Morfologia c�rstica i vegetaci� a la serra de Tramuntana : una aproximaci� ecol�gica a la din�mica de l'exocarst
MORFOLOGIA CARSTICA i VEGETACIÓ A LA SERRA
DE TRAMUNTANA. UNA APROXIMACIÓ ECOLOGICA
A LA DINAMICA DE L'EXOCARST
per Angel GINÉS l
Resumen
Se estudian las relaciones existentes entre la morfología exokárstica y la cubierta vege-
tal en la Serra de Tramuntana (Mallorca), describiéndose las principales características de las
comunidades vegetales que pueblan los diversos hábitats resultantes de los procesos de
karstificación: dolinas, entradas de cavidades, cañones, grandes depresiones kársticas y
campos de lapiaz. Estos últimos concentran los principales objetivos de una investigación de
carácter estadístico, efectuada sobre la base de más de 200 localidades, en la que se abor-
da la geoecología del lapiaz mediante dos aproximaciones complementarias que comportan
diferentes métodos de muestre0 y de tratamiento de datos. Por una parte, se analiza la infor-
mación que puede ofrecer, con relación al contexto bioclimático, una sola microforrna de
características bien definidas: las estrías de lapiaz o Rillenkarren. Por otra parte, se emplean
técnicas de análisis multifactorial a partir de una matriz de datos que integra información pro-
cedente de descriptores mixtos de lapiaz y vegetación. En ambas investigaciones el factor
altitudinal y la dependencia del clima se ponen claramente de manifiesto. La asociación entre
descriptores permite interpretar mejor el papel del sustrato geológico en la zonación de las
comunidades vegetales, aportando información sobre la autoecología de ciertas especies
relacionadas con el karst, muchas de ellas endémicas.
(Resumen de la Tesis Doctoral titulada "Morfología kárstica y vegetación en la Serra de
Tramuntana. Una aproximación ecológica").
Abstract
Exokarstic landforms are quite a common feature on the Serra de Tramuntana mountain
range on Mallorca (Balearic Islands, Spain). Because of this, the nature of the existing rela-
tionships between vegetation cover and karst geomorphology has been choosen as the sub-
ject for a detailed study.
The starting point of this research was the description of the principal characteristics
shown by the plant communities that are associated with specific karstic habitats, namely cave
entrances, gorges, polje-like depressions, dolines and karrenfields. Because of their wides-
pread occuience on the Serra de Tramuntana, as well as their environmental interest, karren-
fields were selected so as to be able to carrv out various investiaations on and alons the topo-
graphic and climatic gradients of this limestóne range, from the peripheral coastal aieas to ihe
summits of the highest mountains.
The main geoecological aspects concerned with the development of karren features were
analysed and more than 200 bare-karst locations were sampled with a view to using two com-
plementar~ statistical approaches. On one hand, a detailed study on the morphometry of
rillenkarren (small solution flutes) demonstrated that several significant environmental factors
can be inferred through a careful understanding of the measurements obtained from such a
single well-defined karren feature. On the other hand, the karren assemblages and plant spe-
cies found on the karstic terrains of the Serra de Tramuntana were the subject of a multi-
factorial analysis, starting with a data array that both incorporates karren and botanical
descriptors, in order to explain the environmental setting on the sierra that is involved in the
characterization of its main karrenfield types.
After processing the data, it was found that these quantitative approaches clearly empha-
size altitudinal range and climatic gradients as the major determining factors of karren featu-
res and karrenfield types. Furthermore, the remarkably relationship found among several des-
criptors permits a better knowledge of the role played by the limestone ground on the altitudi-
nal zonation of plant communities to be substantiatiated. Additional environmental information
has been obtained about the autecology of various endemic species strongly associated with
karst terrains.
(Abstract of the Ph D thesis entitled: "Morfología kárstica y vegetación en la Serra de
Tramuntana. Una aproximación ecológica".)
1 Departament de Ciencies de la Terra, Universitat de les Illes Balears
Cra. de Valldemossa km 7.5, E-07071 Palma de Mallorca

Introducció
índex de la tesi doctoral
Aquest treball és una síntesi del contingut de la tesi
La memoria, dipositada a la Universitat de les llles
doctoral presentada per I'autor a la Universitat de les
Balears a finals del mes d'abril de 1999 amb el vist i
llles Balears, sota la codirecció del Dr. Miquel Morey
plau dels Drs. Miquel Morey i Joan J. Fornós, codirec-
(Laboratori d'Ecologia, Departament de Biologia) i del
tors de la tesi, constava de 581 pagines a les quals s'hi
Dr. Joan J. Fornós (Departament de Ciencies de la
afegia un annex fotografic amb 70 lamines a color.
Terra). La dissertació en que es va defensar la Tesi va
A més dels exernplars dipositats a la Universitat de
tenir lloc el dia 20 de julio1 de 1999. El tribunal estava
les Illes Balears, també es poden consultar diverses
constituit per investigadors de reconegut prestigi en
copies d'aquesta tesi a les biblioteques de les següents
diversos camps de I'estudi del carst, de la botanica i de
institucions: Museu Balear de Ciencies Naturals
I'ecologia: presidit pel Dr. Vicenc M. Rosselló Verger
(Sóller), Federació Balear d'Espeleologia (Palma de
(Departament de Geografia, Universitat de Valencia), hi
Mallorca), Centre de documentation de I'Union
formaven part els Drs. Xavier Bellés (C.S.I.C.,
lnternationale de Spéléologie / Bibliotheque de la
Barcelona), Francisco Díaz Pineda (Departamento de
Société Suisse de Spéléologie (La Chaux-de-Fonds,
Ecología, Universidad Complutense de Madrid),
Suissa), Institut za Raziskovanje Krasa (Postojna,
Lleonard Llorens (Departament de Biologia, Universitat
Eslovenia) i Jardí ~ o t a n i c
de Sóller.
de les Illes Balears) i Ugo Sauro (Dipartimento di
L'estructura de la memoria presentada, amb la seva
Geografia, Universita di Padova, Italia).
distribució en tres parts, apareix abreujada a la Taula 1,
on es reprodueix I'esquema que es va fer servir durant
la dissertació de defensa de la tesi.
Parte Primera
Parte Seaunda
Parte Tercera
ESTUDIO DEL
CONJUNTOS DE LAPlAZ
INTRODUCCI~N
Introducción
Enfoaue analítico
Enfoaue sintético
Geográfica
(Morfometría de las
(Análisis de componentes
Geológica
estrías)
principales]
Botánica
CiimÚtica
/ Grandes depresiones
Especies vegetales
Descriptores de lapiaz
1 Cuevas y simas
1 Cañones kórsticos I
Lapiaz
Microformas
l
l
(estrías)
Campos de laplaz
Taula 1:
Diagrama conceptual que es va fer servir durant la presen-
Table 1:
Conceptual diagram of the Ph D dissertation
tació de la tesi.

L'índex de la memoria i la seva paginació original és la següent:
lNDlCE
Prólogo
Agradecimientos
PARTE PRIMERA:
GEOECOLOG~A
DEL EXOKARST DE LA SERRA DE TRAMUNTANA
La Serra de Tramuntana como unidad geográfica
Aspectos geográficos de la Serra de Tramuntana
Generalidades
Orografía e hidrografía
Agricultura, karst y utilización tradicional del territorio
Aspectos geológicos de la Serra de Tramuntana
Generalidades
Estratigrafia y litología
Tectónica
Aspectos botánicos de la Serra de Tramuntana
Generalidades
Principales comunidades vegetales
Comu'nidades vegetales y mirfologías kársticas
Aspectos climáticos de la Serra de Tramuntana
Generalidades
Precipitaciones
Humedad atmosférica
Temperaturas
Insolación y radiación
Viento
Evaporación, evapotranspiración y balance hídrico
Tipos de clima
Principales morfologías exokársticas de la Serra de Tramuntana
y vegetación asociada
Introducción y características generales
Estado actual de los conocimientos
Las grandes depresiones kársticas
Sa Coma de Son Torrella
Es Clot d'Albarca
La vegetación de las grandes depresiones kársticas
Las dolinas
Ses Parades y Es Clots Carbons
La vegetación de las dolinas
Efectos de la actividad humana sobre las dolinas
Las cuevas y simas
-
Tipología de las entradas de cavidades
Gradientes y estratificación de los factores físicos
Zonación vegetal en el interior de las cavidades
La vegetación de las cuevas y simas
Los cañones kársticos
Es Torrent de Pareis
La vegetación de los cañones kársticos
Los campos de lapiaz
Tipología del lapiaz en la Serra de Tramuntana
Descripción cualitativa del lapiaz de 4 localidades típicas
Los "esquetjars" del Puig de Massanella
Es Pixarells de Lluc
.
El Rellar de Son Marc
El mirador d'El Colomer
El factor litológico en los campos de lapiaz de la Serra
La vegetación de los campos de lapiaz
Conclusiones: las morfologías exokársticas como factor geoecológico signific
PARTE SEGUNDA:
GEOECOLOG~A
DE LAS ACANALADURAS Y ESTR~AS
DE LAPIAZ
Análisis morfométrico de las estrías de lapiaz
Observaciones morfométricas sobre las estrías de lapiaz
Introducción bibliográfica
Criterios y metodología de muestre0 sobre el terreno
La longitud de las estrías de lapiaz
La profundidad de las estrías de lapiaz

La anchura de las estrías de lapiaz
Acanaladuras y estrías de lapiaz
Comparaciones con estrías helvéticas e ibéricas
Observaciones efectuadas en el lapiaz de Suiza y de la Península Ibérica
Los campos de lapiaz de Suiza
Comparación entre los campos de lapiaz suizos y el lapiaz de la Serra
de Tramuntana
Las estrías de lapiaz y los canalillos del Jura Vaudois
Las estrías de lapiaz de Sieben Hengste
Las estrías de lapiaz del Vallon des Morteys
Las estrias de lapiaz de Bodmeren
Las estrías de lapiaz del Lapis de Tsanfleuron, del Col du Sanetsch v
del Lapi di Bou
Las estrías de lapiaz del valle de La Derbonne
Las estrias de lapiaz del Lapis des Grand' Gouilles
Discusión y conclusiones sobre el lapiaz de los Alpes calcáreos suizos
Los campos de lapiaz de la Península Ibérica
Las estrías de lapiaz del Mondúver
Las estrías de lapiaz del Mortero de Astrana
Las acanaladuras de lapiaz de la Serranía de Grazalema
Las estrías y acanaladuras de lapiaz de Larra
Discusión y conclusiones sobre el lapiaz de la Península Ibérica
Discusión de los resultados
Conclusiones sobre la morfometría y la génesis de las estrías de lapiaz
Conclusiones sobre la morfometría de las acanaladuras
Un tipo particular de acanaladuras: las estrías amplias
Un tipo particular de acanaladuras: los canalillos
Conclusiones: la; acanaladuras y estrías de lapiaz como indicadores geoecológicos
PARTE TERCERA:
GEOECOLOG~A
DE LOS CONJUNTOS DE LAPIAZ Y VEGETACI~N
EN LA SERRA DE TRAMUNTANA
Los conjuntos de morfologías de lapiaz
El concepto de lapiaz
El concepto de Karrenfeld o campo de lapiaz
El concepto de criptolapiaz: relaciones entre el lapiaz subcutáneo y la cubierta
edáfica
Deforestación y desarrollo evolutivo de los campos de lapiaz en la Serra de
Tramuntana
Crisis bioclimáticas relacionadas con las glaciaciones
Deforestación y pérdida de suelo causada por el hombre
"Subsidencia" del bosque promovida por la karstificación
Metodología de muestre0 de los conjuntos de lapiaz y vegetación
Criterios de selección de los descriptores de lapiaz en la Serra de Tramuntana
Enumeración de los 20 descriptores de lapiaz seleccionados para el muestreo
Formas longitudinales respecto a la pendiente, HYDRL, HL
Formas transversales respecto a la pendiente, HYDRT, HT
Formas irregulares de corrosión, ETCHL, ET
Lapiaz de diaclasas, KLUFT, KL
Criptolapiaz, lapiaz sub-edáfico, CRYPT, CR
Criptolapiaz en curso de transformación, TRANS, TF
Terrenos pedregosos, STONY, ST
Biokarst liquénico, BIOKL, BK
Canalículos, MCRLL, MR
Cubetas de corrosión, KAMEN, KA
Pocillos, RAINP, RP
Estrías de lapiaz, RILLK, RL
Estrías amplias, estrías anchas, WRILL, V\\IL
Canales de lapiaz, RINNK, RN
Canales paralelos, RGRNK, RG
Canales meandriformes, MAANK, MA
Canalillos, DFLUT, DF
Escalones, TRlTK, TR
Concavidades irregulares, ICPTT, CI
Concavidades horizontales, HCPlT, CH
Estrategias de muestreo de los conjuntos de lapiaz y vegetación
El muestreo de los descriptores de vegetación
El muestreo de los descriptores de lapiaz
Distribución altitudinal de los descriptores en la Serra de Tramuntana

Resultados obtenidos mediante el Análisis de Componentes Principales de los conjuntos de lapiaz y vegetación
Aplicación del análisis de componentes principales a los descriptores
morfokársticos en los campos de lapiaz de la Serra de Tramuntana
A.C.P. completo: descriptores de lapiaz evaluados mediante 6 grados
de abundancia
A.C.P. simplificado: descriptores de lapiaz evaluados mediante datos
de presencia-ausencia
Aplicación del análisis de componentes principales a los descriptores vegetales
en los campos de lapiaz de la Serra de Tramuntana
A.C.P. basado en 43 descriptores de vegetación: datos de presencia-
ausencia de 43 especies
A.C.P. basado en 20 descriptores de vegetación: 11 descriptores
individuales (especies) y 9 descriptores colectivos (agrupaciones
de especies o comunidades vegetales)
Aplicación del análisis de componentes principales a los descriptores
integrados de lapiaz y vegetación en los campos de lapiaz de la Serra
de Tramuntana
Conclusiones: los conjuntos de lapiaz y vegetación como indicadores geoecológicos
ANEXO FOTOGRAFICO (textos explicativos)
LÁMINAS
Principals conclusions
A grans trets, es pot afirmar que els resultats varen
fer ben palesa la importancia deterrninant dels gradients
Els objectius prevists al cornencarnent de les pros-
topografics i clirnatics al carst de la serra de
peccions de carnp que varen conduir a la realització
Trarnuntana, tant pel que fa a les característiques de les
d'aquest treball, consistien fonarnentalrnent en: docu-
rnicroforrnes observades corn pel que es refereix als
mentar les singularitats ecologiques que estan associa-
conjunts geoecologics dels carnps de lapiaz. La gran
des a les diferents formes exocarstiques, estudiar arnb
extensió i diversitat rnorfologica que presenten els
criteris rnorfometrics les estries de lapiaz i aplicar rneto-
carnps de lapiaz (Karrenfelder, karrenfields, champs de
dologies d'analisi rnultifactorial als conjunts de lapiaz-
lapiaz) a la principal serralada mallorquina i la cornple-
vegetació; tot i relacionant els esrnentats aspectes de
xa interrelació que es produeix arnb les cornunitats
I'exocarst arnb els factors geografics específics de la
vegetals que habiten sobre el substrat carstificat, justifi-
serra de Tramuntana i sobretot arnb els gradients cli-
quen una aproxirnació rnolt més detallad,a del que fins
rnatics de la Serra.
ara ha estat la practica habitual a les publicacions bota-
Sens dubte, I'objecte d'investigació rnés rellevant al
niques, fitosociologiques i ecologiques disponibles.
nostre arnbit eren els carnps de lapiaz i sobretot la
rnunió de rnicroforrnes de dissolució presents a les
A continuació es fa una enurneració de les conclu-
grans extensions rocoses que els constitueixen. Per
sions que apareixen a la fi de cadascuna de les tres
aixo, no es va aprofundir gaire en I'estudi d'altres for-
parts en que ha estat dividida la tesi:
mes de I'exocarst, corn són ara les dolines, els canyons,
les grans depressions carstiques, etc. Nornés es varen
PRIMERA PART
fer unes aproxirnacions descriptives i rnerarnent qualita-
Es documenta, arnb diversos exernples, de quina
tives, que així i tot perrneten copsar de seguida el gran
manera I'exocarst propicia el desenvoluparnent de
interes de l'exocarst des del punt de vista de les nom-
singularitats geoecologiques, entre les quals cal
broses singularitats ecologiques que conte.
destacar les singularitats topografiques (avencs,
Les rnicroforrnes de lapiaz rnés elernentals i d s
coves, escarparnents, encletxes de lapiaz, ca-
conjunts geoecologics que constitueixen els carnps de
nyons), hidrologiques (grans depressions carsti-
lapiaz varen ser abordats rnitjancant dues rnetodologies
ques, talvegs de canyons), edafiques (dolines,
radicalrnent distintes. Per una banda, es va desenvolu-
carnps de lapiaz), microclimatiques (avencs, enclet-
par una aproxirnació quantitativa focalitzada en I'estudi
xes de lapiaz, superfícies de lapiaz) i biogeografi-
estadístic d'una rnicroforma de dissolució molt específi-
ques (carnps de lapiaz). Aquest enriquirnent en bio-
ca: les estries de lapiaz o Rillenkarren. D'altra banda, es
tops i en refugis per a determinades especies afa-
varen elaborar uns criteris de rnostreig serniquantitatiu
voreix la biodiversitat vegetal.
adaptats als conjunts de lapiaz i vegetació arnb la inten-
L'associació Teucrietum subspinosi, rica en espe-
ció d'obtenir una irnatge global de les característiques
cies endemiques, esta clararnent relacionada arnb
dels carnps de lapiaz, de manera que les dades nurne-
les formes exocarstiques propies del lapiaz.
riques perrnetessin analitzar els principals factors que
L'alianca Hypericion balearici, a la que pertany
intervenen en la configuració de les seves tipologies.
I'esmentada associació, tarnbé es pot relacionar

amb els efectes de la carstificació sobre els subs-
d'algunes especies calcífugues, com és el cas
trats calcaris.
d'Acarospora schleicheri, Phaeoceros laevic,
La intervenció humana sobre els camps de lapiaz
Polytrichum juniperinum, Ophioglossum lusitani-
ha produit I'expansió de comunitats vegetals en les
cum, Aira caryophyllea, Centaunum marifimum,
quals hi predomina el carritxar d'Ampelodesmos
Logfia gallica i Erica arborea (la qual, junt amb
mauritanica. La significació d'aquesta especie dins
Arnpelodesmos mauritanica, és I'especie més afa-
el paisatge vegetal ha propiciat la descripció del
vorida per la seva capacitat de rebrostament des-
Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanicae,
prés dels incendis). Les dolines situades al cim del
dins el qual quedaria inclosa bona part del lapiaz de
puig Major són I'únic habitat conegut de I'especie
mitjana altitud de la serra de Tramuntana.
endemica Ligusticum huteri.
Els avencs, fondalades, esquerdes profundes i
La flora dels torrents i canyons carstics conté ele-
pous de lapiaz constitueixen bons refugis on poden
ments molt heterogenis, entre els quals cal esmen-
romandre vestigis dels antics boscs caducifolis. La
tar endemismes remarcables que habiten al jac
presencia d'Acer granatensis, Buxus balearica, llex
fresc i humit dels torrents o a les parets verticals
aquifolium, Sorbus aria i Taxus baccata a determi-
que els envolten. És el cas de Brimeura duvi-
nats indrets de la muntanya esta generalment rela-
gneaudii, Hypericum hircinum subsp. cambessede-
cionada amb forats carstics i substrats de lapiaz.
sii, Viola jaubertiana i Digitalis minor.
,
Els abundants cingles, escarpaments i parets verti-
Observacions efectuades sobre els processos bio-
cals que caracteritzen la topografia dels terrenys
carstics que intervenen a nivel1 de la superfície del
carstics, afavoreixen I'expansió de comunitats rupí-
lapiaz han demostrat la presencia de cianobacteris,
coles riques en endemismes. Entre d'altres espe-
algues, fongs i Iíquens, els quals interactuen amb la
cies propies d'aquests habitats, cal esmentar
roca de moltes maneres. Mentre el cianobacteri
Crepis triasii i Galium crespianum, que així mateix
endolític Chroococcus minutus juga un paper molt
són freqüents a algunes entrades de cavitats verti-
important en la degradació de la superfície rocosa
cals.
que s'esdevé previament a I'impacte de la pluja
La flora específica de les entrades verticals dels
sobre la calcaria, certs recobriments algals o lique-
avencs destaca per I'abundancia de briofits i per la
nics pareixen protegir la roca. En qualsevol cas, la
presencia de diversos pteridofits poc freqüents a
determinació taxonomica d'aquests microorganis-
I'exterior, com és el cas de Dryopteris tyrrhena,
mes i la seva eventual activitat com a agents de
Polystichum setiferum, Phyllitis sagittata i P. scolo-
meteorització són difícils d'abordar.
pendrium. D'altra banda, la primera prospecció que
Es pot afirmar que el patrimoni paisatgístic de la
es va efectuar als avencs de la Serra dona com a
Serra compren de manera indissociable tant les
resultat la primera citació per a Balears de les
comunitats vegetals com les formes carstiques. Els
següents especies de briofits: Lophocolea bidenta-
terrenys carstics, moltes vegades aspres i fins i tot
ta, Solenostoma triste, Rhizomnium punctatum,
intransitables, contribueixen a proporcionar parat-
Orthothecium intricatum i Taxiphyllum wissgrillii Els
ges agrests i formacions rocoses singulars, que
gradients de temperatura i humitat que es formen al
interaccionen amb la vegetació configurant els trets
llarg de la vertical dels avencs generen una inte-
més distintius del paisatge.
ressant zonació d'especies que reflecteix, junt amb
A la serra de Tramuntana existeix una forta relació
I'extinció de la llum en profunditat, els forts controls
entre exocarst i especies endemiques. Especial-
microclimatics que prevalen en aquestes condi-
ment a les amplies extensions ocupades pels
cions.
camps de lapiaz, on per definició la coberta vegetal
Les entrades de coves horitzontals o subhoritzon-
és esparsa ja que es tracta de terrenys rocallosos
tals allotgen al llarg dels seus gradients d' il*lumi-
on manca sol, es poden trobar amb abundancia
nació un seguit d'organismes vegetals: faneroga-
especies endemiques ben significatives, com ara
mes, pteridofits, briofits, algues clorofícies i ciano-
Hypericum balearicum, Teucrium marum subsp.
bacteris. Diverses coves que s'obrin cap al nord-
occidentale, Astragalus balearicus, Pastinaca luci-
oest contenen una remarcable comunitat vegetal
da i Cyclamen balearicum.
en la qual destaca un interessant grup d'endemis-
mes tirrenics i balearics: Pimpinella bicknellii, Urtica
SEGONA PART
atrovirens subsp. bianorii, Cymbalaria aequitriloba,
Les estries i petites canaletes de lapiaz són indi-
Sibthorpia africana i Soleirolia soleirolii.
cador~
geoecologics prou valuosos, ja que durant
Les comunitats de I'lsoetion estan molt poc repre-
el seu desenvolupament incorporen informació
sentades a la Serra. Tanmateix les seves millors
sobre les condicions climatiques, la litologia del
localitats es relacionen amb el fons de grans
substrat i I'estat de la coberta edafica i vegetal. La
depressions carstiques, com ara es Clot d'Albarca.
potencialitat d'aquestes microformes com a indica-
Els migrats sols de les dolines de mitjana altitud es
d o r ~
geoecologics s'ha pogut comprovar mitjancant
caracteritzen per servir de substrat a la presencia
metodes morfometrics.

Cap de Formentor, des de O fins a 200 metres sobre el nivell
de la mar. El mostreig i posterior tractament estadístic de les
dades han fet palesa la correlació negativa existent entre
aquestes formes i Quercus ilex, així com la forta correlació
positiva amb Charnaerops humilis i amb altres especies rela-
cionades amb la proximitat de la costa. Actualment la coberta
vegetal esta dominada per un bosc de pins bastant esclaris-
sat. La tapa d'objectiu de camera fotografica Que serveix
d'escala te 5,7 cm-de diametre.
i
Phot0 1:
Rough etched surfaces and solution pits are the prevalent
solutior la1 features on the Cap de Formentor karrenfields, from
O to 200 meters a.s.1. Aiter the sarnpling and statisticalproce-
dure, both karren rnicrofoms show clear negative correlations
with Quercus ilex and strong positive correlations with
Chamaerops humilis, as well as with near-shore related spe-
cies. Present-day plant cover is dominated by sparse pine
woods, cleared by the repeated Fires caused by man. Scale:
Iens cap is 5.7-cm wide.
Les estries de lapiaz o Rillenkarren nomes es
amb la superfície del sol, pot informar sobre la
poden formar sobre roques exposades directament
intensitat dels processos de denudació i perdua de
a I'acció de la pluja. Per aixo, la presencia d'estries
sol.
i el grau de desenvolupament que presenten és un
L'observació detallada de les micro i nanomorfolo-
bon indicador de l'erosió i perdua de sol en temps
gies de meteorització, a nivell de les superfícies de
recents. En molts de casos el seu creixement pot
roca del lapiaz, pot informar sobre les modalitats
produir-se simultaniament a la progressiva degra-
dels processos biocarstics específics de cada
dació de la coberta vegetal i a determinats proces-
microhabitat i sobre la seva contribució a la forma-
sos de desforestació.
ció d'estries. L'acció previa de cianobacteris endo-
L'analisi morfometric de les estries, corresponents
lítics s'ha mostrat fundamental en el creixement de
a localitats de la serra de Tramuntana on es regis-
les estries, en facilitar la fragmentació per les gotes
tren mes de 800 mm de precipitacions anuals, ha
de pluja de nanotopografies biocarstiques molt fra-
permes d'efectuar una calibració de les dimensions
gils.
de longitud i profunditat en funció de I'altitud (i con-
La presencia d'estries amples (és a dir, d'estries
seqüentment dels factors climatics). Les eventuals
d'amplaria mitjana superior als 2 cm) pot indicar
desviacions respecte dels valors tebrics calculats
I'existencia actual, o en temps relativament
poden ser interpretades com a evidencies del poc
recents, d'un dosser de branques i fulles correspo-
temps transcorregut des de la denudació de la roca
nent a estrats de vegetació situats per damunt del
o be com a resultat de pertorbacions ambientals
lapiaz. La intercepció de les gotes de pluja per part
que han dificultat el desenvolupament optim que
de la vegetació pot causar I'engrossiment de les
correspondria al seu entorn climatic.
gotes i I'augment de I'amplaria mitjana de les
La forta correlació negativa que s'observa entre
estries.
I'altitud sobre el nivell de la mar i la profunditat de
Els microhabitats que condicionen el biocarst són
les estries, permet d'extrapolar estimacions aproxi-
molt sensibles a les modificacions de la coberta
mades sobre la temperatura que va condicionar la
vegetal i especialment dels estrats arboris i arbus-
seva formació.
tius. Les relacions de sobreposició entre organis-
La forta correlació negativa que s'observa entre
mes epilítics (especialment líquens i molses) i
I'altitud sobre el nivell de la mar i la lonaitud de les
estries poden informar sobre canvis recents que
estries, permet d'extrapolar estimacions aproxima-
han afectat els microclimes a nivell de la superficie
des sobre la temperatura que va condicionar la
de la roca, ja que la microflora epilítica inhibeix
seva formació.
generalment el desenvolupament de les estries,
L'absencia d'estries de lapiaz sobre roques litologi-
mentre la invasió d'aquesta mena d'organisrnes va
cament adequades i en condicions climatiques
associada a una recuperació dels ambients ombrí-
favorables per al seu creixement pot estar relacio-
vols i humits propis del bosc.
nada amb canvis sobtats produ7ts per I'actuació
La presencia de canaletes (és a dir, de riells
humana, com és ara la rapida retirada del sol per
d'amplaria mitjana superior als 2,5
cm) pareix asso-
erosió dels vessants o la descamació de la roca
ciada a localitats de climes relativament freds, poc
causada pels incendis.
favorables per al desenvolupament d'estries.
L'observació detallada de la micro i mesotopografia
Potser la disponibilitat d'un mínim de precipitacions
de les roques estriades, en la zona de contacte
en forma de neu justificaria les amplaries i caracte-

rístiques anomales que mostren aquestes canale-
viometrics en la tipificació tant bibtica com 'abibtica
tes.
dels camps de lapiaz de la Serra.
L'existencia d'estries de lapiaz sobre afloraments
S'ha experimentat amb exit un tractament estadís-
de roca que romanen durant la major part de I'any
tic de les matrius de dades mitjancant el qual es
coberts sota la neu, com és el cas d'algunes locali-
reunien, en una mateixa analisi factorial de compo-
tats suisses d'alta muntanya, fa palesa la impor-
nents principals, 20 variables de caracter morfo-
tancia dels efectes de les tempestes d'estiu en la
carstic (conjunts de formes de lapiaz) junt amb 20
formació d'aquestes estries i suggereix un estricte
variables botaniques (especies i comunitats vege-
control físic que justifiqui la constancia dels valors
tal~).
d'amplaria observats pertot arreu.
La utilització de les grafiques de distribució de fre-
qüencies, sobretot de les que representen I'ampla-
ria de les estries i canaletes, sembla un instrument
útil i senzill per tal de treure informacions significa-
tives de caire geoecologic. És ben probable,
segons mostren les dades morfometriques obtingu-
des, que les condicions ambientals específiques en
que es generen aquestes microformes del lapiaz
(temperatures mínimes que permeten el seu crei-
xement, intensitat de la pluja, mida de la gota, tex-
tura de la roca, maxim de coberta vegetal compati-
ble amb el seu desenvolupament, efectes d'inter-
Foto 3:
Els intransitables camps de lapiaz formats per piramides,
cepció arboria, interferencia de les aportacions
cresteries i pinacles (Spitzkarren o rellar, segons la termino-
nivals, etc.) es puguin esbrinar a partir de I'analisi
logia que proposam) s6n sens dubte les morfologies exo-
carstiques més representatives de les altituds mitjanes de la
de la distribució de freqüencies.
serra de Tramuntana, entre 150 i 700 metres sobre el nivel1
de la mar. Les comunitats vegetals de I'Oleo-Ceratonion, en
els nivells baixos, i del Quercion ilicis més a dalt, ocupen el
TERCERA PART
sol que resta entre les abruptes crestenes de roca calcaria.
Aquesta classe de "conQat de lapiaz" mostra un clar predo-
S'ha elaborat una metodologia de recerca especial-
mini de deteminades microformes, com ara les estries, les
ment adaptada a I'estudi de les característiques
canals paral-leles i les concavitats irregulars, les quals
geoecologiques dels camps de lapiaz de la serra
només es desenvolupen aquí sobre els wstats més vertica-
litzats dels pinacles. S'ha pogut comprovar estadísticament
de Tramuntana. Segons els resultats obtinguts en
I'existencia d'una forta correlació positiva entre Pistacia len-
el seu primer assaig a I'exocarst de les muntanyes
tiscus-i-els tipics rellars de pinacles i cresteries.
de Mallorca, aquesta metodologia sembla a basta-
Photo 3:
Typical sharp pinnacle and ridge karrenfields are the major
ment eficac per a I'analisi dels conjunts de lapiaz i
exokarstic landforms on the middle altitudes of Serra de
vegetació, i probablement es pot fer servir a altres
Tramuntana, between 150 and 700 meters a.s.1. The Oleo-
arees carstiques del món mitjancant els oportuns
Ceratonion, N, the lower stages, and the Quercion ilicis plant
communitiec occupy the available soil between the ridges.
reajustaments.
This kind of karren assemblage'shows the prevalence of
La interpretació de I'estructura de les dades a par-
several characteristic features, such as nllenkarren, solution
tir de les analisis de components principals que han
flutes of the second order and irregular cockling pattems on
the steeper slopes. A strong positive correlation was found
estat portades a terme ha permes de comprovar el
between Pistacia lentiscus and the pinnacle and ridge
predomini dels gradients altitudinals, termics i plu-
karrenfield types.

Les taules de correlacions entre descriptors, obtin-
gudes amb les dades corresponents a 100 locali-
tats distribuides al llarg de tota la serra de
Tramuntana, han confirmat i quantificat certes afini-
tats previsibles com la que uneix les estries
amples
amb Quercus ilex; pero també han eviden-
ciat relacions fins fa poc ignorades. Per exemple, la
correlació que associa el lapiaz subedafic o crip-
tolapiaz amb Asphodelus aestivus i Pinus halepen-
sic, o la suggerent correlació positiva que s'obser-
va entre Hypericum balearicum i el lapiaz pedre-
gós
i que es complementa amb una interessant
correlació negativa envers el lapiaz subedafic.
El processament de les dades ha permes de realit-
zar una tipificació rigorosa dels camps de lapiaz de
la Serra fonamentada en criteris semiquantitatius i
en una metodologia de caracter estadístic. Amb
aquest procediment s'han pogut afinar millor les
anteriors propostes de zonació dels camps de
lapiaz, que havien estat basades fins ara en criteris
descriptius i qualitatius.
Foto 4:
Exemples inequivocs de forats i tubs, tipics del lapiaz sub-
edafic o criptolapiaz, es poden trobar al cim del puig de Ca,
Les analisis de components principals portades a
a rnés de 800 metres d'altitud sobre el nivel1 de la mar. La
terme a partir de les dades semiquantitatives
transforrnació i esrnolament progressiu d'aquestes formes,
d'abundancia corresponents als 20 descriptors de
inicialment rodonenques, sota els efectes de la pluja només
va poder comencar quan el sol anava desapareixent com a
lapiaz, han demostrat que la meso i macrotopogra-
conseqü6ncia de I'erosió. Actualrnent el paisatge vegetal
fia del lapiaz constitueix el factor més important per
esta per complet desforestat i tan SOIS
s ' o b s e ~ a
la dorni-
a la seva classificació, tot seguit del clima. Es dife-
nancia del carritx, Ampelodesmos mauntanica, junt arnb
diverses especies propies de les comunitats de I'Hypencion
rencien clarament dos tipus: el laoiaz de Iloses i
baleanci La funda de camera fotografica que seweix
diaclasis (esquetjars) i el laoiaz de oinacles i cres-
d'escala té 13 cm de Ilargada.
(rellars). És ben probable que la característi-
Photo 4:
Unambiguous examples of subsoil karren holes and tubes
ca topografia "en pinacles i cresteries" tengui rela-
appear at the summit of Puig de Ca mountain, over 800
ció amb un remot origen subedafic.
meters as./. The solutional sharpening of these features by
the effect of rainfall only started after the soil was removed
Les analisis de components principals portades a
by erosion. At present, the landscape is completely devoid of
terme a partir de les dades de vegetació són cohe-
woodland, being occupied by brush of Ampelodesrnos mau-
rents amb les interpretacions fitosociologiques
ritanica as well as by severa1 plant species from the
Hypericion balearici communities. Scale: camera case is 13-
comunament acceptades, ja que les associacions
cm long.
vegetals presents als camps de lapiaz poden ser
assignades respectivament al Rosmarino-Ericion,
comprovar la pauta molt semblant que presenten
Oleo-Ceratonion, Quercion ilicis i Hypericion balea-
les estries de lapiaz i la típica especie del lapiaz
rici, seguint un clar component altitudinal.
mallorquí Ampelodesmos mauritanica; ambdues
L'analisi de components principals portada a terme
caracteritzades per un maxim que correspon a les
a partir de les dades mixtes de lapiaz i vegetació
altituds mitjanes. Es torna a confirmar així I'optim
permet de reconeixer tres classes ben diferencia-
altitudinal que havien mostrat els estudis morfome-
des de camps de lapiaz: els de la zona culminal,
trics de les estries. En conseqüencia, es pot afir-
associats als descriptors Teucrietum subspinosi,
mar que a les cotes més altes de la serra de
lapiaz pedregós, concavitats irregulars, formes
Tramuntana les estries no tan sols esdevenen més
transversals, Smilaco-Ampelodesmetum, Hyperi-
curtes i menys profundes sinó .que també es fan
cum balearicum, lapiaz de diaclasis, canaletes i
menys abundants.
Euphorbia characias; els de les altituds mitianes,
Les grafiques de distribució altitudinal d'alguns des-
associats a Pktacia lentiscus, esglaons, Cneoro-
criptors mereixen en certs casos un comentari par-
Ceratonietum, canals paral-leles, Olea europaea,
ticular. És el cas de Rosmarinus officinalis, que pre-
especies d'alzinar, Urginea maritima i estries; i els
senta dos mkims, un a dalt de les muntanyes i
de la periferia costera, associats a pouets de
I'altre a zones de baixa altitud; tendencia en la que
corrosió, Chamaerops humilis, especies de costa
coincideix sorprenentment amb les cubetes de
rocosa calcaria, superfícies irregulars de corro-
corrosió. A rnés, la correlació positiva de R. otfici-
sió i lapiaz subedafic.
nalis amb els canalicles, així com la seva correla-
Les grafiques que mostren I'abundancia relativa de
ció negativa amb els esglaons, el biocarst liqu&
cada descriptor en funció de I'altitud, permeten
nic i les canals paraleleles, semblen indicar una

Foto 5:
Les superfícies de dissolució llises i ondulades, produides
Foto 6:
Els camps de lapiaz formats per lloses aplanades i dihclasis
pel flux de lamines d'aigua, compten entre les formes que
eixamplades (Flachkarren o esquevar, segons la terminolo-
més es fan notar al cim de les muntanyes i es troben amplia-
gia que proposam) són les morfologies exochrstiques m6s
ment representades als camps de lapiaz situats per damunt
representatives de les zones m6s altes de la muntanya
dels 800 metres sobre el nivell de la mar. Aquesta mena de
mallorquina, per damunt dels 800 metres sobre el nivell de
formes transversals al sentit del pendent, com les que es
la mar. Aquesta classe de "conjunt de lapiaz" esta caracte-
poden observar a dalt del puig Major, inclouen concavitats.
ritzada per I'escassa presbncia de canals i estries, amb
més o menys acanalades i horitzontals, per6 també ondes
I'excepció de les canals meandriformes, i per l'abundancia
en forma de ripple i concavitats irregulars. Mostren una bona
de concavitats irregulars, ondes horitzontals i lapiaz de
correlació positiva amb Euphorbia characias, una especie
dihclasis. Les comunitats del Teucrietum subspinosi, que
tipica de les comunitats de muntanya, i una forta correlació
inclouen un seguit d'espbcies endbmiques, constitueixen la
negativa amb Chamaerops humilis, el garballó, el qual esta
principal coberta vegetal que creix sobre els substrats inten-
associat a ambients calids i semihrids. La tapa d'objectiu de
sament carstificats de dalt de les muntanyes. Fortes correla-
camera fotografica que semeix d'escala té 5,7 cm de dia-
cions positives han estat trobades entre Euphorbia chara-
metre.
cias, Pastinaca lucida, Helleborus foetidus i Teucrium asiati-
cum i els tipics esquetjars de lloses i dihclasis.
Photo 5:
Smooth wave-like solutional surfaces, caused by sheet-flow
waters, are a common feature at the top of the mountains,
Photo 6:
Typical flattened clint and grike karrenfields are the major
being widelypresent on karrenfields located over 800 meters
exokarstic landfoms in the higher altitudes of Serra de
a.s.1. Such kinds of transverse forms, as can be seen near
Tramuntana, over 800 meters a.s.1. This kind of karren
the Puig Major peak, includes fluted scallops, irregular
assemblage is characterised by the scaicity of channel and
cockling and solutional ripples. Good positive correlation
flute features and the prevalence of irregular cockling pat-
was found with Euphorbia characias, a typical mountain
terns, horizontal solutional ripples and widened joints. The
species, which is in accordance with the strong negative
Teucrietum subspinosi communities, including many ende-
correlation found with the dwarf palm Chamaerops humilis,
mic species, are the main plant cover on these intensely
that occupies a semi-arid environment. Scale: Iens cap is
karstified terrains. Strong positive correhtions were found
5.7-cm wide.
between clint and grike karrenfield types and severa1 species
llke Euphorbia characias, Pastinaca lucida, Helleborus foeti-
dus and Teucrium asiaticum.
preferencia pels terrenys oberts, desprove'its de sol
i exposats a la insolació i a la intensa radiació noc-
S'ha pogut demostrar la presencia de formes
turna.
inequívoques de lapiaz subedafic o criptolapiaz,
La prospecció de localitats de lapiaz de muntanya
així com de criptolapiaz transformat, per damunt
on s'estableix I'associaciÓ Teucrietum subspinosi
de I'actual línia de bosc; a mes de 800 metres
suggereix la conveniencia de fer observacions
sobre el nivell de la mar, en terrenys ocupats per el
addicionals, per tal d'afinar millor les relacions de
denominat "estatge culmina1 baleatic". Aquestes
determinades especies d'aquesta comunitat amb
troballes reforcen la hipotesi segons la qual
les diferents tipologies de I'exocarst. Un exemple
I'Hypericion balearici ha poblat amb exit els cims de
d'aquestes matisacions que cal introduir quant a la
les muntanyes després que la degradació dels sols
dependencia de les associacions i subassociacions
fes impossible la recuperació dels boscs de I'Aceri-
de I'Hypericion balearici respecte de les classes de
buxetum i del Cyclamini-Quercetum ¡licis. És ben
conjunts de lapiaz, es pot focalitzar amb I'especie
probable que la repetició de les crisis bioclimati-
Pastinaca lucida, la qual no ha evidenciat cap
ques causades per les glaciacions hagi estat la
correlació positiva amb el lapiaz pedregós, al
causa del progressiu empobriment dels sols i de la
menys a les localitats mostrejades en el decurs
desaparició a llarg termini dels boscs per damunt
d'aquest estudi. Aixo contradiu la bibliografia dis-
dels 800 metres.
ponible sobre el Pastinacetum lucidae i la seva
relació amb els habitats de clapers i rossegueres
de muntanya. També fa qüestionar els criteris de
diferenciació entre Teucrietum subspinosi i
Pastinacetum lucidae als camps de lapiaz culmi-
Vull agrair a I'amic Peter Watkinson la seva acura-
nals.
da supervisió i millora dels textos en angles.