Les cavitats de la serra de na Burguesa : zona 4 : puig Gros de Bendinat : Calvi�, Mallorca. 2
ENDINS, no 24.2001. Palma de Mallorca
LES CAVITATS DE LA SERRA DE NA BURGUESA
ZONA 4: PUIG GROS DE BENDINAT (2a part)
(Calvia, Mallorca)
per Damia CRESP~
l . " Francesc GRACIA
Damia VICENS
Miquel Alexandre DOT ',
3s5,
Mateu VADELL 2, Miquel Angel BARCELÓ 2, Pere BOVER 4,5,7 i V i c e n ~
PLA
Resum
Presentam la descripció i topografia de 13 cavitats inedites i un enfonsament carstic
situades en el puig Gros de Bendinat i als seus voltants (serra de na Burguesa, Calvia).
Destaquen I'avenc de sa Soca de 103 m de fondaria i la cova des Gurs amb 460 m de
recorregut. També es presenta una nova topografia de I'avenc des Vent, del qual s'ha tro-
bat una nova entrada i una zona sense topografiar fins ara. Així mateix, adjuntam la topo-
grafia de I'avenc des Barrufa, topografiada I'any 1973 pel Grup Espeleologic Mallorquí.
També presentam la catalogació del material paleontologic recol.lectat per a la seya
diagnosi, constituit per restes ossies de vertebrats del Quaternari i alguns mol.luscs. Es
d'especial importancia la troballa d'un crani de Myotragus aff. bateae que presenta les
banyes desgastades a conseqüencia d'un comportament osteofagic de I'especie, que fins
ara només s'havia observat a Myotragus balearicus.
Abstract
In this paper we present the description and surveys of 13 unpublished caves and a
karstic depression situated on the Puig Gros de Bendinat and its surrounding area (Serra
de na Burguesa, Calvia). Noteworthy are the Avenc de sa Soca, with a depth of 103 m, and
the Cova des Gurs, with a survey length of 460 m. A new survey for the the Avenc des Vent
following the discovery of a new entrance and unsurveyed zone is also presented. At the
same time, we include the survey for the Avenc des Barrufa, carried out by the Grup
Espeleologic Mallorquí in 1973.
We also present a catalog of recovered paleontological material for its diagnosis,
which consists of vertebrate bone remains from the Quaternary and molluscs. The finding
of a Myotragus aff. bateae skull is especially important as its horns show evidence of the
osteophagous behaviour of this species, which up to now has only been noted in
Myotragus balearicus.
Introducció
En aquest treball es continua la catalogació de les
Les cavitats que es recullen en el present treball
cavitats de la serra de na Burguesa que es va iniciar en
foren topografiades majoritariament en la campanya
anteriors articles (BARCELÓ, 1992; GRACIA et al.,
espeleologica que es dugué a terme a partir del juny
1997; BARCELÓ et al., 1998; VICENS et al., 2000).
de 2000 fins al maig de 2001 en el puig Gros de
Bendinat i als voltants (Fig. 1) i constitueix la segona
part d'aquesta zona.
1
Secció d'Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma
de Mallorca.
Els fossils trobats a la zona d'estudi s'han dipositat
2
Grup Espeleologic EST. Palma de Mallorca.
en la col.lecció Museu de la Naturalesa de les Illes
3
Grup Nord de Mallorca. Pollenca.
Balears de Palma (MNIB).
4
Grup Espeleologic de Llubí. Llubi.
5
Societat d'Historia Natural de les Balears. Estudi General Luldia.
Sant Roc 4. E-07001 Palma de Mallorca.
6 Museu Balear de Ciencies Naturals (MBCN). Ctra Palma - Port
de Sóller, km 30,5.
E-07100 Sóller.
Situació geografica
7
lnstitut Mediterrani d'Estudis Avancats, Ctra de Valldemossa km
7 3 . E-07071 Palma de Mallorca.
La serra de na Burguesa se situa al SO de la serra

Figura 1 : Mapa de la zona amb la situació de les cavitats. Cavitats des-
Gros de Bendinat. 20: Cova de sa Llima. 21: Clot des Sabaters.
crites en el present article situades arnb un cercle (1 a 14).
22: Cova de ses Pasteretes. 23: Cova de ses Pasteretes
Cavitats descrites en articles anteriors situades amb un qua-
Petita. 24: Cova des Mirador. 25: Cova Baixa. 26: Cova des
drat (15 a 32). 1: Avenc des Puig Gros de Bendinat. 2: Avenc
Bloc. 27: Cova de sa Torreta. 28: Avenc de s'Ase. 29: Cova des
des Barrufa. 3: Cova de sa Coma de s'Arc. 4: Avenc de sa
Ribellet. 30: Cova dets Esfondraments. 31: Avenc Curt. 32:
Soca. 5: Cova des Corbs. 6: Avenc des Cans. 7: Cova des
Avenc des Mort.
Vidres. 8: Cova de s'Agre d'en Massip. 9: Clot de ses Mates.
loa: Avenc des Vent (entrada superior / upper entrance). 10b:
Avenc des Vent (entrada inferior / lower entrance). 11: Cova
Figure 1: Map of the area with cave locations. Caves described in the
des Gurs. 12: Avenc Socarrat. 13: Avenc Terrós. 14: Avenc d'en
present paper (1 to 14) marked with a circle. Caves descri-
Pau. 15: Avenc de s'Aigo estiulada. 16: Avenc des Dragons.
bed in previous papers (15 to 32) marked with a square. The
17: Avenc des Llenyaters. 18: Pou artificial. 19:Covota des puig
cave names as above.
de Tramuntana de Mallorca. La zona que presentam en
correspon amb dues alineacions muntanyoses de
el present treball es localitza al voltant del puig Gros de
direcció NE-SO que culminen amb el puig Gros de
Bendinat (485 m) i els indrets geografics més caracte-
Bendinat en el S i amb el puig des Cans en el N. Des
rístics que I'envolten són: al N la coma de n'Aliga i el
del punt de vista geologic cadascuna de les dues ali-
puig d'en Bou, a I'E el col1 des Pastors, al SE la coma
neacions de muntanyes correspon a un plec d'inflexió
de sa Font de s'Ermita, al S la serra de ses Pasteretes,
de falla, més o menys complex, vergent al NO, pero la
al SO la coma des Mussols i a 1'0 la coma des Forat
septentrional despla~ada 1,5 km més al NO que la
d'en Marillo.
meridional (GELABERT, 1998, Fig. 2).
L'orientació general dels plecs anticlinals i sinclinals
lligats a I'estructura de na Burguesa és NE-SO, perpen-
Situació geologica
dicular al sentit del transport tectonic (GELABERT,
1998). Hi ha falles normals que es produiren posterior-
Tal com ja s'ha comentat en treballs anteriors
ment a la formació dels encavalcaments. Les direccions
(VICENS et al., 2000) la serra de na Burguesa es
d'aquestes solen ser NE-SO i NO-SE (ITGE, 1991).

S e r r a de n a Burguesa
-
Finestra iectonica
PORTALS NOUS
Figura 2: Tall geologic de la serra de na Burguesa. Cestructura basi-
Figure 2: Geological section of the Serra de na Burguesa. The basic
ca es la d'un plec d'inflexió de falla vergent cap al NO, ple-
structure is a north-west versant fault-bend fold, folded by a
gada per una lamina d'encavalcarnent inferior i de menor
floor-fhrust sheet of lower magnitude. (After GELABERT
mida. (Modificat de GELABERT, 1998)
1998)
Totes les cavitats d'aquesta zona d'estudi, es troben
nombrosos processos de concrecionament, que arriben a
majoritariament en materials del Lias inferior (ITGE,
ser importants, com les sales Concrecionades de I'avenc
1991). Aquesta és una unitat massiva formada per dolo-
de I'lnfern (GRACIA etal., 1997), la sala de ses Columnes
mies sovint bretxades (FORNÓS i GELABERT, 1995).
de I'avenc de slEmbut (BARCELÓ et al., 1998) i la sala des
Gur de la covota des Puig Gros (VICENS ef al., 2000).
Espeleogenesi
Localització de les cavitats
Es pot dir que la majoria de les cavitats de la serra
de na Burguesa són cavitats clastiques amb un fort
Les coves que apareixen en aquest treball foren localit-
control estructural. Es caracteritzen per tenir plantes
zades el dia 2 de juny de 2001 amb un GPS marca Garmin,
amb morfologies corbades, generalment en forma de
model 12XL, i s'ha utilitzat el datum Europeum 1950.
mitja lluna i perfils que mostren una tendencia a la ver-
ticalització progressiva (GRACIA et al., 1997). Serien
Descripció de les cavitats
doncs, cavitats de tipus intermedi entre els avencs de
tipus mecanic i les cavitats clastiques definides per
AVENC DES PUlG GROS DE BENDINAT
GINÉS (1995), i es correspondrien amb la tipologia
Coordenades UTM: 462850 14379362 - 491
descrita per GINÉS (2000).
Segons BARCELÓ (1992) les cavitats de la serra
Aquesta cavitat es troba a pocs metres del cim del
de na Burguesa són predominantment d'origen clastic
puig Gros de Bendinat. Es tracta d'una fractura allarga-
i avencs megaclastics. Es pot constatar que els pro-
da de direcció general NO-SE, a la qual s'accedeix per
cessos d'esfondrament de les cavitats són bastant
una boca de 0,9 x 0,6 m, que dóna pas a una primera
clars, i que en alguns casos donen lloc a grans volums,
davallada de 17 m, on alguns blocs encaixats entre les
relacionats amb processos clastics, com per exemple
parets del crull serveixen de repla, al llarg d'aquest tram
la sala Apodemus de I'avenc de I'lnfern (GRACIA et
I'amplaria de les parets és d'uns 0,8 m. Posteriorment
al., 1997) i la sala Gran de sa covota des Puig Gros
es prossegueix per la fractura fins als 28 m, base d'un
(VICENS et al., 2000).
nou repla, a partir d'aquí hi ha dues vies possibles, una
També es pot fer I'observació que de moment no
per cada extrem de la fractura: la via des Dioxid i la via
s'han trobat evidencies de processos de dissolució,
Ampla. La via des Dioxid es dirigeix cap al SE, per una
exceptuant una galeria de I'avenc-cova de na Picacento,
serie de ressalts successius entre blocs encaixats, fins
que presenta una morfologia semblant a les de conduc-
que I'estretor de la fractura fa impossible continuar la
ció (BARCELÓ, 1992) i de la cova de s'Agre d'en
progressió als -59 m de fondaria. Caltra possibilitat és
Massip, que es discuteix en aquest treball, encara que
davallar pel costat del NO (via Ampla), per on accedim
en aquest darrer cas, les morfologies de dissolució pro-
a una part de la fractura molt més espaiosa, comoda i
bablement corresponen a processos subedafics.
aeria, que permet davallar fins als -59 m, des d'on es
Un altre aspecte a tenir en compte és la importancia
descendeix novament per una altra vertical extremada-
que tenen les solifluxions en la majoria de les cavitats de la
ment estreta a la part final (0,4 m en alguns Ilocs), que
serra de na Burguesa; en alguns casos s'hi donen des-
arriba als -73 m de desnivell. La fractura, entre els -30 i
placaments superiors a un metre. També s'hi observen
-50 m, es veu que es perllonga en direcció 3450, molt

F.GRACIA, MA. DOT.
D.CRESP1. V.PlA.A. GINARD
1'

mes enlla del que es pot accedir. Respecte a la boca de
Equipament
I'avenc, es troba a 42 m de distancia d'una altra cavitat
impossible de penetrar sense ampliar I'entrada. És molt
La instal.lació de la capqalera s'efectua entre uns
probable que es tracti de la mateixa fractura, i pot esser
ponts molt poc segurs i un spit al cemencament del
molt bé que comuniqui arnb ella sense interrupció.
pou. En davallar entre els -8 i -12 m és recomanable
Cavenc des Puig Gros se sembla més a les d'altres
emprar un desviador per evitar fregaments de la
zones de la serra de Tramuntana, com és el cas de les
corda. Als -18 m (primer repla) cal fraccionar arnb un
cavitats de la serra des Pinotells (CIFRE i BELMONTE,
spit que ens porta fins al segon repla de la cavitat. Des
1998), que no pas a la majoria de les estudiades a la
d'aquí si es davalla per la vía des Dioxid s'han d'em-
serra de na Burguesa, de tendencia menys vertical. La
prar varis spits i fraccionaments naturals o bé desvia-
morfologia general de I'avenc es pot simplificar en una
dors, ja que els diversos bots i rampes obliguen a la
fractura allargada, d'amplaria mitja entre 1 i 3 m, arnb
corda a fregar abundantment sobre les parets i espe-
diverses vies i subdivisions a causa de I'estretor del
cialment damunt els blocs i pedres encaixades, arnb el
crull i de les obstruccions de blocs i pedres encaixades
conseqüent perill. Si es descendeix per la via Ampla
entre les parets. Els processos litoquímics es presenten
també es parteix de la cota -28 des d'un spit, emprant
especialment en forma de colades parietals, poc relle-
un desviador aprofitant una estalagmita a la cota -33
vants, que afecten a gran part de la cavitat.
m, per fer un aeri fins als -53 m, des d'on una ande-
Un fet interessant que cal remarcar és la presencia
ra foradada serveix per tornar a fraccionar i davallar
d'alts nivells de concentració de dioxid de carboni els
fins al fons de I'avenc.
mesos d'estiu a les cotes més fondes de I'avenc. Així
van poder experimentar els seus efectes un dia del
AVENCDESBARRUFA
mes de julio1 a partir de la cota -40 m (via des Dioxid),
Coordenades UTM: 462689 1 4379486 - 456
obligant a suspendre I'exploració per I'estat físic pro-
duit a I'espeleoleg avanqat; mentre que la continuació
Aquesta cavitat fou topografiada I'any 1973 per J.
de la topografia al mes de febrer no va ocasionar pro-
Pons, S. Seguí i E. Seguí, membres del grup GEM
blemes de progressió. Segons BARCELÓ (com. pers.)
(Grup Espeleologic Mallorquí) i no havia estat publi-
I'altra via també presenta a I'estiu, altes concentracions
cada fins ara, encara que figurava a I'inventari espe-
de dioxid als llocs més pregons. Cestudi en profunditat
leologic (ENCINAS, 1997).
de la variació estaciona1 de les concentracions del gas
Correspon a una fractura vertical de direcció E-O que
i la seva comparació arnb altres cavitats mallorquines
en profunditat s'intercepta arnb una altra de direcció NO-
seria de molt d'interes.
SE, també vertical. A través d'aquesta segona fractura
AVENC DES BARRUFA
A
B
- * - . . = S
C
A
0
-
E
-
c

H
o
?
GOil
20-5-73
TOPO: J.PONS
S.SEGUI
Colaboracio'n
C.A.E.

s'assoleix el punt rnés baix de la cavitat (-76 m). Tota la
cobert de terra i blocs. Per I'extrem sudoccidental pas-
cavitat es troba molt afectada per processos clastics.
sam a la sala de ses Patinades, anomenada així per-
que el trespol esta format per argila bastant humida
COVA DE SA COMA DE S'ARC
que pot propiciar una caiguda. És recomanable
Coordenades UTM: 46351 7 / 43781 12 - 100
instal.lar una corda de segur per baixar, ja que al fons
ens trobam arnb zones de fort pendent. A I'extrem NO
de la sala hi ha un penya-segat que ens condueix a la
sala de ses Falses Esperances, ja que alguns mem-
bres de I'equip pensaven que podia tenir una continua-
ció important i no fou així. Aquesta és una saleta arnb
presencia de molts de blocs a punt de caure que la fan
perillosa. A la part O de la sala de ses Patinades hi ha
una petita zona que anomenam crull des Blocs ja que
segueix una fractura arnb presencia de molts de blocs
inestables, que dificulten el transit per aquesta part de
la cova. Seguint per I'extrem SO arribam a una petita
sala molt concrecionada en la qual hi ha una'rampa
que ens mena cap a baix, aquesta és la sala des Salt
Concrecionat. A la part sudoriental d'aquesta hi ha
una saleta, al final de la qual es troba un crull molt
estret i impracticable que és la saleta des Crull. A la
zona sud de la sala des Salt Concrecionat trobam un
sector pel qual es pot davallar sense instal.lar cordes
fins als -52 m, a través d'una zona estreta, concrecio-
nada i molt incomoda, que s'anomena el sector des
Pascar Pena.
Per davallar fins al fons de la cova hem d'instal.lar
una corda al Salt Concrecionat. D'alla, descendirem
per la davallada Principal; aquesta és una rampa de
direcció aproximadament N-S i cabussament mitja
d'uns 500. El terra d'aquesta rampa esta cobert de
La cavitat situada prop d'una corba en el camí que
colada pavimentaria en la major part del tram. En el
va de Bendinat al puig Gros, esta constituida per una
camí de baixada ens trobarem arnb dos replans, el pri-
sala sense concrecionament litoquímic i de dimen-
mer és el repla des Bloc, situat a -60 m, i I'altra el
sions reduides. Les parets i el sotil estan constituits
repla des Descans, localitzat a -76 m, a una zona molt
per bretxes.
concrecionada arnb colades pavimentaries. D'aquest
repla només ens resta arribar fins a I'extrem de la cavi-
AVENC DE SA SOCA
tat. Alla hi ha dues sales, la més meridional és la sala
Coordenades UTM: 463441 / 4379476 - 449
Inferior Terrosa, anomenada així perque el seu pis
esta cobert de terra i blocs, i la sala Inferior
L'avenc de sa Soca és una cavitat de considerable
Concrecionada (Foto 2), on hi ha una important
desnivel1 (103 m) i apreciable recorregut (240 m). Des
presencia de colades pavimentaries, estalactites, esta-
de la boca de la cavitat es pot veure I'enfonsament
lagmites i columnes. A la cota rnés baixa de la sala
carstic on se situa I'avenc de sa Dolina (BARCELÓ et
Inferior Terrosa trobam un crull que, entre blocs, ens
al., 1998, Foto 1).
mena a la cota més baixa de la cavitat (-1 03 m).
A la cova s'hi entra per una entrada vertical, de
En general podem afirmar que I'avenc de sa Soca és
forma allargada en direcció NO-SE i arnb les parets for-
una cavitat típicament clastica que segueix en la part
mades per bretxa de matriu llimosa sense consolidar.
superior una fractura de direcció NO-SE i en les parts
Primer ens trobam arnb la sala d'Entrada just al
inferiors una de direcció N-S. El pendent, en general es
peu de la rampa d'entrada; el terra d'aquesta sala esta
va fent més pronunciat cap a les parts rnés profundes de
cobert de terra i blocs. A I'extrem sudoriental de la sala
la cova, on s'acaba per fer quasi vertical, aquest tipus de
trobam el pas per accedir a la sala de ses Aranyes,
cavitat ja s'ha descrit i caracteritzat en altres ocasions.
anomenada així pels exemplars de Meta bourneti que
La seva morfologia és molt semblant a la de I'avenc de
trobarem en I'exploració d'aquesta cavitat. Aquesta
I'lnfern (GRACIA et al., 1997). Aquesta tipologia es
sala segueix un pendent de direcció NO-SE i cabussa-
correspon molt bé a la descrita per GINÉS (2000) com a
ment de 470, a la part alta de la sala trobam que en
cambres de col.lapse (collapse chambers).
terra esta concrecionat mentre que a la part baixa esta
El concrecionament litoquímic d'aquesta cavitat no és

D
AVENC DE SA SOCA
(Calvià, Mallorca)
TOPOGRAFIA
D. CRESPÍ. M. VADELL, M. DOT, F. GRÀCIA
M.A. BARCELÓ, D. VICENS, P. BOVER
GEM-EST-GNM-GELL
2000
e
1 SALA D'ENTRADA
2 SALA DE SES ARANYES
3 SALA DE SES PATINADES
4 SALA DE SES FALSES ESPERANCES
5 CRULL DES BLOCS
6 SALETA DES CRULL
7 SALT DES CONCRECIONAMENT
8 SECTOR DES PASSAR PENA
9 DAVALLADA PRINCIPAL
10 REPLÀ DES BLOC
11 REPLÀ DES DESCANS
12 SALA INFERIOR TERROSA
13 SALA INFERIOR CONCRECIONADA
0
20m
81

Foto 1:
Paisatge des de I'avenc de sa Soca, en que es pot apre-
ciar I'enfonsarnent carstic on es troba I'avenc de sa Dolina
(BARCELÓ et al., 1998). Foto M. Vadell.
Photo 1:
View from the Avenc de sa Soca, where the karstic
depression ,which contains the Avenc de sa Dolina (BAR-
CELÓ et al. 1998) can be seen. Photo M. Vadell.
massa destacable, encara que en molts de trams hi ha
colades pavimentaries. També hi ha estalactites, estalag-
mites i columnes en algunes zones de I'avenc (sala
Inferior Concrecionada, sala des Salt Concrecionat).
Equipament
Per visitar aquest avenc fan falta tres cordes, la pri-
mera d'uns 15 o 20 m, per equipar I'entrada, la segona
d'uns 25 m, per posar a la sala de ses Patinades, com
a passama per evitar caigudes, i la tercera de 70 m, per
instal.lar la davaliada Principal.
COVA DES CORBS
Coordenades UTM: 463465 / 4379478 - 440
m
Tot i que I'escassa alcaria del sotil de la cavitat,
aquesta és un autentic repte pels amants de la claus-
trofobia, sens dubte ens recompensen la seva consi-
derable longitud i els seus gurs.
A s'agre d'en Massip, al vessant de sa coma de
s'Arc (NE), a 345 m d'altitud, molt a prop de I'avenc de
sa Soca, s'obri la seva petita boca (13 x 1 m). Quan es
va descobrir, I'entrada estava obstruida, de manera
que va ser necessari aixecar el sostre per complet,
pedra per pedra, a base d'spits i socatira.
Podem dividir la cova en tres zones: un primer sec-
Foto 2:
Detall de la sala lnferior Concrecionada de I'avenc de sa
tor constituit per una gran diaclasi d'uns 55 m de longi-
Soca, on es veu la presencia d'una primera colada parietal,
tud, amb un cabussament de 450 NO-SE; una segona
arnb estalactites i estalagrnites. És evident la solifluxió que
zona de laminadors molt baixos que s'estenen en
rnostra la columna del primer terrne. Darnunt la columna hi
ha una excentrica de creixernent quasibé horitzontal.
direcció S i O; i una tercera part clastica, de menor
Finalrnent tarnbé es pot apreciar una segona colada parie-
envergadura, a I'extrem S. El recorregut projectat de la
tal rnés blanquinosa que recobreix I'anterior, i en la qual es
cova és d'uns 130 m i la cota més baixa, a I'extrem
desenvolupen alguns rnicrogurs. Foto M. Vadell.
oest, se situa a -31 m.
Photo 2:
Details of the Sala lnferior Concrecionada, Avenc de sa
Després de salvar la incomoda entrada, entre
Soca, where the firct wall flowstone covering, with stalacti-
pedres encaixades, accedim per un estret pas a una pri-
ties and stalagmites, can be seen. The local floor subsiden-
ce as seen the column Ni the foreground is evident. On the
mera sala de parets poc consolidades, formada per una
column there is an almost horizontal helicite. Finally, a whi-
rampa de terra de 450 de pendent. Ací trobam les pri-
ter and second flowstone covering, on which microgours
meres concrecions de la cavitat, molt afectades pels
have developed, can be appreciated. Photo M. Vadell.

E -
COVA DES CORBS
J
(Calvi4 Mallorca)
TOPOGRAFLA
M.A. DOT, C.R. SANCHEZ,
F. GRACIA
GEM-GNM
2000-2001
G
1 DIACLASI
2 LAMINADORS
Bloc inestable
3 ZONA CLASTICA
34 Desobstruceió
A

processos clastics i la solifluxió. Després d'una segona
rampa de terra mes estreta i encap~alada
per una peqa
de colada encaixada molt inestable, a traves d'un estre-
I
tíssim pas (pas Doble) entram a una zona de la fractu-
ra mes neta i amb processos litoquímics ben actius.
Del pas, en direcció SE, baixam per rampes de
colada pavimentaria fins a un petit gur, a traves d'una
filera de petites columnes seccionades per la solifluxió.
Des del gur, en direcció E, podem seguir longitudinal-
ment la fractura per una estreta pista de colada ador-
nada per nombroses estalactites fistuloses. Després
de passar per un grup de columnes i estalagmites
podem baixar fins el punt mes baix de la diaclasi per
una incomoda fractura (-31 m), Únic tram de la cavitat
on es recomana instal4ar una corda de seguretat.
Des del gur abans esmentat podem accedir, per un
pas molt baix, a una zona de laminadors (direcció SO).
f
A la part central trobam nombrosos gurs, dos d'ells bas-
tant grossos i amb belles formacions subaquatiques.
Dels gurs, en direcció 0, els laminadors es fan mes bai-
xos (0,6 m) i ens permeten arribar, acompanyats de gran
nombre de fistuloses, a I'extrem mes oriental de la cavitat:
una petita sala de sostre molt baix, amb diversos precipitats
i on s'aprecien filtracions carregades de nlateria orclanica.
Foto 3: Zona
de
des Cans, com es pot apreciar, segueix
Tornant als gurs, en direcció SE, podem baixar per
una fractura rectilínea de direcció E-O i uns 650 de cabussa-
una rampa de colada a una zona clastica molt diferent
ment. El terra esth. cobert de terra i blocs. Foto D. Crespi.
a la resta de la 'Ova'
Te uns 20
d'eix i es troba OCU-
Photo3: LowerzoneoftheAvencdesCans, whichfdlowsarectilinea
pada en gran part per blocs de considerables dimen-
joint in an east-west direction and has a 65"
slope. The floor
sions. A I'e~trem
NE trobam Un altre gur.
is covered with soil and blocks. Photo D. Crespi.
Per finalitzar, cal posar de relleu una vegada mes la
AVENC DES CANS
(Calv~B.
Mallorca)
D CRESPI,
M A BARCELO
M DOT, M VADELL

(CalviA, Mallorca)
,
D. CRESPI, D. VICENS. M. DOT, M. VADEU
Foto 4:
Rampa de davallada de I'avenc des Cans. Foto D.Crespí.
Photo 4: Downward-sloping ramp, Avenc des Cans. Photo D. Crespi
D'aquí s'accedeix a una primera sala allargada en
direcció NO-SE i que és la part més espaiosa de la
cova. Al fons, en direcció NO trobam una segona sala
incomoditat d'aquesta exploració i la inestabilitat dels
de petites dimensions, a la part superior, pujant entre
primers metres de recorregut, especialment el bloc de
blocs podem accedir a una altra saleta. A la part O de
la segona rampa.
AVENCDESCANS
Coordenades UTM: 463475 1 4379538 - 432
(Calvi&. Mallorca)
Aquesta cavitat té una entrada bastant circular.
Després segueix un pendent de direcció practicament
D. VICENS. D. CRESPI. J. SEGUI
E-O i un cabussament de 650 cap al N, que esta forqa
concrecionat (Foto 4). A la banda de baix, I'avenc esta
obstruit per blocs i terra. Alla es trobaren uns ossos
de cans que donen nom a la cavitat. Si anam cap a la
part E (Foto 3) se segueix la fractura uns 34 m fins
que es tanca. El punt més baix de la cavitat assoleix
la cota -44 m.
Equipament
3m
La regularitat del pendent i el seu concrecionament,

-
O
fan que aquest avenc sigui bastant comode de visitar.
S'ha de menester una corda d'uns 50 m per davallar la
rampa, la resta de la cavitat es fa a peu pla.
COVA DES VIDRES
Coordenades UTM: 463435 / 4379535 - 448
La cova d'es Vidres és una petita cavitat situada a
pocs metres de I'avenc de sa Soca. Centrada és ben
visible perque se situa en un enfonsament del terreny.
"/

la cova, i seguint una fractura vertical de direcció NE-
A la part E del clot, hi ha un crull de direcció 3200 i que
SO es poden avanqar uns 8 m en una zona molt inco-
té una longitud d'uns 3 m i una alqada d'uns 80 cm.
moda. Per la part N de la sala principal hi ha una zona
de sostre molt baix que avanqa uns 5 m i que s'acaba
per fer impracticable.
AVENC DES VENT
Tot el terra de la cova esta cobert de blocs i terra, i
Coordenades UTM entrada superior: 462513 1
practicament no hi ha espeleotemes.
43791 57 - 425
Coordenades UTM entrada inferior: 462465 / 4379182
COVA DE S'AGRE D'EN MASSIP
- 414
Coordenades UTM: 463536 / 4379159 - 367
Historia de les exploracions
Cavitat situada prop de s'agre d'en Massip. La seva
boca fa 70 x 35 cm i la seva planta és irregular, pareix
Aquesta cavitat fou descoberta per Miquel Angel
seguir dues diaclasis: una NO-SE i I'altra SO-NE. Al
Barceló en el curs de les exploracions que venia fent a
sostre de la cavitat es veuen unes morfologies forma-
la serra de na Burguesa, i ja apareixia situada en el tre-
des per la dissolució de la roca calcaria semblants a les
ball de BARCELÓ (1992).
cúpules de corrosió. Aquestes cúpules tenen mides
decimetriques. Amb tota probabilitat aquestes no són
6 - 11 - 99
formades per un flux aquós turbulent, sinó que serien
Vicenq Pla i Antelm Ginard comenqaren a topogra-
generades per I'acció de I'aigua infiltrada en un ambient
fiar la que es pensava que seria una petita cavitat, que
proper al sol edafic. En aquest cas es tractaria, més bé,
encara no tenia nom i que es localitzava a uns 50 m de
d'un tipus de Rundkarren, com el que ja esta descrit a
I'avenc des Vent. Degut a la presencia de moltes clos-
Mallorca (BAR, 1989, GINÉS i GINES, 1995).
ques de caragols decidiren anomenar-la cova des
Caragols. En el fons trobaren una incomoda estretor
CLOT DE SES MATES
que donava pas a una saleta formada per una fractura
Coordenades UTM: 463493 / 4379307 - 389
vertical en material bretxós i amb alguns blocs encai-
xats. Davallaren fent oposició i es trobaren amb una
altra saleta que se situava en la continuació de la
mateixa fractura, com que no disposaven de material
de vertical, decidiren de moment abandonar I'explora-
ció.
4 - VI1 - 99
Un equip format per Damia Crespí, Xisco Gracia,
Vicenq Pla, Damia Vicens i Antelm Ginard, comenqaren
CLOT DE SES MATES
la topografia de I'avenc des Vent. El primer dia de topo-
(Calvih. Mallorca)
grafia fou totalment infructuós ja que la tasca que s'ha-
via fet aquest dia va caure accidentalment dins una
D. VICENS. D. CRESPI. J. SEGUI
escletxa i no es va poder recuperar.
sm

-
O
17-VI1 - 9 9
S'acaba la topografia de I'avenc des Vent, després
de tres dies de feina, contant el primer en que es perdé
tota la tasca. Aquesta és la topografia que apareix en
el treball de VICENS et al. (2000).
28 - IV - O1
Com que I'equip que havia comenqat la topografia
de la cova des Caragols (Vicenq Pla i Antelm Ginard)
no havia pogut continuar la seva tasca de topografia i
exploració, per raons que no venen al cas, es va deci-
dir continuar amb un nou equip (Damia Crespí, Mateu
Vadell, Damia Vicens) i als que després es varen afe-
gir Xisco Gracia, Miquel Angel Barceló i Antelm Ginard.
Es tracta d'un enfonsament d'origen carstic de 14 x
Es pogué instablar el pas al que no s'havia accedit en
9 m en planta. Al costat O hi ha una construcció de pedra
I'anterior exploració (pas des Blocs) i es troba una
seca que possiblement es tracti d'una caseta de sitger.
continuació important, que donava a una zona clastica,

AVENC DES VENT
(Calvia, Mallorca)
TOPOGRAFIA
D. CRESPI, V. PLA, A. GINARD, D. VICENS
F. GRACIA, M. VADELL. M.A. BARCELÓ, M. DOT
GEM-GNM-EST
1988-2001
1 ENTRADA SUPERIOR
2 SALA INFERIOR
3 SALA DES DOS POUS
4 SALA DES BLOCS
5 ZONA DES CAOS
6 ENTRADA INFERIOR

7 SU
DE S'ENiRADA INFERIOR
8 PAS DE SES PEDRES
S PRIMERA SALA DES CARAGOLS

10 PAS DES CRULL
11 SEGONA SALA DES CARAGDLS
12 PAS DES BLOC

13 SALA DES B A L C ~

(VICENS et al., 2000). Centrada Superior es troba en
un redol de pins devora un camí abandonat. Per un
estret i incomode corredor d'entrada s'accedeix a la sala
Superior.
Després de passar un ressalt de 2 m s'entra
a la sala des Dos Pous. Aquesta rep el nom de dos
pous que donen acces al pis inferior de la cavitat. El terra
d'aquesta sala esta bastant concrecionat i abunden les
estalactites i les columnes. Es preferible davallar pel pou
situat a I'extrem sudoriental, ja que aquest esta ben con-
crecionat, mentre que a I'altre les parets estan formades
per blocs i bretxes no consolidades, amb el consegüent
risc de caiguda de blocs. Cacces al pou de davallada es
fa per un pas estret no massa agradable. Després de
davallar aquest pou s'entra a la sala des Blocs (Foto 5).
Entre els blocs que es troben al fons de la sala es pot
davallar per un pas estret i s'accedeix a la zona des
Caos,
que a traves dels blocs ens condueix a 'la part
inferior de la cavitat (a -41 m).
El sector dels Caragols es difícilment accessible
des de la sala des Blocs. Per entrar en aquest sector
es millor accedir a la cavitat per I'entrada Inferior,
aquesta se situa a 50 m al NO de I'altra entrada. Primer
ens trobam amb la sala d'Entrada Inferior, allargada i
amb orientació E-O. Encara que no te grans dimen-
sions el transit per aquesta es bastant comode, les
parets d'aquesta sala estan bastant concrecionades i
L
el trespol el trobam cobert de terra i pedres. A I'extrem
E ens trobam el pas de ses Pedres, estret i bastant
Foto 5:
Sala des Blocs de I'avenc des Vent. És remarcable, tant els
fenomens clastics com el recobriment litoquimic. Foto
desagradable de passar. D'aqui s'accedeix a la pri-
D.
Crespi.
mera sala des Caragols. Aquesta es una petita saleta
que ja agafa I'orientació general de I'avenc des Vent,
Photo 5: Sala des Blocs, Avenc des Vent. 60th the breakdown and
the s~eolothems
are remarkable. Photo D. Crespí.
es a dir NO-SE. Quasi tota la sala I'ocupa un crull ver-
tical amb blocs encaixats que constitueix el pas des
Crull
que ens dona acces a la segona sala des
que segueix una fractura vertical, de grans dimensions
Caragols, en aquesta es troben gran quantitat de clos-
i amb un bot d'uns 10 m.
ques de caragols que donen nom a aquesta part de la
cova. La segona sala des Caragols té petites dimen-
12-v-o1
sions i basicament es pot descriure com un crull verti-
Mentre Damia Crespi i Mateu Vadell feien la topo-
cal amb el terra format per blocs. A I'extrem sudoriental
grafia de les sales de dalt, Xisco Gracia i Antelm Ginard
d'aquesta sala trobam el pas des Blocs. Després de
davallaren a la sala inferior per un pas lateral (pas de
passar aquest pas s'ha de pujar per una estretor que
sYEstretor Malei'da) i descobriren amb sorpresa un
ens mena a la sala mes grossa d'aquest sector, la sala
dels punts de topografia que havíem marcat a I'avenc
des Balco. Aquesta és una sala de forma allargada en
des Vent. Aleshores se n'adonaren que havien arribat
la direcció general de la cavitat. A I'extrem sud de la
a la sala des Blocs de I'avenc des Vent (VICENS et
sala ens trobam el balcó des del qual podem veure la
al., 2000).
sala des Blocs, de fet el balcó es troba damunt d'un
dels blocs que donen nom a la sala. En el treball de
19-V-01
VICENS et al. (2000) ja es comentava la possibilitat
S'acaba la topografia de les cavitats de I'avenc des
que la cavitat continuas per darrera dels blocs, pero no
Vent-cova des Caragols. Es decidí anomenar-la nomes
es veié la forma d'accedir-hi. La sala des Balco te una
amb el primer nom per tal d'evitar confusions.
morfologia molt semblant a la sala des Blocs del sec-
tor des Vent, cosa que és totalment logic ja que aque-
Descripció de la cova
lla es la continuació d'aquesta. Són sales d'al~ada
important (fins a 13 m), que segueixen una fractura ver-
Per a una millor comprensió de la cavitat la dividirem
tical de direcció NO-SE i en les quals es troben blocs
en dos sectors. El primer es el sector del Vent, i es
encaixats de grans dimensions. A la part mes oriental
correspon amb la zona descrita en I'anterior treball
de la sala des Balco hi ha I'entrada de la sala

Es pogué determinar un exemplar de I'aracnid
Loxoceles rufescens (det. G. X. Pons).
Equipament
Per visitar aquesta cavitat són necessaries tres cor-
des si es davalla per I'entrada inferior i una si es fa per
la superior. Per I'entrada inferior és convenient posar
dues cordes (de 10 o 15 m) de passamans al pas des
Crull i al pas des Blocs, i és necessari instal-lar una
corda (d'almenys 30 m) per davallar pel pas de
s'Estretor Maleida.
En el sector des Vent és con-
venient una corda de 30 m per davallar a la sala des
Blocs, encara que n'hi ha que s'han atrevit a fer-ho
sense corda. Si es vol entrar per una entrada i sortir per
I'altra es recomana ter-se arnb dos equips que es reu-
neixin a la sala des Blocs, o bé entrar pel Sector des
Caragols
i sortir pel sector des Vent, emprant corda
doble.
COVA DES GURS
Coordenades UTM:
462422 / 4378951 - 390
La cova des Gurs és una cavitat de dimensions
considerables ja que té 460 m de recorregut i 56 m de
Foto 6:
Pas de s'Estretor Maleida de I'avenc des Vent. Es pot apre-
desnivell. És una cavitat de forma forca irregular i domi-
ciar la incomoditat de transitar per aquest Iloc, també es pot
nada pels processos clastics i per la presencia de blocs
veure que segueix una fractura vertical. Foto D. Crespí.
que la fan bastant incomoda per visitar. Una de les sor-
Photo 6: Pas de s'Estretor Malei'da, Avenc des Vent. The uncornfor-
preses de la nostra exploració fou trobar alguns ossos
table way through this afea can be appreciated. Photo D.
humans (Foto 7) entre els quals es trobava un crani i
Crespi
una mandíbula.
S'hi accedeix per una entrada bastant estreta que
Amagada. Aquesta és una petita sala arnb el terra bas-
no ens fa sospitar les dimensions de la cavitat que veu-
tant concrecionat i que a I'extrem oriental dóna accés a
rem. Primer ens topam arnb la sala dYEntrada, molt
la sala des Blocs a través del pas de I'Estretor
irregular i de dimensions apreciables, encara que de
Maleida (Foto 6), aquest és extremadament incomode
sostre no massa alt, cap a la part més meridional té el
sobretot a la pujada. Aquest pas segueix un crull verti-
terra cobert de blocs i cap a la part més septentrional,
cal de direcció NE-SO, quasi perpendicular a la direc-
hi trobam algunes columnes i colada pavimentaria. A la
ció general de la cavitat.
part oriental de la sala d'Entrada hi ha el racó Baix
En termes generals es pot descriure I'avenc des
format per una fractura horitzontal arnb el sostre molt
Vent com una cova que segueix una fractura vertical
baix (0,5 m) i que comunica per un extrem i I'altre arnb
de direcció NO-SE i en que es troben diversos nivells
la sala d'Entrada. Cap a la part sudoccidental de la
separats entre ells per blocs encaixats. Les parts més
sala dlEntrada passam a la sala Lateral (Foto 8), que
importants que no segueixen la direcció general de la
té un pendent general cap a I'oest arnb un cabussa-
cavitat són I'entrada Inferior que segueix la direcció
ment mig de 34O. A la part meridional de la sala Lateral
E-O i el pas de s'Estretor Maleida que segueix una
trobam dues saletes de sostre bastant baix: la saleta
fractura quasi perpendicular a la direcció general de
de ses Columnes i la saleta de ses Dues Boques. A
I'avenc. Aquesta gruta presenta totes les característi-
la zona oest de la sala Lateral i en una part de la cavi-
ques de les cavitats clastiques, arnb la presencia de
tat bastant concrecionada i arnb algunes columnes
blocs de dimensions remarcables que han sofert
esta la rampa des Fals Acabament. Al nord de la sala
importants reajustaments. El concrecionament és poc
hi ha la galeria de Baix que ens mena cap a les parts
important en el sector des Caragols, llevat de la sala
més profundes de la cova. Aquesta galeria, en realitat
de ['Entrada Inferior. En el sector des Vent ens tro-
és una fractura arnb pendent cap al NO i recoberta de
bam arnb zones molt concrecionandes (colada parie-
blocs. A I'extrem de la galeria de Baix arribam a la
tal de la paret SO de la sala des Blocs, sala des Dos
sala Final. Des d'aquí podem accedir al crull de
Pous) i zones sense practicament concrecionament
I'Adéu Siau que ens marca la cota inferior de la cavi-
(zona des Caos).
tat (-56 m) i a la saleta des Mal Passar, per accedir a

COVA DES GURS
( C a l v i a , Mallorca)
TOPOGUARA
D. CRESPi, D. VICENS, M. VADELL, V. PLA
M. DOT, P. BOVER, F. GRACIA, P. CIFRE
GEM-EST-GELL-GNM-ANEM
M W
1 SALA D'ENTRADA
2 SALA LATERAL
3 SALETA DE SES COLUMNES

4 SALETA DE SES DUES BOQUES
5 RAMPA DES FALS ACABAMENT
6 GALERIA DE BAlX
7 SALA FINAL

d
8 CRULL DE S'ADÉU SlAU
9 SALETA DES MAL PASSAR

10 SALES DE SA CONFUSIÓ
11 RAcÓ BAlX
12 SALA DES PENDENT TERRÓS
13 SALA DE SENLLAC
14 PASSAD~S

INFERIOR
15 SALA DES GUR
O
H)
20 m
-
-
-
-
m


Foto 7:
Restes hurnanes d'un individu masculi d'uns 18-21 anys
trobades a la cova des Gurs. Foto P. Bover.
Photo 7:
remains of an 18-to-21 year-old male found ln the Cova
des Gurs. Photo l? Bover.
la qual s'ha de remuntar uns quants metres per una
trional i cap a 1' E a I'oriental. Els pendents són més
rampa concrecionada fent oposició. Aquesta és una
pronunciats cap a les parts més profundes i allunyades
petita saleta amb una part inferior concrecionada i una
de I'entrada. Es correspon bastant bé a les morfologies
rampa ascendent formada per blocs.
descrites per GINÉS (2000).
Retornant a la part superior de la cova ens trobam
amb les sales de sa Confusió, situades entre la gale-
Equípament
ria lnferior i la sala dYEntrada, en realitat aquestes
sales són una zona caotica de blocs recoberta per un
Per visitar aquesta cavitat no és necessari cap
concrecionament litoquímic. Al nord de la sala
equipament de vertical, a no sé que es vulgui veure la
&Entrada i passant per la part septentrional de les
sala de s'Eiilla~,
que en tal cas faria falta una corda
sales de sa Confusió entram a la sala des Pendent
d'uns 20 m. Nosaltres no ho recomanam, ja que aques-
Terrós, al NO d'aquesta sala hi ha un penya-segat al
ta sala no té cap interes.
peu del qual hi ha la sala de I'Enllaq, que es troba a
dalt de la rampa de la sala Final. Al SE de la sala des
AVENC SOCARRAT
Pendent Terrós hi ha el passadís Inferior que ens
Coordenades UTM: 462441 / 4378941 - 395
duu a la sala des Gur (Fotos 9 i 10). Aquesta és una
sala bellament decorada amb concrecionament lito-
Esta situat molt a prop de la cova des Gurs.
químic, i que rep el seu nom d'un gur central. A I'est
Basicament es pot descriure com una cavitat de 56 m
d'aquesta sala hi ha una fractura de direcció N-S i
de longitud i de direcció general NNE-SSO. El recorre-
cabussament de 5 1 0 cap a 1' E, bastant recoberta pel
gut projectat és d'uns 180 m i la inclinació mitjana és de
concrecionament.
devers 700, assolint els 71 m de fondaria maxima. Tota
En general aquesta cavitat és un exemple bastant
la cavitat segueix una fractura inclinada subdividida per
bo de cavitat clastica sense un control estructural pre-
obstruccions de blocs, pedres, terra i revestiments
dominant. La seva morfologia, encara que molt irregu-
secundaris que compartimenten I'espai. La separació
lar, ens disposa les direccions de pendents principals
entre parets és en general reduida (normalment de 0,5
"en ventall" de forma que els pendents són cap a 1'0 a
a 1,7 m), llevat de la zona més propera a I'entrada, en
la part occidental de la cova, cap al N a la part septen-
la qual el volum de buit és major.
Foto 8:
Sala Lateral de la cova des Gurs. Es veu una colada pavi-
rnentaria, estalactites i estalagrnites, així com una colurn-
na que ha soferi un fori desplacament per solifluxió. En
aquesta columna s'observen algunes excentriques. Foto
P. Cifre.
Photo 8:
Sala Lateral, Cova des Gurs. Flowstone, stalactities and
stalagmites, as well as a heavily displaced column due to
local floor subsidence, can be seen. A number of helicites
can also be seen on this column. Photo FI Cifre.

(Calvi*, Mallorca)
F. GRACIA, M.A. WT,V. ?U\\,
D. VICENS
F
0
2
4


Foto 9:
Sala des Gur de la cova des Gurs. Sobsewa el gur cen-
tral, així com unes formacions de calcita horitzontals.
Segurament aquestes formacions epiaquatiques es pro-
duiren en algun moment en que el sostre de la cavitat
estava molt més a prop del terra i aquest sortint de roca

estava parcialment submergit dins el gur. El creixement
litoquímic posterior ens ha deixat alguns espeleotemes de
goteig (estalactites). Dins el gur es veuen espeleotemes
subaquatics. Foto P. Cifre.

Photo 9:
Sala des Gur, Cova des Gurs. The central gour, with hori-

zontal calcite formations, can be seen. These epiaquatic
formations must have occurred when the roof of the cave
was far closer to the ground and this roof projection was
partially submerged Ni the gouc The stalactites are poste-
rior to this event. Subaquatic speolothems can be seen in
the gour. Photo F! Cifre.
Des de I'entrada, un primer desnivell ens situa a un
uns pocs metres fins que és precís instal.lar en uns
lloc amb dues opcions per davallar: la primera és pros-
blocs una corda de 30 m, amb un fraccionament a la
seguir cap al NE per la via de sa Colada que davalla
capcalera de la vertical que porta als 68 m, per des-
fins als -31 m. Si en lloc de triar aquesta possibilitat
prés d'un petit ressalt assolir els -71 m, punt més
retornam al punt de partida podem davallar cap al SE,
fondo de la cavitat. Encara que quantitativament la
rost avall fins a uns forats entre blocs que ens perme-
fondaria no és molt important, la dificultat
ten descendir amb precaució fins als -34 m de fonda-
d'instal.lació, els passos estrets, la perillositat dels
ria. A partir d'aquí es prossegueix per la fractura que
blocs i pedres i I'alternanqa de zones desgrimpables,
porta a un eixamplament (sala des Caos), que pen-
d'oposició i de tecniques de descens vertical fan la
dent avall continua descendint perillosament per la
progressió cansada, esportiva i perillosa.
rampa des Blocs que Regiren fins a la cinquantena
de metres de fondaria. Aquí es va efectuar una desobs-
AVENCTERR~S
trucció entre unes banderes i estalagmites que perme-
Coordenades UTM: 462377 1 4378973 - 378
té continuar davallant fins als 71 m, la cota més fonda
de I'avenc.
Al mateix que altres cavitats de la serra de na
Burguesa disposa les direccions de pendents "en ven-
tall", de forma que aquestes son cap al NO a la via de
TOPOGRAFIA:
sa Colada, cap a 1' E a la davallada des Ancestres i
M.A.
DOT, R BARROS
gairebé cap al S a la davallada Amagada.
Equipament
Per davallar el desnivell d'entrada i prosseguir
per la via de sa Colada és necessari emprar una
corda d'una cinquantena de metres, aprofitant ins-
tal.lacions naturals per fermar o fraccionar la corda.
És precís comprovar els llocs d'instal.lació, ja que no
són molt segurs i n'hi ha molts trencats per la base o
poc enfortits. El descens per I'altra via, entre els
blocs, es va efectuar amb una escala metal.lica d'una
vintena de metres, ja que passa per entre blocs pocs
consolidats i en cas d'emprar una corda, aquesta fre-
garia molt. A partir d'aquí es prossegueix davallant
cense emprar material fins a la sala des Caos, des
d'on la perillositat del descens s'incrementa, i cal
davallar en oposició, amb molta cura per I'aparenca
d'inestabilitat de les pedres i blocs. Es pot continuar
endavant gracies a la desobstrucció efectuada al pas
Uns metres més a baix del vessant on se situen les
de sa Bandera, molt estret, per després descendir
boques de I'avenc Socorrat i la cova dels Gurs s'obri,

en una potent capa de bretxa amb matriu Ilimosa, una
AVENC D'EN PAU
fractura obstruida a la cota -10,6 m.
Coordenades UTM: 46221 9 / 4379278 - 376
Cavitat situada molt a prop de la cova dets
Esfondraments descrita per BARCELO (1992). La
boca s'obri a una dolina d'enfonsament de forma quasi
circular de 8 m de diametre. La cova consta d'una
única sala de dimensions aproximades de 16 x 9 m en
planta, direcció NE-SO i desnivel1 de 14,8 m. La zona
NO de la cova presenta majoritariament colades pavi-
mentaries, mentre que a la zona SE predominen els
(Calvid, Mallorca)
blocs i els clastes.
Part Paleontologica
A la serra de na Burguesa s'han trobat restes fbs-
sils dels vertebrats plioquaternaris de les Balears.
Sense cap tipus de dubte, I'especie més destacable
localitzada a aquesta zona ha estat el Myotragus ba-
teae, del Pleistoce inferior, trobada en una bretxa a
una cavitat de la pedrera de Genova (ANGEL, 1962),
poc després presentada de forma preliminar per
CRUSAFONT et al. (1965) i finalment descrita per
CRUSAFONT i ANGEL (1 966). De I'especie terminal
del genere, Myotragus balearicus, s'han realitzat rela-
tivament poques troballes en cavitats de Na
Burguesa. ADROVER i ANGEL (1966) citen la troba-
Ila de restes molt fragmentaris d'aquesta especie en
una bretxa en un tal1 de la carretera en la zona de
Son Vida, on també s'identifiquen restes d'altres de
les especies acompanyants de M. balearicus de ver-
La boca (2 x 1 m) dóna accés a un fort pendent de
tebrats fossils del Quaternari, com Eliomys morpheus,
780 fins a un petit col.lapse aeri, per després continuar
Asoriculus hidalgoi i Podarcis sp. Posteriorment a
amb un cabussament de 670. Ceix maxim practicable
aquestes cites no es té referencia de la troballa de
del crull fa dotze metres.
restes fossils de M. balearicus, fins als anys 90,
És molt probable que sota les pedres de la part més
exceptuant un esquelet exhumat I'any 1975 a la cova
baixa, al centre, es pugui accedir a la continuació de la
de ses Pasteretes (MOYA-SOLA i PONS-MOYA,
fractura, ja dintre de roca calcaria, encara que no és
1979; VICENS et al., 2000) i el mateix any s'esmenta
troba adequat practicar una desobstrucció degut a la
la presencia de restes de Myotragus balearicus,
inestabilitat d'aquesta zona.
Eliomys morpheus i Asoriculus hidalgoi a les coves
Foto 10:
Sala des Gur de la cova des Gurs. En aquest sector de la
sala hi ha una colada pavirnentaria, estalactites, estalag-
rnites i colurnnes (fortament afectades per la solifluxió).

Foto P. Cifre.
Photo 10:
Sala des Gur, Cova des Gurs. In this pari of the chamber
there is a flowstone floor, stalactites, stalagmites and

columns (which have been affected by local floor subsi-
dence). Photo í?
Cifre.

Foto 11:
Fotografies de les mandíbules de Myotragus aff. bateae

de I'avenc Socarrat en que s'identifiquen les peces denta-
ries més importants. A: Mandíbula juvenil esquerra MNIB
68747 (norma lingual), amb un detall de la norma dorsal a
la part superior dreta. La fletxa blanca assenyala I'arrel de
la di,. B: Mandíbula esquerra MNIB 68745 (norma labial).
Escala 2 cm. Foto P. Bover.

Photo 11:
Photographs of Myotragus aff. bateae mandibles from

Avenc Socarrat, where the most important dental pieces
have been identified. A: Leíf juvenile jaw MNIB 68747 (lin-
gual view), with the top-right inserf showing it in dorsal
view. Arrow shows the dl, root. B: Lefi jaw MNIB 68745
(labial view). Scab bar 2 cm. Photo P. Bover.

del Pilar (ALCOVER i ROCA, 1975). En aquests
Aquesta mateixa mandíbula presenta un alveol
darrers deu anys s'han citat les troballes casuals a
residual per a una segona dent incísiviforme (probable-
algunes cavitats de restes diverses d'aquesta especie
ment la tercera incisiva decídua o dl,), típic de les man-
(BARCELÓ, 1992; BARCELÓ et al., 1998; VICENS et
díbules juvenils de M. balearicus. Un patró evolutiu del
al., 2000; BOVER, inedit).
genere és la gradual desaparició de les dents incisives,
encara que s'observen restes d'alveols que són ocu-
Avenc Socarrat
pats per petites incisives que quasi gairebé mai es
conserven a I'alveol. Pero a la mandíbula de I'avenc
Les troballes paleontologiques realitzades a aques-
Socorrat la mida d'aquest és més gran que els que pre-
ta cavitat són, sense cap dubte, les de major importan-
senten les mandíbules de M. balearicus i la seva posi-
cia de les presentades en aquest treball. Es varen
ció és més lateral i no al final de la diastema, tal seria
recuperar varies restes de Myotragus, entre les que cal
esperable si es tractas d'un M. balearicus. Degut a I'es-
destacar una mandíbula juvenil (presenta un primer
tat fragmentari de la mandíbula resulta molt difícil con-
molar (M,) poc desgastat, un quart premolar decíduu
firmar la presencia d'un altre petit alveol a I'extrem de
(dP,) molt desgastat amb un quart premolar permanent
la diastema, que simplement s'intueix.
(P,)
que esta en erupció just per davall d'ell (MNIB
També s'ha recuperat un fragment de mandíbula
68747) (Foto 11 a). La característica que crida més I'a-
esquerra (MNIB 68745) (Foto l l b ) que presenta un
tenció és la forma de la incisiva que presenta. Degut a
quart premolar (P,) d'una mida visiblement superior als
la fragmentació d'aquesta mandíbula es pot observar
de M. balearicus. La reducció de la mida d'aquesta
I'arrel d'aquesta dent. Carrel presenta una secció rom-
dent és un dels patrons evolutius mostrats pel genere
boidal, similar a la de les especies antigues de
(ALCOVER et al., 1981), en que el seu maxim expo-
Myotragus i no en forma de canal tal com es presenta
nent és la petita mida d'aquesta dent a M. balearicus.
a M. balearicus. Aquesta dent, la segona incisiva decí-
Així per tant, vistes les principals diferencies, les
dua o dl, (BOVER i ALCOVER, 1999), presenta una
restes estudiades es podrien atribuir a un estadi evolu-
superfície de desgast no observada mai a M. baleari-
tivament intermig entre M. bateae i M. balearicus,
cus. A M. balearicus la superfície de desgast adquireix,
sense poder assegurar de forma clara la seva pertan-
aproximadament, una forma similar a la propia forma
yenca a la primera especie. Per tant, se diagnosticara
de la dent mentre que a I'exemplar MNIB 68747 aques-
com a Myotragus aff. bateae,
ta superfície ocupa la totalitat de I'extrem dista1 per la
Una altra de les particularitats del material de I'a-
banda lingual de la dent, en forma ovoidal. Aixo també
venc Socorrat és I'obtenció d'un crani, que després de
podria indicar un estat de desgast no avancat.
ser netejat amb acid acetic (degut a que estava englo-

Foto 12:
Fragment de crani de Myotragus aff. bateae MNIB 68749
de I'avenc Socarrat, on s'obsewa les banyes rnastegades
(fletxa blanca). Escala 2 cm. Foto P. Bover.
Photo 12:
bat en matriu de la bretxa), es va poder apreciar que en
cia de fragments de Myotragus balearicus (VICENS el
la zona de les banyes presentaven una morfologia
al., 2000). Aquests materials es varen trobar abans de
abans observada en I'especie terminal del genere,
connectar les dues entrades de la mateixa cavitat. És
Myotragus balearicus. Aquest crani (MNIB 68749)
a dir, corresponen a zones lleugerament llunyanes din-
(Foto 12) no presenta les banyes completes, sinó que
tre de la mateixa cavitat, i es podrien tractar de restes
estan desgastades fins al nivel1 d'uns 0.7 cm per sobre
procedents d'un reompliment que s'han anat despre-
de la base de la banya molt a prop de la zona craniana
nent.
de 1'0s frontal. Aquesta morfologia ha estat recentment
També s'han trobat algunes restes de Tudorella
interpretada com a resultat d'un comportament oste-
ferruginea i altres fragments de caragols que no han
ofagic de I'especie (RAMIS i BOVER, 2001). Aquesta
pogut ser identificats degut al mal estat en que es tro-
conducta és comú en alguns bovids i cervids en que la
baven. Aquestes restes aparegueren al terra de la
seva dieta és deficient en fosfats, i per tant, masteguen
segona sala des Caragols, i probablement siguin
ossos per tal de recuperar aquests nutrients per a la
fragments despresos d'alguna bretxa de reompli-
seva reutilització en la formació ossia o del banyams
ment.
(en el cas dels cérvols). Apart d'haver estat observat
La Tudorella ferruginea és una especie endemica
aquesta morfologia a cranis de M. balearicus proce-
comú a molts dels jaciments del Plioquaternari de les
dents de la cova des Moro (RAMIS, 2000) i de I'abric
Balears, encara que a I'actualitat, només es troba a les
de Son Matge (WALDREN, 1982), s'ha trobat aquest
Gimnesies (PONS i PALMER, 1996).
patró de mastegació a altres cranis de jaciments clara-
ment del Pleistoce superior, com és el cas del Bufador
Cova des Cans
de Son Berenguer (CUERDA, 1966; RAMIS i BOVER,
2001) i de la cova de Son Maiol (RAMIS i BOVER,
S'han localitzat restes de Podarcis lilfordi (una man-
2001). Així doncs, aquest cas suposa una evidencia de
díbula dreta) i Asoriculus hidalgoi (pelvis esquerra i
que aquesta conducta d'obtenció de fosfats per a la
húmer dret). És la segona vegada que es documenta la
formació del robust esquelet del genere Myotragus, a
presencia d'ossos de sargantana de les Balears a la
partir de mastegar ossos de la propia especie, ja era
zona de na Burguesa. Ambdues especies són relativa-
emprada pel genere molt abans del que s'ha constatat
ment comunes als jaciments de vertebrats del
fins ara, de la qual només es tenia constancia a I'espe-
Quaternari (ALCOVER et al., 1981). La seva deposició
cie terminal M. balearicus.
a la cavitat pot ser de procedencia diversa, encara que
També s'han trobat alguns ossos d'Eliomys (proba-
la presencia de bretxes al voltant de la zona on es
blement E. morpheus) durant el procés de tractament
recol.lectaren els materials, sembla indicar que prove-
d'eliminació de les restes de la bretxa que estaven
nen d'aquestes.
adherides al material ossi.
El fet d'haver estat trobats englobats en bretxa
A v e n c d e s a S o c a
sembla indicar que procedeixen d'alguna bretxa de
reompliment que s'esta erosionant.
Es varen trobar algunes restes de Tudorella ferrugi-
nea i altres mol.luscs terrestres indeterminats en una
Avenc des Vent
bretxa de matriu argilosa de la paret de la sala
dYEntrada. Aquesta bretxa correspon a un reompli-
En aquesta cavitat ja s'havia documentat la presen-
ment quaternari de la cavitat.

MOYA-SOLA, S. i PONS-MOYA, J. (1979): Catálogo de los yacimien-
Agraiments
tos con fauna de vertebrados del Plioceno, Pleistoceno y
Holoceno de las Baleares. Endins. 5-6: 59-74.
PONS, G.X. i PALMER, M. (1996): Fauna endemica de les Illes
Els autors fan pales el seu agra'iment més sincer a
Balears. COPOT-IEB-SHNB. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 5.307
Antelm Ginard, Pere Cifre, Rubén Barros, Cristian
pags. Palma de Mallorca.
Sánchez, Miquel Barcelo, Enrique Hernández, Joan
RAMIS, D. (2000): Patrons d'alteració als ossos de Myotragus baleari-
cus Bate 1909 de la Cova des Moro. In: GUERRERO, V. i
Seguí i na Lluna que ens han acompanyat en alguna
GORNÉS, S. (COORDS.). Colonización humana en ambientes
ocasió a les sortides de camp, a Josep Antoni Casas i
insulares. Interacción con e l medio y adaptación cultural.
Gregori Puigserver que, tot i que no hagin vengut han
Universitat de les Illes Balears: 455-471.
RAMIS, D. i BOVER, P. (2001): A review of the evidence for domesti-
estat molt presents, a Peter Watkinson pels textos en
cation of Myotragus balearicus Bate 1909 (Artiodactyla,
angles i a Guillem X. Pons per classificar I'aracnid
Caprinae) in the Balearic Islands. Journal of Archaeological
Loxoceles rufescens.
Science, 28: 265-282.
VICENS, D.; CRESP~, D.; PLA, V.; BARCELÓ, M.A.; GRACIA, F.;
GINARD, A. i BOVER, P. (2000): Les cavitats de la serra de na
Burguesa. Zona 4: Puig Gros de Bendinat ( l a part) (Calvia,
Mallorca). Endins, 23: 23-40.
WALDREN, W.H. (1 982): Balearic prehistoric ecology and culture. The
Bibliografia
excavation of ceffain caves, rock shelters and settlements.
Oxford. BAR lnternational Series, 149: 1-773.
ADROVER, R. i ANGEL, B. (1966): Yacimiento del cuaternario conti-
nental en Son Vida. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares, 12: 107-110.
ALCOVER, J.A.; MOYA-SOLA, S. i PONS-MOYA, J. (1981): Les qui-
meres del passat. Els vertebrats fossils del Plio-Quaternari de les
Balears i
les Pitiüses. Monografies Científiques, 1, Edit. Moll: 1 -
260.
ALCOVER, J.A. i ROCA, (1975): Noves aportacions al coneixement
del genere Hypnomys Bate 191 8 i dels seus jaciments. Speleon,
mon. 1: 81-102.
ANGEL, B. (1962): Hallazgo de Myotragus en las canteras de Génova
(Mallorca). Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares, 7: 89-94.
BAR, W-F. (1989): Atlas internacional del karst. Hoja 5: LluclSierra
Norte (Mallorca). Endins, 14-15: 27-42.
BARCELÓ, M.A. (1 992): Cavidades de la Serra de na Burguesa. Zona
1 : S'Hostalet (Calvia, Mallorca). Endins, 17-18: 25-36.
BARCELÓ, M.A.; GRACIA, F.; CRESP~, D.; VICENS, D.; PLA, V.;
GINARD, A. i CASAS, J.A. (1 998): Les cavitats de la serra de na
Burguesa. Zona 3: Coll des Pastors (Calvia, Mallorca). Endins,
22: 19-35.
BOVER, P. i ALCOVER, J.A. (1999): The evolution and ontogeny of the
dentition of Myotragus balearicus Bate, 1909 (Artiodactyla,
Caprinae): evidences from new fossil data. Biol. J. Linnean Soc.,
68: 401-428.
CIFRE, P. i BELMONTE, E. (1998): Les cavitats de la serra des
Pinotells (Calvia-Estellencs, Mallorca). Endins, 22: 37-42.
CRUSAFONT, M.; ANGEL, B. i CUERDA, J. (1965): Una nueva espe-
cie de Myotragus en la gran Balear (Nota preliminar). Pub. Cat.
Paleont. Univ. Barcelona, 7.
CRUSAFONT, M. i ANGEL, B. (1966): Un Myotragus (Mammifere
Ruminant) dans le Villafranchien de I'ile de Majorque: Myotragus
batei, nov. sp. Comptes Rendues de Mcademie de Sciences
Park, 262: 2012-2014.
CUERDA, J. (1966): Sobre la edad de algunos yacimientos pleistocé-
nicos de Baleares con Myotragus. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares,
12: 29-34.
ENCINAS, J.A. (1997): lnventari espeleologic de les illes Balears -any
1997-. en di^, 21 : 103-1 28.
FORNÓS, J. J. i GELABERT, B. (1995): Litologia i tectonica dels carst
de Mallorca. Endins, 20 IMon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 27-43.
GELABERT, B. (1 998): La estructura geológica de la mitad occidental
de la Isla de Mallorca. Inst. Tec. Geominero de España. 129 pags.
Madrid.
GINÉS, A. (2000): Patterns of collapse chambers in the endokarst of
Mallorca (Balearic Islands, Spain). Acta Carstologica, 29: 140-
148.
GINÉS, A. i GINÉS, J. (1995): Les formes exocarstiques de I'illa de
Mallorca. Endins, 20 lMon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 59-70.
GINÉS, J. (1995): Cendocarst de Mallorca: els mecanismes espeleo-
genetics. Endins, 20 lMon. Soc. Hict Nat. Balears, 3: 71 -86.
GRACIA, F.; CRESP~, D.; BARCELO, M. A,; PLA, V.; CASAS, J. A. i
VICENS, D. (1997): Les cavitats de la serra de na Burguesa.
Zona 2: Puig d'en Bou (Calvia, Mallorca). Endins, 21: 37-49.
ITGE (1991): Mapa geológico de España, E. 1:50.000. Hoja no
698/723(1V). Palmalllla del Toro y Cap de Cala Figuera
(Mallorca). Madrid.