Les coves de cala Anguila : Manacor, Mallorca. II. La cova Genovesa o cova d'en Bess� : espeleog�nesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentologia, fauna, paleontologia, arqueologia i conservaci�
ENDINS, núm. 25. 2003. Mallorca
LES COVES DE CALA ANGUILA (Manacor, Mallorca). II:
LA COVA GENOVESA O COVA D’EN BESSÓ. ESPELEOGÈNESI,
GEOMORFOLOGIA, HIDROLOGIA, SEDIMENTOLOGIA, FAUNA,
PALEONTOLOGIA, ARQUEOLOGIA I CONSERVACIÓ
per Francesc GRÀCIA 1, 4, Damià JAUME 5, Damià RAMIS 5, Joan Josep FORNÓS 4, Pere BOVER 2, 5,
Bernat CLAMOR 1, Miquel Àngel GUAL 1 i Mateu VADELL 3
Resum
La cova Genovesa, la més gran de la zona de cala Anguila, ha estat objecte d’un
estudi integrat.
S’han recollit 42 mostres de sediment, repartides al llarg de la gruta, que han
servit per descriure i caracteritzar les diverses fàcies sedimentàries presents. L’estu-
di mineralògic dels sediments constata l’efecte de la contaminació fecal de les aigües
i contribueix a interpretar la pròpia gènesi de la cavitat. Es dóna un gradient de per-
centatge de matèria orgànica molt marcat entre les sales fortament contaminades de
cap a la resta de la gruta.
S’han determinat dos horitzons principals d’espeleogènesi a la cavitat, un d’ells
entre -8,8 i -10,2 m i l’altre entre -17,5 i -21 m.
Es poden observar dues franges de paleonivells freàtics plistocènics enregistrats
als espeleotemes de les galeries subaquàtiques i un altre nivell per damunt dels llacs
actuals. Aquests espeleotemes s’han trobat a les cotes -13,1 m i -19,3 m, així com a
+2 m i la seva datació permetrà conèixer i interpretar millor les oscil·lacions gla-
cioeustàtiques dels llacs i per extensió de la Mediterrània.
Al llarg de les tasques d’exploració, es localitzà a la part terminal, tres gran sales
subaquàtiques, amb un gran focus de contaminació produït almenys per un pou
negre que aboca directament les aigües residuals a l’interior de la cavitat, contami-
nant les aigües i alterant l’ecosistema que representa.
S’ha procedit a estudiar, mitjançant una sonda oceanogràfica, el règim tèrmic i
de salinitat de les aigües de la cavitat. L’estudi ha permès detectar la presència de
picnoclines múltiples. La comparació dels perfils de salinitat de la columna d’aigua
als diferents sectors de la cova Genovesa ha permès detectar una distorsió de la
columna a la zona del Pou Negre, on el gruix de la lens superficial d’aigua dolça és
apreciable. Això s’explica per la intensitat dels abocaments d’aigües residuals en
l’esmentada sala.
S’ha estudiat la distribució dels animals sèssils, filtradors o detritívors, que per-
tanyen principalment a tres grups d’animals: tunicats, poliquets tubícoles i equiúrids.
Llur distribució està influenciada especialment per l’abocament d’aigües fecals per
part de pous negres en alguns sectors de la cova que escampa restes orgàniques
produint una zona d’influència.
Trobem a la cova dos stocks ben diferenciats de crustacis: per una banda, un
grup d’espècies genuïnament cavernícoles, cegues i despigmentades, o amb els ulls
molt reduïts, què no s’aventuren mai a l’exterior. Per altra banda, trobam un grup
d’espècies d’hàbits obscurícoles, si bé amb ulls desenvolupats i cos més o menys
pigmentat, que es refugien de dia a les coves i escletxes marines i que poden sortir
de nit cap a aigües obertes per alimentar-se. Aquestes espècies troben a la cova
Genovesa una extensió natural terra endins del seu hàbitat marí, i llur presència
demostra l’existència de connexions directes de la cavitat amb la mar, si bé de mida
massa petita com per a ésser practicables pels bussejadors. Tant Nebalia com
Hemimysis atenyen a la cavitat densitats poblacionals elevadíssimes, concentrant-
se a les sales més eutrofitzades, on vessen els pous negres.
1
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença.
4
Dept. Ciències de la Terra. Universitat Illes Balears (UIB). email:
2
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca (GEM).
“mailto:joan.fornos@uib.es” joan.fornos@uib.es
3
Grup Espeleològic EST.
5
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats IMEDEA (CSIC-UIB).
email: “mailto:d.jaume@uib.es” d.jaume@uib.es
43

Almenys 7 de les 23 espècies d’invertebrats registrades fins ara a la cova Geno-
vesa són endèmiques de les Balears. Dues d’elles, a més, són espècies noves per
a la ciència. Una, Diacyclops cf. clandestinus, és l’únic representant de la seva sub-
família que hagi penetrat en aigua marina. Però la troballa més remarcable realitza-
da a la cavitat és sens dubte una nova espècie de gamba de la família Alpheidae per-
tanyent al gènere Bermudacaris. Fins aleshores aquest gènere, integrat per una
única espècie, era considerat endèmic de l’illa de Bermuda (Atlàntic NW), on viu
exclusivament en coves del tot comparables a la cova Genovesa. Es tracta de gam-
bes sense pigmentació corporal, d’uns 15 mm de mida corporal, i que retenen enca-
ra vestigis d’ulls. La nova espècie de la cova Genovesa, en curs de descripció for-
mal, viu a la part més fonda de la cavitat, en aigües de salinitat pràcticament marina
i totalment inaccessibles des de l’exterior, no penetrant a les sales més contamina-
des alhora que també més ben connectades amb la mar.
S’ha fet l’estudi de la distribució espacial d’una gran quantitat d’exemplars del
caprí Myotragus balearicus en diferents llocs de la cavitat, alguns situats a punts
molts distants des de l’entrada fet que ocasiona paradoxes males d’explicar en el cas
de que la cova només tingués les entrades actuals. Provenen d’un cicle climàtic fred,
possiblement dels darrers moments de la darrera glaciació, en el qual el nivell de la
mar i de les aigües subterrànies varen estar molt més baixes que les actuals i la cova
estaria en sec, total o parcialment.
Pel que fa als elements arquitectònics, han estat documentades una sèrie d’es-
tructures constructives. Els elements constructius (rampa empedrada, mur ciclopi
paral·lel a la rampa i passera ciclòpia subaquàtica) semblen estar relacionats entre
si, segons es desprèn de la seva disposició, malgrat l’absència d’una clara relació
física. Els materials ceràmics recuperats (107 fragments d’època prehistòrica) sug-
gereixen que les construccions ciclòpies de la cova Genovesa s’han de situar a la
fase final de l’època de les navetes i podem situar aquest període d’ús prehistòric de
la cova Genovesa a dins un interval cronològic que pot incloure gran part de la sego-
na meitat del II mil·lenni cal BC i els dos primers segles del I mil·lenni cal BC.
Donades les característiques i la importància de la cova s’ha optat per realitzar
una campanya de neteja i retirar unes 14 -19 tones de ferralla i escombraries de l’en-
trada.
Resumen
La Cova Genovesa, la cavidad más importante de la zona de cala Anguila, ha
sido objeto de un estudio integrado.
Se han recogido 42 muestras de sedimento, repartidas a lo largo de la gruta, que
han servido pera describir y caracterizar las diversas facies sedimentarias presen-
tes. El estudio mineralógico de los sedimentos constata el efecto de la contamina-
ción fecal de las aguas y contribuye a interpretar la propia génesis de la cavidad. Se
constata un gradiente de porcentaje de materia orgánica muy marcado entre las
salas fuertemente contaminadas hacia el resto de la gruta.
Se han determinado dos horizontes principales de espeleogénesis de la cavi-
dad, uno de ellos entre -8,8 y -10,2 m y el otro entre -17,5 y -21 m.
Se pueden observar dos franjas de paleoniveles freáticos pleistocénicos regis-
trados en los espeleotemas de las galerías subacuáticas y otro nivel por encima de
los lagos actuales. Estos espeleotemas se han hallado a las cotas -13,1 m y -19,3
m, así cómo a +2 m y su datación permitirá conocer y interpretar mejor las oscila-
ciones glacioeustáticas de los lagos y por extensión del Mediterráneo occidental.
Durante la exploración, se localizó en la parte terminal, tres grandes salas sub-
acuáticas, con un gran foco de contaminación producido al menos por un pozo negro
que vierte directamente las aguas residuales al interior de la cavidad, contaminando
las aguas y alterando el ecosistema que representa.
Se ha procedido a estudiar, mediante una sonda oceanográfica, el régimen tér-
mico y de salinidad de las aguas de la cavidad. El estudio ha permitido detectar la
presencia de picnoclinas múltiples. La comparación de los perfiles de salinidad de la
columna de agua en los diferentes sectores de la Cova Genovesa ha permitido
detectar una distorsión de la columna en la zona del Pou Negre, donde el grosor de
la lente superficial de agua dulce es apreciable. Esto se explica por la intensidad de
los vertidos de las aguas residuales en la mencionada sala.
Se ha estudiado la distribución de los animales sésiles, filtradores o detritívoros,
que pertenecen principalmente a tres grupos de animales: tunicados, poliquetos
tubícolas y equiúridos. Su distribución está influenciada especialmente por el vertido
de aguas fecales por parte de pozos negros en algún sector de la cueva que dise-
mina restos orgánicos produciendo una zona de influencia.
Se hallan en la cueva dos stocks bien diferenciados de crustáceos: por una
parte, un grupo de especies genuinamente cavernícolas, ciegas y despigmentadas,
o con los ojos muy reducidos, que no se aventuran nunca al exterior. Por otra parte,
hallamos un grupo de especies de hábitos oscurícolas, si bien con ojos desarrolla-
dos y cuerpo más o menos pigmentado, que se refugian de día en las cuevas y grie-
44

tas marinas y que pueden salir de noche hacia aguas abiertas para alimentarse.
Estas especies encuentran en la Cova Genovesa una extensión natural tierra aden-
tro de su hábitat marino, y su presencia demuestra la existencia de conexiones direc-
tas de la cavidad con el mar, si bien de tamaño demasiado pequeño como para ser
practicables por buceadores. Tanto Nebalia como Hemimysis presentan en la cavi-
dad densidades poblacionales elevadísimas, concentrándose en las salas más
eutrofizadas, donde vierten los pozos negros.
Al menos 7 de las 23 especies de invertebrados registrados hasta la fecha de la
Cova Genovesa son endémicas de las Baleares. Dos de ellas, además, son espe-
cies nuevas para la ciencia. Una, Diacyclops cf. clandestinus, es el único represen-
tante de su subfamília que haya penetrado en agua marina. Pero el hallazgo más
remarcable realizado en la cavidad es sin duda una nueva especie de gamba de la
familia Alpheidae perteneciente al género Bermudacaris. Hasta ahora este género,
integrado por una única especie, era considerado endémico de la isla de Bermuda
(Atlántico NW), en donde vive exclusivamente en cuevas en condiciones extrema-
damente parecidas a la Cova Genovesa. Se trata de gambas sin pigmentación cor-
poral, de unos 15 mm de tamaño corporal, y que retienen aún vestigios de ojos. La
nueva especie de la Cova Genovesa, en curso de descripción formal, vive en la parte
más interior de la cavidad, en aguas de salinidad prácticamente marina y totalmen-
te inaccesibles desde el exterior, no penetrando en las salas más contaminadas a la
vez que también mejor conectadas con el mar.
Se ha estudiado la distribución espacial de una gran cantidad de ejemplares del
caprino Myotragus balearicus, algunos situados en localidades muy distantes de la
entrada, este hecho ocasiona paradojas difíciles de explicar en caso de que la cueva
siempre haya tenido únicamente la entrada actual. Provienen de un ciclo climático
frío, posiblemente del final de la última glaciación, época en la que el nivel del mar y
el de las aguas subterráneas era inferior al actual y la cueva permanecía en seco,
total o parcialmente.
En lo referente a los elementos arquitectónicos, se han documentado una serie
de estructuras constructivas (rampa empedrada, muro ciclópeo paralelo a la rampa
y paso ciclópeo subacuático) que parecen estar relacionados entre sí, según se des-
prende de su disposición, a pesar de la ausencia de una clara relación física. Los
materiales cerámicos recuperados (107 fragmentos de época prehistórica) sugieren
que las construcciones ciclópeas de la cova Genovesa se han de emplazar en la
fase final de la época de las navetas y podemos situar este periodo de uso prehis-
tórico de la cova Genovesa dentro de un intervalo cronológico que puede incluir
gran parte de la segunda mitad del II milenio cal BC y los dos primeros siglos del I
milenio cal BC.
Dadas las características y importancia de la cueva se ha optado por realizar
una campaña de limpieza y retirar entre 14 - 19 toneladas de chatarra y escombros
de la entrada.
Abstract
Cova Genovesa, the largest cave in the zone around Cala Anguila, is the subject
of an integrated study. Forty-two sediment samples have been analised and used to
describe and characterise the sedimentary facies of the cave. The mineralogical con-
tent of these samples denote the impact of sewage pollution. Two main horizons of
speleogenesis have been recognised, between 8.8-10.2 m and 17.5-21 m depth, res-
pectively. Two bands of Pleistocenic phreatic paleolevels are registered on subaqua-
tic speleothems at -13.1 and -19.3 m, respectively. In addition, another paleolevel
appears at 2 m above the current sea level. Their precise dating will help to know and
better understand the glacio-eustatic oscillations of the cave lakes and by extension
of the Mediterranean.
During the exploration of the cave, three large terminal chambers were located.
These chambers were heavily polluted from being used as cesspools, although the
influence of sewage instead of being deleterious seems to enhance procariotic and
metazoan life in the cave.
An oceanographic probe was used to register the salinity and temperature profi-
le of the cave waters, permitting the detection of multiple pycnoclines along the water
column. By comparing the salinity profiles from different sectors of the cave, a dis-
tortion has been detected in Sala des Pou Negre (cesspool), where the thickness of
the freshwater lens is appreciable due to the sewage inlet.
The distribution of sessile animals and filter and detritus feeders has been estu-
died; these animals belong to three main groups: tunicates, tubicole polychaete
worms, and echiurid worms. They are mainly concentrated in the influence zone of
the cesspool.
Two very different stocks of crustaceans have been found in the cave. On the
one hand, a group of species that are blind or micro-occulate and unpigmented,
genuinely cave-adapted, which never adventure outside the cave. On the other hand,
a group lacking apparent adaptations to cave life, with ordinary eyes and body pig-
45

mentation, which hides during the day in dark coastal habitats, such as crevices and
shafts. These species have found in the cave a natural inland extension of their mari-
ne habitat, and their presence demonstrates a direct connetion between the cave and
the sea, this being unpassable by cave divers. Extremely dense populations of Neba-
lia
and Hemimysis use the cave in that way.
At least 7 of the invertebrate species found in the cave are endemic to the Bale-
aric Islands. Two of them are new to Science, viz., the copepod Diacyclops cf. clan-
destinus
, the only representative of its subfamily found in marine waters, and Ber-
mudacaris
n. sp. (Alpheidae), a cave shrimp of a genus previously known from
anchialine caves on Bermuda only. This shrimp, about 15 mm long, is colourless but
still retains vestiges of cornea.
The study of the spatial distribution of the fossil caprine Myotragus balearicus in
the cave suggests there were additional entrances apart of the current one in the
past. The fossil bones belong to a cold climatic cycle, possibly to the later stages of
the last glaciation, when the sea level and the water table were far lower than today.
A series of human constructs are reported from the cave interior. They consist of
a stone-paved path leading to the entrance lake from the exterior, a wall of cyclope-
an technique parallel to the foregoing path, and a lining of submerged stepping sto-
nes in the entrance lake. The pottery recovered in the cave (107 fragments, of pre-
historic age) suggest that the constructs could belong to the final stage of the Nave-
tiform culture (ca 1900 BC) and that the human use of the cave would possibly
embrace most of the second half of the 2nd millennium BC and the first two centu-
ries of the 1st millennium BC.
Some 14-19 tons of scrap iron, rubbish and rubble has been removed from the
entrance section of the cave.
Introducció
L’estudi de les cavitats de la zona de cala Anguila
aprofita fractures preexistents i masses de roques de
a Manacor (GRÀCIA et al., 2001d; GRÀCIA et al.,
diferents característiques litològiques.
2003a, en aquest volum) ha permès constatar la impor-
El color de la roca és blanca, una mica marró
tància remarcable de la cova Genovesa o cova d’en
(10YR8/3 marró molt pàl·lid). Les anàlisi semiquantita-
Bessó. L’exploració subaquàtica i l’aixecament topogrà-
tives per difracció de RX efectuades a la roca han
fic han permès avaluar les característiques i dimen-
donat valors normals d’entre 100% de calcita en 6 mos-
sions d’aquesta cavitat que s’inscriu dins del conjunt de
tres a 98,09% de calcita i 1,91% de quars en una loca-
cavitats amb un model evolutiu similar a la resta de
lització. Des del punt de vista morfogenètic s’han
coves excavades en materials miocènics del Llevant i
detectat diferències litològiques puntuals que condicio-
Migjorn de Mallorca. Les dades obtingudes en l’explo-
nen les morfologies resultants. S’han documentat i
ració inicial van fer palesa la necessitat de fer una
analitzat parets de galeria sense morfologies de corro-
caracterització a fons de la mateixa en base als diver-
sió amb valors de 2,82% de quars i 98,05% de dolomi-
sos punts d’interès que presenta. Així es va decidir fer
ta a les galeries Fondes, just a la vora d’altres amb
una sèrie de campanyes per tal de estudiar-la en pro-
valors de calcita de 99,25% i quars 0,75%, amb pre-
funditat; l’espeleogènesi, presència d’espeleotemes fre-
sència d’abundants formes de spongework parietals.
àtics, sediments, hidrografia, zoologia, arqueologia i
Sediments dipositats damunt blocs, just per davall de
paleontologia, juntament amb l’anàlisi de l’impacte
sostres afectats per corrosió, amb presència de moon-
ambiental són objecte d’estudi en els següents pàgines.
milk subministren dades significativament diferents, ja
que augmenten els valors del quars i de minerals del
grup de les argiles, possiblement per acumulació dels
residus de la descalcificació de la roca.
Geomorfologia de la cavitat
L’espeleogènesi correspon a la típica de les cavitats
freàtiques litorals. A la zona freàtica de les àrees càrsti-
ESPELEOGÈNESI
ques litorals tenen lloc processos de mescla d’aigües
marines i continentals (coastal mixing zone), els quals
La litologia de la zona és bàsica alhora d’explicar i
potencien l’actuació dels mecanismes espeleogenètics
interpretar els mecanismes espeleogenètics. Els mate-
a causa de l’agressivitat resultant d’aquests processos
rials escullosos del Miocè superior, on està integrada la
geoquímics (BACK et al., 1984). Aquests models van
cavitat, són molt porosos i solubles. També creiem que
ser adaptats a l’espeleogènesi del Migjorn de Mallorca
l’aportació d’aigua al·lòctona procedent de les serres
per GINÉS i GINÉS (1992). L’excavació preferent de
de Llevant provoca un increment del flux que drena de
conductes i galeries endocàrstiques possibiliten en oca-
cap a la mar, ja que les plataformes tabulars postoro-
sions reconèixer horitzons espeleogenètics relacionats
gèniques miocenes es troben just al costat de les ele-
amb paleonivells marins plistocènics (MYLROIE i
vacions muntanyoses. Aquests fets impliquen un major
CAREW, 1988; PROCTOR, 1988). Aquests horitzons
afavoriment de la xarxa de dissolució càrstica que
corrosius són els que determinen l’efectivitat dels pro-
46

Figura 1: Topografia de la cova Genovesa superposada a la fotografia
Figure 1: Outline of Cova Genovesa superimposed on an aerial photo-
aèria. En color marró està representada la part terrestre, en
graph of Cala Anguila. Zones coloured in brown denote terres-
color blau cel les galeries i sales subaquàtiques i en color
trial portions of the cave, whereas zones in sky blue and blue
blau marí els llacs i les cambres aquàtiques amb aire al
marine represent completely flooded and partially flooded
damunt. La cavitat sembla que ha seguit la direcció de dre-
passages, respectively. The cave seems to follow the direction
natge de les aigües subterrànies de cap a cala Anguila. Les
of the subterranean drainage toward Cala Anguila. The termi-
darreres sales estan molt afectades per contaminació d'ai-
nal chambers of the cave are heavily polluted by direct sewa-
gües fecals.
ge infiltration from the holiday resort placed above.
47

cessos de dissolució càrstica, responsables de la forma-
En tota la zona terrestre predominen els processos
ció de protocavitats o conductes primigenis (GINÉS i
clàstics, i no s’observen morfologies de corrosió repre-
GINÉS, 1992) anomenades també galeries iniciadores
sentatives. Aquesta caracterització es pot extrapolar a la
(GRÀCIA et al., 2001b). Les aigües agressives (subsatu-
formació de l’entrada, per esfondrament d’una part de la
rades en bicarbonat càlcic) formen franges de dissolució
galeria terrestre, fins a connectar amb la superfície.
i tota una tipologia de fenòmens de corrosió química de
S’han localitzat i explorat noves continuacions subaquà-
la roca calcària que afecta tant a la roca mare com als
tiques a on s’alternen les morfologies de corrosió, de pre-
revestiments secundaris (espeleotemes). S’han determi-
cipitació i les evidències d’esbucaments. Els esbaldrecs
nat dos horitzons principals d’espeleogènesi a la cavitat,
són, en gran part, els responsables del tancament de
un d’ells entre -8,8 i -10,2 m i l’altre entre -17,5 i -21 m. A
moltes galeries i sales i que no es tengui accés a més
l’apartat de morfologies de corrosió es comenten detalla-
continuacions del sistema. Els llocs més probables d’a-
dament les tipologies observades.
questes continuacions són: la sala d’Entrada, sala de
Les cavitats presenten galeries en diferents estadis
les Rates-pinyades, sala GNM i sala Esfondrada. De
evolutius: els conductes iniciadors estan poc modificats
fet les galeries Fondes es van poder descobrir d’ençà
verticalment respecte a l’horitzó d’inici dels processos
de la desobstrucció efectuada al final de la sala Esfon-
corrosius. Algunes tenen morfologies de corrosió predo-
drada, llevant pedres i blocs. La revisió i superació o
minants amb pocs indicis d’esfondraments i es veu com
desobstrucció d’esbucaments ha permès accedir i conèi-
galeries properes s’uneixen i els envans i parets separa-
xer llocs que semblaven tancats i inaccessibles pels pro-
dores es dissolen i cauen. La predominància en algunes
cessos de col·lapse. Importants continuacions a la cova
zones de processos corrosius deguts a l’agressivitat quí-
de sa Gleda a Manacor (GRÀCIA i CLAMOR, 2001);
mica de l’aigua és del tot evident i és la característica
cova des Coll (GRÀCIA et al., 1997) i cova d’en Bassol
definitòria de les formes resultants. En altres galeries
(també coneguda com a cova d’en Passol) a Felanitx
predominen els esfondraments, formant caos de blocs i
(GRÀCIA et al., 1998a) i cova des Drac de Cala Santan-
d’espeleotemes caiguts, molt sovint recoberts per forma-
yí (GRÀCIA et al., 1998b) són conseqüència de forçar
cions estalagmítiques, que amaguen i desdibuixen l’ori-
passos estrets, gairebé tancats per esbaldrecs.
gen freàtic de les galeries i sales, i que en moltes oca-
Però també aquests processos d’esfondrament (bre-
sions tanquen l’accés a les continuacions de la cova.
akdown processes) produeixen el creixement volumètric
Aquest procés d’esfondrament, més intens a les èpo-
i ascensional de les grutes i és un dels trets més carac-
ques en les quals les galeries es queden sense la sus-
terístic de moltes cavitats mallorquines, que formen
tentació de l’aigua, produeix un augment del volum i una
grans sales i a on predominen els blocs caiguts de les
evolució ascendent que cerca el punt d’equilibri mecànic
voltes que esborren les antigues galeries iniciadores
de les voltes i que pot provocar l’obertura a l’exterior de
(veure Foto 2 i 5 a GRÀCIA et al., 2003a). Són el que
la caverna si connecta amb la superfície, tal com ha oco-
s’han denominat collapse chambers (GINÉS, 2000) i que
rregut amb les entrades de moltes coves. D’aquesta
caracteritzen algunes de les categories espeleogenèti-
manera l’antic sistema de conductes excavats en règim
ques definides per GINÉS (1995), com són tant les coves
freàtic (conductes iniciadors) se situava en alguns casos,
de la zona de mescla costanera com les coves clàstiques
per davall de les sales actuals. El fet de que aquests pro-
en general. La morfologia d’aquestes cavernes es veu
cessos es poden juxtaposar en el temps, en estreta rela-
del tot condicionada per la presència de grans acumula-
ció amb els canvis del nivell marí durant el Quaternari,
cions de blocs, els quals són el resultat de despreni-
complica la història morfogenètica de les cavitats.
ments rocosos que afecten a les voltes i les parets de les
Podem trobar un ampli ventall de morfologies, sovint
cavitats. Aquests mecanismes es designen habitualment
associades entre elles, que ens permeten reconèixer els
en la bibliografia espeleològica hispana sota l’expressió,
estadis en què es troben les galeries i sales que formen
no gaire afortunada, de processos clàstics (MONTO-
les cavitats litorals. La realització de topografies acura-
RIOL-POUS, 1951) corresponent així mateix al terme
des de les coves i l’estudi de les morfologies que pre-
incasion proposat per BÖGLI (1980).
senten, constitueixen una eina molt útil i bàsica per la
interpretació dels fenòmens càrstics (GRÀCIA et al.,
SUPERPOSICIÓ DE LA CAVITAT RESPECTE DE LA
2001c; GRÀCIA i CLAMOR, 2002).
SUPERFÍCIE
La darrera pujada del nivell marí fa que una bona
part de les cavitats estigui sota les aigües, inundant por-
La zona terrestre de la cova (sala d’Entrada i sala
cions que havien evolucionat en condicions vadoses. Les
de les Rates-pinyades) té per damunt, en superfície, l’i-
cotes inferiors d’alguna de les coves estudiades es troben
lleta compresa entre el carrer Leonardo da Vinci i els
a fondàries de fins a -30 m respecte de l’actual nivell marí
altres dos carrers que l’envolten (Figura 1). La cota exte-
(GRÀCIA et al., 2000). Teòricament a les cavitats freàti-
rior situada al damunt és de 22 a 27 m per sobre del
ques inundades, almenys localment, és possible que els
nivell marí i el gruix de roca va des dels 1’5 m als més de
processos de corrosió sota les aigües sigui encara actiu.
30 m en alguns punts de la galeria dels Gal·lesos. L’ex-
La cova Genovesa presenta una zona terrestre molt
trem de la sala de les Rates-pinyades per poc no arri-
gran i separada per un llac en dues parts (sala d’Entrada
ba a estar situada per davall de l’avinguda principal. La
i sala de les Rates-pinyades). Linealment suma 160 m
galeria dels Myotragus travessa la garriga i el carrer, en
de longitud en direcció NE-SW, que arriba als 213 m si
direcció E. Les galeries Fondes comencen després del
afegim el gir NW-SE. A més de la part terrestre, hi ha dues
carrer Leonardo da Vinci i van paral·leles al torrent de
cambres d’aire a la sala de les Bonellia viridis i a la sala
cap al S. La sala Esfondrada, part de la galeria dels
del Pou Negre (veure topografia a GRÀCIA et al., 2003a).
Myotragus i part de la galeria dels Poliquets se situen
48

Foto 1:
Espeleobussejador col·locat lateralment devora una regata
Photo 1: Cave diver placed behind a corrosion notch at the Bermuda-
de corrosió amb morfologies associades de la sala Bermuda-
caris chamber. (Photo: O. Espinasa).
caris. (Foto: O. Espinasa).
per davall de dos complexes d’apartaments, amb un
per tant indiquen el nivell freàtic que les va generar; ja
gruix de roca que va dels 40 m a les galeries Fondes
que el nivell dels llacs hipogeus està en relació amb el
fins a uns 16 m a la sala Esfondrada. Després de pas-
nivell de la mar. Aquestes morfologies impliquen que a
sar par davall d’una zona de garriga, sense construc-
la superfície dels llacs hipogeus predominaria la disso-
cions, la cavitat gira de cap a l’E. En aquest lloc, la sala
lució per estar subsaturades les aigües.
de les Bonellia viridis i la sala del Pou Negre tenen
La presència de regates de corrosió en cavitats lito-
parcialment al damunt les construccions del vessant W
rals de Mallorca està poc documentada. Se n’han trobat
de cala Anguila, que creiem responsables de l’aboca-
a la cova des Coll aproximadament a uns -3 m respec-
ment de les aigües residuals. La potència de roca va dels
te del nivell actual de la mar i estan associades amb les
26 m als 8 m aproximadament. La sala Final es troba a
morfologies anomenades “pentinades de roca” (GRÀ-
poc més d’un centenar de metres de la mar, per davall de
CIA et al., 1997); també estan citats a la cova des Moro
la platja de cala Anguila.
a +23,5 i +23,9 m (TRIAS, 2000).
Cal remarcar la coincidència amb el cas de la cova
A la cova Genovesa se n’han observat al comença-
de cala Varques B, en la qual també hi ha una con-
ment de la galeria dels Myotragus, associades a gale-
fluència de cap a la cala i per darrera de la platja, en el
ries iniciadores laterals, de les quals constitueixen els
que seria la continuació de la cala (GRÀCIA et al.,
flancs. La cota de les regates de corrosió és als -7,8 m,
2000). Sembla que segueix la direcció de desguàs de
que té continuació inferior amb un pendent tipus “penti-
les aigües de cap a la mar. L’esfondrament de cavitats
nades de roca” entre -7,8 i -8,7 m. Les regates més visi-
d’origen càrstic o marí poden afavorir i condicionar la
bles es troben a la paret de la sala Bermudacaris (Foto
formació de cales en alguns casos (GRÀCIA i VICENS,
1), als -10,5 m, que tenen continuació inferior amb un
1998; GRÀCIA et al., 2001b; ROSSELLÓ et al., 2002).
pendent tipus “pentinades de roca” entre -10,5 i -11,1 m.
Aquests fets demostren la importància en l’evolució i
interpretació litoral que poden tenir les cavitats freàti-
Altres morfologies de corrosió
ques litorals.
Encara que la seva presència a les parets i sostres
MORFOLOGIES DE CORROSIÓ
de les galeries i sales no determinen generalment per sí
mateixes la superfície del nivell freàtic assolit (excep-
Regates de corrosió (corrosion notches)
tuant les regates de corrosió), si que, en el cas de pre-
sentar-se, proven el fet d’haver estat exposades sota
Són solcs anivellats a les parets de roca, que s’han
les aigües corrosives. Constitueixen les proves més
format per la corrosió a nivell de superfície de l’aigua, i
sòlides de la formació de la cavitat. La documentació
49

tre a les galeries Fondes entre -17,5 i -21 m.
Les cambres circulars de corrosió (phreatic cham-
bers) són altres morfologies importants disperses entre
diverses zones: algunes presents als laterals de la
galeria Myotragus (Foto 14) i altres a la sala Final. Les
descrites en aquesta cavitat són de sostre baix i coinci-
dents amb la primera cota d’espeleogènesi descrita
abans (entre les cotes -9,5 i -10 m i -9 i -10,3 m). El dià-
metre de les cambres està comprés entre 6 i 11 m. Algu-
nes de les cambres estan connectades amb la resta de
la cavitat mitjançant estrets tubs freàtics.
Altres morfologies de corrosió presents a la cavitat
són: les cúpules de corrosió (bellholes), consistents en
depressions semiesfèriques, de mida decimètrica a
mètrica, excavades al sostre d’una galeria en règim fre-
àtic; els tupins (pockets) o conjunt de formes d’erosió
càrstica que formen depressions semiesfèriques centi-
mètriques que poden experimentar coalescències o
dependències (–composed pockets- i superposicions
pocket levels–) a les parets, sostre i pis (wall pockets,
ceiling pockets i floor pockets); els forats esponjosos o
canals anastomòtics (spongework), conjunt imbricat de
canals o solcs o forats a la volta i a les parets o pis
d’una cavitat, especialment als plans d’estratificació,
causats per l’erosió diferencial, són de dimensions molt
variables i de vegades formen una vertadera randa de
pedra; els penjants o espectres zenitals (rock pendants)
formes d’erosió protuberant, elaborada a la roca in situ,
i que penja a la volta d’una galeria o d’una sala com a
Foto 2: Espeleobussejador enfront dels envans d'un conducte inicia-
resultat de la corrosió, la qual té unes dimensions de
dor de reduïdes dimensions en fase de dissolució i fusió amb
centimètriques a mètriques; els siurells pavimentaris
la resta de la galeria. (Foto: O. Espinasa).
(Cer) protuberàncies com les anteriors però que sobre-
Photo 2: Cave diver progressing along a young conduit affected by
surten del terra; els envans (rock spans) parets primes
corrosion in mixing-zone regime. (Photo: O. Espinasa.)
separadores de dues galeries, cambres o àmbits; les
columnes estructurals i costelles de balena (restes dels
que es disposa sobre elles és encara escassa (GRÀCIA
envans separadors de dues galeries paral·leles); els
et al., 1997, 1998a, 1998b, 2000; MERINO, 1993,
ponts, restes del sostre d’una galeria que forma un
2000). Els termes emprats s’han extret de SLABE
pont, o arc; els tubs i anells de dissolució; les anome-
(1995) i FORD i WILLIAMS (1989).
nades per nosaltres “pentinades de roca”, associades a
De majors dimensions, les galeries freàtiques
les regates de corrosió amb una alçària d’entre 0,9 a 2
(phreatic tubes) (veure Foto 6 a GRÀCIA et al., 2003a)
m, formen canals successius, d’arestes poc esmolades,
i les galeries iniciadores o conductes iniciadors, junta-
les crestes dels quals no superen els 20 cm d’alçària.
ment amb les cambres de corrosió circulars (phreatic
Segurament es formen per petits fluxos provocats per
chambers) són tal vegada les morfologies més impor-
cèl·lules de convecció, conseqüència de diferències
tants. Les galeries freàtiques i les galeries i conductes
locals de densitat que es donen en el medi líquid.
iniciadors són abundants per tot arreu de la cavitat, però
Les formes primàries o de corrosió es troben repar-
en formes i estats evolutius diferents. Així a qualque
tides al llarg de tota la cavitat (Foto 3). Així, els forats
racó de la sala GNM es troben crulls difícilment pene-
esponjosos (spongework) són abundants al final de la
trables que es van fent estrets de cap a l’interior. A la
sala Esfondrada, a les galeries Fondes i en part de la
galeria dels Myotragus formen galeries paral·leles,
sala Final. Les regates de corrosió més marcades es
que en alguns casos s’han fusionat amb la principal
troben en part de la paret de la sala Bermudacaris, als
(Foto 2). Aquest cas és molt visible al començament de
-7,9 m. Les cúpules de corrosió (bellholes) són fre-
la galeria, accedint des de la sala GNM. Alguns d’a-
qüents a la sala de les Bonellia viridis.
quests conductes paral·lels tenen diàmetres de 1,5; 0,6
Diverses mostres de roca recollides a la cavitat han
i 0,3 m respectivament. També hi ha un tub freàtic poc
subministrat informacions valuoses respecte a la gènesi
modificat i de secció semicircular que forma una galeria
d’aquestes morfologies. A les galeries Fondes és molt
estreta que ve des dels llacs situats a l’E. A les sales
marcat el contrast entre zones de les parets riques en
Fondes, totes les galeries en sí són galeries iniciado-
spongework i d’altres totalment llises, sense morfologies
res. Per tant, per a la cova Genovesa tenim clarament
de corrosió. L’anàlisi química de les mostres recollides
diversos horitzons d’espeleogènesi: un molt clar que
ha permès veure que la calcita és el component princi-
comprèn entre -8,8 i -10,2 m (als tubs freàtics de la
pal en el primer cas i la dolomita presenta valors molt
galeria dels Myotragus entre -9 i -9,9 m; al tub freàtic
alts en el segon. Hi ha per tant un clar condicionant lito-
de la galeria dels Poliquets entre -8,8 i -10,2 m) i l’al-
lògic en la gènesi de les morfologies de les galeries
50

Foto 3
Morfologies de corrosió de dimensions mètriques i decimètri-
Photo 3: Decimetric to metric corrosion morphologies consisting of
ques, combinació entre cúpules de corrosió, anells de disso-
corrosion bells, dissolution rings and small young conduits in
lució i petits i impracticables conductes iniciadors. Aquestes
Galeria dels Myotragus; these features demonstrate the
formacions primàries de la galeria dels Myotragus, constituei-
phreatic origin of the cave. (Photo: O. Espinasa).
xen proves de la formació en règim freàtic de la cova. (Foto:
O. Espinasa).
Fondes, situades entre 19 i 22 m de fondària, a una
demostrar la gènesi d’aquestes franges fosques per
zona que actualment presenta índexs de salinitat pro-
aquest procés. Pensam que la gènesi de la franja clara
pers a l’aigua marina. Per contra, morfologies de tipus
a -1,2 m de la superfície del llac obeeix més bé a un
galeries iniciadores i conductes iniciadors, amb una part
nivell pretèrit del llac.
inferior rica en anells de dissolució i pentinades de roca
Les cotes a les quals s’observen franges horitzon-
poc marcades i una part superior llisa no han proporcio-
tals de coloració són: al llac d’entrada: una de color
nat diferències de composició de la roca. En aquest
blanc a -1,2 m, que coincideix amb la passera submer-
darrer cas la litologia no sembla condicionar les formes
gida a la qual també afecta (Foto 5); i també a -1’7 m i
resultants i sí les característiques químiques de l’aigua.
-2’4 m, aquestes de color fosc. Una franja fosca a -8’4
m, és visible a diversos llocs de la galeria dels Myo-
FRANGES FOSQUES HORITZONTALS
tragus i de la galeria dels Poliquets.
Es tracta de franges horitzontals, normalment de
ELS ESPELEOTEMES
colors foscos, que estan presents a les parets d’algunes
cavitats (GRÀCIA et al., 2000, 2001a, 2001b). Semblen
Els espeleotemes són extraordinàriament abun-
impregnacions de fang sobre les parets i espeleotemes
dants en algunes zones de la cavitat no afectades per
que formen una marca nítida horitzontal per diferència
esfondraments “recents” o per l’acció de la corrosió que
de coloració. En principi podrien haver-se format, tant a
hagi fet desaparèixer les formacions. Moltes zones for-
la zona epifreàtica, assenyalant un antic nivell del llac,
men autèntics boscos d’estalactites, estalagmites i
com a la zona de mescla, indicant en aquest cas un
columnes. En molts casos aquestes formacions secun-
nivell de picnoclina. En aquesta darrera hipòtesi el fang
dàries tanquen o subdivideixen les galeries, formant fal-
en suspensió que du l’aigua es dipositaria al costat de
ses parets i creant un aspecte encara més laberíntic.
la franja de mescla que serveix de superfície de repòs
Determinades cavitats presenten extenses zones a
de les fines partícules de sediment. A la sala del Pou
on l’efecte causat per la corrosió de les aigües ha esbo-
Negre es poden observar franges fosques horitzontals
rrat total o parcialment els revestiments i formacions
formades per acumulació de restes orgàniques de les
litoquímiques, rejovenint les galeries amb els efectes
aigües fecals a la zona de picnoclina. Aquest fet podria
corrosius i afectant també a la roca de parets i sostres.
51

Aquest procés és especialment explícit a la cova des
ció epifreàtica. S’han recollit mostres de paleonivells
Coll (Felanitx) i en algunes zones de la cova de sa
d’espeleotemes freàtics per sota del nivell freàtic a -
Gleda i de la cova Genovesa (Manacor).
13,1 m (després del laminador de la Correntia) i -19,3
Els rebliments litoquímics estan presents quantitati-
m (part terminal de les galeries Fondes) per a la seva
vament de forma molt diferent segons els sectors de la
datació per mitjans radiomètrics. Les mostres de la
cavitat. Són especialment freqüents a la galeria dels
cova Genovesa, en procés de datació, contribuiran a
Gal·lesos, la sala Bermudacaris (veure Foto 7 a GRÀ-
completar la reconstrucció de les oscil·lacions gla-
CIA et al., 2003a), la sala de les Bonellia viridis (veure
cioeustàtiques del nivell marí.
Foto 9 a GRÀCIA et al., 2003a) i la sala Final en forma
Al llac d’entrada i a diversos indrets de la sala de
de massissos estalagmítics, columnes, colades esta-
les Rates-pinyades s’observa una franja de sobrecrei-
lagmítiques, estalagmites i boscos d’estalactites. En
xement a + 2 m per damunt del nivell freàtic actual.
alguns d’aquests llocs actuen compartimentant l’espai.
També són freqüents els espeleotemes freàtics subac-
Altres zones de la gruta tenen abundància de forma-
tuals. La tònica actual observada a les aigües superfi-
cions secundàries, però localitzades a llocs més
cials del llac d’entrada de la cavitat és la sobresaturació,
reduïts: a la cota més alta de la sala de les Rates-pin-
responsable de la continuïtat en l’engrossiment carac-
yades (veure Foto 2 a GRÀCIA et al., 2003a), alguna
terístic i en la formació de làmines de calcita flotant.
sala i laterals de la galeria dels Poliquets, sala GNM,
entre d’altres.
L’estat de conservació dels espeleotemes és varia-
ble segons els llocs. Les formacions en millor estat de
Els sediments
conservació són les de la sala de les Bonellia viridis i
la sala Final. És ben patent, especialment a la galeria
La major part dels conductes i galeries de la cova
dels Myotragus, la descalcificació que ha afectat les
presenten acumulació de sediment, però amb una dis-
formacions, que gairebé han desaparegut a molts llocs.
tribució força variada.
En alguns indrets de la galeria dels Poliquets i de la
sala Bermudacaris el pas de bussejadors ha provocat
METODOLOGIA
el trencament d’algunes formacions i les bombolles d’ai-
re han després bona part de les estalactites fistuloses
S’han recollit 42 mostres de sediment de la cavitat,
del sòtil. Moltes formacions estan en procés de des-
que han servit per a descriure i caracteritzar les diver-
closcament per l’agressió química de l’aigua, a mesura
ses fàcies sedimentàries presents (Figura 3). La inten-
que es descalcifiquen. Tanmateix els processos d’es-
ció era fer per primera vegada a Mallorca, l’estudi mine-
fondrament d’algunes galeries i sales ha destruït sens
ralògic dels sediments d’una cavitat subaquàtica i cons-
dubte gran part de les antigues formacions que deuen
tatar l’efecte de la contaminació fecal de les aigües als
estar trencades i sepultades sota els blocs als conus
sediments. Es van recollir una sèrie de mostres reparti-
detrítics de sales i galeries. Aquest procés és evident a
des al llarg de la gruta, normalment recuperant, per a
la part central de la sala Esfondrada, on no hi queden
cada localització, una mostra del sediment més superfi-
pràcticament restes de formacions litoquímiques ni de
cial i un altra uns centímetres per davall de l’anterior.
morfologies de corrosió.
Són visibles a simple vista diferències molt marcades
de color entre els primers centímetres dels dipòsits i els
Espeleotemes indicadors de nivells freàtics
situats per davall d’ells. S’han estudiat no només dipò-
sits sedimentaris que recobreixen el terra, sinó també
En el cas de Mallorca s’han constatat nombrosos
materials pavimentaris consolidats (de tipus aparent-
espeleotemes freàtics que formen paleonivells situats
ment varvat) i rebliments parietals.
entre l’actual nivell de la mar i la cota de +40 m, i s’han
Primer es van determinar els percentatges de
correlacionat altimètricament i cronològica amb anti-
matèria orgànica presents per calcinació a 500ºC
gues línies de costa del Plistocè mitjà i superior recone-
durant 2 hores. Les anàlisis mineralògiques dels sedi-
gudes mitjançant altres tipus d’evidències (HENNIG et
ments van esser fetes amb un aparell de difractometria
al., 1981; GINÉS, 2000; GINÉS i GINÉS, 1989, 1993a,
de raigs X Siemens D-5500 seguint la metodologia
1993b; POMAR, 1987; TUCCIMEI et al., 1998; VESICA
exposada per AOKI et al. (1974) i HARDY i TUCKER
et al., 2000). Gràcies a les exploracions i recerques a
(1988).
les cavitats subaquàtiques s’han trobat paleonivells per
sota del nivell de la mar fins als -23 m. Les cotes se
RESULTATS
situen entre -1,5 i -23 m; són especialment abundants
les alineacions d’aquests espeleotemes a profunditats
Les anàlisis mineralògiques de les mostres de sedi-
entre -13 i -17 m, provinents d’episodis freds, d’edats
ment mostren la presència de minerals dels grups dels
compreses entre 63,7 ka i més de 350 ka, relacionant-
carbonats; minerals de les argiles, quars i feldspats
se amb els estadis isotòpics 4, 6, 7 i 8, així com als
(Figura 2). El mineral del grup de les argiles més impor-
subestadis 5b, 5d i 5e. Algunes mostres aporten edats
tant observat ha estat la illita, encara que també ha
superiors als 350 ka, corresponent com a mínim a l’es-
estat detectada la clorita i la palygorskita. La kaolinita
tadi isotòpic 9 (GINÉS, 2000; TUCCIMEI et al., 2000;
en un percentatge de 4,09 %, està present només a una
VESICA et al., 2000).
mostra de sediments parietals consolidats de les gale-
L’exploració de la cova Genovesa ha permès iden-
ries Fondes, a -18,5 m de fondària.
tificar i mostrejar dues cotes d’estabilització i precipita-
El quars és el mineral dins del grup dels silicats
52

més important en quant a volum, a les capes inferiors.
1997). Aquests es consideren materials de procedència
Els minerals del grup del feldspats estan presents com
al·lòctona. En el cas dels dipòsits de la cavitat només a
a indicis. Dels minerals evaporítics l’halita és present en
una localitat s’ha detectat kaolinita. Quina és la proce-
algunes mostres. Dels minerals carbonatats la calcita i
dència del quars si l’absència d’afloraments importants
la dolomita són els més indicatius.
de roques silíciques a Mallorca semblen indicar una
El quars i la kaolinita són els minerals més caracte-
procedència externa d’aquests minerals més fre-
rístics presents en les pluges de fang (FORNÓS et al.,
qüents?. La font al·lòctona sembla ser la més probable,
Foto 4: Fotografies de microscopia electrònica d'escandallatge de
Photo 4: SEM images of different sediment samples from the cave; a-
mostres de sediment de la cavitat. a- Agregat cristal·lí amb
Crystalline aggregate affected by corrosion from a wall at
corrosió parcial corresponent a la paret de la galeria dels
Galeria dels Myotragus. b- Detail of latter. c- Calcite rhom-
Myotragus. b- Detall de l'anterior. c- Rombòedres de calcita,
boids, probably corresponding to a fragment of calcite raft
possiblement corresponents a un agregat de calcita flotant en
sedimented on the bottom of Sala Esfondrada. d- detail of
els sediments superficials de la sala Esfondrada. d- Detall de
latter. e and f- Calcite crystals showing signs of corrosion
l'anterior. e i f - Cristalls de calcita amb mostres de corrosió a
from Sala Esfondrada.
la sala Esfondrada.
53

Figura 2: Difractogrames de raigs
X de mostres representa-
tives dels materials de la
cavitat. A) Mostres del
tipus de roca (calcària -
BROCA 3- i dolomia -
BROCA 2-); B) Mostres
de sediment (capa supe-
rior -B16- i capa inferior -
B26-).
Figure 2: X-ray diffractograms of
representative samples
of materials from the
cave. A) Rock-type sam-
ples (limestone, BROCA
3, and dolomite, BROCA
2); B) Sediment samples
(upper layer, B16, and
lower layer, B26).

o al menys en una elevada proporció, doncs les anàlisis
capa superior de color clar, i en conseqüència es poden
del contingut residual no calcari de les roques presen-
considerar autòctons. La capa inferior, de color vermell,
ten proporcions molt petites, pràcticament testimonials
i de major importància en potència, podria correspondre
(al voltant del 1%).
a l’entrada de materials al·lòctons (explicaria la quanti-
Els dipòsits presenten a moltes localitzacions una
tat de quars present) o bé al residu sense poder-se des-
estratigrafia marcada per la diferència entre la capa
calcificar de la capa superior en continuar el procés de
superior de molt pocs centímetres i els sediments infe-
dissolució al terra de sales i galeries. La detecció de
riors, de molta més potència, sense que hi hagi una
quars a les mostres de roca mare del sostre i parets de
zona de transició gradual. Aquest contrast és molt mar-
les galeries permet suposar que per acumulació podrien
cat degut a la diferència de color entre els dipòsits. Els
donar lloc als dipòsits vermells i per tant també serien
materials predominantment carbonatats superiors són
en bona part de procedència autòctona (Foto 4).
de colors grocs (color en humit 10YR7/6 groc a color en
La capa superior de sediment, d’elevat contingut
sec 10YR8/4 marró molt pàl·lid) a grocs vermellosos
carbonatat, està present des de la sala GNM, el comen-
(color en humit 7.5YR7/8 groc vermell a color en sec
çament de la galeria dels Myotragus en connexió amb
7.5YR8/4 rosa). Els de major presència silícica són de
la sala GNM (80,96% de calcita -punt 32-), part de la
colors vermells (color en humit 2.5YR5/6 vermell a color
galeria dels Myotragus (85,52% -punt 15-), la galeria
en sec 5YR6/6 groc vermell) a vermells foscos (color en
dels Poliquets (68,82% -punt 28-), la sala Bermuda-
humit 2.5YR4/6 vermell fosc a color en sec 5YR6/6 groc
caris (94,12% -punt 22-) i les cambres circulars de dis-
vermell).
solució i galeries primigènies (77,34% -punt 19-). Als
El rebliment sedimentari estaria en funció de l’evo-
dos darrers sectors la procedència sembla ésser de des-
lució de l’àrea litoral, amb un nivell de mar fluctuant.
closcament i descalcificació de les formacions secundà-
Aquests fets implicarien dues seqüències deposicio-
ries i forma un gra més gruixut que a la resta (Figura 4).
nals, una de tipus regressiu, en condicions vadoses i
Per contra, d’ençà de les sales més contaminades
una altra de tipus transgressiu en condicions freàtiques.
el percentatge de calcita davalla de forma considerable
Els minerals carbonatats tenen un origen en la descal-
(21,49% -punt 39-), però augmenta molt el percentatge
cificació de la roca en condicions freàtiques; encara que
de dolomita (fins al 31% -punt 41-). També la zona d’in-
tampoc és descartable el mateix procés en cavitats
fluència de l’entrada (32,34% -punt 36-), llac d’Entrada
vadoses. La dissolució preferent dels components de
(0% -punt 7-), començament galeria dels Myotragus
les calcarenites ocasionaria la desintegració de grans
pels llacs de l’E (5,75% -punt 34-) i una cinquantena de
de calcita que caurien al terra i s’acumularien formant la
metres més endavant (52,88% -punt 20-) presenten
54

Figura 3: Esquema topogràfic de la cova Genovesa amb la representació
Figure 3: Outline of Cova Genovesa showing distribution of sediment
del nivell freàtic i situació de les mostres de sediment recollides.
sampling sites.
valors baixos en calcita segurament per la influència
33-) i també són considerables al primer tram de la
d’entrada de sediments al·lòctons.
galeria dels Myotragus (7,13%; 6,38% i 9,81% -punts
El quars és el mineral més característic de la capa
34, 35 i 26 respectivament-). A la sala del Pou Negre
vermella. Aquesta es presenta per molts d’indrets, però
arribava un 11,65% (punt 40).
en ocasions amagada per davall de la prima capa car-
De la família de les argiles la illita es troba present
bonatada (Figura 5). Així tenim valors de l’ordre de 89%
a quasi tots els punts i repartida per moltes localitza-
(llac d’entrada -punt 7-), 61,07% (inici galeria dels
cions, però associada a l’aport d’aigües residuals i a la
Myotragus -punt 35-), 77,5% (més endavant -punt 26-
zona d’entrada principalment (sala de les Bonellia viri-
), 82,80% (sala de les Bonellia viridis -punt 12-). A una
dis 13,92% -punt 25-; sediments parietals consolidats
paret de sediments consolidats el quars representa el
galeries Fondes 12,16% -punt broca4-; recobriment
83,74% (galeries Fondes -broca4-). També els sedi-
columna sala GNM 11,28 -punt 6-). Tant la palygorskita
ments varvats i cimentats estan formats principalment
com els feldspats, sense representació litològica a
per quars amb valors de 83,89% (sala Bermudacaris -
Mallorca, indicarien ben segur una procedència externa
punt 11-) i 91,42% (sala de les Bonellia viridis -punt 9-
i per tant la trobem preferentment lligada a les fàcies
). Així mateix, la presència de sediments amb una mine-
d’entrada (-punts 36 i 34-),
ralogia i proporcions semblants en els dipòsits càrstics
Els sediments consolidats estratificats (tipus var-
Holocènics i Plistocènics (Es Pouàs, illa d’Eivissa) indi-
ves), són presents per molts de llocs de la cavitat: sala
ca que els materials que reomplen aquestes depres-
Bermudacaris (en aquest indret moltes es troben for-
sions, cavitats i en general obertures a l’exterior poden
mant polígons de retracció i algunes recobertes per pre-
ser en gran mesura reomplerts pels materials originats
cipitats litoquímics), sala de les Bonellia viridis, etc.
i/o aportats per les pluges de fang (FORNÓS et al.,
Presenten el mateix color vermell fosc (en humit
1997). En el cas eivissenc els sediments llimosos silici-
2.5YR3/6 vermell fosc i en sec 2.5YR6/8 vermell -mos-
clàstics presenten més de 6 m de potència, i contenen
tra 9- i en humit 2.5YR5/8 vermell fosc i en sec 2.5YR5/8
aus fòssils del Plistocè mitjà fins a l’actualitat.
vermell -mostra 11-. Gairebé no tenen calcita (0,88% i
Els feldspats estan distribuïts de forma similar a la
0% les dues mostres respectivament) i valors molt ele-
dolomita, i presents a les zones d’aport d’aigües resi-
vats de quars (91,42% i 83,89% respectivament).
duals i també associada a les fàcies d’entrada. Els
En quant al contingut en matèria orgànica dels sedi-
valors més alts es donen a la sala GNM (16,62% -punt
ments (Figura 6) es dóna un gradient molt marcat, entre
55

Figura 4: Distribució del contingut en carbonats en els sediments de la
Figure 4: Carbonate content of sediments at Cova Genovesa.
cova Genovesa.
Figura 5: Distribució del contingut en quars en els sediments de la cova.
Figure 5: Quartz content of sediments at Cova Genovesa.
56

Figura 6: Distribució del contingut en matèria orgànica dels sediments
Figure 6: Organic matter content of sediments at Cova Genovesa;
de la cova Genovesa amb clara focalització del punt de con-
notice highest levels attained at Sala des Pou Negre, pollu-
taminació.
ted by sewage from the resort placed above.
les sales fortament contaminades (sala del Pou Negre
a les localitats 24 i 25 es donen valors de les capes
37,25% -punt 40- i sala de les Bonellia viridis 14,49%
superiors i inferiors de 14,49% i 10,34% respectivament.
-punt 24-, sala Final 14,49% -punt 38-) de cap a la resta
Entre 3,57% i 2,34% de la part final de la galeria dels
de la gruta (per exemple 1,97% a la sala Esfondrada -
Myotragus (localitats 15 i 18) i 6’84% i 5,67% a la zona
punt 31-). També es produeix gradient, però molt menys
d’enmig (localitats 20 i 26) i 7,44% i 3,5% (localitats 34 i
acusat, d’entre les zones sota la influència de l’entrada
35) a les proximitats del llac. A la sala GNM els valors
(7,44% a l’inici de la galeria dels Myotragus i 5,67% al
són de 3,97% i 3,3% respectivament (localitats 32 i 33).
llac d’Entrada) i l’interior (3,10% al punt 19). A les gale-
ries Fondes
, la presència de valors més elevats del nor-
mal (7,99% punt 37) possiblement es deu a que hi devia
haver una antiga entrada, actualment impracticable. Així
Característiques hidrogràfiques
si es mira amb atenció la planta de la topografia la situa-
ció de les galeries, es veu que només disten uns 60 m
de la cavitat
de la sala d’Entrada i possiblement connectàs amb ella
al passat. Cal tenir present que els valors a la zona
El règim tèrmic i de salinitat de les aigües de la
terrestre, prop de la vegetació són del 7,48% (punt 36).
cova Genovesa ha estat estudiat mitjançant una sonda
La presència de fòssils de Myotragus balearicus a les
oceanogràfica AANDERAA pertanyent a l’Institut Medi-
galeries Fondes és un argument de pes que reforça
terrani d’Estudis Avançats (IMEDEA). Aquest aparell, un
aquesta hipòtesi.
cilindre d’un metre de llarg i d’uns 30 cm de diàmetre
El sediments amb elevats percentatges de matèria
provist de diferents sensors, realitza lectures automàti-
orgànica de les zones amb aport d’aigües fecals és de
ques molt acurades de temperatura, fondària i salinitat
color negre (en humit N2,5/ negre i en sec 2,5Y3/2
(expressada en parts per mil); i no necessita de cable
marró grisós molt fosc) i també recobreixen formacions
umbilical que el connecti amb un receptor de superfície.
estalagmítiques.
Les dades són estotjades per l’aparell i són volcades a
També els valors en contingut de matèria orgànica
un ordinador un cop de retorn al laboratori. L’aparell fou
dels sediments són diferents entre les capes superiors i
calibrat per a pendre mides cada segon mentre era des-
les inferiors. Així, al mostreig 41 (capa superior) de la
plaçat molt lentament per un bussejador; aquest posa-
sala del Pou Negre és de 20,99% mentre que 15 cm
va esment de registrar el temps exacte en que penetra-
per sota és de 10,53%. A la sala de les Bonellia viridis,
va a cada sala, de forma que el registre de temps per-
57

Foto 5:
Primers metres d'aigua del llac d'entrada, amb un grau de
Photo 5: First surface meters of the entrance lake, with salinity around
salinitat de l'ordre de 4 per mil. La temperatura de l'aigua
4 ppm and 14.8 ºC surface water temperature; temperature
superficial és de 14º i als -3 m s'assoleix els 19º C. S'obser-
increases to 19.4 ºC at -3 m depth. Notice the pale horizon-
va una franja horitzontal clara a -1,2 m de profunditat que està
tal band at -1.2 m on the stalactites; this band is visible
present per gairebé tot el llac d'entrada. (Foto: R. Landreth).
almost all round the lake. (Photo: R. Landreth).
metés a posteriori identificar el seu corresponent perfil
als 9 m de fondària. Aquesta capa d’aigua situada entre
de salinitat i temperatura, un cop confrontats els regis-
els 3’5 i els 9 m constitueix una de les dues masses
tres de temps del cronòmetre del bussejador i el del
d’aigua caracteritzables a la cavitat. Dels 9 m fins als 13
propi aparell.
m es desenvolupa una segona picnoclina, fins que l’ai-
La cova Genovesa és un exemple típic de cova
gua ateny salinitats pràcticament marines (36 ‰).
anquihalina. L’aïllament del medi fa que la columna d’ai-
Aquesta segona massa d’aigua marina ocupa la resta
gua de la cova sigui molt estable mecànicament, doncs
de la columna d’aigua, fins els 20 m de fondària màxi-
ni l’onatge ni els vents l’afecten: presenta una estratifi-
ma de la cavitat.
cació permanent, amb una capa superficial de gruix
La comparació dels perfils de salinitat de la columna
variable d’aigua dolça o lleugerament salobrosa que
d’aigua als diferents sectors de la cova Genovesa ha
sura damunt una massa d’aigua marina més densa, que
permès detectar una distorsió important de la columna a
ocupa les parts fondes (Foto 5). El canvi d’aigua dolça a
la zona propera al pou negre (Figura 8), on el gruix de la
marina al llarg de la columna d’aigua es produeix a una
lens superficial d’aigua dolça és apreciable (als 2 m
zona de transició (mescla) denominada picnoclina. En
superficials l’aigua té una salinitat inferior a 1 ‰, i no
aquesta zona la visió dels bussejadors es torna borrosa
ateny els 5 ‰ fins als 6 m). Això s’explica per la intensi-
per mor dels canvis erràtics que experimenten les pro-
tat dels abocaments d’aigües residuals en l’esmentada
pietats òptiques de l’aigua. El gruix de la picnoclina varia
sala, i a l’aparent dificultat que aquesta aigua dolça con-
d’una cova a una altra, depenent d’un seguit de factors.
taminada (“aigües brutes”) té per difondre’s horitzontal-
Entre els més rellevants cal esmentar la distància de la
ment cap a la resta de sectors de la cavitat. La connexió
cova al mar i la pluviometria de la zona.
d’aquestes sales amb la resta de la cavitat es fa pel lami-
A la cova Genovesa es dóna un cas de presència
nador de la correntia situat entre -9’5 i -10 m de fondà-
de picnoclines múltiples, freqüent a llocs amb coves
ria, fet que dificulta la comunicació de l’aigua de les
anquihalines situades a molts quilòmetres terra endins,
capes superficials (veure Foto 8 a GRÀCIA et al., 2003a).
com és ara la península mexicana del Yucatán (Figura
El règim tèrmic de les aigües de la cova Genovesa
7). L’aigua superficial és ja d’entrada salobrosa (salini-
és també peculiar (Figura 9). La columna d’aigua pre-
tat al voltant del 4 ‰), i ens trobem immediatament una
senta una acusada estratificació tèrmica, si bé aquesta
picnoclina superficial desenvolupada entre 1 i 3’5 m, on
és inversa: l’aigua més calenta (entre 19 i 20 ºC) ocupa
l’aigua ateny els 13’5 ‰ de salinitat. Per davall d’a-
les capes més fondes de la cavitat (des de 3 m per
questa cota la salinitat de l’aigua es manté estable fins
avall), en lloc de trobar-se en superfície. Per sobre tro-
58

Figura 7: Perfil de Salinitat (‰) integrat de la sala d'entrada i la galeria
Figura 8: Distorsió del perfil de Salinitat (‰) a la sala del Pou Negre
Esfondrada. Poden distingir-se clarament dues masses d'ai-
resultant de l'abocament incontrolat i continu de volums con-
gua ben diferenciades, una entre els 3 i els 9 m, i l'altra entre
siderables d'aigües residuals. El gruix d'aigua dessalada és
13 i el fons de la cavitat (20 m).
considerable (fins a 6 m, amb els 2 m més superficials amb
salinitat inferior a l'1‰).
Figure 7: Combined salinity profile (‰) of Sala d'Entrada and Galeria
Esfondrada. Notice the two clearly defined water masses,
Figure 8: Distortion of the Salinity profile (‰) at Sala del Pou Negre pro-
between 3-9 m and 13-20 m depth, respectively.
duced by infiltration of sewage. The desalinated water layer
occupies the first 6 m, with the more superficial 2 m attaining
salinities lower than 1 ‰.

bem una massa d’aigua en la que es desenvolupa una
acusada termoclina (des dels 14’8 ºC de la superfície
als esmentats 19 ºC a 3 m de fondària). Aquesta estra-
tificació inversa s’explica per la salinitat més elevada de
l’aigua marina, que la fa més densa que l’aigua dolça o
salobre per molt freda que aquesta sigui. L’aigua super-
ficial dels llacs és per altra banda més freda que la
fonda per mor de la pèrdua de calor que pateix cap a
l’atmosfera de la sala d’Entrada de la cavitat, en con-
nexió amb l’exterior. Aquest fet no passa a les cambres
d’aire interiors, sense connexió directa amb l’exterior
(sala del Pou Negre i sala de les Bonellia viridis).
Part faunística
ORGANISMES SÈSSILS FILTRADORS O
DETRITÍVORS

Els animals d’aquestes característiques presents a
la cova pertanyen principalment a tres grups d’animals:
Figura 9: Perfil integrat de temperatura de l'aigua corresponent a la
tunicats, poliquets tubícoles i equiúrids. Tots ells es
sala d'Entrada i la galeria Esfondrada. Es distingeix una ter-
localitzen fixats als sostres, parets, formacions litoquí-
moclina acusada entre la superfície i els 3 m de fondària,
quan la temperatura de l'aigua s'estabilitza i es manté entre
miques, pedres i en alguns casos dins el sediment del
19 i 20º C fins el fons de la cavitat. Es produeix una estratifi-
fons de moltes galeries i sales. D’ençà de la descober-
cació inversa, amb l'aigua més calenta ocupant les capes fon-
ta de les galeries subaquàtiques els tunicats també
des i la freda les superficials, tan característica dels llacs
s’han instal·lat als fils-guies que es deixen permanent-
anquihalins.
ment a les galeries per indicar el camí de tornada dels
Figure 9: Combined water temperature profile of Sala d'Entrada and
espeleobussejadors.
Galeria Esfondrada. A marked thermocline can be discerned
Llur distribució a la cova indica zones amb un cert
between the surface and -3 m, when temperature stabilises
and remains between 19 and 20 ºC to the bottom. Inverse stra-

hidrodinamisme, relacionat amb l’oscil·lació del nivell de
tification, with warmer water occupying the lower layers and
les aigües dels llacs sincronitzada amb les marees. La
colder water the surface, is a typical feature of anchialine lakes.
59

Figura 10: Invertebrats no-artròpodes presents a la cova Genovesa. Es
Figure 10: Non-arthropod invertebrates present in Cova Genovesa.
tracta d'espècies genuïnament marines que han trobat a la
They are genuine marine species that have made the cave
cova una extensió terra endins del seu hàbitat natural. L'a-
an inland extension of their natural habitat. Density of
tapeïment de símbols és proporcional a la densitat pobla-
symbols proportional to population density of respective spe-
cional atesa per les distintes espècies.
cies.
distribució d’aquests organismes està condicionada
mar no en presenten. El més segur és que tinguin una
especialment per l’abocament d’aigües fecals per part
comunicació més directa amb la mar. Aquests corrents,
de pous negres en alguns sectors de la cova que
temporalment i en alguns indrets, poden ésser especta-
escampa restes orgàniques produint una zona d’in-
culars, com és en el cas del sector des Poble de la cova
fluència. Segons el tipus d’organismes macroscòpics i
des Coll (Felanitx), sota el nucli urbà de Portocolom a on
la seva densitat podem saber el grau de contaminació
els canvis baromètrics es tradueixen en corrents de sorti-
de les aigües subterrànies i la distància a que es troben
da o entrada, per compensar la diferència de nivell de la
del focus d’alteració antròpica (Figura 10).
mar amb el nivell freàtic de la cavitat. D’aquesta manera,
La presència dels poliquets i equiúrids està deter-
quan puja la mar, es produeix l’entrada d’aigua per com-
minada totalment pel vessament d’aigües residuals dins
pensar la diferència de nivell respecte a la cavitat. El
la cavitat. De fet a les galeries més allunyades del pou
fenomen contrari passa en davallar el nivell de la mar,
o pous negres no hi viuen, creant un gran contrast entre
quan l’aigua surt de la cavitat cercant l’equilibri. També es
les galeries d’aigües netes i les contaminades.
perd una important quantitat d’aigua dolça, que prové
En altres cavitats anquihalines també s’ha documen-
dels aports hídrics per infiltracions directes que recarre-
tat la presència de comunitats d’organismes filtradors. Els
guen l’aqüífer. Són per tant les fluctuacions del nivell de
grups als quals pertanyen són predominantment espon-
la mar degudes als canvis de pressió atmosfèrica les que
ges, cnidaris i poliquets. Les cavernes en les quals fins
determinen el sentit i la intensitat dels corrents. Aquests
ara s’ha detectat la presència significativa d’aquests
en ocasions són del tot detectables per l’escafandrista, ja
organismes són: la cova des Coll (GRÀCIA et al., 1997),
que a més de facilitar o dificultar la progressió, se’n por-
que està afectada també per l’abocament d’aigües resi-
ten els sediments en suspensió aixecats del fons. Els
duals i la cova des Drac de Cala Santanyí (GRÀCIA et al.,
corrents són especialment apreciables a la cova Genove-
1998b). La característica que sembla comú als tres casos
sa al laminador de la Correntia.
és la presència de corrents, generalment quasi impercep-
tibles, que produeixen el moviment de les aigües i la pos-
Phylum Annelida. Classe Polychaeta
sibilitat de fer arribar aliment als organismes sèssils.
Altres cavitats amb les mateixes característiques geo-
El gènere Protula és un anèlid que pertany als Ser-
morfològiques i topogràfiques i a distàncies similars de la
pulidae, són poliquets sèssils que presenten un tub
60

cilíndric calcari de color blanc, de vegades molt entortit.
S’han citat fins ara quatre espècies diferents en aigües
ibèriques, i resta per identificar a nivell específic els
exemplars de la cavitat. La llargària pot superar els 20
cm, molt en relació amb la forma que adquireixi el tub.
L’extrem anterior posseeix un aparell filtrador format per
fileres de sedes especials que creen remolins que ser-
veixen per la presa d’aliment. Dins la cova s’enregistren
molts de poliquets per metre quadrat de superfície,
sempre en relació a la proximitat al focus de contami-
nació, augmentant enormement la presència prop del
pou negre. Es localitza sobre parets, formacions esta-
lagmítiques, sobre el fang o pedres (Fotos 6 i 7).
Aquests animals tenen vida tubícola sedentària. No
abandonen mai el tub calcari que ells mateixos han
fabricat i que creix amb ells. S’alimenten dels detritus de
l’aigua i d’altres organismes planctònics recollits pels
penacles de tentacles, recoberts de mucus que perme-
ten capturar l’aliment i portar-los a la boca. Degut a que
l’aliment es renova de forma contínua gràcies als
corrents d’aigua, no han de menester canviar de lloc. El
seu moviment es limita a realitzar moviments d’extensió
i retracció a l’interior del tub. Tenen gran tigmotactisme
als tentacles i són capaços de retirar-se bruscament a
l’interior, degut a músculs longitudinals extraordinària-
ment potents. En aproximar-se el bussejador s’ama-
guen dins del tub. Són de sexes separats i produeixen
cèl·lules sexuals que s’alliberen a l’aigua. Desenvo-
lupen una larva planctònica trocòfora que s’escampa
per l’aigua fins trobar un lloc adient per fixar-se.
El gènere Protula sp. ha estat citat a Mallorca en la
comunitat esciòfila a coves marines semi-fosques i en
escletxes i a zones poc il·luminades de 2 m fins a 20 m
de fondària (BARCELÓ et al., 1999). L’espècie Protula
Foto 6:
Elevada densitat de poliquets del gènere Protula que reco-
intestinum ha estat citada per tot l’arxipèlag de Cabrera
breixen formacions secundàries i parets a la galeria que acce-
deix a la sala del Pou Negre. La major presència d'aquests
principalment a les comunitats cavernícoles.
organismes filtradors i detritívors és indicadora d'un augment
de contaminació de les aigües per la major proximitat als pous
Phylum Echiurida
negres. (Foto: R. Landreth).
Photo 6: Polychaete worms of the genus Protula growing on secondary
Bonellia viridis Rolando, 1821. Els equiúrids són
formations and walls of the gallery leading to Sala del Pou
uns petits cucs marins semblants als anèlids, que estan
Negre. The high density attained by these filter-feeding detri-
tivores around this chamber is indicative of water pollution.

dotats d’una trompa o probòscide característica. Aques-
(Photo: R. Landreth).
ta trompa ha influït molt en la seva forma de vida i, per
tant, ha jugat un paper determinant en les adaptacions
verteix en mascle. Sembla que els factors que determi-
evolutives que presenten les altres parts del cos. La pro-
nen el desenvolupament de la larva vers una forma
bòscide no té més de 7 cm en repòs, però pot assolir
femenina o masculina depèn de secrecions hormonals
una longitud de 150 cm; quan està estirada al màxim. La
de la femella. En aquest cas, el seu desenvolupament
trompa presenta un lòbul cefàlic bifurcat i acanalat a l’ex-
es fa més lent i dóna lloc a un petit organisme ciliat que
trem anterior. La probòscide és extremadament sensible
presenta nombrosos caràcters juvenils. No té trompa i
al tacte; detecten la proximitat dels espeleobussejadors
adopta forma de planària. Hom pensa que els mascles
i contreuen ràpidament la probòscide dins del fang.
han sofert una regressió total o parcial de la majoria
Aquesta és probablement quimioreceptora, i segrega
dels òrgans, i que només tenen el sistema nerviós i l’a-
una capa mucosa on s’aferren partícules i petits orga-
parell genital més o menys ben representat
nismes. La mida de la resta del cos és de 8-15 cm.
(MEGLITSCH, 1978; PALOMO, 1991). Se subjecta a la
Són de sexes separats amb gran dimorfisme
trompa de la femella durant un cert temps i finalment
sexual, es diferencien per un gran nombre de particula-
acaba per esllavissar-se per la boca, anant a instal·lar-
ritats tant morfològiques com fisiològiques, a part de la
se en un replec dels seus nefridis, on passarà la resta
desproporció de mida. Les femelles són animals molt
de la seva vida com a paràsit intern. Els òvuls són
grans (cos de 8-15 cm) respecte dels mascles que són
fecundats en els nefridis i posteriorment es desenvolu-
nans (cos de 1-3 mm). Les larves, sexualment indife-
parà una larva trocòfora.
renciades, després d’un període de vida lliure es con-
Els exemplars de mar oberta es troben en esclet-
verteixen en femella, però qualsevol larva que es des-
xes i orificis dels fons durs, entre colònies d’animals
envolupi a prop o en contacte amb una femella, es con-
resistents i coral·lines; només els lòbuls sorgeixen del
61

Foto 7:
Protula sp. sobre estalactites de la sala Bermudacaris. S'ob-
Foto 8:
Probòscide de 1,5 m de longitud de femella de Bonellia viridis
serva el tub calcari i el penacle obert per filtrar l'aigua i retenir
que sobresurt del fang, on viu enterrat el cos de l'equiur. La
l'aliment. (Foto: R. Landreth).
probòscide recorre el fons a la recerca d'aliment. La densitat
d'exemplars a la sala que du el seu nom és molt elevada.
Photo 7: Protula sp. growing on the stalactites of Sala Bermudacaris.
(Foto R. Landreth).
Notice the calcite tube and the extended filtering fan. (Photo:
R. Landreth).

Photo 8: Proboscis of a female of the echiurid worm Bonellia viridis
sticking out of the mud, where its body remains buried. The
proboscis sweeps the floor in search of food. This species

fons. Al llarg de la nit es passegen d’un lloc a un altre.
attains very high population densities at Sala de les Bonellia
viridis. (Photo: R. Landreth).

Viuen de 1 m a més de 100 m de fondària, aïllats, però
no són escassos (RIEDL, 1986).
A la cavitat són més abundants enterrats dins el
xipèlag de Cabrera, però no a les coves semifosques ni
fang del fons i parets, però també es veuen probòscides
a les coves fosques.
sorgint d’entre estalactites, colades estalagmítiques i
escletxes (Foto 8). Es concentren a la sala de les
Superclasse Tunicata. Classe Ascidiacea.
Bonellia viridis, sala del pou Negre, i sala Final, totes
fortament eutrofitzades per l’abocament de pous
S’han localitzat abundants ascidiacis sèssils. Nor-
negres. El trespol d’aquestes sales es troba literalment
malment exemplars aïllats, que a falta d’una determina-
tapissat per les característiques probòscides bífides de
ció específica semblen pertanyents a espècies diver-
les femelles d’aquesta espècie, amb les quals col·lecten
ses. El cos està recobert d’una túnica blana o resistent,
l’aliment. La presència de Bonellia viridis comença a
i està adherida a una base permanent. L’aspecte de tots
partir del laminador de la Correntia fins a la sala
els exemplars és translúcid, d’una mida d’entre 1 i 7 cm.
Final; sense que hagi una transició d’exemplars aïllats
El moviment és mínim i està limitat a contraccions del
a grans densitats. Per la distribució que presenten a la
cos i de les obertures corporals. Tenen obertures inha-
cova s’interpreta que han de menester una major apor-
lants i exhalants (sifons). Hermafrodites, s’alimenten
tació de matèria orgànica que els poliquets i aquests
exclusivament per filtració; algunes ascídies filtren en
que no pas els tunicats.
un dia una quantitat d’aigua igual a varis milers de vega-
L’equiúrid Bonellia viridis ha estat citat a Mallorca
des el volum del seu cos. Els ascidis solitaris no es divi-
en ambient marí de la comunitat esciòfila a coves mari-
deixen asexualment. Presenten estat larvari planctònic
nes semi-fosques i en escletxes i a zones poc il·lumina-
de poca duració, per després fixar-se i arribar a la forma
des de 2 m fins a 20 m de fondària (BARCELÓ et al.,
adulta. La larva mòbil és el complement quasi indispen-
1999). URIZ et al., (1993) cita aquesta espècie com a
sable pels costums sedentaris, especialment en un
present a les entrades de les coves submarines de l’ar-
ambient tan extrem com aquest.
62

Foto 9:
Captura amb xarxa de
plàncton de crustacis anqui-
halins a la sala Bermuda-
caris. En aquesta sala es va
realitzar la primera captura
de la nova espècie de decà-
pode estigobiont. (Foto R.
Landreth).
Photo 9: Chasing planktonic crustace-
ans with a hand-net at Sala
Bermudacaris. It was in this
chamber that the new spe-
cies of cave shrimp was
first captured. (Photo: R.
Landreth).

FAUNA CARCINOLÒGICA
què no s’aventuren mai a l’exterior. Aquest grup l’inte-
gren el decàpode Bermudacaris n. sp., l’isòpode
La fauna aquàtica de la cova Genovesa s’ha mos-
Typhlocirolana moraguesi, els amfípodes Salentinella
trejat mitjançant tècniques diverses. En general s’han
angelieri i Metacrangonyx longipes, el termosbenaci
utilitzat diversos tipus de xarxes de plàncton confeccio-
Tethysbaena scabra, i els copèpodes Exumella medite-
nades amb teixit de Nytal de 64 µm de llum de malla,
rranea, Stygocyclopia balearica, Stephos margalefi,
amb les quals es filtrava l’aigua bé directament des de
Troglocyclopina balearica, Halicyclops troglodytes i
l’exterior dels llacs amb un mànec extensible fins a 3 m,
Diacyclops cf. clandestinus. Cap d’elles, amb la excep-
o bé desplaçant-les bussejant per les porcions submer-
ció d’Exumella mediterranea, ateny a la cova densitats
gides i inaccessibles des de la superfície (Foto 9).
poblacionals importants, aquesta darrera concentrant-
Alguns crustacis especialment delicats, com és ara els
se a les zones on vessen els pous negres, o molt
termosbenacis, es capturaven individualment a la
influenciades per aquests.
columna d’aigua amb pots de vidre de devers mig litre
Per altra banda, trobam un grup d’espècies d’hàbits
de capacitat i tancament hermètic, de forma que els
obscurícoles, si bé amb ulls desenvolupats i cos més o
exemplars no sofreixin cap stress durant el seu trans-
menys pigmentat, que es refugien de dia a les coves i
port cap a l’exterior de la cavitat. S’han utilitzat també
escletxes marines i que poden sortir de nit cap a aigües
una vintena de nanses confeccionades amb pots de
obertes per alimentar-se. Aquestes espècies troben a la
plàstic i malla de Nytal, utilitzant fuet, formatge o aren-
cova Genovesa una extensió natural terra endins del
gades com a esquer, que es situaven a diferents indrets
seu hàbitat marí, i llur presència demostra l’existència
de la cavitat per espai de diversos dies. El material així
de connexions directes de la cavitat amb la mar, si bé
capturat es fixava amb formol a la entrada de la cova, i
de mida massa petita com per a esser practicables pels
es procedia a la seva identificació al laboratori de l’Ins-
bussejadors. Es tracta del decàpode Palaemon serra-
titut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), mitjan-
tus, el leptostraci Nebalia sp., el misidaci Hemimysis
çant lupa binocular i microscopi equipat amb contrast
sp., i els copèpodes Oithona sp. i Cyclopina sp. Tant
diferencial.
Nebalia com Hemimysis atenyen a la cavitat densitats
Als llacs i sales completament inundades de la
poblacionals elevadíssimes, concentrant-se a les sales
cova Genovesa s’han censat un total de 20 espècies de
més eutrofitzades, on vessen els pous negres. Tots
crustacis a més d’un cuc equiür, un cuc poliquet, i un
aquests animals marins es localitzen invariablement a
ascidi (Taula 1). Tots aquests animals són marins o deri-
les sales de la cavitat més properes a la mar, si bé
vats directament d’ancestres marins, amb l’única
alguns exemplars aïllats d’Hemimysis s’aventuren una
excepció del crustaci copèpode ciclòpid Diacyclops cf.
mica més terra endins.
clandestinus, que pertany a una subfamília (Cyclopi-
La majoria d’espècies vàgils presents a la cova no
nae) genuïnament dolçaquícola.
mostra cap traça d’especialització alimentària, podent-
Respecte a la resta d’animals, tots crustacis, tro-
se qualificar d’oportunistes detritívors i/o necròfags,
bem a la cova dos stocks ben diferenciats: per una
cosa ben palesa per l’atracció que senten per les nan-
banda, un grup d’espècies genuïnament cavernícoles,
ses parades amb tot tipus d’esquer. Sòls el termosbena-
cegues i despigmentades, o amb els ulls molt reduïts,
ci Tethysbaena scabra sembla preferir els flòculs de bac-
63

sala de les Bonellia viridis). El registre de Typhlociro-
Espècie
Endemisme Espècie
lana en aigua marina a la cova Genovesa és el segon
estigobiont
Balear
nova
del què es té constància rera un altre a una cova de
Ordre LEPTOSTRACA
Cabrera; el gènere es considera dolçaquícola, amb l’es-
Nebalia sp.
pècie balear ocupant aigües des de totalment dolces a
Ordre DECAPODA
moderadament salabroses. Cal interpretar això com a
Palaemon serratus
prova del poblament i expansió recent a les aigües con-
Bermudacaris n.sp
+
+
+
tinentals d’aquest interessant isòpode cirolànid.
Ordre MYSIDACEA
Un altre grup d’espècies es mantenen sempre a
Hemimysis sp.
dins salinitats marines, i inclou tant espècies marines
Ordre ISOPODA
epigees (Oithona sp., Cyclopina sp., Hemimysis sp.,
Typhlocirolana moraguesi
+
+
Palaemon serratus i Nebalia sp.) com genuïns talasso-
estigobionts (p.e. Troglocyclopina balearica, Stephos
Ordre AMPHIPODA
margalefi, Stygocyclopia balearica, Exumella mediterra-
Salentinella angelieri
+
nea i Bermudacaris n.sp.). Aquests semblen patir d’al-
Metacrangonyx longipes
+


+
gun tipus de limitació fisiològica per a penetrar en les
Ordre THERMOSBAENACEA
aigües més dessalades de les cavitats costaneres, si bé
Tethysbaena scabra
+


+
es mantenen a les aigües subterrànies marines perma-
COPEPODA
nentment.
Ordre CALANOIDA
Almenys 7 de les 23 espècies d’invertebrats regis-
Exumella mediterranea
+
trades fins ara a la cova Genovesa són endèmiques de
Stygocyclopia balearica
+
les Balears. Dues d’elles, a més, són espècies noves
Stephos margalefi
+


+
per a la Ciència. Una, Diacyclops cf. clandestinus, és
Ordre CYCLOPOIDA
l’únic representant de la seva subfamília que hagi pene-
Halicyclops troglodytes
+
trat en aigua marina. En efecte, els Cyclopinae són un
Diacyclops cf. clandestinus
+
+
+
grup restringit a les aigües continentals dolces, éssent
per tant l’espècie balear un tant aberrant des del punt
Troglocyclopina balearica
+


+
de vista de l’ecologia del grup. És una espècie diminu-
Cyclopina sp.
ta, de menys d’1 mm de mida corporal. Però la troballa
Oithona sp.
més remarcable realitzada a la cavitat és sens dubte
Taula 1: Composició taxonòmica de la comunitat de crustacis aquàtics
una nova espècie de gamba de la família Alpheidae per-
de la cova Genovesa. Per cada espècie s'indica si és genuï-
tanyent al gènere Bermudacaris (Foto 10). Fins alesho-
nament cavernícola (= estigobiont), si es tracta d'un endemis-
res aquest gènere, integrat per una única espècie, era
me, i quines representen taxa nous per a la Ciència, en curs
considerat endèmic de l’illa de Bermuda (Atlàntic NW),
de descripció formal. A part de les 16 espècies llistades, s'han
capturat exemplars pertanyents a tres espècies diferents de
on viu exclusivament en coves del tot comparables a la
copèpodes harpacticoides, i un ostràcode; llur mal estat de
cova Genovesa (ANKER i ILIFFE, 2000). Es tracta de
preservació ha impedit anar més enllà en la seva assignació
gambes sense pigmentació corporal, d’uns 15 mm de
taxonòmica.
mida corporal, i que retenen encara vestigis d’ulls. La
Table 1: Composition of the crustacean assemblage of Cova Genove-
nova espècie de la cova Genovesa, en curs de descrip-
sa, indicating for each species whether it is stygobiont, ende-
ció formal, viu a la part més fonda de la cavitat, en
mic, or represents a new species. Apart these 16 species,
other 4 taxa have been reported from the cave (3 harpacticoid

aigües de salinitat pràcticament marina i totalment inac-
copepods and a podocopid ostracod); unfortunately, their poor
cessibles des de l’exterior, no penetrant a les sales més
state of preservation has precluded going further in their iden-
contaminades alhora que també més ben connectades
tification.
amb la mar. Aquesta troballa totalment inesperada (és,
juntament amb Typhlocirolana moraguesi, el crustaci
teris que suren a les picnoclines, i sembla evitar les nan-
aquàtic cavernícola de major mida de les Balears), rea-
ses. Pel que fa a preferències de salinitat, podem també
litzada a una zona tradicionalment molt prospectada per
separar les espècies de la cova en dos grups (Figura
bioespeleòlegs de tot el món (Portocristo), fonamenta
11). D’una banda, aquelles que semblen trobar el seu
les esperances de realitzar encara troballes faunísti-
preferendum dins aigües salabroses, amb salinitats infe-
ques excepcionals, a les parts més fondes i separades
riors al 14 ‰. Això ho deduïm bé de les preferències què
de la costa del carst litoral de les Balears que es troben
exhibeixen a la pròpia cova, bé pel què sabem de llurs
anegades per aigua marina.
preferències a d’altres cavitats illenques. Es tracta de l’i-
Alguns dels animals presents a la cova (p.e. Exu-
sòpode Typhlocirolana moraguesi, dels amfípodes
mella, Stygocyclopia) pertanyen a llinatges notables des
Metacrangonyx longipes i Salentinella angelieri, del ter-
del punt de vista biogeogràfic. Llurs distribucions mun-
mosbenaci Tethysbaena scabra, i dels copèpodes
dials, sempre a ambients cavernícoles, s’ajusten al que
Halicyclops troglodytes i Diacyclops cf. clandestinus. Cal
fou un cinyell marí circumtropical d’aigües càlides conti-
dir però que algunes d’aquestes espècies semblen bas-
nu en existència entre fa uns 120 i uns 20 milions d’anys.
tant eurihalines, aventurant-se eventualment també en
Això fa pensar que els seus ancestres epigeus pre-
aigües de salinitat pràcticament marina (p.e., Typhloci-
sentaven una distribució continua arreu del litoral d’a-
rolana i Salentinella en aigües de fins a 36 ‰ al fons de
questa àmplia franja marina. Avui dia, poblacions relic-
les galeries Fondes i la sala Bermudacaris, respecti-
tes d’aquells ancestres sobreviuen a coves separades
vament; Tethysbaena a 26 ‰ i Diacyclops a 31 ‰ a la
per enormes distàncies i sovint amb masses continen-
64

tals i profundes conques oceàniques d’entremig, consti-
tuint un exemple notable de vicariança per deriva conti-
nental. La distribució disjunta del gènere Bermudacaris,
amb una espècie a coves de Bermuda, i l’altre a les
Balears, és probablement fruit d’un procés de vicarian-
ça similar, amb l’apertura de l’Atlàntic central (comple-
tada fa devers 110 M.a.) com a event subjacent. Els tres
casos constitueixen doncs, exemples notables de relí-
quies biogeogràfiques.
Espècies de crustacis trobades a la cavitat
Classe MALACOSTRACA
Ordre Leptostraca Claus, 1880
Nebalia sp.
Espècie oculada extremadament abundant a la
sala del Pou Negre i sala de les Bonellia viridis. Es
tracta d’un animal detritívor i necròfag, provist de closca
bivalva, i probablement conespecífic de N. bipes (O.
Fabricius 1780), espècie comuna en aigües europees i
anteriorment registrada a les Balears al port de Sóller i
(extremadament abundant) sota les gàbies de peix de
Figura 11: Espectre de tolerància a la salinitat de les aigües (‰) dels
crustacis presents a la cova Genovesa.
la piscifactoria del port d’Andratx, on s’alimenta dels
residus i pinsos utilitzats per l’engreix de les dorades.
Figure 11: Salinity (‰) tolerance range of crustaceans present in Cova
Genovesa.
Ordre Decapoda Latreille, 1803
Bermudacaris sp. nov.
Vegeu els comentaris referents a aquesta nova
espècie als paràgrafs anteriors.
Palaemon serratus (Pennant, 1777)
Gamba oculada present en aigües atlàntiques i
mediterrànies. Es troba amb molta freqüència a les
cavitats submarines. A l’estudi efectuat en dues coves
submarines (sa Catedral i la cova J-1) del litoral NE de
Mallorca (GILI i MACPHERSON, 1987) va esser una de
les espècies més habituals, observant-se sempre a les
zones més fosques o al límit de la zona fòtica. A la cova
des Coll també ha estat citada de diverses galeries i
sales, fins i tot esporàdicament localitzada fins a quasi
1 quilòmetre terra endins (GRÀCIA et al., 1997).
Ordre Mysidacea Boas, 1883
Hemimysis sp.
Poblacions extremadament denses d’un misidaci
oculat pertanyent al gènere Hemimysis es troben a les
sales amb presència d’aigües residuals, si bé exem-
plars aïllats s’han trobat a d’altres indrets de la cova.
Foto 10: Nova espècie de gamba micro-oculada pertanyent al gènere
Probablement es tracti de l’espècie Hemimysis marga-
Bermudacaris (Alpheidae), trobada a les sales més fondes i
lefi (Alcaraz, Riera & Gili, 1986), descrita originalment
anegades per aigua marina de la cova Genovesa. És el pri-
mer cop que es troba un representant d'aquest gènere fora
de coves mallorquines, però que ulteriors exploracions
de l'illa atlàntica de Bermuda, on habita coves del tot sem-
han descobert també a coves marines de Catalunya i
blants a la cova Genovesa. La lleugera coloració de l'animal
del Sud de França.
retratat és un artefacte degut a la seva preservació en etanol;
en vida, l'animal és totalment despigmentat.
Ordre Thermosbaenacea Monod, 1927
Photo 10: New micro-oculate species of cave shrimp of the genus Ber-
Tethysbaena scabra (Pretus, 1991)
mudacaris (Alpheidae) from the deepest reaches of Cova
Genovesa. The genus was known thus far from anchialine
caves of Bermuda (NW Atlantic) only. The light pink coloration

Aquest termosbenaci, cec i despigmentat, es con-
of the specimen is due to its preservation in ethanol; when
centra en abundància a la picnoclina de la sala de les
alive, it was completely white.
65

Figura 12: Distribució de les espècies de crustacis malacostracis a la
Figure 12: Distribution of Malacostracan crustaceans in Cova Genove-
cova Genovesa. L'atapaïment de símbols és proporcional a
sa. Density of symbols proportional to population density of
la densitat poblacional atesa per les distintes espècies.
corresponding species.
Bonellia viridis, on probablement s’alimenta dels flò-
GINÉS, 1977; PRETUS, 1989; JAUME, 1993), on es
culs de bacteris en suspensió que enllà es desenvolu-
troba àmpliament distribuïda en aigües subterrànies, si
pen. Tethysbaena scabra és l’únic representant Balear,
bé sembla preferir les pròximes a la costa, afectades en
i un dels dos Ibèrics, del rar ordre dels crustacis ter-
major o menor grau per la intrusió marina. Les localitats
mosbenacis. Aquests són animals estrictament estigo-
corresponents a aigües totalment dolces no sovintegen.
bionts, i un dels components típics de les coves anqui-
La citació de Typhlocirolana moraguesi a l’illa de Sicília,
halines d’arreu del món (WAGNER, 1994). Apart de a la
apareguda a una obra general sobre la fauna d’isòpodes
regió Mediterrània, es coneixen vicariants del gènere al
d’Itàlia (ARGANO, 1979), cal que sigui presa amb moltes
Carib, Texas, i també a Somalia. T. scabra és un ende-
reserves, doncs la il·lustració que acompanya la citació
misme Gimnèsic, present a totes les illes principals
no revela cap tret distintiu, en no esser que es tracta
(Mallorca, Menorca, Cabrera, sa Dragonera). A Mallor-
efectivament d’un representant del gènere Typhlocirola-
ca, falta a la serra de Tramuntana i a les porcions cen-
na. A més a més, estudis moleculars comparatius portats
trals de l’illa, concentrant-se a les aigües subterrànies
a terme recentment per científics italians recolzen la no-
de regions costaneres amb clara influència marina.
assimilació del tàxon sicilià a l’espècie baleàrica (CAC-
CONE et al., 1986). Typhlocirolana moraguesi cal que
Ordre Isopoda Latreille, 1817
sigui considerada a hores d’ara, doncs, com un genuí
Typhlocirolana moraguesi Racovitza, 1905
tàxon endèmic de les Balears. Es tracta d’una espècie
omnívora, que no rebutja preses vives en tenir ocasió,
Isòpode cec i despigmentat comú a la galeria dels
àdhuc membres de la seva pròpia espècie.
Myotragus, on sovint es veuen desplaçant-se en aigües
obertes. Typhlocirolana moraguesi és un emblemàtic
Ordre Amphipoda Latreille, 1816
endemisme Balear de gran valor faunístic. Descrit a prin-
Metacrangonyx longipes Chevreux, 1909
cipis del segle passat a partir de material capturat a les
coves del Drac de Portocristo (RACOVITZA, 1905), llur
Tres exemplars pertanyents a aquesta espècie
relativa gran mida (pot atènyer més de 15 mm) la fa un
d’amfípode cec i despigmentat han estat capturats en
dels pocs representants de la fauna hipogea europea
zones de la cova properes a l’entrada. Metacrangonyx
discernible a simple vista. L’espècie es coneix únicament
longipes és un amfípode estigobiont endèmic de Mallor-
de Mallorca, Menorca, Cabrera i sa Dragonera (GINÉS i
ca i Menorca, de gran interès filogenètic i biogeogràfic.
66

Figura 13: Distribució de les espècies de crustacis copèpodes calanoides
Figure 13: Distribution of Calanoid copepodss in Cova Genovesa. Den-
a la cova Genovesa. L'atapeïment de símbols és proporcional
sity of symbols proportional to population density of corres-
a la densitat poblacional atesa per les distintes espècies.
ponding species.
Pertany a una família estrictament estigobiont, els
tribució per zones litorals de la regió mediterrània (Grè-
Metacrangonictidae, composta per únicament 16 espè-
cia, Iugoslàvia, Itàlia, Còrsega, Sardenya, Illes Balears,
cies distribuïdes entre dos gèneres. La distribució gene-
sud de França, Espanya, Marroc i Algèria). A la Penín-
ral de la família és peri-Mediterrània, però recentment
sula Ibèrica es coneix de les següents províncies:
s’han descobert dues espècies de Metacrangonyx a
Tarragona, Castelló, Terol, Conca, València, Alacant,
coves de la República Dominicana, fent atènyer doncs
Múrcia, Almeria, Màlaga i Sevilla, arribant als 900 m
al gènere una distribució amfi-atlàntica. Això suggereix
sobre el nivell de la mar (PLATVOET, 1987). A les Bale-
un origen molt antic del gènere, d’abans de l’obertura
ars es troba a totes les illes. És l’habitant més comú de
de l’esmentat oceà (JAUME i CHRISTENSON, 2001).
les coves anquihalines mediterrànies.
La majoria de metacrangoníctids viuen a les aigües dol-
ces, excepte una espècie endèmica de l’illa d’Elba, que
Classe MAXILLOPODA
ocupa un pou salabrós, mentre que l’espècie pròpia de
Subclasse Copepoda Milne-Edwards, 1840
les Balears ocupa un ampli ventall de salinitats, des de
Ordre Calanoida
totalment dolces a pràcticament marines.
Exumella mediterranea Jaume & Boxshall, 1995
Salentinella angelieri Ruffo & Delamare, 1952
Aquesta espècie troglòbia ha estat trobada a
Amfípode cec i despigmentat relativament freqüent
aigües anquihalines de les Illes Balears (cova de na
al llac d’Entrada, i esporàdicament capturat a d’altres
Barxa -Capdepera-, cova del Dimoni -Manacor- i la cova
indrets de la cavitat. Salentinella angelieri és un amfí-
de sa Llumeta -illa de sa Conillera a Cabrera-) i a una
pode estigobiont que pertany a una família, Salentinelli-
cova de Sardenya (JAUME i BOXSHALL, 1995a). Es
dae, enigmàtica des del punt de vista filogenètic i molt
coneixen espècies vicariants a coves de Canàries, Ber-
poc diversificada (sòls 14 espècies conegudes, en dos
muda, Bahamas, Jamaica, Yucatán i Filipines.
gèneres). La família és estrictament estigobiont i cir-
cummediterrània. L’espècie viu a aigües moderadament
Stygocyclopia balearica Jaume & Boxshall, 1995
salobroses (fins a 18 ‰ de salinitat), o fins i tot total-
ment dolces de pous i coves; es coneix també de sedi-
Espècie distribuida pel medi cavernícola de les
ments no consolidats de rius. Presenta una àmplia dis-
Balears i Lanzarote (Canàries) (JAUME i BOXSHALL,
67

Figura 14: Distribució de les espècies de crustacis copèpodes ciclopoides
Figure 14: Distribution of Cyclopoid copepods in Cova Genovesa. Den-
a la cova Genovesa. L'atapaïment de símbols és proporcional
sity of symbols proportional to population density of corres-
a la densitat poblacional atesa per les distintes espècies.
ponding species.
1995b). Es coneixen vicariants al Pacífic SW, a coves
d’una probable diferenciació específica. El material es
de Filipines, Austràlia i Nova Caledònia.
troba en estudi. La població de la cova de s’Abissament
esmentada per PRETUS (1991) probablement és
Stephos margalefi Riera, Vives & Gili, 1991
conespecífica amb la nova espècie.
Fou descrita de la part més fonda d’una cova sub-
Oithona sp.
marina de Capdepera (RIERA et al., 1991), si bé a l’ac-
tualitat es coneix d’altres coves anquihalines de la costa
Gènere marí típicament planctònic i extremada-
i sembla que té una distribució molt més àmplia, si bé
ment diversificat. És molt freqüent als llacs d’entrada de
circumscrita a les Gimnèsies (obs. pers.).
coves anquihalines del Carib i les Bahames. No s’ha
escomès la seva identificació específica.
Ordre Cyclopoida
Halicyclops troglodytes Kiefer, 1935
Cyclopina sp.
Espècie d’aigües subterrànies salabroses. S’ha
Gènere marí bentònic litoral, molt diversificat. A
citat del sud de França, Sardenya, Grècia i costes del
coves marines de Mallorca s’ha citat el seu congènere
Sàhara, apart de a les Balears.
Cyclopina esilis Brian (JAUME i BOXSHALL, 1996b),
però els exemplars de la cova Genovesa no correspo-
Diacyclops cf. clandestinus (Kiefer, 1936)
nen a aquesta espècie. Resta per identificar.
És una espècie estigobiont dolçaqüícola de distri-
Troglocyclopina balearica Jaume & Boxshall, 1996
bució Paleàrtica. A les Balears, s’ha citat del medi hipo-
rreic de sa Calobra, de la cova de les Rodes (Pollença)
Aquest copèpode diminut (del voltant de 0,5 mm)
i de la cova de s’Abissament (Sant Llorenç des Cardas-
constitueix un dels cinc gèneres endèmics de crustacis
sar), aquesta darrera localitat amb aigua salobre (PRE-
coneguts a les Balears, alhora que l’únic representant
TUS, 1991). Els exemplars de la cova Genovesa són
de la seva família (Cyclopinidae) que ha envaït les
molt semblants a D. clandestinus, però presenten una
aigües dolces; tota la resta de ciclopínids són marins.
sèrie de trets morfològics, així com una autoecologia
És conegut d’unes poques cavitats de Mallorca i Cabre-
(habiten aigües pràcticament marines), indicadora
ra (JAUME i BOXSHALL, 1996a).
68

FAUNA INVERTEBRADA TERRESTRE
COLLEMBOLA
Fam. Entomobryidae
Heteromurus hispanicus Bonet, 1931
Espècie troglófila de cos allargat (Foto 11). Presen-
ten una coloració blanca i una lleugera pigmentació
bruna, la mida aproximada és d’1 mm. Presenta pels
escampats al cap i tòrax, amb ulls de mida reduïda. El
primer segment toràcic (protòrax) és molt més petit que
els altres segments del tòrax i el quart segment abdo-
minal més desenvolupat que els altres. Les cames són
llargues i les antenes tenen una longitud aproximada de
la meitat del seu cos. La fúrcula (òrgan que utilitzen
Foto 11: Vista lateral de Heteromurus hispanicus. (Foto: M. Vadell).
para saltar) està molt ben desenvolupada, essent ani-
Photo 11: Lateral view of Heteromurus hispanicus. (Photo: M. Vadell).
mals molt ràpids i bons saltadors.
Descrita anteriorment només a les coves asturia-
trobat al sud de Portugal, Sicília i Itàlia, a Andalusia, Ali-
nes de la Loja (El Mazo), Espinoso (La Franca), Sima 0-
cant, Catalunya (CRUZ, 1989).
3 (Oceño) i a la Cueva del Agua de Picos de Europa
A l’illa de Menorca ha estat localitzada a l’avenc de
(BELLES, 1987).
sa Tableta (Ciutadella) i a la cova de ses Figueres (Sant
A les illes Balears és la primera cita d’aquesta espè-
Lluís) (CRUZ, 1989). A Mallorca ha estat observada a les
cie (com. pers. Simón Benito). Va esser recol·lectat de la
coves de Gènova (Palma), caverna de Bellver (artificial)
sala de les Rates-pinyades de la cova Genovesa, per
(Palma), coves del Pirata (Manacor) i coves del Drac
damunt del guano, en condicions de total foscor i un grau
(Manacor) (GINÉS, 1982). S’han recol·lectat 2 exemplars
molt elevat d’humitat (det. José Carlos Simón Benito).
a la cova Genovesa, al començament de la sala de les
Rates-pinyades
, sota pedres i en condiciones de total
ARACHNIDA Araneae
foscor i elevat índex d’humitat (det. Lluc García).
Fam. Tetragnathidae Menge, 1866
Metellina merianae (Scopoli 1763)
Fam. Philosciidae Kinahan, 1857
Chaetophiloscia cellaria cellaria (Dollfus, 1884)
Espècie troglòfila de distribució Paleàrctica, que s’es-
tableix a les parets i sostres de les entrades de les coves.
Espècie troglòfila, amb una mida del cos de 5 a 8
És l’aràcnid més citat a les cavitats de les Balears
mm, recobert d’una vellositat molt compacta, el telson
(PONS i DAMIANS, 1992). Es va localitzar a l’entrada
és arrodonit i l’exopodit dels uròpodes extremadament
de la cova Genovesa, en unes condicions de llum indi-
llarg. Al mascle l’endopodit del primer pleòpode està ter-
recta i un cert grau d’humitat.
minat per una punta inflada a la base i dentada en serra
per una part, portant espines hialines a l’altra banda
Fam. Sicariidae Keyserling, 1880
(VANDEL, 1962).
Loxosceles rufescens Dufour, 1820
S’ha localitzat una petita colònia a la cova de Vista
Alegre, en condicions de foscor total i un cert índex
Espècie de biotops lapidícoles, posseeix una
d’humitat (det. Lluc Garcia). És la segona cita que se
marca molt característica al cefalotòrax en forma de
coneix a Mallorca (GARCIA, 2002; VADELL, 2003).
violí (VADELL, 2003). És una espècie amb una àmplia
distribució mundial, freqüent al Mediterrani occidental
DIPLURA
on es localitza sota les pedres i a l’interior de les cavi-
Fam. Campodeidae
tats situades a les zones més càlides (RIBERA, 1989).
Plusiocampa fagei Condé, 1954
Ha estat observada molt freqüentment a les cavi-
tats de la serra de na Burguesa. Es localitzà una petita
Espècie troglòbia, de cos allargat i amb dues cues
colònia a la cova de Vista Alegre, en condicions de fos-
a l’extrem posterior. El cos presenta una coloració blan-
cor total i en un ambient de escassa humitat.
ca intensa i posseeix una longitud aproximada de 6.5
mm. Les antenes presenten 46 segments. L’únic cerc
CRUSTACEA Isopoda
complet, de 9/5 la longitud del cos, presenta un seg-
Fam. Philosciidae Kinahan, 1857
ment bassal seguit de 13 primaris, essent gradualment
Anaphiloscia simoni Racovitza, 1907
més allargats de cap a l’àpix. Revestiment cercal format
per macroquetes amb fines bàrbules al seu fi a 1/3 dis-
Espècie troglòfila i humícola (Foto 12). Cos de
tals, més o manco ordenades en verticils; i un verticil
forma allargada, oblonga i poc convex. Té una mida
distal a cada segment, de sedes curtes finament barba-
aproximada de 3,5 mm. El cap està desproveït del lòbul
des (SENDRA, 1985).
frontal mitjà, les antenes amb el flagel triarticulat i antè-
És una espècie endèmica de l’illa de Mallorca i ha
nules molt curtes. El telson és quasi semicircular
estat observada a la cova de Can Sion (Pollença) i a la
(GINES, 1982). El cos està totalment despigmentat i és
cova de les Meravelles (Bunyola) (GINÉS, 1982); a la
anoftalma (absència total de l’aparell ocular). Se l’ha
cova de les Rodes (Pollença), l’avenc d’en Corbera
69

fòssils poden provenir d’organismes que es dipositaren
dins conques sedimentàries quan ni la cova ni la roca
que l’envolta existien encara. S’acumulaven amb altres
restes formant sediments que es convertirien en roca
calcària, per tant són anteriors a la formació de la prò-
pia cavitat. La descalcificació de parets i sostres de
galeries i sales, conseqüència de la dissolució de la
roca per l’aigua químicament agressiva i el creixement
volumètric de la cova, de vegades permet que sobre-
surtin o s’alliberin els fòssils. Així s’han recuperat princi-
palment dents de taurons (Odontaspis cuspidata, Oxyr-
hina hastalis
), alguna vèrtebra de peix (a la sala GNM)
i s’observen gran quantitat d’exemplars de boga-marins
i mol·luscs d’entre 7 i 11 milions d’anys (especialment a
Foto 12: Vista lateral de Anaphiloscia simoni, on es pot apreciar l'ab-
la sala GNM i a la galeria dels Myotragus).
sència d'ulls i de pigmentació. (Foto: M. Vadell).
L’exploració de galeries subaquàtiques de diferents
cavitats litorals va permetre realitzar la troballa d’exem-
Photo 12: Lateral view of Anaphiloscia simoni, where the absence of
eyes and body pigmentation can be appreciated. (Photo: M.
plars del vertebrat terrestre Myotragus balearicus a pro-
Vadell).
funditats compreses entre els 8 i 14 m i en alguns casos
a distàncies molt allunyades de l’entrada. A la part sub-
(Esporles) i a la cova de na Boixa (Felanitx) (SENDRA,
mergida de la cova Genovesa s’han trobat nombroses
1985). S’ha recol·lectat un exemplar de forma juvenil a
restes de Myotragus balearicus, el caprí nan fòssil de
la sala de les Rates-pinyades de la cova Genovesa,
les Gimnèsies. La quantitat de restes esquelètiques tro-
de dins el guano i en unes condicions d’humitat molt
bades en superfície resulta important i les que s’obser-
elevades (det. Alberto Sedra).
ven a la petita cambra lateral de la galeria dels Myo-
tragus
(Foto14) és només comparable pel que fa a
PRESÈNCIA D’ANGUILES
l’espectacularitat dels materials a la galeria 4 de la cova
Estreta (Pollença, ENCINAS i ALCOVER, 1997). Possi-
L’anguila (Anguilla anguilla) és el peix capaç de
blement, la cova Genovesa és un dels jaciments més
penetrar més a l’interior de les cavitats anquihalines
importants pel que fa al nombre d’exemplars, si es com-
mallorquines. Ens l’hem trobada fins a molta distància
para amb jaciments que han lliurat més ossos de
de la costa. La localitat més llunyana observada és la
Mallorca com la cova de Muleta (Sóller, WALDREN,
cova de sa Gleda, que dista quasi 2 quilòmetres de la
1982), la cova des Moro (Manacor, BOVER i RAMIS,
mar. Han estat observades a distàncies de 900 m a l’in-
2001), el bufador de Son Berenguer (Santa Maria,
terior de la cova des Coll, i també a moltes de les cavi-
CUERDA, 1966) o amb jaciments de Menorca com la
tats costaneres.
cova C-2 (Ciutadella, SEGUÍ et al., 1998).
A la cova Genovesa únicament ha estat observada
Les troballes efectuades de material osteològic pro-
al llac d’entrada en diverses ocasions: 15 - XI - 97 (60
venen possiblement de les darreres pulsacions de la
cm de longitud); 3 - VIII - 02 (45 cm).
glaciació Würm, al llarg de la qual el nivell de la mar i de
La seva presència ens indica una comunicació
les aigües subterrànies varen estar molt més baixes
directa amb la mar, encara que pot no esser penetrable
que les actuals i les coves estarien en sec, totalment o
per l’home.
parcial, la qual cosa permetria l’accés del caprí endèmic
a zones internes de les coves, actualment inundades.
FAUNA QUIROPTEROLÒGICA
S’ha de dir que no és la primera notícia de la troballa de
vertebrats terrestres fòssils dins galeries inundades de
Entre la fauna quiropterològica ha estat citat Myotis
cavitats, ja que restes de Myotragus balearicus varen
myotis a partir tant de restes osteològiques, com de l’ob-
ser trobades a la cova de cala Varques B (Manacor,
servació de exemplars vius (5 observats el 07/08/85;
GRÀCIA et al., 2000) i la font de ses Aiguades (Alcúdia,
ALCOVER i MUNTANER, 1986). Sembla haver guarnit
GRÀCIA et al., 2001a).
una important colònia de rates-pinyades en temps
La presencia de Myotragus balearicus ens serveix
recents, ja que s’hi mantenen acumulacions de guano
per esbrinar el temps en què, almenys de llavors ençà,
relativament importants a alguns punts de les sales inte-
la cavitat ha romàs oberta a l’exterior. També en oca-
riors, de fet van localitzar 25 exemplars a l’hivern de l’any
sions ens informa de la presència d’altres entrades
2002 (08/12/02). El sòtil de la primera sala un cop tras-
actualment cegades (TRIAS et al., 2001). En sí mateix
passat el llac està uniformement cobert d’estriacions fetes
és una evidencia més dels canvis climàtics, ja que la
per les ungles de les rates-pinyades que s’hi pengen.
seva presència ens indica que durant pulsacions fredes
del Plistocè les galeries romanien seques, al menys
parcialment, la qual cosa permetia l’accés terrestre del
caprí endèmic a zones internes de les coves, actual-
Part paleontològica
ment inundades. La seva presència és, per tant, un tes-
timoni afegit d’un clima més fred que l’actual (GRÀCIA
A l’interior de la cova Genovesa es troben organis-
et al., 2000, 2001b).
mes dipositats abans de la formació de la cova. Aquests
S’ha fet l’estudi de la distribució espacial d’una gran
70

Figura 15:Distribució dels exemplars de Myotragus balearicus i de les
Figure 15: Distribution of remains of Myotragus balearicus and pottery
troballes de ceràmica. Es pot observar que els fragments
in the cave. Pre-Talayotic pottery was found around the lake.
ceràmics pretalaiòtics s'han trobat al voltant dels llacs. Els
Bones of Myotragus appeared in three zones of the cave,
fòssils del vertebrat endèmic es localitzen a tres zones de la
two of them far apart the current cave entrance, and thus
cavitat i dues d'elles són indicadores de la presència d'altres
denoting the existence of additional entrances in the past.
entrades actualment impracticables. La major densitat es
Highest density of bones appeared between 100 to 145 m
troba entre els 100 i 145 m des de l'inici de les galeries sub-
from the beginning of the subaquatic portion of the cave (202
aquàtiques (a 202 i 247 m totals des de l'entrada de la cavi-
to 247 m from the cave entrance). Remains of a single spe-
tat). S'han trobat restes d'un individu de Myotragus a uns 400
cimen appeared 400 m from the current entrance. At least 51
m de l'entrada actual. Aquesta distància fa pensar en què l'a-
Myotragus specimens are present in the cave. The numbers
nimal entràs per una boca actualment tapada o reblida. El
indicate their postion.
nombre mínim d'individus comptabilitzats a tota la cavitat és
de 51. Els números indiquen les localitzacions.
quantitat d’exemplars del caprí Myotragus balearicus en
situats superficialment va fer que es demanàs al Con-
diferents llocs de la cavitat, alguns situats a punts molts
sell de Mallorca un permís d’extracció de les restes fòs-
distants des de l’entrada que ocasiona paradoxes
sils. S’ha pretès intentar evitar la seva degradació,
males d’explicar en el cas de què la cova només tingués
especialment el possible espoli i/o destrucció per part
la boca actual (Figura 15). S’han trobat restes d’un indi-
d’altres bussejadors poc respectuosos. També resulta-
vidu de Myotragus a uns 400 m de l’entrada actual.
va interessant el fet de què hagués la possibilitat de tro-
Aquesta distància fa pensar en què l’animal entràs per
bar individus articulats.
una boca actualment tapada o reblida.
Per aquest motiu el GNM, sota la supervisió d’in-
Els primers exemplars que s’han localitzat es troben
vestigadors de l’IMEDEA, va presentar un projecte d’ex-
a la galeria dels Myotragus, entre 60 i 70 m d’iniciat el
tracció dels materials. Fins a la data, no s’havia realitzat
busseig (entre 162 i 172 m a l’interior de la cavitat si se
una tasca d’excavació paleontològica en aquestes con-
comptabilitza la part actualment terrestre). La major
dicions. El fet de ser materials que durant milers d’anys
densitat es troba entre els 100 i 145 m de galeria sub-
han estat submergits en aigua de salinitat quasi marina,
aquàtica (202 i 247 m totals), principalment a l’interior
provoca que el seu estat de conservació sigui extrema-
d’una cambra de dissolució (phreatic chamber) de poca
dament delicat. A més, s’ha de dir que no es tracta
alçària, situada a un lateral de la galeria dels Myotra-
d’una excavació convencional, ja que només poden
gus (Foto 14). La disposició dels exemplars indica que
realitzar les tasques d’extracció espeleobussejadors i
varen morir in situ i no per un corrent d’aigua que trans-
només recol·lectant el material superficial, ja que inten-
portés els ossos a l’interior de la cavitat. Fora de la cam-
tar exhumar del fang qualsevol os implica la pèrdua de
bra els exemplars es troben en molts casos coberts per
visibilitat, i la més que possible destrucció de l’os. Diver-
blocs caiguts amb posterioritat (Fotos 13 i 16).
sos intents de fer una petita cala al sediment del trespol
El fet de què molts de restes de Myotragus estaven
ha demostrat que hi ha un nombre elevat d’ossos ente-
71

Foto 13: Crani, mandíbula i altres
ossos de la localitat 20,
trobat sota un gran bloc
caigut del sostre, a -11
m de fondària. Algunes
de les parts més fràgils
dels cranis, com són els
premaxil·lars encara es
conserven. Per poder
accedir als ossos es
van haver de retirar
algunes pedres. (Foto P.
Gracia).
Photo 13: Skull, mandible and
other bones of Myotra-
gus at site 20 (-11 m
depth), placed under a
large block detached
from the cave roof.
Some of the most fragile
skull parts, such as the
premaxillars are still pre-
served in this specimen.
Several stones had to
be removed to get
access to the bones.
(Photo: P. Gracia).

rrats, i que la troballa no es limita als ossos superficials
ques per a evitar l’aparició d’algues i fent canvis d’aigua
visibles i per tant el jaciment no està esgotat. S’ha de dir
cada 4-5 dies (Foto 18).
també que els ossos que es poden veure, possiblement
L’extracció dels ossos de la cova també suposava
no han estat tapats per sediments carbonatats rics en
un repte important. Es varen avaluar els diferents mèto-
calcita (probablement producte de la dissolució de la
des d’extracció dels materials. La dificultat de l’extracció
roca) gràcies a la presència de blocs que han evitat que
de les restes òssies està marcada pel fet de què es tro-
els ossos siguin coberts per una fina capa de sediment
ben a una profunditat mínima de 10,5 m, en una galeria
blanquinós (Fotos 13 i 16). Això fa que molts dels ossos
freàtica totalment a les fosques, a un mínim de 125 m de
que es poden observar estiguin dins crulls o a llocs de
l’entrada de la cova, obligant als bussejadors a superar
difícils accés per als bussejadors.
passos estrets. Per això es varen pensar en diferents for-
Abans de l’extracció sistemàtica de les restes de
mes d’extreure els materials sense afectar la seva inte-
Myotragus balearicus de la cova Genovesa es varen
gritat i pensant, òbviament, amb la seguretat dels busse-
realitzar diverses tasques per tal d’optimitzar al màxim
jadors. Finalment s’ha decidit per l’extracció dels ossos
les condicions de treball: realització d’un elevat nombre
mitjançant un caixó de plàstic de mida 50x33x15 cm
de fotografies, així com de nombroses filmacions amb
forrat amb espuma (per evitar els cops), i llastrant-los
vídeo per tal de documentar al límit la disposició inicial
amb 2 quilos de plom per evitar que surassin massa i difi-
del material, prèviament a l’extracció. Una vegada ben
cultassin el treball als bussejadors (Foto 17).
documentat el material osteològic present en superfície
Una vegada establerta l’estratègia d’extracció del
a l’interior de la cova es va decidir extreure bàsicament
material paleontològic, es va procedir a exhumar les res-
els materials que podrien suposar restes d’un individu
tes de Myotragus balearicus. En total s’han realitzat tres
associat, tots aquells ossos que poguessin estar a l’a-
dies d’extracció de material, amb un total de 4 immer-
bast de possibles espoliadors i una sèrie de cranis que
sions (el primer dia es realitzaren dues immersions).
presentaven marques d’osteofàgia a les seves banyes
Ja durant la primera immersió es va constatar que
(banyes amb una morfologia de “V” invertida).
els ossos de l’interior de la cova estaven en un estat de
També es varen realitzar proves de consolidació.
conservació molt precari. Moltes vegades es fragmen-
Es varen extreure un petit nombre d’ossos per tal de
taven al mínim contacte, sobretot aquells ossos amb
realitzar proves de dessalament (els ossos estan envol-
una estructura més fràgil, tal com omòplats, costelles,
tats per aigua amb una salinitat superior als 30 per mil.
cranis, etc. Per tant, es va decidir extreure només
Finalment, després d’efectuar una consulta a diferents
aquells ossos que presentassin una estructura més o
especialistes conservadors de diferents museus del
menys robusta o de localitzacions que presentassin un
món, es va decidir realitzar un assecat molt lent total-
estat de conservació més bo. Finalment s’han extret
ment a les fosques dins d’un armari evitant l’assecat
170 ossos, dels milers que deu haver dins de la cavitat
massa ràpid que provoca el trencament de l’os, i con-
(mínim de 35-40 individus que hi ha en superfície). S’ha
solidar amb Paraloid B-67 al 7% d’acetona. Una altra
de dir que hi ha fragments que podrien pertànyer al
opció que es va considerar és la utilització d’uns conso-
mateix os, però això no se podrà comprovar fins que no
lidants hidrosolubles, com són els Primal, evitant els
hagin estat consolidats.
consolidants solubles en substàncies orgàniques, com
Tampoc es pot dir molt de la biometria dels ossos,
el propi Paraloid, Butvar, etc. El problema de la sal es
ara per ara. No és recomanable la seva manipulació
va solucionar ampliant el temps d’estada amb aigua
fins que no s’hagin consolidat. El que es pot dir a pri-
dolça d’una setmana a un mes dins cubetes a les fos-
mera vista és que hi ha des d’individus molt vells a indi-
72

Foto 14:
Vista general de la saleta, cam-
bra de dissolució (phreatic
chamber
) de poca alçària, situ-
ada a un lateral de la galeria
dels Myotragus (a uns 200 m de
la sala d'Entrada). La disposició
dels exemplars indica que es
varen morir in situ i no per un
corrent d'aigua que transportàs
els ossos a l'interior de la cam-
bra. S'han comptabilitzat en
superfície un mínim de 12
exemplars de Myotragus
balearicus
. La fondària sota les
aigües és de 10,5 m. (Foto P.
Gracia).
Photo 14: General view of a low phreatic
chamber at -10.5 m depth, con-
nected to Galeria dels Myotra-
gus (some 200 m away from
Sala d'Entrada). The distribu-
tion of
Myotragus bones deno-
tes that they died in situ and
that their bones were not rede-
posited there by currents.
Remains of at least 12 speci-
mens have been found on the
bottom surface.

Foto 15:
Dos dels cranis de Myotragus
balearicus
que es troben a la
saleta lateral de la galeria dels
Myotragus. S'observa que les
seves banyes tenen la morfolo-
gia en "V" invertida, resultat de
la conducta osteofàgica reg-
istrada a l'espècie. (Foto P.
Gracia).
Photo 15: Two Myotragus crania found at
the foregoing phreatic cham-
ber. Notice the inverted V-sha-
ped notch displayed the horns,
result of the osteophagic beha-
viour of the species. (Photo: P.
Gracia).

vidus juvenils (amb la presència d’una costella molt
14C, anàlisi que no pot detectar una aportació molt pun-
petita, possiblement fetal, trobada a la localitat 14).
tual de carboni i nitrogen obtingut a base de mastegar
També s’ha d’esmentar que la mida d’alguns ossos
ossos (que s’ha de recordar que l’espècie no s’alimen-
adults és realment petita, encara que se corroborarà
tava exclusivament d’ossos!), però sí, la dieta habitual
una vegada es puguin realitzar les mesures pertinents.
de l’animal. Però sembla que ara quedarà clar, gràcies
Un altre dels punts importants és la troballa de
a la troballa de cranis amb banyes amb aquesta morfo-
diversos cranis amb les banyes en forma de “V” inverti-
logia (idèntica a la il·lustrada per WALDREN, 1982) a
da (Foto 15), i que havia estat interpretada fins fa poc
l’interior d’una cavitat submergida, que es tracta, defini-
com a prova de domesticació (WALDREN, 1982).
tivament, de la conseqüència d’un comportament natu-
Aquesta hipòtesi ja va ser rebutjada per RAMIS i
ral de l’espècie i no la manipulació humana, ja que les
BOVER (2001) explicant que aquesta morfologia de les
sales on s’han trobat aquests ossos estaven negades al
banyes era deguda a un comportament d’osteofàgia
moment de l’arribada dels humans fa entre els 4000 i
dels propis Myotragus, el qual mastegaven alguns
els 5000 abans del present (ALCOVER et al., 2001) ni
ossos d’esquelets per a recuperar el fosfat. Aquesta
tampoc es tracta d’un dipòsit secundari antròpic (els
darrera hipòtesi ha estat encara posada en dubte molt
ossos estan molt llunyans de l’entrada i a llocs on els
recentment (DAVIS, 2002), segons l’anàlisi del fraccio-
ossos no haguessin pogut caure redolant). Dels cranis
nament del carboni i el nitrogen de les datacions amb
amb aquesta particularitat de la cova Genovesa, només
73

Foto 16: Crani i altres ossos del postcranial de la localitat 10, a la gale-
Photo 16: Cranium and several post-cranial bones of Myotragus from
ria dels Myotragus entre -12 i -13 m de profunditat. Els ossos
site 10 at Galeria dels Myotragus (between 12 and 13 m
que quedaven protegits per blocs no han estat coberts pel
depth). The bones under blocks were not covered by carbo-
sediment carbonatat superficial. (Foto P. Gracia).
nate concretions. (Photo: P. Gracia).
se n’ha extret un, degut a què la localització dels altres
negut, però hipòtesis possibles són la recerca d’aigua,
cranis dins de la cova fa molt difícil la seva extracció
recerca de cobert, etc.
sense que es rompin, o sense rompre altres ossos del
seu voltant. Per tant, s’ha documentat aquests cranis i
RELACIÓ DETALLADA DEL MATERIAL PALEON-
altre material paleontològic mitjançant fotografies i
TOLÒGIC RECUPERAT:
vídeo, i s’ha decidit no tocar-los.
Però, per quin motiu s’han trobat aquests ossos a
LOCALITAT 7 (fondària -10’5 m): mandíbula esquerra.
l’interior de les sales negades de la cova?. És relativa-
LOCALITAT 1 (fondària -11’3 m): crani.
ment freqüent trobar restes de Myotragus dins cavitats.
LOCALITAT 0 (fondària -11’5 m): 1 fragment de
Fins ara són unes 160 cavitats de les Gimnèsies on s’ha
costella, 1 crani fragmentat, 1 fragment de crani, 2 frag-
trobat, com a mínim, un os de Myotragus (BOVER,
ments (distal i proximal) d’húmer esquerre, 1 tròclea de
inèdit). La densitat d’ossos trobats dins la cova Geno-
metapodi, 1 tíbia esquerra fragmentada i 1 fragment
vesa i la seva situació llunyana de l’entrada fa pensar
proximal d’ulna dreta.
que la cavitat va actuar de trampa d’una forma similar al
LOCALITAT 20 (fondària -11 m) : 1 crani, 1 mandí-
que va passar a la cova des Penyal Blanc (Cabrera,
bula esquerra, 1 pelvis dreta, 1 fragment de pelvis
ALCOVER et al., 1997), quan el nivell marí era inferior
esquerra i 1 radi-ulna esquerre.
a l’actual i els animals podien entrar caminant a la cova.
LOCALITAT 2 (cambra lateral, fondària -10’5 m):
S’han trobat restes de Myotragus dins la cova Genove-
crani amb banyes rosegades en “V” invertida. 2 cranis
sa fins a partir d’un escaló que hi ha a la cavitat a la
(fragments). Gran quantitat de restes esquelètics que
galeria de pas anterior a la galeria dels Myotragus. És
no s’han recuperat per estar en un lloc amagat i per no
només a partir d’aquell punt on es troben la gran quan-
fer-los malbé (corresponen almenys a 9 exemplars
titat d’ossos de l’espècie (molts d’ells associats), i a
més). En aquesta cambra el nombre mínim d’individus
vegades acumulats en zones on no és possible un
seria de 12.
arrossegament per aigua o sediment com són els que
LOCALITAT 9 (fondària -11 m): 4 fragments de
es troben a la saleta lateral. Per tant, sembla possible
crani, 1 mandíbula dreta fragmentada i 1 mandíbula
que, després de caure degut a la manca de visibilitat,
esquerra fragmentada.
l’escaló fos una barrera infranquejable per tornar a sor-
LOCALITAT 14 (fondària -11’5 m): 1 costella petita
tir per a uns animals de mida tan petita. El motiu pel
(fetal?), 1 crani fragmentat i 1 vèrtebra cervical.
qual aquests animals penetraven a la cavitat és desco-
LOCALITAT 15 (fondària -11 m): atlas+axis+2 vèr-
74

Foto 17:
Extracció de mate-
rials osteològics de
Myotragus balearicus
mitjançant caixons
acondicionats per
aquesta tasca. (Foto:
G. Santandreu).
Photo 17: Recovering submer-
ged Myotragus bale-
aricus bones. (Photo:
G. Santandreu).

tebres cervicals (associades?) juvenils, 1 costella, 1
fragment proximal de radi dret, 2 radis esquerres, 2
húmer dret, 1 mandíbula dreta, 2 fragments de mandí-
sacres, 3 tíbies dretes, 1 fragment medial de tíbia dreta,
bula esquerra, 1 fragment d’omòplat esquerre, 1 radi
1 tíbia esquerra, 1 fragment distal d’ulna, 1 fragment
dret, 1 vèrtebra caudal, 1 capítetotrapezoide dret, 1
proximal d’ulna esquerra, 1 vèrtebra dorsal,7 vèrtebres
cuneïforme dret i 1 falange 3era.
cervicals, 6 vèrtebres lumbars, fragments diversos de
LOCALITAT 17 (fondària -11’5 m): 1 fragment pro-
pelvis i fragments diversos.
ximal de costella, 6 cranis fragmentats, 1 fèmur dret, 1
LOCALITAT 3 (fondària -12’5 m): fragments de
fèmur esquerre, 1 húmer esquerre, 1 fragment distal
crani en molt mal estat. No s’han recuperat els ossos.
d’húmer esquerre, 1 fragment distal de mandíbula
LOCALITAT 4 (fondària -22 m): ossos procedents
dreta, 1 fragment distal de mandíbula esquerra juvenil,
d’un esquelet molt distant del qual no s’han recuperat
1 omòplat dret, 1 fragment distal d’omòplat esquerre, 1
els ossos.
fragment de pelvis esquerra, 1 radi-ulna dret, 1 radi-
LOCALITAT 5 (fondària -12’5 m): alguns ossos molt
ulna esquerre, 1 radi dret, 1 tíbia dreta, 1 tíbia esquerra,
descalcificats i semienterrats. procedents d’un esquelet
2 vèrtebres lumbars, i 1 vèrtebra cervical.
molt distant des de l’entrada (uns 400 m lineals), del
LOCALITAT 19 (fondària -10 m): 1 omòplat esque-
qual no s’han recuperat els ossos.
rre fragmentat i 1 pelvis esquerra.
LOCALITAT 10 (fondària entre -12 i -13 m): 1 cos-
tella, 4 fragments de costella, 4 cranis fragmentats, 11
fragments de crani, 1 fèmur dret fragmentat, 1 epífisi
Part arqueològica
distal de fèmur esquerre, 1 fragment proximal de man-
díbula dreta, 4 fragments (3 medials i 1 proximal) de
Inicialment, els objectius de la intervenció arqueo-
mandíbula esquerra, 2 metacarpians drets, 1 metatarsià
lògica a la cova Genovesa o cova d’en Bessó, dins el
dret, 1 fragment distal d’omòplat dret, 1 fragment distal
marc del projecte d’investigació interdisciplinar de la
d’omòplat esquerre, 1 pelvis esquerra, 2 fragments de
cavitat, consistien en (1) la documentació de les estruc-
pelvis esquerra, 2 radis drets, 1 fragment proximal de
tures muràries de caràcter ciclopi que es troben al seu
radi dret, 3 radis esquerres, 1 tíbia dreta subadulta, 1
interior, i (2) l’estudi tipològic dels materials ceràmics
fragment proximal de tíbia dreta, 1 tíbia esquerra, 1 vèr-
que, provinents d’aquest lloc, es trobaven ja dipositats
tebra dorsal i 1 vèrtebra lumbar
al Consell de Mallorca abans de començar l’estudi.
LOCALITATS 11 i 18 (localitats molt properes, fon-
Durant el desenvolupament de les tasques d’investiga-
dària -12’5 m): 2 axis, 3 fragments de costella, 1 crani
ció a la cavitat s’han recuperat altres fragments cerà-
fragmentat, 4 fragments de crani, 1 fèmur dret, 1 frag-
mics, procedents d’un dipòsit clandestí i també alguns
ment distal de fèmur dret, 1 húmer dret, 1 fragment dis-
exemplars superficials i subaquàtics in situ interessants
tal d’húmer dret, 1 epífisi proximal d’húmer esquerre, 1
per la seva relació amb les estructures arquitectòni-
dI2 dret, 3 fragments proximals de mandíbula dreta, 1
ques, i han estat incorporats al material d’estudi.
mandíbula esquerra, 1 fragment proximal de mandíbula
Es presenta a continuació, de forma preliminar, la
esquerra, 1 metacarpià dret, 1 metacarpià esquerre, 1
documentació arqueològica registrada durant les tas-
metatarsià dret, 3 omòplats esquerres (1 de fragmen-
ques d’exploració a la cova Genovesa o cova d’en
tat), 1 ossos tarsians esquerre, 1 pelvis dreta, 3 frag-
Bessó i es fa una primera aproximació interpretativa a
ments de pelvis dreta, 1 fragment de pelvis esquerra, 1
l’ús històric d’aquesta cavitat al llarg del temps.
75

Un fragment de mur construït amb tècnica ciclòpia,
d’uns 10 m de llargària, discorre paral·lel a la rampa de
baixada (Foto 20 i Figura 16). A alguns punts aprofita i
s’adapta a grans roques caigudes. El parament, situat a
manera de marjada a una zona de pendent, mira direc-
tament a l’interior de la cova. Per aquestes característi-
ques, és raonable suposar que està relacionat amb la
rampa empedrada i que la seva funció seria donar-li
major solidesa evitant els esbaldragaments.
PASSERA SUBMERGIDA
Es tracta d’una alineació de grans blocs sota l’aigua
Foto 18:
Procés de dessalament i assecat del material osteològic.
que connectava les dues parts de sòl emergit que limi-
Ambdós processos es realitzen totalment a les fosques, dins
ten el llac de la cova. Actualment aquesta passera es
un armari. (Foto: P. Bover).
troba submergida aproximadament 1 m (Fotos 21 i 22 i
Photo 18: Desalinating and drying osteologic material, which have to
Figura 17). No obstant, als blocs es pot seguir, igual que
be done in total darkness. (Photo: P. Bover).
a la paret que conté el llac, un paleonivell de l’aigua que
indica que la passera es trobava emergida uns 20 cm
en algun moment del passat. En aquest sentit, és inte-
RESULTATS
ressant esmentar la presència d’alguns fragments de
ceràmica prehistòrica, a la part posterior al llac. Entre
S’ha desglossat la informació en dos blocs. El pri-
els fragments, destaca un monyó d’àmfora pithoide.
mer d’ells fa referència als elements arquitectònics,
Aquest es troba submergit, amb la part superior sota
mentre el segon es refereix als elements mobles, repre-
l’aigua a una fondària d’entre 1 i 1,2 metres.
sentats únicament per les restes ceràmiques.
La longitud de la passera és de 7 m, dels 14 m de
llarg del llac, i està orientada pràcticament N-S. A la part
Elements arquitectònics
superficial està format per 14 pedres de bona mida, a
més d’altres de més petites. Unes i les altres recobrei-
Inicialment, s’ha de dir que a la zona d’entrada de
xen blocs i pedres situades al davall. La pedra de major
la cova, gairebé a l’exterior, existeixen nombroses res-
tes de murs realitzats amb la tècnica tradicional de
construcció en pedra seca. També es documenta l’a-
condicionament del sòl a alguns d’aquests llocs. Es
considera que aquests elements són d’època moderna
i no s’hi farà més referència. D’altra banda, els elements
constructius que es descriuen a continuació presenten
característiques específiques que fan que siguin objec-
te d’estudi en aquest treball.
Els materials ceràmics recuperats suggereixen
que les construccions ciclòpies de la cova Genovesa
s’han de situar a la fase final de l’època de les navetes
i podem situar aquest període d’ús prehistòric de la
cova Genovesa a dins un interval cronològic que pot
incloure gran part de la segona meitat del II mil·lenni cal
BC i els dos primers segles del I mil·lenni cal BC. Per
veure la localització dels elements arquitectònics a la
topografia detallada de la cavitat consultar en aquest
mateix número GRÀCIA et al., (2003a).
RAMPA EMPEDRADA
La via que descendeix de manera suau des de l’en-
trada de la cova fins al llac, amb una amplada aproxi-
mada d’entre 2 i 3 m, es troba empedrada en la seva
major part amb blocs de mida variable que presenten la
cara superior lleugerament arrodonida (Foto 19). A la
part inferior, ja a pocs metres del llac i amb un substrat
molt argilós, sembla que una part d’aquest empedrat ha
Foto 19: Rampa empedrada que descendeix suaument des de l'entra-
estat desmantellat pels agents naturals.
da de la cova de cap al llac. (Foto R. Landreth).
Photo 19: Stone-paved path which leads down from the entrance sec-
MUR PARAL·LEL A LA RAMPA
tion of the cave to the lake. (Photo R. Landreth.)
76

mida fa 1,63 m de longitud i 0,6 m d’ample. Estan totes
ben encaixades, i no és possible la seva col·locació dins
l’aigua d’aquesta manera. Pensam que les tasques de
construcció del pas es varen fer en estar el nivell de l’ai-
gua a menor cota que l’actual, possiblement entre -1 i -
1,5 m respecte a l’actual nivell del llac. Aquest nivell per-
metria haver col·locat les pedres i poder superar el llac
per accedir a l’altra costat de la cova, la sala de les
Rates-pinyades
. El fet d’haver-hi trobat ceràmica pre-
talaiòtica en alguns indrets posteriors al llac, alguns
fragments submergits, ens donen més arguments a
favor d’aquesta hipòtesi. Una altra raó de pes és que
segons estudis del nivell de la mar al Mediterrani occi-
dental al llarg de l’Holocè, sembla que a l’època en la
qual se situen els elements arqueològics el nivell de la
mar estaria lleugerament per sota de l’actual (PIRAZ-
ZOLI, 1991; PIRAZZOLI, 1996).
RESTES DE MURETS A LA ZONA MÉS INTERIOR
A l’altra banda del llac, a la zona aèria interior (sala
de les Rates-pinyades), a una zona de la cova on no
hi arriba llum natural, es varen documentar unes estruc-
tures de pedra (veure topografia de la cavitat a GRÀCIA
et al., 2003a). Es tracta de dos murets de pedra seca,
d’una o dues filades de pedres de mida mitjana (30-40
cm aproximadament). Un d’ells té forma allargada,
Foto 20:
Mur construït amb tècnica ciclòpia. La seva cronologia se
mentre que l’altre és circular. A aquest darrer s’hi obser-
situaria en un interval que pot incloure gran part de la sego-
na meitat del II mil·leni cal BC i els dos primers segles del I
va la presència de carbó vegetal. No s’ha documentat
mil·leni cal BC. (Foto R. Landreth).
cap material arqueològic associat a aquestes estructu-
res que pugui permetre conèixer la seva cronologia o
Photo 20: Wall built with Cyclopean technique sometime between the
second half of the 2nd millennium and the first centuries of
entendre la seva funció.
the 1st millennium BC. (Photo: R. Landreth).
Figura 16: Croquis de la planta i el perfil del mur ciclopi situat a l'entra-
Figure 16: Sketch showing the plan and frontal view of the foregoing
da de la cova Genovesa, i que està disposat paral·lelament a
wall. It lies parallel to the stone-paved path down to the lake.
la rampa empedrada que baixa cap al llac.
77

Figura 17:Passera submergida que comunica la sala d'Entrada amb la
Figure 17: Lining of submerged stepping stones connecting Sala d'En-
sala de les Rates-pinyades. Es tracta d'una alineació de
trada with Sala de les Rates Pinyades. It was built using
grans blocs que van esser col·locats aprofitant la zona de
large blocks laid on detached portions of the cave roof in the
menys fondària, corresponent al con de materials caiguts del
shallowest part of the lake. Studies on Holocene sea-level
sostre.Estudis dels canvis del nivell marí a l’Holocè indiquen
changes suggest that the sea was at the height of the step-
una petita davallada del nivell de la mar en el període de les
ping stones around 1900 yr BC.
Navetes (1900 BC).
Ceràmica
fàbia, decorat amb un cordó horitzontal que presenta
línies incises obliqües. Es tracta de contenidors que
Les restes ceràmiques que es presenten a conti-
podrien estar relacionats amb la recollida d’aigua.
nuació tenen una triple procedència. En primer lloc un
El tercer grup, amb 107 fragments, està format per
grup de materials format per 62 fragments havia estat
les ceràmiques d’època prehistòrica i és el que ha estat
entregat al Consell de Mallorca, prèviament a l’inici de
objecte d’un estudi tipològic més acurat. Els tipus for-
les tasques d’estudi de la cova Genovesa per part dels
mals identificats es descriuen a continuació:
signants del present treball. Un segon grup de materials
1. Gran tonell de tendència troncocònica amb vora
va ser localitzat per aquests autors dins una bossa de
engruixida i llavi pla. Està representat per un mínim de
plàstic a l’entrada mateixa de la cavitat contenint 212
tres exemplars (Figures 19, 20A i 20B). Aquesta és una
fragments. Es va aconseguir remuntar fragments
forma típica de la darrera fase d’ús de les navetes d’ha-
d’ambdues procedències. En tercer lloc, 27 fragments
bitació a Mallorca (e.g., PONS, 1999; SALVÀ, 2001).
superficials, alguns d’ells sota les aigües del llac varen
2. Gran contenidor de forma o tendència globular de
ser recollits durant l’exploració a causa de la significació
vora lleugerament exvasada i llavi arrodonit. Se n’han
de la seva localització.
determinat un mínim de dos exemplars (Figures 21 i
Cronològicament, s’han pogut establir tres grups
22B). Exemplars d’aquest tipus, amb variants en el tipus
segons l’adscripció dels diversos fragments recuperats. El
de vora i els elements de prensió, també han estat tro-
primer d’ells, amb 191 fragments, està format per ceràmi-
bats a les navetes properes a la cova Genovesa, com
ques d’època moderna, sobretot dels segles XIX i XX.
són les de Canyamel, sa Marina de sa Punta, Hospitalet
Aquest grup no ha estat estudiat. Tan sols es pot esmen-
(PONS, 1999) i es Closos de Can Gaià (SALVÀ, 2001).
tar la presència de restes de vaixella domèstica (plats,
3. Olla troncocònica o carenada de vora fortament
escudelles, olles) i de recipients de mida mitjana (gerres).
exvasada i llavi aplanat. Aquest tipus podria estar repre-
El segon grup engloba els materials d’època musul-
sentat per l’exemplar de la Figura 22A, encara que això
mana, i està format únicament per dos fragments i la
no es pot assegurar a causa de l’escassa entitat del frag-
meitat d’una gerreta islàmica amb decoració al coll. Es
ment estudiat. Novament es tracta d’un vas característic
tracta d’un coll de gerra, decorat amb tres línies pinta-
de les navetes d’habitació de la zona (PONS, 1999).
des vermelles horitzontals paral·leles i equidistants i
4. Contenidor en forma de tonell bombat de vora no
situades per davall el llavi, i d’un fragment de cos d’al-
diferenciada i llavi pla. Representat per un mínim de dos
78

Foto 21:
Llac de la sala d'Entrada. Els dos
espeleòlegs estan caminant per
damunt de la passera submergida.
Als costats del pas la fondària de
l'aigua assoleix els 5 m. (Foto O.
Espinasa).
Photo 21: Lake of Sala d'Entrada. The two
cave divers are walking on the step-
ping stones. Water depth on each
side of the stone lining reaches 5 m.
(Photo: O. Espinasa).

exemplars (Figures 23A i 23B). També són formes
Son Real (PONS, 1999).
conegudes a les navetes excavades fins ara (PONS,
6. Contenidor de tendència cilíndrica de llavi arro-
1999). A molts casos el llavi es troba arrodonit. Els dos
donit i lleugerament engruixit. Representat per l’exem-
exemplars estudiats presenten elements ornamentals
plar de la Figura 24B. També es tracta d’una forma ben
consistents en empremtes digitals. En el primer cas
representada a les navetes de la zona. Segons la clas-
(Figura 22A), se’n localitzen dues a la part superior del
sificació tipològica de PONS (1999), aquest exemplar
cos, en disposició obliqua just per sota el llavi. És un
suposa una variant que s’engloba a la mateixa Forma
motiu força estès a les ceràmiques anteriors a l’època
que els de les figures 23A i 23B.
talaiòtica. El segon exemplar (Figura 23B) presenta una
7. Vas globular de vora engruixida exvasada i llavi
successió de digitacions al llavi. A algunes d’elles és
aplanat. Representat pels exemplars de les Figures 25A
visible la marca deixada per l’ungla. Aquest motiu
i 25B. Tant els tipus formals com la decoració (ambdós
també és present a diversos exemplars procedents de
exemplars presenten mugrons aplicats com a motius
les navetes properes a la cova Genovesa (PONS, 1999;
ornamentals) es troben freqüentment a la ceràmica de
SALVÀ, 2001).
les navetes de la zona (PONS, 1999; SALVÀ, 2001).
5. Vas troncocònic de llavi arrodonit i lleugerament
8. Vas hemisfèric carenat, de vora recta exvasada i
engruixit. Representat per un exemplar (Figura 24).
llavi aplanat. Representat per un exemplar (Figura 25C).
Aquesta és una forma poc representada a les navetes
Aquest és l’únic tipus que no es pot assimilar fàcilment a
mallorquines. No obstant això, és present a les de Can-
les navetes mallorquines. És més característic de con-
yamel i a altres més allunyades de la zona llevantina de
textos funeraris de mitjan II mil·lenni cal BC (VENY, 1968;
l’illa, com les de So n’Oms, Son Julià i Es Figueral de
PONS, 1999). A la cova des Moro hi han aparegut exem-
Foto 22:
Passera submergida que connec-
ta les dues parts de sòl emergit
que limiten el llac de la cova.
Actualment es troba aproximada-
ment a 1 m sota les aigües. No
obstant, als blocs i a les parets es
pot observar, una marca horitzon-
tal blanca, possiblement un pale-
onivell freàtic que indica que el
pas es trobava emergit a qualque
moment del passat. Els estudis
del nivell marí a l'Holocè ens
indiquen una petita davallada de
la mar a l'època de les navetes.
(Foto R. Landreth).
Photo 22: Image of the submerged lining of
stepping stones, now about 1m
below the lake level. However, a
white horizontal mark, visible on
the blocks (and also on the walls
of the chamber), is possibly a
phreatic paleolevel and would
indicate that the passage was
above water level in the past.
(Photo: R. Landreth).

79

Figura 18:Ceràmica musulmana. A) Fragment de gerra amb inici
d'ansa, que presenta com a decoració tres línies vermelles
horitzontals paral·leles per sota el llavi. B) Fragment atípic
d'alfàbia amb cordó horitzontal incís aplicat.
Figure 18:Muslim pottery. A) Jug fragments with handle stub. It has
three parallel horizontal red lines below the rim as decoration.
Figura 19: Ceràmica prehistòrica. Gran tonell troncocònic de vora
B) Large earthen jar body fragment with engraved horizontal
engruixida i llavi aplanat (l'anomenada vora triangular). Pre-
band.
senta sèries de dos agafadors horitzontals superposats dis-
posats radialment sota el llavi en arcs de 120 graus. La base
és lleugerament convexa. La reconstrucció hipotètica de
l'alçada de la peça pren com a referència l'exemplar de la
Naveta Ponent del jaciment de s'Hospitalet Vell.
Figure 19: Prehistoric pottery. Large truncated conic jug with thickened
brim and flat rim (the so-called 'triangular brim'). It has two
series of horizontal handles one above the other and spaced
120 degrees apart. The base is slightly convexed. The hypo-
thetical reconstruction for the height of the piece takes as an
reference example from the Naveta Ponent of the s´Hospi-
talet Vell excavation.

Figura 20: Ceràmica prehistòrica. A) Fragment de gran tonell de vora
triangular amb agafador aplicat en forma de monyó. B) Frag-
ment de gran tonell de vora triangular.
Figure 20: Prehistoric pottery: A) Large 'triangular-brim' jug fragment
with knobs as handles. B) Large 'triangular-brim' jug.
Figura 22: A) Fragment de vora fortament exvasada i aplanada. Podria
pertànyer a una olla carenada o bitroncocònica. B) Fragment
Figura 21: Fragment de gran vas de tendència globular amb la vora
de contenidor de tendència globular amb la vora lleugera-
lleugerament exvasada i el llavi arrodonit. Presenta un
ment exvasada i el llavi arrodonit.
agafador en forma de monyó a la part superior del cos.
Figure 22: A) Overhanging and flatten brim fragment. It could belong to a
Figure 21: Large globular-like pot with overhanging brim and rounded
carinated or double truncated conic pot. B) Globulary-like con-
rim. It has a knob as handle on the upper part of its body.
tainer fragment with slightly overhanging brim and rounded rim.
80

Figura 23: A) Fragment de contenidor en forma de tonell bombat de
vora no diferenciada i llavi pla. Presenta dues digitacions per
sota el llavi però a diferents alçades. B) Fragment de con-
tenidor en forma de tonell bombat. De paret molt prima, la
vora presenta un engruiximent i el llavi és pla. Al llavi s'hi
troba una successió de digitacions.
Figure 23: A) Container fragment in the form of a large convexed jug with
an undifferentiated brim and flat rim. It has two finger marks
under the rim but of different lengths. B) Container fragment in
the form of a large convexed jug. With a thin wall, a thickened
brim and a flat rim. The rim has a succession of finger marks
.
Figura 24: A) Fragment de vas troncocònic amb el llavi arrodonit i
lleugerament engruixit. B) Fragment de contenidor de tendèn-
cia cilíndrica de llavi arrodonit i lleugerament engruixit.
Figure 24: A) Fragment of a truncated conic pot with a rounded and
slightly thickened rim. B) Fragment of cylindrical-like contain-
er with a rounded and lightly thickened rim.

Figura 25: Agafador en forma de monyó que possiblement pertany a un
contenidor del tipus pithoide.
Figure 25: Knob-like handle that possibly belongs to a pithoid type con-
tainer.
Figura 26: A) Fragment de vas globular de vora engruixida exvasada i
llavi aplanat. Presenta un mugró aplicat a la part superior del
cos. B) Fragment de vas globular de vora engruixida exvasa-
da i llavi aplanat. C) Fragments de vas hemisfèric carenat,
de vora exvasada i llavi aplanat.
Figura 27: A) Fragment de base plana atalonada. B) Fragment de base
Figure 26: A) Globular pot fragment with overhanging and thickened
plana. C) Fragment de base plana.
brim and flat rim. It has a nipple on the upper part of its body.
B) Globular pot fragments with overhanging and thickened

Figure 27: A) ATALONADA flat base fragment with heel. B) Flat base
brim and flat rim. C) Fragment of carinated hemispherical pot
fragment. C) Flat base fragment.
with overhanging brim and flat rim.
81

plars de perfil semblant, però en situació de contextos
Donades les datacions absolutes disponibles per a con-
poc fiables (CALVO et al., 2001). És interessant ressaltar
textos ceràmics semblants a les navetes excavades
que aquest és l’únic vas relativament petit, juntament
properes a la cova Genovesa (Taula 2), podem situar
amb una de les olles globulars (Figura 25B), documentat
aquest període d’ús prehistòric de la cova Genovesa a
a la cova Genovesa, mentre a tot els altres casos els
dins un interval cronològic que pot incloure gran part de
volums de les peces són sensiblement majors.
la segona meitat del II mil·lenni cal BC i els dos primers
9. Contenidor del tipus àmfora pithoide. Represen-
segles del I mil·lenni cal BC. Novament, la majoria dels
tat per un monyó (Figura 26). Aquest tipus de conteni-
tipus ceràmics descrits són contenidors que poden
dor persisteix a l’època talaiòtica, però els seus orígens
estar relacionats amb la presència abundant d’aigua
se situen a la segona meitat del II mil·lenni cal BC i els
dolça a l’interior de la cavitat.
exemplars d’aquest tipus són freqüents a les navetes
Pel que fa als elements arquitectònics, han estat
mallorquines (PONS, 1999).
documentades una sèrie d’estructures constructives. Els
A més d’això s’han documentat tres bases planes
dos murets situats ja a l’interior de la cavitat, una vegada
(Figures 27A, 27B i 27C). I també s’ha d’esmentar la pre-
superat el llac, estan elaborats de manera molt rudimen-
sència d’una part significativa d’un gran contenidor de
tària i no presenten materials arqueològics associats que
tendència esferoidal obtinguda amb el remuntatge de 13
permetin plantejar la seva cronologia o funció. Els altres
fragments. Només es disposa d’una part del cos, amb
tres elements constructius esmentats al present treball
una paret de gruixa considerable, que sembla no corres-
(rampa empedrada, mur ciclopi paral·lel a la rampa i pas
pondre’s amb cap de les formes descrites anteriorment.
sera ciclòpia subaquàtica) semblen estar relacionats
entre si, segons es desprèn de la seva disposició, mal-
DISCUSSIÓ I CONSIDERACIONS FINALS
grat l’absència d’una clara relació física. L’arquitectura
ciclòpia a Mallorca és pròpia de dos períodes culturals.
Quant a la ceràmica, és necessari fer esment ini-
El primer és el d’ús de les navetes d’habitació, mentre el
cialment de la procedència irregular del gruix del mate-
segon correspon a l’època talaiòtica. Els materials cerà-
rial estudiat. El fet que la major part dels fragments pro-
mics recuperats suggereixen que les construccions ciclò-
venguin d’una troballa casual dipositada a les institu-
pies de la cova Genovesa s’han de situar a la fase final
cions i de la troballa a l’entrada de la cova d’unes res-
de l’època de les navetes.
tes producte d’espoli, limiten molt la informació obteni-
Sobre la funció d’aquestes estructures, poca cosa
ble i poden suposar un important motiu de biaix en les
es pot dir amb les evidències actuals. L’absència de
interpretacions. Per tant, tot i les precaucions preses a
restes humanes a la cova permet descartar la relació
les consideracions que segueixen, es té present la poca
amb pràctiques funeràries. Les escasses restes prehis-
representativitat d’aquests materials per a un coneixe-
tòriques que s’observen en superfície fan pensar en
ment adequat del jaciment arqueològic de la cova
una activitat poc intensa. A més els tipus ceràmics
Genovesa, i la necessitat i interès de dur a terme la
documentats són, en la seva major part, contenidors, i
seva excavació.
manquen o estan molt poc representats altres vasos
En primer lloc, els tipus de la ceràmica moderna de
d’ús domèstic que puguin fer pensar en l’ús de la cova
la cova Genovesa, tot i no haver estat estudiats, indi-
com hàbitat sincrònic a les navetes.
quen l’ús d’aquest lloc com espai domèstic dins els dos
Arribats a aquest punt s’ha de dir que les altres dues
darrers segles. Les restes constructives modernes i l’a-
coves que presenten construccions ciclòpies no relacio-
condicionament d’espais a l’entrada també apunten en
nades amb pràctiques funeràries, a Mallorca, se situen
aquest sentit.
precisament a la zona costanera del terme de Manacor a
En segon lloc, la presència musulmana és testimo-
escassa distància de la cova Genovesa. Es tracta de la
niada per una gerreta i dos fragments de ceràmica que,
cova des Moro i les coves del Drac (e.g. TRIAS, 1995),
per la tipologia, s’adiuen amb la recollida i emmagatza-
entre les quals se situa la cova Genovesa, en posició gai-
ment d’aigua. D’acord amb l’evidència actual, no podem
rebé intermitja. A l’entrada de la cova des Moro hi ha un
parlar en aquest cas de l’ocupació de la cavitat com a
corredor ciclopi cobert amb grans lloses (e.g. FONT i
refugi per part dels musulmans durant els anys de la
MASCARÓ, 1962). Les primeres campanyes d’excava-
conquesta catalana de l’illa en el segle XIII, com és el
ció a aquesta cavitat han posat de manifest que el gruix
cas dels exemples propers de la cova dets Amagatalls
del material ceràmic també pertany a la darrera fase cul-
(TRIAS, 1981) i la cova des Moro (RIERA, 2001).
tural de les navetes d’hàbitat (CALVO et al., 2001). A les
En tercer lloc, la ceràmica prehistòrica presenta un
coves del Drac també s’hi troba un corredor ciclopi
caràcter força homogeni culturalment. La majoria dels
cobert, prop de l’entrada natural (e.g. FONT, 1978). En
tipus ceràmics identificats són característics de les
aquest cas la informació és molt escassa, tan sols s’ha
navetes d’habitació, fins i tot es proposa la validesa de
esmentat la presència de ceràmica de diverses èpoques,
la vora de tonell de secció triangular com a fòssil direc-
entre elles la prehistòrica (GINÉS i GINÉS, 1994). A
tor de la darrera fase d’ús de les navetes (e.g., CALVO
ambdós casos la semblança amb la cova Genovesa no
i SALVÀ, 1997). Les altres formes ceràmiques, tot i no
és a la pròpia forma de les estructures, sinó en el fet que
ser tan comunes en aquests contextos, també troben
s’hagi realitzat un esforç notable en la construcció d’ele-
algun paral·lel a alguna de les navetes excavades a
ments arquitectònics que ressalten la zona d’entrada d’a-
Mallorca, o altres tipus de jaciments d’aquesta època, i
questes tres cavitats. A més, en els casos de la cova des
poden pertànyer a aquesta fase cultural. En aquest sen-
Moro i de la cova Genovesa, es pot considerar com a sin-
tit destaca l’absència d’elements ceràmics caracterís-
crònic, a grans trets, el moment d’aixecament d’aquestes
tics d’altres períodes prehistòrics anteriors o posteriors.
estructures.
82

Jaciment
Datació convencional
Interval calibrat 2σ
Mostra
Referència
Canyamel
UBAR-387: 3060 50 BP
+
1430-1130 cal BC
Ossos
Pons (1999)

Hospitalet
UBAR-388: 3070 50 BP
+
1440-1130 cal BC
Carbó

Naveta Ponent
UBAR-389: 3110 50 BP
+
1500-1210 cal BC
Carbó

UBAR-390: 3140 60 BP
+
1530-1250 cal BC
Carbó

Closos de
Nivell III
Kia-11232: 2740 30 BP
+
980-820 cal BC
Os
Salvà (2001)

Can Gaià.
Kia-11229: 2740 30 BP
+
980-820 cal BC
Os

Naveta 1.
Nivell III-b
UtC-8141: 2775 +41 BP
1010-820 cal BC
Carbó

Kia-11231: 2960 25 BP
+
1290-1050 cal BC
Os

Nivell IV
UtC-8144: 2876 39 BP
+
1220-920 cal BC
Carbó

Nivell V-a
UtC-8145: 2926 44 BP
+
1300-970 cal BC
Carbó

UtC-8146: 2865 41 BP
+
1210-910 cal BC
Carbó

Kia-11242: 2890 35 BP
+
1220-930 cal BC
Os

Nivell V-b
Kia-11221: 3390 30 BP
+
1750-1530 cal BC
Carbó

Kia-11223: 3340 30 BP
+
1690-1520 cal BC
Carbó

Taula 2: Relació de les datacions radiocarbòniques provinents de
Table 2: Checklist of radiocarbon datings available for navetiforms in
navetes situades a la zona del Llevant de Mallorca. L'aixovar
the eastern part of Mallorca. The prehistoric pottery recovered
ceràmic prehistòric recuperat a la cova Genovesa presenta
from Cova Genovesa is in agreement with the typologies
nombroses semblances tipològiques amb el d'aquests jaci-
found in these arqueological sites. Level V-b of Naveta 1 of
ments. El nivell V-b de la Naveta 1 dels Closos de Can Gaià
Closos de can Gaià site rendered somewhat older ceramic
proporciona uns tipus ceràmics més antics (SALVÀ, 2001).
typologies (SALVÀ, 2001). Calibrations carried out with pro-
Els calibratges han estat realitzats amb el programa OxCal
gram OxCal v 3.5 (BRONK RAMSEY, 2000). Datings derived
v3.5 (BRONK RAMSEY, 2000). En blau hi figuren les data-
from unidentified charcoal appear in grey.
cions realitzades sobre carbons vegetals no identificats.
Impactes sobre la cavitat
seva acumulació gairebé anivellava un petit salt d’uns
3-4 m. Per retirar-los calia superar el desnivell de l’en-
PRESSIÓ URBANÍSTICA
trada i per mor de l’elevat pes de la majoria d’electro-
domèstics, ha estat necessari emprar cordes i guants i
La cova està afectada per la pressió urbanística de
la participació de fins a quatre persones per cada cale-
la zona, que fa perillar que no quedi absorbida totalment
factor d’aigua dels més grans i feixucs. En total han fet
per la urbanització i per l’abocament de residus urbans
falta emprar tres dies de feina i 15 jornals per retirar 5
a l’entrada (retirats al llarg del projecte d’estudi) i pel
contenidors plens que suposen uns 14—19 tones de
vessament dels pous negres d’alguns blocs d’edificis. A
ferralla i escombraries (Fotos 23 i 24).
més a més, la sala de les Rates-pinyades presenta en
alguns indrets un gruix de roca al sostre d’entre 1,5 a 3
m, cosa que, en cas de construir al damunt, causaria la
destrucció de part de la cavitat o faria perillar l’ estruc-
tura dels edificis. És urgent la revisió del pla urbanístic
de la zona.
La zona posterior al llac ha vist minvada, fins quasi
l’extinció, la presència de rates-pinyades, que devien
d’esser molt nombroses vista la gran quantitat d’excre-
ments presents. Així i tot en algunes ocasions el grup de
feina ha vist 25 exemplars.
RETIRADA DELS RESIDUS SÒLIDS ABOCATS A
L’ENTRADA

L’entrada va esser utilitzada a començament dels
anys 70 per abocar tota classe d’electrodomèstics
(calefactors d’aigua, geleres, rentadores, cuines), així
com lavabos, llits i matalassos, cadires, para-sols, pos-
Foto 23:
Tasques de retirada mitjançant cordes, d'electrodomèstics
siblement d’algun “ressort” d’apartaments del voltant.
llançats a l'entrada de la cavitat. El fet d'estar la cova molt
També bigues de formigó, rajoles, ferros, cotxets, etc.
pròxima a la carretera provocà que anys enrera s'empràs
La feina de retirada dels residus ha estat molt pesada i
com a abocador per gent sense escrúpols (Foto: M. Vadell).
laboriosa, ja que són molt voluminosos i feixucs.
Photo 23: Removing electro-domestic appliances dumped in the
Aquests fems reblien la zona de la cova més propera al
entrance section of the cave. Because the cave is next to a
carrer i havien estat abocats mitjançant camions. La
road, it is frequently used as a rubbish tip. (Photo: M. Vadell).
83

ABOCAMENTS D’AIGÜES FECALS
criteris de seguiment i gestió que permetin protegir
aquest patrimoni natural i cultural en el futur immediat.
Al llarg de les tasques d’exploració, es localitzà a la
part terminal, tres gran sales subaquàtiques, amb un gran
focus de contaminació produït almenys per un pou negre
que aboca directament les aigües residuals a l’interior de
Agraïments
la cavitat, contaminant les aigües i alterant l’ecosistema
que representa. També sospitam de la influència d’altres
Aquest treball s’ha pogut dur a terme per estar
pous negres que puguin infiltrar les aigües residuals, però
finançat majoritàriament gràcies al projecte de l’Obra
passant per una capa de roques que actuen en part com
Social i Cultural. Caixa d’Estalvis de les Balears “Sa
a filtres. Una vegada finalitzada la topografia i superpo-
Nostra”, dins la convocatòria d’ajuts per a projectes de
sada a la fotografia aèria de la zona s’han vist els aparta-
Conservació de la Biodiversitat 2001. Volem agrair al
ments que possiblement són els responsables dels abo-
Sr. Miquel Alemany i al Sr.Tomeu Tomàs, de la Funda-
caments (Figura 1). En dates properes es procedirà a
ció Obra Social i Cultural de Sa Nostra per les seves
demanar a les autoritats municipals i autonòmiques la
atencions i bones disposicions.
clausura dels pous negres que afecten la cavitat. La con-
També ha donat suport econòmic la Direcció Gene-
taminació d’aquestes aigües subterrànies ha estat divul-
ral de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient
gada pels medis de comunicació a nivell estatal i local,
del Gover de les Illes Balears. Volem fer palès el nostre
tant de la televisió com de la premsa.
agraïment a Dra Catalina Massutí per les gestions rea-
Aquests fets, per desgràcia, són habituals al litoral
litzades.
de Manacor. Així a la premsa local (GABALDÓN, 2002)
Agraïm a la Comissió de Patrimoni Cultural del
han sortit publicats declaracions d’indignació per part de
Consell de Mallorca que va permetre, facilitar i sufragar
veïns pel vessament d’aigües residuals al torrent de
les despeses de l’extracció del material paleontològic i
cala Anguila que procedeixen de xalets amb pous
arqueològic per procedir a la seva catalogació, conser-
negres, “fet inconcebible a l’any 2002 que encara mol-
vació i estudi.
tes cases disposin de pous negres”. Al llarg del seu
Als companys que ens han ajudat a les sortides de
recorregut es detecten forts olors i els líquids es filtren
camp, especialment a Peter Watkinson i Miquel Alexan-
en arribar a l’arena, per la qual cosa en el subsòl de la
dre Dot. Agraïm també al primer la traducció a l’anglés
platja es van acumulant contaminants que produeixen
del resum i dels peus de figures.
olors i filtracions a la mar. Per aquesta raó els veïns de
Agraïm als investigadors Daniel Martín del Centre
les cales exigeixen que tots els carrers i cales estiguin
d’Estudis Avançats de Blanes i a Jorge Núñez, del Dept.
connectats a la xarxa. De fet la pròpia cavitat actua com
de Biologia Animal de la Universitat de la Laguna (Tene-
a col·lector de les aigües brutes de cap a la platja.
rife), el seu ajut en la classificació del poliquet Protula sp.
Agraïm a José Carlos Simón (Universidad Autóno-
ma de Madrid, Facultad de Ciencias), a Lluc García
(Museu Balear de Ciències Naturals, Sóller) i a Alberto
Conservació i protecció
Sendra (conservador del Museu Valencià d’ Història
Natural) per la determinació de les espècies Heteromu-
Aquesta cavitat, en gran part subaquàtica, junta-
rus hispanicus, Anaphiloscia simoni i Plusiocampa fagei
ment amb altres que s’han anant documentant al llarg
respectivament.
dels anys, són una part fonamental de la riquesa natu-
A Ferran Hierro i Joan Cifre dels Serveis Científico-
ral i cultural de l’Illa. Aquestes consideracions són vàli-
tècnics de la UIB l’ajuda en la preparació de les mostres
des tant des de l’òptica geològica com biològica. La bio-
de sediment.
diversitat d’aquests ambients, amb molts d’endemismes
Estam especialment agraïts a Oscar Espinasa del
propis de les aigües subterrànies, li confereix un clar
club C.A.S. Tritón, Robert Landreth i Pedro Gràcia del
valor biològic. Les morfologies i dimensions de moltes
Grup Nord de Mallorca per documentar fotogràficament
sales i galeries, la bellesa, varietat i singularitat de les
les galeries submergides i els fòssils trobats sota l’aigua.
formacions geomorfològiques que presenten, i la gran
A Antoni Merino, Moisès Bonnín, Robert Landreth del
informació que proporcionen, molta encara per desxi-
GNM per la realització de les fotografies de les zones
frar, fan de les coves un autèntic patrimoni natural i cul-
aèries. I a Biel Santandreu per fotografiar les tasques de
tural. A més dels valors arqueològics, etnològics i pale-
recuperació del material paleontològic. Fem extensiu el
ontològics que contenen i representen.
nostre agraïment a Joaquim Ginés i Guillem Pons pels
La protecció i delimitació clara de l’entrada i del tra-
comentaris i correccions del text.
çat per on transcorre la cavitat respecte de la urbanitza-
A Marc Crespí, president del Grup Nord de Mallorca
ció, és una prioritat conservacionista. La construcció d’e-
pel seu suport.
dificis per damunt de la cavitat pot provocar a llocs con-
Al Museu de Mallorca per permetre i facilitar la con-
crets un hipotètic esfondrament de les construccions i fer
sulta de l’inventari arqueològic del terme municipal de
malbé la cavitat. Cal aturar el vessament d’aigües fecals
Manacor.
a les sales terminals i de l’abocament de residus sòlids a
A la Dra Magdalena Riera que va col·laborar en la
l’entrada (retirats al final d’aquests anys d’estudi). És un
classificació dels fragments de ceràmica feta a torn. A
lloc viable, si es condiciona adequadament, per la poten-
Joan Carreras que va col·laborar en el remuntatge dels
ciació com a refugi de rates-pinyades (PONS et al.,
fragments de ceràmica. A Biel Santandreu per suggerir
2001). Per tot això plegat, són necessaris i urgents uns
algunes referències bibliogràfiques importants. A Caro-
84

lina Constantino del Museu Balear de Ciències Naturals
FONT, B. (1978): Mallorca protohistórica. In MASCARÓ, J. (coord.), His-
toria de Mallorca, Tomo I. Palma: Vicente Colom Rosselló Editor:
de Sóller que ens va facilitar alguns dels materials per a
353-416.
la construcció dels caixons d’extracció del material pale-
FONT, B. i MASCARÓ, J. (1962): Tipología de los monumentos mega-
ontològic.
líticos de Mallorca. Palma: Gráficas Miramar, Colección Talaiot de
Monografías Mallorquinas 3.
A l’Ajuntament de Manacor per haver posat a la
FORD, D. i WILLIAMS, P. (1989): Karst geomorphology and Hidrology.
nostra disposició quatre contenidors per la recollida dels
U. Hyman, p. 601, London.
electrodomèstics i altres fems abocats a l’entrada de la
FORNÓS, J. J.; CRESPÍ, D. i FIOL, L. (1997): Aspectes mineralògics i
texturals de la pols procedent de les pluges de fang a les Illes
cavitat. S’ha d’agrair especialment a Magdalena Sales,
Balears: la seva importància en alguns processos geològics
tècnica de cultura de l’Ajuntament de Manacor per la
recents. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 40: 113-122.
seva bona disposició.
GABALDÓN, R. (2002): Indignación vecinal por los vertidos de aguas
La part arqueològica d’aquest treball s’emmarca
residuales en Manacor. El Mundo/El Día de Baleares, Sábado 27
de Julio de 2002: pàg. 17.
en el projecte BTE2001-0589, la part geològica en el
GARCIA, Ll. (2002): Notes sobre la distribució dels crustacis de Bale-
projecte BTE 2002-04552-c03.02, i la zoològica en el
ars. IX. Chaetophiloscia cellaria (Dollfus, 1884) (Oniscidea, Phi-
projecte REN2001-0580 / GLO (Anquifauna) de la
losciidae), isòpode nou per a la fauna de Mallorca: Aubaïna, 4 (1-
2): 20-21. Bulletí del Museu Balear de Ciències Naturals Sóller
Dirección General de Investigación del Ministerio de
(Mallorca).
Ciencia y Tecnología.
GILI, J. M. i MACPHERSON, E. (1987): Crustáceos Decápodos captu-
rados en cuevas submarinas del litoral Balear. Inv. Pesq., 51 (supl.
1): 285-291.
GINÉS, A. (1982): Inventario de especies Cavernícolas de las Islas
Bibliografia
Baleares. Endins, 9: 57-75.
GINÉS, A. (2000): Patterns of collapse chambers in he endokarst of
Mallorca (Balearic Islands, Spain). Acta carsologica 29/2. 9: 139-
ALCOVER, J. A. i MUNTANER, J. (1986): Els Quiròpters de les Balears
148. Ljubljana.
i Pitiüses: una revisió. Endins, 12: 51-63.
GINÉS, A. i GINÉS, J. (1977): Datos biospeleológicos obtenidos en las
ALCOVER, J.A.; FONT, A. i TRIAS, M. (1997): Primera troballa de fauna
aguas cársticas de Mallorca. Com. 6è Simp. d’Espeleologia. Publ.
vertebrada plistocènica a Cabrera. Endins, 21: 79-82.
C.E.T., 81-95. Terrassa.
ALCOVER, J.A.; RAMIS, D.; COLL, J. i TRIAS, M. (2001): Bases per al
GINÉS, A. i GINÉS, J. (1992): Les coves del Drac (Manacor, Mallorca).
coneixement del contacte entre els primers colonitzadors humans
Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17-18: 5-20.
i la naturalesa de les Balears. Endins, 24: 5-57.
Palma de Mallorca.
ANKER, A. i ILIFFE, T.M. (2000): Description of Bermudacaris harti, a
GINÉS, J. (1995): L’endocarst de Mallorca: Els mecanismes espeleo-
new genus, and species (Crustacea: Decapoda: Alpheidae) from
genètics. Endins, 20/ Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 71-86.
anchialine caves of Bermuda. Proceedings of the Biological
GINÉS, J. (2000): El karst litoral en el levante de Mallorca: una aproxi-
Society of Washington, 113: 751-775.
mación al conocimiento de su morfogénesis y cronología. Tesis
AOKI, S.; OINUMA, K. i SUDO, T. (1974): The distribution of clay mine-
Doctoral. Universitat de les Illes Balears. 595 pp. Palma de
rals in the recent sediments of the Japan Sea. Deep-Sea Rese-
Mallorca.
arch, 21: 299-310.
GINÉS, J i GINÉS, A. (1993a): Dataciones isotópicas de espeleotemas
ARGANO, R. (1979): Isopodi. Guide per il riconoscimento delle specie
freáticos recolectados en cuevas costeras de Mallorca (España).
animali delle acque interne italiane, 5. Consiglio Nazionale delle
Endins, 19: 9-15.
Ricerche. 64 pp.
GINÉS, J i GINÉS, A. (1993b): Speleochronological approach to some
BACK, W.; HANSHAW, B. B. i VAN DRIEL, J. N. (1984): Role of ground-
coastal caves from “Cap Vermell” area in Mallorca island (Spain).
water in shaping the eastern coastine off he Yucatán península,
Proc. XI Int. Congress Speleol., 56-59. Beijing.
Mexicà. In: Groundwater as a Geomorphic Agent. La Fleur Allen &
GINÉS, J. i GINÉS, A. (1994): Coves del Drac. In FERNÁNDEZ RUBIO,
Unwin, 281-293. Boston.
R., Mundo subterráneo. Madrid: Enresa: 74-80.
BARCELÓ, R.; FLEXAS, J.; GULÍAS, J. i MORENO, J. L. (1999): Con-
GRÀCIA, F. i CLAMOR, B. (2001): La cova de sa Gleda. Subterránea,
tribució al coneixement de la flora i fauna del fons marí de cala
16: 24-34.
Refeubetx (SW de Mallorca, Illes Balears). Boll. Soc. Hist. Nat.
GRÀCIA, F. i CLAMOR, B. (2002): Las exploraciones subacuáticas en
Balears, 42: 15-26.
el karst litoral del Migjorn de Mallorca. Boletín de la Sociedad
BELLES, X. (1987): Fauna cavernícola i intersticial de la Península Ibè-
Española de Espeleología y Ciencias del Karst, 3: 56-75.
rica i les Illes Balears. CSIC.
GRÀCIA, F. i VICENS, D. (1998): Aspectes geomorfològics quaternaris
BOVER, P. i RAMIS, D. (2001) Els jaciments paleontològics de Myotra-
del litoral de Mallorca. In: FORNÓS J. J. (ED.). Aspectes Geolò-
gus del terme municipal de Manacor: la seva aportació al conei-
gics de les Balears. Universitat de les illes Balears: 307-329.
xement del gènere. In Manacor. Cultura i Oci. Actes I Jornades
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. i LAN-
d’Estudis Locals de Manacor: 77-87.
DRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions-Porto-
BRONK RAMSEY, C. (2000): OxCal Program v3.5.
colom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
“http://www.rlaha.oc.ac.uk/oxcal/oxcal.htm”
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. i WATKINSON, P. (1998a): La cova d’en Pas-
CACCONE, A., ALLEGRUCCI, G., CESARONI, D., COBOLLI SBOR-
sol i altres cavitats litorals situades entre cala sa Nau i cala Mitja-
DONI, M., DE MATTHAEIS, E. i LA ROSA, G. (1986): Genetic
na (Felanitx, Mallorca). Endins, 22: 5-18.
variability and divergence between cave dwelling populations of
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; AGUILÓ, C. i WATKINSON, P. (1998b): La
Typhlocirolana from Majorca and Sicily. Bioch. Syst. Ecol., 14:
cova des Drac de cala Santanyí (Santanyí, Mallorca). Endins, 22:
215-221.
55-66.
CALVO, M. i SALVÀ, B. (1997): El Bronze Final a les Balears. La tran-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. i LAVERGNE, J.J. (2000): Les coves de cala
sició cap a la cultura talaiòtica. Palma: Quaderns ARCA, 14.
Varques (Manacor, Mallorca). Endins, 23: 41-57.
CALVO, M.; GUERRERO, V. i SALVÀ, B. (2001): La Cova des Moro
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GRACIA, P.; MERINO, A.; VEGA, P. i
(Manacor, Mallorca). Campanyes d’excavació arqueològiques
MULET, G. (2001a): Notícia preliminar del jaciment arqueològic de
1995-98. Palma: Consell Insular de Mallorca, Col·lecció Quaderns
la font de ses Aiguades (Alcúdia, Mallorca). Endins, 24: 59-73.
de Patrimoni Cultural, 2.
Palma de Mallorca.
CRUZ, A. (1989): Isópodos terrestres de Menorca (Crustacea, Isopoda,
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; LANDRETH, R.; VICENS, D. i WATKINSON,
oniscidea). Endins, 14-15: 89-93.
P. (2001b): Evidències geomorfològiques dels canvis del nivell
CUERDA, J. (1966): Sobre la edad de algunos yacimientos pleistocéni-
marí. In: PONS, G. X. & GUIJARRO, J. A. (Eds.). El canvi climà-
cos de Baleares con Myotragus. Boletín Sociedad Historia Natural
tic. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 9: 91-119. Palma de Mallorca.
Baleares, 12: 29-34.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; WATKINSON, P. i LANDRETH, R. (2001c):
DAVIS, H.L.A. (2002): Putting meat on he bone: an investigation into
La recerca subaquàtica a les cavitats de Mallorca. In: PONS, G. X.
palaeodiet in he Balearic Islands using carbon and nitrogen stable
(ed) Ponències i resums III Jornades del Medi Ambient de les Illes
isotope analysis. In WALDREN, W.H. & ENSENYAT, J. (eds.),
Balears: 109-111. Soc. Hist. Nat. Balears.
World islands in prehistory. BAR, S1095: 198-216.
GRÀCIA, F. ; CLAMOR, B. i WATKINSON, P. (2001d): Impacte ambien-
ENCINAS, J.A. i ALCOVER, J.A. (1997): El jaciment fossilífer de la cova
tal de l’abocament d’aigües fecals a la cova d’en Bessó (Mana-
Estreta (Pollença). Endins, 21: 83-92.
cor). Estudi espeleològic i mesures d’actuació per la salvaguarda
85

d’una important cavitat subaquàtica del Llevant de Mallorca. In:
PROCTOR, C. J. (1988): Sea-level related caves on Berry Head, South
PONS, G. X. (ed) Ponències i resums III Jornades del Medi
Devon. Cave Science, 15. nº 2: 39-49.
Ambient de les Illes Balears: 102-103. Soc. Hist. Nat. Balears.
RACOVITZA, E.G. (1905): Typhlocirolana moraguesi n. g. n. sp. isopo-
GRÀCIA, F. ; CLAMOR, B.; GUAL, M. A.; WATKINSON, P. i DOT, M. A.
de aquatique cavernicole des grottes du Drach (Baléares). Bull.
(2003):Les coves de cala Anguila (Manacor, Mallorca). I: Descrip-
Soc. Zool. de France, 30: 72-80.
ció de les cavitats i història de les exploracions. Endins, 25.
RAMIS, D. i BOVER, P. (2001): A review of the evidence for domestica-
HARDY, R. i TUCKER, M. (1988): X-ray powder diffraction of sediments.
tion of Myotragus balearicus Bate 1909 (Artiodactyla, Caprinae) in
In: Tucker, M. ed. Techniques in sedimentology. Blacwel. Pàgs:
the Balearic Islands. Journal of Archaeological Science, 28: 265-
191-228.
282.
HENNIG, G. J.; GINÉS, A.; GINÉS, J. i POMAR, L. (1981): Avance de
RIBERA, C. (1989): Araneidos Cavernícolas de la Isla de Menorca.
los resultados obtenidos mediante datación isotópica de algunos
Endins, 14-15: 81-83.
espeleotemas subacuáticos mallorquines. Endins, 8: 91-93.
RIEDL, R. (1986): Fauna y flora del mar Mediterráneo. 858 pàgs. Edit.
JAUME, D. (1993): Fauna carninològica de les aigües continentals. In:
Omega.
ALCOVER, J. A.; BALLESTEROS, E. i FORNÓS, J.J. (Eds.): His-
RIERA, M.M. (2001): Els materials “andalusins” de la cova des Moro
tòria Natural de l’Arxipèlag de Cabrera. Ed. Moll / CSIC, Mon. Soc.
(Manacor). In AA.DD., Manacor, cultura i territori. I jornades d’es-
Hist. Nat. Balears, 2: 309-322. Palma de Mallorca.
tudis locals de Manacor (5 i 6 de maig de 2000). Manacor: Ajunta-
JAUME, D. i BOXSHALL, G.A. (1995a): A new species of Exumella
ment de Manacor: 89-97.
(Copepoda: Calanoida: Ridgewayiidae) from anchialine caves in
RIERA, T., VIVES, F. i GILI, J.M. (1991): Stephos margalefi sp. nov.
he Mediterranean. Sarsia, 80: 93-105.
(Copepoda: Calanoida) from a submarine cave of Majorca Island
JAUME, D. i BOXSHALL, G.A. (1995b): Stygocyclopia balearica, a new
(Western Mediterranean). Oecol. aquat., 10: 317-324.
genus and species of calanoid copepod (Pseudocyclopiidae) from
ROBERTS M. J. (1995): Spiders of Britain and Northern Europe. Collins
anchihaline caves in he Balearic Islands (Mediterranean). Sarsia,
Field Guide. 383 p.
80: 213-222.
ROSSELLÓ, V. M.; FORNÓS, J. J.; GELABERT, B.; GIMÉNEZ, J.;
JAUME, D. i BOXSHALL, G.A. (1996a): Two new genera of cyclopinid
GINÉS, J.; PARDO, J. i SEGURA, F. (2002): El papel del karst en
copepods (Crustacea) from anchialine caves on wester Mediterra-
el macromodelado litoral: el ejemplo de las calas de las Islas
nean and eastern Atlantic islands. Zoological Journal of he Linne-
Baleares. In: Carrasco, F.; Durán, J. J. & Andreo, B. (Eds.). Karst
an Society, 117: 283-304.
and Environment: 329-335.
JAUME, D. i BOXSHALL, G.A. (1996b): Rare cyclopoid copepods
SALVÀ, B. (2001): El pretalaiòtic al llevant mallorquí (1700-1100 AC).
(Crustacea) from Mediterranean littoral caves. Bulletin of The
Anàlisi territorial. Palma: Edicions Documenta Balear, Arbre de
Natural History Museum, London (Zoology Series), 62: 83-99.
Mar 4.
JAUME, D. i CHRISTENSON, K. (2001): Amfi-Atlantic distribution of he
SEGUÍ, B.; BOVER, P.; TRIAS, M. i ALCOVER, J.A. (1998): El jaciment
subterranean amphipod family Metacrangonyctidae (Gammari-
fossilífer de la cova C-2 (Ciutadella, Menorca). Endins, 22: 81-97.
dea). Contrib. Zool., 70 (2): 99-125.
SENDRA, A. (1985): Campodeidos cavernícolas de las Baleares (Diplu-
MEGLITSCH, P. A. (1978): Zoologia de Invertebrados. 906 pàgs. Edit.
ra: Campodeidea). Endins, 10-11: 33-35.
H. Blume.
SENDRA, A. (2001): Dipluros campodeidos (Diplura: Campodeidae) de
MERINO, A. (1993): La Cova des Pas de Vallgornera. Endins, 19: 17-23.
las grutas almerienses (Almería, España). Zool. Baetica, 12: 71-
MERINO, A. (2000): Nuevas extensiones de la Cova des Pas de Vall-
82.
gornera (Llucmajor, Mallorca). Endins, 23: 7-21. Palma de
SLABE, T. (1995): Cave Rocky Relief and its Speleogenetical Signifi-
Mallorca.
cance. Znanstvenoraziskovalni Center SAZU. Ljubljana. Pàgs
MONTORIOL-POUS, J. (1951): Los procesos clásticos hipogeos. Ras-
128.
segna Speleol. Italiana, 3 (4): 119-129. Como.
TRIAS, M. (1981): Notícia preliminar del jaciment islàmic de la cova dets
MYLROIE, J. E. i CAREW, J. L. (1988): Solution conduits as indicators
Amagatalls. Endins, 8: 59-74.
of late Quaternary sea level position. Quaternary Science
TRIAS, M. (1995): Arqueologia de les cavernes de Mallorca. Endins, 20/
Reviews, 7: 55-64.
Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 171-190.
PALOMO, A. (1991): Els verms celomats: anèl·lids i afins. In: Inverte-
TRIAS, M. (2000): La cova des Moro (Manacor, Mallorca) i alguns des-
brats no artròpodes. Vol. VIII Història Natural dels Països Cata-
tacats aspectes de la seva morfologia. Endins, 23: 73-77.
lans: 281-334. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
TRIAS, M.; BOVER, P. i ALCOVER, J. A. (2001): La cova dels Amen-
PIRAZZOLI, P. A. (1991): World atlas of holocene sea-level changes.
gual-Sastre (Sencelles, Mallorca). Endins, 24: 129-135.
Elsevier Oceanography series, 58.
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J. J. i VESICA, P.
PIRAZZOLI, P. A. (1996): Sea-level changes. The Last 20000 years.
(1998): Dataciones Th/U de espeleotemas freáticos controlados
PLATVOET, D. (1987): The genus Salentinella Ruffo, 1947 (Crustacea,
por el nivel marino, procedentes de cuevas costeras de Mallorca
Amphipoda) in Spain. Stygologia, 3: 217-240.
(España). Endins, 22: 99-107.
POMAR, L.; RODRÍGUEZ-PEREA, A.; FORNÓS, J. J.; GINÉS, A.;
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; DELITALA, C.; PAZZELLI, L.; TADDEUCCI,
GINÉS, J.; FONT, A. i MORA, A. (1987): Phreatic speleothems in
A.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A. i GRÀCIA, F. (2000):
coastal caves: a new method to determine sea-.level fluctuations.
Dataciones Th/U de espeleotemas freáticos recolectados a cotas
In: ZAZO, C. (Ed.): Late Quaternary sea-level changes in Spain.
inferiores al actual nivel marino en cuevas costeras de Mallorca
Museo Nacional de Ciencias Naturales C.S.I.C. Trabajos sobre
(España): aportaciones a la construcción de una curva eustática
Neógeno-cuaternario, 10: 197-224. Madrid.
detallada de los últimos 300 ka para el Mediterráneo Occidental.
PONS, G. X. & DAMIANS J. (1992): Els aràcnids de la cova de sa
Endins, 23: 59-71.
cometa des Morts (Escorca, Mallorca). Endins, 17-18: 51-56.
URIZ, M. J.; ZABALA, M.; BALLESTEROS, E.; GARCIA-RUBIES, A. i
Palma de Mallorca.
TURON, X. (1993): El bentos: les coves. In: ALCOVER, J. A.;
PONS, G.X. i PALMER, M. (1996): Fauna endèmica de les Illes Balears.
BALLESTEROS, E. i FORNÓS, J. J. (Eds.), Història Natural de
Inst. Est. Baleàrics -Conselleria d’Obres Públiques, Ordenació del
l’Arxipèlag de Cabrera. CSIC-Edit. Moll, Mon. Soc. Hist. Nat. Bale-
territori i Medi Ambient - Soc. Hist. Nat. Balears. Mon. Soc. Hist.
ars, 2: 731-748.
Nat. Balears, 5. 307 pp. Palma de Mallorca.
VADELL, G. M. (2003): Fauna invertebrada de las cavidades del
PONS, G.X., JAUME, D. i DAMIANS, J. (1995): Fauna cavernícola de
Barranc de sa coma del Mal Pas (Palma - Calvià). Endins, 25.
Mallorca/ Cavernicolous fauna of Mallorca. Endins 20/Mon. Soc.
VANDEL, A. (1962): Faune de France, Isopodes terrestres (Deuxième
Hist. Nat. Balears, 3: 125-143.
Partie) : 417-931. París.
PONS, G. X.; JAUME, D.; GRÀCIA, F. i VICENS, D. (2001): Cavitats
VENY, C. (1968): Las cuevas sepulcrales del Bronce Antiguo en Mallor-
càrstiques de les Illes Balears Lloc d’Interès Comunitari (LICs). In:
ca. Mallorca. Madrid: CSIC, Instituto Español de Prehistoria,
PONS, G. X. (ed) Ponències i resums III Jornades del Medi
Bibliotheca Praehistorica Hispana IX.
Ambient de les Illes Balears: 310-312. Soc. Hist. Nat. Balears.
VESICA, P. L.; TUCCIMEI, P.; TURI, B.; FORNÓS, J. J.; GINÉS, A. i
Palma de Mallorca.
GINÉS, J. (2000): Late Pleistocene Paleoclimates and sea-level
PONS, G. (1999): Anàlisi espacial del poblament al Pretalaiòtic final i al
change in the Mediterranean as inferred from stable isotope and
Talaiòtic I de Mallorca. Palma: Consell de Mallorca, Cultura i Patri-
U-series studies of overgrowths on speleothems, Mallorca, Spain.
moni, Monografies de Patrimoni Històric, Col·lecció La Deixa 2.
Quaternary Science Reviews, 19: 865-879.
PRETUS, J. L. (1989): Noves dades per a la distribució de l’estigofauna
WAGNER, H.P. (1994): A monographic review of the Thermosbaenacea
Balear. Endins, 14-15: 61-64.
(Crustacea: Peracarida). Zool. Verh. 291. Leiden.
PRETUS, J. L. (1991): Estudio taxonómico, biogeográfico y ecológico
WALDREN, W.H. (1982) Balearic Prehistoric Ecology and Culture. The
de los crustáceos epigeos e hipogeos de las Baleares (Brachio-
Excavation of Certain Caves, Rock Shelters and Settlements. BAR
poda, Copepoda, Mystacocarida y Malacostraca). Tesi doctoral.
International Series, 149. 773 pp. Oxford.
513 pp. Barcelona.
86