Les cavitats de la serra de na Burguesa : zona 4 : puig Gros de Bendinat : Calvi�, Mallorca. 1
ENDINS, no 23. 2000. Palma de Mallorca
LES CAVITATS DE LA SERRA DE NA BURGUESA.
ZONA 4: PUlG GROC DE BENDINAT (1 a part)
Calvia -Mallorca-
per Damia VICENS '." Damia CRESP~ Vicenc PLA '.5, Miguel Angel BARCELÓ 2,
Francesc GRACIA
Antelm GINARD ' i Pere BOVER
' m 4 ,
4.6
Resum
Presentam la descripció i topografia de 12 formacions endocarstiques inedites, situa-
des en el puig Gros de Bendinat i als seus voltants (serra de na Burguesa, Calvia). Les més
destacables són I'avenc des Vent arnb 41 m de desnivell, la cova de ses Pasteretes arnb 54
m de desnivell i la covota des Puig Gros de Bendinat arnb 670 m de recorregut i 71 m de
desnivell. Aquesta darrera cavitat, destaca per haver-hi guixos del Retia que actuen corn a
nivell impermeable -al menys a una part de la cavitat- i perque s'hi troben uns espeleotemes
molt peculiars, que nosaltres hem denominat "columnes en forma de copes apilades".
També presentam la catalogació del material paleontologic trobat, constituit per restes
ossies de Myotragus balearicus.
Abstract
We present the descriptions and topographical surveys of 12 unpublished caves, situa-
ted on the mountain Puig Gros de Bendinat and its surrounding area (Serra de na
Burguesa, Calvia). The most notable are the pothole the Avenc des Vent, reaching a depth
of 41 m, and the caves sa Cova de ses Pasteretes, reaching a depth of 54 m, and the
Covota des Puig Gros de Bendinat with a survey length of 670 m and a survey depth of 71
m. The last cave is also notable because of a level, at least in one part of the cave, of imper-
meable gypsum from the Rhaetian, and because of some very curious speleothems, which
we have called columnes en forma de copes apilades (columns in the form of heaped glas-
ses).
Introducció
En aquest treball es continua arnb la catalogació
ducció; la cova dets Esfondraments arnb 78 m de des-
de les cavitats de la serra de na Burguesa que es va ini-
nivell; el clot des Cero, que es caracteritza per tenir un
ciar en anteriors articles. La primera catalogació siste-
microclima especial i presentar una magnífica població
matica es deu a BARCELÓ (1992), on descriu 9 cavi-
d'Asplenium scolopendrium, el que va propiciar que s'e-
tats situades a s'Hostalet, fruit de les activitats espeleo-
fectuas un estudi de les condicions climatiques de la
Iogiques iniciades a la decada dels setanta. Per les
cavitat (GINÉS i GINÉS, 1992).
seves peculiaritats cal destacar I'avenc de sa Moneda
Anys més tard, pel desembre de 1995 s'inicia una
que té una impressionant columna de 21 m d'alcaria
nova campanya espeleologica, aquesta vegada en el
quasi en el centre de la sala; I'avenc-cova de na
puig d'en Bou i les seves proximitats, que dona com a
Picacento, per la seva complexa estructura i per haver-
resultat la descripció de 12 cavitats, destacant I'avenc
hi una galeria que recorda pel seu aspecte les de con-
de I'lnfern arnb 850 m de recorregut i 132 m de profun-
ditat. Per a I'exploració i topografia d'aquesta cavitat
feren falta 15 dies complets, cosa que dóna una idea de
1 Secció d'Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma
de Mallorca.
la dificultat de progressió i complexitat de I'avenc
2 Grup Espeleologic EST. Palma de Mallorca.
(GRACIA et al., 1997).
3 Grup Nord de Mallorca. Pollen~a.
La següent campanya comenGa el setembre de
, 4 Societat dnHistoria Natural de les Balears. Estudi General Lul.li&.
Sant Roc 4. E-07001 Palma de Mallorca.
1997 i el sector per estudiar és el col1 des Pastors i
5 Museu Balear de Ciencies Naturals (MBCN). Ctra Palma-Pori de
arees adjacents. De les 17 formacions endocarstiques
Sóller, km 30,5. E-07100 SÓller.
estudiades en aquesta zona, cal destacar la cova des
6 Institut Mediterrani d'Estudis Avancats, Cta de Valldemossa km 7.5
E-07071 Palma de Mallorca.
Ribellet arnb un desnivell de 63 m, I'avenc des Pastors
23

M A L L O R C A
I
I

Figura 1. Mapa de la zona amb la situació de les cavitats. 1: Cova des Bloc. 2: Cova Baixa. 3: Cova des Mirador. 4: Cova de ses Pasteretes Petita. 5:
Cova de ses Pasteretes. 6: Clot des Sabaters. 7: Covota des puig Gros de Bendinat. 8: Cova de sa Llima. 9: Avenc de s'Ase. 10: Cova de
sa Torreta. 11: Avenc Curt. 12: Avenc des Vent.
Figure 1. Map of the zone with cave locations,
amb 74 m, i I'avenc de s'Embut amb 95 m. Aquesta
se situa al voltant del puig Gros de Bendinat (485 m) i
darrera, es caracteritza per I'abundant i espectacular
els indrets geografics més característics que I'envolten
revestiment litoquímic amb espeleotemes variats, de
són: al N la coma de n'Aliga i el puig d'en Bou, a I'E es
gran bellesa i dimensions considerables (BARCELÓ et
col1 des Pastors, al SE la coma de sa Font de slErmita,
al.,l998).
al S la serra de ses Pasteretes, al SO la coma des
Les cavitats que es recullen en el present article
Mussols i a 1'0 la coma des Forat d'en Marillo.
foren topografiades en la campanya espeleologica que
es dugué a terme a partir del juny de 1998 fins al gener
de 2000 en el puig Gros de Bendinat i ais voitants (Fig.
Situació geologica
1). No ha estat possible acabar amb I'exploració i topo-
grafia de totes les cavitats d'aquest sector, per la qual
La serra de na Burguesa es correspon amb dues
cosa en presentam una primera part. ~l~ fossils trobats
alineacions muntanyoses de direcció NE-SO que culmi-
a la zona &estudi s'han dipositat en el Museu de la
nen amb el puig Gros de Bendinat en el S i amb el pu¡g
Naturalesa de les Illes Balears de Palma (MNIB) (Taula
Cans en el N. L'alineació muntanyosa del puig des
I), a excepció d'una mandíbula de Myotragus balearicus
Cans es traba desplacada cap el
respecte la de
-trabada a la tova de ses Pasteretes Petita- que 6s en
Bendinat. Des del punt de vista geologic cadascuna de
el Museu Balear de Cihncies Naturals de Sóller
les dues a~ineacions
de mUntatlyeS COrreSpOn a Un plec
(MBCN). Totes les restes catalogades són de
d'inflexió de falla, més O menys complex, vergent al NO,
Myotragus balearicus.
pero la septentrional desplacada 1,5 km més al NO que
la meridional. El diferent desplacament s'acomoda amb
el que es denomina rampa lateral de Valldurgent
(GELABERT, 1997). La serra de na Burguesa es troba
Situació geografica
a la UNITAT V d'ALVARO (1987), i correspondria a la
La serra de na Burguesa se situa al SO de la serra
UNITAT III de FALLOT (1 922).
de Tramuntana de Mallorca. La zona del present treball
L'orientació general dels plecs anticlinals i sinclinals

NO
SE
S e r r a de na Burguesa
Finestra tectinica
PORTALS NOUS
-
500
da ses Vinyes
.
)

- 0 r n
Figura 2. Tall geologic de la serra de na Burguesa. L'estructura basica és la d'un plec d'inflexió de falla vergent al NO, plegada per una lamina d'en-
cavalcament inferior i de menor mida. (Modificat de GELABERT, 1998).
Figure 2. Geological section of the Serra de na Burguesa. The basic structure is a northwest facing fault-bend fold, folded by a floor thrust sheet or
lower magnitude. (After GELABER7; 1999.)
lligats a I'estructura de na Burguesa és NE-SO, perpen-
trol estructural. Es caracteritzen per tenir plantes arnb
dicular al sentit del transport tectonic (GELABERT,
morfologies corbades, generalment en forma de rnitja
1997). Hi ha falles norrnals que es produiren posterior-
lluna i perfils que mostren una tendencia a la verticalit-
ment a la formació dels encavalcaments. Les direccions
zació progressiva (GRACIA et al., 1997). Serien doncs,
d'aquestes solen ser NE-SO i NO-SE (ITGE, 1991).
cavitats de tipus intermedi entre els avencs de tipus
Hi ha un tal1 geologic realitzat per GELABERT
rnecanic i les cavitats clastiques definides per GINES
(1997) que va des de Portals Nous fins Calvia (sector
(1 995).
meridional de na Burguesa), prop de la nostra zona
Segons BARCELÓ (1992) les cavitats de la serra
d'estudi. La geometria del tal1 ve restringida pel mapa
de na Burguesa són predominantment d'origen clastic i
geologic, la finestra tectonica de ses Vinyes i el sondeig
avencs megaclastics. Es pot constatar que els proces-
de I'IGME en el pla de Calvia que travessa conglome-
sos d'esfondrament de les cavitats són bastant clars, i
rats de I'Oligoce fins als 438 m. A la finestra tectonica
que en alguns casos donen lloc a grans volurns, rela-
de ses Vinyes afloren margo-calcaries del Dogger i
cionats arnb processos clastics, com per exernple la
Malrn i la superfície d'encavalcament cabussa cap al
sala Apodemus de I'avenc de I'lnfern (GRACIA et al.,
SE. D'altra banda, en el vessant NO de I'anticlinal que
1997) i la sala Gran de sa ccvota des Puig Gros, des-
forma la serra de na Burguesa, la serie estratigrafica
crita en aquest article.
presenta el Retia, el Lias, el Dogger, el Malm, el Cretaci
Tarnbé es pot fer I'obse~ació
que de mornent no
i I'Oligoce, arnb un cabussament general d'uns 50" cap
s'han trobat galeries de dissolució en la zona freatica,
al NO. La solució adoptada pel tal1 és considerar que la
exceptuant una galeria de I'avenc-cova de na
serra de na Burguesa és un plec d'inflexió de dos enca-
Picacento, que presenta una morfologia semblant a les
valcaments imbricats (Fig. 2). Respecte a I'edat quan es
de conducció (BARCELÓ, 1992).
va produir I'estructura descrita, el no haver-hi sedirnents
Un altre aspecte a tenir en compte és la importan-
sintetonics, únicarnent es pot dir que és posterior a
cia que tenen les solifluxions en la majoria de les cavi-
I'Oligoce.
tats de la serra de na Burguesa; en algun casos s'hi
Totes les cavitats d'aquesta zona d'estudi, es tro-
donen desplag.arnents de rnés d'un rnetre. Tarnbé s'hi
ben rnajoritariarnent en materials del Lias inferior
0bseNen nombrosos processos de concrecionarnent,
(ITGE, 1991). Aquesta és una unitat massiva formada
que arriben a ser irnportants, corn les sales
per dolomies sovint bretxades (FORNÓS i GELABERT,
Concrecionades de I'avenc de I'lnfern, la sala de ses
1995).
Columnes de I'avenc de s'Ernbut i la sala des Gur de
Quant a I'espeleogenesi, en CANIGUERAL (1949)
la covota des Puig Gros.
diu que les coves de la serra de na Burguesa que acorn-
panyen els jacirnents de guix són el resultat de la dis-
solució d'aquests, formant una buit en el Trias, essent
Descripció de les cavitats
un exernple les coves del Pilar, les de Genova i Calvia.
Aquesta interpretació és erronia, perque els guixos de
COVA DES BLOC
la serra de na Burguesa actuen com a nivel1 irnpermea-
ble local, i així ho explicarn rnés endavant.
Petita cavitat situada prop de la cova Baixa, consti-
Es pot dir que la rnajoria de les cavitats de la serra
tuida per una sala sense concrecionarnent litoquímic. El
de na Burguesa són cavitats clastiques arnb un fort con-
nom li ve perque just a la boca d'entrada hi ha un bloc
25

encaixat. En el costat E hi ha un crull estret de direcció
NE-SO que no tanca, pero que degut a la seva estre-
tor no es va poder penetrar. La poca estabilitat del bloc
(CalviA, Mallorca)
I
"1
del sostre de la sala fa que I'aixemplament d'aquest pas
"OVA
sigui molt perillós.
COVA DES BLOC
(Calvia, Mallorca)
TOPOGRAFIA
D VICENS. O CRESPI
- 4.7
B
COVA DES MIRADOR
(CalviA, Mallorca)
D. VICENS, D. CRESP~,
F. GRACIA
COVA BAlXA
Cavitat situada al vessant SE del puig Gros de
Bendinat. La cova consta d'una única sala de direcció
N-S. Les mides són 13 x 3,5 m de planta i 1,20 m d'al-
caria maxima. La zona S de la cova presenta concre-
cionament litoquímic, mentre que a la N majoritariament
hi ha terra i blocs.
COVA DES MIRADOR
Cova situada al SE de la cova de ses Pasteretes.
Practicament tota la sala de 15 x 10 m es troba dins
O
s
m

bretxes, si bé també es pot observar la roca mare en
alguns indrets. La presencia de les bretxes de rebliment
posa en evidencia que hi ha hagut processos d'ompli-
COVA DE SES PASTERETES PETITA
ment i posteriors processos d'enfonsament. Presenta
Aquesta és una petita cavitat de poc recorregut
una entrada al S i una a 1'0. El sotil -de poc espessor- es
situada a pocs metres de la cova de ses Pasteretes.
presenta esbucat a la part central de la cova (Foto 1).
Centrada es troba a una depressió d'enfonsament que
ens condueix a una sala de dimensions moderades. A

PASTERETES PETlTA
(Calvia, Mallorca)
TOPOGRAFIA
D. CRESPI,
D. VICENS, V. PLA
COVADESESPASTERETES
Esta situada al vessant SE del puig Gros de
Bendinat, a pocs metres de la cova de ses Pasteretes
Petita, amb la qual deu esta relacionada geneticament.
La direcció general de la cavitat és NE-SO i les dimen-
sions maximes en planta són de 39 x 41 m, amb un
recorregut total de 160 m. La inclinació mitjana és de
devers 605 en direcció gairebé NO, assolint els 54 m de
fondaria. En planta la cova té forma de ventall invers, on
els encaixaments de blocs i sediments entre les parets,
juntament amb alguns concrecionaments posteriors
que els recobreixen, compliquen i subdivideixen la cova
formant falses sales i nivells, així com tancant, molt pro-
Foto 1:
Vista general de la cova des Mirador, on es pot apreciar I'a-
bablement, I'accés a altres zones desconegudes. Les
vancat estat d'esfondrament que presenta la cavitat. Foto D.
formes reconstructives són localment importants i con-
Crespí.
tribueixen a la consolidació posterior del material clastic
Photo 1: A general view of the Cova des Mirador: where the advan-
ced state of break-down can be appncated. Photo
(Foto 2).
D. Crespi
A grans trets, podem considerar una primera part
on s'adquireix la maxima amplaria de la planta, que arri-
través d'un pas estret recobert de colada pavimentaria,
ba als -15 m de cota; les zones baixes d'aquest pis
s'accedeix a una sala inferior, que presenta un cert pen-
estan tancades per rebliments. En aquesta sala tenim
dent cap a 1'0 i que té el terra cobert de blocs. En
dues entrades a través de les quals s'entra a la cavitat.
aquesta sala, entre altres ossos d'equids i ovids, es va
La més important se situa a un esfondrament i I'altre
trobar una mandíbula de M. balearicus, dipositada al
(més estreta) es troba a I'altre extre~m de la sala.
Museu Balear de Ciencies Naturals de Sóller.
Posseeix diversos gurs que s'omplen després de plu-
Aquesta cova té la morfologia típica de les cavitats
ges intenses. Únicament un pas permet progressar per
d'enfonsament sense control estructural.
entre els blocs encaixats i accedir a la segona part. A
partir d'aquí la cova es torna a eixamplar, amb alguna


Foto 2:
Coral.loide desenvolupat sobre una estalagmita, cova de ses
Pasteretes. Foto D. Crespí.
-
Photo 2:
Coralloid formed on a stalagmite, Cova de ses Pasteretes.
photo D. crespí.

zona molt concrecionada per colades pavimentaries i
altres formacions (Foto 3 i 4). És possible a través d'un
pas estret continuar alguns metres més davallant per
una rampa molt inclinada coberta per pedres i pols.
L'any 1975 es varen trobar restes ossies de
Myotragus balearicus (Foto 5), que actualment es tro-
ben en part dipositades a la col.lecció del Museu de la
Naturalesa de les llles Balears -Palma de Mallorca-
(MNIB).
CLOT DESSABATERS
Localitzat prop del camí, a la vessant SE del puig
Gros de Bendinat. Es tracta d'un enfonsament on la
boca d'accés té unes mides de 4 x 3 m, i la planta 10 x
3,5 m amb una direcció quasi E-O; la fondaria és de 4
m. En el costat O hi ha nius de vespa abandonats,
construits a una paret arrecerada formada per bretxes
quaternaries.
Foto 3:
Davallada principal de la cova de ses Pasteretes. Foto v .
Crespí.
Photo 3:
Main slope of the Cova de ses Pasteretes. Photo D. Crespí.

humana de I'entrada de la caverna. Per juny de 1998 es
va iniciar I'aixecament topografic de la cavitat, necessi-
tant 11 dies per poder-la topografiar, cosa que demos-
tra que 6s una cova de certa complexitat.
Descripció i morfologia
La cavitat es troba situada entre el puig Gros de
Bendinat i un turó que hi ha al NE d'aquest, a I'inici
d'una de les capcaleres de la coma de la font de
s'Ermita. Trobar-la és facil, és vora del cami que duu del
puig Gros fins prop del castell de Bendinat, just passat
un coll. La covota és una cavitat complexa, fruit de pro-
cessos clastics en tota la cova i de concrecionament a
certes zones amb un fort component tectonic. Els reom-
pliments amb bretxes quaternaries que posteriorment
han sofert processos d'enfonsament també hi' són pre-
sents. La cavitat s'estructura a partir d'una fractura N-S,
.
i les sales incrementen la seva profunditat seguint una
direcció E-O. El recorregut és de 670 m, només superat
de moment, per I'avenc de I'lnfern que té 850 m.
La cova es troba ubicada dins dolomies del Lias
inferior i del Retia i guixos del Retia.
Centrada de la caverna és la típica boca d'esfon-
drament de dimensions considerables i ocupada per la
vegetació que aprofita el microclima existent, presen-
tant una semblanca morfologica amb altres entrades de
cavitats de la serra de na Burguesa, com són la cova
des Pastors o la cova des Ribellet (BARCELÓ et al.,
Foto 4:
Estalactites, estalagrnites, colurnnes i banderes, al balco del
1998), situades relativament prop de la covota del Puig
darrer bot de la cova de ses Pasteretes. Foto D. Crespí.
Gros. Hi ha una petita marjada i es nota I'acondiciona-
Photo 4: Stalactites, stalagmites, columns and drapety on the balcony
ment de la part baixa, la qual cosa demostra la seva uti-
of fhe last pitch, Cova de ses Pasteretes. Photo D. Crespi.
lització com a refugi tant en epoques historiques com
possiblement prehistoriques. A la cota de -22 m hi ha un
COVOTA DES PUlG GROS DE BENDINAT
forat de 1 x 0,5 m que dóna accés a la sala Primera,
que es caracteritza per no ser molt alta, unes dimen-
Historia de les exploracions
sions aproximades de 17 x 9 m, pendent de 305 i direc-
M. A. Barceló i J. F. Fernández I'any 1975 varen
ció SO-NE. Abans d'arribar a la zona més baixa de la
desobstruir I'entrada de la part fosca de la cavitat llevant
sala -que es presenta concrecionada- si es gira cap el
un bloc i realitzaren I'exploració. El més probable és
SE i es passa entre els blocs, s'arriba a la sala de sa
que algun pages, I'hagués taponat per evitar que el bes-
Capamunta. Aquesta té el terra concrecionat, amagant
tiar hi entras, ja que hi ha moltes evidencies d'utilització
el blocs que hi ha, amb una planta de 18 x 10 m que es
Myotragus balearicus exhurnat a la cova de ses Pasteretes
I'any 1975. Foto J. F. Fernández.
Photo 5:
The Myotragus baleaflcus exhumed in 1975 in the Cova de
5
ses Pasteretes. Photo J. E Femández.

Foto 6:
Sala Gran de la covota des Puig Gros de Bendinat.
S ' O ~ S ~

el N ~
massis estalagmític afectat per una important
solifluxio. Foto D. Crespí.
Photo 6:
Sala Gmn in the covota des Puig Gros de Bendinat. A sta-
lagmitic assemblage, heavily affected by susidence, can be
seen. Photo D. Crespí.

troba entre les cotes de -1 8 i -31 m. A la part alta -on
des parietals. Hi ha un petit pis superior, que's'ha de
hi ha.abundants espeleotemes i columnes- si es gira
pascar per davall si es vol arribar a la cota inferior de la
cap al SE i se segueix per un passadís concrecionat
sala. Per fer-ho s'ha de salvar un bot d'uns 2 m que es
s'arriba a la sala de ses Arrels, que es caracteritza per
pot realitzar aferrant-se als espeleotemes. La sala té
presentar arrels recobertes per carbonat calcic, fet que
unes dimensions de 24 x 10 m en planta, el pendent es
s'havia observat a altres cavernes de la serra de na
de 40" i el sotil a algunes zones no té més d'1,5 m d'al-
Burguesa, on la superfície topografica és prop del sotil
caria. A la cota de -41 m hi ha un forat que dóna a una
de la cavitat. Un exemple clar el tenim a la zona S de la
finestra entre blocs encaixats, d'on es pot devallar fins
cova dets Ossos (BARCELÓ et al. 1998). La zona alta
prop de I'entrada de la sala des Forat, amb la utilitza-
- de la sala de ses Arrels presenta una notoria concre-
ció d'una corda. Pero, no és convenient perque s'hi pot
ció litoquímica, havent-hi espeleotemes diversos i cola-
arribar per un altre camí.
:
Sala Gran de la covota des Puig Gros (
3ndinat. Al fons
Photo 7: Sala Gran in the Covota des Puig Gros de Bendinat. In the
veiem la davallada a la part inferior
sala. Foto D.
.
background the slope in the lower section of this chamber
(
Crespi.
can be seen. Photo D. Crespí.

prés girar cap el NO i accedir a la sala Gran; cap al SO,
per després d'uns 3 m girar cap el SE i visitar el que
resta de la cova (sala de baix, sala des Forat, sala de
ses Ratapinyades, sala des Guixos, sala de Dalt,
sala Guapa
i la sala Darrera).
La sala Gran es la que presenta mes volum de la
cavitat. Un massís estalagmític, afectat per la solifluxió
i basculat divideix la sala (Foto 6). A la cara O del mas-
sís hi ha un salt, a la cara E es pot devallar per un pas
per arribar a la zona inferior de la sala (Foto 7), que pas-
sant entre blocs assoleix la cota de -67 m. Davant el
massís estalagmític, pengen del sotil unes impressio-
nants estalactites, algunes de les quals fan uns 3 m de
longitud. Per damunt de la sala Gran hi ha un nivell
superior, la sala des Gur, que per arribar-hi es passa
per un passadís lateral al S del massís estalagmític que
li dóna mitja volta. La sala des Gur es un dels pocs
llocs de la cova on es pot trobar aigua dins un gur (Foto
8). A la zona mes inferior hi ha espeleotemes subaqua-
tics, formats dins antics gurs actualment eixuts. A la
part superior, pujant per una colada estalagmítica, s'a-
rriba a una saleta en que hi ha columnes en forma de
copes apilades i alguna excentrica notoaia (Foto 9). És
una de les sales que presenta mes concrecions litoquí-
miques de la cavitat, amb evidencies de solifluxió.
A la sala de Baix, que es troba situada per davall
de la sala des Balcons, s'hi pot accedir passant per una
estretor. Les seves dimensions són de 10 x 14 m, asso-
leix una cota de -62 i tot el sostre es un immens bloc. Hi
Foto 8 :
Sala des Gur de la covota des Puig Gros de Bendinat. Es
ha pocs fenomens litoquímics. A la zona N, passant
veu el gur que ddna nom a la sala, així com un aspecte del
entre blocs es pot accedir a la sala Gran.
seu omament: estalactites, estalagmites i colada pavimenta-
Si en lloc de visitar la sala de Baix es segueix cap
ria. Foto D. Vicens.
el SO -es necessari utilitzar tecniques d'oposicio per
Photo 8: Sala des Gur in the Covota des Puig Gros de Bendinat The
avanGar- i es continua a traves d'un crull de direcció N-
gur, or rimstone pool, that gives the chamber its name can
S, s'arriba a un forat que hi ha al terra que dóna pas a
be seen Stalactites, stalagmites and flowstone pavements
can also been seen. Photo D. l/icens.
la sala des Forat. Per accedir-hi es recomanable utilit-
zar una corda i tenir molta cura amb els blocs inestables
La direcció d'aquestes tres sales (sala Primera,
que hi ha per tota la sala. La major fondaria de la cavi-
sala de sa Capamunta i sala de ses Arrels) es sem-
tat s'assoleix en aquesta sala arribant a la cota de
blant, es a dir, SO-NE. El pendent es va incrementant
-71 m.
de E a O (30°, 40" i 45" respectivament). En realitat es
Just vora el forat anterior, salvant un ressalt d'uns 4
tractaria inicialment d'una única sala, que els processos
m, es troba la sala de ses Ratapinyades, la qual rep
clastics i de concrecionament han convertit en tres.
aquest nom perque es varen observar quirbpters. La
Per continuar amb la visita de la cavitat s'ha de tor-
sala, de dimensions de 27 x 12 m, s'estructura seguint
nar a la sala de sa Capamunta, i aixb es pot fer de
la direcció del crull N-S. La zona superior de la sala
dues maneres, o tornar pel camí d'abans o passar per
esta recoberta de colades parietals i al terra per un con-
la vorera d'un forat situat a la cara N a la cota de -27 m
crecionament de tipus coral-loide que oculta les bretxes
de la sala de ses Arrels i accedir a la zona central de
quaternaries que es troben per davall. Aixo es pot afir-
la sala de sa Capamunta.
mar perque de la zona d'enmig es pot accedir per dues
A la part mes baixa de la sala de sa Capamunta,
bandes a la sala des Guixos, i mentre s' hi davalla es
passant per una finestra es pot connectar a la sala des
poden observar les bretxes. La zona mes baixa de la
Balcons, que es caracteritza per no estar ben definida
sala de ses Ratapinyades es va estrenyent, i acaba
i presentar irregularitats topografiques. Salvada la fines-
tancant-se pels blocs. A la part superior de la zona S de
tra, es davalla per una rampa amb blocs concrecionats
la sala, es pot remuntar una colada estalagmítica per
on el marge N esta limitat per un tallat, que va perdent
després girar cap el S fins un muntet de derrubis, on
al~aria
fins un punt en que es pot girar: cap el E, per
pujant per una galeria es pot arribar a la sala de Dalt,
veure la sala Gran des d'un balcó; cap a NE, per arri-
de dimensions 5 x 12 m, on hi ha blocs i pocs fenomens
bar fins a la cota inferior de la sala des Balcons i des-
litoquímics.

w
COVOTA DES PUlG GROS
DE BENDINAT
(Calvia, Mallorca)
TOPOGRAFIA
D. VICENS, D. CRESPI, V. P W , M.A. BARCELÓ,
A. GINARD. F. GRACIA.
GEM-ESTGNM
1 SALA PRIMERA
8 SALA DES FORAT
2 SALA DE SA CAPAMUNTA
9 SALA DE SES RATAPINYADES
3 SALA DE SES ARRELS
10 SALA DES GUlXOS
4 SALA DES BALCONS
11 SALA DE DALT
5 SALA GRAN
12 SALA GUAPA
6 SALA DES GUR
13 SALA DARRERA
7 SALA DE BAiX

Foto 10: Detall dels guixos de la sala des Guixos ae la covota des
Puig Gros de Bendinat. La laminació ens indica el seu origen
sedimentari. També es poden apreciar les morfologies
superficial de dissolució. Foto D. Vicens.

riioto 10: Detail of the gypsum in the Sala des Guixos, Covota des
Puig Gros de Bendinat. Its lamination indicates its sedimen-
tary ongin. Surface solution morphologies can also been
seen. Photo D. Vicens.
pneumatolítics, en canvi els guixos mostren una certa
larninació que ens indica el seu origen sedimentari. Els
guixos de la serra de na Burguesa probablement
corresponen a ambients evaporítics de petita extensió.
Pel que hem pogut veure els nivells de guixos deuen
ser capes de poca continuitat lateral que s'ernplacen
entre les dolomies del Retia. En el cas concret de la
sala des Guixos de la covota, actuen com a nivell
Foto 9:
Excentnca de la sala des Gur de la covota des Puig Gros de
impermeable local. Per sobre dels guixos podem veure
Bendinat. Foto D. Crespí.
formes de dissolució superficial que ens indiquen que
Photo 9: Helictite in the Sala des Gur. Covota des Puig Gros
I'aigua ha circulat per damunt dissolvent els guixos. No
Bendinat. Photo D. Crespi
sembla, pero, que aquest nivell hagi actuat com a
impermeable a escala regional donada la seva poca
La sala des Guixos, situada per davall de la sala
continuitat.
de ses Ratapinyades, és el resultat d'un enfonsarnent
De la sala de ses Ratapinyades, per un pas situat
d'edat quaternaria. És una sala de dirnensions rnodes-
a la zona S, es pot accedir a la sala Guapa, de dirnen-
tes, 7 x 8 m, pero el sostre té uns 6 m d'alt. Les parets
sions 17 x 15 m, que es caracteritza per presentar un
i el sotil són bretxes quaternaries, a excepció de la paret
abundant concrecionarnent litoquímic. La solifluxió és
S i part de 1'0 on hi afloren uns estrats constituTts per
molt evident, i basta observar les columnes del centre
guixos gris-blanquinosos (Foto 10) d'edat retiana
de la sala o la colada pavirnentaria de la part rnés baixa,
(122147 S). DARDER (1914) fa una distinció entre el
arnbdues afectades per aquest procés. A la zona N, hi
guixos triasics, que considera d'origen Ilacunar, i el gui-
ha nombroses colurnnes amb una forma rnolt peculiar,
xos jurassics de la serra de Na Burguesa, que creu d'o-
que recorden copes apilades una damunt I'altra (Foto
rigen eruptiu, hipotesi que FALLOT (1922) rebutja per-
11). La rnajoria d'elles, tenen una alcada entre 1 i 2 m i
que creu que tots els guixos de la serra de Trarnuntana
no són molt gruixudes. Tot seguit, va sorgir la incognita
són d'origen sedimentari. DARDER (1946) opina que ha
de corn s'havien format aquestes columnes. Les hipote-
de sotrnetre's a revisió. És I'opinió dels autors d'aquest
sic proposades són dues:
treball que DARDER (1 914) s'equivoca en les interpre-
Hipotesi A: les colurnnes s'han rornput amb un des-
tacions de les seves observacions. En primer lloc con-
plagament rnolt petit, de I'ordre d'un rnil.límetre o
fon termes, ja que fa una rnescla de conceptes de meta-
rnenys. Seguidament s'ha anat formant un disc
morfisrne, processos eruptius i processos hidrotermals
entre les superfícies de ruptura, que dona poc a
o pneurnatolítics. Els processos que cita corresponen a
poc la forma de copa. Aixo ha passat en unes quan-
fenomens hidrotermals o pneurnatolítics i en canvi el1
tes ocasions.
parla de rnetarnorfisme i processos eruptius. En segon
Hipotesi 8: les columnes s'han rornput amb un des-
lloc no es veu cap evidencia que pugui relacionar I'em-
placament de I'ordre decirnetric en sentit vertical i
plagarnent dels guixos arnb processos hidrotermals o
cense cap tipus de desplagament lateral. La rotura
33

Figura 3. Procés de formació de les columnes en forma de copes apilades, segons la hipbtesi B. A) Estadi inicial. B) Primera separació i inici de for-
mació d'una nova estalactita. C) Segona separació i nova formació d'una estalactita. D ) Estadi final
Figure 3. Formation process of the columnes en forma de copes apilades (columns NI the form of heapedglasses) according to hipothesis B. A) lnitial
stale. 6 ) First separation and start of new stalactite formation. C) Second ceparation and new stalactite formation. D) Final state.
de la columna es produeix just en el contacte de la
dimensions de 22 x 18 m i una direcció N-S. Hi ha
columna amb el sotil, el lloc més debil, per la qual
zones bastant concrecionades, sobre tot pels costats de
cosa mes que una rotura es tracta d'una separació.
la sala. Al terra hi ha majoritariament, concrecions pavi-
A I'igual que la hipotesi A, aquest procés s'ha repe-
mentaries de poca gruixa, i rompudes perque per davall
tit diverses vegades.
hi ha bretxes no consolidades. A la part més profunda
Nosaltres ens inclinam per la hipotesi B perque els
de la sala s'hi arriba passant per un passadís lateral de
processos de solifluxió són molt importants a la sala
la zona E, assolint la cota de -65 m. Com a cosa inte-
Guapa, sobretot a les proximitats de les columnes.
ressant, a la part central i a la cota de -57 m hi ha uns
També un detall curiós és que per davall de les colum-
gurs eixuts, de color blanc pel carbonat calcic que hi
nes en forma de copes apilades, hi ha un buit (la sala
precipitava.
Darrera), que ben segur ha jugat un paper imprescindi-
ble en el procés de formació d'aquestes columnes. A la
Equipament
sala des Gur, les columnes amb aquesta morfologia,
també per davall tenen un buit (la sala Gran) i els pro-
Malgrat la complexitat i dificultats que comporta el
cessos de solifluxió són evidents. El buit de davall ha fet
seu recorregut, no és necessari gaire material. Tan sols
que el desplacament fos completament vertical i cense
recomenam dur una corda de 10 m per fer-la servir com
desplacament lateral; el més probable és que I'ordre del
a passamans en aquells passos en que ho considerem
desplacament fos decimetric en cada ocasió que ha
oportú i una corda de 30 m per si es vol accedir a la sala
succeit un enfonsament (Fig 3).
des Forat.
Per acabar, descriurem la sala Darrera. S'hi pot
Problemes de conservació
accedir per un pou d'uns 4 m que hi ha a la sala Guapa
o per un pas que es va trobar desobstruint des de la
Devers el mes de marc de 2000, en el col1 N del
sala de ses Ratapinyades. La sala presenta unes
puig Gros, s'ha col.locat un pannell explicatiu de I'itine-
Foto 11:
Columnes en forma de copes apilades que trobarn a la sala
Guapa de la covota del Puig Gros de Bendinat (tarnbé n'hi ha

algunes a la sala des Gur). Foto D. Vicens.
Photo 11:
Columns in the form of heaped glasses, "columnes en forma
de copes apilades", in the Sala Guapa, covota des Puig Gros

de Bendinat (there are also some in the Sala des Gur). Photo
D. Vicens.


(CalviA, Mallorca)
T O P W W I A
D. CRESPI, V. PLA, D. VICENS
rari excursionista que va del puig Gros fins prop del cas-
cil perdre's dins la covota, cosa que li ocasionaria
tell de Bendinat i es marca com a lloc d'especial interes
com a mínim un gran espant.
la visita de la boca de la covota, per la qual cosa s'ha
construit un petit mirador. Per aixo s'ha condicionat una
COVA DE SA LLIMA
area de la part SO de la boca i s'ha col.locat un arram-
bador de fusta.
La cova de sa Llima es localitza al vessant NE del
Donar a coneixer la boca de la covota, té en el nos-
puig Gros de Bendinat, entre el cim del puig i la covota
tre parer una serie d'avantatges i d'inconvenients, que
del Puig Gros de Bendinat. A la cavitat s'hi accedeix per
donam a continuació:
una boca superior que presenta dues obertures. D'aquí
Cavantatge més gran, cense cap dubte, és presen-
passam a una sala coberta de biocs que pel costat S
tar al públic que passeja per aquells indrets uns
davalla per una rampa concrecionada fins que queda
dels valors naturalístics rnés importants de la serra
tancada pels blocs. Per davall de I'entrada hi ha una
de na Burguesa, els carstics.
obertura inferior que ens condueix a una petita sala molt
Quant als inconvenients, destacar en primer lloc
concrecionada, amb colada pavimentaria i gurs.
I'increment de fems a la boca, com són papers d'a-
Encara que aquesta cova presenta una morfologia
lumini, bosses de productes alimentaris, tetra-briks,
bastant irregular, quadra perfectament en I'esquema de
i llaunes de begudes i d'aliments, entre d'altres
les cavitats d'enfonsament de la serra de na Burguesa.
(cosa que els autors d'aquest article ja hem obser-
vat). El segon inconvenient, més greu que I'anterior,
AVENC DE S'ASE
és que s'efectuin dins la cova actes de vandalisme
i trencaments d'espeleotemes per visitants ocasio-
Cavitat que es troba a pocs metres del camí que
nals, desproveits de "cultura espeleologica", cosa
porta fins al puig Gros de Bendinat i que parteix del
freqüent per desgracia a la nostre llla sobretot a les
camp de golf de Bendinat.
coves de facil accés (GINÉS i MAYOL, 1995). Les
En aquesta cavitat s'hi entra a través d'una obertu-
sales que inicialment són mes propicies per actes
ra superior que ens du fins a la part inferior davallant
vandalics són les rnés proximes a la boca d'entra-
entre blocs. El nom d'aquesta gruta li ve donat per uns
da i per tant rnés accessibles (sala Primera, sala
ossos d'ase que trobarem al fons de I'avenc.
de sa Capamunta i sala de ses Arrels). Per aca-
Cavenc de s'Ase segueix dues diaclasis, la princi-
bar, el tercer inconvenient és que per un visitant
pal té una orientació NO-SE, mentre que un ramal
desconeixedor del món subterrani no és gaire difí-
segueix una altra diaclasi d'orkntació quasi E-O.

AVENC DE S'ASE
(CalviB, Mallorca)
(Calvia, Mallorca)
TOPOGRAFIA
D. CRESP~,
D. VICENS
TOPOGRAFIA
D. CRESP/, D. VICENS
GEM
1999
\\
1
A
O-
d
%- ;-
COVA DE SA TORRETA
Petitíssima cavitat que presenta una morfologia
típica de cavitat d'enfonsament. El nom li ve perque es
troba al peu d'una torreta d'electricitat, situada molt a
prop de I'avenc de s'Ase. Aquesta cova, només consta
-
d'una sala de dimensions molt reduides amb el sol
O
4 m
cobert de blocs i terra.
AVENC CURT
AVENC DES VENT
Cavitat d'11,8 m de profunditat, situada a poca dis-
tancia de I'avenc des Vent. La seva genesi la podem
L'avenc des Vent se situa al SO del puig de
incloure dins els típics avencs clastics formats a la serra
Bendinat, a un col1 prop de la coma des Forat d'en
de na Burguesa. La boca de 1 x 1,3 m permet accedir
Marillo. És la tercera cavitat més profunda (41 m) de la
al seu interior a través d'un petit tub que finalitza a uns
zona estudiada en aquest treball.
4 m sobre el terra. La cavitat ha sofert un reompliment
A la cavitat s'hi entra a través d'una petita obertura
de materials col.luvials que formen bona part del seu
que, davallant entre blocs, dóna a la sala Superior de
interior, incloent el terra i les parets. Dins les bretxes, en
la cova. D'alla, passant un ressalt d'uns 2 m s'accedeix
direcció NO, es trobaren petites restes de carbó. Les
a la sala des Dos Pous. Aquesta sala presenta un cert
úniques formacions litoquímiques que el decoren són
concrecionament de colades pavimentaries i petites
les colades parietals que cobreixen algunes zones. Al
columnes, on hi ha dos pous, el primer dels quals (situat
seu interior, destaca un gran bloc que ha quedat encai-
al NO) no és fiable per fer el descens ja que les parets
xat en la paret E. Es pogué recollir un exemplar feme-
estan formades per bretxes no consolidades i es corre
Ila de I'aracnid Meta bourneti (det. G. X. Pons) que ha
un gran perill de caiguda de blocs. DavaIlam pel segon
quedat dipositat amb el número MNlB 151 05 (col.lecció
pou, situal al SE, on s'hi arriba a través d'una curta i
Arachnida) al Museu de la Naturalesa de les Illes
angosta galeria molt concrecionada. El pou de descens
Balears -Palma de Mallorca-. Aquest aracnid és el més
també presenta bastant de concrecionament en forma
gran que es pot trobar a les cavitats de les Balears.
de colades parietals i estalagmites.D'aquí arribam a la
sala des Blocs, de morfologia allargada seguint una
fractura de direcció NO-SE, que d'altra banda és

I'orientació general de la cavitat. En aquesta sala, a I'ex-
trem NO, trobam un apilament de blocs de grans dimen-
sions que fan possible pensar en una continuació entre
els blocs, usant tecniques d'escalada. El sol d'aquesta
cavitat esta cobert de terra a la banda dels pous i de
blocs a la resta. A la paret del NE hi ha un crull que no
es va poder practicar, pero que tal volta podria donar
una nova continuació si s'eixamplas abastament.
Entre els blocs encaixats hi ha una continuació que
ens du a assolir la cota inferior que es davalla a través
d'un pas entre els blocs.
Aquesta cavitat és bastant típica dels avencs de la
serra de na Burguesa. És una cavitat clastica amb un
fort control estructural i concrecionament localitzat a
alguns Ilocs.
El material necessari per fer aquesta cavitat és de
només dues cordes, una de 20 m que es fa servir tan
SOIS
a la zona de I'entrada com a passamans, i I'altra
d'uns 30 m, necessaria per davallar pel pou.
//
1
(Calvih, Mallorca)
1
1 GEM
1988 1
AVENC DES VENT
(Calvia. Mallorca)
TOPOGW\\FIA
D. CRESP~,
A. GINARD, V. PLA. D. VICENS,
F GRACIA

N%OL.LECCI~
JACIMENT
DATA
DESCRIPCIO
REC.
Ref. no.
Site
Find date
Description
MNlB 6077
Cova de ses
1975
Varis ossos del mateix individu: crani (amb zona premaxil.lar rompuda), 2 mandíbules,
Pasteretes
atlas, axis+5 vhrtebres cewicals, 13 vkrtebres dorsals, 6 vertebres lumbars, sacre, 8
vkrtebres caudals, 24 costelles (+varis fragrnents), pelvis completa (falta un fragment) i
2 omoplats (fragmentats). (*)
MNlB 58245
Cova de ses
1975
Radi-ulna esquerre (*)
Pasteretes
MNlB 58246
Cova de ses
1975
Radi-ulna dret (')
Pasteretes
MNlB 58247
Cova de ses
1975
Femur esquerre (')
Pasteretes
MNlB 58248
Cova de ses
1975
Húmer dret (*)
Pasteretes
MNlB 58249
Cova de ses
1975
Metacarpia dret (*)
Pasteretes
MNlB 58250
Cova de ses
1975
5 ossos del carp dret (escafoides, sernilunar, unciforme, cuneiforme i
Pasteretes
capítetotrapezoide)
(*)
MNlB 58251
Cova de ses
1975
Falange 1
(*)
Pasteretes
-
MNlB 58252
Cova de ses
1975
Falange 2
(*)
Pasteretes
MNlB 58253
Cova de ses
1975
Falange 3
(*)
Pasteretes
MNlB 58988
Cova de ses
1975
Mandíbula dreta (fragment medial) amb M3
Pasteretes
MNlB 58989
Cova de ses
1975
Molariforme superior
Pasteretes
MNlB 58990
Cova de ses
1975
Falange 1
Pasteretes
MNlB 58991
Cova de ses
1975
Fragment indeterminat
Pasteretes
MNlB 58992
Cova de ses
1975
Metacarpia esquerre (fragmentat)
Pasteretes
MNlB 58993
Cova de ses
1975
Tíbia esquerra (fragment proximal)
Pasteretes
MNlB 58994
Cova de ses
1975
Pelvis dreta (fragment)
Pasteretes
MNlB 58995
Cova de ses
1975
Radi dret (fragment diafisi)
Pasteretes
MNlB 58996
Cova de ses
1975
Costella (fragment)
Pasteretes
MNIB 65272
Covota des puig
20/01/99 Femur esquerre (fragrnent proximal i fragment distal del mateix os. Falta la part central
Gros de Bendinat
de la diafisi)
MNlB 65273
Covota des puig
4/01/00 Material lleugerament concrecionat del mateix individu juvenil: húrners dret i esquerre
Gros de Bendinat
(diafisis), mandíbula dreta (fragment dista1 amb dP4, M, M2 en creixement i alveols del
d12 i dP3), 2 fragments de crani (banyes, 1 completa sense la base i una rompuda a la
part terminal pero amb la base), vertebra sacra, metacarp dret (diafisi sense troclees),
incisives (esquerra i dreta), vertebra cewical (fragment), premolar superior,
molariforme superior, fragment maxil.lar esquerre, varis fragments indeterminats.
MNlB 65274
Covota des puig
30/10/99 Húmer esquerre (fragmentat). Falta fragment proximal (cap) i meitat fragment dista1
Gros de Bendinat
(part lateral)
MNlB 65275
Covota des puig
30/10/99 Tíbia esquerra (fragment proximal plantar)
Gros de Bendinat
MNlB 65280
Avenc des Vent
27/06/99 Crani incomplet (fragmentat)
MNlB 65281
Avenc des Vent
27/06/99 Vertebra dorsal
MNIB 65282
Avenc des Vent
27/06/99 Costella (fragment)
MNlB 65283
Avenc des Vent
27/06/99 Radi-ulna dret (fragment proximal)
MNlB 65284
Avenc des Vent
27/06/99 Tibia esquerra (fragment proximal, cresta dorsal absent)
MBCN s/n
Cova de ses
Mandíbula
Pasteretes Petita
raula 1.
Llistat dels ossos de Myotragus balearicus trobats a les cavitats descrites en aquest ariicle i dipositats en el Museu de la Naturalesa de les
llles Balears -Palma de Mallorca-(MNIB) i en el Museu Balear de Cibncies Naturals -Sóller- (MBCN) . (") Ossos de la cova de ses Pasteretes
que corresponen probablement al mateix individu. NMI: número mínim d'individus.
NMI cova de ses Pasteretes = 2
NMI covota des Puig Gros de Bendinat = 2
NMI avenc des Vent = 1
1. List of the Myotragus balearicus bones found in the caves described in this paper and which are now deposited with the Museu de la
Naturalesa de les llles Balears -Palma de Mallorca- (MNIB) and the Museu Balear de Cihncies Naturals -S6ller- (MBCN). (') Bones from the
Cova de ses Pasteretes which probably belong to the same individual. NMI: minimum number of indivuduals.
NMI Cava de ses Pasteretes = 2
NMI Covota des Puig Gros de Bendinat
= 2
NMI Avenc des Vent = 1

Foto 12:
Crani de Myotragus balearicus (MNIB 6077) d'un exemplar
Pasteretes. Vista en norma lateral. Foto P. Bover.
b
subadult trobat ariiculat procedent de la cova de ses
I
Photo 12:
Myotragus balearicus cranium (MNIB. 6077) from a sub-adult C
examole found articulated in the Cova de ses Pasteretes.
Lateral view. Photo I? Bover.
1
Part paleontologica
per al tercer premolar decidu inferior (dPa), senyal de
que no es tracta d'un adult vell, sinó que és un adult
Moltes són les cavitats de Mallorca i Menorca que
jove o un subadult (BOVER i ALCOVER, 1999). A més,
contenen restes de Myotragus balearicus, el petit caprí
presenta un desgast dentari incipient, i no avancat, tal
fossil endemic de les Gimnesies, al seu interior
com s'observa a les mandíbules d'individus molt vells
(ALCOVER et al., 1981 ; MOYA-SOLA i PONS-MOYA,
de I'especie.
1979; QUINTANA, 1998). La serra de na Burguesa no
Els ossos obtinguts de les altres dues coves són
és una excepció, i per tant, hem obtingut ossos d'a-
molt fragmentaris, encara que diagnostics per afirmar
quest animal a algunes de les coves presentades en
que pertanyen a M. balearicus. Entre els de I'avenc des
aquest article. Les restes no són abundants (veure
Vent cal destacar un crani i varis ossos d'un o més indi-
taula l ) , pero cal considerar que en alguns altres dipo-
vidus adults que possiblement vaharen caure a I'interior
sits de la zona s'han obtingut importants i nombrosos
de la cavitat. A la covota des Puig Gros de Bendinat es
materials. A les coves del Pilar han aparegut abun-
conserven restes molt fragmentaris de M. balearicus. La
dants restes de M. balearicus, pero sense cap dubte,
seva deposició a la cavitat pot haver estat per varis
el jaciment més important de la zona, és el de la
motius. Les restes d'un animal juvenil (MNIB 65273)
pedrera de Genova, d'on es varen obtenir les restes
pertanyen a un individu que possiblement va entrar
de M. bateae (CRUSAFONT i ANGEL, 1966), únic
caminant per I'obertura exterior de la cova, encara que
jaciment que ha donat material en bon estat de con-
devia ser més grossa, perque la entrada actual de la
servació d'aquesta especie.
cova només fa 1 x 0,5 m la qual cosa dificultaria I'entra-
Entre les coves presentades en aquest article, la
da d'aquest petit caprí. Altres restes de M. balearicus
que més restes va aportar va ser la cova de ses
adults s'han trobat a una zona molt més inaccessible de
Pasteretes (veure taula l ) , i sobretot, com a troballa
la cova, i per tant, la seva deposició en aquest lloc resul-
més important, la d'un esquelet d'un individu subadult
ta un poc més enigmatica. Possiblement aquest ossos
de Myotragus balearicus, en connexió anatomica (Foto
(MNIB 65272, 65274 i 65275) varen entrar arrossegats
5). La seva deposició va ser deguda, possiblement, a la
cap un crull. El mal estat de conservació dels materials
mort de I'animal a I'interior de la cavitat en una zona on
(grau de concrecionament i fragmentació) no permet un
després va quedar enterrat sota Ilims. Les seves carac-
estudi rnés acurat.
. terístiques dentaries (amb formula dentaria 011 -010-211-
313, encara que els tercers molars estan acabant el seu
creixement) (Foto 12) i les particularitats anatomiques
Agrai'ments
de I'esquelet postcranial (tal com I'índex de robustesa
de determinats ossos de les extremitats) i I'estat de con-
Els autors fan pales el seu agraiment més sincer a
servació dels ossos indiquen que es tracta d'una forma,
Josep Antoni Casas, Miguel Barcsló, Gregori
probablement holocenica, de M. balearicus. Cal desta-
Puigserver, Mateu Vadell i Guillem Vicens que ens han
car I'elevat índex de robustesa del metacarp (25), un
acompanyat en alguna ocasió a les sortides de camp.
dels ossos que s'ha vist mes afectat pel procés d'evolu-
A Guillem X. Pons per classificar I'aracnid Meta
ció insular (ALCOVER et al; 1981) incrementant de
bourneti.
forma espectacular el seu grau de robustesa (si el com-
A Joaquin Ginés pels comentaris i suggerencies
param amb els bovids actuals (7-1 6) (SPOOR, 1988).
que han fet millorar el treball.
També és destacable la presencia d'un alveol relictual

Bibliografia
ALCOVER, J.A.; MOYA-SOLA, S.; PONS-MOYA, J. (1981): Les quime-
res del passat. Els vertebrats fdssils del Plio-Quaternan de les
Balears i Pitiüses. Monografies Cientifiques, Edit. Moll, 1: 1-260.
ALVARO, M. (1987): La tectbnica de cabalgamientos de la Sierra Norte
de Mallorca (Islas Baleares). Bol. Geol. Min. 9815: 34-41.
BARCELÓ, M. A. (1992): Cavidades de la Serra de na Burguesa. Zona
1: S'Hostalet (Calvia, Mallorca). Endins, 17-18: 25-36.
BARCELÓ, M.A.; GRACIA, F.; CRESP~,
D.; VICENS, D.; GINARD, A. i
CASAS, J. A. (1998): Les cavitats de la serra de na Burguesa.
Zona 3: Coll des Pastors (Calvih, Mallorca). Endins, 22: 19-35.
BOVER, P. i ALCOVER, J.A. (1999): The evolution and ontogeny of the
dentition of Myotragus balearicus Bate, 1909 (Artiodactyla,
Caprinae): evidence from new fossil data. Biol. J. Linnean Soc.,
68: 401 -428.
CAÑIGUERAL, J. (1 949): Las cuevas de Campanet (Mallorca). Revista
ibérica núm. 156.
CRUSAFONT, M. i ANGEL, B. (1966): Un Myotragus (MammifBre
Ruminant), dans le Villafranchien de I'ile de Majorque: Myotragus
batei, nov. sp. Comptes Rendues de Ixcademie de Sciences
Pans, 262: 201 2-201 4.
DARDER, B. (1914): Los yesos metamórficos de Mallorca. Bol. Soc.
Esp. Hist Nat.,
DARDER, B. (1946): Histdria de la coneixenca geoldgica de I'llla de
Mallorca. Ed. Moll. 185 pags. i 10 figs. Palma de Mallorca.
FALLOT, P. (1922): Étude géologique de la Sierra de Majorque. Lib.
Polyt. Ch. Beranger ed. 420 phgs. Paris.
FoRNÓS, J. J. i GELABERT, B. (1995): Litologia i tectonica dels carst
de Mallorca. Endins, 20 lMon. Soc. Hist Nat. Balears, 3: 27-43.
GELABERT, B. (1 997): La estructura geológica de la mitad occidental
de la Isla de Mallorca. Inst. Tec. Geominero de España. 129 pags.
Madrid.
GINÉS, A. & GINÉS, P. (1992): Principals caracteristiques climatiques
des clot des Sero (Calvia, Mallorca). Endins, 17-18: 37-41.
GINÉS, A. i MAYOL, J. (1995): Conservació del carst i les coves de
Mallorca. Endins, 20 1 Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 205-216.
GINÉS, J. (1995): L'endocarst de Mallorca: els mecanicmes espeleoge-
netics. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist Nat. Balears, 3: 71-86.
GRACIA, F.; CRESP~. D.; BARCELÓ, M. A,; PLA, V.; CASAS, J. A. i
VICENS, D. (1997): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona
2: Puig d'en Bou (Calvia, Mallorca). Endins, 21: 37-49.
ITGE (1991): Mapa geológico de España, E. 1:50.000. Hoja nc
698/723(1V). Palmafllla del Toro i Cap de Cala Figuera (Mallorca).
Madrid.
MOYA-SOLA, S. i PONS-MOYA, J. (1 979): Catálogo de los yacimentos
con fauna de vertebrados del plioceno, pleistoceno y holoceno de
las Baleares. Endins, 5-6: 59-74.
QUINTANA, J. (1998): Aproximación a los yacimientos de vertebrados
del Mio-Pleistoceno de la isla de Menorca. Boll. Soc. Hist. Nat.
Balears, 41: 101-117.
SPOOR, C.F. (1988): The limb bones of Myotragus baleancus Bate,
1909. Prm. Konik. Akad. Wetensch., 91 (3): 295-309.