Sobre alguns jaciments de Myotragus balearicus Bate 1980 (Artiodactyla, Caprinae) de tafonomia infreq�ent
ENDINS, 1-23.
2000. Palma de Maallorca
SOBRE ALGUNS JACIMENTC DE Myotragus balearicus Bate 1909
(Artiodactyla, Caprinae) DE TAFONOMIA INFREQUENT
per Pere ARNAU ', Pere BOVER 2, Bartomeu SEGU~ i Josep Antoni ALCOVER 2.4
Resum
Presentarn la descripció i interpretació tafonornica d'una serie de jacirnents rnenorquins
i rnallorquins de Myotragus balearicus. Es tracta de diposits situats a coves inaccessibles per
a un caprí. Les restes trobades procedeixen del transport realitzat per ocells de presa de talla
gran. El candidat rnés versernblant d'haver estat I'agent bioacurnulador d'aquests diposits és
I'aguila reial, Aquila chrysaetos.
Abstract
The description and taphonornical interpretation of several Mallorcan and Menorcan
deposits containing Myotragus balearicus are presented in this paper. They are situated in-
side inaccessible caves for a caprine animal. The studied fossils come frorn accurnulations ori-
ginated by large avian predators. The rnost plausible candidate as the bioaccurnulator agent
is the golden eagle, Aquila chrysaetos.
Introducció
La localització de restes de Myotragus balearicus
d'interes creixent (SUTCLIFFE, 1976; EMSLIE, 1985;
Bate 1909 fossilitzades a les coves de les Gimnesies és
BAIRD, 1991 ; ALCOVER, 1992). ALCOVER (1992) va
un fet freqüent. La literatura paleontologica de les
analitzar les diferents especies que poden fossilitzar a
Balears registra més de 150 diposits fossilífers caverní-
les coves i va revisar alguns dels agents biologics que
coles (o procedents d'antigues coves desmantellades)
actuen com a bioacumuladors a I'interior de les cavitats.
en front de menys de 10 diposits no espeleologics (e.g.,
És en aquesta perspectiva analítica que presentam el
ALCOVER e t al., 1981; QUINTANA, 1998). La tafono-
nostre treball.
mia dels diposits espeleologics que contenen
Els diposits fossilífers espeleologics sovint són
Myotragus balearicus mai no ha estat I'objecte d'una
complexos. De vegades s'originen per I'actuació con-
analisi global, si bé alguns treballs han aportat dades
junta de diferents processos tafonomics, els quals
relevants sobre la tafonomia de diposits espeleologics
poden comportar I'actuació de diferents agents bioacu-
concrets (e.g., ENCINAS i ALCOVER, 1997; S E G U ~
et
muladors (e.g., ANDREWS, 1990; FERNÁNDEZ-
al., 1998). Abans de presentar aquesta analisi global
JALVO, 1995). La identificació d'aquests agents és
volem donar a coneixer en aquest treball una serie de
important no sols per entendre la genesi dels diposits,
diposits que presenten una tafonomia infreqüent.
sin6 també per poder realitzar aproximacions a I'ecolo-
La tafonomia és la ciencia que estudia el conjunt de
gia del passat. Aquesta identificació és més bona de fer
processos que condueixen a la formació dels diposits
a jaciments que es troben a coves d'accés restringit
fossilífers a partir de la mort dels animals. La tafonomia
(e.g., EMSLIE, 1985).
espeleologica, o I'estudi dels factors que afecten la
En aquest treball estudiam un tipus de jaciment fos-
deposició dels fossils a les coves, és una disciplina
silífer de Myotragus balearicus de tafonomia infreqüent
i identificam I'agent bioacumulador que I'ha originat.
Durant el Pleistoce moltes coves de les Gimnesies i
1 Museu Municipal de Ciutadella "Es Bastió de sa Font"
Pitiüses varen actuar com a col.lectors de sediments i
2 Institut Mediterrani d'Estudis Avancats, Cta de Valldemossa km 7.5,
d'ossos. Algunes de les coves on trobam fossils de
07071 Ciutat de Mallorca. e-mail: ieajatQps.uib.es
Myotragus balearicus eren poc o totalment inaccessi-
3 Departament de Ciencies de la Terra, Universitat de les Illes
Balears, Cta de Valldemossa km 7 3 , 07071 Ciutat de Mallorca.
bles per a I'especie i ens il.lustren sobre la tafonomia
4 Research Associate, Department of Mammalogy, American
dels diposits originats per un grup limitat d'ocells.
Museum of Natural History, New York

Diposits originats per ocells de
ble des de la mar, tot i que és complicat. Caccés des de
presa de talla gran
terra requereix un rippel de 30 m. A la superficie de la
sala interior s'han trobat dos ossos de Myotragus bale-
Hem identificat quatre coves totalment inaccessi-
aricus. Veure topografia (Les estrelles assenyalen el
des per als mamífers de talla mitjana a I'illa de Menorca
lloc on es trobaren els ossos).
que contenen restes de Myotragus balearicus. Una cin-
Coveta de la Colada (Cala Bé, Son Salomó, Ciuta-
quena cova menorquina arnb restes d'aquesta especie,
della, Menorca)
actualment accessible a mamífers de talla mitjana degut
a la transformació antropica del seu entorn, pot haver
Cova explorada la primavera de 1999 per P. Arnau
estat d'accés molt dificultós o adhuc inaccessible en el
i J. Riera. Es tracta d'una petita cavitat inaccessible
passat. Finalment, incloem aquí dades sobre dues
cense equip de rAppel. Es troba a una paret de 45 m
altres coves, en aquest cas mallorquines, que formen
d'alcaria. La seva entrada s'obre a 20 m s.n.m. i dóna
part d'un mateix sistema carstic, amb una fauna que,
accés a una única saleta de 5 x 2,5 m. Damunt I'escas
almenys en part, sembla respondre al mateix patró tafo-
sediment de la cova s'han trobat dues restes fragmen-
nomic que el que es registra a les quatre coves menor-
tades de Myotragus balearicus. Veure topografia (Les
quines esmentades.
estrelles assenyalen el lloc on es trobaren els ossos).
Descripció de les cavitats
Cova des Mussol (Ciutadella, Menorca)
Es tracta d'una cova de 200 m de recorregut des-
coberta i explorada per Pere Arnau el juny de 1997. Les
seves dues boques miren al SO i es troben penjades a
un penya-segat de 40 m d'alcaria. Centrada petita s'o-
bre a 20 m sobre el nivell de la mar i la gran a 10 m
s.n.m. Les dues entrades només són accessibles mit-
jancant tecniques d'escalada. La boca gran dóna accés
a una sala que contenia un diposit arqueologic impor-
tant. Per sota dels sediments arqueologics es troba un
nivell que ha lliurat restes de Myotragus balearicus i d'o-
cells. La seva topografia es troba a LULL et al. (1 999a).
Coveta des Forat (Cala Be, Son Salomó, Ciutadella,
Cova de les Tres Sales (Cala Bé, Son Salomó,
Ciutadella, Menorca)

Petit forat explorat per P. Arnau el juny de 1999. Es
Explorada per P. Arnau i G. Triay la primavera de
traba per
la tova des Mussol, a uns 8 m s.n.m.
1999. Té un recorregut de poc menys de 20 m, al llarg
Només és accessible mitjancant tecniques d'escalada.
del qual es poden diferenciar tres saletes. La seva
Al Seu interior, a UnS 6 m de la boca, es van trabar en
boca, que mira al nord, fa m dlample
,60 m dlalea-
superfície dos ossos de M. balearícus, pertanyents a un
i se
a 12 m
Caccés a la tova és possi-
mateix exemplar. Veure topografia (Les estrelles assen-
yalen el lloc on es trobaren els ossos).
TOPOGRAFIA APROXIMADA
C
B
B

Cova Murada (Barranc de I'Algendar, Ciutadella,
fer terrestre de talla rnitjana. La topografia de la cova es
Menorca)
troba a FLORIT i ALCOVER (1987).
Es tracta d'una galeria horitzontal arnb una entrada
Cova de ['Ermita (Capdepera, Mallorca)
d'onze rnetres d'alcaria i nou d'arnplaria (veure MIR,
1976, on se'n presenta la topografia). A la galeria d'en-
La cova de I'Ermita és una cavitat de dirnensions
trada es troba un irnportant jacirnent arqueologic per
notables la boca de la qual s'obre enrnig d'una timba.
sota del qual es troba un diposit paleontologic pendent
Actualrnent s'hi accedeix per una escala, rnalgrat que
d'excavació i estudi acurat. A la cova s'accedeix per un
en el passat havia d'esser d'accés dificultós per a un
camí en que s'ha treballat la pedra calcaria per tal de
rnamífer de talla rnitjana.
poder passar-hi cornodarnent. Abans d'aquesta mani-
pulació I'accés hauria estat més dificultós, tot i que
segurarnent possible, per a qualsevol rnarnífer de talla
Material
rnitjana.
A les taules 1 i 2 presentam els rnaterials de M.
balearicus que hern estudiat per a la redacció d'aquest
Cova Nova (Capdepera, Mallorca)
article. Aquestes taules inclouen tots els materials pro-
La cova Nova és una cavitat que suposadarnent va
cedents de les quatre coves rnenorquines estudiades
quedar al descobert en fer-se les obres d'arnpliació dels
(taula 2; figures 1 i 2), així com les restes de banyes tro-
aparcaments de la cova de I'Errnita. Presenta dues
bades a la cova Nova (taula 1; figures 3 i 4). A la cova
boques que s'obren a 35 m s.n.rn. Aquestes boques
Nova hern trobat tarnbé nornbroses restes postcrania-
comuniquen arnb una única sala de grans dirnensions.
nes d'exernplars juvenils, així corn restes molt fragrnen-
El seu reconeixernent corn a jacirnent fossilífer es deu
tades d'ossos, que probablement corresponen a exern-
al nostre company M. Trias. Desconeixern corn havia
plars introduits a la cova pel rnateix agent bioacurnula-
pogut ser la seva entrada natural, que probablernent es
dor de les banyes aquí estudiades. A la col~lecció
restringia a una de les boques (de manera que les
Cuerda es troben també diferents banyes i ossos d'e-
obres d'arnpliació de I'aparcarnent de la cova de
xemplars juvenils procedents de la cova de I'Errnita
I'Errnita nornés haurien obert una nova entrada, la que
(esrnentada per CUERDA, 1975, corn a "cuevas de
actualment es considera entrada principal). La boca ori-
Arta), I'acumulació dels quals correspon al rnateix pro-
ginal podia haver estat d'accés dificultós pera un rnamí-
cés tafonornic aquí descrit.
Banyes amb patró de buidarnent (51):
Senceres (a la part distal) (21): MlNB 6866,6867,6869,6873,6874,6881,6885,6886,6888,6891,
6892, 6893, 6895,6897,6899, 6901, 6926, 6930, 6931, 11 803, 11 804.
Sense part distal (12): MNlB 6864,6870,6872,6880,6884,6890,6925,6928,6932,58359,58360,
58363.
Juvenils (18): MNIB 6883, 6900, 6906, 6907, 6914, 6918, 6919, 10263, 10955, 10956, 10958,
11 805, 11 806, 11 808, 11 81 O, 11 81 2, 11 840, 58365.
Fragrnents de crani (banyes+ fragrnent de frontal) (34):
Senceres (20): MNlB 6855, 6856, 6857, 6861, 6863, 6871, 6876, 6877, 6878, 6887, 6894, 6896,
6922, 6924, 6927,6929, 11801,58355, 58356,58357.
Senceres amb marques de bec (5): MNlB 6858,6868, 6882, 11 802,58358.
Sense part distal (5): MNlB 6859, 6862, 6875, 6879, 6923.
Juvenils (4): MNlB 6903, 691 0, 10965, 10966.
Fragments de banya petits (34): MNlB 6860, 6865 (amb marques de bec), 6898, 6902, 6904, 6905, 6908,
6909,691 1, 691 2,691 3, 691 5,691 6,6917,6920,6921,6933,10264,10265,10957, 10959, 10960,
10961, 1 0962, 1 0963, 10964, 11 807, 11 809, 11 81 1, 11 81 3, 11 839,58361,58362,58364.
Taula 1.
Llistat de materials de M. balearicus procedents de la cova
Taula 1.
L i ~ t
of M. balearicus remains frorn cova Nova (Capdepera,
Nova (Capdepera, Mallorca).
Mallorca).

ACRONIM
SIGLES
JACIMENT
DESCRIPCIÓ
UAB
Sala 1 Estrat 4
Cova des Mussol
Banya juvenil
UAB
Sala 1 Estrat 4
Cova des Mussol
Banya juvenil
UAB
Sala 1 Estrat 4
Cova des Mussol
Banya juvenil (arnb frontal)
MMC
Cova de ses Tres Sales
Fragrnent rnedial de banya juvenil
MMC
Cova de ses Tres Sales
Banya fragmentada a la base amb fragrnent de frontal
MMC
Coveta des Forat
Diafisi tíbia juvenil esquerra
MMC
Coveta des Forat
Diafisi fernur juvenil esquerre
MMC
Coveta de sa Colada
Diafisi radi juvenil esquerre
MMC
Coveta de sa Colada
Fragrnent frontal arnb banya juvenil
MMC
MMC-1
Cova Murada
Banya arnb patró de buidarnent
MMC
MMC-2
Cova Murada
Banya arnb patró de buidarnent
MMC
MMC-3
Cova Murada
Banya arnb patró de buidarnent
MMC
MMC-4
Cova Murada
Banya arnb patró de buidarnent
MMC
TPN-03(1)-70
Cova Murada
Frontal arnb banya
MMC
TPN-03(1)-71
Cova Murada
Frontal arnb banya
MMC
TPN-03(1)-72
Cova Murada
Banya arnb inici de patró de buidament
MMC
TPN-03(1)-73
Cova Murada
Banya fragmentada a la base
MMC
TPN-03(1)-74
Cova Murada
Fragrnent media1 banya arnb patró de buidament
MMC
TPN-03(1)-75
Cova Murada
Fragrnent rnedial banya arnb patró debuidarnent
MMC
TPN-03(1)-76
Cova Murada
Fragrnent rnedial banya arnb patró debuidarnent
MMC
TPN-03(1)-77
Cova Murada
Fragrnent rnedial banya arnb patró de
buidarnent (falta petit fragrnent distal)
MMC
TPN-03(1)-78
Cova Murada
Fragrnent dista1 banya
MMC
TPN-03(1)-79
Cova Murada
Banya arnb patró de buidarnent (falta petit fragrnent distal)
MMC
TPN-03(1)-80
Cova Murada
Banya arnb patró de buidarnent
MMC
TPN-03(1)-81
Cova Murada
Fragrnent dista1 banya
MMC
TPN-03(1)-82
Cova Murada
Fragrnent dista1 banya arnb patró de buidarnent
MMC
TPN-03(1)-83
Cova Murada
Banya juvenil arnb patró de buidarnent
MMC
TPN-03(1)-84
Cova Murada
Fragrnent banya juvenil
MSC
MDM-80
Cova Murada
Banya arnb patró de buidarnent
MSC
MDM-82
Cova Murada
Banya arnb patró de buidament
MSC
MDM-83 (TPN-03(1)-5)
Cova Murada
Banya arnb patró de buidarnent(fragrnentat a la base)
MSC
MDM-84 (TPN-03(1)-4)
Cova Murada
Banya arnb patró de buidarnent (fragrnentat a la base)
MSC
MDM-85 (TPN-03(1)-9)
Cova Murada
Banya arnb patró de buidarnent (falta petit fragrnent distal)
MSC
MDM-88 (TPN-O3(1)-3)
Cova Murada
Frantal amb banya (falta petit fragrnent distal)
MSC
MDM-89 (TPN-O3(1)-8)
Cova Murada
Banya arnb patró de buidarnent (falta petit fragrnent distal)
MSC
MDM-91 (TPN-03(1)-7)
Cova Murada
Banya arnb patró de buidament (falta petit fragrnent distal)
MSC
MDM-92 (TPN-03(1)-6)
Cova Murada
Banya arnb patró de buidarnent (falta petit fragrnent distal)
MSC
MDM-93 (TPN-03(1)-11) Cova Murada
Fragment rnedial banya arnb patró de buidament
(falta petit fragrnent distal)
MSC
MDM-94 (TPN-03(1)-13) Cova Murada
Banya arnb patró de buidament (falta petit fragment distal)
MSC
MDM-95 (TPN-03(1)-10) Cova Murada
Banya arnb rotura a la base
MSC
MDM-96 (TPN-03(1)-12) Cova Murada
Banya juvenil arnb patró de buidarnent
(falta petit fragrnent distal)
MSC
MDM-97 (TPN-03(1)-14) Cova Murada
Banya juvenil arnb patró de buidarnent
(falta petit fragrnent distal)
MSC
MDM-103 (TPN-03(1)-15) Cova Murada
Fragrnent medial incisiva (dl2)
MSC
TPN-03(1)-16
Cova Murada
M3 fragrnentat amb marques de creixernent
MSC
TPN-03(1)-17
Cova Murada
dP4 fragrnentat a les arrels
MSC
TPN-03(1)-18
Cova Murada
M2 fragrnentat a les arrels i amb marques de creixernent
Taula 2. Materials de M. balearicus procedents de caves de
Taula 2.
M. balearicus remains ff0m Minorcan Caves. Depositories:
Menorca. Materials dipositats a: UAB= Universitat Autonorna
UAB= Univercitat Autbnoma de Barcelona; MMC= Museu
de Barcelona; MMC= Museu Municipal de Ciutadella Bastió
Municipal de Ciutadella Bastid de sa Font; MSC= Museu des
de sa Font; MSC= Museu des Serninan de Ciutadella.
Seminari de Ciutadella. Acrbnim= depository code; Sigles=
specimen code; Jaciment= excavation site; Descripcid= des-
cnption.

Descripció de les troballes
Seminari de Ciutadella i el Museu Municipal de
Ciutadella "Es Bastió de sa Font" conserven diferents
La cova des Mussol fou excavada pel seu interes
materials (principalment banyes) de M. balearicus pro-
arqueologic evident (LULL et al., 1999a). Per davall del
vinents de la cova Murada (figura 2). Els materials
nivell arqueologic es varen trobar unes poques restes
obtinguts per G. Florit es troben probablement entre els
fossils de les especies pertanyents a les faunes prehu-
conservats al Museu Municipal de Ciutadella. No dispo-
manes (LULL et al., 1999b), que SOIS
han estat estudia-
sam de dades del diposit dels materials del Museu del
des parcialment (MONTERO, 1999; ALCALDE, 1999).
Seminari, ni de I'excavació de la qual procedeixen.Tot i
Entre els materials paleontologics obtinguts figuren,
que els resultats d'una cala realitzada el 1988 no van
com a úniques restes exhumades de Myotragus balea-
permetre confirmar I'associació de les banyes de
ricus, tres banyes pertanyents a exemplars juvenils
Myotragus balearicus amb artefactes, es va trobar una
(veure figura 1). Aquestes tres banyes mesuren entre 2
banya de M. balearicus rompuda que presentava una
i 3 cm.
tipologia molt similar a les trobades a la cova des
La cova de les Tres Sales, accessible com I'anterior
Mussol. La banya es trobava per davall del nivell d'ocu-
només mitjancant tecniques d'escalada, ha estat objec-
pació humana de la cavitat, una matriu de color clar,
te d'una prospecció paleontologica que ha lliurat les
molt diferent de la corresponent als nivells d'ocupació
restes de dues banyes, una de les quals pertany a un
humana de la cova.
exemplar molt jove, i I'altra a un juvenil. Igual cosa
Finalment, cal esmentar aquí les troballes realitza-
passa amb les covetes de sa Colada i des Forat (veure
des en Capdepera (Mallorca) a la cova Nova (FLORIT i
figura 2). Totes dues són només accessibles mitjancant
ALCOVER, 1987) i a la cova de I'Ermita (esmentada
tecniques d'escalada. A I'interior de la coveta de sa
com a "Cuevas de A r t a per CUERDA, 1975).
Colada hem trobat un radi de 52 mm, sense les epífisis
Actualment, la cova Nova presenta una boca en un
fusionades, corresponent, doncs, a un exemplar juvenil,
entorn totalment alterat, ja que es troba en terra, a un
i d'una banya de 35 mm, la qual podria pertanyer al
costat de I'aparcament de la cova de I'Ermita. No dis-
mateix exemplar que el radi anterior. A I'interior de la
posam d'informacions de com era aquesta boca abans
coveta des Forat hem trobat una tíbia esquerra, sense
que se'n fes un ús turístic de la cova de I'Ermita. No
epífisis soldades, de 57 mm, i un femur esquerre, man-
obstant, la fisiografia de la zona és compatible amb una
cat també d'epífisis, de 46 mm. Probablement els dos
entrada original d'accés difícil o adhuc innaccessible
ossos pertanyen a un mateix exemplar, de pocs mesos
per a un mamífer de talla mitjana. La fauna que s'ha tro-
d'edat, i suggereixen que almenys una part de la pota
bat en aquest jaciment esta dominada per ocells, i es té
esquerra va arribar conjuntament.
constancia que alguns dels vertebrats del diposit han
La cova Murada del Barranc de I'Algendar és un
estat introduits per depredadors alats (e.g., s'han trobat
cas apart. Aquesta cova va Iliurar, en una primera pros-
restes de sargantanes dins egagropiles fossilitzades).
pecció realitzada els anys cinquanta, les restes de cinc
M. balearicus es troba representat per una proporció
banyes de Myotragus balearicus que haurien estat tro-
inusualment gran de banyes, fragments de cranis,
bades en suposada associació a ceramica "neolítica"
falanges, ossos carpians i tarsians i fragments d'ossos.
pel Sr G. Florit, conservador del Museu Arqueologic de
Molts dels ossos i de les banyes corresponen a exem-
Ciutadella (MERCADAL, 1959). Posteriorment, a 80 cm
plars de mida petita. Les troballes realitzades a la cova
de fondaria i davall d'una capa d'incineració, es va tro-
de I'Ermita (CUERDA, 1975) responen al mateix patró.
bar una incisiva de Myotragus balearicus mesclada amb
ossos molt fracturats (MERCADAL, 1959). El Museu del
Figura 1:
Restes de M. balearicus de la cova des Mussol, Sala 1,
Estrat 4. 1: Frontal arnb banya d'exernplar juvenil. 2-3: ban-
yes de juvenils. Escala: 2 cm.
Figure 1:
Remains
of M. balearicus in the Cova des Mussol, Chamber
1, Stratum 4. 1: Juvenile frontal bone with a hom. 2-3:
horns
of juveniles. Scale 2 cm.

Figura 2: Restes de M. baiearicus de coves menorquines (descripcio de cada peca a la taula 2). 1 : TPN-03(1)-71; 2: TPN-03(1)-70; 3: MMC-3; 4:
MMC2; 5: TPN-03(1)-73; 6: TPN-03(1)-75; 7 : MMC-4; 8: TPN-03(1)-72; 9: MMC-1; 10: TPN-03(1)-74; 11: TPN-03(1)-81; 12: TPN-O3(I)-76;
13: TPN-03(1)-78; 14: TPN-03(1)-82; 15: TPN-03(1)-77; 16: TPN-03(1)-79; 17: TPN-03(1)-84; 18: TPN-03(1)-83; 19: TPN-03(1)-80; 20:

TPN-O3(I)-3 MDM-88; 21: MDM-82; 22: MDM-80; 23: TPN-03(1)-4 MDM-84; 24: TPN-03(1)-5 MDM-83; 25: TPN-O3(I)-7 MDM 91; 26: TPN-
03(1)-9 MDM-85; 27: TPN-03(1)-10 MDM-95; 28: TPN-03(1)-8 MDM-89; 29: Frontal amb banya juvenil coveta de sa Colada; 30: Fragrnent
banya coveta de ses Tres Sales; 31: TPN-O3(I)-6 MDM-92; 32: TPN-03(1)-13 MDM-94; 33: TPN-O3(I)-17; 34: TPN-03(1)-12 MDM-96; 35:

TPN-03(1)-11 MDM-93; 36: TPN-03(1)-15 MDM-103; 37: TPN-03(1)-16; 38: TPN-03(1)-18; 39: TPN-03(1)-14 MDM-97; 40: Dihfisi tibia
esquerre juvenil coveta des Forat; 41: Dihfisi femur esquerre juvenil coveta des Forat; 42: Frontal amb banya coveta de ses Tres Sales; 43:
Diafisi radi esquerre juvenil coveta de sa Colada. Escala: 4 cm.
Figure 2: Remains of M. balearicus from Menorcan caves (description of each bone is in table 2). 29: Juveniie frontal bone with a horn Coveta de sa
Colada; 30: Hom fragment Coveta de ses Tres Sales; 40: Lefi juvenile tibia diaphysis Coveta des Forat; 41: Lefi juvenile femur diaphysis
Coveta des Forat; 42: Frontal bone with horn Coveta de ses Tres Sales; 43: Left juvenile radius diaphysis Coveta de sa Colada. Scale: 4 cm.


ldentitat de I'agent bioacumulador
balearicus a les coves inaccessibles de Mallorca i de
Menorca. Tres són les especies candidates a haver
La ubicació i difícil accessibilitat de les coves
exercit aquest paper. Haliaeetus albicilla, una especie
exclou que almenys la majoria de les restes de
mai trobada a les Gimnesies, pero abundant en el pas-
Myotragus balearicus trobades a les cavitats esmenta-
sat a les Pitiüses (ALCOVER i McMINN, 1992), és un
des procedeixin d'animals que hi hagin arribat pel seu
depredador d'ocells i de peixos, que també consumeix
propi peu. Tot i que no s'hi han trobat restes de copro-
carronya. Els mamífers que són presents a la seva dieta
lits de mamífers, la seva absencia no és determinant
solen esser incorporats corn a carronya. Com hem indi-
per se de I'absencia de les seves visites esporadiques.
cat previament, el fet que la mostra de restes de
Per una altra banda, els nivells que contenen els ossos
Myotragus balearicus obtinguda a les coves estudiades
de Myotragus balearicus semblen no estar gaire remo-
contengui nombroses restes d'exemplars juvenils sug-
guts, cosa que indicaria una poca participació del trepig
gereix que no va ésser originada per les aguiles mari-
d'especies pesades en la formació dels diposits (e.g.,
nes. En efecte, si aquestes fossin els agents bioacumu-
EMSLIE, 1985).
ladors responsables de la formació d'aquests diposits,
Sembla que cap altre agent bioacumulador, llevat
hauríem de pensar que els Myotragus balearicus hau-
d'ocells de presa de talla gran ha pogut estar involucrat
rien estat consumits corn a carronya, i no hi hauria cap
en la formació d'aquests diposits de Myotragus baleari-
motiu perque no es trobassin més restes d'exemplars
cus. Els rapinyaires susceptibles d'haver originat
adults. Per altra banda, als jaciments s'haurien de tro-
aquests tipus de diposits es limiten a unes poques
bar restes de peixos grans, talment corn passa al jaci-
ment pitiús d'Es Pouas, on una part de les preces fou
especies, corn ara són el voltor negre (Aegypius mona-
introduida per I'aguila marina.
chus), el voltor comú (Gyps fulvus), la miloca (Neophron
Les úniques especies que queden corn a possibles
percnopterus), el trencalos (Gypaetus barbatus), i les
agents bioacumuladors dels ossos de Myotragus bale-
aguiles de talla gran (Haliaeetus albicilla, Aquila
aricus trobats a les coves estudiades són les grans
chrysaetos i Aquila adalberto.
aguiles del genere Aquila. Les especies d'aquest gene-
El fet que la mostra fossilífera obtinguda estigui
re, a diferencia de les especies del genere Haliaeetus,
constituida principalment per exemplars juvenils sugge-
són depredadores especialitzades en mamífers de talla
reix I'existencia d'un procés de selecció que exclou el
mitjana (DELIBES, 1978; DELIBES et al., 1975;
carronyeig corn el seu principal origen. La caca selecti-
GONZÁLEZ, 1991 ; WATSON et al., 1992), malgrat que
va de juvenils sembla haver estat la causa de la com-
també consumeixen ocells de talla mitjana (BOCHEN-
posició per edats de la mostra fossilitzada. Aquesta
SKI et al., 1999). Dintre del genere Aquila, a la
constatació exclou corn a agents bioacumuladors les
Mediterrania occidental viuen dues especies, A.
especies que actuen sobre els mamífers de talla mitja-
chrysaetos i A. heliaca; totes dues són bones candida-
na basicament corn a carronyaires (és a dir, els voltors,
tes a haver estat I'agent bioacurnulador de les restes de
el trencalos, la miloca i I'aguila marina). La seva exclu-
M. balearicus estudiades. Les especies del genere
sió es veu confirmada per les dades que tenim sobre
Aquila s'han trobat a diferents diposits insulars de la
I'ecologia trofica actual d'aquestes especies.
Mediterrania: una forma de gran mida de A. chrysaetos
Tot i que inicialment es va atribuir I'origen del diposit
vivia al Pleistoce de Creta (WEESIE, 1987). A. chrysae-
de Myotragus balearicus de la cova Nova de Capdepera
tos ha estat citada a Corsega (VIGNE, 1983) i a
al trencalos (FLORIT i ALCOVER, 1987), aquesta atri-
Sardenya (WEESIE, 1999) i Aquila cf. heliaca a
bució ha estat posteriorment rebutjada (SEGU~,
1998).
Sardenya (WEESIE, 1999).
En efecte, les restes de mamífers consumides pel tren-
A Mallorca s'han trobat restes fossilíferes de Aquila
calos són digerides quasi totalment (e.g., VIGNE, 1986;
chrysaetos a dos jaciments, la cova de Llenaire (MOU-
THIBAULT et al., 1992, 1993). El trencalos produeix uns
RER-CHAUVIRÉ et al., 1977) i la cova Nova d'Arta
excrements molt peculiars i perdurables, que recorden
(FLORIT i ALCOVER, 1987). Hi ha pocs dubtes que
als guixos que s'empren per dibuixar a les pissarres
['especie degué esser I'agent bioacumulador de moltes
(SUNYER, coim. pers.), mai trobats a les coves mallor-
de restes de Myotragus balearicus a la cova Nova.
quines i menorquines. En conseqüencia, sembla raona-
D'acord amb la nostra interpretació, les restes trobades
ble excloure el trencalos corn a agent acumulador de les
a la cova de I'Ermita també hi haurien estat transporta-
restes de Myotragus balearicus.
des, almenys en part, per I'aguila reial. La troballa d'una
Pel que fa els voltors propiament dits, Aegypius
especie ornítica a dos jaciments mallorquins (cova
monachus és una especie que cria als arbres, i no a
Nova i cova de Llenaire), de les restes de la seva acti-
cavitats dels penyals. Gyps fulvus i Neophron percnop-
vitat a una tercera cova (cova de I'Ermita), juntament
terus crien a cavitats inaccessibles per als mamífers
amb la migradesa del registre paleornitologic, suggereix
terrestres de talla mitjana i no solen actuar corn agents
que I'aguila reial havia d'esser molt abundant a la
transportadors d'ossos als seus nius.
Mallorca prehumanitzada. En la nostra opinió, Aquila
Queden, doncs, les grans aguiles corn a possibles
chrysaetos ha hagut de ser també I'agent bioacumula-
agents bioacumuladors de les restes de Myotragus
dor de les restes fossils trobades a les coves menorqui-
95

Figura 3: Cova Nova, Mallorca. Banyes de M. balearicus. 1: MNlB 6866; 2: MNlB 6874; 3: MNlB 6867; 4: MNlB 6876; 5: MNlB 6857; 6: MNlB 6924;
7: MNlB 6923; 8: MNlB 6875; 9: MNlB 6868; 10: MNlB 6878; 11: MNlB 6859; 12: MNlB 6887; 13: MNlB 6922; 14: MNlB 6856; 15: MNlB
6890; 16: MNlB 6931; 17: MNlB 6901; 18: MNlB 6888; 19: MNlB 6881; 20: MNlB 6929; 21: MNlB 6863; 22: MNlB 6896; 23: MNlB 6861;
24: MNlB 6895; 25: MNlB 6891; 26: MNlB 6897; 27: MNlB 6873; 28: MNlB 6894. Escala 4 cm.
Figure 3:
Cova Nova, Mallorca. Horns from M. balearicus. Scale 4 cm.

Figura 4: Cova Nova. Banyes de M. balearicus. 1: MNlB 6870; 2: MNlB 10265; 3: MNlB 11803; 4: MNlB 6898; 5: MNlB 6930; 6: MNlB 6879; 7: MNlB
6926; 8: MNlB 6925; 9: MNlB 6921; 10: MNlB 11804; 11: MNlB 6860; 12: MNlB 6872; 13: MNlB 6892; 14: MNlB 6886; 15: MNlB 6869; 16:
MNlB 6885; 17: MNlB 6908; 18: MNlB 6893; 19: MNlB 6911; 20: MNlB 58363: 21: MNlB 6899; 22: MNlB 6864; 23: MNlB 6905; 24: MNlB
6909; 25: MNlB 11806; 26: MNlB 11810; 27: MNlB 6913; 28: MNlB 6907; 29: MNlB 11840; 30: MNlB 10264; 31: MNlB 6906; 32: MNlB
11808; 33: MNlB 11839; 34: MNlB 11812; 35: MNlB 11813; 36: MNlB 6920; 37: MNlB 10959; 38: MNlB 58365; 39: MNlB 11809; 40: MNlB
6919; 41: MNlB 6883; 42: MNlB 10958; 43: MNlB 10955; 44: MNlB 10957; 45: MNlB 6918; 46: MNlB 6917; 47: MNlB 10965; 48: MNlB
10966; 49: MNIB 6904; 50: MNlB 10956; 51: MNlB 6902; 52: MNlB 6910; 53: MNIB 10263; 54: MNlB 6914; 55: MNIB 6916; 56: MNlB 11807;
57: MNlB 6903. Escala 4 cm.
Figure 4. Cova Nova. Horns from M. balearicus. Scale 4 cm.

nes analitzades. La tipologia de les restes de M. balea-
D'altra banda, talment com ha esdevengut en el
ricus trobades a les coves menorquines estudiades és
passat amb altres depredadors alats a altres illes del
similar a la registrada a la cova Nova (veure figures 1-
món (e.g., OLSON i JAMES, 1991; ALCOVER i
5). Actualment I'aguila reial al continent europeu depre-
McMINN, 1994), és probable que, donada I'absencia de
da principalment sobre mamífers de la talla d'un conill i
carnívors terrestres, les aguiles criassin o emprassin
sobre exemplars juvenils, i ocasionalment, sobre adults
per posar-se, llocs diferents dels que empren actual-
malalts de cabres. La talla dels exemplars juvenils de
ment. Tot i que sembla que feien servir indrets absolu-
Myotragus balearicus cau dintre de I'espectre de talles
tament inaccessibles per als mamífers terrestres, és
de les seves preses potencials. En la nostra opinió,
probable que també emprassin Ilocs d'accés només
almenys una part dels ocells trobats a la cova Nova
difícil.
també podria haver estat incorporada al diposit per les
Diferents grups d'aus rapinyaires actuen arreu del
aguiles reials.
món com a agents bioacumuladors &importancia noto-
ria en la genesi de diposits fossilífers de vertebrats
(e.g., ANDREWS, 1990). No obstant aixo, la diversitat
lmplicacions paleoecologiques i
de fauna vertebrada acumulada varia notoriament en
paleoetolog iques
funció del rol ecologic (depredador o superpredador)
que desenvolupa el rapinyaire acumulador ,a cada
'
La troballa de cinc diposits carstics a Menorca que
indret. El genere Tyto, per exemple, del qual s'han des-
han estat originats per I'acció d'un depredador alat de
crit nombroses especies fossils de caracter insular,
mida gran, molt probablement I'aguila reial, constitueix
genera diposits a partir d'egagropiles semblants a les
a hores d'ara I'única evidencia que tenim sobre I'exis-
de I'especie actual T: alba, que inclouen, entre d'altres
tencia d'un depredador alat de M. balearicus a I'illa.
preses, una amplia varietat de d'ocells passeriformes
Així, tot i que no s'hagin trobat encara les restes ossies
de talla petita i de micromamífers. Als ambients insulars
de cap aguila, sembla clar que n'hi havia. A més
on s'han desenvolupat formes endemiques de rosega-
aquests ocells, talment com ho eren a Mallorca, havien
dors o d'aus de talla petita o mitjana, es constaten espe-
d'esser també abundants a Menorca, segons es pot
cialitzacions dels estrigiformes presents per depredar
deduir de la troballa de cinc diposits de M. balearicus
sobre aquestes formes (e.g. Tyto balearica sobre
originats per les aguiles.
Eliomys morpheus a les Gimnesies), pero les freqüen-
Les restes fossilíferes de M. balearicus trobades
cies d'aparició en les egagropiles de restes pertanyents
suggereixen que les aguiles reials eren depredadors
a altres especies d'aus ¡/o micromamífers és encara
especialitzats en la caca de cries de M. balearicus.
significativa, perque I'oferta alimentaria continua essent
Talment com esdeve a Mallorca, i a altres illes del món
extensa fins i tot a ambients insulars (e.g. acumulació
amb mamífers de talla mitjana (ALCOVER i McMINN,
de Turdus i altres passeriformes i de Nesiotites per part
1992), una especie del genere Aquila era el superde-
de Tyto balearica a les Gimnesies, acumulació de pas-
predador de la fauna autoctona menorquina. Aquesta
seriformes endemics a les Hawaii per part de Gallistrix,
situació contrasta amb la que es dóna a les illes man-
OLSON i JAMES, 1991). Contrariament, els superpre-
cades de mamífers de talla mitjana, on el superdepre-
dadors actuen sobre una talla de presa menys freqüent
dador és reclutat entre les aguiles del genere
tant als ecosistemes continentals com als insulars i,
Haliaeetus.
sobretot en aquests darrers, per causa de I'empobri-
Figura 5:
Comparaci6 de les tipologies de banyes trobades a les
coves mallorquines i menorquines estudiades al present
treball. Cova Nova: 1: MNlB 6867; 2: MNlB 6881. Cova
Murada: 3: TPN-03(1)-72; 4: MMC 4. Escala 4 cm.
Figure 5:
Comparison of horn typologies found in the Mallorcan and
Menorcan caves studied for this paper. Cova Nova: 1: MNlB
6867; 2: MNlB 6881. Cova Murada: 3: TPN-03(1)-72; 4:

MMC 4. Scale 4 cm.

ment faunístic, poden reduir-se a unes poques o a una
estudiar els materials de la cova des Mussol. A tots els
única espècie. És el cas de l'àguila marina a Eivissa i a
estam ben agraïts.
les illes Hawaii, que depredava sobre oques endèmi-
ques; d'algunes espècies gegantines insulars del gène-
re Tyto a les Antilles, que consumien majoritàriament
Bibliografia
rosegadors de gran talla (Capromyidae), i sembla ser el
cas de l'àguila reial a les Gimnèsies, consumint M. bale-
ALCALDE, G. (1999): Co y a des Mussol. Informe técnico del análisis de
huesos de roedores. In: Lull, V.; Micó, R.; Rihuefe, C. & Risch, R.
aricus.
(eds.): La Co ya des Càrritx y la Co ya des Mussol. Ideología y
Els jaciments de M. balearicus tractats en aquest
Sociedad en la Prehistoria de Menorca: 73-77. Barcelona.
treball, gràcies a la seva tafonomia infreqüent, perme-
ALCOVER, J. A. (1992): Fossils and Caves. In Camacho, A.I. (ed.): The
ten expandir la coneixença paleoecològica de les
Natural History of Biospeleology. Mon. Mus. Nac. Cien. Nat.,
Madrid, 7: 199-221.
Gimnèsies a partir de dades que s'addiuen amb models
ALCOVER, J. A. i McMINN, M. (1992): Presència ce l'àguila marina
d'estructuració tròfica d'aus a illes (ALCOVER i
Haliaeetus albicilla (Linnaeus 1758) al jaciment espeleològic qua-
McMINN, 1994; SEGUÍ i ALCOVER, 1999).
ternari d'Es Pouàs. Endins, 17-18: 81-88.
ALCOVER, J. A. i McMINN, M. (1994): Vertebrate predators on islands.
BioScience, 44: 12-18.
ALCOVER, J. A.; MOYA-SOLÀ, S. i PONS-MOYÀ, J. (1981): Les qui-
meres del passat. Els ve rtebrats fòssils del Plio- Quaternari de les
Implicacions arqueològiques
Balears i les Pitiüses. Mon. Cient., edit. Moll, 1: 260 pp.
ANDREWS, P. (1990): Owls, caves and fossils. Nat. Hist. Mus. Public.,
La identificació de l'agent bioacumulador presenta-
231 pp. London.
da en aquest treball té una clara implicació zooarqueo-
BAIRD, R. F. (1991): The taphonomy of late Quaternary cave localities
yielding vertebrate remains in Australia. In: Vickers-Rich, P.;
lògica. Durant quaranta anys s'ha considerat que les
Monaghan, J.M.; Baird, R.F. & Rich, T.H. (eds.): Vertebrate pale-
restes de banyes trobades a la cova Murada pertan-
ontology of Australasia: 267-310.
yien, almenys en part, als nivells d'ocupació humana
BOCHENSKI, Z.; HUHTALA, K., SULKAVA, S. i TORNBERG, R. (1999):
Fragmentation and preservation of bird bones in food remains of
(MERCADAL, 1959;. GUERRERO, 1995a). Aquestes
the Golden Eagle Aquila chrysaetos. Archaeofauna, 8: 31-39.
troballes varen donar peu a inferir una tècnica peculiar
CUERDA, J. (1975): Los tiempos cuaternarios en Baleares. Edit. Inst.
d'ablació de banyes de
Est. Baleàrics,
M. balearicus pels humans a
Palma de Mallorca: 304 pp..
DELIBES, M. (1978): Ecología alimenticia del águila imperial Ibérica
Menorca, basada en "un simple corte vertical" (e.g.,
(Aquila adalberti) en el Coto Doñana durante la crianza de los
GUERRERO, 1995a, b, 1996, 1997). Aquesta inferèn-
pollos. Doñana Acta Vertebrata, 5: 35-60.
cia sembla estar mancada totalment de fonaments
DELIBES, M.; CALDERON, J. i HIRALDO, F. (1975): Selección de
presa y alimentación en España del águila real (Aquila chrysae-
sòlids. A cap dels materials estudiats al present treball
tos). Ardeola, 21: 285-303.
s'observen traces d'aquests talls suposats. La identifi-
EMSLIE, S. D. (1985). Vertebrate paleontology and taphonomy of caves
cació de les àguiles com a veritables agents bioacumu-
in Grand Canyon, Arizona. Nat. Geogr. Res., 4: 128-142.
ENCINAS, J. A. i ALCOVER, J. A. (1997): El jaciment fossilifer de la
ladors d'aquests materials exclou que la tipologia de les
Coy a Estreta (Pollença, Mallorca). Endins, 21: 83-92.
banyes de M. balearicus de la cova Murada fos produc-
FERNÁNDEZ-JALVO, Y. (1995): Small mammal taphonomy at La
te de l'activitat humana. D'altre banda, qüestiona la coe-
Trinchera de Atapuerca (Burgos, Spain). A remarkable example of
taphonomic criteria used for stratigraphic correlations and
taneitat suposada de M. balearicus i els humans al dit
palaeoenvironment interpretations. Palaeogeogr., Palaeoclimat.,
jaciment, donat que la presència d'àguiles reials sembla
Palaeoecol., 114: 167-195.
totalment incompatible, a un espai tan reduït com és la
FLORIT, F. i ALCOVER, J. A. (1987): Els ocells del Pleistocè superior
de la Coy a Nova (Capdepera, Mallorca). I. El registre. Boll. Soc.
cova Murada, amb la presència humana coetània. Les
Hist. Nat. Balears, 31: 7-32.
dades disponibles suggereixen que l'arribada dels
GONZÁLEZ, L. M. (1991): Historia del águila imperial ibérica (Aquila
humans a la cova Murada fou posterior al seu ús per les
adalberti Brehm, 1861). Taxonomía, población, análisis de la dis-
tribución geográfica, alimentación, reproducción y conservación.
àguiles, i tal volta fou la causa que aquestes abando-
Colección Técnica, ICONA: 1-208.
nassin la cavitat.
GUERRERO, V. (1995a): La edad oscura de la arqueología balear.
Revista de Arqueología 166: 15-23.
GUERRERO, V. (1995b): El Neolítico Balear: Status Quaestionis e hipó-
tesis de trabajo. Rubricatum 1: 805-822.
Agraïment
GUERRERO, V. (1996): El poblamiento inicial de la isla de Mallorca.
Complutum Extra 6: 83-104.
Aquest treball s'inclou en el Projecte d'Investigació
GUERRERO, V. (1997): Cazadores y pastores en la Mallorca prehistó-
rica. Desde los inicios al Bronce Final. el Tall edil., 29, Ciutat de
PB98-1173 de la DGICYT (Madrid). Els autors volen
Mallorca.
agraïr al Dr Fernando Hiraldo (Sevilla) les informacions
LULL, V.; MICO, R.; RIHUETE, C. i RISCH, R. (1999a): La Co ya des
facilitades sobre l'ecologia tròfica de les àguiles reials.
Càrritx y la Co ya des Mussol. ideologia y Sociedad en la
Prehistoria de Menorca. Barcelona.
Catalina Arrondo (Ciutat de Mallorca) ha col'laborat en
LULL, V.; MIGÓ, R.; RIHUETE, C. i RISCH, R. (1999b): La Co y a des
l'elaboració de les figures. Els materials conservats al
Mussol. In: Lull, V.; Micó, R.; Rihuete, C. & Risch, R. (eds.): La
Museu Municipal de Ciutadella "Es Bastió de sa Font" i
Co ya des Càrritx y la Co ya des Mussol. Ideología y Sociedad en
la Prehistoria de Menorca. Barcelona: 73-77.
al Museu del Seminari de Ciutadella ens varen ser ama-
MERCADAL, B. (1959): Breve noticia sobre el hallazgo de un incisivo
blement prestats per a realitzar aquest estudi pels seus
de Myotragus en una cueva menorquina junto a cerámica neolíti-
respectius directors Sr Antoni Camps i Sr Josep Mas-
ca. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares, 5: 57-59
MIR, F. (1976): Les formes hipogees del Barranc de I'Algendar. Endins,
caró. El Dr Vicens Lull (Barcelona) ens va permetre
3: 27-39.
99

MONTERO. M. (1 999): AnAlisis de los restos de fauna de la Cova des
Mussol (Ciutadella, Menorca). In: Lull, V., Micó, R., Rihuete, C. &
Risch, R. (eds.): La Cova des Cbrritx y la Cova des Mussol.
ldeologia y Sociedad en la Prehistoria de Menorca. Barcelona:
439-442.
MOURER-CHAUVIRÉ, C.; MOYA-SOLA, S. i ADROVER, R. (1977):
Les oiseaux des gisements quatemaires de Majorque. Nouv. Arch.
Mus. Hist. Nat. Lyon, 15: 61 -64.
OLSON, S. L. i JAMES, H. F. (1991): Descriptions of Thirty-Two New
Species of Birds from the Hawaiian Islands. Part l. Non-
Passerifornles. Omithological Monographs, 45: 1-88.
QUINTANA, J. (1998): Aproximación a los yacimientos de vertebrados
del Mio-Pleistoceno de la isla de Menorca. Boll. Soc. Hist Nat.
Balears, 41: 101-118.
SEGU~,
B. (1998): Successio estratigrafica d'aus als rebliments carstics
de les Ghnesies. Els ocells fossils de Mallorca i
Menorca. Tesi
Doctoral, Universitat de les Ilies Balears.
SEGUI, B. i ALCOVER, J. A. (1999). Comparison of paleoecological
patterns in insular bird faunas: a case-study from the Western
Mediterranean and Hawaii. Smithsonian Contributions to
Paleobiology, 89: 273-291.
SEGUI, B.; BOVER, P.; TRIAS, M. i ALCOVER, J. A. (1998): El
Jaciment fossilifer de la Cova C-2 (Ciutadella de Menorca).
Endins, 22: 81 -98.
SUTCLIFFE, A. J. (1976): Cave Paleontology. In: Ford, T.D. &
Cullingford, C.H.D. (eds.): The science of speleology: 495-520.
THIBAULT, J. C.; VIGNE, J. D.; TORRE, J. i BOUDINOT, P. (1992):
Nourriture et évolution des ressources alimentaires du Gypaete
barbu Gypaetus barbatus en Corse. Alauda, 60: 256-259.
THIBAULT, J. C.; VIGNE, J. D. i TORRE, J. (1993): The diet of young
lammergeiers Gypaetus barbatus in Corsica: its dependence on
extensive grazing. Ibis, 135: 42-48.
VIGNE. J. D. 1983. Les mammiferes terrestres non-volants du post-
glaciare de Corse et leurs rapports avec I'homme: etude paleo-
ethno-zoologique fondée sur les ossements. PhD Thesis, Univ. P.
et M. Curie, 501 + 208 pp.
VIGNE, J. D. (1986): Premiers resultats pour la determination des regi-
mes alimentaires des Gypaetes de Corse. RapportpourParc Nat.
Reg. Corse: 1-1 4.
WATSON, J.; LEITCH, A. F. i BROAD, R. A. (1992): The diet of the Sea
Eagle HaEiaeetus albicilla and Golden Eagle Aquila chrysaetos in
western Scotland. Ibis, 134: 27-31.
WEESIE, P. D. M. (1987): The Quaternary Avifauna of Crete, Greece.
PhD Dissertation. Universitat d'utrecht.
WEESIE, P. D. M. (1999): Les oiseaux du Pleistocene Supérieur de la
grotte de Corbeddu, Sardaigne. Deinsea, 7: 401-409.