Joan Pons Moy� : 1955-2003
ENDINS, núm. 25. 2003. Mallorca
Joan Pons Moyà
1955 - 2003
Fotografia relativament recent d'en Joan, presa durant una
animada tertúlia paleontològica.
L'amic en Joan, "el Xoni", tal com l'anomenàvem
realitzar activitats espeleològiques en distints punts
els seus col·legues més propers, ens ha deixat com a
de l'illa. En aquesta època col·laborà en l'exploració i
conseqüència d'una llarga i implacable malaltia.
topografia d'avencs importants, com l'avenc des Gorg
Aquest fet, a banda de fer-nos palesa –d'una manera
Blau (Escorca), així com de cavitats diverses per les
ben dolorosa– la feblesa dels humans i la irrellevància
rodalies de l'ermita de Maristela, a Esporles. L'any
de les seves aspiracions, ens exigeix rememorar la
següent, apareix implicat en un moment "històric" de
seva figura, sobretot des del punt de vista de les acti-
l'espeleologia a la nostra illa: el 12 d'octubre de 1973
vitats i contribucions que va fer relacionades amb l'es-
participa en un descens a l'avenc des Gel (Escorca),
peleologia i amb la nostra institució federativa.
descobert feia poc temps, data en què té lloc la troba-
En Joan nasqué a Palma fa menys d'una cin-
da del dipòsit de gel que donarà nom a aquesta cavi-
quantena d'anys, lligat en certa mesura a l'illa de
tat; en aquesta exploració hi participava en Joan
Menorca, que era el lloc de naixement del pare. Les
Pons, juntament amb en Joan Soberats, n'Àngel
seves inquietuds naturalístiques es destaparen de
Ginés i en Joaquín Ginés.
ben jovenot: a començament de la dècada dels setan-
Encara que les contribucions del nostre amic en
ta ja s'interessava per la malacologia marina, de la mà
el camp de la topografia espeleològica no són gaire
del prestigiós quaternarista en Joan Cuerda, també
nombroses, formà part d'aquell nucli pioner que
recentment desaparegut. Amb aquest apreciat mes-
emprengué la catalogació i topografia sistemàtica del
tre, "el Xoni" s'apropà al món de la paleontologia mit-
patrimoni espeleològic de les Balears. Les topografies
jançant visites a jaciments marins clàssics com el del
més destacables firmades per ell són: l'avenc des
Camp de Tir.
Barrufà (Calvià), la cova des Galitzà (Mancor de la
El 1972 ja tenim documentada la dedicació d'en
Vall), la cova des Mort, la cova d'en Pons i l'avenc de
Joan Pons a les activitats espeleològiques. Aquest
Sempenat (Esporles), la cova de na Polida (es Migjorn
any es troba integrat dins del Grup Espeleològic
Gran, Menorca), l'avenc de sa Carrasca de Biniatró
Mallorquí, de Palma –amb companys com: J. Oliver,
(Campanet), i la cova de sa Barramenta (o cova II de
A. Rado, B. Seguí i E. Seguí–, grup que comença a
sa cometa des Morts) a Escorca.
5

En Joan Pons fotografiat al fons de la via nor-
mal de l'avenc des Gel (Escorca) el dia 12
d'octubre de 1973. Al llarg d'aquesta explora-
ció es va trobar el gran dipòsit de gel que
donà nom a la cavitat, el qual és ben visible
en aquesta imatge.
L'any 1974 passa a engrossir les files del Grup
així com la troballa a la cova dets Estudiants de Sóller
Espeleològic EST, de Palma, essent en aquells
–juntament amb companys de l'Equip de Recerques
moments un dels impulsors de les tècniques de sols
Espeleològiques del Centre Excursionista de
corda, amb la utilització d'enginys gairebé mítics com
Catalunya– del coleòpter cavernícola Reicheia balea-
els "Jumar" o els "Dressler". En aquesta època, i de la
rica, que fou descrit l'any 1974 pel reconegut entomò-
mà de les exploracions espeleològiques, ja han
leg en Francesc Español.
començat les seves investigacions sobre els mamí-
La dedicació d'en Joan als vertebrats endèmics
fers plio-pleistocènics de Mallorca, amb diverses con-
del Plio-Quaternari de les Balears, continuarà a un
tribucions com el catàleg de jaciments amb Myotragus
ritme frenètic durant les dècades dels setanta i vui-
balearicus presentat, amb Lluís Roca de l'Speleo Club
tanta, cristal·litzant en la publicació –l'any 1981– de
Mallorca, en el III Congreso Nacional de Espeleología
la monografia “Les quimeres del passat: Els verte-
(Madrid, 1974).
brats fòssils del Plio-Quaternari de les Balears i
Les seves inquietuds naturalístiques el feren
Pitiüses”, efectuada conjuntament amb els seus com-
aproximar també al camp de la bioespeleologia, parti-
panys en Josep Antoni Alcover i en Salvador Moyà.
cipant en algunes recol·leccions faunístiques de
Dins aquest context, la troballa i descripció –entre
col·legues i amics relacionats amb el Museu de
1977 i 1982– d'algunes de les espècies arcaiques
Zoologia de Barcelona. Esmentarem les campanyes
del gènere Myotragus (M. pepgonellai, M. antiquus,
d'en Xavier Bellés (1975), n'Oleguer Escolà (1980),
M. kopperi) el converteixen sens dubte en un dels
6

Campament subterrani a la cova de sa Campana
(Escorca), efectuat la Setmana Santa de l'any 1974.
Devora "el Xoni" –ajagut a l'hamaca– apareix l'amic
J. Oliver—alias “Jimmy Estómac”—, company inse-
parable de les seves primeres activitats espeleològi-
ques.
pesos pesants de la paleontologia balear. Algunes
Joan es perllonguen més o manco fins a 1982, coe-
campanyes paleontològiques efectuades en el
xistint amb les seves intenses tasques paleontològi-
barranc de Binigaus (es Migjorn Gran, Menorca), a
ques i arqueològiques. Aquest mateix any entra en joc
partir de 1978 i amb el seu gran amic en Salvador
la que serà la seva companya fins al present:
Moyà, permeteren també la descripció de noves espè-
n'Antònia Córcoles, recolzament admirable i incondi-
cies com Myotragus binigausensis i Nesiotites
cional d'el "Xoni" fins als darrers moments. Fruit d'a-
meloussae.
questes relacions extra-espeleològiques, resultarà el
Una qüestió tan prosaica com realitzar (l'any
naixement del seu únic fill n'Eudald, l'any 1984.
1976) el servei militar de l'Espanya pre-democràtica,
És necessari deixar constància de la participació
marcarà les activitats investigadores d'en Joan. El seu
de Joan Pons en les tasques organitzatives de l'espe-
destí en l'armada, concretament a Cartagena
leologia balear, ja que va exercir diversos càrrecs
(Múrcia), li permetrà prendre contacte amb un jaci-
federatius. Concretament, entre 1980 i 1981 fou
ment paleontològic singular: la Cueva Victoria.
secretari de la Federació Balear d'Espeleologia i, més
Aquesta localitat serà objecte de successives cam-
endavant, del 1985 al 1992, va exercir el càrrec de
panyes entre 1977 i 1984, algunes en col·laboració
Vicepresident.
amb l'Institut de Paleontologia "Miquel Crusafont" de
Pel que fa a la nostra publicació Endins, ha estat
Sabadell, que posaran de relleu la importància pale-
un dels autors més prolífics havent publicat en aques-
ontològica del jaciment. A més, la troballa a la Cueva
tes planes un total de 17 treballs, sobretot de temàti-
Victoria d'indicis d'ocupació humana i de restes ossis
ca paleontològica i relatius a jaciments càrstics (es pot
del gènere Homo, el feren apropar-se als problemes
consultar una relació completa d'aquests treballs a:
relacionats amb el procés d'hominització a la penín-
PLA & VICENS, 2000, Endins, 23, pàg. 174). Fou un
sula ibérica; dins aquesta línia, treballà en jaciments
dels impulsors inicials de la revista –juntament amb
com el d'Almenara (Castelló) i Orce (Granada), entre
en Miquel Trias, n'Àngel Ginés i en Joaquín Ginés– i
d'altres. També s'ocupà dels primers pobladors de les
participà activament en ella d'ençà del primer número,
nostres illes, fet que li va permetre col·laborar amb
el qual va ser mecanografiat pacientment per un gra-
investigadors de reconeguda solvència com n'Eudald
pat de companys entre el quals es contava en Joan.
Carbonell, en Jaume Coll o en John S. Kopper.
Durant bastants d'anys va formar part del Consell de
Les activitats espeleològiques continuades d'en
Redacció d'Endins.
7

A partir de la dècada dels noranta, les seves acti-
GINÉS, A.; GINÉS, J. & PONS-MOYÀ, J. (1975): Nuevas aportacio-
nes al conocimiento morfológico y cronológico de las cavernas
vitats es varen anar deslligant de l'espeleologia,
costeras mallorquinas. Speleon. Monografía I. V Symposium de
decantant-se cada vegada més cap a l'estudi de dife-
Espeleología. Cuaternario. 49-56. Barcelona.
rents grups de mamífers fòssils, camp on realitzà
MOURER-CHAUVIRÉ, C.; ADROVER, R. & PONS-MOYÀ, J. (1975):
nombrosos treballs amb el seu entranyable company
Présénce de Grus antigone (L.) dans l'Avenc de na Corna à
Majorque (Espagne). Nouv. Arch. Hist. Nat. Lyon, 13: 50-55. Lyon.
en Salvador Moyà. Durant els temps més recents,
PONS-MOYÀ, J. (1977): La nouvelle espèce Myotragus antiquus de
centrà l'interès en la malacologia marina, àmbit en el
l'ile de Majorque (Baléares). Proc. Kon. Neder. Akad. Wetensch.
que realitzà alguns treballs en col·laboració amb l'a-
B 80 (3): 215-221. Amsterdam.
MOYÀ-SOLÀ, S. & PONS-MOYÀ, J. (1979): Catálogo de los yaci-
mic en Guillem Pons, biòleg i naturalista molt lligat
mientos con fauna de vertebrados del Plioceno, Pleistoceno y
tant a la Federació Balear d'Espeleologia com a la
Holoceno de las Baleares. Endins, 5-6: 59-74. Palma de
Societat d'Història Natural de les Balears.
Mallorca.
PONS-MOYÀ, J. & MOYÀ-SOLÀ, S. (1979): La fauna de carnívoros
No hi ha cap dubte que, des d'una formació total-
del Pleistoceno medio (Mindel) de la Cueva Victoria (Cartagena,
ment autodidacta, en Joan ha estat un importantíssim
España). Acta Geológica Hispánica, 2, 13: 54-58. Barcelona.
dinamitzador tant de l'espeleologia com de les inves-
PONS-MOYÀ, J.; MOYÀ-SOLÀ, S. & KOPPER, J.S. (1979): La fauna
de mamíferos de la Cova de Canet (Esporles) y su cronología.
tigacions sobre els vertebrats plio-quaternaris de les
Endins, 5-6: 55-58. Palma de Mallorca.
nostres illes. L'avaluació de la seva tasca científica no
MOURER-CHAUVIRÉ, C.; ALCOVER, J.A.; MOYÀ-SOLÀ, S. &
és l'objectiu principal d'aquestes planes. Hem pretès
PONS-MOYÀ, J. (1980): Une nouvelle forme insulaire d'effraie
tan sols fer ben palesa la seva implicació en la nai-
géante, Tyto balearica n. sp. (Aves, Strigiformes), du Plio-
Pleistocene des Baléares. Geobios, 13 (5): 803-811. Lyon.
xença i desenvolupament de l'espeleologia balear, al
MOYÀ-SOLÀ, S. & PONS-MOYÀ, J. (1980): Una nueva especie del
temps que hem volgut reconèixer públicament les
género Myotragus Bate, 1909 (Mammalia, Bovidae) en la isla de
seves importants inquietuds i realitzacions culturals.
Menorca: Myotragus binigausensis nov. sp. Implicaciones pale-
ozoogeográficas. Endins, 7: 37-47. Palma de Mallorca.
Aquest reconeixement el volem fer arribar de manera
PONS-MOYÀ, J. & MOYÀ-SOLÀ, S. (1980): Nuevo representante del
molt especial a tots els familiars i amics, i en particu-
género Nesiotites Bate, 1944; Nesiotites meloussae nov. sp.
lar a la seva dona n'Antònia.
(Insectivora, Soricidae) de los rellenos cársticos del Barranc de
Binigaus (es Mercadal, Menorca). Endins, 7: 53-56. Palma de
La valoració del seu vessant humà és molt més
Mallorca.
difícil, pel que té de subjectiva. En Joan Pons serà
ALCOVER, J.A.; MOYÀ-SOLÀ, S. & PONS-MOYÀ, J. (1981): Les
inoblidable per bastants de nosaltres, dels quals ha
Quimeres del Passat. Els vertebrats fòssils del Plio-Quaternari
de les Balears i Pitiüses
. Editorial Moll. Monografies
estat mestre en la irreverència religiosa i en les idees
Científiques, 1. 261 pàgs. Ciutat de Mallorca.
surrealistes, a la vegada que company de camí en les
CARBONELL, E.; ESTÉVEZ, J.; MOYÀ-SOLÀ, S.; PONS-MOYÀ, J.;
actituds progressistes i més o menys discordants amb
AGUSTÍ, J. & VILLALTA, J.F. (1981): Cueva Victoria (Murcia,
España): lugar de ocupación humana más antiguo de la penín-
la dinàmica actual de les nostres societats. Per ironies
sula Ibérica. Endins, 8: 47-57. Palma de Mallorca.
de l'existència humana, la seva activitat professional
CARBONELL, E.; MORA, R.; PONS-MOYÀ, J. & COLL, J. (1981): La
en el cementiri municipal –com a funcionari de
indústria en sílex del jaciment a l'aire lliure de la zona del Rafal des
l'Ajuntament de Palma– coincidí amb la plenitud dels
Porcs – Cova des Drac (Santanyí, Mallorca). Endins, 8: 75-80.
MOYÀ-SOLÀ, S.; AGUSTÍ, J.; GIBERT, J. & PONS-MOYÀ, J. (1981):
seus treballs paleontològics; quin millor escenari per a
El yacimiento cuaternario de Venta Micena (España) y su impor-
la investigació de les despulles dels éssers vius i per
tancia dentro de las asociaciones faunísticas del Pleistoceno
a la constatació de la desraó de les aspiracions vitals
inferior europeo. Paleontologia i Evolució, 16: 39-53. Sabadell.
MOYÀ-SOLÀ, S. & PONS-MOYÀ, J. (1981): Myotragus kopperi, une
dels homes!
nouvelle espèce de Myotragus Bate 1909 (Mammalia,
Ha estat un exercici plaent, i alhora dolorós,
Artiodactyla, Rupicaprini). Proc. Kon. Neder. Akad. Wetensch. B
rememorar els bons moments compartits amb el nos-
84 (1): 57-69. Amsterdam.
FORNÓS, J.J. & PONS-MOYÀ, J. (1982): Icnitas de Myotragus bale-
tre amic i company –i fer-ne partíceps a d'altres–, així
aricus del yacimiento de ses Piquetes (Santanyí, Mallorca). Boll.
com divulgar el seu paper més que destacable dins
Soc. Hist. Nat. Balears, 26-135-144. Palma de Mallorca.
l'espeleologia i les ciències naturals de les Balears.
MOYÀ-SOLÀ, S. & PONS-MOYÀ, J. (1982): Myotragus pepgonellae
nov. sp.; un primitivo representante del género Myotragus Bate,
Aquestes pàgines volen ser un sentit homenatge a un
1909 (Bovidae, Mammalia) en la isla de Mallorca (Baleares).
company i amic, molt singular, que romandrà sempre
Acta Geológica Hispánica, 17 (1-2): 77-87. Barcelona.
en el nostre record.
PONS-MOYÀ, J. (1982): Hyaenidae (Carnivora, Mammalia) del
Pleistoceno inferior de la Cueva Victoria (Murcia, España).
Endins, 9: 45-48. Palma de Mallorca.
PONS-MOYÀ, J. (1985): Nota preliminar sobre el hallazgo de Homo
Joaquín Ginés i Àngel Ginés
sp. en los rellenos cársticos de Cueva Victoria (Murcia, España).
Endins, 10-11: 47-50. Palma de Mallorca.
GINÉS, A. & PONS-MOYÀ, J. (1986): Aproximación al origen del yaci-
miento paleontológico del Pleistoceno inferior de Casa Blanca I
(Almenara, Castelló). Endins, 12: 41-49. Palma de Mallorca.
PONS-MOYÀ, J. & COLL, J. (1986): Observaciones sobre la estrati-
grafía y las dataciones absolutas de los sedimentos holocénicos
Bibliografia selecta sobre paleontologia de coves
de la Cova de Canet (Esporles, Mallorca). Endins, 12: 31-34.
i jaciments càrstics (per ordre cronològic)
Palma de Mallorca.
ANDREWS, J.N.; GINÉS, A.; PONS-MOYÀ, J.; SMART, P.L. &
PONS-MOYÀ, J. (1974): El yacimiento paleontológico de sa Cova de
TRIAS, M. (1989): Noves dades sobre el jaciment paleontològic
sa Bassa Blanca (Alcúdia, Mallorca). Speleon, 21: 125-132.
de la Cova de na Barxa (Capdepera, Mallorca). Endins, 14-15:
Barcelona.
17-25. Palma de Mallorca.
PONS-MOYÀ, J. & ROCA, L. (1974): Restos de grulla fósil en el
PONS-MOYÀ, J. (1990): Estratigrafía y fauna del yacimiento kárstico
Avenc de na Corna (Artà). Endins, 1: 17-20. Palma de Mallorca.
de Cala Morlanda (Manacor, Mallorca). Endins, 16: 59-62.
PONS-MOYÀ, J. & ROCA, L. (1974): Estudio de los yacimientos pale-
Palma de Mallorca.
ontológicos con Myotragus balearicus Bate, y su distribución
PONS, G. & PONS-MOYÀ, J. (1997): Tanatocenosi dels mol·luscs
geográfica. Actas III Congreso Nacional de Espeleología. Tomo
marins de la cova de na Mitjana (Capdepera, Mallorca). Endins,
I. 24 pàgs. Madrid.
21: 75-78. Palma de Mallorca.
8