La identitat taxon�mica de Myotragus binigausensis Moy�-Sol� i Pons-Moy� 1980
ENDINS, ne 23.2000. Palma de Mallorca
LA IDENTITAT TAXON~N~ICA
DE
Myotragus binigausensis Moya-Sola i Pons-Moya 1980
per Pere BOVER ' i Josep Antoni ALCOVER
Resum
En aquest treball es fa una revisió de la identitat taxonomica de I'especie Myotragus bhi-
gausensis del Plistoce inferior de Menorca. Cestudi de la seva morfologia dentaria permet
sinonimitzar aquesta especie amb M. bateae. La seva formula dentaria en estat adult es 012,
010, 211, 313 tal com la dels adults de M. bateae. La seva dentició incisiviforme es la primaria,
mantinguda durant tota la vida de I'animal. Aquesta revisió es coherent amb les noves inter-
pretacions de la historia biogeografica de les Gimnesies.
Abstract
A review of the taxonomic identity of M. binigausensis from the Lower Pleistocene on
Menorca is presented in this paper. The analysis of its dental morphology allows us to synony-
mize it with M. bateae. Its dental formula in the adult stage is 0/2,0/0,2/1,313, as corresponds
to M. bateae. Its incisiform teeth belong to the primary dentition. The new taxonomical pro-
posa1 fits well with the current view on the paleogeography of Gymnesic islands.
Introducció
Fins a la data s'han identificat dues especies de
5,7-5,59 i 5,35-5,33 milions d'anys, epoca en que la mar
Myotragus a partir dels fossils provinents de I'illa de
Mediterrania occidental va romandre dessecada (HSU
Menorca, M. balearicus Bate 1909 i M. binigausensis
et al., 1973, 1977; GAUTIER et al., 1994; KRIJGSMAN
Moya-Sola i Pons-Moya 1980 (ALCOVER et al., 1981).
et ab, 1999).
La primera prové dels diposits del Plistoce superior i
2. Evolució local independent de dues (o tres,
Holoce i es troba també a la vei:na Mallorca (BATE,
SONDAAR et al., 1995) línies filetiques de Myotragus i
1909). ANDREWS (1 915) va descriure una forma de M.
de les especies acompanyants. Aquesta evolució inde-
balearicus típica de Menorca, la qual no ha estat reco-
pendent hauria durat com a mínim fins al límit Plio-
neguda com a taxon diferenciat pels autors posteriors.
Plistoce (fa 1,8 milions d'anys), moment en que a
La segona especie, M. binigausensis, trobada nomes al
Mallorca es trobaria M. kopperi(especie ancestral de M.
diposit conegut com a barranc de Binigaus, situat a la
balearicus, derivada de M. antiquus) mentre que a
part superior i exterior del dit barranc, per damunt de la
Menorca es trobaria M. binigausensis, especie provi-
cova dels Coloms, i atribuit al Plistoce inferior, és exclu-
nent d'un ancestre desconegut.
siva de Menorca (MOYA-SOLA i PONS-MOYA, 1980).
3. Colonització ulterior de I'illa de Menorca per una
La presencia de dues especies heterocroniques de
forma mallorquina derivada de M. kopperi (i probable-
Myotragus a I'illa de Menorca i I'exclusivitat de la forma
ment de M. bateae) i extinció a I'illa dels descendents
mes arcaica va donar peu a una interpretació paleoge-
de M. binigausensis. Aquest esdeveniment hauria ten-
ografica particular (MOYA-SOLA i PONS-MOYA, 1980;
gut lloc en el transcurs d'una de les darreres glacia-
ALCOVER et al., 1981), la qual comportava les
cions. Aquests dos esdeveniments (una colonització i
següents suposicions:
una extinció) són considerats com causalment relacio-
1. Colonització sincronica independent de Mallorca
nats, formant part d'un mateix procés de renovació fau-
i Menorca pels ancestres de Myotragus i de la seva
nística.
fauna acompanyant (Eliomys, Soriculus, Alytes).
4. separació de les dues poblacions insulars de M.
Aquest esdeveniment s'ha situat al Messinia, fa entre
balearicus. La separació no hauria durat prou temps
com perque es produis una diferenciació morfologica
notable entre les dues poblacions.
1 Institut Mediterrani d'Estudis Avan~ats.
Cta de Valldemossa km 7.5,
Recentment, a la literatura científica han aparegut
07071 Ciutat de Mallorca, Balears. E-mail: ieajatQps.uib.es
2 Research Associate, Department of Mammalogy, American
diversos treballs que permeten i adhuc aconsellen la
Museum of Natural History, New York, USA.
revisió dels materials de M. binigausensis. En primer

lloc, la dentició de Myotragus ha estat reinterpretada
la dentició "permanent". Els símbols emprats per a les
(BOVER i ALCOVER, 1999). A hores d'ara es disposa
dents són els següents: "I" per a incisives, "C" per cani-
d'una documentació solida i abundant que permet esta-
nes, " P per premolars i "M" per molars. Aquesta lletra
blir que la incisiva de creixement continu de M. baleari-
apareix amb un número donat com a subíndex o supe-
cus és la segona incisiva primaria (dln). S'ha pogut esta-
rindex segons correspongui a una peGa de la dentició
blir així mateix la cronologia i els trets basics de I'evolu-
inferior o de la superior respectivament. Quan ens refe-
cio de la dentició al llarg de la línia filetica de Myotragus
rim a una peCa de la dentició primaria, col.locam una "d"
de Mallorca, des de M. antiquus a M. balearicus. No
davant la lletra majúscula corresponent a la dent. Per
obstant aixo, la dentició de M. binigausensis resta per
exemple, dP4 es el quart premolar inferior de la dentició
ser reinterpretada a la llum de les noves dades sobre
primaria, mentre que P4 designa el quart premolar supe-
I'evolució dentaria a la línia filetica mallorquina.
rior de la dentició secundaria. Emprarem lletres redones
Per una altra banda, la hipotesi de la colonització
per les nostres designacions de les dents, mentre que
sincronica de Mallorca i Menorca per la fauna de
empram lletres cursives per les designacions utilitzades
Myotragus ha estat qüestionada. S'ha presentat com a
per altres autors. Pel que fa la terminologia de I'ontoge-
hipotesi alternativa (ALCOVER et al., 1999) un escena-
nia de la denticio, seguim la definida per BOVER i
ri paleogeogrhfic diferent, segons el qual durant el
ALCOVER (1 999).
Messinia la fauna de Myotragus hauria colonitzat exclu-
Materials estudiats de Myotragus binigausensis:
sivament I'illa de Mallorca, mentre que la de Menorca
MNlB 57322, Mandibula esquerra (fragment distal amb
hauria estat colonitzada per una altra fauna, composta
incisiviforme i restes d'un alveol) (holotipus); MNlB
per un lepo~rid
en vies d'estudi (QUINTANA i MOYA-
58222, Crani (fragment) (paratipus); MNlB 58223, Crani
SOLA, com. pers.), un glírid (AGUST~
et al., 1982) i
(fragment); MNlB 58226, Mandibula amb dos alveols
altres elements (SEGU~ et al., en premsa). Segons
visibles (fragment distal) (paratipus); MNlB 58227,
aquesta hipotesi alternativa, la fauna de Myotragus no
Incisiva (dln) fragmentat a la part distal (paratipus);
hauria assolit Menorca almenys fins el transcurs de la
MNlB 58228, Crani (fragment); MNlB 61084, Mandibula
primera glaciació, esdevinguda fa 2,35 milions d'anys
esquerra (fragment proximal); MNlB 61085, Mandibula
(SHACKLETON i OPDYKE, 1977). En aquest període
dreta (fragment distal amb P4 - M3 (Mz i M3 fragmentats
Mallorca i Menorca degueren romandre unides per pri-
a la seva part labial), on es veuen dos alveols per a inci-
mera vegada des del Messinia. Les implicacions d'a-
siviformes) (paratipus); MNlB 61086, Mandibula esque-
questa hipotesi alternativa són: a) que durant el Plioce
rra (fragment proximal).
inferior i medi no hi hauria evolucionat cap línia filetica
Material de comparació. M. kopperk MNlB 57320,
independent de Myotragus a Menorca i b) que a
mandíbula esquerra amb dues incisives i I'alveol d'una
Menorca s'hauria produR, fa probablement 2,35 milions
canina (holotipus); MNIB 57325, mandíbula dreta, amb
d'anys o posteriorment, un procés de substitució fau-
dls, dC i alveol i fragment de I'arrel del dla; MNlB 57326,
nistica el qual va implicar a dues faunes ben diferents.
18 incisiviformes; M. bateae: MNIB 59582, Mandibula
La revisió dels materials de M. binigausensis,
dreta juvenil, replica de I'holotipus; MNlB 39065,
objecte del present treball, es un element clau per con-
Mandíbules d'un exemplar adult, amb dln i dla.
trastar aquestes dues hipotesis paleogeografiques
alternatives. Aquesta revisió és possible gracies a I'es-
tudi esmentat sobre la ontogenia de la dentició a la línia
Part descriptiva - reinterpretació
filetica mallorquina de Myotragus.
de la dentició de M. binigausensis
M. binigausensis fou descrit com a una especie de
Material i metodes
Myotragus amb una dentició autoapomorfica, consistent
en una 11 molt hipsodont i d'arrel tancada, una h tambe
Cespecie M. binigausensis fou definida en base a
molt hipsodont i tambe d'arrel tancada, i amb P4 , P3 i
la seva dentició, que inclouria una serie de caracters
molars amb unes proporcions relatives properes a les
autoapomorfics, sense que es registrassin caracters
de M. kopperi (MOYA-SOLA i PONS-MOYA, 1980). La
diagnostics específics a I'esquelet postcranial. En con-
dentició de I'especie menorquina esta mancada de L, C,
seqüencia, el present estudi es centrara en la revisió del
P
3
i F. La seva formula dentaria és 012, 010, 211, 313
material cranial, mandibular i dentari que es conserva
(MOYA-SOLA i PONS-MOYA, 1980). La seva diagnosi
d'aquesta especie. Part de la serie típica es conserva a
diferencial destacava la combinació d'una li i una I2 amb
la col.lecci6 de vertebrats "Museu de la Naturalesa de
I'arrel tancada totes dues. Per contra, M. kopperi pr e-
les Illes Balears" (acrbnim, MNIB).
sentava tres incisives, totes amb I'arrel tancada (MOY A-
Per facilitar la lectura d'aquest treball s'empraran
SOLA i PONS-MOYA, 1981) i M. bateae tambe en pre-
les següents convencions terminologiques: la nomen-
sentava tres; n'hi havia una, la 11, amb l'arrel oberta, i,
clatura emprada per les dents es la de LUCKETT
en conseqüencia, de creixement continu (CRUSAFONT
(1993a, b). En conseqüencia, el terme dentició primaria
i ANGEL, 1966), mentre que les altres dues eren d'arrel
correspon a la dentició "de llet", i dentició secundaria a
tancada. La interpretació donada pels descriptors de M.

binigausensis era que, dintre del procés de reducció del
havien de tenir una dll, encara mai trobada, que perdien
nombre d'incisiviformes, mentre que a Mallorca el pas
a un estadi primerenc de la seva vida. També tenien
de tres peces a dues era posterior a I'obertura de I'arrel
una dC, que perdien en un estadi més avancat, i que ha
de la Ir, a Menorca era anterior. Aquest fet era interpre-
estat trobada a un únic exemplar (MNIB 59582, replica
tat corn a una evidencia de I'existencia de dues Iínies
de I'exemplar tipus de M. bateae). La dla presenta I'arrel
filetiques independents a les dues illes. No obstant,
tancada. La dlz presenta I'arrel oberta durant bona part
REUMER (1 982) va suggerir que calia revisar la identi-
de la vida, pero se sospita que I'arrel es tancava en
tat de M. binigausensis, donat que la seva existencia
assolir una edat avancada, quan els individus eren
corn a taxon diferenciat no s'addeia arnb I'escenari
adults, segons criteris dentaris (és a dir, arnb el M3 total-
paleogeografic postulat a partir de I'estudi dels micro-
ment erupcionat i comenqat a desgastar). La dln arnb
mamífers.
I'arrel oberta és només coneguda a un únic exemplar,
BOVER i ALCOVER (1999) ofereixen una interpre-
I'exemplar tipus, que és un juvenil. No disposam de cap
tació alternativa de la dentició de la Iínia filetica de
evidencia que els exemplars adults d'aquesta especie
Myotragus de Mallorca recolzada per les evidencies
tenguessin el dlm arnb I'arrel oberta. L'exemplar tipus de
disponibles. Així, la dentició incisiviforme que presenta
M. bateae presenta un dPa. No obstant, els adults de
Myotragus, des de M. kopperifins a M. balearicus, és la
I'especie estan mancats d'aquesta dent, que cau cense
primaria, i no la secundaria corn fins ara s'havia supo-
esser substituida per un premolar secundari.
,
sat. El manteniment de la dentició primaria al llarg de
Finalment, I'especie terminal del filum es caracterit-
tota la vida de I'animal constitueix I'únic cas ben docu-
za per tenir només una única incisiva de creixement
mentat de I'existencia d'un procés de neotenia en la
continu a I'estat adult, la dln. Els exemplars juvenils pre-
família Bovidae. S'han pogut identificar totes les peces
senten una dll i una dla o dC, que cauen en estadis pri-
incisiviformes de M. antiquus, M. kopperi, M. bateae i M.
merencs de la seva vida. La dlz aparentment manté I'a-
balearicus. Un moment clau en I'evolució de Myotragus
rrel oberta al llarg de tota la vida de I'animal.
és el pas de M. antiquus, arnb una dentició difiodonta, a
A la vista d'aquesta nova interpretació evolutiva de
M, kopperi, arnb una dentició monofiodonta. Així corn es
la dentició de Myotragus, els materials atribuits a M.
parla del procés d'hominització per indicar el pas de
binigausensis són altament compatibles arnb una nova
Australopithecus a Horno, podem parlar aquí del procés
interpretació. En la nostra opinió, les peces incisivifor-
de "myotraguització". A partir de M. kopperi, totes les
mes dels exemplars menorquins entren dintre del que
especies de Myotragus (M. kopperi, M. bateae i M. bale-
es pot esperar per a un estadi evolutiu corresponent a
aricus) mantenen una única dentició, la primaria, al llarg
un M. bateae primitiu. La forma de les dents incisivifor-
de tota la vida de I'animal. És interessant destacar aquí
mes (sobretot de la dla) és de secció arrodonida-ovoidal
que per primera volta s'ha pogut establir I'ontogenia de
(com a M. bateae) i no de secció quadrangular tal corn
la dentició en aquestes tres especies de Myotragus.
es troba a M. kopperi(Figura 1). Les peces identificades
L'ontogenia de la regió incisiviforme de Myotragus, des
per MOYA-SOLA i PONS-MOYA (1980) corn a Ir i corn
de M. kopperi a M. balearicus, rera I'adquisició de la
a 12 en realitat corresponen a la dln i dla respectivament.
monofiodoncia ja a la primera especie, comporta I'exis-
tencia de procesos heterocronics clarament definits. Al
llarg de I'evolució es produeix un retard en el desenvo-
lupament dentari. El comencament de cada esdeveni-
ment odontogenic, la genesi de cada una de les incisi-
viformes, es retarda, probablement cada vegada més,
al llarg de la vida de I'animal. Aquest retard va associat
a un allargament de la durada de I'odontogenesi de
cada dent que, en el cas de la dl2 d'enca que emergeix
arriba a mantenir-se al llarg de tota la vida de l'animal.
El patró ontogenetic emergent és molt clar i dóna peu a
una interpretació alternativa de la dentició de M. bini-
gausensis.
D'acord arnb les evidencies disponibles, la dentició
incisiviforme de M. kopperi estaria formada, a I'estat
adult, per tres dents, que s'han identificat corn a dln, dls
i dC. Els exemplars juvenils havien de tenir una dli,
Figura 1 : Seccions transversals de la incisiva d l ~
a 8 mm de I'extrem
distal. a) Myotragus kopperi (MNIB 57320), b) Myotragus
encara mai trobada, que perdien en créixer. Si els
binigausensis (MNIB 57322) (Imatge invertida) i c )
exemplars molt vells perdien o no la canina és un fet no
Myotragus bateae (MNIB 59582). Escala 2 mm.
dilucidable arnb els materials disponibles a I'actualitat.
La següent especie del filum, M. bateae, es carac-
Figure 1: Cross-sections of the incisor dls at 8 mm from dista1 extre-
mity. a) Myotragus kopperi (MNIB 57320). b) Myotragus bini-
teritza per tenir exclusivament dues incisiviformes a
gausensis (MNIB 57322) (Inverted image), and c) Myotragus
I'estat adult, dln i dlo. Els exemplars juvenils també
bateae (MNIB 59582). Scale 2 mm.

La presencia de dues dents incisiviformes a I'estat
adult és una característica diagnostica de M. bateae,
especie a la qual, en la nostra opinió, s'han d'atribuir els
exemplars menorquins estudiats en el present treball.
L'absencia de dPa en estat adult és un caracter com-
partit de M. bateae (veure BOVER i ALCOVER, 1999) i
M. binigausensis (veure MOYA-SOLA
i PONS-MOYA,
1980), i no es pot considerar com a un caracter autoa-
pomorfic d'aquesta darrera especie. S'ha de dir, pero,
que els materials del barranc de Binigaus corresponen
a un estadi evolutiu més arcaic que els materials provi-
nents del jacirnent de la pedrera de Genova (jaciment
tipus de M. bateae). En conseqüencia, la mida propor-
cionalment més gran, respecte a la mida de la mandí-
bula, de la dls a I'especímen del barranc de Binigaus
(MNIB 57322) que a I'exemplar tipus de M. bateae
(MNIB 39065) (Figura 2) és compatible amb una crono-
logia més antiga del barranc de Binigaus. Per una altra
banda, és notable que I'especirnen MNIB 57322 (Figura
3) presenta restes de marques de contacte d'una dC
sobre el marge lateral de la dla, no esmentades a la
descripció de M. binigausensis. S'ha de dir que aquest
exemplar és juvenil, amb una mida i una dentició
corresponent a un especimen en que no s'hauria pro-
Figura 3: Exemplar holotipus de Myotragus bhigausensis (MNIB
57322) en norma a) labial, b) dorsal i c) lingual. Escala 2 cm.
dult I'erupció del M3.
Figure 3: Holotype specimen of Myotragus binigausensis (MNIB
57322) N, a) labial view, b) dorsal, and c) lingual. Scale 2 cm.
Aquesta interpretació de I'estadi evolutiu represen-
tat pels materials de Menorca del barranc de Binigaus
es veu corroborada per les característiques de la denti-
ció jugal. Aquesta esta composta pel mateix nombre de
peces que a I'adult de M. bateae, és a dir per dos pre-
molars superiors i un inferior, a més dels molars. La
seva estructura és molt similar, sobretot en aquelles
dents que han sofert els canvis més importants durant
el procés evolutiu del genere Myotragus: P4, M1 i Mz,
per
aquest ordre (Figura 4) (ALCOVER et al, 1981).
En conseqüencia, com a hipotesi alternativa consi-
deram que els especimens que varen servir per definir
I'especie M. binigausensis corresponen a una població
morfologicament situada entre les poblacions tipus de
M. kopperi i de M. bateae de Mallorca. La combinació
dentaria suposadament autoapomorfica de M. binigau-
sensis no seria tal, sinó que, a la llum de la interpreta-
ció aquí presentada, es tractaria d'una combinació sina-
pomorfica amb la present a M. bateae de Mallorca. Les
diferencies morfologiques existents entre la mostra del
barranc de Binigaus i les poblacions mallorquines cone-
gudes de M. bateae són menors que les existents entre
Figura 2: Comparació de la regió incisiviforme en vista dorsal de a)
diferents poblacions de M. balearicus. En conseqüen-
~yotragus
kopperi (MNIB
57320), b) Myotragus binigausen-
cja, per fer coherent el sistema, els materials del
sis (MNIB 57322) i c) Myotragus bateae (MNIB 59582). La
d l r de cada especie

una fletxa, Escala
barranc de Binigaus i dels jaciments mallorquins de la
cm.
pedrera de Genova i del cap des Pinar s'han d'incloure
dintre de la mateixa especie. D'altra banda, volem
Figure 2: Comparison of the incisiform region, dorsal view, of a)
Myotragus kopperi (MNIS 57320), b) Myotragus binigaucen-
posar emfasi en que, a
de pels criteris morfologics
sic (MNIB 57322), and c) Myotragus bateae (MNIS 59582).
que acabam d'esmentar, el manteniment de M. binigau-
The arrows indicate the d l ~
of each species. Scale 2 cm.
sensis com a especie independent, intermedia entre M.

kopperi i M. bateae, tampoc no sembla recomanable
per motius paleogeografics. En efecte, el manteniment
de M. binigausensis com a especie valida, ademes de
La sinonimitzacio de M. bki~ausensis
amb M. bate-
fer incoherent el sistema, pot conduir a I'equivoc de que
ae permet replantejar les hipbtesis biogeografiques i
diferents autors considerin que es tracti d'un estadi evo-
evolutives vigents fins a la data. La hipbtesi que pre-
lutiu exclusiu de Menorca, quan en realitat representa
sentam aqui 4s la m6s parsimoniosa i congruent amb
un estadi evolutiu encara no trobat a Mallorca, tot i que
I'escenari paleogeogrhfic dibuixat per ALCOVER et al.
podem predir que s'hi trobara. Donat, doncs, que la
(1999). D'acord amb aquests autors, la cofonització
interpretació presentada aqui sembla mes plausible que
messiniana de Mallorca i Menorca hauria estat protago-
I'anterior, consideram que M. binigausensis representa
nitzada per diferents faunes, A Mallorca haurien arribat
un sinonim mes recent de M. bateae.
els ancestres de Myotragus i de la seva fauna acom-
panyant, mentre que Menorca hauria estat colonitzada
per un leporid i un glírid del genere Muscardinus.
Aquestes dues faunes haurien evolucionat indepen-
dentment almenys fins el transcurs de la primera gla-
ciació, esdevinguda fa 2,35 milions d'anys. A partir d'a-
questa o d'una altra de les primeres glaciacions, la unió
de les dues Gimnesies hauria comportat la substitució a
Menorca de la fauna del leporid per la fauna de
Myotragus, provinent de la veina Mallorca.
Altres dades recolzen així mateix aquesta interpre-
tació paleogeografica. Així, tot i que anteriorment s'ha-
via postulat I'existencia de diferents línies evolutives per
als taxons de vertebrats terrestres de Mallorca i
Menorca (amb especies endemiques de Menorca, tals
com So&ulus meloussae, Eliomys eliomyoides i Alytes
talaioticus; veure PONS-MOYA i MOYA-SOLA, 1980;
AGUST~,
1980; SANCH~Z
i ALCOVER, 1982), s'ha pro-
posat que els suposats taxons endemics de Menorca
en realitat serien identics a les formes mallorquines:
Soriculus meloussae ha estat posat en sinonímia per
REUMER (1 982) amb S. ponsi, E. intermedius (= E. oni-
censis;
REUMER, 1981; 1994) s'ha sinonimitzat amb E.
eliomyoides (REU MER, 1982) i A. talaioticus s'ha con-
siderat per BARBADILLO (1987) coespecífic amb A.
Figura 4: Comparació de la regió molariforme en vista labial de a)
muletensis.
Myotragus binigaus'ensis (MNIB 61085), b) Myotragus bate-
D'acord amb aquesta nova interpretació, les pobla-
ae juvenil (MNIB 59582, rhplica de I'holotipus, pedrera de
Genova) i c) Myotragus bateae adult (MNIB 39065, cap

cions de vertebrats terrestres de Mallorca i de Menorca
Pinar). El P4 de cada espbcie s'assenyala amb una fletxa.
mai no haurien estat tan diferents com previament es
Escala 2 cm.
mantenia. Les dues illes han estat unides al llarg de
Figure 4: Comparison of the molariforn region from a labial view a)
molts moments de la seva historia paleogeografica, i
Myotragus binigausensis (MNIB 61085), b) Myotragus bate-
aparentment mai s'haurien arribat a crear unes barreres
ae juvenile (MNIB 59582, holotype replica, Pedrera de
reproductives entre les poblacions mallorquines i
GBnova), and c) Myotragus bateae adult (MNIB 39065, Cap
Pinar). The arrows indicate the P4 of each species. Scale 2
menorquines congeneriques de vertebrats terrestres.
cm.
La documentació existent es coherent amb la hipotesi
presentada, la qual es també la mes parsimoniosa, ja
La descripció de M. binigausensis per MOYA-SOLA
que comporta menys suposicions que la hipotesi classi-
i PONS-MOYA (1 981) fou una conseqüencia lbgica dels
ca.
coneixements que es tenien a I'epoca sobre Myotragus,
Finalment, cal dir que aquesta nova interpretació
i s'ha de considerar com a una proposta taxonomica
biogeografica, suportada per I'analisi de la identitat
elegant dintre del seu context historic. No obstant aixb,
taxonomica de M. binigausensis aqui presentada, te
gracies als avanGos recents en el coneixement de I'e-
implicacions d'interes en biologia de la conservació. En
volució de Myotragus, actualment sembla clar que
efecte, la consideració de que els vertebrats autoctons
aquesta especie ha d'esser possada en sinonímia.
mallorquins i menorquins sien coespecífics es rellevant
per al tractament de les poblacions dels taxa supervi-
vents.

Emendatio nominarum
HSÜ, K.J.; MONTADERT, L.; BERNOUILLI, D.; CITA, M.B.; ERIKSON,
A.; GARRISON, R.E.; KIDD, R.B.; MELIRÉS, F.; MOLLER, C. i
WRIGHT, R. (1977): Histoty of the Mediterranean Salinity Crisis.
Volem aprofitar aquest treball per fer I'emendatio
Nature, 267: 399-403.
norninarurn de dues de les especies descrites de
KRIGJSMAN, W.; HILGEN, EJ.; RAFFI, l.; SIERRO, F.J. i WILSON,
Myotragus: M. bateicrusafont i Angel 1966 s'ha de can-
D.S. (1999): Chronology, causes and progression of the Messinian
salinity crisis. Nature, 400: 652-655.
viar a M. bateae, fent ús del genitiu femení, donat que
LUCKETT, W.P. (1 993a): An ontogenic assessment of dental hornolo-
I'especie fou dedicada a la senyoreta Dorothea Minola
gies in therian Mamrnals. In: Szalay, F.S.; Novacek, M.J.;
Bate. Per una altra banda, M. pepgonellae Moya-Sola i
McKenna, M.C. (eds): Mammal phylogeny: Mesozoic differenta-
tion, Multituberculates, Monotremes, early Eutherians and
Pons-Moya 1981 s'ha de canviar a M. pepgonellai, fent
Marsupials New York: 182-204.
ús del genitiu masculí, donat que el nom de I'especie
LUCKETT, W.P. (1993b): Ontogenic staging of the marnmalian dentition,
deriva del personatge del folklore mallorquí Pep
and lts value for assessment of homology and heterochrony.
Joumal of Mammalian Evolution, 1 : 269-282.
Gonella.
MOYA-SOLA, S. i PONS-MOYA, J. (1980): Una nueva especie del
género Myotragus Bate, 1909 (Mammalia, Bovidae) en la isla de
Menorca: Myotragus binigausensis nov.sp. Implicaciones paleo-
zoogeográficas. Endins, 7: 37-47.
MOYA-SOLA, S. i PONS-MOYA, J. (1981): Myotragus kopperi, une
nouvelle espece de Myotragus Bate 1909 (Marnmalia,
Aquest treball s'inclou al Projecte de Recerca
Artiodactyla, Rupicaprini). Proc. Konink. Ned. Akad .v.
Wetenschappen, ser. B, 84: 57-69.
PB97-1173 de la DGICYT (Madrid), "Análisis de la
PONS-MOYA, J. i MOYA-SOLA, S. (1980): Nuevo representante del
Evolución y Extinción de Myotragus balearicus Bate
género Nesiotites Bate 1944; Nesiotites meloussae nov.sp.
1909 (Artiodactyla: Caprinae)". Els autors volen agrair
(Insectivora, Soricidae) de los rellenos cársticos del Barranc de
Binigaus (Es Mercadal, Menorca). Endins, 7: 53-56.
els comentaris a la seva versió inicial realitzats per
REUMER, J.W.F. (!981): The Pleistocene small marnmals frorn Sa
Josep Quintana (Ciutadella de Menorca). El Dr C.R.
Pedrera de S'Onix Majorca (Gliridae, Soricidae). Proc. Kon. Ned.
Altaba ens va fer veure la necessitat de fer I'emendatio
Akad. Wetensch., ser. B, 84: 43-11.
REUMER, J.W.F. (1982): Some remarks on the fossil vertebrates from
norninis de M. pepgonellae.
Menorca, Spain. Proc. Konink. Ned. Akad. Wetenschappen, ser.
B, 85: 77-87.
REUMER, J.W.F. (1 994): Eliomys (Hypnomys) onicensis nomen novum.
to replace the hornonyrn Hypnomys intermedius Reumer 1981
Bibliografia
(Rodentia: Gliridae) from Mallorca. Z.Saugetierkunde, 59: 380-
381.
SANCH~Z, F.B. i ALCOVER, J.A. (1982): Un nou discoglbssid
AGUST~, J. (1980): Hypnomys eliomyoides nov. sp., nuevo glirido
(Arnphibia: Anura) de I'Holoce de Menorca. Butll. lnst. Cat. Hist.
(Rodentia, Mammalia) del Pleistoceno de Menorca (Islas
Nat., 48: 99-106.
Baleares). Endins, 7: 49-52.
SHACKLETON, N.J. i OPDYKE, N.D. (1977): Oxygen isotope and pale-
AGUST~, J.; MOYA-SOLA, S. i PONS-MOYA, J. (1982): Une espece
omagnetic evidence of early Northern Hemisphere glaciation.
géante de Muscardinus Kaup, 1829 (Gliridae, Rodentia,
Nature, 270: 21 6-21 9.
Mamrnalia) dans le gisement karstique de cala es Pou (Miocene
SEGU~, B.; QUINTANA, J.; FORNÓS, J.J. i ALCOVER, J.A. (en prem-
supérieur de Minorque. Baléares). Geobios, 15 (5): 783-789.
sa): A new genus of Fulmarine Petrel (Aves: Procellariiformes)
ALCOVER, J. A.; MOYA-SOLA, S. i PONS-MOYA, J. (1981): Les
from the Upper Miocene of Menorca, Western Mediterranean.
Quimeres del Passat. Els Vertebrats Fossils del Plio-Quaternari de
Paleontology.
les Balears i
Pifiüses. Monografies Científiques, Edit. Moll 1: 1-
SONDAAR, P.Y.; McMINN, M.; SEGU~, B. i ALCOVER, J.A. (1995):
260.
Paleontological interest of karstic deposits from the Gymnesic and
ALCOVER, J.A.; SEGU~,
B. i BOVER, P. (1999): Extinctions and local
Pityusic Islands. Endins, 2OIMon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 155-
disappearances of vertebrates in the Western Mediterranean
170.
Islands. In: MacPhee, R.D.W. (ed.) Extinctions in Near Time.
Kluwer Academic/Plenum Publishers, New York: 165-188.
ANDREWS, C.W. (1915): A descnption of the skull and skeleton of a
peculiarly modified rupicaprine antilope (Myotragus balearicus
Bate), with a notice of a new variety Myotragus balearicus var.
major. Philosophiocal Transactions of the Roya1 Society London B,
206: 281-305.
BARBADILLO, L.J. (1987): La Guía de lncafo de los anfibios y reptiles
de la Península Ibérica, Islas Baleares y Canarias. Incafo, Madrid,
694 pp.
BATE, D.M.A. (1909): Preliminary note on a new artiodactyle from
Mallorca Myotragus balearicus, gen. et sp. nov. Geological
Magazine, 6: 385-389.
BOVER, P. i ALCOVER, J.A. (1999): The evolution and ontogeny of the
dentition of Myotragus balearicus Bate 1909 (Artiodactyla,
Caprinae): evidence from new fossil data. Biol. J. Linn. Soc., 68:
401 -428.
CRUSAFONT, M i ANGEL, B. (1966): Un Myotragus (Mammifere
Ruminant), dans le Villafranchien de I'ile de Majorque: Myotragus
batei, nov. sp. Comptes Rendues de I'Academie de Sciences
Paris, 262: 201 2-201 4.
GAUTIER, F.; CLAUZON, G.; SUC, J.P.; CRAVATTE, J. i VIOLANTI, D.
(1994): Age et Durée de la Crise de Salinité Méssinienne. C. R.
Acad. S c i Paris, ser. 11, 318: 1103-1109.
HSÜ, K.J.; CITA, M.B. i RYAN, W.B.F. (1973): Late Miocene dessication
of the Mediterranean. Nature, 242: 240-244.