L'equip mallorqu� d'espeleologia, EME : primer grup espeleol�gic mallorqu�
ENDINS, no 24. 2001. Palma de Mallorca
L'EQUIP MALLORQU~
D'ESPELEOLOGIA (EME):
PRIMER GRUP ESPELEOLOGIC MALLORQUI
per Damia VICENS
Vicenq PLA
Resum
Cany 1955 un grup d'espeleolegs mallorquins, liderats per Josep Maria Palau i
Camps, iniciaren sistematicament I'aixecament de planols topografics i la recerca biospe-
leologica en cavitats mallorquines. Aquest és el primer grup espeleologic mallorquí, I'Equip
Mallorqui dlEspeleologia (EME), que va néixer a la Societat dlHistoria Natural de les
Balears. La tasca de I'EME va durar com a minim dos anys i topografiaren cavitats de la
serra de na Burguesa, de les quals se n'han trobat 9 a I'arxiu d'en Miquel Trias.
En aquest article s'intenta fer un poc d'historia del grup pioner i treure a la llum uns
resultats que no es varen publicar.
Abstract
In 1955 a caving group, led by Josep Maria Palau i Camps, initiated a systematic cam-
paign of cave surveying and research on the biospeleology of Mallorcan caves. This was
the first Mallorcan caving group, the Equip Mallorquí dlEspeleologia (EME), which orginat-
ed within the Societat dlHistoria Natural de les Balears. The task of the EME lasted for at
least two years and they surveyed caves on the Serra de na Burguesa. Miquel Trias has
located nine of these surveys within his files.
In this paper we give some of the history of this pioneering group and we also bring
to light previously unpublished results of its work.
Introducció
No són gaires els treballs que tracten de la historia
L'interes dels autors d'aquest treball pel grup EME
de I'espeleologia balear o d'alguns dels seus aspectes
sorgeix per varies raons: per ser el primer grup mallorquí
i menys de grups espeleologics de les Balears. Entre
d'espeleologia (GINES, 1993); per figurar com a grup a
els primers cal destacar els realitzats per GINES i
I'inventari de les cavitats balears (ENCINAS, 1997); per-
GINÉS (1992) sobre apunts historics de les coves del
que a algunes de les coves que va topografiar el grup
Drac de Manacor; GINÉS (1993) sobre el coneixement
EME s'ha documentat la presencia de quiropters
espeleotopografic de les Balears; PLA i VICENS (2000)
(ALCOVER i MUNTANER, 1986); i la raó més important
sobre la historia de la revista ENDINS. Entre els
és que malgrat que se cita com a grup espeleologic, la
segons, el realitzat per GINES etal. (1989) el qual rela-
informació disponible sobre el grup és molt escassa
ta la historia del grup espeleologic EST, que és I'únic
(ENCINAS, 1997; GINÉS, 1993; PLA i VICENS, 2000;
treball que tracta d'un grup espeleologic mallorquí i
PONS 1996). D'altra banda, a I'arxiu topografic de la
passa revista a les principals tasques dutes a terme
Federació Balear d'Espeleologia hi ha fotocopies de pla-
any rera any entre 1968 i 1988 per aquest grup.
nols realitzats pel grup EME, la qual cosa ens motivava
a investigar qui eren aquests espeleolegs de mitjans del
segle XX. Seguidament varem contactar amb I'espeleo-
leg Miquel Trias per demanar-li si tenia coneixement
1
Seccio d'Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma
de Mallorca.
d'informacions referents al grup EME. La sorpresa va
2 Societat &Historia Natural de les Balears. Estudi General Lul4ia.
ser majúscula quan va dir-nos que tenia topografies i
Sant Roc 4. E-07001 Palma de Mallorca.
fotografies originals del grup, que amablement ens ha
3 Museu Balear de Ciencies Naturals (MBCN). Ctra palma-Pok de
Sóller, km 303.
E-07100 Sóller.
deixat per realitzar aquest article.

Etapes en la historia del
majoritariament publicats a les pagines d'aquesta
mateixa revista.
coneixement espeleotopografic
de les llles Balears

Antecedents: la troballa de
Segons Ginés (1993) es poden distingir quatre
Leptobythus palaui i les recerques
etapes en la historia del coneixement espeleotopogra-
biospeleologiques de J. M. Palau
fic de les llles Balears:
1- Cetapa pre-espeleologica, que compren des de
En J. M. Palau és avui en dia més recordat com
1862 fins a 1895. És I'epoca previa al naixement de
autor literari de les Iletres catalanes, que com a cientí-
I'espeleologia.
fic naturalista. Destaquen les seves obres teatrals
2- L'etapa dels espeleolegs pioners, entre 1896 i
(NADAL, 1996), i novel.les (ROSSELLÓ, 1996; ALZA-
1945. Destaquen les contribucions d'en Martel,
MORA, 1996).
Maheu i Faura i Sans.
Més de la meitat de les obres dramatiques varen
3- Cetapa de les campanyes espeleologiques cata-
ser escrites entre 1957 i 1960. El canvi de feina en el
lanes, entre 1945 i 1965. Llopis-Lladó, Thomas-
anys seixanta li va restar temps per a la creació litera-
Casajuana i Montoriol-Pous del Grup dlExploracions
ria (NADAL, 1996). Curiosament la major part dels
Subterranies (GES) de Barcelona en són els princi-
seus articles naturalístics estan firmats entre 1955 i
pals espeleotopografs. Durant aquesta epoca és
1959.
quan I'EME realitza les seves tasques espeleolo-
En J. M. Palau fou un pioner de I'entomologia i de
giques.
la biospeleologia balear. Gracies a les seves explora-
4- L'etapa de I'espeleologia mallorquina, que s'inicia
cions i conseqüents troballes li foren dedicades dis-
I'any 1966 i es perllonga fins a I'actualitat. Es carac-
tintes especies: I'escarabat pselafid Leptobythus palaui
teritza per una immensa producció topografica,
Jeannnel 1955; I'escarabat colídid Abromus palaui
principalment efectuada pels següents grups: Grup
Español 1945; I'escarabat curculionid Geonemus
Espeleologic EST (EST), Speleo Club Mallorca
(SCM), Grup Nord de Mallorca (GNM) i Secció
d'Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca
(GEM). Cal destacar els següents espeleotopo-
grafs: Miquel Trias, Joaquín Ginés, Ángel Ginés,
Francesc Mir, José Antonio Encinas, Tomas
Fortuny, Lluís Roca, Martiniano Mediavilla, Jaume
Ferreres i Josep Antoni Alcover.
Un factor clau en el desenvolupament de I'espeleo-
logia balear va ser el naixement de la revista Endins
I'any 1974. La política editorial dJEndins ha impulsat i
potenciat sempre la publicació de topografies a les
seves pagines.
D'enca de 1994, segons la nostra opinió, s'ha
iniciat la cinquena etapa o més bé una sub-etapa de
I'anterior: la de les campanyes espeleologiques sub-
aquatiques mallorquines. L'inici ve donat amb una
campanya a la zona de Portocolom i com a fruit es
troba i topografia entre d'altres la cova des Coll
(GRACIA et al. 1997). La tasca espeleotopografica fou
liderada per Francesc Gracia i Peter Watkinson.
Li seguiren altres dues campanyes pel Llevant de
Mallorca i els resultats són publicats a I'Endins 22 i 23.
Actualment I'equip d'espeleobussejadors del GNM
continua centrat principalment en aquesta zona litoral,
on entre d'altres, han trobat la cavitat subaquatica més
gran d'Europa.
Figura 1 : Coleopter endemic Leptobythus palaui (rep. de Jeannel
Cal recordar que a Mallorca no només es fa espe-
1955). Només citat a una localitat de I'illa de Mallorca, la
leologia subaquatica i en aquests darrers anys han
cova de na Boixa a Felanitx.
sorgit una serie de espeleo-topografs que han centrat
Figure 1: Endemic Coleoptera Leptobythus palaui (reproduction by
els seus esforcos en donar a coneixer un gran
Jeannel, 1955). This beetle has only ever been found at one
nombre de cavitats mitjan~ant
topografies i treballs,
cite on Mallorca, namely the Cova de na Boira, Felanitw.

Cavitat
Data
Participants
Cova de Son Mayol
16-01 -1 955
Palau, Homs, Vidal i Muntaner
20-01 -1 955
Palau, Homs i Vidal
23-01 -1 955
Palau, Homs i Vidal
Cova des Coll des Vent
03-04-1 955
Palau, Vidal i Muntaner
07-04-1 955
Palau, Vidal i Muntaner
17-04-1 955
Palau, Vidal, Homs i Moll
Cova de sa Campana
03-04-1 955
Palau, Vidal i Muntaner
17-04-1 955
Palau, Vidal, Homs i Moll
Cova de sa Figuera
03-04-1 955
Palau, Vidal i Muntaner
17-04-1 955
Palau, Vidal, Homs i Moll
Cova des Coals
03-04-1 955
Palau, Vidal i Muntaner
14-05-1 956
Palau i Vidal
Cova d'en Salom
31 -05-1 956
Palau, Vidal i Ripoll
Cova d'en Moret
29-06-1 956
Palau, Ripoll;Homs i fill
15-07-1 956
Palau i Vidal
23-07-1 956
Palau, Vidal, Muntaner i Moll
04-1 1-1 956
Palau, Vidal, Homs, Alzina i Llodra
11-11-1956
Vidal i Alzina
Cova des Cavall
08-1 2-1 956
Palau, Vidal, Alzina, Llodra i Homs
16-1 2-1 956
Palau, Vidal, Alzina, Llodra i Muntaner
Cova des Gall
16-1 2-1 956
Palau, Vidal, Alzina, Llodra i Muntaner
Taula 1: Relació de cavitats, dies en que varen ser visitades i participants
Table 1: List of caves, days of visits and visitors.
palaui Español 1951 i I'embiopter Haploembia palaui
Meravelles (Orient), coves de Sant Lluís (Porreres),
Stefani 1955. La seva passió pels escarabats curculio-
coves del Pilar (Palma), cova dels Coloms (Calvia),
nids el dugué a estudiar aquesta família i crear una
perforació artificial de Valldurgent (Calvia) i cova des
importantíssima col.lecció que es conserva en part al
Cavallers (Puigpunyent) (PALAU, 1955~).
Henrot quan
Museu Balear de Ciencies Naturals de Sóller (MBCN) i
va tornar a Paris, va comunicar al Dr R. Jeannel la tro-
en part al Museu de la Naturalesa de les llles Balears
balla d'un coleopter interessant a la cova d'en Boixa.
(MNIB) promocionat per la Societat dlHistoria Natural
Jeannel es va interessar pel coleopter i J. M. Palau va
de les Balears (SHNB) (PONS, 1996).
sol4icitar al Sr. Español que envias els dos coleopters
En J. M. Palau no només recollia invertebrats dins
dipositats al Museu de Zoologia de Barcelona a
les coves, també en recol.lectava mentre es dirigia
Jeannel (PALAU, 1955b). El resultat va ser un nou
cap a elles, i així queda demostrat amb les dades de
genere i una nova especie per a la ciencia:
recollida d'algun insecte alien dels ambients caverní-
Leptobythus palaui Jeannel (JEANNEL, 1955).
coles que coincideix amb les dades d'aixecament
La SHNB va sortir citada a un inventari d'entitats
topografic de cavitats (veure PALAU, 1959 i Taula 1).
que es dedicaven a I'espeleologia (DELL' OCA, 1955)
El mes de marq de 1938, J. M. Palau va visitar la
possiblement per les recerques biospeleologiques de
cova d'en Boixa a Felanitx (o de na Boixa, segons
J. M. Palau (soci molt actiu de la SHNB) abans de que
consta al Mapa General de Mallorca, MASCARÓ i
es creas el grup EME.
PASARIUS, 1958), guiat per dos amics: Bartomeu
Capó i Bernat Bennassar. Va trobar un petit coleopter,
el qual va ser dipositat en el Museu de Zoologia de
El grup EME
Barcelona. L'any 1944 la va visitar juntament amb en
Zariquiey pero no el varen trobar. Al febrer de 1948 la
En J. M. Palau (Barcelona, 1914 - Palma de
va visitar en companyia del seu pare (Pere Palau) i
Mallorca, 1996) durant el primer semestre de 1957 fa
d'Andreu Muntaner, i varen trobar un exemplar de I'in-
una conferencia sobre biospeleologia (segons consta a
secte, el qual va ser dipositat novament al Museu de
les Actes de la Societat d'Historia Natural de les
Zoologia de Barcelona (PALAU, 1955b).
Balears), al Col.legi Oficial de Farmaceutics de les llles
L'any 1954 en J. M. Palau va acompanyar al bios-
Balears. A I'Arxiu General de la Societat hem trobat
peleoleg Henri Henrot per coves de Mallorca, visitant
I'escrit mecanografiat de la conferencia d'en Palau el
les següents: cova de Can Sion (Pollenqa), cova de les
qual la va titular Espeleologia y biospeleología. Palau

ción de las cavidades estudiadas, y nació el
E. M. E. (Equipo Mallorquín de Espeleología),

dependiente, en cierto modo, de nuestra
Sociedad de Historia Natural de las Baleares;
últimamente hemos podido dar la bienvenida a
nuestro equipo a dos nuevos compañeros, los

Sres. Bartolomé Alzina y Fernando Llodra lo
que nos da la oportunidad de estudiar nues-

Figura 4: Logotip de I'Equip Mallorquí d'Espeleologia.
tras cavidades tan a fondo como nuestros
modestos conocimientos lo permiten.
Figure 4: Logotype of the Equip Mallorquí d'Espeleologia.
Al fin de llevar las exploraciones de una mane-
ra sistemática empezó el E. M. E. sus explora-
ciones por las cavidades del término municipal

fa una clara diferencia entre el que són els espeleolegs
de nuestra Ciudad.
i ,els cuevistas; explica la historia de I'espeleologia a la
Península Iberica; comenta les campanyes espeleolo-
J.M. Palau va publicar una breu nota donant a
giques catalanes a les Balears; explica que és la bios-
coneixer els estudis i treballs que havia realitzat'i pre-
peleologia i posa exemples de fauna cavernícola; i el
tenia fer el grup EME, i que es centraven en la porció
que és més interessant per aquest article, comenta
E de la serra de na Burguesa. En ella, comunica que
qüestions fonamentals sobre I'origen i motiu del grup
havien realitzat les topografies de les següents cavi-
EME, per la qual cosa transcrivim textualment aquesta
tats: cova des Coll des Vent, coves des Coals, cova de
part de la conferencia, redactada en plural majestatic:
sa Figuera, cova de sa Campana, cova d'en Moret i
coves del Pilar. L'EME volia completar el treball
Nuestra afición al estudio de los insectos nos
d'aquesta zona amb I'estudi de més cavitats i aportar
ha llevado, desde hace años, primero en
observacions geologiques, biologiques i meteorolo-
Cataluña y más tarde en Mallorca, a no des-
perdiciar ninguna ocasión de visitar las cavi-
dades subterráneas que nos salieran al paso,
claro que nuestro trabajo, orientado exclusiva-
mente hacia la biospeleología, era forzosa-
mente incompleto; La Cova d'En Boixa, en el

Puig de Sant Salvador, de Felanitx, fue la pri-
mera cavidad subterránea visitada por noso-
tros en Mallorca y la única que, hasta la fecha
como después veremos, nos ha proporciona-
do un descubrimiento

verdaderamente
notable; después de esta siguieron las Coves
del Pilar, que fueron explotadas turísticamente
veinte años atrás; Coves dels Coloms, en
Génova;
Coves
de
Valldurgent,
en
Valldurgent; Cova de Ca'n Sion, en Pollensa
donde obtuvimos el Henrotius Jordai Reitt. y
las Coves dels Cavallers, en Galilea. Por otra

parte nuestros consocios Sres. Cuerda y
Muntaner se sentían atraídos también por las
cavidades subterráneas bajo el aspecto geoló-
gico y paleontológico, de esta convergencia
nació la idea de la formación de un grupo que
pudiera estudiar las cuevas y simas en todos
sus aspectos; estaban resueltos los puestos
de geólogo y el de biólogos, del primero se
ocuparía nuestro amigo Muntaner y del

segundo nos encargaríamos nosotros, pero
faltaba quien pudiera dedicarse a la planime-
Figura 2: Fotografia realitzada per J.M. Palau I'any 1955 a la cova
tría y meteorología, el problema nos fue
des Cavall.
resuelto por los Sres. Gabriel Vida1 y Eladio
Figure 2: Photograph taken by J.M. Palau in 1955 of the Cova des
Homs a cuyo entusiasmo se debe la planifica-
Cavall

Figura 3:
Fotografia realitzada per J. M. Palau I'any 1955 a la cova
de sa Figuera.
Figure 3:
Photograph taken by J.M. Palau in 1955 of the Cova de
sa Figuera.

giques per després donar-ho a coneixer (PALAU,
El dibuix de la cavitat, que ocupa la part central i
1956b). Tot el material topografic de les cavitats que
dreta del planol, consta d'una planta i de dues o més
estudiaren, ha romas inedit fins el dia d'avui.
seccions. La tecnica utilitzada per representar les
Les dates d'inici i final de les seves activitats les
coves, recorda I'emprada pels topografs catalans a mit-
podem situar entre el gener de 1955 i el desembre de
jans del segle XX.
1956, tal i com apareix a les fitxes que hi ha adjuntes a
Les topografies trobades del grup EME i que repro-
les topografies. La topografia de la cova de na Boixa,
duim en aquest article són les següents: cova de Son
va ser la primera topografia publicada per un grup d'es-
Mayol (núm. l ) , cova des Coll des Vent (núm. 5), cova
peleolegs mallorquins (GINÉS, 1993). Possiblement
des Coals (núm. 6), cova de sa Figuera (núm. 7), cova
aquesta topografia va ser realitzada personalment per
de sa Campana (núm. 8), cova d'en Salom (núm. I I ) ,
J.M. Palau abans de la formació del grup EME,
cova d'en Moret (núm. 12), cova des Cavall (núm. 13)
donades les visites que va realitzar a aquesta cova
i cova des Gall (núm. 14). Els dies que aquestes coves
entre els anys 1938 i 1954. El planol que apareix publi-
varen ser visitades, així com els participants, ve donat
cat al Bolletí de la SHNB I'any 1955 (PALAU,1955b) i
a la taula 1 (dades obtingudes a partir de les fitxes).
que va ser reproduit a I'Endins (GINÉS, 1993), és una
.
i l 3
topografia molt manco acurada que les posteriorment
i
Les dades biospeleologiques del
efectuades pel grup.
grup EME relacionades amb les
cavitats topografiades
Les topografies del grup EME
L'EME a més de posar trampes per capturar artro-
Les topografies del grup EME estan ordenades
podes a les cavitats que anaven topografiant, també
numericament i estan ficades cadascuna dins un sobre
procedien a capturar quiropters i els enviaven a un
personalitzat del grup on hi ha escrit el nom de la cavi-
especialista. Així Balcells (1959), agraeix a L'EME (en
tat. Dins aquest sobre a part de la topografia hi ha una
especial a Palau i a Vidal), el que li hagin enviat exem-
fitxa o diari citant els que varen visitar la cova, i si es
plars capturats a coves mallorquines a més de dades
varen capturar quiropters o invertebrats. També hi ha
descriptives de la cavitat. Els quiropters trobats foren
fotografies de modestes dimensions, de les que en
Rhinolophus ferrumequinum a la cova de sa Figuera i
reproduim dues (Figura 2 i 3). Tots els textos de les
a les coves del Pilar, Rhinolophus hipposiderus mini-
topografies, les fixes i els sobres estan escrits en
musa la cova des Coll des Vent, a les coves des Coals.
catala. Aquest material es troba dipositat a I'arxiu de
i a la cova des Cavall.
Miquel Trias.
La presencia de Rhinolophus ferrumequinum a
Les topografies estan realitzades a escala 1:250 i
Mallorca fou documentada per primera vegada per
les dimensions són d'uns 30 cm d'alt i una amplada
BALCELLS (1956, 1959), sobre dos exemplars pre-
variable entre els 38 i els 60 cm. La distribució dels ele-
sumptament conservats al Instituto Pirenaico de
ments dins els planols segueix un ordre sistematic: a la
Ecologia a Jaca (1 exemplar de les coves del Pilar i 1
part superior esquerra, trobam el logotip del grup i el
de la cova de sa Figuera) (ALCOVER i MUNTANER,
nom de la cavitat. La part inferior esquerra, esta ocu-
1986)
pada per un quadre on apareixen els signes conven-
Respecte als invertebrats, és d'interes la captura de
cional~.
Enmig, hi ha un mapa topografic de la zona
Catops zariquieyi, especie endogena humícola o
indicant la situació de la cavitat a escala 1 :25.000.
lapidícola, de la família Chelovidae, endemica de

Balearics, 54/55: 11 -22.
Mallorca i recol.lectada a les entrades de les coves
PALAU, J. M. (1955a): De Re Biospeleologica. l. Sobre los Henrotius
(PONS i PALMER, 1996). Especie que es va capturar
Jeann. (Col. Carabidae) de Mallorca. Boll. Soc. Hist Nat. Balears,
1: 37-40.
a la zona de treball de I'EME gracies a la utilització de
PALAU, J. M. (1955b): De Re Biospeleologica. II. El Leptobythus (nov.
trampes (PALAU, 1956a). Palau no fa referencia al
Gen.) palaui (nov. sp.) Jeann. (Col. Pselaphidae) de la Cova d'en
grup EME, pero ja existia, ja que I'article esta firmat el
Boixa. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 1: 41-43.
PALAU, J. M. (1955~): Nuevas exploraciones biospeleológicas en la
marc de 1955. Es citen totes les localitats on s'ha tro-
isla de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 1: 83-84.
bat aquest coleopter amb la peculiaritat de que només
PALAU, J. M. (1956a): ¿El Catops zariguiei Jeann. (Col. Silphidae)
cita el terme municipal o població i no les cavitats on es
único representante del género en Baleares?. Boll. Soc. Hkt. Nat.
Balears, 2: 33-36.
va trobar. És per aixo que PONS i PALMER (1996),
PALAU, J. M. (1 95613): Noticia preliminar sobre algunas cavidades sub-
citen la presencia de I'especie a Palma sense indicar
terráneas de la Sierra de Na Burguesa. Boll. Soc. Hist. Nat.
les cavitats on s'ha trobat. Gracies a les fitxes recupe-
Balears, 2: 11 6-1 17.
PALAU, J. M. (1959): Pequeño catálogo de hemípteros heterópteros
rades, es poden citar coves on es va capturar, i que fins
de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 5: 7-11.
aleshores eren localitats desconegudes, són les
PLA, V i VICENS, D. (2000): 25 anys d'ENDINS, revista de la
següents: cova de Son Mayol, cova de sa Campana i
Federació Balear d'Espeleologia. Endins, 23: 155-186.
PONS, G. X. (1996): Josep Maria Palau i Camps (1914-1996). Boll.
cova des Coll des Vent, totes al terme de Palma.
Soc. Hist Nat. Balears, 39: 253-256.
PONS, G. X. i PALMER, M. (1996): Fauna endemica de ,les illes
Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 5: 1-307.
ROSSELLÓ, P. (1996): La narrativa de Josep M. Palau i Carnps, entre
Agrai'ments
el "realisme historie" i la novel.la documental. Estudis Balearics,
54/55: 23-36.
El 5 de gener de 2001, un dia de molta boira,
Guillem X. Pons va fer de guia i ens va mostrar la cova
de na Boixa a Felanitx. També va venir Francesc
Gracia. Cobjectiu era fotografiar el coleopter endemic
Leptobythus palaui, la qual cosa no va ser possible ja
que no el varem trobar. El nostre més sincer agraiment
als dos naturalistes abans esmentats.
A Andreu Muntaner per la informació que ens ha
subministrat i a Joaquín Ginés per les seves suggeren-
cies.
A I'amic Miquel Trias, per estar sempre al nostre
costat quan el necessitam i ser el dipositari del llegat
del grup EME.
Bibliografia
ALCOVER, J. A. i MUNTANER, J. (1986): Els quiropters de les Balears
i Pitiüses: una revisió. Endins, 12: 51-63.
ALZAMORA, S. (1996): Els cadavers de Josep M. Palau i Carnps i la
feina bruta de I'inspector. Estudis Balearics, 54/55: 37-42.
BALCELLS, E. (1956): Un Rhinolophus ferrum-equinum Schreber
aberrante. Boll. Soc. Hist Nat. Balears, 2: 59-61.
BALCELLS, E. (1959): Quirópteros de cuevas españolas recolectados
desde 1955 a 1958. Speleon,10:75-94
DELL' OCA, S. (1955): Entita' del movirnento speleologico nel mondo.
Rassegna Speleologica Italiana. Anno VII, fascicolo 1-2.
ENCINAS, J. A. (1997): lnventari espeleologic de les Illes Balears -Any
1977-. Endins, 21 : 103-1 28.
GINÉS, A. (1993): El conocimiento espeleo-topográfico de las cavi-
dades baleares (1862-1992). Endins, 19: 55-70.
GINÉS, A. i GINÉS, J. (1992): Les coves del Drac (Manacor, Mallorca).
Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17-18: 5-20.
GINÉS, J.; BORRAS, L. i GINÉS, A. (1989): Grup espeleologic EST
1968-1 988. Vint anys d'espeleologia mallorquina. Endins, 14-1 5:
101-116.
GRACIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. i LAN-
DRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions-
Portocolom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
JEANNEL, C. (1955): Un psélaphide cavernicole de Majorque. Notes
BiospéologYques, 10: 27-29.
MASCARÓ i PASARIUS, J. (1958): Mapa General de Mallorca. V.
Colom (editor). Palma de Mallorca.
NADAL, A. (1996): El teatre de Josep M. Palau i Camps. Estudis