La cova dels Amengual-Sastre : Sencelles, Mallorca
ENDINS, no 24.2001. Palma de Mallorca
LA COVA DELS AMENGUAL-SASTRE
(Sencelles, Mallorca)
per Miquel TRlAS l , Pere BOVER 2.3 i Josep Antoni ALCOVER
Resum
En aquest article es presenta la topografia de la cova dels Arnengual-Sastre
(Sencelles, Mallorca) descoberta durant la realització d'unes obres de construcció. En el
seu interior es troben restes de varies de les especies de vertebrats i invertebrats ende-
rnics de les Balears, tals corn dos dels tres rnarnifers terrestres fossils coneguts,
Myotragus balearicus i Eliomys morpheus. La troballa rnés irnportant ha estat un esquelet
quasi cornplet d'un neonat de M. balearicus, el qual perrnetra establir varis pararnetres de
creixernent a I'especie. Es tracta de la primera cavitat de la zona en que es troben restes
fossils de vertebrats pleistocenics de les Balears al terrne municipal de Sencelles.
Summary
In this paper the survey of the cova dels Arnengual-Sastre (Sencelles, Mallorca),
which was discovered during building work, is presented. The rernains of various verte-
brate and invertebrate species endernic to the Balearics, including two of the three terres-
trial fossil rnarnrnals: Myotragus balearicus and Eliomys morpheus, were found in its inte-
rior. The rnost interesting discovery was the alrnost complete neonate skeleton of
Myotragus balearicus, which will perrnit various growth patterns of the species to be esta-
blished. This is the first cave with Pleistocene fossil vertebrates to be known in the rnuni-
cipality of Sencelles.
Introducció
1
El desembre del 2000 la senyora Rosa Arregui va
en general, a la zona central de la geografia mallorqui-
donar avís de la troballa d'una cavitat durant les tas-
na és gairebé anecdotic, estant la gran majoria dels
ques d'excavació d'un terreny per a la realització d'un
jaciments fossilífers localitzats a la serra de
aljub al terme municipal de Sencelles, indicant la pos-
Tramuntana, a la costa est i a les serres de Llevant
sible presencia de les restes d'un Myotragus al seu
(e.g., ALCOVER et al., 1981). Fins a la data, a la zona
interior. Un equip d'espeleolegs (els autors del present
central de Mallorca només se coneixien restes a dues
article) es desplaqa fins la zona per a I'exploració i rea-
cavitats de Felanitx, unes restes a Búger i un femur,
lització de la topografia i I'estudi de les restes fossils de
atribuit a M. balearicus, obtingut en uns al4uvions a
la cova. La troballa d'aquesta cavitat és important
Sencelles (MUNTANER, 1956).
degut al curt registre de coves del terme municipal, on
A continuació presentam la cavitat, les restes fos-
fins a la data només es tenia constancia de I'existencia
sils que s'hi han trobat, i la discussió sobre I'interés de
de 13 coves (ENCINAS, 1997). En cap d'aquestes
les troballes realitzades. Els materials recol.lectats
cavitats s'havia documentat la presencia de restes de
s'han depositat a la col.lecció "Museu de la Naturalesa
vertebrats endemics fossils de les Balears.
de les llles Balears" (Palma de Mallorca).
El registre de restes de Myotragus Bate, 1909, el
petit caprí fossil de les Gimnesies, al pla de Mallorca, i
Descripció de la cavitat
1
Secció d'Espeleologia GEM
Les coordenades geografiques UTM són 4911 00 E
2
lnstitut Mediterrani d'Estudis Avancats
14385553 N - 135 m. La cova es va trobar excavant un
Carretera de Valldemossa km 7,5
aljub per a una casa de nova construcció. No s'hi veia
07071 Palma de Mallorca
3
Grup Espeleologic de Llubí (GELL)
entrada natural. Esta situada al terme municipal de

axials de bon volum; pero el que més crida I'atenció
són les abundants concrecions botrioidals (Figura l ) ,
certament formoses, pero que dificulten molt moure's
per la cova, ja que es concentren en el pis i a zones de
sostre baix.
Com ja hem vist, la cova no tenia una entrada natu-
ral, es va trobar fent una excavació. La presencia de
restes de Myotragus a diferents punts és evidencia de
que antany tenia una comunicació arnb I'exterior. De
fet, com que els ossos d'almenys dos exemplars estan
en connexió anatomica, cal pensar en una boca prou
ampla perque els animals poguessin entrar per llur
peu. Aquesta comunicació arnb I'exterior la podríem
situar en dos punts: el primer el podem observar a la
secció BB' de la topografia. Aquí hem vist la base d'una
possible xemeneia.plena de sediment i arnb pedres de
mida uniforme a la seva part superior. Podríem supo-
sar que les pedres foren posades per la ma dels
humans. La zona no fa molt era agrícola i reblir un clot
que havia estat I'entrada d'una cova d'accés vertical
podria haver format part dels treballs de condiciona-
ment dels sementers. Els segon punt correspon a la
secció AA' de la topografia, i és alla on ens va semblar
que també hi havia una xemeneia colmatada. En
aquest lloc es va fer una nova entrada i es va descobrir
una galeria o laminador inclinat colmatat de terra arnb
Figura 1 : Vista de les formacions botrioidals abundants a la cova.
ossos de Myotragus, prova ben solida de la presencia
d'una antiga boca. Vista la poca distancia -menys de
Figure 1: View of the abundant botrioidal formations of the cave.
tres metres- entre les dues possibles xemeneies no es
agosarat suposar que en realitat aquestes poguessin
Sencelles, a la vora del camí de Cas Cabo. Aquest surt
estar unides formant una sola entrada.
de la carretera Palma-Sineu a uns dos quilometres del
La genesi d'aquesta petita cova I'hem de cercar en
creuer cap a Algaida. A 600 m del principi del camí i a
I'excavació en el medi freatic. Malgrat I'abundancia de
llevant es troba la cavitat al costat d'unes cases noves
formes de reconstrucció, les cúpules i altres formes rodo-
en un terreny ben pla. Geologicament la zona corres-
nenques del sostre són prou demostratives d'aquest fet.
pon al Mioce superior postorogenic, constituit tot per
Les modestes dimensions no exclouen que pugui formar
diposits relacionats arnb esculls coral.lins, platges i
part d'un sistema de cavitats inaccesibles per als
manglars, testimonis d'un clima tropical, ben diferent
humans, sigui per I'estretor original dels conductes o per
de I'actual. Concretament la roca encaixant pertany a
obstrucció posterior a la seva creació. Després de I'exca-
la unitat calcaries de Santanyí de tipus litoral
vació dels conductes, la davallada del nivel1 de I'aigua
(FORNÓS, com. pers.). Presenta un aspecte cristal-lí i
deixaria la cavitat en sec pero afectada per infiltracions
una gran duresa.
zenitals que donarien origen a les abundants concre-
Aquesta cavitat esta constituida per una única
cions que la decoren.
sala. Les dimensions maximes en planta són de 23
Tret de I'obstrucció de la boca, la cavitat sembla
per 12 metres. El desnivel1 assoleix els 11 metres des
haver evolucionat poc des dels temps en que els
de la superfície del terreny. La forma de la sala és
Myotragus hi trescaven. Les restes que en trobam a la
vagament ameboide. La seva dimensió major es troba
sala no es veuen gens alterades, només algun dels
orientada NE-SO, arnb una estretor al centre.
esquelets esta cobert per una capa prima de colada.
Tanmateix, com que I'alcada minva cap a les vores, és
Aixo és una evidencia més de I'antiguitat de la majoria
difícil de determinar quins en són els Iímits laterals. El
de les coves mallorquines i de la poca evolució que
desenvolupament en alcada és limitat, no hi ha gaire
han sofert en els temps holocenics.
llocs on hom pugui estar dret. La poca alcada del sotil
unida a I'abundancia de formes granuloses fan la pro-
gressió molt incomoda.
Part paleontologica
La morfologia és basicament de corrosió, arnb
abundants retocs litoquímics. Destaquen dins aquest
A I'interior de la cova dels Amengual-Sastre s'han
quadre alguns pisos estalagmítics i certes formes
localitzat diferents restes de vertebrats i invertebrats

+ o
Secció CC'
+ o
COVA DELS
AMENGUAL-SASTRE
Sencel les
Topograf ia
M. Trias J. A. Alcover P. Bover
16-1 2-2000

endemics fossils atribuibles al Pleistoce superior -
pertany. Es tracta d'un exemplar de mida gran de
Holoce. Els materials s'han trobat escampats al pis de
Turdus sp. Aquest fossil té una Ilargaria mandibular
la cova. Alguns dels fossils es troben englobats a la
prop d'un 10 % més gran que les majors mandíbules
colada, consolidats, mentre que d'altres es troben bé
de Turdus depositades a la col.lecció MNIB. Més que
en superfície o bé en el sediment argilós.
tractar-se d'un taxon nou per a la ciencia pensam que,
probablement, aquest exemplar documenta que algu-
Classe Gastropoda
na de les especies vivents del genere assolia en el
Ordre Stylommatophora
passat talles més grans que a I'actualitat.
Família Helicidae
Malauradament a hores d'ara no es coneixen caracters
Genere lberellus
osteologics diagnostics que permetin identificar amb
lberellus balearicus Ziegler 1853
més cura el fossil obtingut.
MATERIAL: MNlB sense número, quatre exem-
Classe Mammalia
plars. (Figura 2, A-0).
Ordre Rodentia
l. balearicus és una especie comuna a la majoria
Família Myoxidae
dels jaciments del Pleistoce superior de les Gimnesies.
Genere Eliomys
Als jaciments espeleologics és, juntament amb
Eliomys (Hypnomys) morpheus Bate 191 8 '
Oxychilus lentiformis, I'especie més comú.
MATERIAL: MNIB sense número. Dos femurs (un
Família Zonitidae
dret i un esquerre).
Genere Oxychillus
Eliomys morpheus és una especie que es troba
Oxychilus lentiformis Kobelt 1882
sovint als jaciments espeleologics acompanyant
Myotragus. A la cova dels Amengual-Sastre es troben
MATERIAL: MNlB sense número, tres exemplars.
diverses restes d'aquesta especie, encara que la seva
(Figura 2, E-G).
recol.lecció és molt dificultosa degut a que, basica-
O. lentiformis és una especie comuna a la majoria
ment, estan concrecionades. S'han recol.lectat exclusi-
dels jaciments del Pleistoce superior de les Gimnesies.
vament dos femurs a títol testimonial.
Als jaciments espeleologics és, juntament amb
Iberellus balearicus, I'especie més comú.
Ordre Cetartiodactyla
Família Bovidae
Classe Aves
Genere Myotragus
Ordre Passeriformes
Myotragus balearicus Bate 1909
Família Muscicapidae
Genere Turdus
MATERIAL: MNlB 68791, esquelet parcial associat
d'un neonat; MNlB 68792, astragal dret; MNlB 68793,
MATERIAL: MNlB sense número, una mandíbula
vertebra dorsal; MNlB 68794, patel.la esquerra; MNlB
fragmentada amb fragments d'ossos llargs associats.
68795, vertebra dorsal. MNlB 68796, vertebra cervical;
S'han trobat uns pocs ossos pertanyents, aparent-
MNlB 68797, fragment de vertebra cervical; MNlB
ment, a un mateix exemplar. Destaca una mandíbula
68798, pelvis esquerra fragmentada; MNlB 68799,
fragmentada, que permet identificar el genere al qual
tíbia dreta juvenil.
m
p
#,& "
@ l
t,
-2i
".E+
. ,
. ti, >?:
Figura 2:
Exemplars de pulmonats trobats dins de la cavitat. A-D:
lberellus balearicus. E-G: Oxychilus lentiformis. Escala

2 cm.
Figure 2:
Pulmonate Gastropoda found inside the cave. A-D:
lberellus balearicus. E-G: Oxychilus lentiformis. Scale bar

2 cm.

Figura 3:
Esquelet associat de Myotragus balearicr S adult del
a I'interior de la cova.

Figure 3:
Associated adult Myotragus balearicus skeleton found
hside the cave.
La cova dels Amengual-Sastre conté un petit, pero
BOVER i ALCOVER (1999a) varen descriure I'es-
interessant, diposit de Myotragus. No s'han detectat
quelet dels recent nats de M. balearicus a partii de res-
restes de més de sic exemplars d'aquesta especie. Tal
tes de diferents individus provinents de coves diferents
com passava amb I'Eliomys, moltes de les restes de
(cova Estreta, cova des Moro, cova de Son Maiol i cova
Myotragus estan molt concrecionades i la seva
C-2), els quals són de diferent cronologia. En aquel1
recol.lecció no és totalment aconsellable.
treball s'establiren criteris, os per os, per determinar la
Destaquen dos esquelets associats. En primer Iloc,
seva pertanyenca a recent nats. L'aplicació d'aquests
I'esquelet d'un exemplar adult que es troba englobat en
criteris permeté identificar els següents ossos del
la colada estalagmítica, envoltat de formacions botrioi-
nadó: húmer, radi, metacarpia, femur, tíbia, metatarsia,
dals (Figura 3). No s'ha procedit a I'extracció d'aquest
escapula, mandíbula, falanges i frontal. No es va poder
especimen, espectacular, el qual es conserva in situ.
identificar la resta de I'esquelet, degut, en part, a la
Per una altra banda, també s'ha trobat un esquelet
manca de material, i, en part, a la difi'cultat de trobar
parcial associat d'un neonat de M. balearicus a la sale-
caracters diagnostics en els altres ossos. La troballa
ta inferior de la cova. En aquest cas, encara que esta-
d'aquest excepcional esquelet a la cova dels
va envoltat de formacions botrioidals, els seus ossos
Amengual-Sastre ha permes, en primer Iloc, confirmar
no es trobaven concrecionats (Figura 4), i es va poder
I'encert de les identificacions abans esmentades, i, en
extreure la totalitat dels ossos depositats. Aquest
segon Iloc, completar el coneixement de I'esquelet d'un
esquelet és particularment interessant ja que, per pri-
neonat. En tractar-se de I'esquelet d'un mateix individu,
mera vegada, documenta com eren els nadons de M.
són possibles les comparacions directes entre la mida
balearicus a partir d'un esquelet associat.
de les seves diferents parts.
Seguint els criteris biometrics definits per BOVER i
ALCOVER (1999a; figura 4), es dona la biometria de
I'esquelet del nadó de la cova deis Amengual-Sastre
(Taula 1).
~ ~ i e s t e s
dades biometriques confirmen, en primer
Iloc, que I'alcaria a la creu d'un nadó de Myotragus
balearicus del Pleistoce superior se situa prop dels 18
cm. Per una altra banda, la troballa d'un esquelet
associat d'un neonat de Myotragus balearicus ofereix
I'oportunitat d'iniciar I'estudi de I'ontogenia de
Myotragus. Tot i que no és I'objecte d'aquest treball
presentar I'estudi acurat del creixement de Myotragus,
el que es pot avanqar és que els patrons de creixe-
ment de Myotragus balearicus no són iguals que els
de Ovis aries, I'única especie amb la qual, de moment,
Figura 4: Gomposlcio en posicio anatomica dels ossos del neonat de
Myotragus balearicus trobat a la sala inferior de la cavitat.
s'ha pogut comparar. Si el patró de. creixement de
El crani i la mandíbula han estat girats informhticarnent,
Myotragus és únic entre els caprins o si sols difereix
essent la mandíbula dreta i la part dreta del crani el que
del de les ovelles és una cosa que encaia no sabem.
s'han situat a la fotografia. Escala 2 cm.
Una de les característiques diferencials més evidents
Figure 4: Associated neonate Myotragus balearicus skeleton found in
del creixement de Myotragus respecte Ovk es refereix
the lower chamber of the cave. The skull and jaw situated in
als metapodials, Mentre que les ovelles acabades de
the figure have been rotated, to show their left side. Scale
bar 2 cm.
néixer presenten uns metapodials proporcionalment

a Sencelles, fins ara desconegudes al municipi (ALCO-
VER et al., 1981). L'única altra resta de Myotragus pro-
vinent de Sencelles és el femur descrit per MUNTA-
NER (1956), que fou atribuit inicialment a Myotragus
balearicus, pero que en realitat pertany a una de les
especies primitives de la Iínia evolutiva de Myotragus.
La taxonomia dels caprins fossils de les Gimnesies ha
estat recentment revisada per BOVER i ALCOVER (en
premsa). En aquest treball el genere Myotragus s'ha
definit en base, principalment, a una sinapomorfia sum-
mament peculiar: I'adquisició de la monofiodoncia a les
incisiviformes (BOVER i ALCOVER, 1999b). Les espe-
cies de la Iínia evolutiva que presenten monofiodoncia
a les incisiviformes (kopperi, bateae, balearicus) han
Taula 1: Mesures longitudinals cornparatives (en rnrn) de diferents
estat totes incloses al genere Myotragus, mentre que
ossos del Myotragus balearicus de la cova dels Arnengual-Sastre
per a les especies ancestrals que presenten la condi-
MNIB 68791 i de I'esquelet associat d'adult de M. balearicus (exemplar
rnuntat a QUETGLAS i BOVER (1998)). SH: alcada del crani; CBL:

ció plesiomorfica d'aquest caracter (pepgonellai, anti-
longitud condilo-basal; BB: arnplada de la caixa craniana; ZB: ampla-
quus) s'ha proposat el genere Insulotragus. Alguns
da zigomatica; FL: longitud de la diafisi del femur; TL: longitud de la
trets morfologics de I'esquelet postcranial han estat
diafisi de la tibia; MtL: longitud de la diafisi del rnetatarsia; HL: longitud
de la diafisi de I'húrner; RL: longitud de la diafisi del radi; McL: longitud
de la diafisi del rn~etacarpia.

Table 1: Comparative measurements (in mm) of different Myotragus
balearicus bones from Cova dels Amengual-Sastre MNlB 68791 and of
an associated adult M . balearicus skeleton (reconstructed skeleton in

QUETGLAS i BOVER (1998)). SU: skull height; CBL: condylebasal
length; BB: braincase width; ZB: zygomatic width; FL: femur diaphysis
length; TL: tibia diaphysis length; MtL: metatarsal bone diaphysis

length; HL: humerus diaphysis length; RL: radius diaphysis length;
McL: metacarpal bone diaphysis length.

molt llargs (respecte als dels adults), Myotragus els
presenta proporcionalment molt curts.
Discussió
La troballa de la cova dels Amengual-Sastre ha
permes localitzar un petit i interessant jaciment paleon-
tologic. Des del punt de vista espeleogenetic, la cavitat
resulta interessant per diverses raons. En primer Iloc,
es tracta d'una de les poques cavitats conegudes al
terme municipal de Sencelles (ENCINAS, 1997).
D'altra banda, la seva rica ornamentació amb estalag-
mites botrioidals és d'interes, a més de gran bellesa, ja
que informa sobre les característiques de la seva espe-
leogenesi.
El fet que la cavitat fos capturada per unes obres, i
que la seva entrada natural romangués tancada és així
Figura 5: Diferents fernurs del genere Myotragusllnsulotragus, per
mateix destacable. Els colapses de les entrades natu-
comparar arnb el dels al.luvions de Sencelles. A: Fernur
rals de les coves semblen haver estat més freqüents
dret de Myotragus balearicus MNIB 68570; B: Fernur dret
d'lnsulotragus sp dels al.luvions de Sencelles; C: Fernur

del que tan SOIS
fa uns anys es pensava. Tot i que des-
esquerre (girat) d'lnsulotragus antiquus MNIB 57863.
coneixem quan es va produir el colapse de I'entrada, la
Escala 2 cm.
innexistencia d'especies introduides pels humans sug-
Figure 5: Different femurs of genus Myotragudlnsulotragus, in com-
gereix que aquesta fou previa a I'arribada dels humans
paricon of femur from Al.luvions de Sencelles. A: Right
a les Balears.
Myotragus balearicus femur MNIB 68570; B: Right
L'interes major de la cavitat és, pero, paleontologic.
Insulotragus sp femur from Al.luvions de Sencelles; C: Left
Insulotragus antiquus femur (rotated) MNlB 57863. Scale

Per primera vegada s'han obtingut restes de la fauna
bar 2 cm.
vertebrada paleontologica del Pleistoce de les Balears

emprats per definir les diagnosis generiques de
Caprinae)". Un dels autors (PB) té una beca predocto-
Myotragus i Insulotragus. Dintre del genere Myotragus,
ral d'investigació de la Direcció General de Recerca,
s'han definit les diagnosis específiques en base a les
Desenvolupament Tecnologic i Innovació (Conselleria
característiques dentaries. A hores d'ara, no s'han
d'lnnovació i Energia del Govern de les llles Balears).
publicat caracters diagnostics específics del femur que
permetin discriminar entre les diferents especies,
adhuc generes, de caprins fossils de les Balears.
Bibliografia
El femur toobat als al.luvions de Sencelles presenta
ALCOVER, J.A.; MOYA-SOLA, S. i PONS-MOYA, J. (1981): Les qui-
una morfologia que clarament no s'adiu amb la de
meres del passat. Els verfebrats fossils del Plio-Quaternari de les
Myotragus balearicus ni amb la de M. bateae. En efec-
Balears i
Pitiüses. Monografies Científiques, Ed. Moll, 1: 1-260.
te, aquestes dues especies presenten uns femurs molt
BOVER, P. i ALCOVER, J.A. (1999a): Estimating physical characteris-
tics of neonate Myotragus balearicus (Artiodactyla, Caprinae). In
massius i amb una troclea molt amplia. M. kopperi pre-
REUMER, J.W.F. & DE VOS, J. (eds): "Elephants have a snorkel!
senta un femur un poc més estilitzat que el de les altres
Papers in honour of Paul Y Sondaar". Deinsea, 7: 33-54.
dues especies del genere, pero la troclea continua sent
BOVER, P. i ALCOVER, J.A. (1999b): The evolution and ontogeny of
the dentition of Myotragus balearicus Bate 1909 (Ariiodactyla,
proporcionalment amplia. El femur dels al.luvions de
Caprinae): evidence from new fossil data. Biological Journal of
Sencelles és molt poc massiu i amb una troclea relati-
the Lhnean Society, 68: 401-428.
vament estreta (veure figura 5). Tot i que es disposa
BOVER, P. i ALCOVER, J.A. (En premsa): A taxonomic approach to the
insular caprines from the Gymnesic Islands (western
d'un material limitat de femurs de Insulotragus, als
Mediterranean Sea). Quafernaire.
exemplars MNIB 57863 i MNIB 57864 (1. antiquus) es
ENCINAS, J.A. (1997): Inventan espeleoiogic de les llles Balears-any
constata que són femurs poc massius i amb una tro-
1997-. Endins, 21 : 103-128.
MUNTANER, A. (1956): Nota sobre un femur de Myotragus balearicus
clea molt estreta. Pel que fa a l.
pepgonellai, els mate-
hallado en los aluviones de Sancellas. Bol. Soc. Hist. Nat.
rials disponibles són encara més limitats i es troben en
Baleares, 2: 11 5-1 16.
un pitjor estat de conservació. Es disposa d'un femur
QUETGLAS, G. i BOVER, P. (1998): Reconstrucció de I'esquelet de
Myotragus balearicus Bate, 1909 (Ariiodactyla, Caprinae): noves
més o menys complet (MNIB 59216) que malaurada-
implicacions morfofuncionals. Boll. Soc. Hict Nat. Balears, 41:
ment no conserva la seva zona troclear. Es un ós rela-
159-172.
tivament robust. Per una altra banda, es disposa d'un
fragment dista1 de femur (MNIB 59203) que inclou la
seva troclea, la qual és relativament molt estreta. Amb
les dades disponibles es pot concloure que el femur
obtingut als al.luvions de Sencelles, descrit per MUN-
TANER (1956), presenta una morfologia que s'adiu
més bé amb la del genere Insulotragus, al qual es
transfereix. Dintre d'aquest genere no es pot afinar
més. En conseqüencia, assignam I'esmentat femur a
Insulotragus sp. La seva cronologia més probable és
anterior al Plioce superior.
La troballa de I'esquelet associat d'un nadó de
Myotragus és, tal volta, I'aportació més notable del nou
jaciment, jaque el seu estudi detallat permetra avanqar
en la interpretació ontogenetica i evolutiva de I'especie.
Agralments
Volem agrair a la família Amengual Sastre, propie-
taris del terreny on se situa la cova, la seva amabilitat i
facilitats donades per a realitzar el present treball així
com per I'interes demostrat en la conservació de la pro-
pia cova i de les restes fossils incloses en ella. Volem
agrair també a Rosa Arregui el seu estimulant interes
en donar a coneixer la cova i les restes de Myotragus.
El Dr Joan J. Fornós va identificar una mostra de roca
de la cova. El Sr. Andreu Muntaner ens ha permes I'es-
tudi del femur de Myotragus obtingut en al.luvions de
Sencelles. Aquest treball s'inclou dins del projecte
PB97-1173 "Análisis de la evolución y extinción de
Myotragus balearicus Bate 1909 (Artiodactyla,