns aspectes pale-
ontològics del Miocè i del Quaternari continental.
Resumen
En este trabajo se aporta la topografía y descripción de seis cavidades litorales
y cinco puentes de roca, localizados en el término municipal de Alcúdia situados
mayoritariamente en los materiales del Mioceno y del Cuaternario, todas ellas muy
relacionadas con el ambiente litoral. Se comentan algunos aspectos genéticos y
morfológicos destacables de las cavidades. También se describen algunos
yacimientos paleontológicos del Pleistoceno superior marino y algunas observa-
ciones sobre fósiles del Mioceno y del Cuaternario continental.
Abstract
We present the surveys and descriptions of six littoral caves and five sea arches
in the municipality of Alcúdia being mainly found in Miocene and Quaternary materi-
als and are characterised by their close relationship to littoral. We also comment on
their possible origins and the more notable morphological features. In addition we
describe marine deposits from the Upper Pleistocene and likewise paleontological
aspects from the Miocene and continental Quaternary.
Introducció
En aquest treball es cataloguen cavitats litorals
l’existència de coves marines. Fins fa poc no es conei-
d’Alcúdia, situades a la badia de Pollença, que foren
xien casos espectaculars, però recentment es va des-
topografiades entre els estius de 1998 i de 2002 i consti-
criure la cova Negra (en el litoral de Pollença, serra de
tueixen una primera aproximació a l’estudi de les coves
Tramuntana) amb el seus 110 m de longitud (GRÀCIA et
d’aquesta zona.
al., 2001).
A la badia de Pollença hi ha coves litorals topogra-
Entenem dins la denominació de cova litoral les cap-
fiades en el terme de Pollença per ENCINAS (1994) però
tures càrstico-marines i coves marines (o d’abrasió mari-
no s’explica la gènesi de les mateixes.
na). A les primeres originalment existeix una forma endo-
Les coves litorals són presents a tot el litoral mallor-
càrstica que és capturada pel progrés de l’erosió litoral i
quí, però fins ara on han estat més estudiades és a la
el conseqüent retrocés de la línia de costa. Les coves
zona càrstica del Migjorn de Mallorca, on el gran desen-
marines, en el sentit estricte de la paraula, s’originen a
volupament clàstic de la majoria d’aquestes cavitats es
partir de processos aliens als de la carstificació i són
veu condicionat per la disposició horitzontal dels estrats
cavitats excavades per l’acció erosiva lligada a la dinà-
del Miocè post-orogènic i per les fluctuacions experimen-
mica litoral de les aigües marines. Les cavitats de gène-
tades pel nivell freàtic relacionades amb els canvis eus-
si marina no són exclusives de les costes amb litologia
tàtics del nivell de la mar durant el Quaternari. En el llocs
calcària i són presents a qualsevol tipus de litologia
on les calcàries mesozoiques de les serres de Llevant i
(GINÉS, 2000).
la serra de Tramuntana formen part del litoral no es rara
Les coves d’abrasió marina es caracteritzen perquè
presenten un perfil ascendent. Són cavitats produïdes
1 Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Ciutat.
per l’erosió marina on el processos erosius litorals actuen
2 Societat d’Història Natural de les Balears. Estudi General Lul·lià.
aprofitant el punts dèbils de la roca (fractures, diàclasis,
Sant Roc 4. E-07001 Palma de Mallorca.
plans d’estratificació, heterogeneïtat dels materials del
3 Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN). Ctra Palma-Port de
Sóller, km 30,5. E-07100 Sóller.
penya-segats). Els processos clàstics, els reopliments
117

Figura 1: Situació de les cavitats. 1- Cova de s’Escar. 2- Coveta de sa Pedra Foguera. 3- Cova de sa Pedra Foguera. 4-Pont A. 5- Pont B. 6- Pont C.
7- Pont D. 8- Pont E. 9- Cova de Sa Foradada o de Sa Plata. 10- Cova des Lladres. 11- Cova de ses Dues Entrades.
Figure 1: Cave locations.
litogènics, la presència de dunes fòssils i el fet que l’a-
les estructures que presenta la resta de la serra. En els
brasió marina aprofita les mateixes discontinuïtats de la
estudis posteriors d’ALVARO i DEL OLMO (1984) i
roca, fan que en alguns casos sigui difícil esbrinar si es
d’ALVARO (1987) ja no inclouen la península d’Alcúdia
tracta de cavitats amb un origen purament d’erosió litoral
dins de la serra de Tramuntana sinó que la consideren
o es tracta de captures càrstico-marines (GRÀCIA i
inclosa dins del domini de les serres de Llevant. Aquest
VICENS, 1998).
mateix enfocament es troba en els mapes de
l’INSTITUTO TECNOLÓGICO GEOMINERO DE
ESPAÑA (1991). Sense dir explícitament que la penínsu-
la d’Alcúdia forma part de la serra de Tramuntana,
Situació geogràfica
GELABERT et al. (1992) la inclouen en el seu estudi
estructural de la serra de Tramuntana i en el tall de la
La zona d’estudi està situada al N de la serra de
península que presenten mostren de forma clara que les
Tramuntana de l’illa de Mallorca. L’àrea que tractam es
estructures presents concorden amb la tectònica general
troba a la península d’Alcúdia, en una franja costanera
de la serra.
que limita amb la badia de Pollença. El sector prospectat
Hi ha poques referències als materials miocènics
està situat entre el port esportiu de Bonaire i el cap Gros
d’aquesta zona, encara que eren ben coneguts pels
i constitueix uns 2,1 km de litoral. Es caracteritza per pre-
col·leccionistes de fòssils, degut a la seva abundància.
sentar penya-segats i caletes amb platges de còdols.
En la majoria de cartografies ni tan sols apareixen (INS-
TITUTO TECNOLÓGICO GEOMINERO DE ESPAÑA,
1991, GELABERT, 1998), cosa que no és massa d’es-
tranyar ja que ocupen poca superfície en planta, però
Situació geològica
són ben visibles en els penya-segats costaners. En un
dels pocs treballs on es menciona aquests materials és
ANTECEDENTS
a COLOM (1975) en què parla d’uns materials conglo-
meràtics a la base i que després alternen amb nivells
Existeixen pocs estudis específics sobre la geologia
margosoarenosos situats a la zona del Mal Pas devora la
de la península d’Alcúdia. FALLOT (1922) inclou la
mar. Segons aquest autor aquests materials correspo-
península d’Alcúdia dins de la Unitat Tectònica II en què
nen a la base del Tortonià, i diu que els materials margo-
divideix la serra de Tramuntana, encara que destaca que
sos contenen un foraminífer alveolínid molt característic
té una estructura un tant diferent a la resta de la serra
d’aquest pis (Boeris melo F.-M.). Explica COLOM (1975)
amb una tectònica més de plegament que no formada a
que en vàries localitats el Tortonià comença amb una
base d’encavalcaments i amb una alineació diferent de
seqüència conglomeràtica, que després dóna lloc a la
118

sequència carbonàtica, formada bàsicament per calcà-
ries blanques fossilíferes.
A l’àrea d’estudi hi ha materials del Mesozoic i ados-
sat a ells, materials del Miocè post-orogènic i del
Quaternari. El Miocè aflora quasi des del port esportiu de
Bonaire fins el Racó de ses Barreres. El Quaternari tant
es pot trobar adossat al Mesozoic com al Miocè.
El Miocè es caracteritza per presentar un dipòsits
formats en un ambients molt litorals degut a la proximitat
del relleu emergit.
Referent als dipòsits del Quaternari que hi ha a la
zona, majoritàriament són col·luvions de vessant de
muntanya, llims vermells i eolianites. En algun punt molt
concret hi ha dipòsits de platja del Plistocè superior.
MUNTANER (1959) va reconèixer dipòsits del Quaternari
marí en una zona propera a la d’estudi, com és el Morer
Vermell. BUTZER i CUERDA (1962) donen una llista de
la fauna trobada en el jaciment, assignant-li una edat del
Plistocè superior. També citen la presència d’eolianites
del Riss i del Würm.
SOLÉ SABARÍS (1962) realitza un tall estratigràfic
en el Mal Pas. L’autor diu que hi ha una superfície d’a-
brasió marina a +3 m sobre les calcàries i margues del
Vindobonià. Per sobre una lleugera capa de llims ver-
mells i seguidament conglomerats amb clastes ben
rodats amb fragments de Cardium. La formació marina
es troba recoberta a +4 m per un nivell constituït per clas-
tes angulosos i llims rogencs. Una eolianita és la part
superior de la sèrie.
BUTZER i CUERDA (1962) descriuen una seqüèn-
cia continental i en part d’estuari, davall el pont del
torrent del Mal Pas. La cronologia assignada és dins el
Plistocè superior. Els mateixos autors descriuen un jaci-
ment del Plistocè superior en el caló del Mal Pas, on hi
ha nivells amb mol·luscs continentals i d’altres amb fauna
marina. No es varen trobar espècies amb significació
estratigràfica per la qual cosa no es va poder precisar si
el nivells amb fauna marina eren de l’Eutirrenià o del
Neotirrenià.
OSMASTON (1978) descriu algunes localitzacions
dels nivells continentals quaternaris entre es Barcarès i
Figura 2: Tall estratigràfic de Tacàritx (Alcúdia, Mallorca). Veure expli-
s’Illot, fixant-se especialment en la litologia dels mate-
cació en el texte.
rials, sense precisar les edats.
Figure 2: Stratigraphic section of Tacàritx (Alcúdia, Mallorca). See text
CUERDA et al. (1983) realitzen un tall estratigràfic a
for explanation.
la platja de Sant Joan. A la base hi ha una eolianita del
Riss i per sobre un llims vermells. Seguidament hi ha un
nivell amb fauna marina termòfila de l’Eutirrenià, un nivell
zona de Betlem a Artà per RODRÍGUEZ-PEREA (1998) i
amb fauna marina del Neotirrenià i per acabar la sèrie,
GÓMEZ-PUJOL (1999). Aquest darrer autor diferencia
uns llims on es va trobar Chondrula pupa.
diverses seqüències on s’observa l’alternança d’eoliani-
ADAMS (1988) ens parla dels materials quaternaris
tes amb bretxes, que atribueix a l’alternança d’episodis
que es troben a la vora del torrent de ses Fontanelles,
regressius, en què es dipositarien les dunes, amb altres
fent referència a les eolianites que es troben en una peti-
episodis humits i freds en què es formarien els ventalls
ta extracció de marès abandonada i més cap a l’oest cita
al·luvials.
capes amb abundància d’ostres i altres materials amb
rizocrecions. Segurament aquest autor ha confós mate-
DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA
rials que corresponen al Miocè amb materials quaterna-
ris. També ens parla de l’aflorament quaternari de s’Illot
Mesozoic
format per bretxes amb còdols mesozoics i alguns nivells
de paleosòls.
A la costa aflora puntualment entre el Racó de ses
Els materials del Quaternari que tenim en la zona
Barreres i abans del cap Petit degut a la presència de
d’estudi estan formats per eolianites i per dipòsits de
materials quaternaris.
ventalls al·luvials de bretxes i llims rojos. Aquests tipus
Tan sols en tres de les cavitats afloren materials del
de dipòsits que es val alternant han estat descrits a la
Mesozoic (cova de s’Escar, coveta de sa Pedra
119

(figura 1, ) amb la següent seqüència de base (des del
nivell de la mar) a sostre (figura 2) :
UNITAT CALCARENÍTICA:
a-
Calcarenites ocres amb clastes centimètrics (la
majoria), molt cimentats, i amb fauna marina. Es
poden observar motlles de gasteròpodes i bivalves.
També s’hi han trobat dents de peixos. La seva
potència és com a mínim de 190 cm.
b-
Limolites ocres, amb algun claste centimètric i
fauna marina. S’ha observat algun motlle intern de
mol·lusc i dents de peixos. La potència en aquest
indret és d’uns 15 cm, però segons el punt pot ser
molt més gran.
c-
Calcarenites grises bioturbades. Hi ha algun claste
centimètric. La seva potència és de 120 cm.
d-
Conglomerat amb clastes de la mida d’un puny, i
amb una potència 80 cm.
e-
Calcarenites grogues amb Ostraea sp. També hi
ha gasteròpodes com Protoma sp. La seva potèn-
cia és d’uns 20 cm. (Foto 1).
f-
Calcarenites grogues bioturbades de 30 cm de
potència.
Foto 1:
Protoma sp. a l’estrat “e” de Tacàritx (Foto J. LL. Pol).
g-
Limolites grogues amb Chlamys multistriata i
Ostraea sp. de 115 cm de potència. És un estrat
Photo 1: Protoma sp. in the stratum “e” de Tacàritx (Photo P. LL. Pol).
bastant ric amb fòssils marins. Hi ha druses a la
base.
Foguera i cova de sa Pedra Foguera) formats per cal-
h-
Calcarenites blanques amb clastes, de 100 cm de
càries amb nòduls de sílex, que donen nom a dues de
potència, molt cimentades. Hi ha fauna marina.
les cavitats, ja que el sílex és una pedra foguera, utilit-
També s’observen druses a la base.
zada antigament per encendre foc. Segons
i-
Limolites ocres. En alguns indrets s’han observat
l’INSTITUTO TECNOLÓGICO GEOMINERO DE
nòduls fèrrics de mida mil·limètrica/centimètrica. La
ESPAÑA (1991) aquests materials corresponen al
seva potència és de 120 cm. No s’ha observat cap
Dogger i a la part inferior del Malm (Oxfordià).
macrofòssil.
Miocè
UNITAT DE BRETXES:
j-
Bretxes heteromètriques amb els clastes una mica
El Miocè aflora a la costa, entre uns 200 m a l’O del
arrodonits. Els clastes provenen dels materials pro-
Port Esportiu de Bonaire i el Racó de ses Barreres.
pers del Mesozoic. La seva potència és de 950 cm.
El Miocè que trobam a la zona d’estudi es caracte-
ritza per tenir una litologia variada, formada per calcare-
UNITAT D’EOLIANITES:
nites, limolites i conglomerats, amb fòssils abundants
k-
Bretxes poc cimentades amb clastes angulosos
(bivalves, gasteròpodes, coralls i vertebrats) i una dispo-
centimètrics, de 100 cm de potència.
sició horitzontal mancada de deformacions destacables
l-
Llims vermells. 20 cm.
llevat de les abundants diàclasis verticals de la zona.
m- Eolianites vermelloses molt endurides. Presenten
S’ha realitzat un tall estratigràfic a un penya-segat
una notòria estratificació i en algun indrets s’hi
costaner, prop de la punta de sa Guarda de Tacàritx
observen rizocrecions. 75 cm.
Espècies
Estrat a
Estrat b
ANTHOZOA
GASTROPODA
Indet.
Nerita sp.
Carcharhinus egertoni
X
X
POLYCHAETA
Protoma sp.
Myliobatis sp.
X
Indet.
Ceritium sp.
ECHINOIDEA
Conus sp.
Trigonodon oweni
X
Indet.
Fam. Cypraeidae indet.
Diplodus sp.
X
BIVALVIA
Fam.Olividae indet.
Ostrea sp.
Sparus cinctus
X
X
Chlamys multistriata
CIRRIPEDIA
Codakia sp.
Indet.
Sparus neogenus
X
X
Taula 1: Peixos fòssils del Miocè trobats a Tacàritx (Alcúdia, Mallorca).
Taula 2: Altres tàxons del Miocè de Tacàritx (Alcúdia, Mallorca).
Table 1: Fossil fish from the Miocene found in Tacàritx (Alcúdia, Mallorca).
Table 2: Other taxa from the Tacàritx Miocene (Alcúdia, Mallorca).
120

n-
Llims vermellosos de 40 cm de potència. S’acunyen
d’Iberellus sp. i en menor freqüència, la de Chondrula
lateralment.
pupa. Aquest darrer té importància estratigràfica, ja que
o-
Eolianites vermelloses de 45 cm de potència.
és un mol·lusc termòfil i no va viure a les Balears durant
Bioturbada.
la glaciació Würm (CUERDA,1959; 1975). També
p-
Llims vermellosos amb clastes angulosos a la base.
poden trobar altres afloraments de menor importància
q-
Eolianita vermellosa de 100 cm de potència .
d’eolianites i bretxes del Quaternari adossats al Miocè.
Bioturbada.
A les eolianites hi són freqüents les rizocrecions i
Les darreres capes (de la k fins a la q) probable-
també en algun indret hi ha icnites fòssils de Myotragus.
ment pertanyen al Quaternari.
FORNÓS et al. (2002) han creat la icnoespécie
Als estrats “a” i “b” hem trobat material ictiològic con-
Bifipides aeolis, que es ni més ni manco que les petja-
sistent amb dents (la majoria molt fragmentades i roda-
des fossilitzades de Myotragus balearicus a dunes del
des) i una resta d’espina cabdal de Myliobatis sp.(veure
Plistocé superior.
Taula 1). Totes les espècies trobades són freqüents en el
A la zona d’estudi hi ha jaciments del Plistocè supe-
Miocè de Mallorca, com queda reflectit en el treball de
rior marí molt petits, consistents amb arenes i còdols de
BAUZÀ (1978). L’estrat “g” destaca pel seu contingut
platja cimentats, que passam a comentar en el proper
paleontològic, que hem sintetitzat a la Taula 2. Aquestes
apartat. També es comenten aquelles seccions de les
taules no pretenen oferir un recull sistemàtic de la fauna
coves que contenen nivells amb fòssils continentals.
fòssil, sinó que és el resultat de les observacions de
camp fetes en el desenvolupament d’aquest treball.
Quaternari
Descripció, morfologia i geologia
Entre la punta de sa Guarda de Tacàritx i el cap
de les cavitats
Petit, els dipòsits continentals del Plistocè superior són
pràcticament continus, i estan formats per eolianites,
COVA DE S’ESCAR
llims i bretxes. El seu contingut paleontològic es carac-
teritza per la presència de mol·luscs terrestres fòssils
Es tracta d’una cavitat (Foto 2) situada entre s’Illot
que són presents majoritàriament a les eolianites i en
i el cap Petit. Aquesta zona es caracteritza geològica-
els llims, si bé en aquests darrers són més abundants.
ment per que hi ha col·luvions de vessant de muntanya
No s’ha realitzat un estudi acurat dels mol·luscs pre-
i eolianites fòssils del Quaternari, adossats a materials
sents, però si es pot anticipar que el més nombrós és
plegats del Mesozoic.
Tudorella ferruginea. També s’ha observat la presència
La cavitat en qüestió té una planta de 24x12 m amb
121

Foto 2:
Cova de s’Escar. Vista cap
a l’exterior (Foto D. Vicens).
Photo 2: Cova de s’Escar. Looking
towards the exterior (Photo
D. Vicens).

Foto 3:
Bretxes cimentades amb
calcita a la cova de s’Escar.
Es correspon amb l’estrat
“c” de la secció A de la
topografia (Foto D. Vicens).
Photo 3: Breccia cemented by cal-
cite in the Cova de s’Escar.
They correspond to the
stratum “c”, section A of the
survey (Photo D. Vicens).

dues entrades, una situada el N i una altra a l’O, si bé
rior és on predomina el ciment esparític mentre que a la
les dues miren cap al N. És una cova que a part d’ac-
part superior hi ha una matriu llimosa molt cimentada.
tuar-hi l’abrasió marina per a la seva formació, també
d-
Bretxes amb matriu llimosa d’1 m de potència i
ha estat fonamental la presència de bretxes no cohe-
menys cimentada que la capa anterior. Es va observar
sionades per davall d’un estrat constituït per bretxes
la presència de Tudorella ferruginea.
molt cimentades per la calcita. Al terra de la cavitat es
e-
Calcarenites amb clastes del Mesozoic d’1,5 m de
troben clastes provinents de la bretxa no cohesionada.
potència. Es va identificar Chondrula pupa.
A la secció “A “ de la topografia es pot observar la
f-
Bretxes de 0,4 m de potència.
seqüència estratigràfica següent:
L’erosió marina ha excavat els estrats més durs fins
a-
Calcàries del Mesozoic.
arribar a les bretxes no cohesionades, les quals han anat
b-
Bretxes amb matriu llimosa vermellosa sense
caiguent per gravetat i la mar ha efectuat un rentat.
cimentar que es dipositen discordantment sobre les cal-
Referent a l’edat de la cova, és sense cap tipus de
càries del Mesozoic. La seva potència es variable, però
dubte holocena.
a la cavitat oscil·la entre 2 i 4 m.
La cavitat ha estat utilitzada com a escar, i de fet en
c-
Bretxes molt cimentades amb ciment esparític de
queden restes consistents en un pilar on hi ha la data
color blanquinós i 1 m de potència (Foto 3). La part infe-
de 1937.
122

COVETA DE SA PEDRA FOGUERA
cimentar que es dipositen discordantment sobre les cal-
càries del Mesozoic. La seva potència és variable, però
Cavitat de petites dimensions situada prop de sa
a la cavitat oscil·la entre 1 i 2 m. A la secció “A” es pot
Pedra Foguera. És fruit de l’erosió marina sobre els
observar que s’aprimen cap a l’O fins arribar a desapa-
materials del Quaternari que hi ha adossats al Mesozoic
rèixer degut a la presència d’un paleorelleu.
(capa “a”). Les bretxes quaternàries (capa “b” de la sec-
c-
Eolianita d’entre 1,5 i 2,5 m de potència. En els
ció “A” de la topografia) són les mateixes que hi ha per
blocs d’aquest material que es troben al terra de la cavi-
sobre de l’eolianita “c” a la cova de sa Pedra Foguera,
tat es veuen icnites de Myotragus.
amb la diferència de que aquí, es presenten més cimen-
d-
Bretxes amb matriu formada per llims vermellosos
tades. A la part superior de les bretxes hi ha el que resta
amb mol·luscs fòssils (Iberellus sp. i Tudorella ferrugi-
d’una eolianita (veure secció “B” de la topografia), que
nea). La seva potència oscil·la entre 1 i 1,5 m. Aquesta
és la mateixa que l’eolianita “e” de la cova de sa Pedra
capa es pot seguir cap al S fins passat sa Ferradura i es
Foguera. Les bretxes que hi ha amb clastes més petits
va detectar la presència de Chodrula pupa i altres
són de reompliment (capa “c” de la secció “A” de la
mol·luscs indeterminats.
topografia). Es caracteritzen per ser mes toves i més
e-
Eolianita d’1,5 m de potència
modernes que la que les envolten.
f-
Bretxes d’aparença no molt cimentades, però si ens
dirigim uns 12 m cap al N, per sobre hi ha una crosta
calcària de mida centimètrica.
COVA DE SA PEDRA FOGUERA
Cavitat situada prop de l’accident geogràfic de sa
PONTS DE LA PUNTA DE SA GUARDA DE
Pedra Foguera. Té una planta aproximada de 23x10 m
TACÀRITX
i les dues boques s’obrin cap a l’O. La gènesi d’aques-
ta cova és per l’erosió sobre les bretxes poc consolida-
GRÀCIA i VICENS (1998) defineixen un bufador
des que hi ha per sobre dels materials del Mesozoic.
com una morfologia resultant de l’acció conjunta de l’e-
Posteriorment s’han produït processos clàstics, per la
rosió mecànica de les onades i la compressió de l’aire
qual cosa al terra està ple de blocs. Aquests blocs són
dins les cavitats d’abrasió marina. Donant com a resul-
de marès i provenen de l’estrat superior. A la zona N de
tat dues boques: una de marina i una de mida més peti-
la cova, el terra està ple de còdols arrodonits.
ta que s’obri en el sòtil i dona a la part superior dels
Entre les seccions “A” i “B” es pot observar la
penya-segats. En ampliar-se la segona, queda única-
següent seqüència estratigràfica:
ment un pont de roca, que és el que resta del sòtil de la
a-
Calcàries del Mesozoic.
cavitat. Seria l’estadi previ al total desmantellament de
b-
Bretxes amb matriu llimosa vermellosa sense
l’antiga cova d’abrasió. Posteriorment es forma un petit
123

Foto 4:
Treballs de topografia en el pont D de la punta de sa Guarda
Foto 5:
Patella ferruginea a un dipòsit del Plistocè superior marí. El
de Tacàritx (Foto J. Ll. Pol).
dipòsit està dins un crull que hi ha vora el pont A de la punta
de sa Guarda deTacàritx (Foto D. Vicens).
Photo 4: Survey work at point D in the Punta de sa Guarda de Tacàritx
(Photo P. LL. Pol).
Photo 5: Patella ferruginea in a marine deposit from the Upper
Pleistocene. The deposit is in a crack near point A, Punta de
sa Guarda de Tacàritx (Photo D. Vicens).

entrant que determina un retrocés de la línia de costa.
ven de l’evolució d’antigues coves litorals de mides
Els mateixos autors defineixen els arcs com el resultat
modestes instal·lades dins el Miocè. Tot seguit es des-
de l’erosió diferencial en funció de la disposició estruc-
criuen breument.
tural dels materials i de la litologia a indrets geogràfics
El pont A, que és el més pròxim al racó de ses
determinats. El perllongament d’una cova d’abrasió
Barreres, deriva d’una cavitat d’uns 12-15 m de llarg per
marina en una punta geogràfica o la connexió de dues
3 d’ampla amb una direcció N-S. Hi ha blocs just a uns
coves d’abrasió poden formar arcs. L’evolució posterior
2 m al N del pont, que són part de l’antic sòtil de la cavi-
pot arribar a convertir alguns arcs amb illots.
tat. Just devora hi ha una antiga pedrera de marès, que
Entre el Racó de ses Barreres i es Fonoll Marí
tal volta va afectar la part posterior de la cavitat. Prop del
(veure Fig. 1) hi ha 5 ponts de roca. Aquests ponts deri-
pont A hi ha una seqüència estratigràfica on s’hi pot
124

125

observar llims vermells i per sobre una eolianita fòssil. El
llims vermells contenen fòssils de mol·luscs terrestres i
es va observar la presència de Tudorella ferruginea.
El pont B deriva d’una cavitat de 11 m de llarg per
4 d’ampla amb una direcció cap el al NO. No hi ha blocs
al terra.
El pont A i el B estan associats a una àmplia plata-
forma d’abrasió marina, situada entre 1 i 2 m sobre l’ac-
tual nivell de la mar, i a la vora d’un petit penya-segat
d’uns 2,5 m. Ambdós ponts deriven de l’evolució de
coves d’abrasió marina que s’han instal·lat inicialment a
un estrat més tou que hi ha entre dos més durs. Segons
GRÀCIA et al., 1997 és normal trobar coves d’abrasió
marina associades amb plataformes.
El pont C, de modestes dimensions, està instal·lat
a una diàclasi i es possible que hi actuàs inicialment la
dissolució càrstica, per després actuar-hi l’abrasió mari-
na per donar l’aspecte actual.
El pont D, constitueix actualment una cova (Foto 4),
però inicialment formava un pont que actualment té la
part posterior reomplerta de blocs i clastes. La cavitat
està excavada a una capa més tova que hi ha entre dues
de més fortes. En concret la cova està instal·lada a la
capa “g” del tall estratigràfic de Tacàritx (veure Fig. 2).
Mirant el perfil del pont E, es pot dir que podria tra-
tar-se d’una captura càrstico-marina que s’instal·la en
Foto 6:
Conducte de dissolució a la cova de sa Foradada o de sa
un crull. Ha estat reomplert per bretxes quaternàries i
Plata. La foto està feta des del punt g cap el punt f (veure
planta de la topografia). (Foto D. Crespí).
l’erosió marina holocena ha deixat l’aspecte actual.
Referent al Quaternari marí, cal destacar que al pont
Photo 6: Dissolution conduit in the Cova de sa Foradada, or the Cova
A de la Punta de Tacàritx hi ha petits dipòsits de platja
de sa Plata. The photo was taken from point g toward point f
(see survey floor plan). (Photo D. Crespí).

quaternària. Just al terra d’aquesta cavitat d’abrasió
Foto 7:
Saleta inundada a la zona S de la cova de sa Foradada, on
Photo 7: Small inundated chamber in the zona S, Cova de sa
es poden apreciar les bretxes quaternàries. La foto està feta
Foradada, where Quaternary breccia can be seen. The photo
aproximadament des del punt l cap el punt k (veure planta de
wastaken near point l toward point k (see survey floor plan)
la topografia). (Foto D. Crespí).
(Photo D. Crespí).
126

127

marina quasi desmantellada, hi ha unes restes de platja
una fàcies on els clastes són més petits. El conducte
quaternària, bastant erosionades i constituïdes per are-
passa per dues sales. La que es troba més al S, en part
nes i petits clastes arrodonits, on s’hi poden observar
inundada, presenta tres sortides cap a sa Foradada
alguns fragments de mol·luscs marins impossibles de
(una de les quals és subaquàtica). Hi ha concreciona-
determinar. A l’arc hi ha unes arenes de platja cimenta-
ment, que majoritàriament són colades pavimentaries i
des on s’ha pogut identificar el gasteròpode Truncatella
parietals. A la colada pavimentària, en alguns indrets de
subcylindrica ; i el dipòsit més interessant s’ha localitzar
la cavitat, hi ha restes de Posidonia oceanica concre-
a un crull on hi ha còdols i arenes de platja amb fòssils
cionada, la qual cosa ja s’havia observat a la cova de
marins (Foto 5), on s’han pogut determinar els següents
ses Pedreres de Manacor (VICENS et al., 2001). La
gasteròpodes: Patella ferruginea, Cantharus viverratus,
sala que està més al N, es caracteritza per estar ane-
Cerithium sp. Les dues primeres espècies són de signifi-
gada i presentar una sèrie de sortides cap a la mar. El
cació estratigràfica ja que són característiques del
més interessant, és que una de les quals va en direcció
Plistocè superior (CUERDA, 1987) i atribuïdes al subes-
paral·lela a la línia de costa fins arribar a sa Foradada,
tadi isotòpic 5e o 5c (VICENS et al., 2001).
fet que confirma que aquesta part de la cova té un ori-
gen relacionat amb la dissolució freàtica. També hi ha
dipòsits consolidats d’arenes de platja i còdols a molts
COVA DE SA FORADADA O DE SA PLATA
de llocs del sector N, possiblement del Plistocè supe-
rior, que han sofert l’erosió marina actual. El que si es
En realitat és un conjunt on hi ha morfologies d’ori-
pot dir es que en temps pretèrits, la cova ha estat
gen càrstic i unes altres que no ho són, com pugui ser
omplerta per arenes. L’erosió holocena l’ha deixat amb
un arc fruit del desmantellament d’una cova d’abrasió
l’estat en que es troba actualment.
marina, el qual dona la toponímia del lloc, sa Foradada.
El sector S consta d’un arc d’abrasió marina (sa
Si s’observa la topografia es pot veure que el sec-
Foradada) i d’un crull que estan instal·lats dins bretxes
tor N presenta una morfologia diferent a la del sector S.
i eolianites del Quaternari, que dóna pas cap al S a una
Això es deu en primer lloc a que hi ha una disposició
antiga cova d’abrasió marina dins el Miocè, que pre-
diferent dels materials i en segon lloc a una espeleogè-
senta el sòl ple d’arena. Hi ha una saleta en part inun-
nesi distinta.
dada que comunica sota l’aigua amb la mar (Foto 7).
El sector N es diu cova de sa Plata, i es caracterit-
També cal destacar que en el sector S, hi ha unes mor-
za per presentar un conducte inundat (Foto 6), que es
fologies en el sòtil que semblen cúpules de dissolució,
pot fer caminant i nedant, que fa corbes i te té un reco-
però també és possible que siguin resultat de l’erosió
rregut de 56 m (veure perfil a fins h). Aquest conducte
marina quan la mar estava més amunt.
sembla que és de dissolució i està dintre d’una fàcies
Volem fer constar que la part subaquàtica en reali-
conglomeràtica del Miocè. El sòtil es correspon amb
tat és un croquis, si bé les entrades estan ben situades.
128

COVA DES LLADRES
“B” de la topografia, es veu que las parets de la cova són
del Miocè (unitat “a”). A l’interior es troba reomplert per
És una cavitat que es troba situada molt prop de la
bretxes del Quaternari (unitat “b”) i aquestes es trobaven
cova de sa Foradada. Té una planta de15 x 6 m i una
cobertes per una colada estalagmítica (unitat “c”). La
direcció NO-SE. La cova es troba dins materials del
unitat “a” presenta una complexitat litoestratigràfica
Miocè i presenta una morfologia pròpia de les coves
major del que nosaltres representam en la secció.
d’abrasió marina (Foto 8).
S’ha observat un petit dipòsit de mida decimètrica,
L’entrada ha estat tapada en un període glacial per
adossat al sòtil de la cova, del que seria un dipòsit més
bretxes i una eolianita. No podem precisar l’edat del
gran que ha estat erosionat per l’erosió holocena. S’hi
dipòsits que obstruïen l’entrada. Si observam la secció
va observar Columbella rustica i Barbatia barbata. No
Foto 8:
Cova des Lladres. El
pont està constituït per
bretxes quaternàries
(Foto D. Vicens).
Photo 8: Cova des Lladres. The
arch consists of
Quaternary breccia
(Photo D. Vicens).

129

es pot precisar la cronologia perquè no són espècies
A Maria Magdalena i Gisela que han hagut de sofrir
característiques, per la qual cosa aquest dipòsit es va
les nostres curolles.
poder formar a qualsevol del subestadis del Plistocè
superior en el quals la mar estava més alta.
Bibliografia
COVA DE LES DUES ENTRADES
ÀDAMS, A. E. (1988): Mallorcan geology. Department of Extra-mural
Studies, University College, Cardiff. 61 pàgs.
ALVARO, M. (1987): La tectónica de cabalgamientos de la Sierra Norte
Cavitat situada a pocs metres de la cova des
de Mallorca (Islas Baleares). Bol. Geol. Min., XCVIII (5), 622-629.
Lladres. Es caracteritza per presentar una part inunda-
ALVARO, M i DEL OLMO (1984): Las unidades tectónicas de la Sierra
Norte de Mallorca (Islas Baleares). I Congr. geol. España, Segovia
da en el N i una part seca en el S, cadascuna amb una
1984. Comunicaciones, 3, 1-10.
entrada. La disposició dels materials plistocens, ados-
BAUZÀ, J. (1978): Paleontología de Mallorca. Ciento ochenta millones
sats a un paleopenya-segat ha estat un factor decisiu
de años de la flora y fauna de Mallorca. In: MASCARÓ, J. (ED.)
Historia de Mallorca, Gráficas Miralles. 7: 331-430.
per a la gènesi d’aquesta cova. La planta presenta una
BUTZER, K. W. i CUERDA, J. (1962): Nuevos yacimientos marinos cua-
orientació N-S, amb una morfologia irregular a la zona
ternarios de las Baleares. Notas y Comunicaciones Inst. Geol.
central, fruit de l’abrasió marina sobre les bretxes no
Min., 67: 25-70.
COLOM, G. (1975): Geología de Mallorca. Inst. Est. Bal. Palma. 519
gaire consolidades que hi ha per davall de l’eolianita
pàgs.
plistocena. L’abrasió marina inicialment va desmantellar
CUERDA, J. (1959): Presencia de Mastus pupa Bruguière en el
part de l’eolianita i després ha anat erosionant per la
Tirreniense de las Baleares Orientales. Boll. Soc. Hist. Nat.
part més accessible, les bretxes.
Balears, 5 :45-50.
CUERDA, J. (1975): Los tiempos Cuaternarios en Baleares. Inst. Est.
En una visita efectuada a l’estiu de 2002 vàrem tro-
Bal. Palma. 304 pàgs.
bar l’accés a la zona seca des de la part inundada, obs-
CUERDA, J. (1987): Moluscos marinos y salobres del Pleistoceno bale-
truïda per arenes.
ar. Caja de Baleares “Sa Nostra”. Palma. 420 pàgs.
CUERDA, J.; SOLER, A. i ANTICH, S. (1983): Nuevos yacimientos del
A uns 30 m al S de l’entrada terrestre de la cova de
Pleistoceno marino de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 27:
ses Dues Entrades, hi ha un dipòsit constituït per un
117-125.
conglomerat on hi ha alguna resta de mol·lusc marí. El
ENCINAS, J. A. (1994): 501 grutas del término de Pollensa (Mallorca).
Ed. Punt Gràfic. 609 pàgs.
dipòsit està situat entre 1 i 2 m sobre el nivell actual de
FALLOT, p. (1922): Étude géologique de la Sierra de Majorque. Tesi
la mar. El temporal de novembre de 2001 va destruir la
doctoral. Libr. Polytechnique Ch. Béranger, Paris i Liège, 480
plataforma de ciment construïda que hi ha vora el dipò-
pàgs.
FORNÓS, J. J.; BROMLEY, R. G.; CLEMMENSEN, L. B. i RODRI-
sit. Ara, novament s’han realitzat construccions il·legals
GUEZ-PEREA, A. (2002): Tracks and trackways of Myotragus
per condicionar la zona per a l’ús privat d’un espai
balearicus Bate (Artiodactyla, Caprinae) in Pleistocene aeolianites
públic, de manera que aquest petit dipòsit situat dins un
from Mallorca (Balearic Islands, Western Mediterranean).
arc d’abrasió és més difícilment observable. Referent a
Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 180: 277-
313.
la cronologia del dipòsit és molt mal de precisar, ja que
GELABERT, B. (1998): La estructura geológica de la mitad occidental
no s’han trobat espècies característiques, i podria ser
de la isla de Mallorca. Ins. Tec. Geominero de España. 129 pàgs.
que fos tant del subestadi 5e com del 5c o 5a.
Madrid.
GELABERT, B.; SÀBAT, F. i RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1992): A structu-
ral outline of the Serra de Tramuntana of Mallorca (Balearic
Islands). Tectonophysics, 203: 167-183.
Agraïments
GINÉS, J. (2000): El karst litoral en el levante de Mallorca: una aproxi-
mación al conocimiento de su morfogénesis y cronologia. Tesi
doctoral. Inèdit. Universitat de les Illes Balears. 595 pppàgs.
A Gregori Puigserver que ens va mostrar la seva
GOMEZ-PUJOL. (1999): Sedimentologia i evolució geomorfològica
virtuositat amb el martell de geòleg en els materials
quaternària del ventall al·luvial des Caló (Betlem, Artà, Mallorca).
Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 42: 107-124.
miocens de Tacàritx.
GRÀCIA, F i VICENS, D. (1998): Aspectes geomorfològics quaternaris
A Vicenç Pla per la seva ajuda a l’hora de topogra-
del litoral de Mallorca. In: Fornós J. J. (ED.). Aspectes Geològics
fiar algunes de les cavitats de la zona i donar fe amb la
de les Balears. Universitat de les illes Balears: 307-329.
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; Clarke, O. i Landreth,
seva esquena que hi ha organismes urticants a les
R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions-Portocolom
parets d’algunes d’elles.
(Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
A Francesc Gràcia, que malgrat no ha vingut cap
GRÀCIA, F.; LANDRETH, R.; GUAL, M. i CLAMOR, B. (2001): La cova
dia, sempre ha estat present a les nostres converses
Negra (Pollença, Mallorca): presència de dunes fòssils dins una
cavitat submarina. Endins, 24: 137-142.
dins les cavernes.
INSTITUTO TECNOLÓGICO GEOMINERO DE ESPAÑA (1991): Mapa
A Pere Bover per ajudar-nos amb la topografia de
geológico de España, E. 1:50.000. Fulla 643-644-645. Sa
la cova de sa Plata.
Calobra/Pollensa/Cap Formentor. Madrid.
OSMASTON H. A. (1978): Northern mountains and the bays of Pollensa
A Mateu Vadell per mostrar-nos on hi havia dents
and Alcudia. A: ROSE, J. (ED.). The Quaternary of Mallorca.
fòssils de peixos.
Quaternary Research Association-Field Meeting Guide. Bristol.
A Josep Lluís Pol per fer fotografies amb zeros i
77-19.
RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1998): Ventalls al·luvials i sistemes dunars a
uns, i ajudar-nos amb la topografia d’una cavitat.
Betlem (Artà, Mallorca). In: Fornós J. J. (ED.). Aspectes Geològics
A Guillem X. Pons pels comentaris i suggeriments
de les Balears. Universitat de les illes Balears: 169-189.
fets sobre la fauna fòssil terrestre d’aquesta zona i per
VICENS, D.; PONS, G. X.; BOVER, P. i GRÀCIA, F. (2001): Els tàxons
amb valor biogeogràfic i cronoestratigràfic: bioindicadors climàtics
la lectura del manuscrit.
del Quaternari de les Illes Balears. In: Pons, G. X. i Guijarro J. A.
A Joan J. Fornós per la lectura crítica del manuscrit
(Eds.) El canvi climàtic: passat, present i futur. Mon. Soc. Hist. Nat.
i per les seves suggerències que han fet millorar l’article.
Balears, 9: 121-146.
A Peter Watkinson per traduir el resum i els peus de
VICENS, D.; GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; LANDRETH, R.; CLAMOR,
B. i DOT, M. A. (2001): La cova de ses Pedreres (Manacor,
figura a l’anglès.
Mallorca). Endins, 24: 107-111.
130